Reduir el malbaratament alimentari: solucions econòmiques, socials i ambientals

Reduir el malbaratament alimentari: solucions econòmiques, socials i ambientals

Acció social Medi ambient

El malbaratament alimentari és un problema global amb conseqüències econòmiques, socials i ambientals, i la seva reducció és essencial per promoure la sostenibilitat i la inserció sociolaboral. Un dels problemes més urgents i innecessaris del nostre temps. Cada any, es llencen tones d’aliments aptes per al consum, mentre milions de persones pateixen fam i inseguretat alimentària. Aquest problema no només té conseqüències ambientals, sinó que també està profundament lligat a les qüestions socials i econòmiques, incloent la inserció sociolaboral de col·lectius vulnerables.

En aquest article, explorarem la problemàtica del malbaratament alimentari, les seves conseqüències, i com la lluita contra aquest fenomen pot servir com una eina poderosa per a la inserció sociolaboral. També farem una menció a les iniciatives d’Andròmines, una organització dedicada a la integració de persones en situació d’exclusió a través de la formació i el treball, així com la protecció del medi ambient.

La magnitud del malbaratament alimentari

Segons la FAO (Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura), aproximadament un terç dels aliments produïts per al consum humà es perd o es malbarata a nivell mundial cada any. Això suposa aproximadament 1.3 mil milions de tones d’aliments. Aquesta pèrdua no només representa una despesa econòmica enorme, sinó que també té un impacte significatiu en el medi ambient, contribuint a l’emissió de gasos d’efecte hivernacle i a la utilització innecessària de recursos com l’aigua i la terra.

Causes del malbaratament alimentari

El malbaratament alimentari pot ocórrer en diverses fases de la cadena de subministrament d’aliments, des de la producció i la post-collita fins a la distribució, la venda al detall i el consum final. Les causes poden incloure:

  • Deficiències en la collita i el processament: Males pràctiques de collita, transport i emmagatzematge inadequats.
  • Estàndards estètics: Rebuig d’aliments per motius estètics, com la mida, la forma o el color.
  • Sobres al detall i al consumidor: Sobreproducció, dates de caducitat confuses i la manca de planificació en el consum.

Conseqüències del malbaratament alimentari

Les conseqüències del malbaratament alimentari són múltiples i afecten diverses àrees de la nostra societat:

  • Ambientals: L’impacte ambiental és enorme, amb una gran quantitat d’aliments llençats que acaben en abocadors, produint gas metà, un potent gas d’efecte hivernacle. A més, es malgasten els recursos utilitzats per produir aquests aliments, com l’aigua i la terra.
  • Econòmiques: La pèrdua econòmica associada al malbaratament alimentari és significativa. Els costos de producció, transport i emmagatzematge d’aquests aliments es malgasten, i això repercuteix en tota la cadena de subministrament.
  • Socials: Mentre que milions de persones al món pateixen fam i inseguretat alimentària, el malbaratament alimentari suposa una injustícia greu. Redistribuir aquests aliments podria ajudar a reduir la fam i millorar la nutrició global.

Inserció sociolaboral i malbaratament alimentari

La inserció sociolaboral de col·lectius vulnerables és un repte crucial que requereix solucions innovadores i inclusives. Andròmines treballa en aquesta direcció, oferint oportunitats d’integració a persones en situació d’exclusió mitjançant la formació, el treball i la creació d’espais que promouen la dignitat i l’autonomia. Una de les àrees clau on es pot fer una diferència significativa és en la lluita contra el malbaratament alimentari.

Projecte Dignitat de SOBRES

El projecte “Dignitat de SOBRES” d’Andròmines exemplifica com la lluita contra el malbaratament alimentari pot estar directament lligada a la inserció sociolaboral. Aquest projecte es centra en la sensibilització i l’apoderament de les persones en situació de pobresa per prevenir el malbaratament alimentari i dignificar els aliments recuperats.

Objectius del projecte

  1. Sensibilitzar sobre el malbaratament alimentari: Educar les persones sobre la importància de no llençar aliments i mostrar com els aliments recuperats poden ser una opció digna de consum.
  2. Apoderament dels participants: A través de tallers i formació, es capaciten els participants perquè adquireixin habilitats i coneixements que els permetin participar activament en la cadena d’aprofitament d’aliments.
  3. Creació de sinèrgies: Treballar en col·laboració amb empreses del sector serveis per recollir excedents alimentaris i distribuir-los entre les famílies en situació de vulnerabilitat.

Activitats del projecte

El projecte inclou diverses activitats per aconseguir els seus objectius:

  • Campanya de sensibilització: Creació i execució d’una campanya per conscienciar sobre el malbaratament alimentari.
  • Tallers de sensibilització i sobirania alimentària: Sessions educatives per a les persones receptores d’aliments, així com per a l’equip tècnic i els voluntaris d’Andròmines.
  • Tallers de cuina: Sessions pràctiques on els participants aprenen a preparar plats saludables i econòmics amb aliments recuperats.
  • Visites a empreses: Coordinació amb empreses per recollir excedents alimentaris i traslladar la importància de la prevenció en la generació d’excedents.

