Què vol dir Fast Fashion?
El ‘Fast Fashion’ (moda ràpida) es refereix, sobretot, al nombre de vegades que es porta una peça de roba abans de desfer-nos d’ella. La desproporció entre els nivells de producció i ús és tal que, cada segon del dia, s’incinera o s’enterra l’equivalent d’un camió d’escombraries ple de roba.
Podem comprendre millor la magnitud del problema si ens fixem en algunes dades relacionades amb la producció i consum de roba en el món de la moda; per exemple, la producció global de tèxtils es va doblar entre l’any 2000 i el 2015, i, en canvi, el nombre de vegades que s’utilitzen les peces de roba va disminuir en un 36% durant el mateix període segons l’informe de Zero Waste Europe .
El Fast Fashion ofereix productes de baixa qualitat, sense respectar els drets laborals i ambientals.
Malgrat que la població global està minvant, es calcula que el consum de roba i calçat augmentarà en un 63% d’aquí al 2030. El problema rau no només en el volum de residus que genera aquesta model de consum, sinó en la pol·lució que suposa la seva producció, i el tipus de residus que genera.
Per exemple, l’any 2018 la indústria tèxtil va produir 2,1 bilions d’emissions d’efecte hivernacle, i es van emprar uns 540 bilions de litres d’aigua.
A més, és important ser conscients que quan consumim moda ràpida, formem part d’un sistema que no respecte als drets laborals de les treballadores dels països on es fabrica la roba que comprem, on una jornada laboral és d’entre 14 i 16 hores diàries.[1]
Quanta roba es recicla i què passa amb la que no es recull selectivament?
El reciclatge tèxtil a tèxtil voreja un 1%, i la major part del residu tèxtil no es recicla. És a dir, quan es recullen selectivament residus tèxtils, només un 1% es reciclen per a fabricar productes tèxtils nous. A Catalunya, per exemple tenim el projecte RETEXCAT amb el que es torna a fer fil de les peces que es poden reciclar.
A més de les diferents possibilitats que ofereix el reciclatge com, per exemple, per a la producció de materials aïllants per a la construcció, de les 17.500 tones de roba que es recullen a Catalunya a través dels contenidors de recollida de roba, aproximadament el 19% es pot tornar a reutilitzar com a roba, gràcies a la donació o a la venda de segona mà.
El problema rau en la roba que no es recull selectivament perquè ha anat a parar al contenidor gris, unes 150,0000 tones de roba anuals, segons l’Agència Catalana de Residus. Aquesta roba s’incinera o va a parar a l’abocador i no es recicla.
Els plàstics faciliten la producció de moda ràpida.
El gran volum de producció actual està facilitat per les fibres sintètiques, que són barates i es troben en més del 50 % de la roba que es produeix. El polièster és el material sintètic que més es fa servir pel seu baix cost, i les seves repercussions en el medi ambient són múltiples.
Cada vegada més, s’està buscant alternatives amb la producció de tèxtils ecològics i sostenibles, com per exemple lyocell, un teixit biodegradable fet amb fibra de fusta, però també ens trobem que moltes marques de fast-fashion fan publicitat i màrqueting de ‘Greenwashing’ (una rentada de cara ‘verd’) que enganya emprant estils i tèxtils que relacionem amb pràctiques de sostenibilitat, mentre la mateixa empresa manté pràctiques que són nocives pel planeta i que el consumidor desconeix. En podeu llegir més d’aquest concepte i els seus orígens aquí.
Què és la Moda sostenible?
La moda sostenible és aquella roba que, a més de respectar el medi ambient, genera llocs de treball amb garanties dels drets laborals.
La roba de més qualitat significa donar segona vida, mentre que la roba de menys qualitat significa que s’ha de reciclar per què sovint està en males condicions. En tenir una vida útil menor, crea major impacte ambiental.
Podem trobar una llista completa de fibres ecològiques i sostenibles en aquest enllaç.
Valorem i estimem la roba: recuperem costums i revisem les nostres actituds envers el consum de moda.
Cosir, arreglar, transformar i aprendre a valorar els teixits orgànics són els primers passos cap a un consum de moda més sostenible. Donar una segona vida a les peces de roba quan ens en desfem és primordial, però també hem de procurar comprar roba de segona mà.
Il·lustració: Beyond Circular Fashion, Zero Waste Europe
La necessitat de reciclar adequadament la roba ha fet que s’introdueixin noves lleis reguladores basades en l’Estratègia per a uns Tèxtils Sostenibles i Circulars (Strategy for Sustainable and Circular Textiles) presentada per la Comissió Europea el 2022.
A Espanya, la Llei 7/2022 ens brinda les següents oportunitats:
- Queda prohibida l’eliminació directa dels excedents
- Recollida obligatòria del residu tèxtil per part dels municipis
- Objectius de preparació per a la reutilització
- Creació de SCRAP de residus
Els SCRAP són Sistemes Col·lectius de Responsabilitat Ampliada del Productor de residus i són la manera de garantir la gestió sostenible de residus.
Aquí podeu trobar més informació sobre els SCRAP de residus tèxtils.
Des d’Andròmines, fem la recollida de material tèxtil a diversos municipis del Vallès Occidental i Oriental a través del Programa Roba Amiga i la gestionem, donant-li una segona vida la botiga que tenim a Montcada i Reixac.
És cert que els darrers anys han proliferat moltes botigues de roba de segona mà, però encara queda molta feina per fer.
Què podem fer per tenir costums de consum de moda sostenible?
- Dona suport actiu als dissenyadors locals i sostenibles. Ajudaràs a enfortir el teixit creatiu, productiu i a impulsar l’economia local.
- Llegeix les etiquetes. Cerca matèries primeres sostenibles.
- Evita els teixits sintètics, excepte si provenen del reciclatge.
- Adquireix roba de segona mà. Si ja s’ha produït, el millor és allargar-ne l’ús.
- Recicla o dona la roba que ja no vulguis posar-te; segur que algú la podrà aprofitar i buscar altres usos.
- Cuida la teva roba i augmenta la seva durabilitat.
- Intercanvia roba amb el teu cercle d’amistats o la teva família.
- Tria roba atemporal i crea el teu propi estil, no et fixis només en les tendències de moda.
És necessari un canvi de model en el consum, que la societat reflexioni d’aquest consum irresponsable i evitar caure en el parany de les ofertes i campanyes publicitàries. Però en paral·lel les indústries tèxtils també han de fer deures i contribuir a disminuir el ritme de renovacions en les col·leccions i garantir una roba més natural i duradora que no s’arruïni al cap de poques rentadores com passa a l’actualitat.