Avantprojecte de llei de residus i recursos de Catalunya, una oportunitat de futur

Avantprojecte de llei de residus i recursos de Catalunya, una oportunitat de futur

Medi ambient

L’actual pujada mundial de preus té a veure amb esdeveniments concrets, com la guerra a Ucraïna o el tall en les cadenes de subministraments protagonitzades per la Xina. Aquest model de consum actual, a més de tenir una forta dependència amb esdeveniments que succeeixen en altres territoris, també provoca greus injustícies ambientals, econòmiques i socials dins i fora de Catalunya. A més a més, implica l’esgotament dels recursos naturals disponibles per les nostres generacions futures.

Per atenuar aquesta problemàtica, la Comissió Europea treballa per impulsar l’economia circular per a l’any 2050, amb normativa i accions concretes en sectors estratègics com l’energia, la producció d’aliments o els residus.

Per ara, Catalunya no compleix alguns punts de les directives europees actuals, com l’objectiu de recollida selectiva i de gestió de residus establert a la Directiva 2018/851 del Parlament Europeu i Consell. Aquests objectius també s’han treballat en diferents lleis impulsades pel Parlament de Catalunya i, actualment, ha entrat a debat l’Avantprojecte de Llei de residus i recursos.

És possible viure a Catalunya sense que ens afecti l’escala d’inflació de preus?

Aquesta nova llei comporta una gran oportunitat per aconseguir una transició ecosocial, on es posi en el centre la protecció del medi ambient, la salut de les persones i la disminució de la pobresa de la societat.

Catalunya té l’oportunitat de ser un territori alineat amb altres zones europees, que ja apliquen normatives similar i que també aposti per cadenes de subministrament curtes, atenuant l’efecte que puguin tenir altres esdeveniments futurs en la nostra economia.

Què ens agrada de l’avantprojecte de llei?

La llei aposta per reduir la dependència dels recursos importats d’altres països, apostant per l’ús eficient i circular dels recursos propis i aliens. Posa al centre la salut de les persones, amb l’objectiu de reduir la vulnerabilitat de la població i del medi ambient davant dels impactes adversos del canvi climàtic. Es proposa l’aplicació d’exempcions i taxes reduïdes a persones o unitats familiars en risc de pobresa o d’exclusió social (així com entitats). Però també contempla la reducció de taxes quan es realitzin accions de compostatge, de prevenció o de preparació per a la reutilització.

A més a més suggereix trencar amb la cultura d’un sol ús amb la prohibició de diferents plàstics, lluitant contra el sobreembalatge, i proposa un impost que gravarà productes específics no reutilitzables (sense importar el tipus de material).

Es continua impulsant la jerarquia de residus on es prioritza la prevenció, seguides de la reutilització, el reciclatge i la valorització. S’introdueix l’anàlisi de cicle de vida i la petjada de carboni per garantir el millor tractament dels residus. A més, la llei especifica que la deposició i la incineració són formes no vàlides de gestió de residus, i que cal minimitzar-les.

Els objectius de prevenció de residus

L’objectiu prioritari és prevenir la generació de residus. La finalitat de la futura llei és arribar l’any 2035 amb una reducció del 25% respecte a l’any 2010.

Es suggereixen objectius específics per algunes fraccions, com el tèxtil (reducció del 25% per l’any 2030 respecte al 2019), les tovalloletes humides, els bolquers i els productes menstruals d’un sol ús (un 60% per l’any 2030). Cal destacar que, en el cas del tèxtil, es recomana l’obligatorietat d’incorporar la venda de roba de segona mà als establiments més grans de 1.200 m2, fomentant de manera decidida la reutilització com a prioritat a grans superfícies.

Objectius de prevenció de residus
Elaboració pròpia
Objectius de preparació per a la reutilització i reciclatge residus municipals
Elaboració pròpia Objectius de preparació per a la reutilització i reciclatge residus municipals

La reutilització, tornem al segle passat?

La reutilització d’envasos de begudes a Catalunya continua funcionant en el canal HORECA. Tot que en els últims anys ha disminuït el % d’envasos reutilitzats, s’incorporen objectius nous de reutilització pels envasos de cerveses, begudes refrescants, aigües envasades, vins, caves i espumosos. L’informe Catalunya cap al Residu Zero elaborat per Rezero indica que en 20 anys la quota d’envasos reutilitzables ha caigut un 16%.

Font: Rezero informe Catalunya cap al residu zero

La situació pel canal domèstic encara és pitjor. Actualment, costa trobar establiments amb l’opció de retornar els envasos per la seva reutilització, però aquesta situació haurà de canviar molt si es volen aconseguir els propòsits de la llei d’un 60% per l’any 2030. Els majors de 40 encara recordaran com aquest sistema de retorn era molt habitual a finals del segle passat.

També es proposen, entre d’altres, objectius de reutilització per envasos de menjar i begudes, envasos emprats al comerç electrònic i objectius de preparació per a la reutilització i reciclatge de residus municipals. A més, les empreses que generin més de 10 tones anuals de RAEE hauran de destinar una persona gestora de Preparació per a la reutilització.

Una declaració d’intencions

El nou marc legal vol posar èmfasi en la jerarquia de residus. L’Agència de Residus de Catalunya, entitat pública que ha liderat la proposta d’Avantprojecte, passarà a anomenar-se l’Agència de l’Economia Circular, eliminant la paraula “residus” del seu nom. Però més rellevant és que l’avantprojecte parla d’un ús eficient dels recursos, amb la finalitat, entre d’altres, de finançar mesures que facilitin una transició cap a una economia circular i baixa en carboni.

Alguns exemples de Projectes d'Andròmines de prevenció i gestió de residus
Alguns exemples de Projectes d’Andròmines de prevenció i gestió de residus

També es volen introduir conceptes i continguts sobre prevenció i gestió de residus al currículum escolar, aspecte que aplaudim i considerem d’especial rellevància. Des d’Andròmines fa anys que impulsem accions d’educació ambiental i, enguany, tenim en marxa el projecte educatiu Generació Reset i tallers de conscienciació ambiental de Preciós plàstic.

Però, és l’avantprojecte de llei prou ambiciosa?

