La consciencia residual de les vacances: Consells d’estiu

per admin Medi ambient

Ha arribat l’estiu, i per a molts això suposa poder gaudir d’aquelles vacances tan desitjades durant tot l’any. Les activitat que s’escullen, a priori són per el paisatge que un espera trobar, de manera que es molt importat que no hi hagi cap mena de residu o contaminació en l’entorn del qual es vol gaudir. Però moltes vegades aquest fet no va acompanyat amb la voluntat de voler mantenir el lloc igual que quan s’ha arribat. Cal tenir en compte certes pràctiques que poden ajudar-nos a cuidar el medi ambient i a cuidar la nostra butxaca. Vols saber-ne uns quants? Aquí te’n donem sis!

Si vas a la platja vigila de no deixar residus a la sorra. Si portes el dinar, un piscolabis o algun tipus de beguda, no deixis les restes abandonades ja que aquestes poden desplaçar-se pel vent fins a l’aigua i poden afectar a l’ecosistema marí (molts animals aquàtics s’empassen residus plàstics pensant que són aliment!). Vols veure un vídeo amb l’impacte que generem al nostre planeta? Fes un click aquí: http://www.midwayjourney.com/film-trailer/

Per evitar aquesta problemàtica i per a que es vegin les nostres platges netes, pots usar les papereres que tens a l’abast i si no, pots emportar-te les teves deixalles i llençar-les a casa.

Imatge 1: Nens/es fent servir les papereres de recollida selectiva a la platja ⁽¹⁾.

Si ets fumador/a, és molt important que les burilles de tabac les tinguis controlades. És fàcil que amb un cop de vent surtin volant pel seu poc pes. Aquestes restes del cigarret, a l’estar formades d’acetat de cel·lulosa, un derivat del petroli, tarden uns deu anys en degradar-se. A més, el filtre de la cigarreta, que absorbeix els productes químics i nocius del tabac, en entrar amb l’aigua, els desprèn. Això comporta que cada cigarreta contamini fins a 8 litres d’aigua i afecti a la seva corresponent biodiversitat. I tenint en compte que el 26% dels residus que es recullen a la platja són cigarretes… ⁽²⁾

Per tant, seria convenient que portessis un potet tancat, un petit pot de conserves, un cendrer portàtil, una caixeta de llauna, etc. per apagar les cigarretes, guardar les burilles i llençar-les a la resta un cop fora de la platja.

Si els que gaudeixen de la platja no prenen les mesures corresponents, fa que cada matí a primera hora sigui necessari que un equip de neteja extregui totes les restes abocades durant el dia anterior, per permetre que la gent pugui estirar la tovallola un altre cop en la sorra o no es faci mal trepitjant una llauna o una ampolla de vidre entre altres objectes. El curiós, és que moltes de les persones que aniran, són les mateixes que van estar el dia anterior. Cal que mantinguem els mateixos hàbits de neteja que a la llar. Si a casa no ens costa res tirar les coses a la brossa, a la platja tampoc ens ha de costar llençar els residus als llocs habilitats per aquest fi.

Vés amb compte amb el foc al bosc. Al nostre territori, pel tipus de clima mediterrani, ja és comú que hi hagi estius calorosos i perill d’incendis per exemple, per llamps però la majoria d’incendis que s’originen en època estival són provocats o són per negligència humana. Des de residus abandonats (un pot de vidre fa efecte lupa i pot provocar la crema de plantes seques), a burilles de cigarret o cendres de barbacoa mal apagades, cremes de rastrolls, poden desencadenar incendis fatals als nostres boscos. El descuit d’uns segons pot comportar que hagin de passar dècades per la recuperació del territori ⁽³⁾.

Imatge 2: Successió ecològica d’un bosc després d’un incendi.

Controla l’ús de l’aire condicionat! L’ús dels aparells condicionats genera un increment brutal en la despesa d’energia i en les emissions de CO₂ els quals impacten tant al medi ambient com a la nostra butxaca. Actualment, l’època en que hi ha més despesa energètica no és l’ hivern, com es solia acostumar a pensar, si no és l’estiu pel gran nombre d’aparells d’aire condicionat que hi ha a les llars.

Per reduir l’ús de l’aire condicionat cal fixar-nos en les característiques del nostre habitatge, com els colors de les parets i de la façana, usar tendals i persianes per evitar l’ impacte directe del sol sobre l’edifici (podem estalviar entre un 25-35% d’energia!), moure l’aire amb l’ús d’un ventilador (que té menys despesa energètica), etc.

Però si igualment creus que has de tenir un aparell de refrigeració a casa, mantingues una temperatura raonable, entre 21 i 25ºC, i mira quina etiqueta energètica ⁽⁴⁾ té. Si és de classe A, els més eficients, poden arribar a consumir fins a un 60% menys d’energia.

Redueix els envasos i embalatges! A l’estiu s’acostumen a beure més refrescs, prendre més gelats i orxates i en general, a generar més residus al nostre país. Si a això li sumem l’increment de turisme, es crea un pic de residus més gran de l’habitual amb el que s’ha de fer front. També cal tenir en consideració si realment es necessari adquirir productes individuals per al viatge com per exemple el sabó. Pots aprofitar algun pot petit que tanqui bé i reompli-ho enlloc de comprar un sabó de mida reduïda només per aquells dies.

Per tal d’evitar més residus del necessari, a l’estiu i durant tot l’any, cal intentar minimitzar els envasos individuals i intentar comprar-los en unitats familiars, per reduir embalatges, o intentar comprar envasos de vidre enlloc d’envasos de plàstic, ja que el vidre es pot reciclar al 100%.

