Inserció laboral a Barcelona: el circuit que connecta aliments i oportunitats

Inserció laboral a Barcelona: el circuit que connecta aliments i oportunitats

Acció social

Una Mossegada a l’Exclusió acompanya persones en procés d’inserció laboral: les forma, les acompanya i garanteix que, mentre busquen feina, tinguin accés a aliments de qualitat.

Cada setmana, un voluntari d’Una Mossegada a l’Exclusió recull quilos de fruita, verdura i menús escolars que ja no tenen sortida comercial i els porta a Sant Andreu i Nou Barris. No van directes a una taula: passen abans per un itinerari d’inserció laboral. Aquest és el circuit d’Una Mossegada a l’Exclusió, i la inserció laboral a Barcelona és el seu objectiu final, no l’aliment.

Buscar feina és un procés. Mossegada l’acompanya.

Trobar feina requereix temps, energia i concentració. Requereix poder assistir a entrevistes, completar formacions, mantenir la motivació. És un procés que funciona millor quan la persona té l’estabilitat suficient per centrar-s’hi.

Una Mossegada a l’Exclusió és un programa d’acompanyament a la inserció sociolaboral que treballa exactament en aquest punt: dona suport alimentari temporal a persones en procés de recerca de feina, a través de la xarxa de Serveis Socials dels barris de Sant Andreu i Nou Barris. No és una solució permanent. És un pont.

«L’ajut alimentari no és el final del camí. És el suport que el fa possible.»

El projecte porta funcionant des del 2015, amb el suport del Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya i d’Aigües de Barcelona.

Com funciona el circuit: de Mercabarna a les famílies

El circuit comença molt abans que els aliments arribin a cap taula.

Cada setmana, Una Mossegada a l’Exclusió recull excedents alimentaris de qualitat de dues fonts. La primera és Mercabarna: fruita i verdura i altres productes frescos que no han trobat sortida comercial per excedent o per criteris estètics, però que estan en perfecte estat. La segona són escoles col·laboradores: menús escolars cuinats i congelats que no s’han consumit del servei de menjador. La recollida la fan voluntaris del projecte Carlos (realitza el transport) i Ronaldo (ajuda al repartiment).

Aquells aliments arriben a les famílies participants a través de la xarxa de Serveis Socials. No és un repartiment anònim: cada família té un seguiment personalitzat i un itinerari d’inserció definit. L’aliment és un suport dins d’un procés més ampli, no un fi en si mateix.

El resultat: el 2025, 28 de les 50 persones acompanyades en itinerari d’inserció han accedit al mercat laboral — un 56%.

Què és, exactament, l’itinerari d’inserció

Parlar d’«itinerari» pot semblar abstracte. A la pràctica és un procés amb diverses etapes, adaptat a cada persona i al seu punt de partida.

Comença amb una acollida i un diagnòstic individual: quina és la situació de la persona, quines competències té, quines barreres troba per accedir a la feina i quin suport necessita mentre dura la cerca. A partir d’aquí es defineix un pla de treball conjunt, no un protocol únic aplicat igual a tothom.

Aquest pla inclou orientació laboral —treballar el currículum, preparar entrevistes, entendre com funciona el mercat de treball a Barcelona— i, quan la persona ho necessita, formació professionalitzadora en sectors on hi ha demanda real d’ocupació. No tothom necessita el mateix: hi ha qui arriba amb l’experiència feta i només li cal intermediació amb empreses, i hi ha qui necessita reforçar competències bàsiques abans de fer aquest pas.

La intermediació laboral és la baula que connecta les persones acompanyades amb la xarxa d’empreses col·laboradores d’Andròmines: es gestionen ofertes, es prepara la persona per a cada procés de selecció concret i se li fa seguiment també un cop ha començat a treballar, perquè la inserció s’aguanti en el temps.

L’itinerari no es fa en solitari. Les persones participants es troben en espais de grup on comparteixen el procés amb altres persones que estan travessant la mateixa etapa: buscar feina amb urgència econòmica al darrere és dur, i el recolzament mutu —saber que no ets l’única persona a qui li costa, celebrar quan algú del grup troba feina— forma part del mètode, no és un afegit.

