REDUIR, REUTILITZAR, RECICLAR

Medi ambient

mapa europaJa tenim novament la Setmana Europea de Prevenció dels Residus a la volta de la cantonada. Com cada any, pels volts de finals de novembre (enguany del 19 al 27 de novembre 2016), ens posem d’acord persones, entitats, administració i empreses per a fer-nos memòria que és possible canviar aquest món, que entre tots, podem fer possible no viure en una societat de residus. Per que avui en dia ja no podem dir que som en una societat de consum, som en una societat de residus on prioritza el usar i llençar per sobre de tot.

 

Per a Andròmines, aquesta setmana, és una de les més atrafegades i mogudes de l’any ja que gran part de la nostra feina cobra sentit; aflora, encara més, la missió ambiental de l’entitat. Volem arribar a tothom, volem explicar la importància d’aplicar adequadament la jerarquia dels residus: primer, Reduir, després Reutilitzar i, en darrer lloc, classificar acuradament per a poder Reciclar. La cultura de l’obsolescència programada i del comprar i llençar està tenint un cost social i ambiental massa elevat per el planeta. Cal reaccionar i cal que ho fem ja! Nosaltres soles potser no podem canviar el món, però segur que podem posar el nostre granet de sorra per a que sigui una mica més habitable per a tots.

 

Com Reduïm?

El millor residu és el que no es produeix i, per això, a Andròmines reduïma través de la sensibilització ambiental. Fem tallers, acompanyem a tots aquells que vulguin aprendre com reparar i allargar la vida dels seus objectes. Reduïm a nivell intern: reutilitzant tots els materials d’oficina, amb una política de compres que minimitza el residu, amb estratègies de reducció de l’ús de paper. Totes les petites accions són grans a l’hora d’evitar nous residus que vagin a parar a l’abocador i volem estendre la importància de la Reducció de residus per a que més persones es sumin vers a una societat més centrada en les persones que en les coses.

 

Per a visibilitzar el nostre compromís amb la Reducció de Residus, del dia 19 al 26 de novembre participem de la campanya europea “Reutilitzar més, tirar menys” de la Xarxa Europea d’Entitats Recuperadores Socials (RREUSE). Durant aquesta setmana pesarem tots es objectes que passen a tenir una segona mà a través dels nostres centres i ho donarem a conèixer al públic, quantificant tots aquells objectes que hem evitat que es converteixin en residus. La desmaterialització de la nostra societat ens permetrà generar menys residus i, tot i que sabem que la reducció de residus no fa la diferència durant una setmana, la suma de moltes setmanes i de moltes entitats sí que comportarà un canvi global. Cal seguir posant i visibilitzant el nostre granet de sorra per la reducció.

 

Com Reutilitzem?

La Reutilització és un dels pilars fonamentals d’Andròmines. Recollim residus, els reparem i els tornem a posar en circulació. Donar un nou ús, nova oportunitat i nova vida als nostres objectes.Anualment reutilitzem més de 175Tn de residus tèxtils, voluminosos i d’Aparells Elèctrics i Electrònics (RAEE) a la nau de reutilització de Montcada i Reixac. Però no en tenim prou, volem sumar més persones al compromís de la reutilització i volem continuar reutilitzant cada dia una mica més.

 

Del 19 al 26 de novembre crearem el Mercat d’Intercanvi de Montcada a la Mini-Deixalleria. Un espai on tots els ciutadans podran acostar-se per intercanviar objectes. A més, a les nostres botigues es quantificaran els Kg de residus reutilitzats, als quals es dóna una nova oportunitat d’ús, i calcularem les Tn d’emissions de CO2 estalviades en el marc de la campanya “Contra el canvi climàtic, jo reutilitzo, i tu?” d’AERESS. Reutilitzar també és la lluita contra el canvi climàtic.

 

Com Reciclem?

La clau del reciclatge és una classificació de residus excel·lent. Quants menys impropis hi hagi a la brossa, més reciclable i de major qualitat serà el material separat. No és tasca senzilla per que gestionem més de 2.500Tn de residus cada any i les classifiquem en 62 tipologies diferents de materials. Fer-ho bé és tot un repte, però encara ho és més aconseguir que totes les persones que vénen a les instal·lacions d’Andròmines, aprenguin a classificar adequadament els seus residus. No volem fer-ho nosaltres soles, volem que una mica de la nostra experiència arribi a les llars i que cada família tingui tota la informació necessària per a separar adequadament els seus residus. Només d’aquesta manera podrem transformar la realitat complexa en la que estem immersos. El repte és gran.

reciclatge5

Reduir, Reutilitzar i Reciclar, les 3R més famoses no són feina només d’una setmana, són feina per a tot l’any, fins i tot per a tota una vida. És el compromís d’Andròmines. Ens hi acompanyaràs?