Fes ús de la deixalleria o dels punts verds. Quan tenim vacances molts/es acostumem a fer neteja de casa, de trastos vells, aprofitem per pintar de nou les parets de casa, etc. Si quan fas neteja tens objectes en bon estat que no vols tenir a casa, o restes de pintura, aparells elèctrics en desús o residus que no saps què fer amb ells ja que no els pots classificar en els contenidors de recollida selectiva del carrer, porta’ls a la deixalleria! Allà te’ls rebran i et donaran més informació de com es gestionen els residus, evitant l’ impacte ambiental, i t’explicaran els descomptes que pots obtenir al fer ús de la deixalleria, disminuint l’ impacte a la teva butxaca!

Gaudeix de l’economia local. Si realitzes un viatge, aprofita els productes autòctons de la zona. Això reduirà molt la teva petjada ecològica per aprofitar els recursos més propers i contribuiràs directament a millorar l’economia local.

I SOBRETOT, PASSAT-HO MOLT BÉ.

ANDRÒMINES ET DESITJA UNES BONES VACÀNCES

(1): http://goo.gl/F6gWt

(2): http://goo.gl/Z2l6c

(3): http://goo.gl/fFipk

(4): http://www.etiquetaenergetica.com/

Els residus: Bateries de cotxe i moto

per admin Medi ambient

Poques famílies són les que no disposen d’un vehicle motoritzat. El sistema de mobilitat que s’ha desenvolupat al nostre país impedeix que molta gent pugui desplaçar-se d’una manera còmoda amb transport públic per tot el territori, fent necessari el desplaçament amb cotxe o moto. Aquestes màquines de transport contenent entre els seus components una bateria que acostuma a ser de plom i un cop ha finalitzada la seva vida útil, es pot canviar per una en bon estat. El normal és que aquesta operació de recanvi la realitzi un establiment adaptat a aquests fins, el mecànic de tota la vida, però també hi ha la possibilitat de canviar-se un mateix la bateria. El problema rau en que fer amb l’antiga, ja que es un residu considerat com a especial segons el Pla Nacional Integrat de residus (PNIR) 2007-2015⁽¹⁾. En el que s’esmenten un seguit de normatives que aclareixen la necessitat d’un tractament específic per evitar la contaminació de l’entorn.

La bateria estàndard de cotxe està composta majoritàriament plom.

Segons la taula següent, es pot comprovar les proporcions de cada element:

	%	Pes (kg)
Pasta de plom	39	5,85
Plom metálic i aleacions de plom	34	5,1
Àcid sulfúric	11	1,65
Polipropilé	7	1,05
Acer	0,6	0,09
Poliuretà	1	0,15
Vidre	0,4	0,06
Ebonita	5	0,75
Policlorur de vinil	2	0,3

Taula extreta del document: “Estudio de alternativas en el reciclatge de baterías de plomo fuera de uso”.⁽²⁾

Les deixalleries i Punts Verds accepten bateries, que entren dins el procés de reciclatge. La major part de la bateria es reciclable al 100%. Un cop ha arribat a la planta de tractament, s’inicia un llarg procés que requereix d’unes altes mesures de seguretat per evitar fugues de productes nocius per l’entorn. La primera part del reciclatge s’inicia amb la trituració parcial per tal d’extreure l’àcid. Seguidament es trituren a una mida més petita per tal de facilitar els altres processos. Aquests petits trossos es passen per tambors de flotació i enfonsament que separen per gravetat el plàstic de la resta de metalls. El plàstic, es neteja i es granula per poder enviar a la planta de tractament de plàstics corresponent. El metall restant, majoritàriament plom, es deriva a una caldera on es fon i s’obtenen unes plaques metàl·liques que s’envien a una planta de fossa i refinatge per obtenir els metalls purs i tornar a fer bateries⁽³⁾. El vapor que surt de les calderes cal tractar-lo per evitar la fuga de components tòxics a l’atmosfera. Un cop tractats s’obté un compost de nitrogen i sofre que es pot utilitzar com a fertilitzant.

Els residus: els extintors

per admin Medi ambient

Invenció creada el 1838 per William George Manby. El primer us que es va donar era exclusiu pels bombers, de manera que pogués arribar on les manegues no podien. Inicialment es tractava de un conjunt de cilindres amb aigua i aire a pressió, però al 1905 és va substituir l’H2O per bicarbonat sòdic (1). Des d’aleshores s’ha anat millorant la seva forma i composició fins a tenir una varietat d’extintors per utilitzar segons el tipus d’incendi que hi hagi. Un extintor estàndard consta d’un cilindre metàl·lic que emmagatzema l’agent químic per apagar el foc. Aquest agent extintor pot trobar-se a pressió o es pot donar en el moment del seu ús, mitjançant diòxid de carboni o nitrogen.

Els agents extintors es poden classificar en 3 tipus ⁽²⁾:

Líquids:
- Aigua: apaga el foc per refredament
- Escuma: és una emulsió de producte espumógen en aigua. Apaga per sofocació i aïlla el combustible. Al haver-hi aigua i ha també una acció refrigerant.
Gasos:
- Diòxid de carboni: és un gas inert que s’emmagatzema en estat líquid. Apaga per sofocació al desplaçar l’oxigen necessari per la combustió. S’ha de vigilar el seu ús en espais tancats per la perillositat d’asfíxia de les persones.
- Derivats Halogenats: es tracta d’un material en desús per la seva toxicitat, ja que és un derivat dels hidrocarburs. La seva acció contra el foc és per trencament químic de les cadenes de reacció originades durant la combustió. Tot i no deixar cap residu visible, cal ventilar molt bé la zona. També tenen la problemàtica del deteriorament que originen en la capa d’ozó, sent aquest un dels motius de més pes per la seva eradicació en els extintors, tot i que encara hi ha països que l’utilitzen.
Sòlids:
- Pols químic sec: són sals de diferent composició química que es combinen amb el producte que crema i paren la reacció de combustió. Aquests agents extintors no són tòxics per a una exposició puntual, però cal vigilar per la contaminació que originen amb els aliments i l’entorn ja que reacciona amb els materials que toca.

