Sabeu que quan malbaratem aliments també estem llençant els recursos que hem destinat a produir-los? Sòl, aigua, energia i altres recursos, que són preuats, es malgasten alhora que llancem els aliments a la brossa. A més, en un context d’emergència climàtica com el que ens trobem, aquest fet és greu, perquè aquests recursos malbaratats també contribueixen de forma indirecta a l’increment d’emissions de CO2 a l’atmosfera.
Què implica el malbaratament alimentari?
Abans d’arribar als nostres plats, el menjar s’ha de produir, processar, envasar, transportar i produir. A Europa, això implica:
- l’emissió d’amoníac (NH3): el sector emet el 90% del total
- afecta la qualitat de l’aigua: el 50-80% de càrrega de nitrogen en aigua dolça està relacionada amb la producció, distribució i consum dels aliments
- comporta el 10% d’emissions de gas d’efecte hivernacle
Per tant, si malbaratament els aliments, directa i indirectament afecta en el nostre territori. S’estima que a Catalunya hi ha unes 262.000 tones de malbaratament cada any.
Per què es genera tot aquest excedent alimentari?
El malbaratament es genera en tota la cadena de producció, distribució i consum. Per exemple, en el camp trobem malbaratament quan hi ha una sobreproducció d’aliments no estimada o perquè els aliments no compleixen els estàndards als quals estem acostumats. A la distribució existeix malbaratament quan s’emmagatzema de forma incorrecta, en la distribució i els comerços quan hi ha una previsió imprecisa de vendes i a casa quan comprem més del que podem menjar.
Per solucionar aquesta problemàtica, l’administració, conjuntament amb algunes empreses i distribuïdores, impulsen la donació dels aliments produïts o sobrants a entitats que reparteixen aquests aliments a persones en risc d’exclusió social. Per exemple, a Andròmines, comptem amb el projecte Una Mossegada a l’exclusió, en el que durant l’any 2021 hem recuperat i repartit un total de 9,3t d’aliments. Però hi ha moltes altres entitats que també recuperen aliments, com el projecte d’ Espigoladors, el Banc dels Aliments o Formació i Treball amb el projecte Reprofit.
Amb l’ajuda i l’esforç de moltes entitats socials, molts d’aquests aliments acaben formant part de l’alimentació de moltes persones.
L’aprofitament d’aquests aliments s’emmarca dins dels objectius de l’Agenda 2030 pel desenvolupament sostenible, ja que forma part, d’una banda, de l’estratègia per reduir el malbaratament, i de l’altra de la solidaritat de la nostra societat davant la situació econòmica més precària en la que molts ens podem trobar.
A Catalunya existeixen moltes més entitats que col·laboren en la recollida i el repartiment d’aquests aliments a persones de diferents col·lectius. Totes elles, compten amb tècnics i voluntaris per fer efectiva aquesta donació. En aquest procés, com en tota la cadena de producció, distribució i consum d’aliments també es pot generar malbaratament alimentari. Tot i que aquests aliments han estat descartats del flux principal, cal aplicar mesures per no desaprofitar aquests aliments que també comporten un ús de recursos i un sobreesforç de l’administració, empreses, distribuïdores, comerços i entitats per evitar el seu malbaratament.
Tallers per a tècnics i voluntaris adreçats a entitats.
A partir de l’any 2021 Andròmines ha desenvolupat el projecte Dignitat de Sobres contra el malbaratament alimentari. Inicialment, vàrem crear un comitè de reflexió format per diverses entitats i hem impulsat una campanya de sensibilització que podeu consultar en aquest enllaç.
A través del projecte, i de manera participada, hem desplegat diferents materials i accions, amb l’objectiu de conscienciar i disminuir el malbaratament a tota la cadena de producció, distribució i consum.