Quan analitzem la generació de residus d’un país, podem observar que aquesta té una dependència molt alta amb el creixement econòmic. En general, els països rics tenen una generació de residus per persona i dia molt més alta que els països pobres o en vies de desenvolupament.

A Catalunya, durant els anys de crisis, s’afirma una disminució de residus, que torna a augmentar lleugerament quan l’economia comença a recuperar-se. En els últims anys, la crisi de COVID-19 també ha provocat una disminució general dels residus, per la disminució de l’activitat econòmica i del turisme.

L’avantprojecte de llei no té en compte aquesta associació i caldrà veure si les mesures que s’apliquen són suficient per disminuir la generació de residus i s’aconsegueix desvincular la generació de residus amb el creixement econòmic. A més, falten objectius de prevenció per determinades tipologies de residus, com els voluminosos o el malbaratament alimentari, així com altres accions per limitar productes en sectors específics (com el sector HORECA).

La reutilització d’envasos en el canal HORECA i domèstic

La reutilització en el canal HORECA mai ha deixat d’existir per la majoria de begudes, però la situació és molt diferent pels vins, caves i espumosos. A Catalunya existeixen més de 600 cellers i una producció de 3,1 milions d’hectolitres. Tanmateix la falta de plantes de rentat, la gran varietat d’ampolles de vi i el poc interès per part del sector de la distribució fa molt difícil impulsar la reutilització en aquest sector. Cal que l’administració s’impliqui per fer possible la reutilització en el sector vitivinícola, ja que projectes com el Rewine, demostren els beneficis ambientals, socials i econòmics de la reutilització d’aquests envasos.

Existeixen, per altra banda, projectes de reutilització de botelles de vi a altres països que funcionen amb èxit. El cas de les botelles de la regió d’Estíria a Àustria és un bon model a seguir.

De totes maneres, pel que fa al canal domèstic, cal la complicitat de l’administració i una aposta decidida per impulsar la reutilització d’envasos en els grans canals de distribució.

El tèxtil i la fast fashion

Font Rezero

Des de l’inici de la dècada del 2000, la producció de moda s’ha duplicat. De mitjana, comprem un 60% més de roba que fa 15 anys. La sobreproducció és només possible per la dependència de la indústria de les fibres sintètiques, que actualment representen el 69% de totes les fibres de producció. La moda de fast fashion, amb preus cada vegada més baixos, implica fabricar amb una qualitat més baixa sense imposar un estàndard mínim de durabilitat.

Aquesta realitat fa difícil que es disminueixi la generació de residus tèxtils un 25% per l’any 2030 si no s’imposen més mesures a l’avantprojecte de llei. De fet, s’estima que, en una dècada, la producció de tèxtil es dupliqui a l’actual producció.

La creació d’un SCRAP (Sistema de Responsabilitat Ampliada del Productor) ajudarà a cobrir els costos de recollida i reutilització del material tèxtil, però caldrà destinar també recursos a enfortir les entitats i els sistemes actuals de recollida, reutilització i reciclatge.

S’ha d’aprofitar per impulsar iniciatives que ja existeixen i que fomenten la recircularitat de la roba través de la seva reutilització, com la cooperativa Roba Amiga i les entitats que en formen part. O projectes d’investigació col·lectiva com Reimagine Textile a Mataró, o Texans pel Clima de Solidança, La Fabric@ i Back To Eco.

Seria interessant incloure també altres mesures com prohibir materials i productes perillosos, implantar un eco-disseny per assegurar una durada llarga del material o implantar un mínim de preparació per a la reutilització per part de les empreses.

Els residus d’aparells elèctrics i electrònics

Durant el tercer trimestre del 2022 està prevista una proposta de la Comissió Europea sobre el dret a reparar, que apostarà per incentivar als consumidors a reparar, a més d’obligacions als fabricants a donar informació sobre la reparació dels aparells. Actualment, altres països com França s’han avançat introduint l’obligatorietat per part dels fabricants un índex de reparabilitat.

L’article 38 de l’avantprojecte es parla de fomentar productes amb ecodisseny, evitar l’obsolescència programada i facilitar peces de recanvi i manuals, però no es parla com totes aquestes accions es materialitzen.

Des d’Andròmines, creiem que la preparació per a la reutilització dels aparells elèctrics i electrònics encara és una assignatura pendent a Catalunya. Manquen centres de Preparació per a la Reutilització perquè sigui una via prioritària de gestió de residus, així com impulsar la regulació de les condicions de funcionament dels centres de reutilització.

Què hauria d’incloure l’avantprojecte de llei per fer possible la reutilització d’aparells elèctrics i electrònics?

  1. Fomentar l’ecodisseny, no només per apropar la fàcil reparació al consumidor, sinó també per disminuir l’ús de productes químics i elements rars que s’extreuen en zones de conflictes armats, incomplint els drets humans o agreujant l’impacte ambiental i en la salut de les persones, i facilitar la reciclabilitat dels seus components.
  2. Fomentar l’ús d’eines comunes per la reparació dels aparells entre les diferents marques (eliminar eines concretes segons model o marca d’aparell), així com disminuir l’ús d’eines especialitzades per la seva reparació.
  3. Dotar, per part de les marques, de peces i components per tots els models que existeixen en el mercat a preus lògics i assequibles.
  4. Facilitar manuals de reparació i manteniment dels equips i garantir les actualitzacions informàtiques durant un període llarg de temps i dotar d’alternatives viables o compensacions un cop es deixa de garantir actualitzacions informàtiques
  5. L’administració ha de fomentar un fons de reparació que ofereixi als consumidors una reducció dels costos de reparació i ha d’obligar a les empreses informació sobre el % de reparabilitat dels seus aparells elèctrics i/o electrònics i que estigui a l’abast de la població. L’administració també ha de tenir i complir objectius de preparació per a la reutilització d’aparells elèctrics i electrònics i dotar d’espais d’assessorament i ajuda per la reparació d’aparells elèctrics i electrònics, com l’espai de Millor que Nou impulsat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
  6. Dotar de coneixements sobre reparació i impulsar l’educació ambiental sobre la població, explicant els impactes ambientals i socioeconòmics en la producció i gestió dels residus dels aparells elèctrics i electrònics.