El tractament que es segueixen els extintors com a residu es similar al inici, ja que consisteix en buidar el contingut en un medi controlat per evitar fuites en l’entorn i un cop es té l’envàs buit, es separen les diferents parts i es reciclen en funció del seu materials. En quant a l’agent d’extinció, el tractament es diferent. Bàsicament si es tracta de compostos halogenats⁽³⁾, es fa el mateix procediment que els CFC’s dels aparells de refrigeració, dels quals es filtren i es concentren els elements perillosos per obtenir un residu, que es crema en condicions molt controlades ⁽⁴⁾. En el cas de la resta de productes, l’aigua i l’escuma es pot tractar en depuradores i la pols química, segons l’Agencia de Residus de Catalunya⁽⁵⁾, al ser classificat com a residu inert, es procedeix a la regeneració dels materials inorgànics i la deposició del residu sobrant en abocadors controlats.

Normalment l’empresa que es dedica al manteniment dels extintors, se’ls endu un cop caducats, ja que els reemplaça per uns de nous i porta els vells al gestor corresponent. Però en cas que l’empresa desaparegui o resulti impossible el contacte, cal portar aquest residu a la deixalleria, on es classificarà com a residu especial per tractar-se d’una bombona amb material a pressió.

Cal que tothom es mentalitzi que els extintors no són una joguina i evitar que al caducar es descarregui per simple diversió o curiositat. El nostre entorn s’ha de cuidar.

http://es.wikipedia.org/wiki/Extintor
http://www.monografias.com/trabajos13/univpen/univpen.shtml
http://www.insht.es/InshtWeb/Contenidos/Documentacion/NTP/NTP/Ficheros/891a925/908w.pdf
http://www.emison.com/114.htm
Catàleg de residus de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient. ISBN 84-393-4842-8. 1999

Els residus: Cables

per admin Medi ambient

L’ús de l’energia elèctrica a quasi tots els llocs on estem no seria possible sense els cables. Aquests permeten transportar l’energia per mitja d’una xarxa que s’estén per tot el territori. Els cables normalment es fabriquen de coure, per la seva elevada conductivitat, però també n’hi ha d’alumini, ja que són més barats. Les fibres conductores de metall s’anomenen hebres i s’enrotllen per donar més volum al cable i permetre el pas de més potència. El cable es recobreix amb unes capes protectores que l’aïllen i el protegeixen dels factors externs. Tocant el conductor hi ha l’aïllament, que és un recobriment que evita la circulació de corrent elèctrica cap a fora. Després hi ha la capa de farciment, composta per un material que envolta el conductor per millorar l’estanquitat. Finalment hi ha la coberta feta de materials que protegeixen mecànicament les capes d’aïllament dels cops i els factors meteorològics ⁽¹⁾.

Segons els factors de voltatge, potencia, temperatures de servei, d’ambient, i resistivitat, les dimensions de la xarxa de distribució, les sobrecàrregues, el sistema d’aïllament, la coberta protectora, entre d’altres, es determina quin tipus és el més adequat, ja que un cable d’alta intensitat submarí per abastir un poble d’una illa, serà molt diferent d’un de baixa intensitat utilitzat per alimentar un ordinador⁽²⁾.

Els cables són fàcils de reciclar un cop es tenen les eines adequades, ja que només cal seguir una sèrie de processos mecànics. Primer, cal separar els cables de coure dels d’alumini, seguidament cadascun es fa passar per una màquina talladora que talla els cables amb una mesura adequada per a la seva manipulació, segons les necessitats. Tot seguit es passa per una maquina trituradora que esmicola els trossos per deixar separat el plàstic del metall. Finalment es transporten en petites quantitats per diferents sistemes de separació que mitjançant imants i filtres separen els trossos⁽³⁾.

Un cop s’ha obtingut els materials, s’envien a les respectives plantes de reciclatge. Els beneficis de reciclar els cables són molt grans ja que es recupera el material per a la producció d’altres objectes, essent especialment important a nivell econòmic el coure per la seva escassetat al mercat. Però també cal considerar els aspectes ambientals que surten beneficiats del reciclatge d’aquest material. L’estalvi energètic és molt gran i no tan sols pel fet de reduir el transport de nou material, sinó sobretot per la reducció de la industria minera, moltes vegades a cel obert del coure i l’alumini, que genera un importat impacte a l’entorn on es troba situat⁽⁴⁾.

Però sobretot cal pensar que la millor manera d’evitar el residu del cable, perquè aquest també té una vida útil igual que una rentadora, es evitar usar-ne reduint el consum energètic, com per exemple apagant els llums durant el dia i obrint la finestra.

http://es.wikipedia.org/wiki/Cable
http://www.procobre.org/archivos/peru/conductores_electricos.pdf
http://www.youtube.com/watch?v=zgwksc4K-Ls&feature=related
http://es.wikipedia.org/wiki/Impacto_ambiental_potencial_de_la_extracci%C3%B3n_y_procesamiento_de_minerales

Catalunya lliure de bosses? col·labores?

per admin Medi ambient

Els envasos de plàstic ens acompanyen a diari en els nostres quefers, estan molt integrats a les nostres rutines, des d’ampolles fins a envasos d’aliments passant per les bosses de plàstic amb els que els transportem. Però saps què es fa amb ells?

