Propostes a #LaNauVilaBesòs pel gener i febrer

Propostes a #LaNauVilaBesòs pel gener i febrer

Tallers i formacions

Ja tenim aquí el mes de febrer en el qual us animem a participar en un dels següents tallers que organitzem des de La Nau Vila Besòs.

Taller de circulació amb bicicleta. Teoria i pràctica

Dia 23-1-20

Horari 18 a 20 h

El tècnic de Bacc Adria Arenas (Bicicleta Club de Catalunya)  impartirà una part teòrica i una altra per a practicar pel polígon tot l’après, no fa falta que portis bici, tenim per a prestar-te

 

Banderoles amb retalls de roba

Dia 6-2-19

Horari 17 a 19

La tallerista tèxtil Denise Sousa amb retalls de roba ens ensenyarà a realitzar banderoles per a decorar, festes, aniversaris i tot el que se’t pugui passar pel cap!

 

Disfresses amb reciclatge, reparació i upcycling

Dia 20-2-20

Horari de 17 a 19 h

La tallerista tèxtil Denise Sousa ens repassarà les principals reparacions de roba que es poden fer. A més, ens presentarà propostes d’upcycling per les peces que porteu al taller i ja no les feu servir. I farem disfresses molt divertides

 

 

T’apuntes a cap? Tens suggeriments perquè puguem programar les properes tenint en compte els teus interessos? Som tot oïdes!!! De moment t’esperem a aquestes, però no oblidis fer la inscripció!!!!

Gràcies i salutacions,

Més informació i inscripcions:

nauvilabesos@bcn.cat

637 757 764

Passatge del Torrent de L’Estadella, 11

Portem la reparació a les escoles!

Portem la reparació a les escoles!

Actualitat

Durant els dies 10 i 11 de desembre hem realitzat una proba pilot del projecte Endolla’t al Medi a l’escola Súnion gràcies al suport de l’Ajuntament de Barcelona.

Fa temps que creiem en la importancia de fer conèixer als joves nocions per a poder reparar els seus telèfons mòbils, i quina millor manera de fer-ho que directament des de les classes de tecnologia. Per això un total de 120 joves de 2on d’ESO han participat d’aquests tallers pràctics i han pogut aprendre des de què és l’obsolescència programada fins a com allargar la vida útil dels seus dispositius i les parts que el formen.

L’any vinent volem continuar apostant per aquest programa, que s’emmarca en l’Estratègia Residu Zero de l’Ajuntament de Barcelona, i ampliar la proba pilot a més escoles participants. Us hi apunteu?

Quan la Formació es converteix en una opció per accedir al Mercat de Treball

Quan la Formació es converteix en una opció per accedir al Mercat de Treball

Actualitat

 

Aquesta és la història d’una persona que ha trobat, en les formacions que ofereix el programa Incorpora, la possibilitat de millorar la seva qualitat de vida i la de la seva família.

L’Olamide, de nacionalitat Nigeriana, va arribar a nosaltres amb l’esperança d’aconseguir una feina, ja que es trobava en situació d’atur des de feia una llarga temporada. D’ençà que va arribar a Barcelona ha tingut una actitud molt positiva i és molt conscient que la formació és una part molt important per accedir a un lloc de treball. Així que no ha perdut el temps i pel seu compte ha fet formacions d’informàtica bàsica, de castellà i de català. Només li calia realitzar una formació específica que li servís per millorar la seva ocupabilitat.

Tot i haver estudiat català i castellà, la seva fluïdesa verbal no és tan elevada com per defensar correctament la seva candidatura en una entrevista de feina. Aquesta dificultat unida a la manca d’una formació especialitzadora, van fer que mostrés interès per les formacions que ofereix el Programa Incorpora de LaCaixa. Veient el seu perfil laboral, li vam plantejar la possibilitat de realitzar la formació d’Auxiliar de Neteja d’Hospitals i CAPs. L’Olamide va veure en aquesta formació una alternativa a la recerca de feina que estava fent fins al moment. Malgrat el sacrifici que va haver de fer per conciliar vida familiar, economia familiar i formació, es va mantenir constant fins al final, demostrant que tenia actitud, responsabilitat i interès pel lloc de treball.

