La deixalleria de Montcada, més enllà d’un centre de recepció de residus

La deixalleria de Montcada, més enllà d’un centre de recepció de residus

Medi ambient

Quan pensem en una deixalleria, pensem en aquella instal·lació pública que té per objectiu oferir a la ciutadania espais adequats per a separar selectivament els residus domiciliaris.

Aquestes instal·lacions s’entenen com a centres de recepció de residus que pel seu volum o perillositat no es poden abocar a la brossa domèstica com, per exemple, els residus especials o els voluminosos.

A les deixalleries o punts verds, els residus són emmagatzemats de forma temporal fins a la seva retirada pels Gestors autoritzats per al seu tractament i reciclatge.

De deixalleries en trobem de diversos tipus depenent de si són fixes (instal·lació estàtica) o mòbils que recorren el territori. En ambdós casos es poden trobar de diferents mides i prestacions, i la combinació de les mateixes permet garantir la proximitat i servei a la ciutadania.

La deixalleria més adequada per a cada municipi depèn principalment de la seva població i densitat demogràfica. La Llei de Règim de Bases Locals de 1985 ja contemplava que, com a competència i servei municipal, els municipis amb una població superior als 5.000 habitants fos obligatori implantar sistemes de recollida selectiva de residus.

Les deixalleries, més enllà d’un centre de recepció de residus

Des de l’administració es vol que el concepte de deixalleria vagi molt més enllà d’aquests centres de recepció i classificació de residus on els particulars van només a llençar els recursos que ja no volen.

Actualment, més d’unes 50 de deixalleries catalanes apliquen mesures de foment de la reutilització, Encara queda molt perquè les deixalleries “convencionals” s’extingeixin, però cal promoure com abans millor la transformació d’aquests centres perquè vagin molt més enllà de la disposició de residus.

L’impuls de la reutilització i preparació a la reutilització a les deixalleries

L’Agència de Residus de Catalunya va elaborar la Guia per al desenvolupament d’activitats de reutilització i preparació per a la reutilització a les deixalleries i altres establiments públics de Catalunya.

Aquesta guia se centra en les activitats vinculades a la preparació per a la reutilització a les deixalleries. Té com a objectiu complir amb el model de gestió de residus que segueix la jerarquia europea i que prioritza la prevenció, inclosa la reutilització i la preparació per a la reutilització, com a estadi superior al reciclatge, la valorització o el tractament finalista dels residus.

Quina activitat de preparació per a la reutilització puc fer en la meva deixalleria?

Per iniciar una activitat de preparació per a la reutilització en una deixalleria cal definir el model d’activitat i tenir en compte els usos i l’espai on es desenvoluparà. L’activitat es podrà fer en la deixalleria o en un espai annexat o no annexat i es podrà utilitzar per fer un espai d’intercanvi, un magatzem, un espai de reparació, una botiga de segona mà o per altres usos.

Espai reutilització deixalleria
Font: Guia per al desenvolupament d’activitats de reutilització i preparació per a la reutilització a les deixalleries i altres establiments públics de Catalunya. Agència de Residus de Catalunya

Abans d’iniciar una activitat de preparació per a la reutilització caldrà doncs seleccionar l’espai i l’ús i, posteriorment, seguir els requisits i les recomanacions, sigui de la guia o d’altres deixalleries que apliquen estratègies similars.

La deixalleria de Montcada i Reixac, pionera en la preparació per la reutilització

L’Ajuntament de Montcada i Reixac va ser pioner en la creació, l’any 2002, d’un espai annex a la deixalleria per dur a terme accions de reutilització, quan encara gairebé ni es parlava d’això i amb prou feines es consolidava el concepte de la recollida selectiva. Aquesta activitat va ser pionera en el sector i, tot i que en aquell moment no n’érem gaire conscients, ha esdevingut un referent en els processos de reutilització per a moltes altres deixalleries, especialment pel que fa als Residus d’Aparells Elèctrics i Electrònics (RAEE) com podeu consultar aquí o aquí en la seva inaguració.

L’ús prioritari de l’espai de reutilització és una botiga de segona mà, on es troba una gran varietat de productes que han estat preparats per a la seva reutilització, però també s’ha utilitzat com a taller per a realitzar reparacions i com a centre de selecció de roba de segona mà.

L’any 2021 a la botiga de segona mà es va preparar i vendre un total de 33 tones de productes per a la seva reutilització.

Per si voleu venir a visitar la deixalleria i les diferents iniciatives de reutilització que hi duem a terme, l’horari és el següent:

  • De dilluns a dissabtes, de 9 a 14.30 h i de 16 a 18.30 h.
  • Diumenges, de 9 a 14 h.

Us hi esperem!

Programació de tallers a la Nau Vila Besòs – Octubre-Desembre 2022

Programació de tallers a la Nau Vila Besòs – Octubre-Desembre 2022

Actualitat Tallers i formacions

Comencem de nou amb els nostres tallers després del merescut descans estiuenc!

La Nau Vila Besòs ofereix com sempre una programació de tallers adreçats a tota la ciutadania i també per a entitats socials, en temàtiques diverses.

Oberts a tothom, i en la línia de la cura del medi ambient, hi ha tallers que reaprofiten material en desús com texans per fer bosses i fundes o càpsules de cafè per fer decoració de Nadal.

Per a les entitats socials hi ha tallers per millorar les reunions, la cohesió grupal i per treballar la comunicació interna i saber gestionar els conflictes dins dels grups.
També oferim un taller online per informar sobre com afecta la nova llei de residus a les entitats socials.

Tots el tallers són gratuïts però cal inscripció prèvia.

Si necessites més informació, pots enviar un email a nauvilabesos@bcn.cat o trucar al telf 637 757 764.

Apunta-t’hi, les places són limitades!

——————————————————————————————————-

Taller: Fem una bossa o funda de mòbil amb texans vells

Dijous, 6 d’octubre de 2022, de 10.30 a 12.30h
Format: Activitat presencial gratuïta. Cal inscripció prèvia a https://bit.ly/Texans1022
Lloc: La Nau Vila Besòs (Passatge Torrent de l’Estadella, 11, 08030 Barcelona)

Aprendrem a fer una bossa o funda de mòbil reutilitzant un material en desús: els texans vells.

El dia del taller cal portar uns texans que ja no fem servir.