Si se’ls hi dóna una bona gestió, deixant-los als contenidors selectius del carrer o a portant-los a les deixalleries, arriben a les plantes de triatge d’envasos.

Les plantes de triatge són unes instal·lacions creades per rebre tots els envasos lleugers i separar-los segons el volum i la composició. De manera mecànica o manual, es fa una selecció dels diferents tipus de plàstics, ferros, alumini i brics. Aquests es reciclaran, cadascun de manera diferent segons la tipologia de residu, en una planta de tractament determinada.

Però sabem ben bé quines conseqüències tenen al medi ambient si no els gestionem bé?

Aquests residus plàstics que arriben al medi ambient tenen un fort impacte sobre l’ecosistema i perduren durant molts anys. Un exemple impactant sobre l’efecte dels residus de l’home a la natura és el que s’anomena l’Illa d’escombraries. Aquest “setè continent” ⁽¹⁾, com alguns científics l’anomenen, és una àrea de 1.400.000 km² (com gairebé 3 Espanyes!) de concentracions de residus, majoritàriament plàstics, a 1000km de Hawaii.

Imatge: Deixalles a la costa de Hawaii.

Aquesta illa té diverses conseqüències per la natura i per les persones, una és l’arribada de residus a les costes properes i l’altre és la degradació dels plàstics per la llum del sol i l’erosió amb el medi.

Per la fotodegradació dels plàstics, aquests es van convertint en trossets molt petits que suren a la part superior de l’aigua. Són d’una mida tant petita al cap d’anys que poden arribar a ser ingerits per organismes marins que viuen a prop de la superfície. A l’entrar a la cadena alimentària, poden afectar indirectament a les persones degut a les toxines que aquests residus porten associades com el PCD, el DDT o el PAH ⁽²⁾.

A l’actualitat i des de fa uns anys, la humanitat ens hem adonat del gran impacte que estem ocasionant al nostre planeta i les persones ens hem mobilitzat per intentar parar aquest fet modificant hàbits de consum que tenim.

Un dels més rellevants últimament a nivell poblacional ha estat en les campanyes de reducció d’ús de bosses de plàstic que s’ha fet i s’està fent als comerços. Des de 2009 amb la campanya d’un hipermercat anunciant que eliminava les bosses de plàstic gratuïtes amb l’espot BOLSA CACA i causant un punt de reflexió a la població va fer que molts més comerços s’unissin a aquests tipus d’iniciativa.

A dies d’ara la majoria de la població ja té l’hàbit d’anar a comprar amb bosses de roba, carretó o cabàs, ja sigui per sensibilització ambiental o per a que no li toquin la butxaca, però el propòsit es va aconseguint: reduir el consum indiscriminat de bosses de plàstic.

Als supermercats ja no trobem les piles de bosses de plàstic a la zona de les caixes esperant a ser agafades sense to ni so si no veiem estands amb bosses de plàstic dur, reutilitzables, o bosses de fècula de patata i polpa de bambú, degradables. Hem aconseguit fer un pas per la salut del planeta. Si a més, hi ha un objectiu d’inserció social, com és el cas d’Igualssom ⁽³⁾, ja n’hem fet dos. I poc a poc anem fent passes cap a un món més conscienciat, tant ambientalment com socialment.

A Catalunya i des de Federació Ecologistes de Catalunya i la Fundació per a la Prevenció de Residus i Consum s’ha engegat des del 2008 la campanya de conscienciació i sensibilització Catalunya lliure de bosses de plàstic. Dins d’aquesta campanya es vol arribar a regular el consum de bosses de plàstic i així prevenir els impactes ambientals a partir dels agents socials i econòmics.

La celebració del Dia Català Sense Bosses de Plàstic organitzat dins d’aquesta campanya es realitzarà el dia 3 de juliol i des d’Andròmines hi ens unim, seguint la nostra filosofia ambiental de reducció de residus. T’hi uneixes tu? Ho pots fer a diari evitant l’ús de bosses de plàstic!

Si vols més informació sobre l’impacte dels plàstics al nostre entorn, visualitza el video Plàstics a la deriva del programa QuèQuiCom ⁽⁴⁾.

(1): http://goo.gl/0mkLx

(2): http://es.wikipedia.org/wiki/Isla_de_basura

(3): http://goo.gl/RJBxY

(4): http://www.tv3.cat/videos/4018450

Els residus: Ampolles de vidre

per admin Medi ambient

Les ampolles de vidre són dels envasos més utilitzats al llarg de la historia, es té constància de la presència d’aquest material a l’època de l’Antic Egipte i Mesopotàmia ⁽¹⁾, quan ja era un element de decoració i emmagatzematge. Des d’aleshores sempre ha estat en menor o major grau un element clau per a la societat, incloent la moderna. Actualment hi ha fàbriques capaces de produir 800.000 envasos al dia⁽¹⁾. La fabricació dels envasos de vidre comença per la producció del mateix vidre. Aquest es realitza amb la fosa de certes substàncies bàsiques: sorra com a base, carbonats per reduir la temperatura de fosa i sulfats per eliminar els gasos que poden quedar a dins el vidre. També s’afegeixen altres components secundaris que modifiquen les característiques i coloració del vidre⁽²⁾.

Les ampolles de vidre són 100% reciclables i el material, al fondre’s i tornar a solidificar-se, segueix sent vidre, donant, teòricament, la possibilitat de no haver d’incorporar vidre nou al procés. Però a la pràctica, depenent de la tonalitat de color que es vulgui obtenir per la nova ampolla, aquesta ha d’estar elaborada amb una quantitat baixa de vidre reciclat. En el següent llistat es pot veure una aproximació del vidre reciclat que s’utilitza per a cada tipus de tonalitat⁽²⁾.