Núria Sau i l’equip d’Andròmines

5è Mercat d’intercanvi Dissabte 21 de novembre, de 10 a 14 h

5è Mercat d’intercanvi Dissabte 21 de novembre, de 10 a 14 h

Medi ambient

El dissabte 21 de novembre de 2015 se celebra el dia temàtic de la prevenció centrat en la Desmaterialització: Fer més amb menys! L’ús de menys materials es tradueix directament en una menor producció de residus i en una major eficiència en l’ús dels recursos.
I a tot Catalunya s’organitzen activitats per promoure l’economia col·laborativa. Un nou enfoc pels mercats de segona mà o d’intercanvi, tallers de reparació i reutilització… compartim per reduir! Fomentem serveis i accions que ens vinculin al territori (fomentar el servei de les biblioteques, regalar cultura si promous el regal immaterial, socialització de llibres a les escoles…), tallers d’ecodisseny o nous materials, etc.
RESERVA DE TAULES:
Per reservar taula has de facilitar-nos les teves dades i un telèfon de contacte a : deixalleria.montcada@andromines.net

 

Què és un mercat d’intercanvi?
Un any mes Andròmines organitza el Mercat d’Intercanvi , que es un espai cívic on es poden intercanviar objectes que ja no ens són necessaris però que, abans de llençar-los, els oferim per si poden ser útils a algú altre sense requerir diners .Es tracta d’una activitat per a tots els públics, on el més important és evitar que els objectes encara útils esdevinguin residus. Intercanviar és fer realitat un comerç sense diners, recuperant una forma oblidada d’economia amb molts avantatges ambientals, econòmics i socials.
Qui pot participar?
Pot participar-hi qualsevol persona que hi vulgui portar els seus objectes (llibres, cd’s, roba, sabates, objectes de decoració, joguines, mobles, etc.) per tal de bescanviar-los per altres objectes o bé vendre’ls de segona mà.
5 Raons per participar en un mercat d’intercanvi

  • Evita la compra compulsiva de productes de consum.
  • Permet reflexionar sobre el sentit de l’economia i humanitzar les relacions econòmiques.
  • Beneficia al medi ambient evitant generar residus.
  • Aplica las tres R : Redueix, Reutilitza i Recicla.
  • És divertit, engrescador i ens ajuda a fer de la nostra, una societat més sostenible…

Que és la Setmana Europea de la Prevenció de Residus?
La Setmana Europea de la Prevenció de Residus és una iniciativa amb l’objectiu de promoure i implantar durant la setmana del 21 al 29 de novembre accions de sensibilització sobre recursos sostenibles i gestió de residus.

Els residus: Els pneumàtics

Medi ambient

Moltes famílies tenen un vehicle motoritzat, ja sigui una moto o un cotxe, o més d’un. Aquests requereixen un manteniment anual, essent el pneumàtics una de les part a canviar cada certs quilometres. Degut a l’immens parc automobilístic que hi ha, els pneumàtics s’han tornat un dels residus més problemàtics en el món occidental, amb una generació de més de 200.000 tones (1) anuals. D’aquests, hi ha constància que fa uns anys, el 60% es dipositava en abocadors controlats i la resta acabava en abocadors il·legals.

Aquest objectes són compostos de varies capes, segons l’enciclopèdia catalana, de dins cap a fora, comença per una cambra de cautxú proveïda d’una vàlvula que permet d’inflar-lo amb aire a pressió (alguns pneumàtic són sense cambra), i per un embolcall, format per una carcassa, base estructural de fils de cotó, raió, acer, etc, i per una capa de cautxú que el cobreix, que rep el nom de flanc a les parts laterals i banda de rodolament a la zona de contacte amb el sòl, la qual tramet els parells tractor i de frenada durant la conducció(2).

Amb el temps s’han anat cercant mètodes més eficients per aconseguir tractar els pneumàtics i reciclar-los per obtenir de nou materials per a la indústria. Les lleis han anat afavorint aquest sector, com per exemple amb el Reial Decret 1619/2005 sobre gestió dels pneumàtics fora d’ús, on es prohibeix l’abandonament i obliga als productors a rebre els pneumàtics que estiguin fora d’ús per a que es destinin a una valorització d’aquests. També es fa enfasi en la necessitat d’utilitzar part del materials dels pneumàtics reciclats per a la construcció de carreteres (3), promovent d’aquesta manera la capacitat de creació de sistemes integrats de tractatament i reciclatge de 160.000 tones l’any(4).