Taller a càrrec de: La Soste

Més informació: 637 757 764 / nauvilabesos@bcn.cat
——————————————————————————————————-

Taller: Joc per treballar la cohesió grupal
Dijous, 20 d’octubre de 2022, de 10.30 a 12.30h
Format: Activitat presencial gratuïta. Cal inscripció prèvia a https://bit.ly/JocGrup1022
Lloc: La Nau Vila Besòs (Passatge Torrent de l’Estadella, 11, 08030 Barcelona)

A través d’un nou joc de cartes treballarem temes que millorin la cohesió grupal de la nostra entitat: comunicació, presa de decisions, creativitat, acords trencats, col·laboració, etc. Veurem com podem adaptar el joc a les necessitats del nostre context i del nostre grup.

El dia del taller caldrà portar paper i boli.

Taller a càrrec de: The 101s
——————————————————————————————————-

Taller: Com millorar la comunicació interna de l’entitat

Dijous, 27 d’octubre de 2022, de 10.30 a 12.30h
Format: Activitat presencial gratuïta. Cal inscripció prèvia a https://bit.ly/ComInt1022
Lloc: La Nau Vila Besòs (Passatge Torrent de l’Estadella, 11, 08030 Barcelona)

Coneixerem de prop tècniques per a una comunicació interna cuidada. Aprendrem què són l’assertivitat i l’escolta empàtica i com portar-les a terme. També adquirirem estratègies per gestionar conflictes i fer assemblees respectuoses.

El dia del taller caldrà portar paper i boli.

Taller a càrrec de: La Inversa
——————————————————————————————————-

Taller: Millors reunions

Dijous, 10 de novembre de 2022, de 10.30 a 12.30h
Format: Activitat presencial gratuïta. Cal inscripció prèvia a https://bit.ly/MilReu1122
Lloc: La Nau Vila Besòs (Passatge Torrent de l’Estadella, 11, 08030 Barcelona)

Existeixen les reunions que deixen a les assistents més contentes i energitzades? És clar que sí! I també existeixen les que, almenys, no frustren o esgoten.

Aprendrem com pujar el nivell de les reunions que portem, o a les que assistim.

El dia del taller caldrà portar paper, quadern, boli i llapis.

Taller a càrrec de: The 101s
——————————————————————————————————-

Taller: Com afecta a les entitats socials la nova llei de residus?

Dijous, 17 de novembre de 2022, de 17.30 a 19.30h
Format: Activitat online gratuïta amb inscripció prèvia. Obertura d’inscripcions a l’octubre.

Coneixerem la nova llei de residus: com aposta per la prevenció i com afecta a les entitats socials.

Taller a càrrec de: Pendent de concretar
——————————————————————————————————-

Taller: Decoració de Nadal amb càpsules de cafè

Dijous, 1 de desembre de 2022, de 10.30 a 12.30h
Format: Activitat presencial gratuïta. Cal inscripció prèvia a https://bit.ly/DecoNadal1222
Lloc: La Nau Vila Besòs (Passatge Torrent de l’Estadella, 11, 08030 Barcelona)

Aprendrem a fer decoració de Nadal reutilitzant material. Aprofitarem les càpsules de cafè per crear angelets, campanes, peres Noel i moltes coses més!

El dia del taller porta càpsules de cafè reciclades.

Taller a càrrec de: Grup de Dones Arpilleres de Congrés-Indians
——————————————————————————————————-

Més informació: 637 757 764 / nauvilabesos@bcn.cat

Avantprojecte de llei de residus i recursos de Catalunya, una oportunitat de futur

Avantprojecte de llei de residus i recursos de Catalunya, una oportunitat de futur

Medi ambient

L’actual pujada mundial de preus té a veure amb esdeveniments concrets, com la guerra a Ucraïna o el tall en les cadenes de subministraments protagonitzades per la Xina. Aquest model de consum actual, a més de tenir una forta dependència amb esdeveniments que succeeixen en altres territoris, també provoca greus injustícies ambientals, econòmiques i socials dins i fora de Catalunya. A més a més, implica l’esgotament dels recursos naturals disponibles per les nostres generacions futures.

Per atenuar aquesta problemàtica, la Comissió Europea treballa per impulsar l’economia circular per a l’any 2050, amb normativa i accions concretes en sectors estratègics com l’energia, la producció d’aliments o els residus.

Per ara, Catalunya no compleix alguns punts de les directives europees actuals, com l’objectiu de recollida selectiva i de gestió de residus establert a la Directiva 2018/851 del Parlament Europeu i Consell. Aquests objectius també s’han treballat en diferents lleis impulsades pel Parlament de Catalunya i, actualment, ha entrat a debat l’Avantprojecte de Llei de residus i recursos.

És possible viure a Catalunya sense que ens afecti l’escala d’inflació de preus?

Aquesta nova llei comporta una gran oportunitat per aconseguir una transició ecosocial, on es posi en el centre la protecció del medi ambient, la salut de les persones i la disminució de la pobresa de la societat.

Catalunya té l’oportunitat de ser un territori alineat amb altres zones europees, que ja apliquen normatives similar i que també aposti per cadenes de subministrament curtes, atenuant l’efecte que puguin tenir altres esdeveniments futurs en la nostra economia.

Què ens agrada de l’avantprojecte de llei?

La llei aposta per reduir la dependència dels recursos importats d’altres països, apostant per l’ús eficient i circular dels recursos propis i aliens. Posa al centre la salut de les persones, amb l’objectiu de reduir la vulnerabilitat de la població i del medi ambient davant dels impactes adversos del canvi climàtic. Es proposa l’aplicació d’exempcions i taxes reduïdes a persones o unitats familiars en risc de pobresa o d’exclusió social (així com entitats). Però també contempla la reducció de taxes quan es realitzin accions de compostatge, de prevenció o de preparació per a la reutilització.

A més a més suggereix trencar amb la cultura d’un sol ús amb la prohibició de diferents plàstics, lluitant contra el sobreembalatge, i proposa un impost que gravarà productes específics no reutilitzables (sense importar el tipus de material).

Es continua impulsant la jerarquia de residus on es prioritza la prevenció, seguides de la reutilització, el reciclatge i la valorització. S’introdueix l’anàlisi de cicle de vida i la petjada de carboni per garantir el millor tractament dels residus. A més, la llei especifica que la deposició i la incineració són formes no vàlides de gestió de residus, i que cal minimitzar-les.

Els objectius de prevenció de residus

L’objectiu prioritari és prevenir la generació de residus. La finalitat de la futura llei és arribar l’any 2035 amb una reducció del 25% respecte a l’any 2010.