Tonalitat	Percentatge vidre reciclat
Verd Esmeralda	80
Verd fosc	50
Marro -ambar	50
Transparent	15

El reciclatge s’inicia amb la recollida dels envasos de vidre en els punts adaptats per aquesta tasca. Ja sigui un contenidor o una deixalleria. Els usuaris que utilitzin el servei de recollida selectiva, han de vigilar de no llençar cap altre material que no sigui vidre. Sobretot, no s’ha de confondre el vidre amb el cristall utilitzat per les finestres i els miralls. Aquests s’han de portar a les deixalleries. Un cop recollit, es transporta a una planta de triatge on es separen les impureses com els taps, les etiquetes i altres elements i es netegen per treure les restes del contingut, seguit d’una trituració dels envasos en un molí per obtenir pols de vidre que es traslladarà a les empreses fabricants d’envasos⁽³⁾.

En aquestes fàbriques es barregen els materials que s’han anat esmentant al llarg de l’article en una cuba tèrmica on es fonen a 1450 ºC. Un cop fosa i homogeneïtzada la barreja, es dipositen les quantitats requerides en els motlles on es donarà la forma adequada. Encara en calent, es tractarà la superfície per millorar la resistència i el lliscament d’aquesta. Finalment passen a una màquina de control de qualitat que descartarà les ampolles amb tares per reciclar-les⁽³⁾.

Els beneficis de reciclar el vidre són considerables. Només pel fet de poder tancar el cicle de vida de manera indefinida, com ja s’ha comentat amb anterioritat, fan que no sigui necessari el consum de nous materials, amb la conseqüent reducció dels impactes que genera l’obtenció d’aquest. Per cada tona de vidre hi ha un estalvi de 130 kg de combustible i 1200 kg de matèria prima ⁽⁴⁾. També cal considerar la possibilitat de reutilitzar les ampolles en bon estat amb un sistema d’envàs retornable.

L’alternativa de l’envàs retornable com tot nou sistema de gestió, té grups de pressió socioeconòmics a favor i en contra. El sistema integrat es basa en el fet de pagar per un envàs que al retornar-lo al punt indicat, moltes vegades el propi establiment on s’ha comprat, et tornin els diners d’aquest. Hi ha la opinió de la poca viabilitat d’aquest, ja que les ampolles que han de recorre grans distàncies, requereixen un elevat consum energètic en relació al seu pes per estar buits, a més de la necessitat de poder transportar la mateixa tipologia d’envàs que sigui destinat a un mateix producte⁽²⁾. En canvi hi ha grups com RETORNA que realitzen una campanya activa per confirmar la viabilitat de l’envàs retornable. Aquests han realitzat estudis econòmics que demostren com un sistema integrat de gestió és viable i eficient, sempre tenint en compte que la població i els petits negocis s’adapten correctament al nou sistema. En aspectes més logístics, el finançament es veuria compensat en primer punt pels ingresso procedents de l’estalvi dels envasos reutilitzables, en lloc de fer-ne de nous, en segon punt pels ingressos generats pels envasos que no han estat retornats però si pagats com a envàs retornable i que han anat per la via del reciclatge, més varat que el retornable i en tercer punt pel finançament fruit de l’estalvi que es generaria en el sistema de recollida de residus domèstics per mitjà dels contenidors específics^(6).

Un alternativa més casera es utilitzar els envasos un mateix comprant els productes a granel. Tot i que no es fàcil trobar botigues i proveïdors que realitzin aquest tipus de venda. Per últim, també es pot reciclar mitjançant manualitats que permetin obtenir objectes de decoració entre d’altres, com gerros o canelobres⁽⁵⁾.

Com ja s’ha vist, el vidre és un material molt bo per a ser utilitzat en els envasos, però la reducció dels costos amb la utilització dels envasos de plàstic han fet que les ampolles i pots de vidre siguin una especie en extinció. Tot i això, actualment, la necessitat de reduir els residus i la pròpia consciencia ambiental que està adquirint el consumidor, fan que els envasos de vidre siguin cada cop més valorats en el mercat del consum com un producte adequat a les necessitats de la població. Cal raonar que els sistemes de retorn no són una innovació d’aquest nou segle, ja que fins als anys 80, s’aplicava en molts llocs dins d’Espanya i actualment hi ha països com Alemanya, Holanda, Finlàndia i Dinamarca que apliquen aquest sistema⁽⁶⁾.

No ens hem d’espantar amb les innovacions, quan aquestes ens permeten tenir un millor nivell de vida i menys quan l’únic que ens costa a nivell de ciutadà es desplaçar-nos una mica més per llançar correctament els residus que generem.

Els residus: Aerosols i esprais

per admin Medi ambient

A l’armari o prestatgeria de la zona d’higiene de totes les cases es pot trobar algun aerosol o esprai. Aquest s’utilitza per una gran quantitat d’usos que requereixen poder distribuir la substancia desitjada en una superfície o ambient com els insecticides, un llevataques, laca, inhaladors, escumes, nata, esprais de defensa personals, pintures, etc. Aquesta multitud d’usos provoca que cada any es produeixin milions d’unitats, concretament al 2010 es van fabricar 10.000 milions, el 41% d’aquests a Europa⁽¹⁾.

