Hi ha silencis que pesen. Són silencis que s’instal·len quan el dia comença sense cap urgència, però tampoc amb cap motiu. A mesura que passen les setmanes sense feina, moltes persones descobreixen que l’atur no és només una situació laboral; és un repte emocional profund. De fet, no afecta únicament els ingressos, sinó també l’autoestima, la motivació i la manera com la persona es veu a si mateixa.
A Andròmines ho veiem cada dia. Les persones arriben amb un pes invisible que sovint costa de posar en paraules. Tot i això, quan s’asseuen i expliquen què viuen, queda clar que el que els manca no és només una nòmina: és una mirada que els recordi que encara tenen valor. Per aquest motiu, avui volem compartir una reflexió que neix tant de la pràctica diària com de la recerca: la importància de sentir-se útil i la relació directa entre feina i salut mental.
Quan la feina és identitat, comunitat i sentit
Quan una persona perd la feina, no perd únicament un salari. També es desmunta una estructura que ordenava el dia i donava sentit a una part important de la vida. A poc a poc, desapareixen rutines que semblaven insignificants, com el gest de preparar-se per sortir, saludar els/les companys/es o explicar el que s’ha fet durant la jornada. Tot plegat deixa un buit que pot ser difícil d’omplir.
Moltes persones que atenem ens expliquen que, després de mesos en atur, el més dur no és la manca d’ingressos. El que pesa de debò és:
- Despertar-se sense un propòsit clar
- Sentir que ningú espera res d’elles
- I perdre el vincle amb la comunitat
Tal com indiquen estudis com el de Paul i Moser (2009), el benestar emocional disminueix notablement quan una persona deixa d’ocupar un rol laboral. Segons la seva recerca, el risc de desenvolupar símptomes depressius pràcticament es duplica en persones en atur prolongat. A més, la pèrdua del contacte social i del sentiment d’identitat professional contribueix a un malestar que sovint no es verbalitza.
No obstant això, posar-hi paraules és el primer pas per començar a revertir aquesta situació.
L’impacte silenciós de l’atur en la salut mental
L’Organització Mundial de la Salut adverteix que més del 50% de les persones en atur de llarga durada experimenten ansietat o símptomes depressius. Aquestes dades coincideixen amb el que observem als nostres espais d’acompanyament. Tot i això, el que més impressiona no és la xifra, sinó el que hi ha darrere: persones que durant mesos han anat perdent confiança fins al punt de dubtar de les seves capacitats.
Un home que va arribar fa uns mesos ens ho va explicar amb sinceritat:
– “Vaig deixar de buscar feina perquè cada resposta negativa em feia sentir més petit.”
Aquest testimoni coincideix amb les conclusions d’estudis recents com el d’Yang i Wang (2024), que indiquen que el risc de patir un trastorn emocional és gairebé el doble en persones desocupades. L’impacte és acumulatiu: com més temps dura l’atur, més difícil és sostenir l’autoestima.
Segons l’Informe Salut Mental i Treball d’UGT (2024), la manca d’oportunitats laborals afecta especialment persones més grans de 45 anys, dones i persones migrades, que sovint encadenen períodes llargs de desocupació amb sentiments intensos de desorientació.
Al mateix temps, el Pacte Nacional de Salut Mental i Benestar Emocional de Catalunya (2024–2030) alerta que l’atur i la precarietat laboral són factors determinants en el benestar emocional de la població. Aquestes conclusions reforcen la idea que la feina i salut mental estan profundament relacionades.
Quan les dades cobren vida: històries que transformen
Els estudis aporten perspectiva, però la realitat es comprèn sobretot a través de les persones que l’experimenten. Per exemple, la Montserrat, que va arribar després d’un any en atur, ens explicava que les primeres setmanes havia intentat aprofitar el temps lliure. Tot i això, amb el pas del temps, el descans es va convertir en apatia. Li costava sortir al carrer i, encara més, explicar a algú com se sentia.
Aquest relat coincideix amb la recerca de Bartelink et al. (2025), que mostra que la salut mental acostuma a deteriorar-se quan una persona perd el seu rol social. Tanmateix, el mateix estudi assenyala un element essencial: la salut emocional sol millorar quan s’inicia un procés de reocupació o formació, encara que sigui gradual.
A Andròmines ho veiem cada vegada que una persona comença un taller o una formació. Encara que la por continuï present, el simple fet de reconèixer-se en un grup i d’aprendre alguna cosa nova ja obre una escletxa d’il·lusió.
L’acompanyament d’Andròmines: escoltar, validar i reconstruir
Sempre diem que el primer pas d’un procés d’inserció no és un currículum, sinó una conversa. Per aquest motiu, quan una persona entra a Andròmines, l’acollim amb escolta real i sense pressa. Ens interessa tant el que pot fer com el que sent, perquè sabem que la motivació és fràgil quan l’autoestima s’ha anat debilitant.