Aquest esforç va tenir la seva recompensa. Actualment està treballant a un dels Centres d’Atenció Primària de Barcelona que gestiona una reconeguda empresa de serveis que va consensuar la formació amb Andròmines.

La formació específica: una opció per millorar l’ocupabilitat de les persones

Com l’Olamide, moltes persones, sobretot aquelles amb dificultats per defensar la seva candidatura davant d’una entrevista, han trobat en aquestes formacions una opció que li facilita l’accés al mercat de treball. Aquest ha sigut el cas dels 15 alumnes, companys de l’Olamide, que han aconseguit un lloc de feina un cop finalitzada la formació d’Auxiliar de Neteja. L’empresa on han fet les pràctiques, ha pogut veure com treballen, els ha conegut i han vist que són bons professionals. Informació que ha estat suficient per oferir-los un lloc de treball, sense haver de passar per cap entrevista.

Nom del Beneficirari: Olamide Oladipupo Felicitats Olamide per la teva tenacitat!!!

Cap a la transformació tecnològica: noves oportunitats d’igualtat per a les dones joves

Cap a la transformació tecnològica: noves oportunitats d’igualtat per a les dones joves

Acció social

En els últims mesos hem vist com es parla cada vegada més dels canvis que en el mercat laboral s’estan donant cap a una major digitalització i introducció de processos tecnològics. En alguns estudis ja es parla de la quarta revolució industrial. 

No obstant això, parlar de sector tecnològic és entrar en un terreny de difícil precisió en trobar-nos en un moment de transformacions i canvis productius. D’una banda, podem identificar un increment d’empreses dins del denominat STEM – Science Technology Engineering Mathematics (Ciència Tecnologia Enginyeria i Matemàtiques) – i sector TIC (Tecnologies de la Informació i Comunicació). D’altra banda, percebem que les empreses d’altres sectors (no tecnològics) estan incorporant cada vegada més innovacions i creant llocs tecnològics dins de la seva estructura. Alguns estudis ja indiquen que les empreses estan integrant cada vegada més aspectes com Big data, robòtica o comerç electrònic (Mateos i Gómez, 2019).

Davant aquesta oportunitat de canvi es fa indispensable la promoció de la igualtat entre dones i homes en el mercat tecnològic per a evitar que es reprodueixi una desigualtat de gènere o que fins i tot arribi a incrementar-se. A més, des d’organismes com l’Organització Internacional del Treball s’estima que Espanya incrementaria 34 mil milions de dòlars el seu Producte Interior Brut si es tanqués la bretxa de gènere un 25% (OIT, 2017). 

Dades oficials i anàlisi

Així, analitzar la situació de les dones en el sector tecnològic es torna indispensable per a poder adoptar mesures. No obstant això, presenta una sèrie de dificultats. En primer lloc, què considerem per sector tecnològic o treballs digitals. D’altra banda, encara que disposem de recerques i informes sobre el sector tecnològic i la situació de les dones, manquem de dades oficials i unificades i, en moltes ocasions, es fa difícil l’accés a dades segregades per sexe, que ens ajudarien a tenir una visió més precisa. 

Aquests estudis que nomenàvem anteriorment, com Les dones en el mercat de treball de les tecnologies (2017) o el Llibre blanc de les dones en l’àmbit tecnològic (2019), ja conclouen que la presència de dones en aquest camp és minoritària i per tant, hi ha una presència desigual de dones i homes. D’altra banda, si a nivell general les dones es troben subrepresentades en posicions de lideratge en les estructures empresarials, en el sector tecnològic encara és més evident. 

Si analitzem el moment anterior a l’entrada al mercat laboral, veiem que ja existeixen diferències entre dones i homes en l’elecció d’estudis superiors. Recerques apunten al fet que el biaix de gènere present en els processos de socialització de les persones i la manifestació en la subjectivitat tant de dones com d’homes incidirà en l’elecció de les carreres universitàries (Esquerre; Mora; Duarte, 2008) o d’altres estudis superiors. 