L’esprai s’anomena també aerosol pel fet de que les substàncies que expulsa, la gran part s’anomenen científicament aerosols. Aquests són definits com: suspensió col·loïdal de partícules líquides o sòlides en un gas⁽²⁾. Aquestes partícules poden ser d’origen natural o antropogèniques, com per exemple la pols. En els casos antropogènics l’ús de certes substàncies com els CFC’s provoca efectes en l’entorn com la destrucció de la capa d’ozó⁽³⁾, i com passa amb tot residu domèstic, 1 pot no és un problema, però si ho multipliquem pels 10.000 milions del 2010 i ho sumem cada any, en 5 anys el problema és greu. Per sort, des de finals dels 70⁽¹⁾, s’està restringint l’ús de certes substàncies, tot i que no amb prou eficiència, ja que el problema és de tots, però no tots i posem remei.

L’esprai, va ser un enginy creat el 1929 per Erik Rotheim⁽¹⁾, al barrejar un gas a pressió, uns productes actius i ho va pressuritzar dins un recipient hermètic. Al accionar la vàlvula, el gas sortia a pressió i arrossegava cap enfora els productes actius en forma de pols. Per millorar l’eficiència d’aquest objecte, es va cercar un gas que es pogués liquar amb certa facilitat i que a l’atmosfera es volatilitzes amb ràpidament. Les característiques del recipient també han s’han modificat, per adaptar-se a la pressió de l’interior, com per exemple, la part inferior d’aquesta és acopada i quan s’usa, s’aconsella agitar el contingut per obtenir una barreja homogènia dels dos productes. Els components d’aquest són d’un 75% de llauna, 24% d’alumini i menys 1% de vidre o plàstic.

El reciclatge d’aquest objecte comença per la tria adequada de on s’ha de llençar. Si l’esprai es troba buit, es pot llençar al contenidor groc (envasos lleugers), però si encara resta contingut, s’ha de portar a la deixalleria on són classificats com a residu especial pel contingut extremadament inflamable. Un cop recollit, es porta a la planta de valorització, on primerament es separen els taps de plàstic, i tot seguit es porta a una cambra pneumàtica condicionada per obrir el recipient. Un cop foradat, es recull el gas amb una bomba de buit i es filtra per treure les partícules que hi ha. El gas es crema en condicions controlades per generarà calor que s’aprofita per al tractament d’altres residus. El líquid (producte actiu) s’emmagatzema en bidons i s’incinera per inertitzar-lo. Finalment l’envàs buit es tractat com qualsevol altre envàs metàl·lic⁽¹⁾.

Com amb quasi tots els envasos buits, existeixen una gran quantitat de maneres de reutilitzar el material per decoració i complements, com el de fer unes boniques làmpades de sostre⁽⁵⁾. Com ja s’ha dit abans, no s’ha de fer cap manipulació de l’esprai si encara te contingut o pressió, i tot i que estigui buit, si el contingut d’aquests ha estat d’algun producte químic nociu com els insecticides.

Tot i que recordeu: el millor residu és el que no es crea!!!!

http://www.minis.cat/esp/reciclar-esprais.php
http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0075268&BATE=aerosol
http://www.neotropica.org/leer.php/4942421
http://www.como-funcionan.com/aereosol/
http://www.kikades.com/2009/07/13/botes-de-spray-reciclados/

Xarxes d’intercanvis de coneixements i Bancs del temps.

per admin Medi ambient

Una economia alternativa basada en l’intercanvi de temps i coneixements enlloc de l’intercanvi de diners és possible.

Així ens ho demostren dia a dia les diferents xarxes d’intercanvis de coneixements (XIC) i bancs del temps que organitzen activitats i intercanvis de coneixements de manera gratuïta al llarg de l’any.

Una XIC i un Banc del temps són dos tipus d’agrupacions basades en un sistema d’intercanvi de coneixements, sabers i/o experiències obert a tothom i on no hi ha diners per enmig. Les persones interessades poden oferir o rebre coneixements tant de tipus intel·lectual com de contingut tècnic o artístic.

A més de l’ intercanvi de coneixements aquestes experiències acostumen a tenir uns altres tipus de beneficis. Aquestes trobades entre persones serveixen per enfortir les relacions veïnals ja que persones properes es coneixen i creen vincles d’amistat i també són una excel·lent eina per la integració de persones, com per exemple, de persones immigrants que poden aportar intercanvi d’idiomes. A més a més de ser un treball per l’autoestima, ja que permet adonar-se’n de que tothom té habilitats i coneixements a oferir!

Si vols participar en aquestes xarxes d’intercanvi pots consultar a la web http://bit.ly/e4tktC on la web Vivir sin empleo ⁽¹⁾ ha creat un mapa on situen tots els Bancs del Temps d’Espanya.

A Montcada i Reixac, ciutat en la que ens trobem, podem participar a la XIC La Ribera, al Centre Cívic La Ribera o a la XIC Can Cuiàs presencialment al Centre Cívic Can Cuiàs, o per internet, a l’adreça de correu electrònic xiccancuias@gmail.com o al seu Facebook ⁽²⁾.

Una de les activitats més recents que ha organitzat XIC Can Cuiàs ha estat un mercat d’intercanvi aquest dissabte 31 de març. En aquest mercat d’intercanvi s’han pogut intercanviar objectes en desús però en bon estat per altres que necessitessis, i tot sense diners per enmig.

A més a més, s’ha organitzat un campionat de Just Dance Wii i tallers infantils de moneders reciclats i malabars.

Per part d’Andròmines vam participar organitzant el taller de moneders reciclats. En aquest taller, on hi van participar una trentena de nens i nenes, es van fer moneders a partir de bricks. Consistia en fer uns quants plecs a l’envàs i afegir-hi la tanca i decoració per tal de que quedés el moneder. Van quedar resultats molt xulos!

Si no vas poder assistir al mercat d’intercanvi ni als tallers infantils, et deixem uns quants enllaços en els quals trobaràs llocs on poder intercanviar els teus objectes a prop del teu domicili i la manera de com fer el taller dels moneder.

