LA REHABILITACIÓ: L’ÚNIC CAMÍ CAP A LA SEGURETAT CIUTADANA AMB MENYS COST ECONÒMIC I SOCIAL
Nota de premsa: CAMPANYA OBRIM LA PORTA A LA REHABILITACIÓ
Les persones que realitzen programes de rehabilitació durant el compliment de la seva pena reincideixen menys com ho demostren diferents estudis europeus
[1]. Aquest és el camí per tenir una societat amb més cohesió social i més seguretat ciutadana amb menys cost econòmic i social. És per això que presentem la campanya
Obrim la porta a la rehabilitació.
LA REHABILITACIÓ, EL MILLOR CAMÍ CAP A LA NO REINCIDÈNCIA
La rehabilitació és el procés que porta a una persona que ha tingut una determinada carrera delictiva, a percebre la delinqüència com una conducta no compatible amb la seva identitat actual”.Maruna 2001
[2]
Entenem per reincidència la nova comissió d’un delicte després del compliment d’una mesura penal de presó o medi obert
Cal recordar que l’article 25.2 de la Constitució espanyola diu que l’objectiu de la privació de llibertat és la rehabilitació dels penats. Tot i així el codi penal imposa penes de presó o mesures penals alternatives però poques vegades contenen la obligació de complir programes de rehabilitació: Tot i que el sistema penal català s’orienta clarament a la rehabilitació la participació en programes és majoritàriament voluntària.
Perquè rehabilitació:
(i) Serveix per reduir la probabilitat de reincidència (Efectivitat)
(ii) Dóna noves oportunitats per a la rehabilitació a persones que molt probablement han presentat molts dèficits en la seva trajectòria (Justícia)
(iii) Vol reduir els efectes col·laterals dels càstigs (en la pròpia persona, en les famílies) (Humanitat) (Travis, 2005)
[3]Factors que faciliten la rehabilitació:
· Voluntat de canvi de l’intern
· Recolzament familiar i social
· Existència de serveis especialitzats (formació, educació, terapia,… )
· Acompanyament especialitzat
· Oportunitats d’inserció laboral i social un cop finalitzada la rehabilitació
L’ESTALVI QUE APORTEN ELS PROGRAMES DE REHABILITACIÓ
Segons un estudi europeu de S. Redondo
[4] (2001)
els programes de rehabilitació redueixen la probabilitat de reincidencia un 12%. Per tant, de cada 1.000 persones que surten en llibertat, reincidiran 120 menys si han fet rehabilitació correctament.
Cal tenir en compte que la reincidència real coneguda a Catalunya és del 40’3%
[5].
Tenint en compte els costos que suposaran per les presons aquestes 120 persones en el futur si tornen a ingressar a presó i el promig de dies que passa un penat a presó (652,3 dies
[6]), per cada 1.000 interns alliberats,
si es fa rehabilitació suposarà un estalvi de 6,5 milions d’euros els anys següents.El promig d’interns que han sortit en llibertat cada any des de 2006 fins 2010 és de 2.323.
CONDEMNES MÉS CURTES I AMB MENYS TEMPS D’ESTADA A PRESÓ, EL MILLOR CAMÍ CAP A LA NO REINCIDÈNCIA
Una pena de presó curta amb compliment de programa de rehabilitació i reinserció posterior implica menys reincidència, en canvi més temps de compliment de pena implica més desarrelament social, menys suport social i familiar i més possibilitats de fracàs en el procés de rehabilitació i reinserció.
Un total de 20.720 persones a Catalunya estan complint una mesura penal o de justícia juvenil. Respecte a la població total,
a Catalunya 274 de cada 100.000 habitants estan complint una d’aquestes mesures. Pel que fa a l’empresonament 144 persones de cada 100.000 habitants[7] han estat encarcerades el 2010 a Catalunya, mentre que a Europa[8] el promig ha estat de 70 persones.La Taxa d’encarcerament a
Europa[9]:
|
San Marino
|
0
|
Bulgaria
|
120
|
|
FaeroeIslands (Denmark)
|
25
|
Isle of Man (United Kingdom)
|
127
|
|
Liechtenstein
|
28
|
Guernsey (United Kingdom)
|
128
|
|
Iceland
|
55
|
Romania
|
132
|
|
Finland
|
60
|
Luxembourg
|
139
|
|
Kosovo/Kosova
|
62
|
Malta
|
140
|
|
BosniaandHerzegovina: Federation
|
67
|
Catalunya
|
141
|
|
Slovenia
|
67
|
Serbia
|
143
|
|
Andorra
|
71
|
United Kingdom: Scotland
|
147
|
|
Denmark
|
71
|
Armenia
|
149
|
|
Norway
|
71
|
Hungary
|
153
|
|
Monaco
|
76
|
United Kingdom: England&Wales
|
155
|
|
BosniaandHerzegovina: RepublikaSrpska
|
77
|
Montenegro
|
157
|
|
Sweden
|
78
|
Albania
|
159
|
|
Switzerland
|
79
|
Spain
|
163
|
|
United Kingdom: NorthernIreland
|
85
|
Turkey
|
165
|
|
Germany – Land by Land
|
88
|
Gibraltar (United Kingdom)
|
169
|
|
Germany
|
88
|
Moldova (Republic of)
|
177
|
|
Netherlands
|
94
|
Slovakia
|
185
|
Cal afegir que
la taxa de criminalitat (delictes comesos) de Catalunya esta per sota de la mitjana Europea, de 46,7[10], per cada 1.000 hab, molt per sota la mitjana europea, que és de 70,4. 61’9% el 2010.Des de l’any 2000 fins avui, el nombre de persones empresonades ha augmentat constantment a Catalunya. Pel contrari, la delinqüència no ha augmentat durant aquest període:
Taxa de persones empresonades per cada 100.000 habitants i taxa de delictes[11] per 1.000 habitants. Catalunya[12]
Tot i aquestes dades de, tendència a la baixa de la criminalitat, el nombre de presos augmenta, cosa que ens porta a afirmar l’increment punitiu en els últims anys.