Les dones escullen en major mesura estudis relacionats amb carreres universitàries de l’àmbit de la Ciències de la Salut (69’4% de matriculades per al curs 2014 -2015) (Ministeri d’Educació, Cultura i Esport, 2016) o Graus mitjans i superiors relacionats amb Imatge personal i Serveis Socioculturals i a la comunitat (suposant més del 90% i 80% respectivament en dones matriculades per al curs 2015 – 2016) (Ministeri d’Educació, Cultura i Esport, 2018). Per part seva, els homes trien carreres relacionades amb Enginyeria i Arquitectura (74’2% de matriculades per al curs 2014 -2015) (Ministeri d’Educació, Cultura i Esport, 2016) o Graus mitjans i superiors relacionats amb el Manteniment de vehicles aeropropulsats, Electricitat o Mecànica (suposant més del 90% d’homes matriculats per al curs 2015 – 2016) (Ministeri d’Educació, Cultura i Esport, 2018). Si ens basem en l’estudi Dones en l’economia digital a Espanya (2018), l’any 2017 hi ha 5 vegades més homes que dones que tinguin estudis universitaris relacionats amb el sector tecnològic.

El fet que les dones triïn carreres STEM pot ajudar a prevenir, en la seva futura incorporació al món laboral, les desigualtats de gènere en el mercat laboral (Quanticae, 2018) ja que el sector tecnològic posseeix millors condicions laborals i actualment presenta noves oportunitats en trobar-se en creixement. 

No obstant això, cal superar les barreres que encara persisteixen. A través de l’estudi Les dones en el mercat de treball de les tecnologies (2017) basant-se en l’Enquesta de Població Activa, les dones joves recentment egressades tenen més dificultats per a incorporar-se en el mercat laboral que els seus companys homes. Un dels motius, indiquen, seria una desconfiança per part d’ocupadors/as cap a la contractació de dones joves en relació a la contractació d’homes en la mateixa cohort. 

Oportunitats

Ens trobem en un moment de creació de nous llocs de treball i de reconceptualización dels llocs. Aquesta, podríem dir, nova revolució digital, crea oportunitats però pot tenir conseqüències negatives en aquelles ocupacions amb més precarització i menor qualificació i, en conseqüència, afectar aquells estrats de població menys preparats (Quanticae, 2018). Suposa una adaptació i constant reciclatge de les persones treballadores i, un nínxol formatiu per als qui encara no han participat del mercat de treball. 

A Andròmines apostem perquè aquest moment de canvi suposa noves oportunitats per a les dones. A través de projectes formatius que incorporen tecnologia d’impressió 3D anem preparant a les més joves i acompanyant-les en la seva incorporació en el mercat laboral. A més, a través del contacte amb les empreses gràcies al nostre treball de prospecció laboral detectem les necessitats en ocupació i ens preparem per a afrontar un futur tecnològic que suposi un augment de la igualtat de gènere i una superació de les barreres de la discriminació. L’execució de projectes com Woman4Tech o DigiLab (amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona i de l’Obra Social La Caixa respectivament), contribueixen a acostar les empreses a la contractació de dones en sectors tecnològics i obren el camí al fet que les dones puguin tenir accés a treballs més tecnificats a través de la formació.

Patrícia Fiol

Prospectora Programa Làbora

Bibliografia

González Ramos, Ana M.; Vergés Bosch, Núria i Martínez García, José Saturnino. (2017). “Les dones en el mercat de treball de les tecnologies”. Revista Espanyola de Recerques Sociològiques, N 159: pàg. 73-90. 

Esquerre, Maria Jesús; Mora, Enrico; Duarte, Laura. (2008). Cura i provisió: el biaix de gènere en les pràctiques universitàries i el seu impacte en la funció socialitzadora de la universitat. Madrid: Institut de la Dona. Amb la col·laboració de Canelles, Noemí; Colldefons, Laura; Gutierrez-Otero, Anabel i Puig, Xavier.

