Saber és estalviar!!!: l’intercanvi d’informació permet estalviar

per admin

En un punt de recollida de residus per als ciutadans, l’encarregat, parlant amb un company que està realitzant hores en benefici de la comunitat, se n’adona que és una persona amb coneixements d’electrònica industrial, ja que aquesta a estat la seva professió. Comencen a comentar com els ciutadans llencen objectes que encara tenen utilitat, i com molts dels objectes electrònics que porten es poden reparar de manera simple. Al cap de 10 minuts ja tenien decidit intentar provar com amb poques nocions, es pot reparar objectes electrònics no trencats.

S’ha fet un petit experiment. L’objectiu és comprovar com una persona amb coneixements bàsics d’electrònica pot arribar a reparar un electrodomèstic. S’han rebut una sèrie d’objectes electrònics, que per als propietaris ja no tenen cap servei. Els motius que es van donar són tan variats com els propis objectes:

• Telèfon mòbil: “tinc un de mes modern”
• Radio-CD: “no em funciona bé la radio”
• Una escombreta amb motor per rentar la pols de les prestatgeries: “No la fem servir mai”
• Un portàtil: “el carregador s’ha trencat i la targeta gràfica no funciona”
• Una calculadora simple: “No s’encén”
• Una lot: “No s’encén”.
• Un voltímetre: no funciona.

S’han considerat dos nivells de coneixements:

• Nivell baix d’electrònica: l’encarregat sense formació.
• Nivell intermig: l’encarregat amb nocions, quan el tècnic electrònic li ha ensenyat.

Un cop seleccionats, s’han portat a la zona de triatge i desballestament. Primer l’encarregat ha triat els objectes que funcionen dels que no. Segons la primera fase, els aparells reutilitzables són:

• El telèfon mòbil i l’escombreta perquè funcionen correctament.
• La calculadora i la lot perquè no tenien piles.

Aleshores el company que està fent Treballs en Benefici a la comunitat i que és tècnic electrònic ha donat 1 hora de classe d’electrònica bàsica sobre quins són els components principals d’un aparell elèctric i les avaries més comuns.

Tot seguit, l’encarregat s’ha posat a repassar els objectes que anava a llençar i el resultat ha estat:

• La radio-CD: tenia un mal contacte de l’on/off degut a la brutícia acumulada, s’ha netejat amb alcohol, s’ha deixat assecar i ja funciona.
• El voltímetre: tenia el fusible fos i la pila descarregada. S’ha canviat la pila i el fusible, recuperant aquest d’una televisió de tub.
• L’ordinador: no s’ha pogut reparar.

Aquesta experiència demostra com amb unes nocions i una hora d’ensenyament d’electrònica, es pot aconseguir que aparells que s’anaven a llençar, poden seguir tenint una vida útil, reduir la seva càrrega mediambiental i amortitzar encara més el seu cost de compra, ja hi ha un estalvi en no haver de comprar cap aparell nou que substitueixi el que no funciona. Un altre conclusió extreta d’aquesta experiència, és que persones com l’especialista electrònic que està realitzant hores en benefici a la comunitat, poden tenir coneixements pràctics molt útils i fàcils d’aprendre per a la majoria. Així dons, mai no s’ha de rebutjar la possibilitat que algú pugui ensenyar coses útils. Aquest pot ser un factor d’inserció important, ja que demostres a persones amb risc d’exclusió social que poden desenvolupar funcions rellevants que millorin la vida de les persones del seu entorn. El cas exposat en aquest article mostra la capacitat de donar coneixements nous i de ser les pròpies persones d’inserció les que ajuden a millorar l’autoestima dels altres. No hi ha res millor per sentir-se bé, que ajudar i compartir amb els altres.

Medi ambient