Es suggereixen objectius específics per algunes fraccions, com el tèxtil (reducció del 25% per l’any 2030 respecte al 2019), les tovalloletes humides, els bolquers i els productes menstruals d’un sol ús (un 60% per l’any 2030). Cal destacar que, en el cas del tèxtil, es recomana l’obligatorietat d’incorporar la venda de roba de segona mà als establiments més grans de 1.200 m2, fomentant de manera decidida la reutilització com a prioritat a grans superfícies.

Objectius de prevenció de residus
Elaboració pròpia
Objectius de preparació per a la reutilització i reciclatge residus municipals
Elaboració pròpia Objectius de preparació per a la reutilització i reciclatge residus municipals

La reutilització, tornem al segle passat?

La reutilització d’envasos de begudes a Catalunya continua funcionant en el canal HORECA. Tot que en els últims anys ha disminuït el % d’envasos reutilitzats, s’incorporen objectius nous de reutilització pels envasos de cerveses, begudes refrescants, aigües envasades, vins, caves i espumosos. L’informe Catalunya cap al Residu Zero elaborat per Rezero indica que en 20 anys la quota d’envasos reutilitzables ha caigut un 16%.

Font: Rezero informe Catalunya cap al residu zero

La situació pel canal domèstic encara és pitjor. Actualment, costa trobar establiments amb l’opció de retornar els envasos per la seva reutilització, però aquesta situació haurà de canviar molt si es volen aconseguir els propòsits de la llei d’un 60% per l’any 2030. Els majors de 40 encara recordaran com aquest sistema de retorn era molt habitual a finals del segle passat.

També es proposen, entre d’altres, objectius de reutilització per envasos de menjar i begudes, envasos emprats al comerç electrònic i objectius de preparació per a la reutilització i reciclatge de residus municipals. A més, les empreses que generin més de 10 tones anuals de RAEE hauran de destinar una persona gestora de Preparació per a la reutilització.

Una declaració d’intencions

El nou marc legal vol posar èmfasi en la jerarquia de residus. L’Agència de Residus de Catalunya, entitat pública que ha liderat la proposta d’Avantprojecte, passarà a anomenar-se l’Agència de l’Economia Circular, eliminant la paraula “residus” del seu nom. Però més rellevant és que l’avantprojecte parla d’un ús eficient dels recursos, amb la finalitat, entre d’altres, de finançar mesures que facilitin una transició cap a una economia circular i baixa en carboni.

Alguns exemples de Projectes d'Andròmines de prevenció i gestió de residus
Alguns exemples de Projectes d’Andròmines de prevenció i gestió de residus

També es volen introduir conceptes i continguts sobre prevenció i gestió de residus al currículum escolar, aspecte que aplaudim i considerem d’especial rellevància. Des d’Andròmines fa anys que impulsem accions d’educació ambiental i, enguany, tenim en marxa el projecte educatiu Generació Reset i tallers de conscienciació ambiental de Preciós plàstic.

Però, és l’avantprojecte de llei prou ambiciosa?

Quan analitzem la generació de residus d’un país, podem observar que aquesta té una dependència molt alta amb el creixement econòmic. En general, els països rics tenen una generació de residus per persona i dia molt més alta que els països pobres o en vies de desenvolupament.

A Catalunya, durant els anys de crisis, s’afirma una disminució de residus, que torna a augmentar lleugerament quan l’economia comença a recuperar-se. En els últims anys, la crisi de COVID-19 també ha provocat una disminució general dels residus, per la disminució de l’activitat econòmica i del turisme.

L’avantprojecte de llei no té en compte aquesta associació i caldrà veure si les mesures que s’apliquen són suficient per disminuir la generació de residus i s’aconsegueix desvincular la generació de residus amb el creixement econòmic. A més, falten objectius de prevenció per determinades tipologies de residus, com els voluminosos o el malbaratament alimentari, així com altres accions per limitar productes en sectors específics (com el sector HORECA).

La reutilització d’envasos en el canal HORECA i domèstic

La reutilització en el canal HORECA mai ha deixat d’existir per la majoria de begudes, però la situació és molt diferent pels vins, caves i espumosos. A Catalunya existeixen més de 600 cellers i una producció de 3,1 milions d’hectolitres. Tanmateix la falta de plantes de rentat, la gran varietat d’ampolles de vi i el poc interès per part del sector de la distribució fa molt difícil impulsar la reutilització en aquest sector. Cal que l’administració s’impliqui per fer possible la reutilització en el sector vitivinícola, ja que projectes com el Rewine, demostren els beneficis ambientals, socials i econòmics de la reutilització d’aquests envasos.

Existeixen, per altra banda, projectes de reutilització de botelles de vi a altres països que funcionen amb èxit. El cas de les botelles de la regió d’Estíria a Àustria és un bon model a seguir.

De totes maneres, pel que fa al canal domèstic, cal la complicitat de l’administració i una aposta decidida per impulsar la reutilització d’envasos en els grans canals de distribució.

El tèxtil i la fast fashion

Font Rezero

Des de l’inici de la dècada del 2000, la producció de moda s’ha duplicat. De mitjana, comprem un 60% més de roba que fa 15 anys. La sobreproducció és només possible per la dependència de la indústria de les fibres sintètiques, que actualment representen el 69% de totes les fibres de producció. La moda de fast fashion, amb preus cada vegada més baixos, implica fabricar amb una qualitat més baixa sense imposar un estàndard mínim de durabilitat.

Aquesta realitat fa difícil que es disminueixi la generació de residus tèxtils un 25% per l’any 2030 si no s’imposen més mesures a l’avantprojecte de llei. De fet, s’estima que, en una dècada, la producció de tèxtil es dupliqui a l’actual producció.

La creació d’un SCRAP (Sistema de Responsabilitat Ampliada del Productor) ajudarà a cobrir els costos de recollida i reutilització del material tèxtil, però caldrà destinar també recursos a enfortir les entitats i els sistemes actuals de recollida, reutilització i reciclatge.

S’ha d’aprofitar per impulsar iniciatives que ja existeixen i que fomenten la recircularitat de la roba través de la seva reutilització, com la cooperativa Roba Amiga i les entitats que en formen part. O projectes d’investigació col·lectiva com Reimagine Textile a Mataró, o Texans pel Clima de Solidança, La Fabric@ i Back To Eco.

