Celebrant la diversitat transgènere: Com el CP Mas d’Enric treballa per a la inclusió-Dia de l’Orgull LGTBI
Celebrant la diversitat transgènere: El CP Mas d’Enric va dur a terme una activitat inspiradora de com abordar la diversitat de gènere i treballar per a la inclusió dins d’un centre penitenciari. Recentment, van celebrar el Dia de la Visibilitat Transgènere amb una activitat molt especial: la projecció del documental “Me llamo Violeta”.
A través d’aquesta experiència cinematogràfica, els interns i internes van poder explorar temes com la identitat de gènere, l’acceptació personal i social, la discriminació i l’amor propi. La pel·lícula, dirigida per David Fernández de Castro i Marc Parramon, segueix la fascinant història de Violeta, una jove transgènere que enfronta valentament els desafiaments i obstacles de la transició de gènere.
Durant aquesta activitat intermodular, un grup format per aproximadament 25 a 30 persones de diferents mòduls va tenir l’oportunitat de participar. Aquest format diversificat va donar lloc a discussions enriquidores i participatives. Una de les escenes que va generar més debat va ser una entrevista a peu de carrer realitzada fa uns anys en una ciutat espanyola.
L’entrevistadora va plantejar el tema de la transsexualitat a un home d’uns 35 a 45 anys, preguntant-li si creia que ella podria ser una persona transsexual. La resposta d’aquest home no va deixar indiferent ningú: “Sí, tot i que ets molt atractiva”.
Aquesta reacció va obrir un debat intens sobre els estereotips associats a les persones transsexuals i la percepció que tenim de la seva aparença i atractiu. És important qüestionar aquests estereotips per avançar cap a una societat més inclusiva.
Un altre tema candent que es va abordar durant la projecció va ser la qüestió de com reaccionaríem si un fill o filla manifestés el desig de transicionar. Les opinions sobre aquesta qüestió van ser diverses i, fins i tot, confrontades. No obstant això, el sentiment general entre els participants va ser que l’amor d’un pare o una mare està per sobre dels estereotips i prejudicis que puguem tenir.
Afortunadament, la gran majoria va expressar que donaria suport als seus fills i filles en aquest procés de canvi. És reconfortant veure com l’acompanyament familiar és considerat un suport fonamental tant per a la persona que transiciona com per als familiars que l’envolten.
Aquesta activitat al CP Mas d’Enric va ajudar a desmantellar estereotips perjudicials que contribueixen a la discriminació de les persones transsexuals. S’ha trencat amb la idea que les persones transsexuals estan necessàriament associades a la prostitució o que la seva aparença és exagerada. A més, en el marc d’aquesta activitat, també es va explorar l’evolució de la legislació espanyola i catalana en aquest àmbit.
Des de la vella “Ley de vagos y maleantes” fins a la moderna Llei d’Igualtat LGTBI i la llei catalana 11/2014, s’han pres mesures per prevenir i erradicar la discriminació per motius d’orientació sexual, identitat de gènere o expressió de gènere. Aquestes lleis promouen la igualtat de tracte i la no discriminació en tots els àmbits de la vida.
“Me llamo Violeta” ha estat una eina poderosa per a aprofundir en l’experiència d’una persona transgènere en la societat contemporània. Aquest documental ha generat consciència i empatia envers les realitats i lluites que enfronten les persones transgènere.
Això és particularment rellevant dins del context del centre penitenciari, ja que demostra la importància de comprendre i abordar les diverses identitats de gènere per a construir una comunitat més inclusiva i respectuosa, tant dins com fora de les reixes.
Acció social Actualitat