Mateos Sillero, Sara; Gómez Hernández, Clara. (2019). Llibre blanc de les dones en l’àmbit tecnològic. Madrid: Ministeri d’Economia i Empresa.

Ministeri d’Educació, Esport i Cultura. (2016). Dades i xifres del sistema universitari espanyol. Curs 2015/2016. Madrid: Secretaria General Tècnica.

Ministeri d’Educació, Esport i Cultura. (2018). Les xifres de l’educació a Espanya Estadístiques i indicadors. Madrid: Secretaria General Tècnica.

Organització Internacional del Treball. (2017) How much would the economy grow by closing the bretxa de gènere? Recuperat de: 

Quanticae. (2018). Les dones en l’economia digital a Espanya 2018. Madrid: Digitals.

Un mes de novembre ple de propostes a #LaNauVilaBesòs !

Un mes de novembre ple de propostes a #LaNauVilaBesòs !

Actualitat Tallers i formacions

Ja tenim aquí el mes de novembre, temps de castanyes, fulles taronges, panellets i per completar us animem a participar en un dels següents tallers que organitzem des de La Nau Vila Besós.

Com allargar la vida del nostre mòbil

Dia: 12/11

Horari: 10 h a 13 h

En un matí Wilian Ramírez, tècnic de RAEE d’Andròmines, parlarà de com podem cuidar millor del nostre mòbil perquè ens duri més. Els consells són tant de software com de hardware. 

Decoració de festes de cap d’any amb reciclatge

Dia: 21/11

Horari: 17h a 18h30

Capses d’ou, tetrabrics i rotllos de paper de vàter es convertiran en flors, garlandes i arbres de Nadal: una manera respectuosa amb el medi ambient de decorar les festes de cap d’any. De la mà de la tallerista i dinamitzadora comunitària Marisa Gerardi.

Tècnica del” trapillo” reutilitzant samarretes

Dia: 26/11

Horari: 10h a 13h

La vida de la samarreta vella encara pot donar molt de si si l’aprofitem per fer “trapillo”. Marisa Gerardi ens explicarà com fer-ho i com fer servir la tècnica per produir catifes.

Com optimitzar la presència de la teva entitat a les xarxes socials

Dia: 28/11

Horari: 18h a 19h30

Estar present a les xarxes és gairebé obligatori avui dia. Ara bé, s’ha de fer-ho amb seny. La comunicadora tot terreny i dinamitzadora de La Nau Vila Besòs, Patrícia Burgos, d’Andròmines, ajudarà a les entitats a treure més profit de la seva presència social.

Reparació i upcycling de roba

Dia: 04/12

Horari: 10h a 14h 

La tallerista tèxtil Denise Sousa ens repassarà les principals reparacions de roba que es poden fer. A més, ens presentarà propostes d’ upcycling per les peces que porteu al taller i ja no les feu servir. 

T’apuntes a cap? Tens suggeriments perquè puguem programar les properes tenint en compte els teus interessos? Som tot oïdes!!!

De moment t’esperem a aquestes, però no oblidis fer la inscripció!!!!

Gràcies i salutacions,

 

La Nau Vila Besòs

Més informació i inscripcions:

nauvilabesos@bcn.cat

637 757 764

Passatge del Torrent de L’Estadella, 11

Un novembre ple de Festes de la Reutilització 🛠📱

Un novembre ple de Festes de la Reutilització 🛠📱

Actualitat

Iniciem el mes de novembre amb tres tallers per a la reutilització de mòbils, tauletes i petit electrodomèstic. Fes un forat a l’agenda i participa. Aprendràs tot tipus de consells per la conservació i manteniment dels mòbils i tauletes. Tens mòbils o petits electrodomèstics espatllats i vols donar-los una segona oportunitat? No t’atreveixes a obrir el teu dispositiu per por de no saber encaixar les peces de nou? Estàs fart de canviar de mòbil per petites avaries i no saps com solucionar-les? Ets un apassionat de la tecnologia i vols aprendre sobre reparació?
Amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona. Residu Zero. Posem a disposició dos tècnics especialitzats en manteniment i reparació. Per als més atrevits disposaran de material i eines per obrir i “destripar” mòbils des de dins. El que mai faries al teu mòbil vine i prova amb material reutilitzat.

