PREMIS ALL DIGITAL 2023: MILLOR AGENT DE CANVI DIGITAL

PREMIS ALL DIGITAL 2023: MILLOR AGENT DE CANVI DIGITAL

Actualitat

Molt contentes que la nostra companya d’Andròmines: Marisa Gliosca ha estat nominada com a candidata als Premis europeus ALL DIGITAL a la categoria de Millor agent de canvi digital.

All Digital ha creat aquests premis per a reconèixer la capacitat d’innovació, la dedicació i el paper inspirador que representen les persones candidates com a transformadores digitals. La Marisa ha estat seleccionada candidata per la seva dedicació diària i lideratge en la inclusió digital als Punts TIC Òmnia als Centre penitenciaris catalans. Fomentant l’ús d’equips reutilitzats i incorporant l’ús d’eines de Realitat Virtual i Robòtica educativa als centres, ha millorat l’accés a la digitalització de moltes persones internes des d’una perspectiva creativa i innovadora. Sempre treballant en comú amb la Xarxa Punt Tic, la Direcció General de Societat Digital i el Departament de Justícia.

L’entrega de premis es farà a Zagreb el 26 de setembre

Ens fa tanta il·lusió aquesta candidatura que per nosaltres, ja hem guanyat! Gràcies per aquest reconeixement que representa a milers de persones de tot Europa que treballen dia a dia amb les comunitats per apoderar les persones a través de la tecnologia i l’alfabetització digital.

Les TIC motor d’inclusió social femení

Les TIC motor d’inclusió social femení

Acció social Actualitat

Quan parlem d’exclusió social sovint pensem en termes econòmics. És cert que un dels principals factors que generen exclusió social és el nivell d’ingressos. Però no ens hem d’oblidar que existeixen també causes de caire cultural, relacional, d’accés a recursos, etc. A aquesta llista, hem d’afegir un nou element generador d’exclusió, que s’ha consolidat durant els últims anys: la bretxa digital.

BRETXA DIGITAL
Les bretxes digitals

La bretxa digital es defineix com la desigualtat en l’accés, l’ús o l’impacte de les Tecnologies de la Informació i el Coneixement (TIC). Aquesta desigualtat sovint afecta especialment a col·lectius vulnerables per qüestió de gènere, edat, nivell d’estudis, origen cultural… com és el cas de les dones. A Catalunya ens trobem amb un ampli col·lectiu de dones en situació de vulnerabilitat, que tot i presentar itineraris de vida molt diferents, coincideixen en la seva manca de competències digitals. Com ja sabeu, una de les línies de treball consolidada d’Andròmines és la digitalització de dones en situació de risc o exclusió social.

Però… Que vol dir digitalitzar persones? Quines implicacions té?

A Andròmines tenim una premissa clara: la digitalització ha de ser inclusiva. Per nosaltres, digitalitzar no només implica una alfabetització informàtica en un sentit tradicional.

Ser digital significa assolir l’ús de les TIC com a quotidià, en condicions de seguretat i autonomia, per beneficiar-se dels avantatges que pot aportar al nostre dia a dia.

Des d’aquesta perspectiva, l’ús de les TIC ha de consolidar-se en la vida diària, i ha de funcionar com a vehicle integrador en altres aspectes vitals: ha de servir com a eina de millora de les condicions professionals, laborals, relacionals, culturals… No es tracta només de reduir l’escletxa digital. Es tracta d’anar un pas més enllà, de servir-se de la tecnologia com a recurs d’inclusió en un sentit ampli, en totes les seves dimensions.

El camí: la formació digital inclusiva

Feta aquesta reflexió, fa temps que ens vàrem adonar que havíem de replantejar la formació en competències TIC. Havíem d’actualitzar la nostra mirada i adaptar-nos als escenaris canviants de les dones. En aquest procés d’adaptació, vàrem tenir en compte tres aspectes fonamentals:

  • Quina és la necessitat més immediata de la persona (ús personal, professional, d’iniciació, programari específic, etc.)
  • Te disponibilitat?
  • Amb quins recursos tecnològics treballarà en el seu dia a dia (ordinador/tablet/telèfon, sistemes operatius…)?

Ens trobem amb un col·lectiu de dones en situacions de risc totalment heterogènies: dones joves i grans, amb càrregues familiars, famílies monoparentals, dones soles, dones víctimes de violència de gènere, dones immigrants en situacions administratives inestables o irregulars, etc.

I en relació al mercat de treball la situació és semblant: dones aturades, dones que no han accedit encara al mercat laboral, dones sense estudis, dones ocupades en sectors no digitalitzats com els treballs de cures i de la llar, professionals de la neteja, de la conducció, perruqueres i esteticistes, venedores de comerç, i un llarg etcètera.