Seria interessant incloure també altres mesures com prohibir materials i productes perillosos, implantar un eco-disseny per assegurar una durada llarga del material o implantar un mínim de preparació per a la reutilització per part de les empreses.

Els residus d’aparells elèctrics i electrònics

Durant el tercer trimestre del 2022 està prevista una proposta de la Comissió Europea sobre el dret a reparar, que apostarà per incentivar als consumidors a reparar, a més d’obligacions als fabricants a donar informació sobre la reparació dels aparells. Actualment, altres països com França s’han avançat introduint l’obligatorietat per part dels fabricants un índex de reparabilitat.

L’article 38 de l’avantprojecte es parla de fomentar productes amb ecodisseny, evitar l’obsolescència programada i facilitar peces de recanvi i manuals, però no es parla com totes aquestes accions es materialitzen.

Des d’Andròmines, creiem que la preparació per a la reutilització dels aparells elèctrics i electrònics encara és una assignatura pendent a Catalunya. Manquen centres de Preparació per a la Reutilització perquè sigui una via prioritària de gestió de residus, així com impulsar la regulació de les condicions de funcionament dels centres de reutilització.

Què hauria d’incloure l’avantprojecte de llei per fer possible la reutilització d’aparells elèctrics i electrònics?

  1. Fomentar l’ecodisseny, no només per apropar la fàcil reparació al consumidor, sinó també per disminuir l’ús de productes químics i elements rars que s’extreuen en zones de conflictes armats, incomplint els drets humans o agreujant l’impacte ambiental i en la salut de les persones, i facilitar la reciclabilitat dels seus components.
  2. Fomentar l’ús d’eines comunes per la reparació dels aparells entre les diferents marques (eliminar eines concretes segons model o marca d’aparell), així com disminuir l’ús d’eines especialitzades per la seva reparació.
  3. Dotar, per part de les marques, de peces i components per tots els models que existeixen en el mercat a preus lògics i assequibles.
  4. Facilitar manuals de reparació i manteniment dels equips i garantir les actualitzacions informàtiques durant un període llarg de temps i dotar d’alternatives viables o compensacions un cop es deixa de garantir actualitzacions informàtiques
  5. L’administració ha de fomentar un fons de reparació que ofereixi als consumidors una reducció dels costos de reparació i ha d’obligar a les empreses informació sobre el % de reparabilitat dels seus aparells elèctrics i/o electrònics i que estigui a l’abast de la població. L’administració també ha de tenir i complir objectius de preparació per a la reutilització d’aparells elèctrics i electrònics i dotar d’espais d’assessorament i ajuda per la reparació d’aparells elèctrics i electrònics, com l’espai de Millor que Nou impulsat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
  6. Dotar de coneixements sobre reparació i impulsar l’educació ambiental sobre la població, explicant els impactes ambientals i socioeconòmics en la producció i gestió dels residus dels aparells elèctrics i electrònics.

Altres consideracions de l’avantprojecte de llei

L’avantprojecte de llei proposa l’aplicació d’un sistema de dipòsit, devolució i retorn per certs productes com les burilles de tabac, envasos de vidres, piles, residus d’aparells elèctric i electrònics o envasos de residus químics en petites quantitats per a ús domèstic, però no es fa menció d’aquest sistema pels envasos de begudes de plàstic, on l’objectiu europeu marca una recollida del 70% d’aquests envasos per l’any 2023 i, a Catalunya, la recollida d’envasos lleugers està estancada des de fa anys, només sistemes com el porta a porta o l’aplicació d’un SDDR podrien facilitar complir amb els objectius establerts, però l’avantprojecte apel·la a la llei espanyola on parla de l’aplicació del SDDR si no s’aconsegueixen els objectius de recuperació. Caldrà veure què és el que acaba passant.

Pel que fa al reciclatge, es posa èmfasi en la reciclabilitat del producte, afavorint una sèrie d’accions per evitar productes difícils de reciclar, però s’hauria de tenir en compte diversos aspectes des del seu disseny fins al seu reciclatge:

  1. Fomentar l’ecodisseny dels productes, sense oblidar els objectius de reducció i fomentant envasos i circuits per la reutilització.
  2. Fomentar envasos monomaterials, fàcils de reciclar i amb una vida útil llarga, que permeti reciclar el material com més cops millor.
  3. Protegir la salut de les persones amb envasos lliures de tòxics
  4. A través de la Responsabilitat Ampliada del Productor penalitzar els materials difícils de reciclar o de baixa reciclabilitat.
  5. Des de l’administració, evitar el greenwashing de les marques, avaluant i legislant sobre la informació en els envasos.
Aspectes per fer possible reutilització RAEE
Elaboració pròpia Aspectes per fer possible reutilització RAEE

Cap a una transició ecosocial justa

Des d’Andròmines, valorem positivament alguns articles de l’Avantprojecte de llei de residus i recursos, però creiem que cal impulsar una llei transformadora i referent per altres territoris. En aquest sentit, caldria impulsar altres propòsits de reducció de residus, limitacions de productes o, fins i tot, ser més ambiciosos amb la normativa prevista pels edificis públics i esdeveniments, per promoure l’exemplaritat de cara a la ciutadania. En general, cal enfortir els següents punts:

  • Desvincular la generació de residus amb el creixement econòmic (per aconseguir una reducció real dels residus).
  • Impulsar centres de reutilització.
  • Protegir i fomentar la participació de l’economia social i solidària.
  • Crear ocupació verda a Catalunya.
  • Augmentar els objectius i la normativa referent a residus concrets, com el tèxtil o els voluminosos.
  • Impulsar el SDDR (Sistema de dipòsit, devolució i retorn) per altres fraccions de residus.
  • Impulsar la reutilització d’envasos canal domèstic.

A més, manquen competències i recursos en l’àmbit municipal, on es poden aplicar més processos de transformació i on no es poden desenvolupar millors serveis de recollida selectiva i capil·lar si no es destinen més recursos.

També cal impulsar la reutilització des de l’ecodisseny, fins a la recollida dels recursos. Cal prioritzar aquesta via de gestió impulsant centres de reutilització i regulant les condicions de funcionament. Alhora, també cal fomentar recollides diferents dels que actualment existeixen, sobretot pels residus voluminosos, pels quals cal prioritzar la recollida domiciliària per a fer possible que s’augmentin els percentatges de reutilització actuals.