(1) http://www.vivirsinempleo.org/

(2) http://bit.ly/udW4cw

http://intercanvis.net/

http://www.comunitats.org/

http://compartir.org/

http://www.sindinero.org/

Taller de bricks: http://www.youtube.com/watch?v=nydvBR92Ak0

Els embolcalls dels esmorzars

per admin Medi ambient

A totes les escoles, de dilluns a divendres, a mig matí es realitza el ritual de l’hora del pati. Un moment en que totes els nens/es de l’escola es troben en un espai obert on poden interactuar entre ells, o com ho diuen ells/es, jugar. A més de fer vida social, també és el moment de recuperar forces amb l’esmorzar que els han preparat a casa o en alguns casos que s’han fet ells mateixos alumnes. Però, fins a quin punt els pares i mares són conscients de la quantitat de residus que es generen durant aquest àpat.

Per poder analitzar la quantitat de residus que es fan, l’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus, ha promogut l’estudi en diverses escoles. Es poden veure els resultats a la seva pàgina de publicacions tècniques⁽¹⁾. En aquests estudis no només s’ha pogut veure quin tipus de residus es generen, sinó també quina quantitat. Tot seguit es poden llegir les conclusions⁽²⁾ d’un d’aquests estudis.

Estudi dels residus que es generen en els embolcalls dels esmorzars

La generació dels residus dels esmorzars a les escoles és un tema important a tractar ja que es tracta de residus no relacionats amb les activitats diàries lligades al pla d’estudis i per tant hi ha una manca de gestió a les escoles convencionals, que fa que tots els residus quedin classificats com rebuig. En canvi, a les escoles verdes sí que es tracta la problemàtica dels residus amb els alumnes i es fa la recollida selectiva d’aquests. Un fet important a tenir en compte és que des de les escoles no es pot obligar a les famílies a eliminar la producció de certs residus com el paper d’alumini o els brics, tot i que hi ha casos que intenten recomanar el no ús d’aquests, a més d’informar sobre alternatives presents al mercat que permeten la seva reducció o substitució.

Tot i que algunes escoles han estudiat la quantitat de residus que generen, aquestes dades no estan disponibles per als òrgans oficials per tal de poder estudiar-les, la majoria les han perdut degut a que només les recullen com a element educatiu i les conserven durant aquell curs escolar i prou. Altres escoles, ni tan sols fan un recompte sinó que s’estudia visualment la reducció de residus.

D’altra banda, des d’Ajuntaments i òrgans oficials s’ha promogut la utilització dels embolcalls reutilitzables sabent que redueixen els residus però sense tenir dades a la mà per confirmar-lo. De manera que manca informació per conèixer la viabilitat d’aquestes mesures per tal de poder assolir els objectius marcats al PROGREMIC, que en el cas dels envasos és d’un 1% del 10% del pes dels residus totals, és a dir uns 15 gr/hab. i dia.

Amb el treball de camp, s’ha observat que els envasos de begudes, ja sigui brics (9 g) o envasos de plàstic (7 g) són dels envasos amb un major pes (taula 14.2), mentre que el paper d’alumini (3 g) i el paper film (1 g) tenen un pes molt reduït, sobretot aquest últim, fet que posa de manifest la importància de reduir no només els embolcalls per aliments secs sinó també els de begudes.

D’aquesta manera, s’ha observat que aquelles escoles on els alumnes acostumen a portar envasos per a begudes es generen més residus ja que no s’acostuma a portar només la beguda sinó que l’acompanyen amb algun aliment per menjar, generant el doble de residus.

En aquesta línia, el paper d’alumini és un dels embolcalls més usats en les escoles convencionals. Mentre que es redueix de manera molt significativa a les escoles verdes, gràcies a la utilització de carmanyoles.

Per tant, s’ha vist que les escoles verdes tot i impartir educació ambiental, disposar de carmanyoles, etc., no tenen perquè generar menys residus que les escoles convencionals. Fet que ha de captar l’atenció d’aquelles escoles verdes amb una generació excessiva de residus. D’altra banda, el fet que les escoles verdes reciclin els residus fa que el seu impacte sobre el medi sigui inferior a aquelles escoles convencionals que, tot i generar menys residus no els reciclen.

Al llarg que passaven els dies del treball de camp de la primera fase, a la majoria de les escoles s’ha donat una disminució dels residus. Això, s’ha observat sobretot amb l’escola a la que s’ha aplicat l’alternativa perquè no només van disminuir els residus durant la primera fase, sinó que quan es va realitzar l’estudi de reforç passats uns mesos desprès de la primera fase, els residus continuaven més baixos que els primers dies de la primera fase. Això, mostra que molts alumnes tenen una preparació i uns coneixements respecte la minimització de residus i el fet que se’ls controli fa que s’adonin que alguna cosa no fan bé i ells mateixos rectifiquen, tot i que lleugerament, el seu comportament, això també ha estat estudiat i confirmat per altres autors esmentant que els alumnes amb una indagació guiada als alumnes, aquests aprenen de manera més efectiva (Lord & Orkwiszewski, 2006).

El Boc’n Roll ha demostrat ser efectiu, reduint en 1.05 grams de mitjana per alumne i dia els residus de l’escola amb un percentatge d’ús del 49% de mitjana. Tenint en compte que al 2008 es van generar 1,42 Kg/hab. i dia, s’ha aconseguit reduir per cadascun dels alumnes un 0,07% dels residus totals. Tot i això, la utilització d’embolcalls reutilitzables pel 100% dels alumnes de l’escola no es dóna en cap escola estudiada, sent aquest un objectiu a aconseguir, ja que aleshores es disminuirien encara més els residus generats. Una manera d’aconseguir-ho seria realitzar un seguiment constant durant tots els cursos acadèmics i recordant a l’inici de cada curs als alumnes i familiars respectius quina és la millor manera de portar l’esmorzar, ja que com indiquen alguns autors l’aprenentatge va lligat a la motivació i pràctica diària (De Posada, J.M., 1994).