Les possibilitats de tractament són diverses, segons l’ interès dels gestor en obtenir cert producte o matèria. Aquestes són:

  • Termòlisis: s’escalfa el pneumàtic en un forn sense oxigen, fent que els compostos es separin i es puguin utilitzar una altre vegada(4).
  • Piròlisi: es crema el pneumàtic en un ambient sense oxigen, fent que es puguin obtenir compostos no aptes per reutilitzar. Aquest sistema encara està en procés pilot per no estar desenvolupada la separació dels compostos de manera eficient(4).
  • Incineració: es crema el pneumàtic. Al principi es realitzava a l’aire lliure, però ara s’utilitza en forns tacats per obtenir energia. Aquesta metodologia és molt problemàtica ja que els gasos emesos cal tractar-los, per la quantitat de substàncies tòxiques que contenen(4).
  • Trituració criogènica: es tracta de trencar els pneumàtics a una molt baixa temperatura (-195ºC) permetent obtenir les materials per separant amb certa facilitat(5).
  • Trituració mecànica: és el procés més utilitzat en aquest moment. Es tracta de separar les diferents parts del pneumàtic mitjançant una màquina en forma de cinta transportadora, que trosseja, tritura i micronitza en pols els pneumàtics, permeten la separació dels diferents materials, per la posterior separació i reutilització en els processos industrials que necessitin aquest material(4).

Com ja s’ha esmentat anteriorment, una de les possibles utilitats del cautxú en pols es la fabricació de carreteres, però hi ha molts més productes que són produïts amb aquest material, com per exemple les soles de les bambes, pilotes de futbol, moquetes, capes d’insonorització, paviment, pistes esportives, frens, entre altres. De manera que la vida útil d’aquest material es pot allargar molt si es gestiona correctament el pneumàtic i per aconseguir-ho s’ha introduir un altre cop com a matèria prima, de manera que cal que es deixin en els tallers quan et canvien les rodes, o si ho fa un mateix, portar-ho a la deixalleria.

  1. waste.ideal.es/neumaticos.htm
  2. www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0202051
  3. sites.google.com/site/talleresdeautomedioambiente/Home/normativa
  4. www.samaraez.com/archivos/KnowHow.Reciclaje_Neumaticos_.E_I_.pdf
  5. proyecto2-2epoem52.blogspot.de/2010/03/trituracion-criogenica.html

Els residus: Termòmetres de mercuri.

Medi ambient

Ara que arriba la tardor, els refredats i mal de caps pels canvis de clima que patim al llarg del dia s’incrementen. De manera, que quasi tothom, Agafa el termòmetre en algun moment d’aquesta estació, alguns més que altres. Des del juliol del 2007, un reial decret prohibeix la fabricació i comercialització de termòmetres de mercuri a l’estat espanyol, aquest decret es creat en base als arguments sobre la toxicitat del mercuri en les persones i el seu entorn natural (1).

Peró, què és un termòmetre i com funciona?

Galileo Galilei va ser el creador d’aquest aparell, no en la forma que el coneixem avui en dia. Aquest geni, va utilitzar un tub de vidre que finalitzava en una esfera en la part superior. El tub es s’enfonsava dins d’un líquid d’alcohol i aigua. Al escalfar l’aigua, aquesta començava a pujar pel tub. Amb els anys altres persones van anar adaptant aquest aparell, fent-lo tal i com el coneixem avui en dia.

De termòmetres hi ha diferents tipus: termòmetre de resistència, termopar, piròmetre, termòmetre de gas, termòmetre digital i termòmetre de vidre. Aquest dos últims són els utilitzats a nivell domèstic. El digital incorpora un micro-xip que actua en un circuit electrònic sensible als canvis de temperatura. El termòmetre de vidre es un envàs tancat que conté líquid, abans mercuri i actualment una barreja d’altres metalls no considerats com a tòxics(1), el més comú és el de gali.

El mercuri, és un metall pesat molt tòxic. Al llarg de la historia, s’ha demostrat que besaments incontrolats han afectat greument la salut dels pobles propers. El mercuri, és un element que s’evapora amb facilitat podent entrar per les vies respiratòries. També és un element que s’acumula en el greix animal i passa d’un a l’altra per la cadena alimentària, arribant finalment a les persones. Als éssers humans, afecta al sistema nerviós central, provoca tremolor, alteracions de la vista i l’oïda, reducció del coeficient intel·lectual, a més de tenir efectes negatius en el sistema motor, pell, ronyons, cor, pulmons, entre d’altres. En el cas dels nadons, la mare pot contaminar al nen/a quan aquest és només un fetus ja que hi ha una variant del mercuri capaç de traspassar la placenta i després es pot seguir contaminant amb la llet materna. Aquests motius són els principals, alhora de prendre la decisió sobre l’eliminació del mercuri a les casses(2).