Dificultats ticEn aquest context, la disponibilitat de les dones és escassa, intermitent i heterogènia. En la majoria de casos condicionada per les tasques de cures i per feines intermitents. Pel que fa als seus recursos tecnològics (materials), la carència també és un fet. Gran part d’aquestes dones no disposen d’ordinador i la seva connexió a Internet depèn de wifi extern, o de la seva tarifa de mòbil. A més, els seus itineraris professionals sovint no estan vinculats amb les noves tecnologies.

Com entomar una formació digital amb un col·lectiu sense disponibilitat horària ni recursos tecnològics?

El que inicialment semblava un dels pitjors escenaris, ha esdevingut un context d’oportunitat. Tot i les seves diferències, aquest col·lectiu de dones també presenta unes característiques comunes: relació amb el mercat de treball precària, nul·la o intermitent, itineraris professionals no-digitals, manca de disponibilitat per assistir a formació presencial, smartphone com a suport tecnològic físic i sistema operatiu Android (o IOs i Windows phone en menor mesura).

Una formació digital inclusiva, en aquest sentit, ha de ser flexible en horaris i adaptada als recursos físics de les persones. Quan les alumnes finalitzen la formació, han de poder continuar practicant els coneixements adquirits, normalitzant l’ús de les TIC en les seves vides quotidianes. És a dir, han de poder ser digitals.

Dones de futur

Així neix el projecte Dona de futur. Dissenyat i executat a Andròmines des de l’any 2020, gràcies al suport del Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya. Un programa d’inserció sociolaboral per a dones en risc d’exclusió social, amb l’objectiu transversal de digitalitzar les participants per a la millora de les seves condicions professionals i de vida.

Oferim un programa de formació en suport virtual, amb una metodologia que combina aula virtual en directe, sessions gravades, treball autònom tutoritzat, cessió de recursos tecnològics i suport presencial. Així, les dones participants poden conciliar la formació amb les seves vides personals, afavorint la seva vinculació al curs i facilitant que puguin completar l’itinerari formatiu.

Captura d’una de les sessions d’aula virtual. Curs Entorn Laboral Digital

A més, oferim la possibilitat de seguir la formació tant en format web, com a través de la APP gratuïta del campus virtual d’Andròmines per a smartphones. Tot pensant en l’objectiu que les persones puguin normalitzar els coneixements apresos i continuar entrenant les seves competències digitals en el seu dia a dia.

En afegit, totes les formacions en el marc del projecte Dona de futur, inclouen un mòdul formatiu en matèria de drets i deures digitals, polítiques de seguretat i privacitat i prevenció dels delictes a la xarxa.

Des d’Andròmines entenem que una internauta autònoma ha de ser una internauta segura.

Un 2022 engrescador

Com ja vàrem avançar-vos al març, amb l’article Les dones d’Andròmines i l’economia feminista, hem engegat ja la convocatòria de 2022, arrencant amb dues edicions del curs “Entorn laboral digital”; i continuant amb el curs “Auxiliar de comerç i atenció al client” ara al setembre, amb pràctiques professionals presencials en empresa.

Però si el que us interessa es saber més sobre formació digital, ens podeu demanar més informació sobre els nostres cursos d’alfabetització digital bàsica o de competències digitals d’ ACTIC, per exemple. Per la nostre part, continuarem informant-vos i compartint amb vosaltres aquests petits espais de reflexió.

Maria Maurenza

Tècnica de formació

El Programa Làbora i les competències Tic

El Programa Làbora i les competències Tic

Actualitat

L’alumnat de la formació ACTIC 1 del Programa Làbora s’ha presentat avui a l’examen oficial de la Generalitat de Catalunya ACTIC nivell bàsic. Finalitza així l’últim curs de competències TIC d’aquest 2021!

En total, 47 participants, han passat per alguna de les 3 formacions Actic 1 dins del Programa Làbora que hem portat a terme durant aquest any, millorant les seves competències digitals.


Durant el 2022 des d’ Andròmines oferirem més formacions TIC’s, ja que considerem essencial tenir assolits aquests coneixements no només per a la recerca de feina sinó també per a vida diària, en un món cada cop més digital.


Moltes felicitats a totes les persones que heu aprovat!

Tallers ambientals Tic – reparacions vitals –

Tallers ambientals Tic – reparacions vitals –

Actualitat Medi ambient

Què vau fer el passat dijous 25 de març de 2021? Segurament per molts serà un dia qualsevol, però per Andròmines segurament passarà a ser una efemèride reconeguda. Després de més d’un any d’aturada per la pandèmia i les restriccions, per fi reiniciem els tallers ambientals presencials. Just dijous 25 de març al Centre Cívic l’Elèctric vam realitzar un taller de reparació de mòbils i tauletes, adreçat als joves.