Un altre problema que s’ha observat, tot i que no és de minimització de residus és que alguns Ajuntaments no permeten el reciclatge dels residus a les escoles, ja que com els contractes del servei de neteja venen convocats des de l’Ajuntament, si aquest no incorpora el reciclatge, les escoles no tenen potestat per reciclar ja que desprès el servei de neteja no llençarà els residus al seu contenidor corresponent, fent inútil la feina realitzada des de l’escola en temes de reciclatge.

A més dels residus, aquests estudis poden servir per poder observar quina dieta segueixen els alumnes de les escoles de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, ja que els esmorzars elaborats a casa, sovint estan embolicats amb paper de plata o fil i els aliments comprats, com dolços, tenen un envàs únic amb la publicitat del mateix aliment. Un altre aspecte important es la incorporació de les begudes industrials com sucs o batuts, fet que incrementa notablement la quantitat tan de residus com d’aliments ensucrats que s’ingereixen al llarg del dia.

Aquestes accions de reducció dels embolcalls, no són innovadores, ja que qualsevol persona d’edat avançada pot explicar com ho feien per portar els aliments a l’escola o a la feina. L’únic que ha canviat és l’estri utilitzat. Fets tan simples com fer l’esmorzar a casa i embolicar-lo amb alternatives de minimització i reutilització, fan que els nens/es assimilin durant la seva infantesa la importància i el costum de la reducció dels residus, a més d’aprendre a tenir una responsabilitat, com es mantenir el seu l’estri d’embolicar l’esmorzar net i en bon estat.

Els residus: cintes de vídeo i cassette

per admin Medi ambient

Les cintes de vídeo VHS i les de cassette, es troben obsoletes, ja que les noves tecnologies de la comunicació i la informació permeten emmagatzemar dades molt més ràpid i amb major quantitat. Els experts, recomanen passar tota la informació de les cintes a format digital, per evitar la degradació que es produeix en aquestes, ja que l’esperança de vida d’una cinta magnètica és d’uns 30 anys⁽¹⁾.

Les cintes estan formades per plàstics durs que formen l’estructura, aquesta es troba subjecte amb cargols metàl·lics i finalment hi ha la cinta magnètica. Aquesta es formada per una làmina de PET tractada amb aglutinants, agents tensioactius, partícules magnètiques, lubricants, entre d’altres productes tòxics⁽²⁾. La producció de les cintes es realitza per injecció del plàstic en motlles que donen la forma a les peces de la carcassa, seguit de l’assemblatge d’aquesta un cop s’ha enrotllat la cinta a la bobina. Per finalitzar, les cintes es protegeixen amb una capsa de cartró o plàstic⁽²⁾.

Per al reciclatge de les cintes, primer de tot cal separa la capsa de la cinta, llençant la capsa al contenidor corresponent. Si és de cartró al contenidor blau de paper/cartró, i si és de plàstic, al Punt Verd Fòrum, on hi ha el contenidor de plàstic rígid. La cinta de vídeo o cassette, s’ha de portar també al Punt Verd o llençar-lo en contenidors específics que hi ha en certs municipis. Un cop recollides, es porten a una planta de valorització on tots els components de les cintes són aprofitables. Per tornar a recuperar tots els materials, es realitza un primer procés de separació manual, seguit de la de trituració i molta. Tot seguit es passa la barreja per uns imants que separen les parts metàl·liques de les plàstiques. Finalment els diferents matèries s’envien a les plantes de valorització corresponents⁽³⁾. Tot aquest procès ha de garantir el compliment de les exigents normatives vigents.

Com en la gran majoria de residus que es generen a casa, també es poden crear nous objectes per decorar o d’utilitat per la pròpia persona o la llar, com són bossa de mà i cortines entre d’altres. Inclús les capses de cartró o plàstic són aprofitables⁽⁴⁾.

Un aspecte important és no llençar les cintes en contenidors diferents com per exemple es d’envasos lleugers, perquè, no tant sols ocasiona un problema per ser un impropi, sinó que pot arribar a paralitzar les instal·lacions de triatge, ja que la cinta magnètica cal considerar que tot i que el reciclatge industrial és costos, encara ho és molt més el fent de llençar-lo al abocador, perquè ja no tindrà cap utilitat i l’abocador té un espai limitat. Com en tot residu que per unitat és poca cosa, pel que fa a la seva mida i pes, el pensament que per llençar-lo a la resta no passa res, és un gran error. Si es raona una mica, la cinta magnètica te productes químics perillosos per l’entorn que poden arribar a contaminar aqüífers, que a la llarga abasteixen les nostres necessitats i els plàstics com ja se sap, triga masses anys a degradar-se. A més, si es pensa en tota la gent que té cintes de vídeo o cassette a casa, la quantitat és molt gran, ja que molta gent en te com a mínim un calaix dels grossos ben ple.

http://www.eumed.net/libros/2009b/544/ESPERANZA%20DE%20VIDA%20DE%20UNA%20CINTA%20MAGNETICA.htm
http://www.madehow.com/Volume-7/Videotape.html
http://www.minis.cat/cat/reciclar-cintes-de-video.php
http://crea-y-recicla-un-mundo.blogspot.com/2008/11/tutorial-reciclaje-cintas-de-video.html
http://blog.ecycler.com/2011/08/15/recycle-vhs-tapes/