Internet i la teva família: un projecte digital per a les famílies.

Acció social

Un any més, durant aquests darrers mesos de setembre, octubre i novembre, s’ha dut a terme a l’Institut La Ferreria del municipi de Montcada i Reixac el Projecte d’ “Internet i La teva Família”.

Aquest any els pares de l’ Institut, conjuntament amb els seus fills han gaudit d’un aprenentatge digital, s’han submergit en les noves tecnologies i han après ha adaptar-se als nous temps.

Conjuntament, pares, fills i escola han trobat un espai de comunicació i interrelació on s’han debatut aquells temes que més els preocupa. S’ha establert un lloc de trobada on s’han establert dinàmiques de respecte, comunicació i educació en família.

Finalment, tots els participants van presentar el Projecte i els aprenentatges assolits davant de l’escola en una Jornada Final el dia 14 de Novembre. Tothom va ser convidat, van participar professors, familiars, Andròmines, i van comptar amb la presència de la Policia de la Generalitat “Mossos d’Esquadra”, els quals van presenciar la Jornada i van fer unes xerrades sobre perills, riscos i seguretat a la Xarxa. La Jornada va ser tot un èxit.

Un total de 29 persones van poder gaudir d’ aquest projecte, i no podem oblidar la participació activa de l’IES La Ferreria. A més el projecte ha comptat amb una dinamitzadora d’Andròmines, la qual ha donat formació de qualitat, ha establert llaços i ha estat el punt de connexió entre tots els participants.

Un cop més Andròmines ha complert amb la seva labor Social contribuint a eradicar la bretxa digital i a evitar que els nostres joves corrin perills, conscienciant-los activament sobre els riscos i les mesures de seguretat que cal adoptar, a la vegada que mantenen una relació més propera amb els pares i l’institut.

Les avaluacions finals de tots els participants sobre el Projecte han arribat a l’excel·lent. Ha estat una gran experiència per a totes i tots, la qual només es pot qualificar d’èxit total.  Esperem que l’any vinent pugui repetir-se l’experiència i arribar encara a més famílies!

Andròmines

Et venen tot el que volen? Greenwashing o marketing verd.

Medi ambient

Saps què és? Doncs el greenwashing és  un terme anglès que es refereix a l’ús d’arguments ecològics amb fins mercantils. És a dir, utilitzen els termes ecològic, natural,biodegradable, etc per publicitar productes que realment no ho són tant.
És clar, a cap empresa li agrada que la relacionin amb termes com contaminació, productes tòxics, ús de grans quantitats d’aigua o d’altres recursos per la producció del producte, etc. I el que fan algunes empreses és donar informació no del tot certa o minimitzar al màxim els perills ambientals, és a dir, fan greenwashing.

Des del 1995, hi ha una associació que vetlla per això, i a la qual podem acudir en cas de reclamació. És Autocontrol, Asociación para la Autorregulación de la Comunicación Comercial, i on, siguis particular o col•lectiu, pots donar a conèixer casos on la publicitat no segueix unes normes ètiques.

Des del 2009, el Ministerio de Medio Ambiente es va posar ferm en aquest tema ja que veia com de manera gradual anaven augmentant, molts cops de manera injustificada, els termes relacionats amb el medi ambient. Des d’aleshores es va crear un codi, el Codi d’autorregulació sobre arguments ambientals a comunicacions comercials, que permet seguir unes directrius de com fer aquest tipus de publicitat.

Pots consultar la noticia i el codi en aquests enllaços:
http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Cerco/propaganda/verde/elpepisoc/20090622elpepisoc_2/Tes
http://www.elpais.com/elpaismedia/ultimahora/media/201110/06/sociedad/20111006elpepusoc_1_Pes_PDF.pdf
Tot aquest treball posat en marxa més durament des de fa un parell anys ha tingut els seus fruits. Aquest mes d’octubre s’ha cridat l’atenció a Honda, la marca d’automòbils, per publicitat verda enganyosa. Honda ha hagut de rectificar el seu anunci.

Pots llegir la noticia al següent enllaç:
http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Primeros/anuncios/condenados/publicidad/verde/enganosa/elpepusoc/20111006elpepusoc_13/Tes

Aquest és un gran inici però per part nostra, què podem fer?
Sobretot hem de ser conscients de la problemàtica real ambiental, fer compres coherents, assessorar-nos i llegir bé la lletra petita abans de comprar. Si som crítics amb tot allò que ens posen davant podrem evolucionar cap a una societat millor tant per les persones com pel medi ambient.

