La vida útil d’un dispositiu mòbil depèn una mica de l’any de fabricació i la gamma d’aquest; quan adquirim un terminal nou l’expectativa és que duri el major temps possible i que no es quedi desactualitzat en l’àmbit de Software i Hardware que aquest ens permeti utilitzar-ho per un llarg període de temps i que permeti utilitzar totes les aplicacions en el seu millor rendiment sense que afecti la velocitat del sistema. En els dispositius més antics com ho són Nokia i Motorola podem observar que la seva durada en temps és bastant àmplia, ja que no compten amb un sistema operatiu complex, pantalla tàctil i altres novetats com els dispositius actuals catalogats com a SMARTPHONE. Els dispositius antics poden durar entre 5 i 10 anys aproximadament, els dispositius actuals poden durar entre 2 i 5 anys aproximadament i això és pel fet que l’electrònica actual és programada per a la seva durabilitat, a aquest esdeveniment se’n coneix com obsolescència programada.
Obsolescència Programada
És el concepte pel qual es determina la vida útil de qualsevol producte tecnològic on aquest és programat perquè el seu rendiment amb el pas del temps es vegi afectat causant lentituds de software, hardware no compatible o no permetent actualitzacions, avaries elèctriques i desgast de components, havent-ho de sotmetre a reparacions i en la majoria dels casos la substitució de l’equip per un més actualitzat.
El principal objectiu de l’obsolescència programada és determinar el nombre més gran de vendes de dispositius a curt termini.
El principal exemple de l’obsolescència programada són la bombeta i el niló; els antics fabricants de bombetes es van adonar que aquestes duraven molt de temps i que no es venien tant pel fet que la gent no les reemplaçava, d’igual forma va passar amb el niló i les mitges femenines en adonar-se que les seves vendes van baixar pel fet que les mitges no se substituïen perquè no es trencaven, des de llavors es dissenyen productes no només tecnològics perquè tinguin una durabilitat en el temps i sigui reemplaçat per un nou, d’aquesta forma es va aconseguir un augment en les vendes i la producció.
L’any 2018 les autoritats italianes garants de la competència van sancionar a Apple i a Samsung per aquestes pràctiques. Es va demostrar que totes dues empreses van dur a terme pràctiques comercials injustes on deixaven obsolets els seus productes o alguns models de productor amb actualitzacions de software deixant-los lents, sense que puguin fer les actualitzacions d’aplicacions i en alguns casos fent mal bé components físics com a bateries. Així va ser el cas d’Apple amb el seu Ipod de primera generació i l’iPhone 6 on les seves bateries es van veure afectades per actualitzacions i els seus usuaris es van veure en l’obligació de substituir-ne les bateries i en alguns casos substituir el dispositiu.
L’any 2016 l’empresa coreana Samsung va llançar una actualització per al dispositiu Galaxy Note 4 on en molts casos després d’instal·lar aquesta actualització el dispositiu no va iniciar mai més, deixant la seva placa base inservible.
Com saber quan el nostre dispositiu comença a patir les causes de l’obsolescència programada?
Els primers símptomes solen notar-se quan rebem i instal·lem noves actualitzacions pel fet que les companyies treuen nous models, llavors notem canvis en el rendiment i funcionament de l’equip, això no vol dir que instal·lar les actualitzacions sigui perjudicial en tots els casos.
Un altre símptoma és la durabilitat de la bateria quan l’equip ja té una antiguitat de més d’un any i mig de vida podem veure com el dispositiu dura menys temps en funcionament esgotant la seva bateria d’una forma més ràpida, obligant a l’usuari a substituir-la. En alguns casos tampoc és la solució, ja que els fabricants poden programar l’equip perquè la seva placa base tingui un major consum energètic i substituir la bateria no arregli el problema.