Altres consideracions de l’avantprojecte de llei

L’avantprojecte de llei proposa l’aplicació d’un sistema de dipòsit, devolució i retorn per certs productes com les burilles de tabac, envasos de vidres, piles, residus d’aparells elèctric i electrònics o envasos de residus químics en petites quantitats per a ús domèstic, però no es fa menció d’aquest sistema pels envasos de begudes de plàstic, on l’objectiu europeu marca una recollida del 70% d’aquests envasos per l’any 2023 i, a Catalunya, la recollida d’envasos lleugers està estancada des de fa anys, només sistemes com el porta a porta o l’aplicació d’un SDDR podrien facilitar complir amb els objectius establerts, però l’avantprojecte apel·la a la llei espanyola on parla de l’aplicació del SDDR si no s’aconsegueixen els objectius de recuperació. Caldrà veure què és el que acaba passant.

Pel que fa al reciclatge, es posa èmfasi en la reciclabilitat del producte, afavorint una sèrie d’accions per evitar productes difícils de reciclar, però s’hauria de tenir en compte diversos aspectes des del seu disseny fins al seu reciclatge:

  1. Fomentar l’ecodisseny dels productes, sense oblidar els objectius de reducció i fomentant envasos i circuits per la reutilització.
  2. Fomentar envasos monomaterials, fàcils de reciclar i amb una vida útil llarga, que permeti reciclar el material com més cops millor.
  3. Protegir la salut de les persones amb envasos lliures de tòxics
  4. A través de la Responsabilitat Ampliada del Productor penalitzar els materials difícils de reciclar o de baixa reciclabilitat.
  5. Des de l’administració, evitar el greenwashing de les marques, avaluant i legislant sobre la informació en els envasos.
Aspectes per fer possible reutilització RAEE
Elaboració pròpia Aspectes per fer possible reutilització RAEE

Cap a una transició ecosocial justa

Des d’Andròmines, valorem positivament alguns articles de l’Avantprojecte de llei de residus i recursos, però creiem que cal impulsar una llei transformadora i referent per altres territoris. En aquest sentit, caldria impulsar altres propòsits de reducció de residus, limitacions de productes o, fins i tot, ser més ambiciosos amb la normativa prevista pels edificis públics i esdeveniments, per promoure l’exemplaritat de cara a la ciutadania. En general, cal enfortir els següents punts:

  • Desvincular la generació de residus amb el creixement econòmic (per aconseguir una reducció real dels residus).
  • Impulsar centres de reutilització.
  • Protegir i fomentar la participació de l’economia social i solidària.
  • Crear ocupació verda a Catalunya.
  • Augmentar els objectius i la normativa referent a residus concrets, com el tèxtil o els voluminosos.
  • Impulsar el SDDR (Sistema de dipòsit, devolució i retorn) per altres fraccions de residus.
  • Impulsar la reutilització d’envasos canal domèstic.

A més, manquen competències i recursos en l’àmbit municipal, on es poden aplicar més processos de transformació i on no es poden desenvolupar millors serveis de recollida selectiva i capil·lar si no es destinen més recursos.

També cal impulsar la reutilització des de l’ecodisseny, fins a la recollida dels recursos. Cal prioritzar aquesta via de gestió impulsant centres de reutilització i regulant les condicions de funcionament. Alhora, també cal fomentar recollides diferents dels que actualment existeixen, sobretot pels residus voluminosos, pels quals cal prioritzar la recollida domiciliària per a fer possible que s’augmentin els percentatges de reutilització actuals.

El pacte verd europeu és una oportunitat per aconseguir una transició ecològica, però sempre impulsant també una transició social i solidària, on es posa el centre tant la protecció de les persones com la del medi ambient, i on no es busquen solucions únicament tecnològiques als problemes actuals. Per obtenir això, és important que la llei treballi conjuntament amb altres àmbits, com l’econòmic, treball, indústria, justícia, ciència, etc.

També és imprescindible que es protegeixi i fomenti la participació de l’economia social i solidària en el sector de la gestió i reutilització de residus, ja que els beneficis socials de l’avantprojecte de llei no son dissociables dels beneficis ambientals. Els canvis que es proposen poden revertir en la creació d’ocupació verda a Catalunya en el sector de les empreses d’inserció i evitant la deslocalització geogràfica d’aquests llocs de treball.

Això és perquè les activitats de reutilització tenen un elevat potencial de d’ocupabilitat per a col·lectius en situació de risc. Com s’indica a l’estudi d’AERESS, per cada 10.000t de residus enviats a incineració es genera un lloc de treball, mentre que se’n generen 296 si són preparats per a reutilitzar o reparats.

La transformació comença per enfortir les xarxes locals

Cal adonar-se que les inversions europees per impulsar aquesta transició no poden anar a parar a grans empreses que controlen els diferents sectors, ampliant la bretxa i enfortint els oligopolis, i cal invertir en comunitats que impulsen aquesta transició ecosocial a través de xarxes de suport local presents al territori: plantes de preparació per a la reutilització de residus, xarxes de consum responsable, comunitats energètiques, etc.

La llei aposta per reduir la dependència dels recursos importats d’altres països, apostant per l’ús eficient i circular dels recursos propis i aliens. Posa al centre la salut de les persones, amb l’objectiu de reduir la vulnerabilitat de la població i del medi ambient davant dels impactes adversos del canvi climàtic

Esperem, doncs, que l’avantprojecte de llei de residus i recursos segueixi el seu procés de debat i que no en surti retallat, ans al contrari, es puguin incorporar millores i més concreció en alguns dels seus apartats.

Una crida a l’acció per La Dignitat De Sobres

Una crida a l’acció per La Dignitat De Sobres

Acció social Medi ambient

Som moltes entitats les que lluitem contra el malbaratament alimentari i contra les situacions d’exclusió social en què viu gran part de la societat.

A Andròmines ens sumem a la lluita contra l’exclusió social a través de l’acompanyament a la inserció laboral de persones vulnerables. Duem a terme un programa on les persones participants realitzen itineraris d’inserció personals i, alhora, reben aliments. Aquests aliments milloren la cobertura de les seves necessitats bàsiques i els permet fer un millor procés de recerca de feina.

També treballem per evitar el malbaratament que es produeix en tota la cadena de producció, distribució i consum d’aliments. Ho fem redirigint aquells aliments que acabarien a les escombraries de manera que els puguin aprofitar persones que es troben en situacions de carència econòmica.