Activitat gratuïta. Cal inscripció prèvia. Corre apuntar-te, no et quedis sense plaça!

Primera oportunitat

📍Can Felipa C. Pallars, 277 (Poblenou)
🗓 Dissabte 9 de novembre
🕐 de 11.00 a 13.30 h
➕ℹ️ inscripcions obligatòries

Segona oportunitat

📍Torre de La Sagrera C. Berenguer de Palou, 64-66 (Sant Andreu)
🗓 Dissabte 16 de novembre
🕐 de 10 a 12.30h
➕ℹ️ inscripcions obligatòries

i darrera oportunitat:

📍La fàbrica del Sol C. Salvat Papasseit, 1 (Barceloneta)
🗓 Diumenge 24 de novembre
🕐de 11 a 13:30h
➕ℹ️ inscripcions obligatòries

T’esperem, no t’ho perdis!!!

El taller de mobiliari amb palets va ser territori de dones

El taller de mobiliari amb palets va ser territori de dones

Actualitat

Eren femenines les mans que van aconseguir produir tamborets, una calaixera i una caixa de fruites a activitat gratuïta de La Nau Vila Besòs

El primer taller de mobiliari amb palets de La Nau Vila Besòs va trencar amb el mite que les eines són territori d’homes. Totes les participants eren dones amb moltes ganes d’aprendre i d’aconseguir produir un moble.

El millor és poder veure amb els nostres propis ulls una petita peça que ens ha facilitat els companys de beteve, com van aprofitar-los la Marisa Gerardi i l’Elisenda Solà. També trobaràs una explicació molt complerta de la missió de la Nau Vila Besòs per part de la nostra companya Patrícia Burgos, dinamitzadora de l’espai.

El resultat del taller gratuït dels dos matins del 21 i 22 d’octubre van ser dos bancs, una calaixera amb prestatges i una caixa de fruites. Les dones que van assistir a la formació van poder tornar a casa amb el fruit del seu aprenentatge.

L’activitat de La Nau Vila Besòs tenia com a objectiu treballar amb la ciutadania del Districte de Sant Andreu la importància de la reutilització, que repercuteix en prevenció de residus.

El taller va en línia amb una de les missions principals de La Nau Vila Besòs, gestionada per Andròmines, que és la de promoure pràctiques que respectin el medi ambient i a la vegada enforteixin el teixit social.

La Nau Vila Besòs és un equipament municipal de Sant Andreu ubicat al Polígon de Bon Pastor que ofereix a les entitats no lucratives del Districte espais de magatzem, treball i reunió. A més, aquest semestre està oferint diferents tipus de formació oberts a tota la ciutadania.

Més Informació: ℹ️

La Nau Vila Besòs

637 757 764

Ptge. del Torrent d’Estadella, 11

08030 Barcelona 

Maker FaireBarcelona 2019 ja està aquí!!!

Maker FaireBarcelona 2019 ja està aquí!!!

Actualitat

Ja tenim aquí la Maker FaireBarcelona 2019 que vol posar l’accent a la urgent necessitat de repensar i activar un nou model d’economia local i escalable. Trobaràs que una economia diferent és possible i real per mitjà de la investigació, aprenentatge, emprenedoria, producció, feina i consum responsable a la ciutat, destacant el rol crucial de l’economia circular, la resiliència i la creativitat.

A Andròmines ens ha tocat la grossa!!! Estarem present donant a conèixer dos dels projectes que portem a terme dins de l’economia circular que gestionem a casa nostra.