Concretament per evitar el malbaratament alimentari a les entitats, Andròmines ha realitzat una prova pilot de tallers per a persones tècniques i voluntàries d’entitats socials amb l’objectiu de formar-les sobre els efectes negatius del malbaratament alimentari. Volem repensar conjuntament com evitar també el malbaratament a les entitats i a les cases de les persones que reben aquests aliments.
El contingut del taller que hem fet es divideix en tres parts:
- Una primera part on s’explica els impactes ambientals provocats per la producció d’aliments i el consum de recursos (aigua, sòl i emissions de CO2) d’alguns dels aliments que consumim a Catalunya.
- Una segona part on es parla del flux que segueix l’aliment, des de la seva recollida fins a la seva donació, i que s’ha de tenir en compte per no generar malbaratament alimentari. Així com algunes recomanacions i processos a tenir en compte durant els diferents passos.
- Una última part on també volem implicar a les persones que reben aquests aliments. Cal fomentar una donació de productes sans i saludables, i donar idees per fomentar una cuina mediterrània (a través de tallers, enquestes, grups de whatsapp o telegram, etc…). A més, també cal informar correctament als receptors dels aliments perquè tinguin la capacitat d’aprofitar tots els aliments que es posen al seu abast.
Enguany, en els tallers han participat un total de 8 entitats amb la participació de 46 persones implicades (tècnics i voluntaris).
Què hem après?
L’experiència també ha servit per compartir coneixements i bones pràctiques sobre la generació de malbaratament alimentari a les entitats socials. L’objectiu és reflexionar conjuntament sobre on generem més malbaratament en els nostres processos de recollida i entrega, i com podem donar (o ja donem) solució a través de la millora contínua.
De tots els tallers participatius que hem dut a terme es pot concloure que el malbaratament pot provenir de diferents punts segons sigui el funcionament de cada entitat. Algunes generen més malbaratament en l’emmagatzematge, d’altres quan reben aliments o en el moment de la donació a les famílies.
Entre totes hem determinat diferents estratègies per a poder donar resposta aquest malbaratament, però el més important és poder realitzar el flux d’aliments dins mateix de les entitats i protocol·litzar la recollida, emmagatzematge i donació d’aquests aliments.
Moltes entitats també són conscients que el malbaratament es pot generar en les cases de les persones receptores. Ja que és complicat poder adaptar perfectament bé l’oferta i la demanda.
Andròmines ha repartit a totes les entitats díptics informatius per a les famílies i així evitar al màxim que es llencin aliments, però també us proposem algunes altres estratègies que a nosaltres ens han resultat molt efectives:
- Fer tallers de malbaratament alimentari per a les persones participants del programa d’entregues.
- Crear un grup de whatsapp o telegram per a la conscienciació sobre el malbaratament i en el que les persones participants, a part de donar-se suport mutu, puguin compartir trucs i idees per cuinar els aliments rebuts.
- Individualitzar la donació d’aliments per tal de produir el menor malbaratament.
Des d’Andròmines creiem que el programa Dignitat de Sobres ha estat rellevant per poder-nos comunicar amb altres entitats i, conjuntament, proposar solucions per a lluitar i disminuir cada dia una mica més, el malbaratament alimentari que entre totes generem.
El malbaratament alimentari és un problema ètic, econòmic, social i ambiental. És inacceptable que mentre un 11% de la població mundial pateix desnutrició, existeixin aliments que no es consumeixen.
Això fa que cada dia es llencin a les escombraries tones d’aliments aptes pel consum humà. Per això a Andròmines lluitem per redirigir l’excedent a les persones usuàries del programa una 
Sóc mare, dos nens de 2 i 4 anys. L’hora de dinar o sopar sempre és una excusa fantàstica per experimentar i aprendre sobre textures i colors: ara llenço un pèsol al cap de mon germà, a veure què passa si submergeixo una mica de bròquil dins el got d’aigua, mama això no m’agrada, ja estic tip… les mil i una anècdotes que poden arribar a convertir-se en un malson si intentes no malbaratar el menjar.