Un taller molt limitat encara per les mesures de prevenció i amb un públic objectiu de tan sols sis participants, però molt contents de tornar a la nostra tasca d’educació ambiental.

Recordem que aquests tallers de reparació de mòbils i tauletes tenen com a objectiu apropar a la ciutadania i en concret al jovent a conèixer els mecanismes interiors i la tecnologia dels aparells elèctrics. Conèixer l’obsolescència programada, per tal d’evitar-la i allargar la vida útil de la tecnologia.

Els joves van poder gaudir dels consells pràctics del nostre tallerista tècnic en electrònica Andreu del Cabo, i van poder trastejar i obrir tant mòbils com tauletes per veure el seu funcionament intern.

En resum, hem tornat de nou i amb més ganes d’educació ambiental. Com sempre defensem la necessitat de reparar millor que comprar, és a dir, allargar la vida útil de la tecnologia. I un consum responsable.

Cap a la transformació tecnològica: noves oportunitats d’igualtat per a les dones joves

Cap a la transformació tecnològica: noves oportunitats d’igualtat per a les dones joves

Acció social

En els últims mesos hem vist com es parla cada vegada més dels canvis que en el mercat laboral s’estan donant cap a una major digitalització i introducció de processos tecnològics. En alguns estudis ja es parla de la quarta revolució industrial. 

No obstant això, parlar de sector tecnològic és entrar en un terreny de difícil precisió en trobar-nos en un moment de transformacions i canvis productius. D’una banda, podem identificar un increment d’empreses dins del denominat STEM – Science Technology Engineering Mathematics (Ciència Tecnologia Enginyeria i Matemàtiques) – i sector TIC (Tecnologies de la Informació i Comunicació). D’altra banda, percebem que les empreses d’altres sectors (no tecnològics) estan incorporant cada vegada més innovacions i creant llocs tecnològics dins de la seva estructura. Alguns estudis ja indiquen que les empreses estan integrant cada vegada més aspectes com Big data, robòtica o comerç electrònic (Mateos i Gómez, 2019).

Davant aquesta oportunitat de canvi es fa indispensable la promoció de la igualtat entre dones i homes en el mercat tecnològic per a evitar que es reprodueixi una desigualtat de gènere o que fins i tot arribi a incrementar-se. A més, des d’organismes com l’Organització Internacional del Treball s’estima que Espanya incrementaria 34 mil milions de dòlars el seu Producte Interior Brut si es tanqués la bretxa de gènere un 25% (OIT, 2017). 

Dades oficials i anàlisi

Així, analitzar la situació de les dones en el sector tecnològic es torna indispensable per a poder adoptar mesures. No obstant això, presenta una sèrie de dificultats. En primer lloc, què considerem per sector tecnològic o treballs digitals. D’altra banda, encara que disposem de recerques i informes sobre el sector tecnològic i la situació de les dones, manquem de dades oficials i unificades i, en moltes ocasions, es fa difícil l’accés a dades segregades per sexe, que ens ajudarien a tenir una visió més precisa. 

Aquests estudis que nomenàvem anteriorment, com Les dones en el mercat de treball de les tecnologies (2017) o el Llibre blanc de les dones en l’àmbit tecnològic (2019), ja conclouen que la presència de dones en aquest camp és minoritària i per tant, hi ha una presència desigual de dones i homes. D’altra banda, si a nivell general les dones es troben subrepresentades en posicions de lideratge en les estructures empresarials, en el sector tecnològic encara és més evident. 

Si analitzem el moment anterior a l’entrada al mercat laboral, veiem que ja existeixen diferències entre dones i homes en l’elecció d’estudis superiors. Recerques apunten al fet que el biaix de gènere present en els processos de socialització de les persones i la manifestació en la subjectivitat tant de dones com d’homes incidirà en l’elecció de les carreres universitàries (Esquerre; Mora; Duarte, 2008) o d’altres estudis superiors. 

Les dones escullen en major mesura estudis relacionats amb carreres universitàries de l’àmbit de la Ciències de la Salut (69’4% de matriculades per al curs 2014 -2015) (Ministeri d’Educació, Cultura i Esport, 2016) o Graus mitjans i superiors relacionats amb Imatge personal i Serveis Socioculturals i a la comunitat (suposant més del 90% i 80% respectivament en dones matriculades per al curs 2015 – 2016) (Ministeri d’Educació, Cultura i Esport, 2018). Per part seva, els homes trien carreres relacionades amb Enginyeria i Arquitectura (74’2% de matriculades per al curs 2014 -2015) (Ministeri d’Educació, Cultura i Esport, 2016) o Graus mitjans i superiors relacionats amb el Manteniment de vehicles aeropropulsats, Electricitat o Mecànica (suposant més del 90% d’homes matriculats per al curs 2015 – 2016) (Ministeri d’Educació, Cultura i Esport, 2018). Si ens basem en l’estudi Dones en l’economia digital a Espanya (2018), l’any 2017 hi ha 5 vegades més homes que dones que tinguin estudis universitaris relacionats amb el sector tecnològic.