Però, que fer si es trenca un termòmetre de mercuri (2). Primer de tot cal evitar que qualsevol altre persona no apte per ajudar es trobi a prop. Després s’han obrir les finestres per a que es ventili la habitació. S’han de treure tots els accessoris de valor que es portin ja que el mercuri amalgama els metalls preciosos. Tot seguit, s’han de protegir les mans amb guants de plàstic o amb bosses de plàstic. Per poder veure bé la zona, cal il·luminar correctament el lloc, com per exemple amb una lot situada al terra, aquesta llum ens permetrà beure on es troben les gotes de mercuri, cal vigilar perquè les gotes es poden haver desplaçat per tota l’habitació. No utilitzar mai un aspirador, ja que augmentarà la evaporació del mercuri per l’aire i es contaminarà l’aparell elèctric. Per recollir les gotes, cal utilitzar una xeringa o un degotador i dipositar el mercuri en un recipient petit que es pugui tancar hermèticament. Després cal utilitzar cinta adhesiva i passar-la pel terra per enganxar les gotes més petites, aquesta cinta s’ha de posar en una bossa de plàstic. Quan s’ha recollit tot, cal portar els residus a la deixalleria o punt verd per a que pugui ser tractat adequadament.

Per al reciclatge dels termòmetres, el procés és simple anomenat “Roast, retort y destillation”. Aquest s’inicia amb el trencament controlat dels termòmetres en una cabitat estanca, tot seguit s’escalfa per evaporar tot el mercuri que es recull, separant-lo del vidre i altres elements. Aquest gas, es torna a refredar per recuperar el mercuri líquid que es tracta per treure les impuresses mitjançant noves destilacions i finalment netejant aquest mercuri amb àcid nítric diluit. (3)

De manera que si algú encara té algun termòmetre de mercuri a casa, abans que es trenqui, millor substituir-lo per un lliure d’aquest element.

  1. http://www.quimica.es/enciclopedia/Term%C3%B3metro.html
  2. http://termometrosinmercurio.org/quienes-somos/
  3. Recycling and Reuse of Material Found on Superfund Sites. EPA/ 625/R-94/004/Setembre 1994

Els residus: Bateries de cotxe i moto

Medi ambient

Poques famílies són les que no disposen d’un vehicle motoritzat. El sistema de mobilitat que s’ha desenvolupat al nostre país impedeix que molta gent pugui desplaçar-se d’una manera còmoda amb transport públic per tot el territori, fent necessari el desplaçament amb cotxe o moto. Aquestes màquines de transport contenent entre els seus components una bateria que acostuma a ser de plom i un cop ha finalitzada la seva vida útil, es pot canviar per una en bon estat. El normal és que aquesta operació de recanvi la realitzi un establiment adaptat a aquests fins, el mecànic de tota la vida, però també hi ha la possibilitat de canviar-se un mateix la bateria. El problema rau en que fer amb l’antiga, ja que es un residu considerat com a especial segons el Pla Nacional Integrat de residus (PNIR) 2007-2015 (1). En el que s’esmenten un seguit de normatives que aclareixen la necessitat d’un tractament específic per evitar la contaminació de l’entorn.

La bateria estàndard de cotxe està composta majoritàriament plom.

Segons la taula següent, es pot comprovar les proporcions de cada element:

% Pes (kg)
Pasta de plom 39 5,85
Plom metálic i aleacions de plom 34 5,1
Àcid sulfúric 11 1,65
Polipropilé 7 1,05
Acer 0,6 0,09
Poliuretà 1 0,15
Vidre 0,4 0,06
Ebonita 5 0,75
Policlorur de vinil 2 0,3

Taula extreta del document: “Estudio de alternativas en el reciclatge de baterías de plomo fuera de uso”.(2)

Les deixalleries i Punts Verds accepten bateries, que entren dins el procés de reciclatge. La major part de la bateria es reciclable al 100%. Un cop ha arribat a la planta de tractament, s’inicia un llarg procés que requereix d’unes altes mesures de seguretat per evitar fugues de productes nocius per l’entorn. La primera part del reciclatge s’inicia amb la trituració parcial per tal d’extreure l’àcid. Seguidament es trituren a una mida més petita per tal de facilitar els altres processos. Aquests petits trossos es passen per tambors de flotació i enfonsament que separen per gravetat el plàstic de la resta de metalls. El plàstic, es neteja i es granula per poder enviar a la planta de tractament de plàstics corresponent. El metall restant, majoritàriament plom, es deriva a una caldera on es fon i s’obtenen unes plaques metàl·liques que s’envien a una planta de fossa i refinatge per obtenir els metalls purs i tornar a fer bateries(3). El vapor que surt de les calderes cal tractar-lo per evitar la fuga de components tòxics a l’atmosfera. Un cop tractats s’obté un compost de nitrogen i sofre que es pot utilitzar com a fertilitzant.