Per una part, trobareu un taller de manteniment de mòbils. El taller molt pràctic per tal de poder adquirir nocions bàsiques i estratègiques de com allargar la vida del nostre mòbil. Vols evitar llençar-ho de seguida quan no tingui memòria o quan no es pugui descarregar aplicacions entre altres? Aquí estarà la lluita per evitar generar residus electrònics!!! El taller té una durada d’una hora entre les 13 hores i les 14h, allà trobaràs al nostre company William Ramírez que t’ho farà mooooolt fàcil això de lluitar contra la generació de residus electrònics!! 😉

I a l’espai de Speakers Corner, al voltant de les 17.50 trobaràs a la Patrícia Burgos dinamitzadora de La Nau Vila Besòs. T’explicarà d’una manera amena què és un equipament municipal del districte de Sant Andreu, principalment destinat a les entitats del districte com a dipòsit de material, i què aquestes poden i fan oferiment a la resta d’entitats per tal de fomentar un projecte d’economia circular entre altres funcions.

Però de veritat, veniu tot el cap de setmana, us trobareu tallers, speaker corners i activitats plenes d’un objectiu clar: divertir-nos per mitjà de l’economia circular!!!

No us ho perdeu!!!

La tecnologia canvia la nostra forma forma de comunicar-nos. El mitjà és el missatge.

La tecnologia canvia la nostra forma forma de comunicar-nos. El mitjà és el missatge.

Acció social

Per a donar començament a aquest article, m’agradaria explicar l’elecció del nom “El mitjà és el missatge”, l’aforisme més conegut de McLuhan, explica de manera concisa i poètica el plantejament que ofereix l’autor canadenc als estudis de l’ecologia dels mitjans, servint com a invitació a la reflexió.

En el seu llibre, Aldea Global, de l’autor que acabo d’esmentar, descriu una interacció mundial generada pels mitjans electrònics. “Som el que veiem”. “Formem les nostres eines i després aquestes ens formen”, aquestes frases, conviden a la reflexió des de diverses perspectives.

Mc Luhan sosté que els mitjans tecnològics a més de ser canals d’informació, que proporcionen el material del pensament, també modelen el nostre procés de pensament. O sigui que només amb utilitzar un mitjà ens transformem.

Ilustración 1. Man-845847_340. Pixabay

Aquesta descripció que realitza l’autor es troba resumida en una de les seves famoses frases “Qualsevol tecnologia és una extensió del nostre cos, ment o ésser”.

En el mateix sentit Nicholas Carr, en el seu llibre Què està fent internet amb les nostres ments? Superficials sosté que l’arribada de la computadora i posteriorment internet, suposa una revolució en la transmissió de la paraula escrita, i m’animaria a agregar que també la revolució s’estén a les nostres maneres de raonar i de relacionar-nos amb el nostre entorn.

El terme “Superficials” entenc, el referencia amb la poca inducció a l’aprofundiment de la qual som víctimes, quan ens trobem en un mitjà digital, l’hipertext, els titulars suggeridors desvien la nostra atenció impedint que s’aprofundeixi en algun dels temes que ens interessen, no necessàriament és un desavantatge, ja que aquesta suposada “distracció”, podria interpretar-se també com que  amplia el nostre espectre d’accés a la informació. 

Es podria esmentar també els canvis de la humanitat des de la prehistòria, el primer home que va fer una eina, estenent així el seu cos per a adaptar-lo a una fi més ambiciosa, i seguint en aquesta línia una inesgotable seqüència d’invents que ens han canviat la vida per a no tornar mai a ser el que vam ser. 

Per exemple l’invent del rellotge, el mesurament del temps va implicar un canvi en el comportament humà notable i una  construcció social entorn d’aquest objecte, absolutament rotunda. 

La invenció de l’electricitat, no sé si serem del tot capaços avui dia de fer-nos una remota idea, del que va significar per a aquest llavors, passar de la foscor total, o precàriament lluminosa, a sentir la llum en la nit, imagino l’encanteri que han d’haver sentit les persones davant tal avanç, més que avanç, “miracle”.

No puc deixar d’esmentar a Gutenberg amb la seva impremta i el començament de l’abolició del monopoli de la informació.

La màquina d’escriure, element que motiu una oda al filòsof Nietzsche, ja que gràcies a l’arribada d’aquest artefacte a la seva vida, va anar que va poder tornar a escriure, després de les malalties que l’afligien. Però mai ho faria com abans de fer-ho a través de la màquina, el mitjà canvio la seva producció.