I l’itinerari tampoc es fa aïllat del barri. Una Mossegada a l’Exclusió treballa en xarxa amb els recursos comunitaris de Sant Andreu i Nou Barris: biblioteques on la persona pot fer les seves gestions en línia o preparar-se una entrevista, centres cívics, equipaments esportius i culturals, i evidentment la xarxa de Serveis Socials que fa la derivació inicial i acompanya en paral·lel. Res es fa pensant només en la persona de manera aïllada, ni només en la comunitat de manera abstracta: cada itinerari suma les dues mirades, la individual i la comunitària, perquè funcionin juntes.

L’impacte en xifres

El projecte té dues dimensions d’impacte: la social i l’ambiental. Les dues són inseparables.

Indicador Xifra
Persones en itinerari d’inserció (2025) 50
Persones inserides al mercat laboral (2025) 28 (56%)
Persones beneficiàries d’aliments amb nucli familiar (2025) 123 — 52 dones, 26 homes, 45 infants
Aliments recuperats el 2025 13.110 kg
Persones acompanyades des del 2015 1.391
Aliments recuperats acumulats des del 2015 68.614,5 kg

 

Balanç mossegada a l'exclusió

Les 50 persones que fan l’itinerari d’inserció arrosseguen el seu nucli familiar: per això la xifra de beneficiaris d’aliments puja a 123 — 52 dones, 26 homes i 45 infants el 2025.

Però la xifra que defineix millor el projecte no és la dels quilograms. És el 56%: la proporció de persones que, amb l’acompanyament de Mossegada, han trobat feina.

Des del 2015, deu anys de circuit

Una Mossegada a l’Exclusió no va néixer d’una idea puntual. Va néixer de la constatació que la inserció laboral i la seguretat alimentària són dues necessitats que sovint apareixen juntes, i que abordar-les per separat és menys eficient que treballar-les en paral·lel.

Des del 2015, el projecte ha anat consolidant un circuit que ara inclou Mercabarna, escoles col·laboradores i la xarxa de Serveis Socials de Sant Andreu i Nou Barris. 1.391 persones acompanyades en deu anys, i 68.614,5 kg d’aliments recuperats en aquest període. Un model que funciona i que està dissenyat per durar.

El finançament del Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya i d’Aigües de Barcelona ha fet possible la continuïtat d’aquest circuit i la seva consolidació al territori.

Si tens una vacant, tens una oportunitat d’impacte real

Les persones que participen en Una Mossegada a l’Exclusió no arriben a les empreses de zero. Arriben acompanyades: han passat per un procés de seguiment, han rebut orientació laboral i han demostrat la seva disponibilitat i motivació al llarg de l’itinerari.

Si la teva empresa té vacants, pràctiques o oportunitats laborals, hi trobes una contractació amb valor afegit: professionals ja preparats i acompanyats, i l’impacte social que suma a la teva empresa. No és un gest de caritat. És una decisió de contractació que beneficia les dues parts.

I si, a més, la teva empresa genera excedents alimentaris, també hi podem trobar un encaix. El circuit de Mossegada té capacitat per incorporar nous proveïdors d’excedents de qualitat.

Escriu a l’Ana a mossegada@andromines.net i explica’ns què tens. Trobarem la manera d’encaixar-ho.

Com participar en el projecte

L’accés al programa per a famílies es fa a través de la xarxa de Serveis Socials dels barris de Sant Andreu i Nou Barris. Si creus que el programa pot ser útil per a tu o per a algú del teu entorn, parla amb el teu referent de Serveis Socials o escriu directament a mossegada@andromines.net.

Per a empreses, entitats i qualsevol persona que vulgui saber més sobre com col·laborar, el contacte també és l’Ana: mossegada@andromines.net.

Amb el suport del Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya i d’Aigües de Barcelona.

La importància de sentir-se útil: treball, autoestima i salut mental

La importància de sentir-se útil: treball, autoestima i salut mental

Acció social
Hi ha silencis que pesen. Són silencis que s’instal·len quan el dia comença sense cap urgència, però tampoc amb cap motiu. A mesura que passen les setmanes sense feina, moltes persones descobreixen que l’atur no és només una situació laboral; és un repte emocional profund. De fet, no afecta únicament els ingressos, sinó també l’autoestima, la motivació i la manera com la persona es veu a si mateixa.
A Andròmines ho veiem cada dia. Hi ha persones que arriben amb un pes invisible que sovint costa de posar en paraules. Tot i això, quan s’asseuen i expliquen què viuen, queda clar que el que els manca no és només una nòmina: és una mirada que els recordi que encara tenen valor. Per aquest motiu, avui volem compartir una reflexió que neix tant de la pràctica diària com de la recerca: la importància de sentir-se útil i la relació directa entre feina i salut mental. Per que de feina, en fem molta, però no tota està igual valorada socialment i, això, hi ha persones a les que pot pesar.