El pacte verd europeu és una oportunitat per aconseguir una transició ecològica, però sempre impulsant també una transició social i solidària, on es posa el centre tant la protecció de les persones com la del medi ambient, i on no es busquen solucions únicament tecnològiques als problemes actuals. Per obtenir això, és important que la llei treballi conjuntament amb altres àmbits, com l’econòmic, treball, indústria, justícia, ciència, etc.

També és imprescindible que es protegeixi i fomenti la participació de l’economia social i solidària en el sector de la gestió i reutilització de residus, ja que els beneficis socials de l’avantprojecte de llei no son dissociables dels beneficis ambientals. Els canvis que es proposen poden revertir en la creació d’ocupació verda a Catalunya en el sector de les empreses d’inserció i evitant la deslocalització geogràfica d’aquests llocs de treball.

Això és perquè les activitats de reutilització tenen un elevat potencial de d’ocupabilitat per a col·lectius en situació de risc. Com s’indica a l’estudi d’AERESS, per cada 10.000t de residus enviats a incineració es genera un lloc de treball, mentre que se’n generen 296 si són preparats per a reutilitzar o reparats.

La transformació comença per enfortir les xarxes locals

Cal adonar-se que les inversions europees per impulsar aquesta transició no poden anar a parar a grans empreses que controlen els diferents sectors, ampliant la bretxa i enfortint els oligopolis, i cal invertir en comunitats que impulsen aquesta transició ecosocial a través de xarxes de suport local presents al territori: plantes de preparació per a la reutilització de residus, xarxes de consum responsable, comunitats energètiques, etc.

La llei aposta per reduir la dependència dels recursos importats d’altres països, apostant per l’ús eficient i circular dels recursos propis i aliens. Posa al centre la salut de les persones, amb l’objectiu de reduir la vulnerabilitat de la població i del medi ambient davant dels impactes adversos del canvi climàtic

Esperem, doncs, que l’avantprojecte de llei de residus i recursos segueixi el seu procés de debat i que no en surti retallat, ans al contrari, es puguin incorporar millores i més concreció en alguns dels seus apartats.

La responsabilitat d’evitar residus d’aparells elèctrics i electrònics

La responsabilitat d’evitar residus d’aparells elèctrics i electrònics

Medi ambient

En anteriors reflexions, Andròmines hem intentat aproximar-nos als impactes negatius dels residus d’aparell elèctric i electrònics. Especialment, ens hem centrat en els telèfons mòbils:

Aquí hem analitzat els costos ambientals i socieconòmics de la producció de mòbils

Aquí parlem de la gestió dels residus d’aparells elèctrics i electrònics.

L’extracció i el procés de fabricació dels telèfons mòbil porten associades impactes ambientals negatius, baixes condicions laborals i, inclòs, efectes negatius en la salut de les persones. I la pregunta és, que s’està fent per revertir aquesta situació? 

El disseny dels telèfons mòbils

Actualment tenim en el mercat telèfons amb dissenys elegants i amb noves i millors propietats que fa uns anys. Per exemple, actualment hi ha mòbils impermeables, que poden submergir-se a l’aigua sense problemes. Aquests avantatges, però, porten associades pràctiques poc factibles per la seva reutilització o reciclatge, ja que ara per ara la majoria dels productors utilitzen, entre d’altres, bateries incrustades als seus dispositius. Això fa que els consumidors substitueixin els seus mòbils fàcilment quan la bateria no funciona correctament (quan fa uns anys es podia canviar la bateria). Alhora, fa que sigui encara més difícil substituir algunes parts del telèfon. Aquest fet ha portat a determinats productors a desenvolupar estratègies professionals de reparació com a part del missatge de la marca, però no seria millor fomentar l’ecodisseny del mòbil facilitant la seva reutilització i reciclatge?

Existeixen poques marques que han apostat per mòbils modulars, la més coneguda és Fairphone, tanmateix també han existit o existeixen altres projectes d’aquest tipus com Puzzlephone, Google, ZTE o projecte ARA de Motorola. Així i tot, perquè aquests telèfons mòbils siguin un èxit cal que els propietaris del programari i d’alguns components també potenciïn la circularitat dels telèfons modulars, cosa que complica la viabilitat dels projectes.

La legislació Europea sobre els aparells elèctrics i electrònics.

A Europa, menys del 40% dels aparells elèctrics i electrònics es recicla correctament i varia significativament segons el país. L’any 2020 la Comissió Europea va presentar un nou pla d’acció d’economia circular demanant més mesures per aconseguir una economia neutra en carboni, ambientalment sostenible, lliure de tòxics i totalment circular pel 2050.

Pel que fa a la generació de residus elèctrics i electrònics, la UE vol promoure productes de més llarga durada a través de la reutilització i la reparabilitat. Però la realitat és que avui en dia encara estem lluny d’obtenir una economia circular pel que fa als aparells elèctrics i electrònics. De fet, avui en dia encara existeixen rutes no oficials que a vegades acaben en una exportació il·legal i un tractament inapropiat d’aquests residus.

A través d’aquests canals, no només perdem l’oportunitat de recuperar diferents metalls, sinó que perdem l’oportunitat de crear nous llocs de treball al nostre territori.

Els consumidors, què estem fent?

El creixement de vendes de telèfons mòbils no deixa de créixer any rere any. Durant el 2021 es van vendre un 9% més que l’any anterior. Un dels motius d’aquest creixement és que la durada actual dels smartphones és d’entre 18 i 24 mesos. En canvi, si només ens centréssim a la part mecànica i electrònica, els smartphones haurien de durar entre 10 i 12 anys. En canvi si tenim en compte el software, entre 6 i 8 anys. Què està passant?

El fet que els smartphones tinguin una vida útil tan curta, promou que trobem smartphones “hivernant” a les cases perquè els seus usuaris no es volen despendre d’un aparell que conté informació delicada i personal. S’estima que a Europa existeixen 700 milions d’aparells “hivernant”. Si tots aquests aparells es reciclessin, generarien 15.000 tones de metalls com or, plata, coure o liti entre d’altres, amb un valor aproximant d’un bilió d’euros i una quantitat considerable de materials secundaris disponibles a la UE.

Com a consumidor què podem fer
Com a consumidor què podem fer?

Però que podem fer per evitar el nostre sobre consum d’aparells elèctrics i electrònics?:

  • Reavaluar la necessitat: Realment necessito aquest aparell?
  • Allarga la vida dels teus aparells: Mantenint el teu aparell net i cuidant la bateria
  • Compra aparells que no malmetin el medi ambient
  • Dona els aparells que encara funcionen a productes socials
  • Recicla els aparells correctament i no els deixis en un calaix a casa.