El projecte té una durada anual i ha estat implementat durant els darrers tres anys, arribant a 200 persones (50 famílies) amb problemes socioeconòmics.

Impacte del projecte

El projecte “Dignitat de SOBRES” no només ajuda a reduir el malbaratament alimentari, sinó que també té un impacte positiu en la vida de les persones participants. A través d’aquest projecte, les persones en situació de vulnerabilitat no només reben aliments, sinó que també adquireixen coneixements i habilitats que milloren les seves oportunitats laborals i la seva autoestima.

  1. Millora de la nutrició: Els participants tenen accés a aliments de qualitat que d’altra manera es malbaratarien.
  2. Formació i capacitació: Els tallers ofereixen una formació valuosa que pot ser aplicada en altres àmbits laborals.
  3. Participació activa: Els participants es converteixen en agents actius en la cadena d’aprofitament d’aliments, fomentant la seva autonomia i dignitat.

A més, el projecte implica una xarxa de col·laboració amb empreses i entitats, com Mercabarna, l’Escola “Els 30 Passos”, Torre Sagrera, i Ateneu Harmonia, entre d’altres, que contribueixen amb excedents alimentaris i suport logístic.

Conclusions

La lluita contra el malbaratament alimentari és una tasca complexa però essencial per construir un món més just i sostenible. Iniciatives com el projecte “Dignitat de SOBRES” d’Andròmines demostren que és possible abordar aquest problema mentre es promou la inserció sociolaboral de col·lectius vulnerables. A través de la sensibilització, la formació i la creació de sinèrgies amb empreses i entitats socials, podem avançar cap a una societat on els aliments no es malbaratin i tothom tingui les mateixes oportunitats per viure amb dignitat.

La nostra missió a Andròmines és clara: lluitar contra l’exclusió i protegir el medi ambient. Amb projectes com aquest, estem fent un pas important en aquesta direcció. La participació activa de la comunitat, les empreses i les institucions és essencial per fer front a aquest repte i aconseguir un impacte real i durador.

Si vols saber més sobre com contribuir a la reducció del malbaratament alimentari i fomentar la inserció sociolaboral?Segueix-nos a les xarxes socials per estar al dia de les nostres iniciatives. Juntes, podem marcar la diferència!

El treball en xarxa i Andròmines, ens acompanyes?

Acció social

imagesFins aquest escrit que us fem arribar us hem anat desgranant diverses mirades, projectes i accions concretes d’Andròmines, també ho anirem fent després d’aquest escrit però ara el que volem es apropar-vos com Andròmines els porta a terme sempre: des del treball en Xarxa!!!! No entenem un treball aïllat del seu entorn, ens enriquim quan la visió d’una situació és compartida.

Sembla que ara estigui de moda que si no parles del treball en xarxa no estiguis a la última…. però nosaltres considerem que no ens hem inventat res… ja que des de sempre les entitats socials hem treballat en xarxa i hem estat conscients que no hi ha una altra manera de treball possible quan estàs intervenint amb persones!!!

Treballar en xarxa vol dir: pensar, comunicar-nos i actuar conjuntament, compartint objectius i recursos, unificant capacitats i esforços, relacionant les nostres accions. La xarxa ens complementa.

“No podemos pretender abordar o resolver sólo a nivel micro, mediante la construcción y reconstrucción de vínculos (en una vida individual, en una familia, en un barrio), problemas de carácter macro en lo que tiene que ver con acceso a recursos y derechos […] Sin embargo, la acción macro desde lo público se queda corta en la lucha contra la exclusión social y la promoción de la calidad de vida porque no penetra en los espacios microsociales que resultan sin duda claves para la inclusión social y el bienestar de la gente” (Fantova, 2007).

Existeix una tendència cap a la especialització, una especialització necessària de cara a oferir una resposta acurada a la complexitat de l’atenció social, però la lògica de la divisió del treball en moltes ocasions s’ha enfrontat amb la necessitat d’oferir respostes més globals e integrals en la solució dels problemes. És per això que Andròmines aposta per una atenció especialitzada però mitjançant un treball en xarxa real, en el que el protagonista sigui la persona i que darrera d’aquest treball en xarxa existeixi una coordinació real, una visió global que es traslladi a una intervenció individual des de cada servei que li acompanya, tenint en compte totes les seves necessitats i potencialitats.

“Las redes son, antes que nada, formas de interacción social, espacios sociales de convivencia y conectividad. Se definen fundamentalmente por los intercambios dinámicos entre los sujetos que las forman. […] Las redes son sistemas abiertos y horizontales, y aglutinan a conjuntos de personas que se identifican con las mismas necesidades y problemáticas.” “La redes, por tanto, se erigen como una forma de organización social que permite a un grupo de personas potenciar sus recursos y contribuir a la resolución de problemas […]. Su lógica no es la de homogeneizar a los grupos sociales, sino la de organizar a la sociedad en su diversidad, mediante la estructuración de vínculos entre grupos con intereses y preocupaciones comunes. De alguna manera, las redes implican un desafío a la estructura piramidal, vertical, de la organización social y proponen una alternativa a esta forma de organización que pueda hacer frente a las situaciones de fragmentación y desarticulación que se vive en la actualidad” (Rizo, 2006)

Considerem les xarxes com un ingredient de millora de la nostra manera de treballar. Significa una gran oportunitat per les persones que les integrem i amb les que construïm els nostres programes i projectes. Un aspecte clau que nosaltres considerem és l’espai de coordinació, és fonamental per a la integritat del treball que desenvolupem donat partim de la fragmentació d’enfocs i pràctiques a una visió més global que ajudada a ajustar una resposta centrada a la realitat.

