–>
Hi ha objectes que sembla que resisteixen molt bé el pas del temps. Potser envelleixen els materials, sí, però la seva història continua intacta. Una ràdio transistor dels anys seixanta, una màquina d’escriure groga amb les tecles marcades per l’ús, una càmera de Super 8 que algú va fer servir per gravar les vacances d’estiu. Cap d’aquests objectes es fabrica avui, i paradoxalment, per això avui desperten tant d’interès.
La gràcia d’aquests objectes va més enllà de la nostàlgia buida. És quelcom més concret, una presència que no es troba en els objectes actuals: tenen forma, textura, pes, disseny i historia. En una època en què molts articles es fabriquen de manera similar, tenir una peça amb caràcter és una manera de recuperar alguna cosa més personal.
A Reparadís, al Mercat de Sant Antoni, tenim objectes d’aquest tipus. No sempre els mateixos, per que els objectes, com les persones, són únics. Quan una peça troba la persona adequada, marxa. Després n’arriba un altre, amb una nova història per explicar. És aquest canvi constant el que fa que valgui la pena tornar-hi una vegada i una altra. Descobreix els objectes singulars i dispositius recondicionats de Reparadís.
Per què la gent busca objectes retro avui
El mercat d’objectes retro i vintage ha crescut de manera sostinguda durant els darrers anys i sembla que no serà un fenomen passatger. Darrere hi ha una combinació de factors que val la pena entendre i que responen a diversos canvis en la manera com consumim, decorem els espais i valorem els objectes que ens envolten.
El primer és el cansament del disseny genèric. Els productes actuals s’assemblen entre ells. Un altaveu Bluetooth de 2025 podria ser qualsevol cosa i, més que menys, tots son similars (comparteixen formes, materials i estètiques semblants). Una ràdio de fusta dels anys cinquanta, en canvi, tenia una identitat inconfusible. Escollir un objecte amb historia és també una decisió conscient, és una manera d’allunyar-se del consum accelerat que genera cada vegada més residus i de recuperar una relació més meditada amb les coses que comprem.
El segon és el valor de la permanència. Un objecte que ha durat seixanta o setanta anys ja ha demostrat alguna cosa. No necessita cap certificat de qualitat.
El tercer és la connexió emocional. Moltes persones busquen una ràdio perquè en recorden una a casa dels avis. Altres volen una màquina d’escriure per escriure d’una manera diferent, més lenta i més física. Altres busquen una càmera analògica perquè les fotos de pel·lícula tenen una textura que cap filtre digital reprodueix. En tots els casos el valor no està només en l’objecte, sinó en el vincle que crea amb qui l’ha triat.
Ràdios: quan escoltar la ràdio era un acte conscient
La Telefunken Viena que tenim ara a la botiga no va néixer a Alemanya. Va néixer a Getafe, el 1964, fabricada per Telefunken Radiotécnica Ibérica. Té sis vàlvules, dos altaveus el·líptics i un tocadiscos que admetia fins a deu discos apilats. Va sortir anunciada a la revista Selecciones Reader’s Digest l’agost del 64. Costava 14.500 pessetes, quan un salari mitjà era d’unes 3.000 pessetes al mes. Algú, en aquell moment, va decidir que valia la pena.
No sabem qui era. No sabem en quina casa va sonar. No sabem si posaven música o notícies o partits de futbol els diumenges. El cable trenat que té al damunt el va enrotllar algú per última vegada i ja no va tornar a desenrotllar.
Ara és aquí. L’Oriol diu que hi ha ràdios que quan arriben ja saps que marxaran soles. Aquesta n’és una.
No sempre en tenim. De vegades passen setmanes sense cap ràdio interessant. Després arriben dues a la vegada i una marxa el mateix dia.
Una marca que apareix sovint en aquest món és Inter Electrónica, una marca barcelonina fundada el 1948, i les seves ràdios van sonar en cases, platges i parcs de la ciutat durant dècades.
Màquines d’escriure: escriure amb les mans
Si les ràdios connecten amb el so, les màquines d’escriure connecten amb la paraula física. El tacte de les tecles, el so del carro, la marca de la tinta sobre el paper. Són sensacions que cap teclat modern reprodueix.
Ara mateix tenim una màquina d’escriure groga a la botiga. Crida l’atenció des de lluny, té caràcter propi i està en bon estat. És el tipus de peça que la gent para a mirar quan passa per davant de la parada.
Les màquines d’escriure portàtils dels anys seixanta i setanta, com les Olivetti, les Hermes o les Brother, concentren la demanda més alta. Són robustes, funcionals i tenen un disseny que ha influït molts productes actuals. Una bona Olivetti en funcionament és avui una peça valuosa, especialment en si conserva la caixa original.