Què hem après sobre el malbaratament alimentari?

malbaratament problemaEl malbaratament alimentari és un problema ètic, econòmic, social i ambiental. És inacceptable que mentre un 11% de la població mundial pateix desnutrició, existeixin aliments que no es consumeixen.

Espanya és el setè país de la Unió Europea que més menjar malbarata (7,7 milions de tones a l’any) segons les dades del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació. Això seria l’equivalent a llençar a la brossa 3.000 milions d’euros cada any.

Per evitar aquest malbaratament és necessari que s’abordi la problemàtica a tota la cadena de producció, distribució i consum. Cal mencionar, però, que a Europa el malbaratament es concentra majorment en el consumidor final, on el 53% de tot el malbaratament es realitza a casa. Indubtablement, molt d’aquest malbaratament és causat per fases prèvies de la cadena alimentària. És per això, que és necessari impulsar una legislació a tots els nivells, des de la seva producció fins al consumidor final.

En aquest sentit, les mesures en l’àmbit europeu haurien d’adoptar una visió més integral del malbaratament alimentari que cobreixi tot el sistema i no només el seu consum final.

Campanya contra el malbaratament alimentari

El 26 de gener, coincidint amb el dia de l’educació ambiental i amb el suport de l’Agència de Residus de Catalunya, Andròmines va llançar la campanya Dignitat de sobres. L’objectiu era lluitar per la dignificació dels aliments descartats en la cadena de producció, distribució i consum però que compleixen totes les garanties sanitàries pel consum humà.

Durant aquests anys hem vist com es descarten aliments per diferents motius:

  • No compleixen els estàndards de mida i color.
  • Una mala logística.
  • Estimació de vendes incorrectes.
  • Confusió entre data de consum preferent i data de caducitat, etc.

Causes malbaratamentAixò fa que cada dia es llencin a les escombraries tones d’aliments aptes pel consum humà. Per això a Andròmines lluitem per redirigir l’excedent a les persones usuàries del programa una Mossegada a l’exclusió. Quins beneficis volem aconseguir?

Els col·lectius en risc d’exclusió social i el malbaratament alimentari

Tot i que la prioritat és evitar el malbaratament alimentari, un cop generat, cal aplicar mesures per donar sortida a aquest aliment que no ha estat consumit.

Des d’Andròmines redirigim aliments descartats i els oferim a col·lectius en risc d’exclusió social que formen part de programes d’inserció sociolaboral. D’aquesta manera ajudem a pal·liar la quantitat de residus generats i la situació econòmica i social de diferents col·lectius.

Però com veuen els col·lectius en risc d’exclusió social aquesta donació d’aliments?

La majoria de vegades associem les sobres d’aliments amb mala qualitat o aliments en mal estat. Tot i això, la gran majoria dels aliments que acaben a la brossa compleixen les normatives sanitàries amb la mateixa qualitat que els aliments que sí que consumim.

Són dignes els aliments sobrers que redirigim a col·lectius en risc d’exclusió social?

La resposta és rotundament sí, ja que ens assegurem complir amb totes les mesures de seguretat alimentaria. El problema està en la nostra percepció en menjar aliment que ha estat descartat en algun pas de la cadena de producció, distribució i consum i que es distribueix de forma gratuïta als col·lectius en risc d’exclusió social.

Com podem aconseguir menjar en bon estat de forma gratuïta?

Això és només possible amb la col·laboració de productors, distribuïdors, consumidors que volen que aquest menjar no acabi a les escombraries, d’entitats, tècnics i voluntaris que s’esforcen per donar una sortida digna a aquests aliments i de persones en risc d’exclusió social que ens ajuden a pal·liar els impactes ambientals, socials i econòmics que provoca el malbaratament alimentari.

Hem elaborat una anàlisi per veure quines són les millors maneres de reduir el malbaratament en famílies receptores. És per això, que la campanya Dignitat de Sobres també ha creat un canal a través d’un grup de whatsapp amb les persones usuàries de la Mossegada. Volem donar idees de com cuinar i acompanyar perquè interaccionin entre elles i s’ajudin per no malbaratar el menjar donat. Hem posat en marxa tallers per evitar el malbaratament alimentari i per ensenyar diferents opcions de cuina amb el menjar de temporada. També mostrem tècniques per allargar la durada dels aliments (vinagreta, escabetx, chutney, etc.). Per l’elaboració d’aquests tallers hem fet diverses enquestes a les persones usuàries amb l’objectiu d’adaptar-los a les seves necessitats.

Vols treure el nas a un dels nostres tallers?

Distribució d’aliments per persones en risc d’exclusió social

Andròmines fa anys que recupera aliments i els ofereix a persones en risc d’exclusió social que realitzen un procés d’inserció sociolaboral.

  • A través de la nostra experiència hem vist que una bona organització interna és vital per no generar malbaratament alimentari en la distribució d’aquests aliments. És per això que dins de la campanya també hem elaborat una guia per a persones tècniques i voluntàries que entreguen aliments per evitar el malbaratament que es pugui generar en la recepció i donació d’aliments. També hem preparat un taller per a tècniques i voluntàries per les entitats que vegin la necessitat de formar-los per disminuir el malbaratament alimentari generat en la donació i un díptic informatiu per les persones usuàries de la nostra entitat o d’altres.

L’elaboració d’aquesta campanya ha estat possible gràcies a la col·laboració d’un comitè d’experts que ens ha guiat amb l’enfocament i el material de la campanya, format, entre d’altres, per l’Agència de Salut Pública de Catalunya, Banc de Recursos, Càritas, Banc dels aliments, Espigoladors i Rezero.

I jo, què puc fer?

Si vols ajudar a Andròmines a reduir el malbaratament alimentari i lluitar contra l’exclusió social t’oferim diferents respostes segons si ets empresa, centre educatiu, entitat o ciutadania.

i tu què pots fer?

  • Empresa o centre educatiu: podem recollir i gestionar l’excedent alimentari mentre ajusteu les racions.
  • Oferim diferents tallers si sou una entitat social que es dedica a l’entrega d’aliments o que voleu treballar el valor dels aliments.
  • Si ets un/a ciutadà/na, oferim tallers oberts a la ciutadania o pots fer-te voluntari/a.