A mesura que avancem, incorporem eines concretes:
- Espais d’escolta sense judici
- Tallers que reforcen el sentiment de competència
- Activitats pràctiques que permeten recuperar hàbits
- I grups on es trenca el sentiment d’aïllament
A més, acompanyem les persones perquè reconeguin les seves fortaleses, encara que durant l’atur hagin quedat ocultes. El procés no sempre és ràpid, però sí profund. Sovint, abans d’aconseguir una feina, ja es veu un canvi: els ulls aguanten la mirada, la veu s’assegura i el cos recupera ganes de moviment.
Una participant ens ho va resumir així:
– “El primer dia em costava parlar. El cinquè, ja explicava la meva història. Ara torno a creure que puc aportar alguna cosa.”
Aquest canvi és essencial. Sense autoestima, no hi ha inserció possible.
Quan la utilitat es recupera, torna la salut
Existeix un moment que es repeteix sovint: aquell instant en què una persona se n’adona que torna a tenir un paper actiu, encara que sigui petit. Pot ser participar en una dinàmica, ajudar un company o finalitzar una tasca que semblava complicada. Aquest gest, aparentment senzill, restaura un sentiment que l’atur havia diluït: la utilitat.
A partir d’aquí, tot comença a moure’s. Segons la literatura científica, recuperar un rol en un entorn social o formatiu redueix significativament la simptomatologia depressiva. La pràctica ho confirma: quan les persones es tornen a sentir útils, es tornen a sentir vives.
La dignitat com a fonament de qualsevol procés d’inserció
Per a Andròmines, la dignitat és el centre de la nostra acció. No entenem la inserció laboral com un tràmit, sinó com un procés que posa la persona al centre i la mira en tota la seva complexitat. Sabem que cadascú porta un camí diferent, i per això oferim un acompanyament que reconeix tant les dificultats com les potencialitats.
Creiem en les segones oportunitats, i també en les terceres. Creiem que cada persona té un valor que va més enllà de la seva situació laboral. I, sobretot, creiem que la societat és millor quan totes les persones se senten incloses i capaces.
Si necessites un nou camí, t’acompanyarem
Si et trobes en un moment de desorientació, si portes temps buscant feina sense resultats, o si simplement vols recuperar la confiança en tu mateix, a Andròmines hi trobaràs un espai de suport i oportunitats.
Consulta les activitats actuals a Andròmines t’acompanya
Per a orientació personalitzada, escriu-nos a andromines@andromines.net
Bibliografia recomanada
Internacional i acadèmica:
- World Health Organization (2022) – Mental health at work
https://www.who.int/publications/i/item/9789240053052 - Yang, Y., & Wang, J. (2024) – Unemployment and mental health
https://www.sciencedirect.com/science/article/abs/pii/S0001879109000037?via%3Dihub - Bartelink, V., et al. (2025) – Mental health effects of unemployment and re-employment
https://www.researchgate.net/publication/395408285_Mental_health_effects_of_unemployment_and_re-employment_a_systematic_review_and_meta-analysis_of_longitudinal_studies - Alvarez-Galvez, J., & Salvador-Carulla, L. (2016) – Multilevel study on medicalization of unemployment in Europe
https://www.researchgate.net/publication/312494052_Mental_health_and_mental_health_care_use_of_the_unemployed_a_multilevel_study_into_the_medicalization_of_unemployment_in_Europe - Paul, K. I., & Moser, K. (2009) – Meta-analysis on unemployment and mental health
https://www.researchgate.net/publication/222029702_Unemployment_Impairs_Mental_Health_Meta-Analyses
Referències catalanes / espanyoles recents:
6. Pacte Nacional de Salut Mental i Benestar Emocional 2024–2030 – Generalitat de Catalunya
https://www.scribd.com/document/925486696/Informe-Pla-de-Salut-Mental
7. Informe Salut dels Joves a Catalunya 2024 – Departament de Salut
https://scientiasalut.gencat.cat/bitstream/handle/11351/11640/informe_salut_joves_catalunya_2024.pdf
8. Informe Salud Mental y Trabajo 2024 – UGT
https://www.ugt.es/sites/default/files/informes/2024_Informe_Salud_Mental_Trabajo.pdf
9. Informe Taules 2024 – Salut Mental Catalunya
https://www.salutmental.org/download/pdf-informe-taules-2024/
10. Estudi sobre la salut mental en el sistema universitari de Catalunya 2023
https://eureka.bibliotecadigital.gencat.cat/handle/20.500.14344/461