  1. http://www.icog.es/files/PNIR3.pdf
  2. http://es.scribd.com/doc/54663988/14/EL-CICLO-DE-VIDA-DE-LA-BATERIA-DE-PLOMO
  3. http://science.discovery.com/videos/how-its-made-mini-episodes-vehicles-and-parts/#fbid=QEu09O2dbMv

Xarxes d’intercanvis de coneixements i Bancs del temps.

Medi ambient

Una economia alternativa basada en l’intercanvi de temps i coneixements enlloc de l’intercanvi de diners és possible.

Així ens ho demostren dia a dia les diferents xarxes d’intercanvis de coneixements (XIC) i bancs del temps que organitzen activitats i intercanvis de coneixements de manera gratuïta al llarg de l’any.

Una XIC i un Banc del temps són dos tipus d’agrupacions basades en un sistema d’intercanvi de coneixements, sabers i/o experiències obert a tothom i on no hi ha diners per enmig. Les persones interessades poden oferir o rebre coneixements tant de tipus intel·lectual com de contingut tècnic o artístic.

A més de l’ intercanvi de coneixements aquestes experiències acostumen a tenir uns altres tipus de beneficis. Aquestes trobades entre persones serveixen per enfortir les relacions veïnals ja que persones properes es coneixen i creen vincles d’amistat i també són una excel·lent eina per la integració de persones, com per exemple, de persones immigrants que poden aportar intercanvi d’idiomes. A més a més de ser un treball per l’autoestima, ja que permet adonar-se’n de que tothom té habilitats i coneixements a oferir!

Si vols participar en aquestes xarxes d’intercanvi pots consultar a la web http://bit.ly/e4tktC on la web Vivir sin empleo (1) ha creat un mapa on situen tots els Bancs del Temps d’Espanya.

A Montcada i Reixac, ciutat en la que ens trobem, podem participar a la XIC La Ribera, al Centre Cívic La Ribera o a la XIC Can Cuiàs presencialment al Centre Cívic Can Cuiàs, o per internet, a l’adreça de correu electrònic xiccancuias@gmail.com o al seu Facebook (2).

Una de les activitats més recents que ha organitzat XIC Can Cuiàs ha estat un mercat d’intercanvi aquest dissabte 31 de març. En aquest mercat d’intercanvi s’han pogut intercanviar objectes en desús però en bon estat per altres que necessitessis, i tot sense diners per enmig.

A més a més, s’ha organitzat un campionat de Just Dance Wii i tallers infantils de moneders reciclats i malabars.

Per part d’Andròmines vam participar organitzant el taller de moneders reciclats. En aquest taller, on hi van participar una trentena de nens i nenes, es van fer moneders a partir de bricks. Consistia en fer uns quants plecs a l’envàs i afegir-hi la tanca i decoració per tal de que quedés el moneder. Van quedar resultats molt xulos!

Si no vas poder assistir al mercat d’intercanvi ni als tallers infantils, et deixem uns quants enllaços en els quals trobaràs llocs on poder intercanviar els teus objectes a prop del teu domicili i la manera de com fer el taller dels moneder.

(1)    http://www.vivirsinempleo.org/

(2)    http://bit.ly/udW4cw

http://intercanvis.net/

http://www.comunitats.org/

http://compartir.org/

http://www.sindinero.org/

Taller de bricks: http://www.youtube.com/watch?v=nydvBR92Ak0

Els residus: CD/DVD

Medi ambient

Els CD i DVD són uns dels materials més utilitzats avui en dia per emmagatzemar informació o programes. A quasi totes les llars s’utilitza o es té algun d’aquest objectes, per videojocs, programes informàtics, recopilatori de fotografies digitals, pel·lícules, música, etc. Al està present en molt dels àmbits de lleure i treball d’avui en dia, quasi tothom acaba llençant algun que altre CD/DVD, ja sigui perquè se li ha espatllat, o perquè li venia de regal amb alguna revista o objecte electrònic que hagi comprar, etc. Cal considerar que el volum de CD/DVD que es fabriquen al món és extremadament gran ja que només a la planta de producció de Barcelona, es fabriquen 1,7 CD cada segon, és a dir 2,5 milions al mes(1), i tot hi que es tracta d’una instal·lació gran, no és la única que hi ha a l’estat espanyol i molt menys al món.

