Què es fa amb els residus plàstics a Catalunya? Un laberint sense respostes, una solució transparent.

Què es fa amb els residus plàstics a Catalunya? Un laberint sense respostes, una solució transparent.

Des de fa unes dècades, a Catalunya es controla els volums de generació i de recollida de residus per cada tipologia. D’aquesta manera, cada municipi pot desenvolupar accions concretes per reduir la generació de certs residus o pot realitzar plans o campanyes de sensibilització enfocades a fraccions concretes i així assolir els compliments que dicten les respectives lleis.

L’any 2020, la recollida selectiva a Catalunya va arribar a un 45,9% (Agència de Residus de Catalunya, 2020), i la recollida selectiva bruta d’envasos lleugers va ser de 183.365 tones. 

Però que passa amb els residus municipals un cop es recullen selectivament?

En general, els residus que es recullen selectivament impliquen una millor gestió i tractament d’aquests i, a l’hora, un menor cost pel ciutadà. 

El tractament depèn de cada fracció de residu. Per exemple, la matèria orgànica del contenidor marró va a parar a plantes industrials de compostatge amb l’objectiu de reduir el material i obtenir un material estabilitzat que serveix com compost. El vidre, tot i ser un material fàcilment reutilitzable, quan es recicla s’obté vidre triturat que s’utilitza per formar nou vidre. Altres materials que es recullen per altres vies, com aparells electrònics, mobles o aparells petits que es porten a la deixalleria, també tenen la seva via de gestió.

Per tant, és molt important que, si no podem reduir la nostra generació de residus domèstics (moltes vegades perquè no tenim l’opció per part dels productors i dels distribuïdors com les cadenes d’alimentació), els residus que generem s’han de llençar al contenidor correcte o portar-los al punt indicat (deixalleria o punt verd) per recuperar i recircular els nostres recursos.

Què passa amb els envasos lleugers? 

Les xifres estadístiques compten com envasos reciclats aquells que han sigut separats en les plantes de triatge amb bales de diferents materials i venudes a les empreses recicladores. A partir d’aquí, és més difícil seguir la seva pista. Alguns destins dels materials són:

  • Dels tetrabriks (compostos de 3 materials diferents: Plàstic, alumini i cartó) només es recupera el cartró que representa el 75% de tot el material. La resta, un 25% de polietilè i alumini, acaben en abocadors industrials (eldiario, 2019).
  • Els materials fèrrics i no fèrrics com l’alumini són fàcilment reciclable.

Pel que fa als altres envasos lleugers, les plantes de triatge els agrupen en bales de diferents categories. Aquestes bales són subhastades entre diferents empreses per reciclar el material.

En aquest punt, cal mencionar que en el mercat existeixen diferents tipus de plàstics i, quan són separats en les plantes de triatge, no tots són categoritzats individualment.

Què passa amb els plàstics un cop deixen les plantes de triatge?

Totes aquelles bales que estiguin separades només amb un material de plàstic, tenen la potencialitat de convertir-se en material reciclat de qualitat alimentària. Per exemple, les empreses recicladores de plàstic PET converteixen el 45-50% en material de qualitat alimentària (ENT, 2021) . Contràriament, si els diferents tipus de plàstics s’agrupen en una sola categoria, o aquesta categoria conté impropis o peculiaritats, aquests materials es reciclaran en els millors dels casos per altres aplicacions (downcycling). És per això, que es molt important que utilitzem els contenidors correctes a l’hora de separar els nostres residus. Si llencem els nostres envasos lleugers al contenidor groc, serà més difícil que el material s’embruti amb altres productes (menjar, bolquers, pols, etc) i es podrà aconseguir una separació de plàstic de qualitat.

Segons les dades de l’informe Changing trends in plastic waste trade: Plastic waste shipments report publicat per Zero Waste Europe l’any 2018, les empreses de reciclatge de residus plàstics se centren en el PET i PEAD. La resta de materials, tendeixen a exportar-se a altres països. Aquest mateix estudi estima les exportacions de plàstic d’Espanya en 318.926 tones (de tota mena de plàstic, no només d’envasos de plàstic).

Però, es poden exportar residus plàstics a altres països?

El cert és que tenim una gran dependència de les exportacions. Europa exporta aproximadament un 40% del plàstic recollit selectivament. 