El connector de càrrega i la seva vida útil, a vegades connectem el dispositiu al cable de càrrega i podem detectar que l’equip no carrega, això és degut a diversos factors: el fabricant dissenya el pin de càrrega per a un nombre determinat de connexions, l’usuari realitza un mal ús i el connector acaba trencant-se o tenint algun tipus d’avaria per humitat o per utilitzar components no adequats.
Canvis en la qualitat d’imatge, aquest símptoma en general es dóna per la quantitat d’hores usades de pantalla, podem observar en el temps que la qualitat d’imatge va disminuint fent que la pantalla canviï els seus colors.
Canvis en el funcionament tàctil, aquest símptoma es dóna molt en els iPhone 6 i 7, molts usuaris després d’una actualització van notar que la pantalla del seu dispositiu no reaccionava igual, pel fet que una actualització afectava el xip controlador de tàctil i per més que l’usuari canviés la pantalla del dispositiu el problema continuava persistint, la solució del fabricant era donar-te un nou dispositiu reparat i actualitzat a canvi d’una quantitat de diners.
Voleu saber més sobre l’obsolescència?
Citem a través del següent enllaç un documental sobre la història de l’obsolescència programada:
Quina és l’empresa amb més obsolescència en dispositius mòbils?
En l’actualitat l’empresa amb més avaries per obsolescència és Apple, la companyia cada vegada que treu un nou dispositiu i actualització solen afectar els dispositius de versions anteriors, des dels ipods, ipad, macbook, imac i iphone, provoquen lentituds, falta d’actualitzacions i avaries elèctriques en els seus xips i, en l’actualitat, intentant que els dispositius no es puguin reparar, soldant components que normalment són intercanviables o reemplaçables sense necessitat de grans coneixements ni soldadures complexes d’un expert en electrònica.
Com allargar la vida útil del meu dispositiu?
Unes de les pràctiques més comunes és sotmetre-ho a reparacions com: canvis de bateria, connectors de càrrega, canvi de pantalla, substitució de xips obsolets, i reinstal·lacions de software i la prevenció normal del dispositiu com: no carregar-ho amb adaptadors de més potència i utilitzar el que proporciona el fabricant i si s’avaria utilitzar una altra de les mateixes característiques, no sotmetre’l a líquids ni ambients d’humitat, evitar les caigudes i cops, no utilitzar-lo durant a càrrega, utilitzar una funda protectora, no portar-lo a la butxaca amb monedes ni altres objectes, no sotmetre’l a temperatures extremes, en cas de reparacions portar-ho a llocs professionals on utilitzin bones pràctiques de reparació o bé al servei oficial encara que a vegades pot ser llarg el temps de reparació.
Dins d’aquest àmbit l’ajuntament de Barcelona prepara jornades de formació per al diagnòstic i reparació de dispositius mòbils que us poden ser d’utilitat:
És convenient lluitar contra l’obsolescència programada?
Sí, això ajuda a donar segones oportunitats a aquest tipus de producte i cada vegada més persones sotmeten els seus equips a reparacions o bé compren un equip que va ser reparat i novament acondicionat, ajudant el medi ambient i estalviant en la seva economia personal.
Com ens pot beneficiar lluitar contra l’obsolescència programada?
El principal beneficiari és el medi ambient, ja que això redueix la fabricació de residus contaminants i excés de material no reutilitzable. D’altra banda, tenim a l’usuari que pot adquirir dispositius d’alta o mitja gamma a preus bastants assequibles, aquesta pràctica es dóna cada vegada més i podem notar-la amb l’obertura de noves botigues que comercialitzen tecnologia de segona mà que ja van ser reparats i recondicionats per a la seva nova utilització. També podem notar l’augment de botigues dedicades a la reparació d’equips tecnològics que ofereixen aquest servei per a donar solució ràpida a les avaries reparables ocasionades per obsolescència o per l’usuari.
I tu, què penses sobre l’obsolescència programada dels mòbils? Creus que hi ha solucions que podem aplicar com a usuaris? Volem escoltar la teva opinió.