El fet que les dones triïn carreres STEM pot ajudar a prevenir, en la seva futura incorporació al món laboral, les desigualtats de gènere en el mercat laboral (Quanticae, 2018) ja que el sector tecnològic posseeix millors condicions laborals i actualment presenta noves oportunitats en trobar-se en creixement. 

No obstant això, cal superar les barreres que encara persisteixen. A través de l’estudi Les dones en el mercat de treball de les tecnologies (2017) basant-se en l’Enquesta de Població Activa, les dones joves recentment egressades tenen més dificultats per a incorporar-se en el mercat laboral que els seus companys homes. Un dels motius, indiquen, seria una desconfiança per part d’ocupadors/as cap a la contractació de dones joves en relació a la contractació d’homes en la mateixa cohort. 

Oportunitats

Ens trobem en un moment de creació de nous llocs de treball i de reconceptualización dels llocs. Aquesta, podríem dir, nova revolució digital, crea oportunitats però pot tenir conseqüències negatives en aquelles ocupacions amb més precarització i menor qualificació i, en conseqüència, afectar aquells estrats de població menys preparats (Quanticae, 2018). Suposa una adaptació i constant reciclatge de les persones treballadores i, un nínxol formatiu per als qui encara no han participat del mercat de treball. 

A Andròmines apostem perquè aquest moment de canvi suposa noves oportunitats per a les dones. A través de projectes formatius que incorporen tecnologia d’impressió 3D anem preparant a les més joves i acompanyant-les en la seva incorporació en el mercat laboral. A més, a través del contacte amb les empreses gràcies al nostre treball de prospecció laboral detectem les necessitats en ocupació i ens preparem per a afrontar un futur tecnològic que suposi un augment de la igualtat de gènere i una superació de les barreres de la discriminació. L’execució de projectes com Woman4Tech o DigiLab (amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona i de l’Obra Social La Caixa respectivament), contribueixen a acostar les empreses a la contractació de dones en sectors tecnològics i obren el camí al fet que les dones puguin tenir accés a treballs més tecnificats a través de la formació.

Patrícia Fiol

Prospectora Programa Làbora

Bibliografia

González Ramos, Ana M.; Vergés Bosch, Núria i Martínez García, José Saturnino. (2017). “Les dones en el mercat de treball de les tecnologies”. Revista Espanyola de Recerques Sociològiques, N 159: pàg. 73-90. 

Esquerre, Maria Jesús; Mora, Enrico; Duarte, Laura. (2008). Cura i provisió: el biaix de gènere en les pràctiques universitàries i el seu impacte en la funció socialitzadora de la universitat. Madrid: Institut de la Dona. Amb la col·laboració de Canelles, Noemí; Colldefons, Laura; Gutierrez-Otero, Anabel i Puig, Xavier.

Mateos Sillero, Sara; Gómez Hernández, Clara. (2019). Llibre blanc de les dones en l’àmbit tecnològic. Madrid: Ministeri d’Economia i Empresa.

Ministeri d’Educació, Esport i Cultura. (2016). Dades i xifres del sistema universitari espanyol. Curs 2015/2016. Madrid: Secretaria General Tècnica.

Ministeri d’Educació, Esport i Cultura. (2018). Les xifres de l’educació a Espanya Estadístiques i indicadors. Madrid: Secretaria General Tècnica.

Organització Internacional del Treball. (2017) How much would the economy grow by closing the bretxa de gènere? Recuperat de: 

Quanticae. (2018). Les dones en l’economia digital a Espanya 2018. Madrid: Digitals.

Curs Làbora: Formació d’iniciació en noves tecnologies

Curs Làbora: Formació d’iniciació en noves tecnologies

Actualitat

Hem iniciat un nou curs de formació en TIC del Programa Làbora de l’Ajuntament de Barcelona.

Sovint, un dels esculls amb que moltes persones es troben a l’hora d’accedir a un lloc de feina és la dificultat per l’accés a les noves tecnologies. Avui dia, perdre la por per treballar pot passar per dominar (o iniciar el contacte) amb una eina bàsica del món laboral: l’ordinador. No hi ha edat per apendre Informàtica, tothom amb interés pot fer servir les noves tecnologies per a treballar.

Benvinguts a la Formació d’iniciació a les TIC, un curs en el que treballarem i ens endinsarem en el món dels sistemes operatius, internet i els processadors de text i de càlcul entre d’altres. Tot un món per descobrir que ens obre noves oportunitats laborals.