Impacte ambiental del malbaratament alimentari: per què prevenir pesa més que recuperar
Un impacte ambiental del malbaratament alimentari tan gran no es pot ignorar. Però no totes les solucions pesen igual: prevenir sempre estalvia més que recuperar.
Quan llences menjar, no llences només menjar
Pensa en una llesca de pa que no has menjat i has llençat. Sembla poca cosa. Però per produir 100 grams de pa calen aproximadament 130 litres d’aigua (Water Footprint Network). Hi ha el treball del camp, el transport, l’energia de la fàbrica, l’embalatge. Quan aquella llesca acaba a la brossa, tot això va amb ella.
Multiplicat per escala global, el resultat és enorme. Segons el Food Waste Index Report 2024 del PNUMA, el malbaratament alimentari genera entre el 8 i el 10% dels gasos d’efecte hivernacle mundials anuals. Quasi cinc vegades les emissions de tot el sector de l’aviació.
No és un problema de males intencions. És un problema de sistema. I els sistemes canvien quan les decisions canvien.
El malbaratament alimentari és un problema global. Les decisions són locals.
Un terç dels aliments produïts al món s’acaba malbaratant (FAO). I no només a les llars: una part molt important es perd abans que cap aliment arribi a la nevera de ningú.
La indústria alimentària descarta collites senceres per criteris estètics. Els supermercats rebutgen fruita i verdura amb forma irregular abans que arribi a la prestatgeria. Els hotels i restaurants generen volums de sobrants que sovint no tenen cap circuit de recuperació. El malbaratament a les llars n’és només una part, encara que sigui la més visible.
A les llars catalanes, el malbaratament alimentari suposa de mitjana 330 euros per família i any. En total, prop de 903 milions d’euros anuals llençats. Aquells aliments podrien alimentar 275.000 persones, el 14% de la població en risc de pobresa a Catalunya (Diagnosi del malbaratament alimentari a les llars de Catalunya 2024, CREDA-IRTA per al DARP).
Si no coneixes Dignitat de Sobres, pots llegir com va néixer i per a qui existeix el projecte en el nostre article anterior.
Per què la prevenció pesa més que la recollida
A Andròmines en tenim un exemple molt concret. Quan Una Mossegada a l’Exclusió recupera aliments que ja no tenien sortida comercial, com els 13.110 quilograms recuperats el 2025, evita l’equivalent a 266 vols Barcelona-Madrid en emissions de CO2. (factor WRAP de 2,5 kg CO2eq/kg i factor DEFRA/Skoot de 0,255 kg CO2 per passatger-km en el trajecte Barcelona-Madrid). És una xifra real i útil.
Però aquell aliment ja ha generat la major part del seu impacte ambiental abans de ser recuperat: l’aigua de regar-lo, l’energia de transportar-lo, l’embalatge, el fred per conservar-lo. Recuperar-lo evita que aquest esforç es perdi del tot, però no evita que s’hagi fet.
Això és el que treballa Dignitat de Sobres: l’esglaó anterior. Si una persona aprèn a planificar la compra, a no descartar un aliment per la seva forma, o a triar productes que no han viatjat mig planeta, aquell impacte ambiental mai arriba a generar-se. No cal recuperar res perquè mai sobra.
Les dues coses són complementàries: recuperar el que ja sobra i evitar que sobri res. Però en termes purament ambientals, prevenir pesa més.
Comprar diferent: lleig, de temporada, de proximitat
Una part important de la prevenció passa per com comprem, no només per com cuinem.
- Accepta la fruita i verdura amb forma irregular. Una pastanaga bifurcada o un tomàquet amb una taca superficial tenen exactament el mateix valor nutricional que qualsevol altre. Molts supermercats i fruiteries ja ofereixen línies de producte «lleig» a preu reduït.
- Tria producte de temporada. Els aliments fora de temporada solen requerir més energia de conservació (cambres fredes, hivernacles) o venir de més lluny.
- Compra de proximitat quan puguis. Menys quilòmetres de transport és menys petjada de carboni, encara que sigui un factor més petit que la producció en si.
Cap d’aquestes decisions és heroica. Són petits ajustos d’hàbit que, multiplicats per milers de persones, tenen un pes real.
Quatre anys ensenyant a no malbaratar
Dignitat de Sobres no és una acció puntual. Des del 2022, el projecte porta construint tallers de cuina, sessions de formació i una campanya de sensibilització que torna any rere any, sempre amb el mateix missatge: el valor d’un aliment no depèn de la seva aparença.
Encara no tenim una xifra pròpia de quilograms evitats, perquè el seu impacte no es mesura en quilograms, sinó en hàbits que canvien. I els hàbits, per definició, triguen més a quantificar-se que un pes a la bàscula. Però és exactament aquí on hi ha el potencial més gran: cada persona que aprèn a no malbaratar evita, per sempre, l’impacte ambiental sencer d’allò que mai arribarà a llençar.
Què pots fer tu ara mateix
No depèn només de tu. El malbaratament alimentari és un problema estructural que requereix respostes col·lectives: de la indústria, de la distribució, de les administracions. Però hi ha decisions quotidianes que et posen del costat de la solució, no del problema. Aquí tens sis:
- Planifica els menús setmanals i fes la llista de la compra a partir del que ja tens a casa. Comprar amb llista redueix el malbaratament fins a un 30%.
- Coneix la diferència entre data de caducitat i data de consum preferent. La caducitat afecta la seguretat alimentària. El consum preferent indica quan el producte és òptim, però sovint es pot consumir dies o setmanes després sense cap risc.
- Col·loca bé els aliments a la nevera: els més propers a caducar al davant, els nous al darrere.
- Congela abans de llençar. La majoria d’aliments frescos es poden congelar sense perdre propietats.
- No descartis fruita i verdura per la seva forma. Lleig no vol dir pitjor.
- Tria producte de temporada i de proximitat quan puguis. Estalvies transport i conservació innecessaris.
No es tracta de ser perfecte ni de carregar amb la responsabilitat d’un problema que és col·lectiu. Es tracta de triar, quan pots, estar del costat de la solució.
Una decisió, un impacte
Els 266 vols Barcelona-Madrid que Andròmines va estalviar el 2025 a través d’Una Mossegada a l’Exclusió no van sortir d’una sola gran acció. Van sortir de 13.110 quilograms recuperats un a un. Però la millor manera d’estalviar encara més és que aquells quilograms mai arribin a necessitar ser recuperats.
La prevenció del malbaratament alimentari té impacte ambiental mesurable. Però també té impacte social, econòmic i humà. I demostra que les dues coses no es contraposen: cuidar el planeta i posar àpats dignes a taula van en la mateixa direcció.
Segueix la campanya amb #DignitatDeSobres i descobreix tot el projecte a andromines.net/projectes/dignitat-de-sobres.
Medi ambient