L’anomenat sostre de vidre

L’anomenat sostre de vidre

Acció social Uncategorized

Únicament donant un cop d’ull al gràfic ens és fàcil comprendre a què es refereix l’ anomenat “sostre de vidre” i ens hi referirem a l’hora d’intentar identificar per quin motiu les dones es troben amb tantes dificultats per accedir a càrrecs directius en una empresa, tot i que actualment aquestes registren majors nivells formatius. Estadísticament les dones s’acaben quedant en posicions tècniques i professionals, sense arribar posicions directives

Aquesta metàfora ens descriu el fenomen segons el qual les dones arriben a llocs de direcció intermèdia però els hi és impossible atrapar llocs executius o d’alta direcció, els quals estan reservats gairebé exclusivament als homes. Les dones veuen limitat el seu accés a llocs d’alt lideratge mitjançant una barrera aparentment invisible (per aquest motiu és de “vidre”) i no obstant això molt real (d’aquí ve “sostre”) que els seus companys masculins no han de sortejar. Des de llavors, la metàfora del sostre de vidre ha estat una eina molt útil per anomenar la discriminació de gènere en els llocs de treball.

L’U.S Department of Labor, Federal Glass Ceiling Commission defineix el “sostre de vidre” com les barreres invisibles que impedeixen a moltes treballadores altament qualificades assolir els nivells jeràrquics màxims al món dels negocis independentment dels seus mèrits. I cada cop es fa més difícil entendre aquesta definició sense fer referència també al del “terra enganxós”, és a dir, no únicament les dones no poden accedir a les posicions més qualificades del mercat laboral, sinó que es troben amb serioses dificultats per superar els llocs de treball més precaris i menys valorats socialment.

Un fet molt il·lustratiu, d’importància d’aquest concepte va ser la creació del Ministeri de Treball americà de la Comissió Federal del Sostre de Vidre (1987) per fer front a les dificultats de certs grups que impedien a ” … persones qualificades la seva promoció dins les organitzacions”.

Els esforços que s’han portat a terme per part d’Organismes Públics i Polítics en els últims anys, per eradicar aquest sostre irrompible és qüestionable. Sí que és cert que la proporció de dones en llocs executius s’ha incrementat durant les últimes dècades, però tenint en compte el nombre de dones en posicions de direcció intermèdia que hi havia als 80, el progrés cap a la igualtat de gènere en aquests nivells intermedis ha estat molt més lenta del que es podria esperar. Per altra banda, les dones són molt lluny d’obtenir una representació equitativa en els llocs més alts. Per exemple, el 2012, el 85 % dels càrrecs de direcció a les 100 empreses amb més cotització en la borsa dels Països Europeus eren ocupats per homes (Comissió Europea). Aquestes xifres demostren que si bé avui en dia hi ha més dones que hi arriben, encara persisteix la desigualtat de gènere en l’alta direcció.

Són molts els estudis que han intentat explicar aquest fenomen, però creiem que els estereotips de gènere vigents donen una visió de la dona que s’oposa a la idea que tenim d’un directiu d’empresa, les dones es presenten com afectuoses, cordials, atentes, empàtiques, cooperatives… i als homes com assertius, independents, segurs de si mateixos, competitius… Aquests estereotips masculins encaixen amb els estereotips del clàssic alt directiu millor que els estereotips femenins.

Ascens dificultós bretxa salarial

Mentre que per una banda el “sostre de vidre” apunta cap als motius que obstaculitzen a les dones arribar als esglaons més alts, la metàfora del “terra enganxós” estudia els motius que els impedeix a sortir dels nivells més baixos, fent que es vegin atrapades en treballs de salaris més baixos.

Per exemple, quan es designen dones i homes amb la mateixa qualificació per a idèntics llocs, els homes sovint acaben cobrant més que les dones. Així que la bretxa salarial de gènere s’eixampla al fons de l’escala laboral de la mateixa manera que també s’eixampla en el sostre. I malgrat que la metàfora del terra enganxós se centra en els sectors laborals de baixa remuneració més que en càrrecs d’alta direcció, se segueix atribuint la desigualtat descrita al fet que les dones no volen assolir posicions de lideratge a causa dels compromisos familiars, l’excés de perfeccionisme o el desig d’exercir les mateixes tasques al llarg del temps.

Sostre de vidre

I com es reprodueix aquesta situació en el Tercer Sector Social Català?

Malauradament les entitats d’economia social i les entitats del tercer sector reprodueixen la poc afortunada dualitat dels conceptes “sostre de vidre” i el “terra enganxifós”. Tot i que en molts informes que analitzen la Segregació vertical dins les entitats s’observa que gairebé un 50% de les Juntes directives o Consells d’administració estan formats per dones i que podem estar molt a prop de la paritat també pel que fa a l’ocupació de la figura de Presidència per part de dones, altres dades analitzades en funció del volum econòmic o la figura jurídica ens mostren dades molt més allunyades. Segons l’informe “l’Ocupació en el Tercer Sector Social Català des de la perspectiva de gènere” de DDiPAS les organitzacions amb major volum econòmic, fundacions o creades després de 1990 acostumen a tenir més sovint a homes, tant en la presidència, com en la direcció. En canvi, en organitzacions més petites (volums inferiors al milió d’euros) i de més antiguitat, la paritat en càrrecs polítics i decisoris està més a prop d’aconseguir-se, però, com ja hem vist, queda molt camí per recórrer.