La cooperació́ entre entitats ens permet:

  • Generar coneixements mutus.
  • Sumar les capacitats i recursos de cadascuna.
  • Aprofitar i complementar aquests recursos.
  • Identificar i obtenir nous recursos.
  • Poder dur a terme projectes amb major abast social, que siguin coherents entre ells i no es contradiguin.
  • Veure créixer noves influències i projectes socials.
  • Ens aporta creixement cap a altres horitzons.

El treball en xarxa fomenta els objectius i acció comuns, incloure diferents visions i cooperar per aconseguir-los, som útils per a altres entitats, des d’una horitzontalitat en la presa de decisions i el sentiment de pertinència participativa i compromís conjunt: actuem juntes!!!!

El repte actual per Andròmines és reforçar la motivació per cooperar, incrementant i millorant els espais per coneixement mutu. Sobretot dedicant més temps a la coordinació i així entre altres aspectes aconseguir sensibilització i aconseguint el recolzament de les Administracions Públiques.

Andròmines tenim molt clar que la xarxa no és una finalitat sinó un mitjà per aconseguir els nostres objectius comuns. Estem segures que la comunicació recíproca, el diàleg permanent i l’intercanvi d’idees, són essencials per una construcció i gestió col·lectiva del coneixement, de tal manera que el compartir ens empodera per a seguir el camí del canvi a millor.

El treball en xarxa necessita de l’impuls, la iniciativa i el treball de persones i d’entitats concretes que dinamitzen la xarxa. El lideratge de la xarxa ha de ser compartit per tal de sumar els esforços i les capacitats de les persones. Andròmines a les diferents xarxes de les que som membres hem tingut aquest paper quan hem pensat que podíem aportar elements qualitatius al conjunt d’entitats per tal d’arribar a sumar. Creiem que ha estat i és un compromís de tota l’organització no només dels representants que són a les reunions.

I sempre, sempre, ens hem basat en un coneixement mutu i la confiança entre les organitzacions i persones.

Andròmines aposta per un treball en xarxa des de premisses bàsiques com:

  • Tots participem, tots liderem.
  • Transparència en la presa de decisions i en els recursos.
  • Sabem el que fan la resta de membres.
  • Avaluem l’acció́ comú́ i el funcionament de la xarxa.
  • Aprofitem les oportunitats de les noves tecnologies per comunicar-nos.
  • Som conscients que les xarxes són principalment relacions entre persones.
  • Fem incidència per a millorar determinades lleis i polítiques sociolaborals i a la vegada per la cura del medi ambient.

Andròmines hem participat a la creació de diverses xarxes de treball per donar resposta a persones en risc d’exclusió i pera millorar la gestió dels residus. A la vegada Andròmines pertany i treballa de manera coordinada amb entitats i organismes d’àmbits diversos, a nivell de barri, comarcal, autonòmic, estatal i europeu, i intercanviem experiències d’inserció sociolaboral i tractament de residus, aportem alternatives i promovem la sensibilització ciutadana. Des d’aquí donar les gràcies a totes les entitats i companys que lluiten per a poder fer realitat la nostra missió, compartides amb totes elles.

I quins aspectes són els que treballem en xarxa?

Desenvolupem projectes d’inserció laboral on el treball amb altres entitats del tercer sector és clau per afavorir un objectiu comú: la inserció.

  •        Programa Incorpora
  •         Programa Labora

Ens coordinem amb altres entitats del tercer sector i organismes públics per afavorir la inserció laboral dels col·lectius vulnerables. Tenim molts convenis de col·laboració que ens deriven persones que necessiten recursos d’inserció i de formació només a tall d’exemple els darrers signats són:

  • Serveis Socials La Llagosta
  • EMFO Mollet
  • Barberà Inserta

Som promotors i participem a diferents xarxes i federacions:.

  • FEICAT
  • ECAS
  • XES
  • AERESS
  • DILTET
  • XARXA D’INCLUSIÓ SOCIAL DE MONTCADA I REIXAC
  • XARXA D’INSERCIÓ SOCIOLABORAL DE BARCELONA
  • TPS (TAULA DE PARTICIPACIÓ SOCIAL)
  • BARCELONA +SOSTENIBLE

compartir

En definitiva Andròmines a les xarxes, com en el nostre dia a dia, aprenem de la pròpia experiència, de la pròpia pràctica. I no parem d’aprendre. Ens acompanyes?

 

 

Montse Romo

Responsable de Comunicació i Estratégia