Jugateca ambiental al Parc de les Aigües

Jugateca ambiental al Parc de les Aigües

Actualitat Uncategorized

Ahir diumenge vàrem muntar per primera vegada des d’Andròmines la Jugateca ambiental del Parc de les Aigües. Tot i els reptes que suposa engegar un projecte nou estem contentes de poder continuar aportant a l’educació ambiental i les activitats en família del municipi de Montcada.

Les jugateques ambientals són espais de lleure on les famílies poden compartir estones de joc i aprendre sobre els valors ambientals que aporten els parcs com el Parc de les Aigües a municipis com Montcada.

Hem començat la temporada de la Jugateca amb un taller sobre titelles reutilitzades i, tot i que semblava que volia ploure, hem pogut acabar totes les titelles i ens ho hem passat d’alló més bé en aquesta primera edició.

Ens acompanyes a gaudir de la natura? Ens trobaràs a twitter @JugatecaAigues per estar al dia de les activitats que us proposem i no perdre’n cap ni una! També podeu estar atents a la programació de la Jugateca que s’actualitza a la pàgina de l’AMB.

https://www.amb.cat/web/territori/espai-public/parcs/punts-interes/jugatecambiental

Us hi esperem!

L’anomenat sostre de vidre

L’anomenat sostre de vidre

Acció social Uncategorized

Únicament donant un cop d’ull al gràfic ens és fàcil comprendre a què es refereix l’ anomenat “sostre de vidre” i ens hi referirem a l’hora d’intentar identificar per quin motiu les dones es troben amb tantes dificultats per accedir a càrrecs directius en una empresa, tot i que actualment aquestes registren majors nivells formatius. Estadísticament les dones s’acaben quedant en posicions tècniques i professionals, sense arribar posicions directives

Aquesta metàfora ens descriu el fenomen segons el qual les dones arriben a llocs de direcció intermèdia però els hi és impossible atrapar llocs executius o d’alta direcció, els quals estan reservats gairebé exclusivament als homes. Les dones veuen limitat el seu accés a llocs d’alt lideratge mitjançant una barrera aparentment invisible (per aquest motiu és de “vidre”) i no obstant això molt real (d’aquí ve “sostre”) que els seus companys masculins no han de sortejar. Des de llavors, la metàfora del sostre de vidre ha estat una eina molt útil per anomenar la discriminació de gènere en els llocs de treball.

L’U.S Department of Labor, Federal Glass Ceiling Commission defineix el “sostre de vidre” com les barreres invisibles que impedeixen a moltes treballadores altament qualificades assolir els nivells jeràrquics màxims al món dels negocis independentment dels seus mèrits. I cada cop es fa més difícil entendre aquesta definició sense fer referència també al del “terra enganxós”, és a dir, no únicament les dones no poden accedir a les posicions més qualificades del mercat laboral, sinó que es troben amb serioses dificultats per superar els llocs de treball més precaris i menys valorats socialment.

Un fet molt il·lustratiu, d’importància d’aquest concepte va ser la creació del Ministeri de Treball americà de la Comissió Federal del Sostre de Vidre (1987) per fer front a les dificultats de certs grups que impedien a ” … persones qualificades la seva promoció dins les organitzacions”.

Els esforços que s’han portat a terme per part d’Organismes Públics i Polítics en els últims anys, per eradicar aquest sostre irrompible és qüestionable. Sí que és cert que la proporció de dones en llocs executius s’ha incrementat durant les últimes dècades, però tenint en compte el nombre de dones en posicions de direcció intermèdia que hi havia als 80, el progrés cap a la igualtat de gènere en aquests nivells intermedis ha estat molt més lenta del que es podria esperar. Per altra banda, les dones són molt lluny d’obtenir una representació equitativa en els llocs més alts. Per exemple, el 2012, el 85 % dels càrrecs de direcció a les 100 empreses amb més cotització en la borsa dels Països Europeus eren ocupats per homes (Comissió Europea). Aquestes xifres demostren que si bé avui en dia hi ha més dones que hi arriben, encara persisteix la desigualtat de gènere en l’alta direcció.