Però, de que està fet un CD? La seva composició és bàsicament de policarbonat, seguit d’alumini, laca, or, tintes i altres materials com vidre, plata i níquel(1). Cadascun d’aquests s’obté de materials minerals extrets de la industria minera i filtrats i tractats per obtenir l’element pur per a la fabricació d’objectes. Val a dir que tots aquests materials es troben en l’entorn en una quantitat limitada, ja que a part dels metalls, la resta de materials són elaborats a partir del petroli.

Un cop recopilat el material base, es procedeix a la producció del CD o DVD. El procés és similar pels dos. S’inicia amb la creació d’un disc de policarbonat que serà la base del disc, on hi haurà emmagatzemada la informació mitjançant unes osques. Tot seguit s’injecta una fina capa de metall que serveix per que el laser del lector de l’ordinador es reflecteixi i torni al lector. Per últim, es revesteix amb una capa de laca que el protegirà de les ratllades i la corrosió(2). Amb aquests passos ja està finalitzat el producte. El següent pas es realitzar la serigrafia dels producte amb tints i finalment embalar-ho amb una caixa de plàstic i/o cartró (1).

Per reciclar-los, es segueix la metodologia següent:

Primer de tot cal portar-lo als punts de recollida oficials, on es separen els discos de l’embalatge, que es enviat a les plantes de valorització de plàstic i cartró. Aquesta feina es realitza al Punt Verd o a la deixalleria, però s’agraeix que ja vinguin separats. Després es recull per part del gestor encarregat del reciclatge, que el porta a la planta de valorització, on es separen els diferents components del disc, bàsicament s’extreu el policarbonat de la resta de materials, quedant una amalgama que s’envia a un gestor autoritzat(3), que recupera els metalls i inertitza els tints i la laca.

El policarbonat net, s’utilitza per fabricar nous discos o altres objectes de caire domèstic o industrial com per exemple caixes de plàstic dur per a joies o aïllants per a cables(1).

El fet de reciclar els CD’s/DVD’s, permet reutilitzar el material i evita haver d’extreure de nou els materials fòssils i minerals de la natura amb les repercussions sobre l’entorn on es fa aquesta activitat. També hi ha una reducció en el consum energètic ja que el transport dels materials reciclats és menor que per la fabricació amb nous materials que provinents d’arreu del mon, sense tenir en compte que les industries mineres consumeixen una quantitat ingent d’energia per extreure els minerals purs(4).

També hi ha alternatives domèstiques per reutilitzar els CD/DVD i crear nous objectes que puguin decorar la casa com cortines, o altres més comercials com boles de discoteca(5), també hi ha tallers per fer coses més pràctiques com carteres o bosses, per internet hi ha un munt d’idees i en aquesta mateixa pàgina s’aniran penjat idees de manualitats.

  1. reciclajecd.com/
  2. www.epa.gov/osw/education/pdfs/sp-lifecd.pd
  3. www.cederika.com/index.php?option=com_content&task=view&id=179&Itemid=301
  4. datos.bancomundial.org/tema/energia-y-mineria
  5. www.taringa.net/posts/info/1551573/Como-Reciclar-CDs.html

Els residus dels PVZ i deixalleries

Medi ambient

Andròmines treballa amb l’objectiu d’acompanyar vers una integració social i laboral a totes aquelles persones que per motius d’edat, gènere, per limitació funcional o per qualsevol raó de tipus social, es troben excloses de mercat laboral ordinari. Per a possibilitar aquest acompanyament Andròmines dissenya i executa programes de capacitació, formació i inserció laboral que s’adeqüen a les necessitats socials dels col·lectius i a la demanda real del mercat de treball.

Com a beneficiaris indirectes trobem als perceptors dels serveis que ofereix Andròmines amb el servei de gestió de residus de la Deixalleria i la Deixalleria Mòbil de Montcada i Reixac i el Punt Verd Zona Fòrum. Des d’aquestes instal·lacions es recull tot un seguit de materials que tot seguit llistarem i en els pròxims articles anirem detallant, per donar a conèixer aspectes rellevants d’aquests i per demostrar la importància de la recollida dels residus, tant a nivell industrial com particular.