Comptem amb tu!!!

La responsabilitat d’evitar residus d’aparells elèctrics i electrònics

La responsabilitat d’evitar residus d’aparells elèctrics i electrònics

Medi ambient

En anteriors reflexions, Andròmines hem intentat aproximar-nos als impactes negatius dels residus d’aparell elèctric i electrònics. Especialment, ens hem centrat en els telèfons mòbils:

Aquí hem analitzat els costos ambientals i socieconòmics de la producció de mòbils

Aquí parlem de la gestió dels residus d’aparells elèctrics i electrònics.

L’extracció i el procés de fabricació dels telèfons mòbil porten associades impactes ambientals negatius, baixes condicions laborals i, inclòs, efectes negatius en la salut de les persones. I la pregunta és, que s’està fent per revertir aquesta situació? 

El disseny dels telèfons mòbils

Actualment tenim en el mercat telèfons amb dissenys elegants i amb noves i millors propietats que fa uns anys. Per exemple, actualment hi ha mòbils impermeables, que poden submergir-se a l’aigua sense problemes. Aquests avantatges, però, porten associades pràctiques poc factibles per la seva reutilització o reciclatge, ja que ara per ara la majoria dels productors utilitzen, entre d’altres, bateries incrustades als seus dispositius. Això fa que els consumidors substitueixin els seus mòbils fàcilment quan la bateria no funciona correctament (quan fa uns anys es podia canviar la bateria). Alhora, fa que sigui encara més difícil substituir algunes parts del telèfon. Aquest fet ha portat a determinats productors a desenvolupar estratègies professionals de reparació com a part del missatge de la marca, però no seria millor fomentar l’ecodisseny del mòbil facilitant la seva reutilització i reciclatge?

Existeixen poques marques que han apostat per mòbils modulars, la més coneguda és Fairphone, tanmateix també han existit o existeixen altres projectes d’aquest tipus com Puzzlephone, Google, ZTE o projecte ARA de Motorola. Així i tot, perquè aquests telèfons mòbils siguin un èxit cal que els propietaris del programari i d’alguns components també potenciïn la circularitat dels telèfons modulars, cosa que complica la viabilitat dels projectes.

La legislació Europea sobre els aparells elèctrics i electrònics.

A Europa, menys del 40% dels aparells elèctrics i electrònics es recicla correctament i varia significativament segons el país. L’any 2020 la Comissió Europea va presentar un nou pla d’acció d’economia circular demanant més mesures per aconseguir una economia neutra en carboni, ambientalment sostenible, lliure de tòxics i totalment circular pel 2050.

Pel que fa a la generació de residus elèctrics i electrònics, la UE vol promoure productes de més llarga durada a través de la reutilització i la reparabilitat. Però la realitat és que avui en dia encara estem lluny d’obtenir una economia circular pel que fa als aparells elèctrics i electrònics. De fet, avui en dia encara existeixen rutes no oficials que a vegades acaben en una exportació il·legal i un tractament inapropiat d’aquests residus.

A través d’aquests canals, no només perdem l’oportunitat de recuperar diferents metalls, sinó que perdem l’oportunitat de crear nous llocs de treball al nostre territori.

Els consumidors, què estem fent?

El creixement de vendes de telèfons mòbils no deixa de créixer any rere any. Durant el 2021 es van vendre un 9% més que l’any anterior. Un dels motius d’aquest creixement és que la durada actual dels smartphones és d’entre 18 i 24 mesos. En canvi, si només ens centréssim a la part mecànica i electrònica, els smartphones haurien de durar entre 10 i 12 anys. En canvi si tenim en compte el software, entre 6 i 8 anys. Què està passant?

El fet que els smartphones tinguin una vida útil tan curta, promou que trobem smartphones “hivernant” a les cases perquè els seus usuaris no es volen despendre d’un aparell que conté informació delicada i personal. S’estima que a Europa existeixen 700 milions d’aparells “hivernant”. Si tots aquests aparells es reciclessin, generarien 15.000 tones de metalls com or, plata, coure o liti entre d’altres, amb un valor aproximant d’un bilió d’euros i una quantitat considerable de materials secundaris disponibles a la UE.

Com a consumidor què podem fer
Com a consumidor què podem fer?

Però que podem fer per evitar el nostre sobre consum d’aparells elèctrics i electrònics?:

  • Reavaluar la necessitat: Realment necessito aquest aparell?
  • Allarga la vida dels teus aparells: Mantenint el teu aparell net i cuidant la bateria
  • Compra aparells que no malmetin el medi ambient
  • Dona els aparells que encara funcionen a productes socials
  • Recicla els aparells correctament i no els deixis en un calaix a casa.

El procés de reciclatge

Teòricament, els productes més valuosos dels telèfons són metalls preciosos com l’or, la plata i el platí, que es troben dins de la placa de circuit. La bateria del telèfon mòbil també conté molts productes útils com coure, cadmi, níquel, alumini o liti entre d’altres, però es recicla de forma separada.

Per tant, pel reciclatge dels mòbils és necessari separar la bateria de la resta de components. Un cop separats, els mòbils es trituren i s’escalfen a 1100 ºC, convertint-los en pols i, d’aquí, es recuperen els metalls.

El paper d’Andròmines: Allargar la vida útil i reutilitzar els components elèctrics i electrònics.

Arran de la creixent problemàtica que suposa l’extracció de materials, la manufactura de mòbils i el tractament dels seus residus des d’Andròmines impulsem diferents accions de conscienciació i d’acció. De fet, si tens el mòbil espatllat o et funciona molt lent i no tens coneixements suficients per a la autoreparació, vine a Andròmines.

Igualment, recorda que aquí donàvem alguns consells que et poden ser útils.

Sabies les diferències per poder reparar entre marques?

D’una banda, a l’hora de desarmar els mòbils, en general Apple i Samsung són més difícils, i Huawei i Xiaomi són menys complicats, cosa que facilita una mica més poder canviar peces. Tot i això, s’ha de tenir en compte que per desmuntar els mòbils avui en dia s’han d’escalfar i és una mica més complicat, ja que abans amb els cargols era més fàcil. Avui en dia, però, molts components (altaveus, càmeres, vibradors, botons) són més fàcils de canviar que antigament.