 

A Andròmines mirem de posar el nostre gra de sorra per lluitar contra el sostre de vidre i altres realitats discriminatòries contra les dones: el 60% de persones que han participat en l’aprovació de plans de treball i pressupostos són dones, un 71% de dones participen en l’elaboració del Pla de Gestió i del Pressupost Anual de l’entitat i un 100% de dones conformen la Direcció de l’entitat. Totes aquestes dades es troben diversos punts per sobre les mitjanes de les entitats que anualment realitzen el Balanç Social de la XES. Tanmateix tenim encara diversos reptes al davant, com aconseguir la paritat en càrrecs polítics, on encara només un 40% som dones.

Ens queda feina per fer, ens acompanyes?

 

Eva Serrat

Tècnica d’Inserció d’Andròmines

 

Webgrafia

https://www.eldiario.es/catalunya/donesenxarxa/Sostres-enganxosos-laberints-Barreres-lideratge_6_304529557.html

https://www.vilaweb.cat/noticies/que-es-la-sororitat-un-diccionari-feminista/

https://www.eldiario.es/catalunya/donesenxarxa/Sostres-enganxosos-laberints-Barreres-lideratge_6_304529557.html

https://ddipas.org/wp-content/uploads/2018/07/INFORME-WEB-def.pdf

http://mercatsocial.xes.cat/wp-content/uploads/sites/2/2017/10/InfografiaSENCERA.png

 

Treballs i temps: apunts sobre la desigualtat de gènere.

Treballs i temps: apunts sobre la desigualtat de gènere.

Acció social

 

El concepte de treball ha estat identificat com feina dintre dels sectors del pensament sense tenir en compte que l’àmbit mercantil es recolza en altres sectors. L’economia tradicional ha invisibilitzat el treball dintre de les llars, es més, històricament no ha estat considerat treball ( Legarreta, 2008). Tampoc s’ha tingut en compte la relació que existeix entre “el procés de producció i de la reproducció de mercaderies i el procés de reproducció social de la força de treball” ( Carrasco, 2007:147). A més, les relacions laborals s’han basat en els processos de producció mercantil, en les condicions de treball, i no en les condicions de vida.

Els temps de feina productiva i domèstica-familiar és configurin de forma diferent: difereixen als ritmes, la intensitat o la seqüència. El temps al Mercat laboral és un temps rígid. “Pautat, regular, mesurable en tèrmits d’horari i de rellotge, diacrònic” (Carrasquer, 2005: 5); el temps domèstic i familiar: Pertany subordinat al productiu, és depenent d’aquets i d’Altres Institucions relacionades com a els col·legis, Comerços i de més serveis. És un temps Sincrònic, que olla exigir la simultaneïtat de feines, que, segons quina activitat requereixi unes condiciones temporals rígides i que olla resultar imprevisible, per què demanda Disponibilitat (Carrasquer, 2005).

Una societat no podria subsistir si es basa exclusivament en el treball mercantil ja que necessita del treball dins de la llar per a la cura de la vida. Aquests treballs realitzats en l’esfera domèstica no estan reconeguts socialment. No obstant això, es valora i es considera com a universal el treball mercantil, assignat socialment i assumit pels homes. Moltes dones treballadores a més d’haver de realitzar una jornada completa dins del mercat laboral tenen una segona jornada dins de l’àmbit domèstic el que Balbo (1994) anomena doble presència que “converteix les dones en equilibristes obligades a fer quadrar un balanç de temps molt rígid i es tradueix en la seva vida quotidiana (…) en sobreagotament, neurotització i privatització “(Balbo: 1994: 513). No hi ha, per tant, una corresponsabilitat entre dones i homes a les llars, sinó que el pes del treball domèstic i de cures és assignat i assumit per les dones. Així, les dones tenen una disponibilitat parcial en el mercat laboral i treballen menys hores anuals que els homes.

Com veiem, la posició de les dones en el mercat laboral queda afeblida per la divisió domèstica del treball de tal manera que “el mercat de treball perpetua la divisió domèstica del treball i viceverça. Aquest procés és el resultat actual de la contínua interacció de dos sistemes engranats: el capitalisme i el patriarca” (Hartmann, 1994: 258).

L’Enquesta d’Ocupació del Temps realitzada per l’ Institut Nacional d’Estadística (2010) ens mostra que persisteixen les desigualtats de gènere en relació al treball no remunerat: els homes realitzen una mitjana de 2 hores 32 minuts diaris a la cura de la llar i de la família mentre que les dones dediquen el doble d’hores (4 hores 29 minuts de mitjana diària).
Taula 1. Persones que realitzen l’activitat en el transcurs del dia i durada mitjana diària (DMD) dedicada a l’activitat segons sexe.

