Els embolcalls dels esmorzars
A totes les escoles, de dilluns a divendres, a mig matí es realitza el ritual de l’hora del pati. Un moment en que totes els nens/es de l’escola es troben en un espai obert on poden interactuar entre ells, o com ho diuen ells/es, jugar. A més de fer vida social, també és el moment de recuperar forces amb l’esmorzar que els han preparat a casa o en alguns casos que s’han fet ells mateixos alumnes. Però, fins a quin punt els pares i mares són conscients de la quantitat de residus que es generen durant aquest àpat.
Per poder analitzar la quantitat de residus que es fan, l’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus, ha promogut l’estudi en diverses escoles. Es poden veure els resultats a la seva pàgina de publicacions tècniques(1). En aquests estudis no només s’ha pogut veure quin tipus de residus es generen, sinó també quina quantitat. Tot seguit es poden llegir les conclusions(2) d’un d’aquests estudis.
Estudi dels residus que es generen en els embolcalls dels esmorzars
La generació dels residus dels esmorzars a les escoles és un tema important a tractar ja que es tracta de residus no relacionats amb les activitats diàries lligades al pla d’estudis i per tant hi ha una manca de gestió a les escoles convencionals, que fa que tots els residus quedin classificats com rebuig. En canvi, a les escoles verdes sí que es tracta la problemàtica dels residus amb els alumnes i es fa la recollida selectiva d’aquests. Un fet important a tenir en compte és que des de les escoles no es pot obligar a les famílies a eliminar la producció de certs residus com el paper d’alumini o els brics, tot i que hi ha casos que intenten recomanar el no ús d’aquests, a més d’informar sobre alternatives presents al mercat que permeten la seva reducció o substitució.
Tot i que algunes escoles han estudiat la quantitat de residus que generen, aquestes dades no estan disponibles per als òrgans oficials per tal de poder estudiar-les, la majoria les han perdut degut a que només les recullen com a element educatiu i les conserven durant aquell curs escolar i prou. Altres escoles, ni tan sols fan un recompte sinó que s’estudia visualment la reducció de residus.
D’altra banda, des d’Ajuntaments i òrgans oficials s’ha promogut la utilització dels embolcalls reutilitzables sabent que redueixen els residus però sense tenir dades a la mà per confirmar-lo. De manera que manca informació per conèixer la viabilitat d’aquestes mesures per tal de poder assolir els objectius marcats al PROGREMIC, que en el cas dels envasos és d’un 1% del 10% del pes dels residus totals, és a dir uns 15 gr/hab. i dia.
Amb el treball de camp, s’ha observat que els envasos de begudes, ja sigui brics (9 g) o envasos de plàstic (7 g) són dels envasos amb un major pes (taula 14.2), mentre que el paper d’alumini (3 g) i el paper film (1 g) tenen un pes molt reduït, sobretot aquest últim, fet que posa de manifest la importància de reduir no només els embolcalls per aliments secs sinó també els de begudes.
D’aquesta manera, s’ha observat que aquelles escoles on els alumnes acostumen a portar envasos per a begudes es generen més residus ja que no s’acostuma a portar només la beguda sinó que l’acompanyen amb algun aliment per menjar, generant el doble de residus.
En aquesta línia, el paper d’alumini és un dels embolcalls més usats en les escoles convencionals. Mentre que es redueix de manera molt significativa a les escoles verdes, gràcies a la utilització de carmanyoles.
Per tant, s’ha vist que les escoles verdes tot i impartir educació ambiental, disposar de carmanyoles, etc., no tenen perquè generar menys residus que les escoles convencionals. Fet que ha de captar l’atenció d’aquelles escoles verdes amb una generació excessiva de residus. D’altra banda, el fet que les escoles verdes reciclin els residus fa que el seu impacte sobre el medi sigui inferior a aquelles escoles convencionals que, tot i generar menys residus no els reciclen.
Al llarg que passaven els dies del treball de camp de la primera fase, a la majoria de les escoles s’ha donat una disminució dels residus. Això, s’ha observat sobretot amb l’escola a la que s’ha aplicat l’alternativa perquè no només van disminuir els residus durant la primera fase, sinó que quan es va realitzar l’estudi de reforç passats uns mesos desprès de la primera fase, els residus continuaven més baixos que els primers dies de la primera fase. Això, mostra que molts alumnes tenen una preparació i uns coneixements respecte la minimització de residus i el fet que se’ls controli fa que s’adonin que alguna cosa no fan bé i ells mateixos rectifiquen, tot i que lleugerament, el seu comportament, això també ha estat estudiat i confirmat per altres autors esmentant que els alumnes amb una indagació guiada als alumnes, aquests aprenen de manera més efectiva (Lord & Orkwiszewski, 2006).
El Boc’n Roll ha demostrat ser efectiu, reduint en 1.05 grams de mitjana per alumne i dia els residus de l’escola amb un percentatge d’ús del 49% de mitjana. Tenint en compte que al 2008 es van generar 1,42 Kg/hab. i dia, s’ha aconseguit reduir per cadascun dels alumnes un 0,07% dels residus totals. Tot i això, la utilització d’embolcalls reutilitzables pel 100% dels alumnes de l’escola no es dóna en cap escola estudiada, sent aquest un objectiu a aconseguir, ja que aleshores es disminuirien encara més els residus generats. Una manera d’aconseguir-ho seria realitzar un seguiment constant durant tots els cursos acadèmics i recordant a l’inici de cada curs als alumnes i familiars respectius quina és la millor manera de portar l’esmorzar, ja que com indiquen alguns autors l’aprenentatge va lligat a la motivació i pràctica diària (De Posada, J.M., 1994).
Un altre problema que s’ha observat, tot i que no és de minimització de residus és que alguns Ajuntaments no permeten el reciclatge dels residus a les escoles, ja que com els contractes del servei de neteja venen convocats des de l’Ajuntament, si aquest no incorpora el reciclatge, les escoles no tenen potestat per reciclar ja que desprès el servei de neteja no llençarà els residus al seu contenidor corresponent, fent inútil la feina realitzada des de l’escola en temes de reciclatge.
A més dels residus, aquests estudis poden servir per poder observar quina dieta segueixen els alumnes de les escoles de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, ja que els esmorzars elaborats a casa, sovint estan embolicats amb paper de plata o fil i els aliments comprats, com dolços, tenen un envàs únic amb la publicitat del mateix aliment. Un altre aspecte important es la incorporació de les begudes industrials com sucs o batuts, fet que incrementa notablement la quantitat tan de residus com d’aliments ensucrats que s’ingereixen al llarg del dia.
Aquestes accions de reducció dels embolcalls, no són innovadores, ja que qualsevol persona d’edat avançada pot explicar com ho feien per portar els aliments a l’escola o a la feina. L’únic que ha canviat és l’estri utilitzat. Fets tan simples com fer l’esmorzar a casa i embolicar-lo amb alternatives de minimització i reutilització, fan que els nens/es assimilin durant la seva infantesa la importància i el costum de la reducció dels residus, a més d’aprendre a tenir una responsabilitat, com es mantenir el seu l’estri d’embolicar l’esmorzar net i en bon estat.
- http://www.amb.cat/web/emma/publicacions/tecnics
- http://www.amb.cat/c/document_library/get_file?p_l_id=5806&folderId=215822&name=DLFE-7738.pdf