Quan la feina és identitat, comunitat i sentit

Quan una persona perd la feina, no perd únicament un salari. També es desmunta una estructura que ordenava el dia i donava sentit a una part important de la vida. A poc a poc, desapareixen rutines que semblaven insignificants, com el gest de preparar-se per sortir, saludar els/les companys/es o explicar el que s’ha fet durant la jornada. Tot plegat deixa un buit que pot ser difícil d’omplir.

Moltes persones que atenem ens expliquen que, després de mesos en atur, el més dur no és la manca d’ingressos. El que pesa de debò és:

  • Despertar-se sense un propòsit clar
  • Sentir que ningú espera res d’elles
  • I perdre el vincle amb la comunitat

Tal com indiquen estudis com el de Paul i Moser (2009), el benestar emocional disminueix notablement quan una persona deixa d’ocupar un rol laboral. Segons la seva recerca, el risc de desenvolupar símptomes depressius pràcticament es duplica en persones en atur prolongat. A més, la pèrdua del contacte social i del sentiment d’identitat professional contribueix a un malestar que sovint no es verbalitza.

No obstant això, posar-hi paraules és el primer pas per començar a revertir aquesta situació.

L’impacte silenciós de l’atur en la salut mental

L’Organització Mundial de la Salut adverteix que més del 50% de les persones en atur de llarga durada experimenten ansietat o símptomes depressius. Aquestes dades coincideixen amb el que observem als nostres espais d’acompanyament. Tot i això, el que més impressiona no és la xifra, sinó el que hi ha darrere: persones que durant mesos han anat perdent confiança fins al punt de dubtar de les seves capacitats.

Un home que va arribar fa uns mesos ens ho va explicar amb sinceritat: “Vaig deixar de buscar feina perquè cada resposta negativa em feia sentir més petit.”

Aquest testimoni coincideix amb les conclusions d’estudis recents com el d’Yang i Wang (2024), que indiquen que el risc de patir un trastorn emocional és gairebé el doble (47%) en persones desocupades. L’impacte és acumulatiu: com més temps dura l’atur, més difícil és sostenir l’autoestima.

Segons l’Informe Salut Mental i Treball d’UGT (2024), la manca d’oportunitats laborals afecta especialment persones més grans de 45 anys, dones i persones migrades, que sovint encadenen períodes llargs de desocupació amb sentiments intensos de desorientació.

Al mateix temps, el Pacte Nacional de Salut Mental i Benestar Emocional de Catalunya (2024–2030) alerta que l’atur i la precarietat laboral són factors determinants en el benestar emocional de la població. Aquestes conclusions reforcen la idea que la feina i salut mental estan profundament relacionades.

Quan les dades cobren vida: històries que transformen

Els estudis aporten perspectiva, però la realitat es comprèn sobretot a través de les persones que l’experimenten. Per exemple, la Montserrat, que va arribar després d’un any en atur, ens explicava que les primeres setmanes havia intentat aprofitar el temps lliure. Tot i això, amb el pas del temps, el descans es va convertir en apatia. Li costava sortir al carrer i, encara més, explicar a algú com se sentia.

Aquest relat coincideix amb la recerca de Bartelink et al. (2025), que mostra que la salut mental acostuma a deteriorar-se quan una persona perd el seu rol social. Tanmateix, el mateix estudi assenyala un element essencial: la salut emocional sol millorar quan s’inicia un procés de reocupació o formació, encara que sigui gradual.

A Andròmines ho veiem cada vegada que una persona comença un taller o una formació. Encara que la por continuï present, el simple fet de reconèixer-se en un grup i d’aprendre alguna cosa nova ja obre una escletxa d’il·lusió.

L’acompanyament d’Andròmines: escoltar, validar i reconstruir

Sempre diem que el primer pas d’un procés d’inserció no és un currículum, sinó una conversa. Per aquest motiu, quan una persona entra a Andròmines, l’acollim amb escolta real i sense pressa. Ens interessa tant el que pot fer com el que sent, perquè sabem que la motivació és fràgil quan l’autoestima s’ha anat debilitant.