El que no s’ha de fer és comprar una màquina d’escriure antiga sense provar-la. Les gomes dels rodets es deterioren, els mecanismes d’avanç de paper es bloquegen i les cintes s’assequen. Tots aquests problemes tenen solució, però cal saber-ho abans de pagar.
Càmeres analògiques i Super 8: les imatges que no s’esborren
El mercat de càmeres analògiques ha viscut un creixement notable en els darrers anys. La fotografia de pel·lícula ha tornat, especialment entre persones joves que busquen una experiència diferent: disparar sense veure el resultat immediatament, revelar, esperar.
Les càmeres rèflex analògiques dels anys vuitanta i noranta, com les Canon AE-1 o les Pentax, són les més buscades per a ús real. Ara mateix tenim una càmera rèflex analògica a la botiga, en bon estat i amb objectiu.
Però hi ha un objecte que sovint passa desapercebut i que té una historia preciosa: les càmeres de Super 8. Van ser el format domèstic dels anys seixanta i setanta. Amb elles, milers de famílies van gravar les seves vacances, els primers passos dels fills, les festes del barri. Les imatges que van capturar tenen una qualitat visual i emotiva que cap vídeo digital reprodueix. Ara mateix tenim una càmera de Super 8 a la botiga. És una peça per a algú que sap el que té entre mans, o per a algú que vol descobrir-ho.
Cada peça té una sola oportunitat
Treballar amb objectes únics vol dir acceptar una cosa: no hi ha reposició. Si avui tenim una màquina d’escriure groga, demà potser no en tindrem cap. Si arriba una càmera de Super 8 en bon estat, és perquè algú la va cuidar durant dècades i ara ha decidit que és hora de passar-la endavant.
Aquesta és l’ànima de Reparadís, i també la d’Andròmines. No treballem amb catàlegs ni amb comandes al proveïdor. Treballem amb el que arriba, ho revisem, l’estimem una mica i el connectem amb qui ho sabrà apreciar.
Hi ha qui entra buscant una cosa i en troba una altra. Fa poc va venir algú que volia una màquina d’escriure. Se’n va anar amb la màquina i amb uns binocles. Va dir alguna cosa com que si aquell mes no hagués anat tan just, s’hauria emportat la meitat de la botiga. No va ser l’única vegada que hem sentit una cosa així.
De vegades és una ràdio. De vegades és un vinil vermell que no s’assembla a res que hagis vist. De vegades és un objecte sense nom clar que et roba el cor i no saps ben bé per què.
Per això no podem dir «vine la setmana que ve que tindrem X». Podem dir: vine quan puguis, perquè el que trobaràs avui no ho trobaràs demà.
Reparadís i l’Economia Circular aplicada als objectes singulars
A Reparadís treballem amb dos tipus d’objectes que comparteixen el mateix principi: cap cosa ha d’acabar al contenidor si encara pot tenir vida útil.
Els dispositius tecnològics recondicionats segueixen el cicle de l’Economia Circular: recollida, tractament, recondicionament i nova venda. Els objectes retro i singulars segueixen un camí paral·lel: arriben a nosaltres, els revisem, els posem bonics i els connectem amb la persona adequada. L’Economia Circular aplicada a la tecnologia redueix emissions, estalvia recursos i allarga la vida dels objectes.
En tots dos casos, l’objectiu és el mateix. Allargar la vida de les coses. Reduir els Residus Tecnològics i els residus en general. Fer que cada objecte arribi on pot ser apreciat de debò.
Reparadís forma part d’Andròmines, una organització de l’economia social i solidària amb més de vint anys d’experiència en inserció sociolaboral i gestió responsable de Residus Tecnològics. Cada compra a Reparadís té un impacte social i ambiental real i mesurable.
Comptem amb el suport de la Generalitat de Catalunya i l’Agència de Residus de Catalunya.
On trobar objectes vintage a Barcelona
Barcelona té un mercat de vintage actiu, però trobar peces en bon estat i a preu raonable no sempre és senzill. El Mercat Gòtic d’Antiguitats, amb 28 comerciants professionals especialitzats, és una referència per a col·leccionistes. Els Encants, un dels mercats més antics d’Europa, ofereix una gran varietat d’objectes cada setmana a la plaça de les Glòries.
A Reparadís tenim peces seleccionades, revisades i amb historia verificada. La botiga és al Mercat de Sant Antoni, parades 163-165. Un espai on la tecnologia recondicionada i els objectes singulars conviuen en el mateix lloc.
No sempre tenim el mateix. I això no és una limitació: és exactament el que som. Cada objecte és únic, cada persona que entra és única, i de vegades coincideixen en el moment just. Vine al Mercat de Sant Antoni quan puguis. El que trobaràs avui no ho trobaràs demà.
Vine a les parades 163-165 del Mercat de Sant Antoni.
Reparadís · Mercat de Sant Antoni · Parades 163-165 · Barcelona
Amb el suport de la Generalitat de Catalunya i l’Agència de Residus de Catalunya