Residus admesos a les instal·lacions gestionades
Aerosols i espraisAparells elèctrics i electrònicsAmpolles de cavaAmpolles de plàstic

Bateries de cotxe i moto

Bombones de butà

Cables

Calçat

Càpsules de cafè monodosi

Cartró

Cartutxos de tinta i tòners

CD/DVD

Cintes de vídeo i cassets

Complements de vestir

Cosmètics

Dissolvents

Electrodomèstics petits i grans

Extintors

Ferralla

Filtres de vehicles

Fitosanitaris, herbicides i pesticides

Fluorescents i bombetes

Fusta

Mobles (sofàs, cadires, etc)MatalassosMetallsNegatius de radiografies

Objectes de segona ma (ulleres,

Olis de cuina

Olis de motor

Paper

Piles

Pintures, coles, vernissos

Plàstic rígid

Plàstic film

Pneumàtics petits*

Porexpan net

Radiografies

Restes de poda i jardineria

Restes de productes de neteja

Roba

Runa

Termòmetres

Tetrabrik

Televisors i monitors

Vidre pla, miralls i finestres

*Només a particulars.Hi ha certs residus que només es recullen en alguna de les instal·lacions.

Hi ha residus que es pot pensar que llençar-lo on sempre, com per exemple per la pica en cas de l’oli de cuina, podem pensar que no passa res perquè és poca quantitat. Però amb una extrapolació general només a nivell de Montcada es pot comprovar que el volum d’oli abocat per les aixetes és molt elevat. Ja que una persona consumeix 9,83 litres/any1, si tenim en compte que hi ha una part que no es pot recuperar perquè s’ha ingerit, reduïm el volum a 0,6litres/mes (comprovació empírica durant 2 mesos). Essent la població de Montcada en 34232 habitants el 20112. A l’any es podrien recuperar uns 240.000 litres d’oli vegetal. Amb el simple fet de recollir aquest oli amb els pots de vidre o plàstic de les mongetes, cigrons, aigua, refrescos, i un munt d’altres, que es llencen cada setmana després de buidar el seu contingut es pot portar després al punt de recollida, on com ja s’ha explicat en articles anteriors durant la setmana europea de prevenció de residus (3) i el futur de l’oli de cuina (4).

El mateix passa, en proporcions diferents amb altres residus com per exemple els CD/DVD, bombetes, termòmetres, dissolvents, etc. Tal i com ja s’ha esmentat, s’aniran detallant amb els seus respectius articles.

Es palès, que tothom hauria d’utilitzar els servei públic de gestió de residus de manera correcta, ja que es reduiria l’impacte dels residus que es generen. També cal tenir en compte que els impostos destinats a aquest servei seguiran essent els mateixos, i si no es desenvolupa correctament la separació per part de tothom, aquest diners es poden considerar mal invertits. Tot i que només sigui per això, val la pena, no?Això demostra que tots estem implicats en la tasca del reciclatge i minimització de residus tan si ens agrada com si no o millor dit som conscients del mal que fem a la natura, cal evitar que la brossa s’acumuli al nostre pati i puguem gaudir d’un entorn més net.

  1. tuaceitedeoliva.obolog.com/espanoles-gastan-1-314-millones-euros-aceite-oliva-ano-551873
  2. www.idescat.cat
  3. intercanviemiconvivim.wordpress.com/2011/12/05/finalitzada-amb-exit-la-setmana-europea-de-prevencio-de-residus/
  4. intercanviemiconvivim.wordpress.com/2012/01/09/el-futur-de-loli-de-cuina/

El futur de l’oli de cuina

Medi ambient

Fa unes setmanes vam viure la Setmana Europea de Prevenció de Residus. Andròmines si va afegir a la causa aportant iniciatives com regalar sabó elaborat amb oli vegetal, a tots aquells usuaris de la deixalleria i la mini-deixalleria de Montcada que portessin aquest residu tan valuós. Com ja s’ha comentat en un article anterior, l’oli de cuina és molt perjudicial per l’entorn, sobretot pel que fa al medi aquàtic, en canvi si es revaloritza, es pot utilitzar per produir combustibles alternatius o sabons.

Però, molta gent, tampoc sap que un mateix es pot fer el sabó a casa, potser no com a costum, però pot ser una bona manera de passar una activitat diferent aprenent i ensenyant a familiars i amics com és el procés de fer aquest sabó. Per Internet hi ha gran quantitat d’informació didàctica i vídeos de com s’ha de fer, és un experiment senzill, però cal mantenir unes certes precaucions com fer-ho en un lloc ven ventilat, ja que un dels components utilitzats és la sosa càustica i durant el procés s’escalfa la barreja produint gasos perjudicials per a la salut.