Andròmines

Obrim la porta a la rehabilitació:

Acció social

LA REHABILITACIÓ: L’ÚNIC CAMÍ CAP A LA SEGURETAT CIUTADANA AMB MENYS COST ECONÒMIC I SOCIAL

Nota de premsa: CAMPANYA OBRIM LA PORTA A LA REHABILITACIÓ
Les persones que realitzen programes de rehabilitació durant el compliment de la seva pena reincideixen menys com ho demostren diferents estudis europeus [1]. Aquest és el camí per tenir una societat amb més cohesió social i més seguretat ciutadana amb menys cost econòmic i social. És per això que presentem la campanya Obrim la porta a la rehabilitació.
LA REHABILITACIÓ, EL MILLOR CAMÍ  CAP A LA NO REINCIDÈNCIA
La rehabilitació és el procés que porta a una persona que ha tingut una determinada carrera delictiva, a percebre la delinqüència com una conducta no  compatible amb la seva identitat actual”.Maruna 2001[2]
Entenem per reincidència la nova comissió d’un delicte després del compliment d’una mesura penal de presó o medi obert
Cal recordar que l’article 25.2 de la Constitució espanyola  diu que l’objectiu de la privació de llibertat és la rehabilitació dels penats. Tot i així el codi penal imposa penes de presó o mesures penals alternatives però poques vegades contenen la obligació de complir  programes de rehabilitació: Tot i que el sistema penal català s’orienta clarament a la rehabilitació la participació en programes és majoritàriament  voluntària.
Perquè rehabilitació:
     (i)            Serveix per reduir la probabilitat de reincidència (Efectivitat)
   (ii)            Dóna noves oportunitats per a la rehabilitació a persones que molt probablement han presentat molts dèficits en la seva trajectòria (Justícia)
 (iii)            Vol reduir els efectes col·laterals dels càstigs (en la pròpia persona, en les famílies) (Humanitat) (Travis, 2005)[3]
Factors que faciliten la rehabilitació:
·         Voluntat de canvi de l’intern
·         Recolzament familiar i social
·         Existència de serveis especialitzats (formació, educació, terapia,… )
·         Acompanyament especialitzat
·         Oportunitats d’inserció laboral i social un cop finalitzada la rehabilitació
L’ESTALVI QUE APORTEN ELS PROGRAMES DE REHABILITACIÓ
Segons un estudi europeu de S. Redondo[4] (2001) els programes de rehabilitació redueixen la probabilitat de reincidencia un 12%. Per tant, de cada 1.000 persones que surten en llibertat, reincidiran 120 menys si han fet rehabilitació correctament.
Cal tenir en compte que la  reincidència real coneguda a Catalunya és del 40’3%[5].
Tenint en compte els costos que suposaran per les presons aquestes 120 persones en el futur si tornen a ingressar a presó i el promig de dies que passa un penat a presó (652,3 dies[6]), per cada 1.000 interns alliberats, si es fa rehabilitació suposarà un estalvi de 6,5 milions d’euros els anys següents.
El promig d’interns que han sortit en llibertat cada any des de 2006 fins 2010 és de 2.323.
CONDEMNES MÉS CURTES I AMB MENYS TEMPS D’ESTADA A PRESÓ, EL MILLOR CAMÍ CAP A LA NO REINCIDÈNCIA
Una pena de presó curta amb compliment de programa de rehabilitació i reinserció posterior implica menys reincidència, en canvi més temps de compliment de pena implica més desarrelament social, menys suport social i familiar i més possibilitats de fracàs en el procés de rehabilitació i reinserció.
Un total de 20.720 persones a Catalunya estan complint una mesura penal o de justícia juvenil. Respecte a la població total, a Catalunya 274 de cada 100.000 habitants estan complint una d’aquestes mesures. Pel que fa a l’empresonament  144 persones de cada 100.000 habitants[7] han estat encarcerades el 2010 a Catalunya, mentre que a Europa[8] el promig ha estat de 70 persones.
La Taxa d’encarcerament a Europa[9]:
San Marino
0
Bulgaria
120
FaeroeIslands (Denmark)
25
Isle of Man (United Kingdom)
127
Liechtenstein
28
Guernsey (United Kingdom)
128
Iceland
55
Romania
132
Finland
60
Luxembourg
139
Kosovo/Kosova
62
Malta
140
BosniaandHerzegovina: Federation
67
Catalunya
141
Slovenia
67
Serbia
143
Andorra
71
United Kingdom: Scotland
147
Denmark
71
Armenia
149
Norway
71
Hungary
153
Monaco
76
United Kingdom: England&Wales
155
BosniaandHerzegovina: RepublikaSrpska
77
Montenegro
157
Sweden
78
Albania
159
Switzerland
79
Spain
163
United Kingdom: NorthernIreland
85
Turkey
165
Germany – Land by Land
88
Gibraltar (United Kingdom)
169
Germany
88
Moldova (Republic of)
177
Netherlands
94
Slovakia
185
Cal afegir que la taxa de criminalitat (delictes comesos) de Catalunya esta per sota de la mitjana Europea, de 46,7[10], per cada 1.000 hab, molt per sota la mitjana europea, que és de 70,4. 61’9% el 2010.
Des de l’any 2000 fins avui, el nombre de persones empresonades ha augmentat constantment a Catalunya. Pel contrari, la delinqüència no ha augmentat durant aquest període:
Taxa de persones empresonades per cada 100.000 habitants i taxa de delictes[11] per 1.000 habitants. Catalunya[12]
Tot i aquestes dades de, tendència a la baixa de la criminalitat, el nombre de presos augmenta, cosa que ens porta a afirmar l’increment punitiu en els últims anys.
 A Catalunya la mitjana de condemna total imposada és de 7’5 anys el 2010 [13] les condemnes superiors a 5 anys són  el 44%, mentre que a Europa el 29’9% [14] . Cal tenir en compte que el Consell d’Europa defineix com a pena de llarga durada, aquella que supera els 3 anys de durada. En canvi socialment la consciència diu que tenim un codi penal tou i que la gent no compleix la mesura de presó.
Tots els estudis demostren que les persones que obtenen la llibertat condicional reincideixen menys que els que obtenen la llibertat directe, en canvi només un 23% de condemnats a presó passen per llibertat condicional al final de la condemna. Sobretot tenint en compte que els estudis de risc de reincidència fets ens diuen que entorn el 50% de la població reclusa té un risc de reincidència baix.
ENCARA HEM DE MILLORAR
·         Hem de creure en la rehabilitació, el ciutadà i els professionals de les xarxes judicials i de serveis socials.
·         Donada la voluntarietat del compliment de programes de rehabilitació cal que el sistema millori per a ser més motivador i oferir encara més oportunitats. A Catalunya només el 35% dels penats, segueixen programes de rehabilitació
·         Cal incrementar el 3er grau o compliment de pena en la comunitat, i acelerar la seva aplicación, per tal d’iniciar el procés de reinserció el més aviat possible i garantir-ne l’èxit.
·         La reinserció postpenitenciària és tasca de tots, hem de donar oportunitats, disminuir la discriminació, ja que han pagat el seu deute i tenen dret a una nova oportunitat.
·         Cal donar valor al treball dels professionals de l’execució penal.
LA TAULA DE PARTICIPACIÓ SOCIAL
La Taula de participació social és un organ d’interlocució entre el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya i 90 entitats socials. Conjuntament treballem per millorar l’execució penal a Catalunya complint el que diu la  constitució en l’art 25.2 indica clarament que l’objectiu de la privació de llibertat és la rehabilitació dels penats. Treballem en la millora de la qualitat dels serveis d’execució penal (propostes de millora, formació dels professionals de les entitats, definició d’estàndards de qualitat,…) , en la implicació de la societat civil (reconeixement mutu societat civil-administració, establiment de xarxes de treball compartit,…)i en la sensibilització social (donant a conèixer el sistema i les seves necessitats).
“Tots aquests arguments i dades són el que motiva la campanya de les entitats socials de la TPS que avui us presentem. Com dèiem al començament, els principals motius de la campanya són:
  • Les persones que realitzen programes de rehabilitació durant el compliment de la seva pena reincideixen  menys. 
  • Aquest és el camí per tenir una societat amb més cohesió social i més seguretat ciutadana amb menys cost econòmic i social.