Són molts els estudis que han intentat explicar aquest fenomen, però creiem que els estereotips de gènere vigents donen una visió de la dona que s’oposa a la idea que tenim d’un directiu d’empresa, les dones es presenten com afectuoses, cordials, atentes, empàtiques, cooperatives… i als homes com assertius, independents, segurs de si mateixos, competitius… Aquests estereotips masculins encaixen amb els estereotips del clàssic alt directiu millor que els estereotips femenins.

Ascens dificultós bretxa salarial

Mentre que per una banda el “sostre de vidre” apunta cap als motius que obstaculitzen a les dones arribar als esglaons més alts, la metàfora del “terra enganxós” estudia els motius que els impedeix a sortir dels nivells més baixos, fent que es vegin atrapades en treballs de salaris més baixos.

Per exemple, quan es designen dones i homes amb la mateixa qualificació per a idèntics llocs, els homes sovint acaben cobrant més que les dones. Així que la bretxa salarial de gènere s’eixampla al fons de l’escala laboral de la mateixa manera que també s’eixampla en el sostre. I malgrat que la metàfora del terra enganxós se centra en els sectors laborals de baixa remuneració més que en càrrecs d’alta direcció, se segueix atribuint la desigualtat descrita al fet que les dones no volen assolir posicions de lideratge a causa dels compromisos familiars, l’excés de perfeccionisme o el desig d’exercir les mateixes tasques al llarg del temps.

Sostre de vidre

I com es reprodueix aquesta situació en el Tercer Sector Social Català?

Malauradament les entitats d’economia social i les entitats del tercer sector reprodueixen la poc afortunada dualitat dels conceptes “sostre de vidre” i el “terra enganxifós”. Tot i que en molts informes que analitzen la Segregació vertical dins les entitats s’observa que gairebé un 50% de les Juntes directives o Consells d’administració estan formats per dones i que podem estar molt a prop de la paritat també pel que fa a l’ocupació de la figura de Presidència per part de dones, altres dades analitzades en funció del volum econòmic o la figura jurídica ens mostren dades molt més allunyades. Segons l’informe “l’Ocupació en el Tercer Sector Social Català des de la perspectiva de gènere” de DDiPAS les organitzacions amb major volum econòmic, fundacions o creades després de 1990 acostumen a tenir més sovint a homes, tant en la presidència, com en la direcció. En canvi, en organitzacions més petites (volums inferiors al milió d’euros) i de més antiguitat, la paritat en càrrecs polítics i decisoris està més a prop d’aconseguir-se, però, com ja hem vist, queda molt camí per recórrer.

 

A Andròmines mirem de posar el nostre gra de sorra per lluitar contra el sostre de vidre i altres realitats discriminatòries contra les dones: el 60% de persones que han participat en l’aprovació de plans de treball i pressupostos són dones, un 71% de dones participen en l’elaboració del Pla de Gestió i del Pressupost Anual de l’entitat i un 100% de dones conformen la Direcció de l’entitat. Totes aquestes dades es troben diversos punts per sobre les mitjanes de les entitats que anualment realitzen el Balanç Social de la XES. Tanmateix tenim encara diversos reptes al davant, com aconseguir la paritat en càrrecs polítics, on encara només un 40% som dones.

Ens queda feina per fer, ens acompanyes?

 

Eva Serrat

Tècnica d’Inserció d’Andròmines

 

Webgrafia

https://www.eldiario.es/catalunya/donesenxarxa/Sostres-enganxosos-laberints-Barreres-lideratge_6_304529557.html

https://www.vilaweb.cat/noticies/que-es-la-sororitat-un-diccionari-feminista/

https://www.eldiario.es/catalunya/donesenxarxa/Sostres-enganxosos-laberints-Barreres-lideratge_6_304529557.html

https://ddipas.org/wp-content/uploads/2018/07/INFORME-WEB-def.pdf

http://mercatsocial.xes.cat/wp-content/uploads/sites/2/2017/10/InfografiaSENCERA.png

 