A Catalunya la mitjana de condemna total imposada és de 7’5 anys el 2010 [13] les condemnes superiors a 5 anys són el 44%, mentre que a Europa el 29’9% [14] . Cal tenir en compte que el Consell d’Europa defineix com a pena de llarga durada, aquella que supera els 3 anys de durada
. En canvi socialment la consciència diu que tenim un codi penal tou i que la gent no compleix la mesura de presó.
Tots els estudis demostren que les persones que obtenen la llibertat condicional reincideixen menys que els que obtenen la llibertat directe, en canvi només un 23% de condemnats a presó passen per llibertat condicional al final de la condemna. Sobretot tenint en compte que els estudis de risc de reincidència fets ens diuen que entorn el 50% de la població reclusa té un risc de reincidència baix.
ENCARA HEM DE MILLORAR
· Hem de creure en la rehabilitació, el ciutadà i els professionals de les xarxes judicials i de serveis socials.
· Donada la voluntarietat del compliment de programes de rehabilitació cal que el sistema millori per a ser més motivador i oferir encara més oportunitats. A Catalunya només el 35% dels penats, segueixen programes de rehabilitació
· Cal incrementar el 3er grau o compliment de pena en la comunitat, i acelerar la seva aplicación, per tal d’iniciar el procés de reinserció el més aviat possible i garantir-ne l’èxit.
· La reinserció postpenitenciària és tasca de tots, hem de donar oportunitats, disminuir la discriminació, ja que han pagat el seu deute i tenen dret a una nova oportunitat.
· Cal donar valor al treball dels professionals de l’execució penal.
LA TAULA DE PARTICIPACIÓ SOCIAL
La Taula de participació social és un organ d’interlocució entre el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya i 90 entitats socials. Conjuntament treballem per millorar l’execució penal a Catalunya complint el que diu la constitució en l’art 25.2 indica clarament que l’objectiu de la privació de llibertat és la rehabilitació dels penats. Treballem en la millora de la qualitat dels serveis d’execució penal (propostes de millora, formació dels professionals de les entitats, definició d’estàndards de qualitat,…) , en la implicació de la societat civil (reconeixement mutu societat civil-administració, establiment de xarxes de treball compartit,…)i en la sensibilització social (donant a conèixer el sistema i les seves necessitats).
“Tots aquests arguments i dades són el que motiva la campanya de les entitats socials de la TPS que avui us presentem. Com dèiem al començament, els principals motius de la campanya són:
- Les persones que realitzen programes de rehabilitació durant el compliment de la seva pena reincideixen menys.
- Aquest és el camí per tenir una societat amb més cohesió social i més seguretat ciutadana amb menys cost econòmic i social.
Us convidem a visitar el blog de la tps part social:
http://partsocialdelatps.blogspot.com/
[1] Cid/Larrauri (eds,), La delincuencia violenta. Prevención, rehabilitación o castigo (articles: McGuire, Dobash). Redondo,S: El tratamiento psicológico de los delincuentes.
[2] Maruna, S.(2001).
Making Good. How ex-Convicts Reform and Rebuild their Lives. Washington: American Psychological Association.
[3] Travis, J. (2005).
But they all come back. Facing the challenges of prisoner reentry. Whasington: The Urban Institute.
[4] Redondo, Sanchez Meca i Garrido (2001) a Traetment of offenders and recividivism:assessment of the effectivenees of programmes aplied in Europ. Psychology in spain, 2001, Vol 5. No1, 47-62)
[5] segons dades oficials estadístiques Dept. justicia del 2009 gencat
[6] S’ha fet el càlcul en base al promig de dies que passa un penat a presó: 652,3 dies. Aquest nombre de dies és inferior a la durada promig de les condemnes (2.726 dies), perquè es descompta temps en llibertat condicional, preventives i altres.
[7] Segons web gencat.cat
[8] Font:
The international Centre for Prison Studies
[9] Font:
Theinternational Centre for PrisonStudies
[10] Font: Otro derecho penal es posible
[11] No es computen els delictes enregistrats per les policies locals ja que no estan disponibles de tot el període.
[12] Font: dades oficials gencat a partir de dades del Ministeri de l’Interior i del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.
[13] Font estadístiques gencat.cat
[14] Font Consell d’Europa:space one dades del 1 de setembre de 2009. Publicat març 2011
Un any més, durant aquests darrers mesos de setembre, octubre i novembre, s’ha dut a terme a l’Institut La Ferreria del municipi de Montcada i Reixac el Projecte d’ “Internet i La teva Família”.