 

  Homes Dones
  DMD Hores DMD minuts DMD Hores DMD minuts
3 llar i família 2 32 4 29

Institut Nacional d’estadística. Enquesta de Feina del Temps. 2010

El fet que hi hagi una marcada divisió sexual del treball a les llars condiciona la vida laboral de les dones: tenen una major parcialitat i temporalitat contractual sent una de les dificultats per poder promocionar i fer carrera professional. A més, aquest fet, entre altres factors, condiciona els salaris, que es mantenen més baixos per a les dones

No obstant això, hi ha algunes mesures que pretenen, a poc a poc, anar canviant el model. Els Bancs del temps han estat una aposta per l’intercanvi de serveis per serveis on el valor de canvi és el temps i no els diners. És un projecte que promou una alternativa econòmica, en què es fomenten les relacions i la creació de xarxes socials en el veïnat.

Una persona és donant i receptora de temps convertit en intercanvi d’activitats que millorin la qualitat de vida de les persones, la conciliació de la vida laboral i familiar i, es donin resposta a necessitats de la vida quotidiana d’una forma més igualitària. Alguns dels exemples de serveis a intercanviar serien: l’acompanyament de persones de la tercera edat ajudant-los a fer la compra o a anar al metge; ajudar a nenes i nens a fer els deures, llegir-los contes o jugar; fer de cangur de nenes i nens; cura d’animals domèstics; realitzar tasques domèstiques o reparacions a les llars; etc. (Http://bancdetempsdesants.org/). L’Associació per al Desenvolupament dels Bancs del Temps ha desenvolupat un vídeo explicatiu sobre els Bancs del Temps (https://www.youtube.com/watch?time_continue=1&v=Q_2-pXhU2Og) on ​​remet al següent enllaç per trobar el Banc del Temps més proper: http://www.bdtonline.org/

Andròmines aposta per un model d’organització del treball que possibilita a la seva plantilla poder compatibilitzar la vida laboral amb la familiar. En aquest sentit, una de les mesures que s’estableixen estan relacionades amb els horaris laborals, que afavoreixen la conciliació laboral – familiar.
D’altra banda, Andròmines, organitza tallers, com els tallers de robòtica infantil, en els quals convida a participar a mares i pares amb filles i fills fomentant la corresponsabilitat en les cures i promovent el temps d’oci en família: https: // twitter .com / Andròmines / estatus / 941962624706797568

Avançar cap a la igualtat de gènere en el mercat laboral requereix d’una major implicació de les institucions públiques, les empreses i el tercer sector. L’actuació d’aquests agents ha d’anar en la línia de possibilitar la conciliació real de l’àmbit laboral i familiar mitjançant l’organització efectiva del temps. Així mateix, una corresponsabilitat en les tasques de la llar i de la cura de persones dependents es fa necessari per aconseguir una igualtat real entre dones i homes. Això requereix un canvi en el sistema de valors i creences per aconseguir una valorització social del treball domèstic i un repartiment equitatiu en les tasques. És fonamental avançar cap a un sistema on la vida es situï al centre

Patricia Fiol
Tècnica d’Inserció-Prospecció d’Andròmines

 

 

Bibliografia

Associació per al Desenvolupament dels Bancs del Temps. [En línia] [data de consulta: 19 març 2018]. Disponible a: <http://www.bdtonline.org>
Balbo, Laura (1994). “La doble presència” en Borderías; Carrasco; Alemany (1994) Les dones i el treball: ruptures conceptuals. Barcelona: Icària.
Banc del Temps de Sants [en línia] [data de consulta: 19 març 2018]. Disponible a: <http://bancdetempsdesants.org>
Carrasco, Cristina (2007) “Dones i Treball: Entre la invisibilitat i la precarietat” En: Birulés Bertrán, Josefina i Vives Larruy, Mª Angeles. Dones i Treball: Entre la precarietat i la desigualtat. Madrid: Consell General del Poder Judicial pp. 145-163
Carrasquer Oto, Pilar (2005) “El temps: masculí i plural. Apunts sobre la temporalitat sexuada de la vida quotidiana i la problemàtica de la Conciliació “. Àmbits. Monogràfic sobre “Temps i Vida quotidiana”. Nº 32
Hartmann, Heidi (1994). “Capitalisme, patriarcat i segregació de les ocupacions per sexe”. En: Borderías, Cristina, Carrasco, Cristina i Alemany, Carme. Les Dones i el Treball: Ruptures conceptuals. Barcelona: FUHEM. pp. 255-294.
Institut Nacional d’Estadística. [En línia] Enquesta d’Ocupació del Temps. [Data de consulta: 19 març 2018]. Disponible a: <http://www.ine.es/dyngs/INEbase/es/operacion.htm?c=Estadistica_C&cid=1254736176815&menu=resultados&idp=1254735976608>
Legarreta Iza, Matxalen (2008) “El temps donat en l’àmbit domèstic. Reflexions per a l’anàlisi del treball domèstic i les cures “. Quadern de Relacions Laborals. Nº 2, pp. 49-73.
Twitter. [En línia]. Andròmines. [Data de consulta: 19 març 2018]. Disponible a: <https://twitter.com/Andromines/status/941962624706797568>