Us convidem a visitar el blog de la tps part social:

http://partsocialdelatps.blogspot.com/


[1] Cid/Larrauri (eds,), La delincuencia violenta. Prevención, rehabilitación o castigo (articles: McGuire, Dobash). Redondo,S: El tratamiento psicológico de los delincuentes.
[2] Maruna, S.(2001). Making Good. How ex-Convicts Reform and Rebuild their Lives. Washington: American Psychological Association.
[3] Travis, J. (2005). But they all come back. Facing the challenges of prisoner reentry. Whasington: The Urban Institute.
[4] Redondo, Sanchez Meca i Garrido (2001) a Traetment of offenders and recividivism:assessment of the effectivenees of programmes aplied in Europ. Psychology in spain, 2001, Vol 5. No1, 47-62)
[5] segons dades oficials estadístiques Dept. justicia  del 2009 gencat
[6] S’ha fet el càlcul en base al promig de dies que passa un penat a presó: 652,3 dies. Aquest nombre de dies és inferior a la durada promig de les condemnes (2.726 dies), perquè es descompta temps en llibertat condicional, preventives i altres.
[7] Segons web gencat.cat
[8] Font: The international Centre for Prison Studies
[9] Font: Theinternational Centre for PrisonStudies
[10] Font: Otro derecho penal es posible
[11] No es computen els delictes enregistrats per les policies locals ja que no estan disponibles de tot el període.
[12] Font: dades oficials gencat a partir de dades del Ministeri de l’Interior i del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.
[13] Font estadístiques gencat.cat

[14] Font Consell d’Europa:space one dades del 1 de setembre de 2009. Publicat març 2011