El procés de reciclatge

Teòricament, els productes més valuosos dels telèfons són metalls preciosos com l’or, la plata i el platí, que es troben dins de la placa de circuit. La bateria del telèfon mòbil també conté molts productes útils com coure, cadmi, níquel, alumini o liti entre d’altres, però es recicla de forma separada.

Per tant, pel reciclatge dels mòbils és necessari separar la bateria de la resta de components. Un cop separats, els mòbils es trituren i s’escalfen a 1100 ºC, convertint-los en pols i, d’aquí, es recuperen els metalls.

El paper d’Andròmines: Allargar la vida útil i reutilitzar els components elèctrics i electrònics.

Arran de la creixent problemàtica que suposa l’extracció de materials, la manufactura de mòbils i el tractament dels seus residus des d’Andròmines impulsem diferents accions de conscienciació i d’acció. De fet, si tens el mòbil espatllat o et funciona molt lent i no tens coneixements suficients per a la autoreparació, vine a Andròmines.

Igualment, recorda que aquí donàvem alguns consells que et poden ser útils.

Sabies les diferències per poder reparar entre marques?

D’una banda, a l’hora de desarmar els mòbils, en general Apple i Samsung són més difícils, i Huawei i Xiaomi són menys complicats, cosa que facilita una mica més poder canviar peces. Tot i això, s’ha de tenir en compte que per desmuntar els mòbils avui en dia s’han d’escalfar i és una mica més complicat, ja que abans amb els cargols era més fàcil. Avui en dia, però, molts components (altaveus, càmeres, vibradors, botons) són més fàcils de canviar que antigament.

Iphone 6 a15 86

Apple: Tot i la dificultat de desmuntar el mòbil, sí que podem trobar algunes peces fàcils de canviar: bateria, pantalla, botó tàctil, altaveu, micro d’orella, càmera frontal i del darrere. Tot i això, per dintre hi ha molta barreja i és complex, cosa que dificulta el canvi d’algunes peces com: altaveu, flex de càrrega, jack auricular.

Samsumg 510f

Samsung: És més difícil de desmuntar que Apple, perquè la majoria de models s’ha de fer per la pantalla i moltes vegades és difícil fer-ho sense trencar la pantalla. Alguns models s’obren des del darrere i això facilita l’accés a la part de dins. Un cop obert és bastant senzill canviar moltes peces: bateria, pantalla, altaveus, càmeres, vibrador, botons.

Huawei i Xiaomi: Són dos models senzills de d’obrir perquè es fa per la part del darrere, i així és més difícil que la pantalla es trenqui. Els dos han apostat per un muntatge més senzill i amb components fàcils de canviar: bateries, botons, pantalla, càmeres, altaveus, flex de càrrega, etc.

Xiaomi Redmi Note 7    Huawei pot-lx1

A Andròmines, disposem de les eines adequades i d’un servei de reparació de telèfons mòbils. T’animem a visitar les nostres instal·lacions del Bon Pastor:

Carrer de Fra Juníper Serra, 77, local 21-22, 08030 Barcelona

La reparació o reutilització d’aparells electrònics és la millora manera de pal·liar els impactes negatius relacionats amb l’extracció de minerals, fabricació i tractament de residus dels telèfons mòbils.

El suport de reparació d’aparells electrònics és possible gràcies a la col·laboració de l’Agència de Residus de Catalunya

Raül Paniagua

Tècnic ambiental a Andròmines

Els costos ambientals i socioeconòmics de la producció de telèfons mòbils

Els costos ambientals i socioeconòmics de la producció de telèfons mòbils

Actualitat Medi ambient

S’estima que l’any 2021 es van produir un total de 1.360 milions d’unitats, un 9% més que l’any anterior. Però quin és l’impacte ambiental i socioeconòmic d’una producció tan elevada?

La motxilla ecològica d’un smartphone

L’ús total de recursos durant la vida d’un producte, des de l’extracció fins a la seva disposició final, es coneix com a motxilla ecològica. La motxilla ecològica d’un smartphone és elevada, varia entre 40 i 80 quilograms, molt major al seu pes real. Per arribar a la fabricació de mòbils actual han calgut més de 500 milions de quilograms. Això ens fa preguntar, quan materials podem extreure en el planeta terra per la fabricació de telèfons mòbils?

Una font limitada de recursos

Durant els segles XX i XXI l’extracció de minerals ha crescut exponencialment. Aquest creixement és a causa de l’augment exponencial del consum de materials i de matèries primeres. S’estima que, tot i trobar nous jaciments o millorant la tecnologia, el pic de producció d’una part dels recursos es podria aconseguir abans de finals d’aquest segle. Concretament, la demanda d’almenys 14 materials essencials (plata, cadmi, cobalt, crom, coure, indi, liti, magnesi, níquel, plom, platí, toluè i zinc) podrien ser superior a les reserves que tenim abans del 2050.

De fet, recentment ja hem patit una crisi de subministrament en el nostre segle: Durant el confinament de la crisi de la COVID-19 la demanda global de productes electrònics es van disparar i, això, va provocar que s’esgotessin puntualment el subministrament de microxips. Això va implicar que molts aparells elèctrics com cotxes, consoles i smartphones s’esgotessin, i ens haguéssim d’esperar setmanes o mesos per obtenir el nostre producte.

Tot i que actualment el problema s’ha atenuat, en un futur s’agreujarà, ja que el consum de materials actuals no és sostenible en un planeta finit i l’esgotament de matèries primeres pot comportar a la falta de components per la fabricació d’aparells elèctrics i electrònics.

Els conflictes arreu del món

A més a més, l’extracció d’alguns minerals extrets per la fabricació de mòbils Per internet podem trobar diferents gràfics que analitzen els elements que s’utilitzen per a la fabricació d’un smartphone. Tot i això, existeix poca informació sobre el nombre real d’elements que s’usen per a la fabricació dels mòbils, que es mantenen en secret sobre les patents, però s’estima que es fa servir més de 70 elements de la taula periòdica. Coneixem que els principals metalls per la fabricació dels smartphones són el coure i l’or (per les connexions), el tungstè (per les resistències), el tàntal (pels condensadors), el liti (per les bateries), el silici (pels microxips) i l’estany per soldadures.