Un altre us de l’oli reciclat és per produir bio dièsel. Un combustible orgànic capaç de substituir el dièsel provinent del petroli en els motor dièsel convencionals. Cert que el bio dièsel no té unes propietats tan eficients comparades amb el dièsel (1), però les avantatges ambientals i la independència energètica que comporta produir un combustible d’un residu que es te a casa, podrien ser dues bones causes per utilitzar-lo.

En quant a la vessant social del reciclatge de l’oli de cuina, com ja s’ha esmentat, és una manera d’ensenyar com produïen abans el sabó a les cases. Però també cal considerar, que actualment, l’economia del reciclatge i la reutilització genera llocs de feina i permet que gent amb risc d’exclusió social pugui aconseguir realitzar la important tasca de mantenir l’entorn net de residus.

http://energiaadebate.com/Articulos/Noviembre2008/SarmientoNov2008.htm

Desitjos per aquestes dates….

Acció social Medi ambient

El Nadal és una festa molt lligada a l’amistat, el companyerisme i la solidaritat, és per aquest motiu que durant aquestes dates sorgeixen infinitat de propostes per poder ajudar a la gent necessitada. Un exemple és l’agenda d’activitats de la pàgina web de l’Ajuntament de Barcelona(1), on es pot trobar una guia interactiva sobre les campanyes que es fan a la ciutat comtal. La varietat d’activitats com la simple recollida de joguines o aliments, o la venda d’un servei o producte totalment desinteressat que destinarà els guanys a donacions, permet que tothom pugui aportar el seu gra de sorra en aquestes festes. Una altre manera de fer caliu és participar en mercats d’intercanvi, on es fomenta la unió de la gent, realitzat una activitat que beneficia a tots els interessats, no només pel fet de poder veure altres persones que estan conscienciades amb la reutilització, sinó també per ser punts de reunió on s’intercanvien experiències i coneixements que poden ajudar a una altre persona a millorar la seva qualitat de vida. És un exemple el mercat que es va fer per part d’Andròmines o el mercat d’intercanvi de joguines de Can Cuiàs (2).

Però el fet de realitzar una acció com donar la roba que ja no es vol en lloc de llençar-la, no vol dir que s’hagin d’oblidar actes quotidians que permeten la millor convivència en harmonia i benestar amb tots els ciutadans del poble o ciutat on es viu. Fets com cedir un seient a una persona gran, ajudar a algú a portar la compra, deixar pas a una persona amb mobilitat reduïda, etc, són actes que donen una sensació agradable a les dues persones i fan que l’atmosfera de sensacions a les ciutats sigui millor. No cal dir que aquestes accions són gratuïtes i es poden fer cada dia de l’any, per el poc esforç i temps que suposa realitzar-les.

Tornant a la capacitat solidaria que sorgeix durant aquestes dates, un fet com donar la roba, no ha de ser una acte exclusiu del Nadal, durant tot l’any hi ha punts de recollida de materials i aliments per a persones necessitades o amb baix poder adquisitiu. Totes les deixalleries, tenen per exemple contenidors per recollir roba i sabates, i moltes incorporen la capacitat de fer un triatge dels objectes en bon estat per posar-los a la venta de segona mà, permetent tres tasques. La primera, que la pròpia botiga de segona mà generi llocs de treball, la segona, que es pugui adquirir productes en bon estat per un preu assequible i la tercera, que un possible residu sigui incorporat de nou al mercat i per tant s’allargui la seva vida útil.

Pensar en les botigues de segona mà com un lloc amb trastos vells és un error. Cert que hi ha objectes que tot i estar en bon estat, el seu aspecte és d’haver estat utilitzat, però també si poden trobar gangues precintades amb el seu embalatge original, que mai han estat utilitzades, o objectes de col·leccionistes com discs de vinils. El fet de trobar objectes completament nous, demostra com el consumisme de la societat occidental és excessiu i no es preocupa de si realment aquella nova adquisició serà realment útil. Pel que fa al regals, a vegades és millor obsequiar amb coses no materials o temporals com unes entrades de teatre, un viatge, algun tipus d’aliment gastronòmic poc comú, etc, que no pas algun estri o objecte que no se sap realment que el necessiti.

Des d’Andròmines volem animar-vos a gaudir del Nadal i del pròxim any amb un esperit crític cap a un mateix sobre el consumisme, explorant altres maneres de divertir-se d’una manera no tan material.

¡¡¡¡¡US DESITGEM BON NADAL I UN FELIÇ ANY NOU!!!

 

 

 

 

  1. http://www.bcn.es/nadal/ca/categoria-campanyes.html
  2. http://www.montcada.org/
  3. http://millorquenou.blogspot.com/