Iphone 6 a15 86

Apple: Tot i la dificultat de desmuntar el mòbil, sí que podem trobar algunes peces fàcils de canviar: bateria, pantalla, botó tàctil, altaveu, micro d’orella, càmera frontal i del darrere. Tot i això, per dintre hi ha molta barreja i és complex, cosa que dificulta el canvi d’algunes peces com: altaveu, flex de càrrega, jack auricular.

Samsumg 510f

Samsung: És més difícil de desmuntar que Apple, perquè la majoria de models s’ha de fer per la pantalla i moltes vegades és difícil fer-ho sense trencar la pantalla. Alguns models s’obren des del darrere i això facilita l’accés a la part de dins. Un cop obert és bastant senzill canviar moltes peces: bateria, pantalla, altaveus, càmeres, vibrador, botons.

Huawei i Xiaomi: Són dos models senzills de d’obrir perquè es fa per la part del darrere, i així és més difícil que la pantalla es trenqui. Els dos han apostat per un muntatge més senzill i amb components fàcils de canviar: bateries, botons, pantalla, càmeres, altaveus, flex de càrrega, etc.

Xiaomi Redmi Note 7    Huawei pot-lx1

A Andròmines, disposem de les eines adequades i d’un servei de reparació de telèfons mòbils. T’animem a visitar les nostres instal·lacions del Bon Pastor:

Carrer de Fra Juníper Serra, 77, local 21-22, 08030 Barcelona

La reparació o reutilització d’aparells electrònics és la millora manera de pal·liar els impactes negatius relacionats amb l’extracció de minerals, fabricació i tractament de residus dels telèfons mòbils.

El suport de reparació d’aparells electrònics és possible gràcies a la col·laboració de l’Agència de Residus de Catalunya

Raül Paniagua

Tècnic ambiental a Andròmines

La gestió dels residus d’aparells elèctrics i electrònics

La gestió dels residus d’aparells elèctrics i electrònics

Actualitat Medi ambient

Quan rebutgem un aparell elèctric o electrònic hem de tenir en compte que contenen materials potencialment nocius que contaminen el medi ambient i la salut de les persones. La legislació de la Unió Europea controla l’ús de determinades substàncies químiques per disminuir aquests riscos, però la generació de residus elèctrics i electrònics continua suposant un gran problema pel món i pel continent Europeu.

Per començar, molt dels minerals que s’utilitzen en la tecnologia moderna provenen de països poc desenvolupats i on no es respecten els drets humans. En aquests països existeixen conflictes armats i abusos constants als drets humans, i tot i que el Parlament Europeu exigeix que els importadors europeus de minerals de terres rares facin comprovacions d’antecedents dels seus proveïdorsla legislació no és suficient, ja que els productes finals que es transporten a Europa (com els mòbils) d’altres països i que contenen aquest tipus de minerals, no estan obligats a comprovar els antecedents dels proveïdors.

Elements dels smartphones
Elements dels smartphones

Quants residus d’aparells elèctrics i electrònics es generen al món?

Cada any, es generen uns 50 milions de tones de residus d’aparells elèctrics i electrònics. La majoria d’aquests aparells es generen a Estats Units i Europa.  D’aquests, només el 20% es recicla, la resta, acaba en abocadors, incineradores o tractats de forma il·legal.

Específicament en la UE, es recicla menys del 40% dels residus elèctrics i electrònics, agreujant la dependència de recursos naturals provinents d’altres països, ja que  Europa no disposa dels recursos naturals per la fabricació d’aquests aparells. Això es podria solucionar en gran manera recirculant els components dels productes dels quals ens desfem i pal·liant els impactes negatius d’aquests aparells.

Però perquè aquests residus tenen un impacte tan negatiu?

Els productes elèctrics i electrònics contenen una llarga llista de components que són perjudicials per la salut de les persones i pel medi ambient: Mercuri, beril·li, cadmi, retardants, etc. És a dir, una gran quantitat de metalls pesants, toxines i productes químics. Quan es manipulen durant la seva eliminació aquests productes poden afectar a la salut de les persones, a l’aigua, l’aire, etc, sobretot, si no es tracten correctament. 

A més, els residus incinerats contribueixen a l’alliberament de diversos gasos perillosos, metalls pesants i diòxid de sofre a l’aire, enverinant la fauna i les comunitats locals, que pateixen cada cop més càncer, diabetis, alteracions hormonals, alteracions de la pell, neurotoxicitat, danys renals, hepàtics i reproductius, malaltia dels ossos, i molt més.

Com gestionem aquests residus perquè acabin a altres països?

Els residus elèctrics i electrònics no sempre acaben en les plantes de tractament sinó que s’exporten a països en desenvolupament o, a vegades, es troben en abocadors no controlats.

Tot i que les exportacions d’aquests residus és il·legal segons el conveni de Basilea, existeix una fina línia entre els productes de segona mà i els residus, ja que en moltes ocasions aquests residus s’exporten a altres països amb l’etiqueta de reutilitzables o conjuntament amb equips nous. Per verificar que no es tracta de residus, s’haurien de provar els equips, però això és gairebé impossible perquè els ports europeus estan intercanviant milions de contenidors, i tenen poques persones per dur a terme aquestes investigacions.

El cas d’Agbogbloshie, Ghana.

Agbogbloshie-Ghana
Agbogbloshie-Ghana

Aquesta situació provoca que molts dels aparells elèctrics i electrònics acabi a cementiris d’altres països, com el d’Agbogbloshie (Ghana), on cada any acaben uns 5 milions d’aquests aparells procedents d’Europa, Estats Units o Xina entre d’altres.

Amb el temps, Agbogbloshie ha acabat sent un abocador il·legal d’aquests aparells, i una font d’ingressos pels més pobres, que han de suportar les males condicions del territori per l’extracció de metalls. Aquests materials arriben com a donacions o declarada com a producte utilitzat per la reventa en el país, però des del Comissionat de l’ONU pels Drets Humans critiquen que molts comerciants declaren els aparells inutilitzats com usats per evitar els elevats costos de reciclatge en els països d’origen.