A mesura que avancem, incorporem eines concretes:

  • Espais d’escolta sense judici
  • Tallers que reforcen el sentiment de competència
  • Activitats pràctiques que permeten recuperar hàbits
  • I grups on es trenca el sentiment d’aïllament

A més, acompanyem les persones perquè reconeguin les seves fortaleses, encara que durant l’atur hagin quedat ocultes. El procés no sempre és ràpid, però sí profund. Sovint, abans d’aconseguir una feina, ja es veu un canvi: els ulls aguanten la mirada, la veu s’assegura i el cos recupera ganes de moviment.

Una participant ens ho va resumir així:
– “El primer dia em costava parlar. El cinquè, ja explicava la meva història. Ara torno a creure que puc aportar alguna cosa.”

Aquest canvi és essencial. Sense autoestima, no hi ha inserció possible.

Quan la utilitat es recupera, torna la salut

Existeix un moment que es repeteix sovint: aquell instant en què una persona se n’adona que torna a tenir un paper actiu, encara que sigui petit. Pot ser participar en una dinàmica, ajudar un company o finalitzar una tasca que semblava complicada. Aquest gest, aparentment senzill, restaura un sentiment que l’atur havia diluït: la utilitat.

A partir d’aquí, tot comença a moure’s. Segons la literatura científica, recuperar un rol en un entorn social o formatiu redueix significativament la simptomatologia depressiva. La pràctica ho confirma: quan les persones es tornen a sentir útils, es tornen a sentir vives.

La dignitat com a fonament de qualsevol procés d’inserció

Per a Andròmines, la dignitat és el centre de la nostra acció. No entenem la inserció laboral com un tràmit, sinó com un procés que posa la persona al centre i la mira en tota la seva complexitat. Sabem que cadascú porta un camí diferent, i per això oferim un acompanyament que reconeix tant les dificultats com les potencialitats.

Creiem en les segones oportunitats, i també en les terceres. Creiem que cada persona té un valor que va més enllà de la seva situació laboral. I, sobretot, creiem que la societat és millor quan totes les persones se senten incloses i capaces.

Si necessites un nou camí, t’acompanyarem

Si et trobes en un moment de desorientació, si portes temps buscant feina sense resultats, o si simplement vols recuperar la confiança en tu mateix, a Andròmines hi trobaràs un espai de suport i oportunitats.

Consulta les activitats actuals a Andròmines t’acompanya
Per a orientació personalitzada, escriu-nos a andromines@andromines.net

Bibliografia recomanada

Internacional i acadèmica:

  1. World Health Organization (2022) – Mental health at work
    https://www.who.int/publications/i/item/9789240053052
  2. Yang, Y., & Wang, J. (2024) – Unemployment and mental health
    https://www.sciencedirect.com/science/article/abs/pii/S0001879109000037?via%3Dihub
  3. Bartelink, V., et al. (2025) – Mental health effects of unemployment and re-employment
    https://www.researchgate.net/publication/395408285_Mental_health_effects_of_unemployment_and_re-employment_a_systematic_review_and_meta-analysis_of_longitudinal_studies
  4. Alvarez-Galvez, J., & Salvador-Carulla, L. (2016) – Multilevel study on medicalization of unemployment in Europe
    https://www.researchgate.net/publication/312494052_Mental_health_and_mental_health_care_use_of_the_unemployed_a_multilevel_study_into_the_medicalization_of_unemployment_in_Europe
  5. Paul, K. I., & Moser, K. (2009) – Meta-analysis on unemployment and mental health
    https://www.researchgate.net/publication/222029702_Unemployment_Impairs_Mental_Health_Meta-Analyses

Referències catalanes / espanyoles recents:

6. Pacte Nacional de Salut Mental i Benestar Emocional 2024–2030 – Generalitat de Catalunya
https://www.scribd.com/document/925486696/Informe-Pla-de-Salut-Mental
7. Informe Salut dels Joves a Catalunya 2024 – Departament de Salut
https://scientiasalut.gencat.cat/bitstream/handle/11351/11640/informe_salut_joves_catalunya_2024.pdf
8. Informe Salud Mental y Trabajo 2024 – UGT
https://www.ugt.es/sites/default/files/informes/2024_Informe_Salud_Mental_Trabajo.pdf
9. Informe Taules 2024 – Salut Mental Catalunya
https://www.salutmental.org/download/pdf-informe-taules-2024/
10. Estudi sobre la salut mental en el sistema universitari de Catalunya 2023
https://eureka.bibliotecadigital.gencat.cat/handle/20.500.14344/461