Una gran majoria d’aquests elements s’extreuen a diferents parts del món, sobretot a països del sud, on aquesta extracció provoca de forma directa o indirecte la mort de persones i la contaminació del medi ambient. Tant és així que avui en dia coneixem 4 elements que es fan servir en la fabricació de mòbils com els minerals de zona de conflictes, 3TG (tin, tantalum, tungsten i gold), és a dir, l’estany, el tàntal, el tungstè i l’or, també coneguts com els minerals de sang per les morts directes i indirectes que provoca la seva extracció.

Elements naturals de conflicte els 3TG

Tot i que l’1 de gener de 2021 va entrar en vigor a tot Europa una nova legislació amb l’objectiu de contribuir a regular el comerç d’aquests minerals, la legislació només afecta a les empreses situades en la part inferior de la cadena de subministrament, és a dir, a les que extreuen, transformen i refinen les matèries primeres i a les que importen productes en la fase del metall. La legislació no afecta en els productes acabats (com poden ser els mòbils), com fan la gran majoria de les empreses europees.

Els problemes en la salut

Una gran part dels impactes ambientals i socioeconòmics generats pels telèfons mòbils provenen de l’extracció de minerals, la fabricació i el tractament del seu residu. Concretament amb els problemes a la salut, els treballadors que es dediquen a recuperar els materials dels telèfons mòbils amb condicions laborals precàries, s’exposen a més de 1.000 substàncies perilloses. Aquesta situació s’agreuja quan l’exposició és sobre grups vulnerables com dones embarassades, on els residus electrònics pot suposar problemes pel fetus o, els infants, on l’exposició suposa canvis en la funció pulmonar, efectes respiratoris, danys en l’ADN, deteriorament en la funció tiroide i major risc a algunes malalties cròniques com el càncer o malalties cardiovasculars.

Aquests impactes es generen majoritàriament en països pobres, agreujat pel transport de residus elèctrics i electrònics que es fa des dels països rics.

Allargar la vida útil i reutilitzar els components elèctrics i electrònics

Arran de la creixent problemàtica que suposa l’extracció de materials, la manufactura de mòbils i el tractament dels seus residus des d’Andròmines impulsem diferents accions de conscienciació i d’acció! Si tens el mòbil espatllat o et funciona molt lent i no tens coneixements suficients per a la reparació o condicionament d’aquest, nosaltres disposem d’un servei de reparació de telèfons mòbils. T’animem a visitar les nostres instal·lacions de Bon Pastor:

Carrer de Fra Juníper Serra, 77, local 21-22, 08030 Barcelona

La reparació o reutilització d’aparells electrònics és la millora manera de pal·liar els impactes negatius relacionats amb l’extracció de minerals, fabricació i tractament de residus dels telèfons mòbils.

Servei de reparació de mòbils d’Andròmines. Allarguem la via útil del teu mòbil.

El suport de reparació d’aparells electrònics és possible gràcies a la col·laboració de l’Agència de Residus de Catalunya

Raül Paniagua

Tècnic ambiental en Andròmines

Andròmines també a Santa Maria de Martorelles

Andròmines també a Santa Maria de Martorelles

Actualitat

Comencem forts aquest 2022! Andròmines aquest darrer any 2021 hem recuperat 171 tones de roba i tèxtil. I just iniciem l’any signant conveni de col·laboració per la recollida de roba usada al municipi de Santa Maria de Martorelles. Un municipi de la comarca del Vallès Oriental amb 900 habitants, que es suma al Projecte de Roba Amiga, realitzant una gestió de la roba de segona mà a Catalunya més eficient, reduint els residus tèxtils a través d’un model que promou la inserció laboral de persones en situació i/o risc d’exclusió social.


Santa Maria de Martorelles és suma a la recollida de roba usada amb la instal·lació de dos contenidors que els trobareu a:

  • C/. Josep Anselm Clavé (davant del pàrquing).
  • Camí Montseny cantonada Camí de Can Girona.

Com sabeu la Directiva de la Unió Europea 2018/851 sobre els residus, del Parlament Europeu i del Consell, de 30 de maig 2018, estableix que abans de l’1 de gener del 2025 serà la data màxima obligatòria per a la recollida separada de la fracció tèxtil. Aquest fet, obliga a que tots els municipis vagin adoptant sistemes i serveis de recollida de roba usada. El tèxtil, passarà a ser un residu municipal juntament amb la resta de fraccions de recollida selectiva.


Aquesta mateixa llei contempla la prohibició de la destrucció dels excedents tèxtils dels fabricants. Promovent així les bases d’un règim de responsabilitat ampliada dels productors.

Nosaltres com Andròmines, tota la roba recepcionada a la nostra planta es tria, es classifica i es recicla donant una segona oportunitat. S’estima que per cada peça de tèxtil que és reutilitza i no acaba a la incineradora, i per tant, no s’ha de produir de nou, s’estalvia 3,169kg de CO2 que s’evita a l’atmosfera.


El nostre model de reutilització inclou roba i tèxtil, roba de la llar, sabates, calçat i altres residus tèxtils que a través de la seva reutilització fomentem la integració de les persones. Però el que és més important és la reducció de l’impacte ambiental en un model de gestió sostenible.


Per últim, només ens queda donar les gràcies als habitants de Santa Maria de Martorelles per confiar en nosaltres i sumar-se aquest projecte on la recollida de roba crea llocs de treball i genera noves oportunitats.

Tornem a participar a la 7a Fira de Consum Responsable i Economia Social i Solidària de Barcelona

Tornem a participar a la 7a Fira de Consum Responsable i Economia Social i Solidària de Barcelona

Actualitat

Des del 17 de desembre ja tenim aquí la 7a Fira de Consum Responsable i Economia Social i Solidària, vine a Plaça Catalunya fins al 30 de desembre!

A la Fira organitzada per l’Ajuntament de Barcelona, trobaràs un munt d’entitats que fan possible una producció sostenible i que compartim un objectiu comú: el compromís ambiental i l’economia circular i sobretot social i de proximitat.

Enguany, aquest any la Fira posa l’èmfasi en el comerç de proximitat, sota el lema “Sumem Bo i Local” amb l’objectiu de visibilitzar, transmetre, valorar i el retorn social proactiu fent partícip a la societat de la problemàtica mediambiental.

Andròmines estarem des de dilluns 27 de desembre a la caseta número 19 d’11 hores a les 20:30 ininterrompudament.
Vine a Plaça Catalunya i podràs preguntar i assessorar-te sobre els nostres ordinadors condicionats.