Prevenció de residus, disminució de la toxicitat dels aparells i mineria urbana com a part de la solució

Prevenció solució Raee
Prevenció solució Raee

El millor residu és aquell que no es genera, serveix, també, pels residus d’aparells elèctrics i electrònics. Cal disminuir la nostra generació de residus d’aquests aparells per disminuir els impactes negatius que generen.

Per això, no només cal canviar els nostres hàbits de consum, sinó que les administracions i les indústries han de treballar per tenir en el mercat aparells que no tinguin obsolescència programada, fàcils de reparar, reutilitzables i fàcils de reciclar. Cal prioritzar l’ecodisseny dels productes per disminuir els químics i toxicitat dels productes i de recircular tots aquells aparells o components que no fem servir o llencem.

En definitiva, necessitem posar en marxa la mineria urbana, concepte que va aparèixer a principis del segle XX i que plantejava que les grans ciutats poden produir suficients recursos secundaris per la producció a gran escala de matèries primeres, una ciutat convertida en una mina on els espais urbans són font de materials antropogènics i que es poden utilitzar i reutilitzar de manera cíclica.

Allargar la vida útil i reutilitzar els components elèctrics i electrònics

Arran de la creixent problemàtica que suposa l’extracció de materials, la manufactura de mòbils i el tractament dels seus residus des d’Andròmines impulsem diferents accions de conscienciació i d’acció! Si tens el mòbil espatllat o et funciona molt lent i no tens coneixements suficients per a la reparació o condicionament d’aquest, nosaltres disposem d’un servei de reparació de telèfons mòbils. T’animem a visitar les nostres instal·lacions de Bon Pastor:

Carrer de Fra Juníper Serra, 77, local 21-22, 08030 Barcelona

La reparació o reutilització d’aparells electrònics és la millora manera de pal·liar els impactes negatius relacionats amb l’extracció de minerals, fabricació i tractament de residus dels telèfons mòbils.

El suport de reparació d’aparells electrònics és possible gràcies a la col·laboració de l’Agència de Residus de Catalunya

Raül Paniagua

Tècnic ambiental en Andròmines

Els costos ambientals i socioeconòmics de la producció de telèfons mòbils

Els costos ambientals i socioeconòmics de la producció de telèfons mòbils

Actualitat Medi ambient

S’estima que l’any 2021 es van produir un total de 1.360 milions d’unitats, un 9% més que l’any anterior. Però quin és l’impacte ambiental i socioeconòmic d’una producció tan elevada?

La motxilla ecològica d’un smartphone

L’ús total de recursos durant la vida d’un producte, des de l’extracció fins a la seva disposició final, es coneix com a motxilla ecològica. La motxilla ecològica d’un smartphone és elevada, varia entre 40 i 80 quilograms, molt major al seu pes real. Per arribar a la fabricació de mòbils actual han calgut més de 500 milions de quilograms. Això ens fa preguntar, quan materials podem extreure en el planeta terra per la fabricació de telèfons mòbils?

Una font limitada de recursos

Durant els segles XX i XXI l’extracció de minerals ha crescut exponencialment. Aquest creixement és a causa de l’augment exponencial del consum de materials i de matèries primeres. S’estima que, tot i trobar nous jaciments o millorant la tecnologia, el pic de producció d’una part dels recursos es podria aconseguir abans de finals d’aquest segle. Concretament, la demanda d’almenys 14 materials essencials (plata, cadmi, cobalt, crom, coure, indi, liti, magnesi, níquel, plom, platí, toluè i zinc) podrien ser superior a les reserves que tenim abans del 2050.

De fet, recentment ja hem patit una crisi de subministrament en el nostre segle: Durant el confinament de la crisi de la COVID-19 la demanda global de productes electrònics es van disparar i, això, va provocar que s’esgotessin puntualment el subministrament de microxips. Això va implicar que molts aparells elèctrics com cotxes, consoles i smartphones s’esgotessin, i ens haguéssim d’esperar setmanes o mesos per obtenir el nostre producte.

Tot i que actualment el problema s’ha atenuat, en un futur s’agreujarà, ja que el consum de materials actuals no és sostenible en un planeta finit i l’esgotament de matèries primeres pot comportar a la falta de components per la fabricació d’aparells elèctrics i electrònics.

Els conflictes arreu del món

A més a més, l’extracció d’alguns minerals extrets per la fabricació de mòbils Per internet podem trobar diferents gràfics que analitzen els elements que s’utilitzen per a la fabricació d’un smartphone. Tot i això, existeix poca informació sobre el nombre real d’elements que s’usen per a la fabricació dels mòbils, que es mantenen en secret sobre les patents, però s’estima que es fa servir més de 70 elements de la taula periòdica. Coneixem que els principals metalls per la fabricació dels smartphones són el coure i l’or (per les connexions), el tungstè (per les resistències), el tàntal (pels condensadors), el liti (per les bateries), el silici (pels microxips) i l’estany per soldadures.

Una gran majoria d’aquests elements s’extreuen a diferents parts del món, sobretot a països del sud, on aquesta extracció provoca de forma directa o indirecte la mort de persones i la contaminació del medi ambient. Tant és així que avui en dia coneixem 4 elements que es fan servir en la fabricació de mòbils com els minerals de zona de conflictes, 3TG (tin, tantalum, tungsten i gold), és a dir, l’estany, el tàntal, el tungstè i l’or, també coneguts com els minerals de sang per les morts directes i indirectes que provoca la seva extracció.

Elements naturals de conflicte els 3TG

Tot i que l’1 de gener de 2021 va entrar en vigor a tot Europa una nova legislació amb l’objectiu de contribuir a regular el comerç d’aquests minerals, la legislació només afecta a les empreses situades en la part inferior de la cadena de subministrament, és a dir, a les que extreuen, transformen i refinen les matèries primeres i a les que importen productes en la fase del metall. La legislació no afecta en els productes acabats (com poden ser els mòbils), com fan la gran majoria de les empreses europees.

Els problemes en la salut

Una gran part dels impactes ambientals i socioeconòmics generats pels telèfons mòbils provenen de l’extracció de minerals, la fabricació i el tractament del seu residu. Concretament amb els problemes a la salut, els treballadors que es dediquen a recuperar els materials dels telèfons mòbils amb condicions laborals precàries, s’exposen a més de 1.000 substàncies perilloses. Aquesta situació s’agreuja quan l’exposició és sobre grups vulnerables com dones embarassades, on els residus electrònics pot suposar problemes pel fetus o, els infants, on l’exposició suposa canvis en la funció pulmonar, efectes respiratoris, danys en l’ADN, deteriorament en la funció tiroide i major risc a algunes malalties cròniques com el càncer o malalties cardiovasculars.