Després d’haver esmentat breument aquests esdeveniments en la història, podria endinsar-me en l’actualitat i en el tema que convoca, apassiona i no deixa de sorprendre, “la tecnologia en la comunicació des del digital”, INTERNET.

Quan parlem de relació entre l’humà i la tecnologia, partim de la necessitat de qüestionar aquesta relació, la naturalesa d’aquesta relació i els seus entramats.

La relació entre l’home i la tecnologia, descriu Mercedes Bunz  està plantejada des de dues visions antagòniques, una d’elles és l’OPTIMISTA, en la qual planteja que la tecnologia és una extensió de l’home, tal com el descrivia Mc Luhan, més encara com una extensió de la naturalesa humana. 

Les funcions humanes estan en clar conflicte i sempre ho van estar, com tenim cames per a córrer, també les tenim per a limitar-nos quan no podem córrer més, o més ràpid, llavors allí, apareix l’automòbil, que es transforma en una versió ultra millorada de les nostres cames. Tenim un cervell, que funciona de meravella, fins que es cansa, o s’afecta per algun avatar de l’entorn, llavors, apareix la nostra estrella, la computadora, que només necessita electricitat, expandeix les nostres funcions, ens habilita en desenvolupaments més veloços i més complets. 

La idea tancada que tenim sobre l’humà, la tecnologia ve a expandir-la, a realitzar el que la naturalesa humana no ens permet realitzar.

Després tenim la visió PESSIMISTA d’aquesta qüestió, aquesta seria en la qual la tecnologia destrueix, succeeix l’invers, l’humà es torna una extensió de la tecnologia. Seria la postura existencialista de l’home, en la qual aquest genera un monstre que en un moment ens constitueix com a subjectes, la qual cosa creem una ajuda, s’independitza de nosaltres i es gira en contra. La tecnologia cobra força i autonomia. 

Com a exemple podria esmentar el telèfon mòbil, d’una banda ens ajuda a comunicar-nos, no expandeix, POSITIU, d’altra banda ens obliga en moltes ocasions a comunicar-nos, no per necessitat o naturalesa sinó en excés, destrueix la naturalesa humana, NEGATIU.

Una tercera postura, una nova forma de comprendre aquesta relació, seria considerar la tecnologia com una cosa natural, Què existeix per fora del natural? No com a opositora del natural.

D’altra banda també tenim el concepte del filòsof Espósito, en el qual planteja que “No hi ha naturalesa humana, estem tot el temps reinventant el que som”, aquest concepte em sedueix particularment, atès que això implicaria que la naturalesa de l’home és la potencialitat infinita que tendim de reinventar la nostra pròpia naturalesa, aquesta no és fixa.

Després de tota aquesta exposició i collage de pensaments propis i prestats, m’agradaria complementar-la amb la meva interpretació de la relació entre l’home i la tecnologia i els nous rols que crec han sorgit a partir d’aquesta.

Les xarxes socials semblen ser la vedet de la nostra nodrida internet, en l’ús de les mateixes s’han generat esquerdes generacionals per un ús “inadequat” d’alguna terminologia que no hem estat a l’altura de conjugar i ha donat lloc a sengles conflictes. Un d’ells a tall d’exemple és el concepte de “amic”, algunes l’han variat a seguidors, o uns altres, però no ha deixat de ser motiu de discòrdia.

L’amistat com a concepte utilitzat en aquests àmbits no es regeix amb els patrons de la vella amistat. Existeixen nous rols, però no nous termes que ho descriguin.

Aquests rols són altres tipus de relacions vinculessis, que nodreix, dialoga i  afavoreix les relacions humanes.

En aquests temps en els quals la tecnologia ha generat fragmentació en el que som,  pot viure’s de manera creativa, no s’hauria d’entrar en models tancats. Aquesta reflexió té la intenció d’incentivar a romandre atents a les possibilitats que el present ens brinda per a passar al futur.

Carla Benzano

Dinamizadora CP d’Alfadigital