Si no vols participar-hi presencialment, també pots consultar el nostre catàleg de productes i venda d’ordinadors. Truca i reservat un per aquest Nadal.

Tot el que vulguis saber sobre la Fira, horaris, normativa, entitats que participen, etc., ho torbaràs en aquest enllaç:

T’ESPEREM, VINDRÀS?

Setmana Europea de Prevenció de Residus 2021

Setmana Europea de Prevenció de Residus 2021

Actualitat Medi ambient

Ja tenim aquí la Setmana Europea de Prevenció de Residus. Del 20 de novembre al 28 de novembre de 2021 hi haurà un munt d’activitats encaminades al reciclatge, la reutilització i el consum responsable. Aquest any si: Tornem sense restriccions ni confinaments!

Des d’Andròmines ens dediquem tot l’any, no cal esperar una setmana a l’any per tornar-se ecologista. Però si que aquesta setmana serveix per projectar i visibilitzar les necessitats en la prevenció dels residus. Si més no, destacar l’acord de mínims i més que insuficient de la Cimera del Medi Ambient a Glasgow COP26.

Aquest any la Setmana de Prevenció Europea posa l’enfasis al binomi comunitat circular i comunitat sostenible. Treballar conjuntament per un planeta amb residus zero. Cal més que mai sensibilització, consum responsable i evitar la cultura d’un sol ús. I això s’aconsegueix amb la reutilització i la preparació per a la reutilització.

L’objectiu de la Setmana de Prevenció Europea és donar a conèixer les estratègies de reducció de residus de la Unió Europea i dels seus Estats membres. Fomentar les accions sostenibles i fer públic les tasques que es porten a terme per prevenir la reducció dels residus. I el més important, canviar els hàbits i el comportament dels consumidors, fent-los molt més sostenibles i compromesos amb el Medi Ambient. La Setmana de Prevenció Europea compta amb el suport de la Comissió Europea i fixen els objectius següents:

  • Donar a conèixer les estratègies de reducció de residus i la política de la UE i els estats membres.
  • Foment d’accions sostenibles per la reducció dels residus.
  • Fer públic les tasques realitzades pels diferents actors i agents en matèria de medi ambient.
  • Fer canviar el comportament quotidià de la ciutadania europea en relació a la producció i consum.

Andròmines aquest any 2021 hi participa amb activitats de prevenció i reducció de residus que són les següents:

Contra el canvi climàtic jo reutilitzo, i tu?

Aquesta campanya consisteix en el càlcul del total d’emissions de diòxid de carboni que s’eviten al comprar productes reutilitzats. Estem evitant el nou procés de producció/fabricació del producte. A través de la xarxa AERESS i els seus integrants amb més de 40 botigues especialitzades de productes recuperats i/o reutilitzats, mostrem als clients les emissions de diòxid de carboni que s’eviten al comprar productes reutilitzats. 

Reutilitzar més, tirar menys.

Reutilitzar més, tirar menys és una campanya coordinada per RREUSE, Red Europea d’Entitats Socials dedicades a la reutilització, reparació i reciclatge. La campanya te com a finalitat unir els esforços de totes les entitats participants, aportant les dades de les quantitats de residus recuperats als centres de preparació per la reutilització i reciclatge. A la nostre botiga s’explicarà als clients el motiu de la campanya emmarcada dintre de la Setmana Europea de Prevenció dels Residus i els beneficis ambientals derivats de l’acció, donació o compra.

– Recicla els llibres, una segona oportunitat.

A la Deixalleria municipal de Montcada i Reixac el contenidor de paper/cartró s’omple sempre de llibres en bon estat i que poden ser reutilitzats. Consisteix que aquells llibres en bon estat i objectes de ser reutilitzats, abans d’acabar al contenidor per al seu reciclatge, altres persones els puguin reutilitzar. 

Dóna vida a tots els teus objectes!!!

Ampliem equip, vols formar-ne part?

Ampliem equip, vols formar-ne part?

Actualitat


Oferta:
Tallerista de reparació de mòbils a les escoles.

Tasques:

  • Impartir un taller de reparació de mòbils a diferents escoles de la província amb l’objectiu de familiaritzar l’alumnat en la manipulació d’aparells mòbils.
  • Organització del material per realitzar els tallers.
  • Seguiment de les valoracions del taller.
  • Ubicació: Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona

Capacitats requerides

  • Coneixements bàsics en reparació de mòbils.

Les reparacions/ identificacions que es realitzaran als tallers són:

  • Neteja de connectors / micròfon / càmera.
  • Neteja de botons.
  • Obrir el mòbil, identificar-ne les parts i quines són reparables.
  • També caldran coneixements bàsics en reparació de mòbils en canvi de bateria, canvi de connector de càrrega, mesura de la càrrega de la bateria i canvi de pantalla, ja que l’alumnat poden preguntar dubtes del treball teòric fet anteriorment al taller.
    Coneixements bàsics en software.

Les accions que es realitzaran en el taller són:

  • Actualització del software.
  • Seguretat i dades; bloqueig, doble verificació, antivirus, rastreig i esborrat de dades.

Altres requeriments

  • Experiència en la realització de taller i/o dinamització de grups. Bones capacitats comunicatives.
  • Nivell de català alt.
  • Mobilitat flexible per la província.
  • Certificat negatiu de delictes sexuals.
  • Flexibilitat horària.

Tipus de contracte:

Facturació per nombre de tallers realitzats i quilometratge.

Projecte coorganitzat amb:

Andròmines a #CiutatSolidària

Andròmines a #CiutatSolidària

Actualitat

Fa uns dies la nostra presidenta Montse Romo va tenir l’oportunitat d’explicar el perquè de la nostra existència, què fem i com intentem d’una manera professional atendre a les persones en risc d’exclusió per mitjà de la cura del medi ambient. Passant per tots els serveis que oferim i sobretot pel treball en xarxa que el fa possible

Moltes gràcies a #CiutatSolidària i a Mónica Günther i Marc  d’ @OndaCero_es per donar-nos l’oportunitat fer unes pinzellada d’ #AndròminesCreantOportunitats Us acompanyem uns minuts?  

https://www.ondacero.es/emisoras/catalunya/audios-podcast/ciutat-solidaria/ciutat-solidaria-andromines_2021071460eee4d1a84b4800011c24a1.html