Setmana Europea de la Prevenció de Residus 2018

Setmana Europea de la Prevenció de Residus 2018

Actualitat Uncategorized

Del 17 al 26 de novembre celebrem la Setmana Europea de Prevenció de Residus 2018 (EWWR). Aquesta iniciativa pretén fomentar i promoure la implementació d’accions de sensibilització ambiental sobre la prevenció i la gestió de residus a tot el territori Europeu, sumant el màxim d’iniciatives possible. Aquest any 2018 el tema seleccionat per la Unió Europea com a fil conductor de les accions ha sigut: La prevenció de residus perillosos, sota l’eslògan “Hora de desintoxicar!”.  

Els residus perillosos plantegen un greu risc pel medi natural i la salut de les persones, per això es imprescindible reduir-los mitjançant canvis de consum a través de la compra de productes ecològics i generant de manera artesanal molts d’aquests productes per nosaltres mateixos. 

A la Unió Europea, cada un de nosaltres generà 200kg de residus perillosos l’any, això representa 100 milions de tones generades cada any. Per aquesta raó, es fonamental prevenir-los i reduir-los. Benvinguts al time to detox! 

Un any més Andròmines s’adhereix a aquesta celebració, que enguany arriba a la seva desena edició, participant a les dues campanyes d’Associació Espanyola de Recuperadors d’Economia Social i Solidaria (AERESS): 

Campanya Reutilitza més, Tirar menys: 

Es pesaran tots els productes venuts i/o donats a la botiga de segona mà d’Andròmines situada al carrer metall amb cantonada carrer del progrés de Montcada i Reixac. I es realitzaran els càlculs d’emissions de diòxid de carboni que s’han aconseguit evitar, comprant productes reutilitzats.  Aquesta dada serà transmesa als clients per tal de sensibilitzar i promoure la reducció i la reutilització de residus. Tanquem el cicle transformem els residus en recursos. 

Contra el canvi climàtic… jo reutilitzo, i tu? 

Es calcularan les emissions de diòxid de carboni que s’han aconseguit evitar, comprant productes a la botiga de segona mà d’Andròmines situada al carrer metall amb cantonada carrer del progrés de Montcada i Reixac. Aquesta dada serà transmesa als clients per tal de sensibilitzar i promoure la reducció i la reutilització de residus. Tanquem el cicle transformem els residus en recursos. 

Des dels nostres inicis creiem que l’educació ambiental és una peça clau per fer a la ciutadania protagonista de la millora ambiental i social del seu entorn. Per això el proper 21 de novembre realitzarem un taller de sensibilització ambiental amb el personal intern del carrer cuba per aconseguir la millora ambiental de les nostres instal·lacions i els coneixements sobre residus dels nostres treballadors. 

Reduïm els envasos 

Fomentar la reducció d’envasos in situ a oficines mitjançat una dinàmica de grup i un debat d’intercanvi de rols. 

Des de fa uns anys, estem tirant endavant diferents iniciatives encaminades tant a la reducció de residus com a la reutilització d’aquests:

Iniciatives desenvolupades els últims anys sobre sensibilització ambiental.  

  • Festes de la Reparació en col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona en el marc de l’estratègia residu zero.  
  • Projecte Pa’RopaArte de disseny a partir de rebuig tèxtil: bosses, estovalles individuals, camises etc.
  • Recollida de material tèxtil a través del Programa Roba Amiga, selecció i classificació del material. Venda com a producte de segona mà i participació en el Programa Roba Amiga.
  • Tallers d’educació ambiental amb joves provinents de situacions de fracàs escolar de Montcada i Reixac. Tallers de consum responsable, gestió de residus, reutilització, ecologia i societat per a població de totes les edats.
  • Campanya d’educació ambiental Waste Watchers durant l’any 2009, 2010 i 2011, obtenint el premi favorit del jurat europeu al 2010.
  • Projecte Pa’RopaArte de disseny a partir de rebuig tèxtil: bosses, estovalles individuals, camises etc.
  • Organització de mercats d’ intercanvi.

Suma’t a la reducció de residus!