És fàcil per una persona discapacitada contribuir al reciclatge?
Cada dia, tots realitzem accions sense cap esforç. Pujar un esglaó, agafar un producte d’una prestatgeria d’un supermercat, activar una aixeta, netejar la pols d’una prestatgeria, dutxar-nos, inclús aixecar-nos pel matí, son tasques que a molts per mandra ens costa fer de tant en tant. Però si a una persona sense cap impediment físic li costa, imaginat com es deu sentir una persona que no es pot aixecar, o que no veu. Dons bé, una tasca quotidiana, però molt important, és llençar la brossa al contenidor del carrer. Si es reflexiona sobre cada pas que es realitza, la tasca pot resultar impossible per un discapacitat. Pensa en l’alçada de l’obertura per on es llença la bossa, en la necessitat d’aixecar la tapa amb el peu. A tot això, afegeix que a vegades els contenidors estan una mica separats del voral, per aquest motiu algunes institucions públiques ja estan estudiant la manera que millorar l’accessibilitat (1) amb la instal·lació de rampes i plataformes o altres solucions urbanístiques.
No s’ha d’oblidar, que a més caldria que aquestes persones com tots/es poguessin fer una separació adequada dels residus, fet que agreuja el problema de l’accessibilitat, perquè molts d’ells tenen una tapa que s’ha d’empènyer amb el residu, com per exemple molts contenidors del paper o d’envasos. És per aquest motiu que ajuntaments com el de Barcelona (2) o Santander (3), han habilitat o estan en procés, per permetre que tothom tingui accés, independentment dels problemes físics que tingui, ja que al final tots ho agrairem, perquè l’edat passa factura i amb el temps ens costarà aixecar una simple bossa de la brossa.
- www.bcn.cat/media. Nota de premsa. 21/9/2010
- www.22barcelona.com. Documentació. 15/12/2009.
- portal.ayto-santander.es. Noticias. 3/11/2011