La legislació de la Unió Europea classifica els residus plàstics com no perillosos, per tant, es poden exportar a altres països que no pertanyen a l’OCDE (Organització per la Cooperació i Desenvolupament Econòmic) seguint el procediment del Reglament, on la importació no estigui prohibida pels països de destinació i on aquestes exportacions no signifiquin la incineració o l’abocament d’aquests residus.

Tot i això, existeix una gran incertesa sobre què passa amb els residus als països importadors i una gran part d’aquests plàstics poden acabar en abocadors, incineradores o altres destins. Per tant, transportats il·legalment amb grans perjudicis  pel medi ambient, la salut de les persones i augmentant la bretxa social i ambiental entre els països rics i pobres.

Quines són les solucions?

A Europa, la producció de plàstics s’utilitza en major mesura per la indústria alimentària i l’embalatge (40%), bens de consums i llar (22%),  construcció i edificació (20%) i pel sector de l’automòbil (9%) entre d’altres (Comissió Europea). Per tant, a més a més de disminuir notablement l’ús intensiu que fem d’aquest material sobretot pel sector de l’alimentació, existeixen altres oportunitats que podrien suposar canvis positius:

  • Redissenyar plàstics o envasos de plàstics més durables, reutilitzables, reparables, fàcils de reciclar i eliminar les substàncies tòxiques que s’adhereixen.
  • Millorar la gestió dels residus plàstics amb una bona separació en origen i d’alta qualitat.
  • Complir la legislació vigent i enfortir i regular noves lleis per evitar les exportacions il·legals de residus plàstics.

Cal una implicació de totes les parts que estan involucrades en el procés de producció i reciclatge del material. Per poder transitar cap a una economia circular, s’ha de deixar d’actuar individualment, des dels productors, redissenyant els seus envasos per potenciar la seva reciclabilitat real, fins als recicladors, on la recollida i la classificació dels residus marcarà la qualitat del producte.

Preciós Plàstic, una altra manera de gestionar els residus plàstics

Els greus impactes ambientals i l’increment de la bretxa social i econòmica que provoca l’actual sistema de gestió dels residus plàstics ha suposat recentment una gran inquietud per Andròmines i la cooperativa la fàbric@.

És per això, que aquest any ens hem unit a la comunitat de Precious Plastic, amb l’objectiu de poder ajudar a trobar una solució a la gestió d’aquests residus.

Som conscients que el projecte Preciós Plàstic no soluciona de fons l’actual problema, però ajuda a sensibilitzar a la població en l’ús i el sobreús dels plàstics i ensenya un procés de reciclatge d’impacte més local i transparent. En una primera fase, el projecte ha realitzat una formació a joves en risc d’exclusió social i ha realitzat diferents tallers de sensibilització ambiental a escoles i altres esdeveniments.

Actualment, el projecte té dues màquines (una trituradora i una extrusora) per poder crear nous materials a partir dels residus plàstics. El projecte s’inicia amb la recuperació de PE, però l’objectiu és poder transformar en nous materials tota mena de plàstics posats en el mercat i obtenir un total de 4 màquines de codi obert gràcies a la iniciativa de Precious Plastic.

Volem que els materials que es realitzin dintre del projecte Preciós Plàstics siguin materials útils, durables i de qualitat. A més a més, controlarem els fluxos d’entrada i de sortida de tots els residus plàstics per poder donar a conèixer la traçabilitat del nostre sistema.

Sabem que el projecte no dona una solució a la problemàtica del plàstic, però sí que ajuda a conscienciar i generar un canvi d’hàbits per reduir l’ús dels plàstics, sobretot aquells més difícils de reciclar. Amb els nostres tallers volem empoderar a la ciutadania sobre coneixements més concrets en el procés de reciclatge dels diferents productes plàstics, i així poder decidir les opcions que generen menys impacte ambiental a l’hora de fer la compra. A l’hora, volem mostrar que es possible transformar els residus plàstics en productes a través d’un procés més transparent i d’àmbit local, però que cal una major implicació per part del sector econòmic i, també, de l’Administració. 

*Reglamento (CE) nº 1418/2007 del Parlamento Europeo y del Consejo relativo a relativo a la exportación, con fines de valorización, de determinados residuos enumerados en los anexos III o IIIA del Reglamento (CE) no 1013/2006 del Parlamento Europeo y del Consejo, a determinados países a los que no es aplicable la Decisión de la OCDE sobre el control de los movimientos transfronterizos de residuos

Medi ambient Sensibilització ambiental

Comentar

L'adreça electrònica no es publicarà.