Aquests impactes es generen majoritàriament en països pobres, agreujat pel transport de residus elèctrics i electrònics que es fa des dels països rics.

Allargar la vida útil i reutilitzar els components elèctrics i electrònics

Arran de la creixent problemàtica que suposa l’extracció de materials, la manufactura de mòbils i el tractament dels seus residus des d’Andròmines impulsem diferents accions de conscienciació i d’acció! Si tens el mòbil espatllat o et funciona molt lent i no tens coneixements suficients per a la reparació o condicionament d’aquest, nosaltres disposem d’un servei de reparació de telèfons mòbils. T’animem a visitar les nostres instal·lacions de Bon Pastor:

Carrer de Fra Juníper Serra, 77, local 21-22, 08030 Barcelona

La reparació o reutilització d’aparells electrònics és la millora manera de pal·liar els impactes negatius relacionats amb l’extracció de minerals, fabricació i tractament de residus dels telèfons mòbils.

Servei de reparació de mòbils d’Andròmines. Allarguem la via útil del teu mòbil.

El suport de reparació d’aparells electrònics és possible gràcies a la col·laboració de l’Agència de Residus de Catalunya

Raül Paniagua

Tècnic ambiental en Andròmines

Setmana Europea de Prevenció de Residus 2021

Setmana Europea de Prevenció de Residus 2021

Actualitat Medi ambient

Ja tenim aquí la Setmana Europea de Prevenció de Residus. Del 20 de novembre al 28 de novembre de 2021 hi haurà un munt d’activitats encaminades al reciclatge, la reutilització i el consum responsable. Aquest any si: Tornem sense restriccions ni confinaments!

Des d’Andròmines ens dediquem tot l’any, no cal esperar una setmana a l’any per tornar-se ecologista. Però si que aquesta setmana serveix per projectar i visibilitzar les necessitats en la prevenció dels residus. Si més no, destacar l’acord de mínims i més que insuficient de la Cimera del Medi Ambient a Glasgow COP26.

Aquest any la Setmana de Prevenció Europea posa l’enfasis al binomi comunitat circular i comunitat sostenible. Treballar conjuntament per un planeta amb residus zero. Cal més que mai sensibilització, consum responsable i evitar la cultura d’un sol ús. I això s’aconsegueix amb la reutilització i la preparació per a la reutilització.

L’objectiu de la Setmana de Prevenció Europea és donar a conèixer les estratègies de reducció de residus de la Unió Europea i dels seus Estats membres. Fomentar les accions sostenibles i fer públic les tasques que es porten a terme per prevenir la reducció dels residus. I el més important, canviar els hàbits i el comportament dels consumidors, fent-los molt més sostenibles i compromesos amb el Medi Ambient. La Setmana de Prevenció Europea compta amb el suport de la Comissió Europea i fixen els objectius següents:

  • Donar a conèixer les estratègies de reducció de residus i la política de la UE i els estats membres.
  • Foment d’accions sostenibles per la reducció dels residus.
  • Fer públic les tasques realitzades pels diferents actors i agents en matèria de medi ambient.
  • Fer canviar el comportament quotidià de la ciutadania europea en relació a la producció i consum.

Andròmines aquest any 2021 hi participa amb activitats de prevenció i reducció de residus que són les següents:

Contra el canvi climàtic jo reutilitzo, i tu?

Aquesta campanya consisteix en el càlcul del total d’emissions de diòxid de carboni que s’eviten al comprar productes reutilitzats. Estem evitant el nou procés de producció/fabricació del producte. A través de la xarxa AERESS i els seus integrants amb més de 40 botigues especialitzades de productes recuperats i/o reutilitzats, mostrem als clients les emissions de diòxid de carboni que s’eviten al comprar productes reutilitzats. 

Reutilitzar més, tirar menys.

Reutilitzar més, tirar menys és una campanya coordinada per RREUSE, Red Europea d’Entitats Socials dedicades a la reutilització, reparació i reciclatge. La campanya te com a finalitat unir els esforços de totes les entitats participants, aportant les dades de les quantitats de residus recuperats als centres de preparació per la reutilització i reciclatge. A la nostre botiga s’explicarà als clients el motiu de la campanya emmarcada dintre de la Setmana Europea de Prevenció dels Residus i els beneficis ambientals derivats de l’acció, donació o compra.

– Recicla els llibres, una segona oportunitat.

A la Deixalleria municipal de Montcada i Reixac el contenidor de paper/cartró s’omple sempre de llibres en bon estat i que poden ser reutilitzats. Consisteix que aquells llibres en bon estat i objectes de ser reutilitzats, abans d’acabar al contenidor per al seu reciclatge, altres persones els puguin reutilitzar. 

Dóna vida a tots els teus objectes!!!

Què es fa amb els residus plàstics a Catalunya? Un laberint sense respostes, una solució transparent.

Què es fa amb els residus plàstics a Catalunya? Un laberint sense respostes, una solució transparent.

Medi ambient Sensibilització ambiental

Des de fa unes dècades, a Catalunya es controla els volums de generació i de recollida de residus per cada tipologia. D’aquesta manera, cada municipi pot desenvolupar accions concretes per reduir la generació de certs residus o pot realitzar plans o campanyes de sensibilització enfocades a fraccions concretes i així assolir els compliments que dicten les respectives lleis.

L’any 2020, la recollida selectiva a Catalunya va arribar a un 45,9% (Agència de Residus de Catalunya, 2020), i la recollida selectiva bruta d’envasos lleugers va ser de 183.365 tones. 

Però que passa amb els residus municipals un cop es recullen selectivament?

En general, els residus que es recullen selectivament impliquen una millor gestió i tractament d’aquests i, a l’hora, un menor cost pel ciutadà. 

El tractament depèn de cada fracció de residu. Per exemple, la matèria orgànica del contenidor marró va a parar a plantes industrials de compostatge amb l’objectiu de reduir el material i obtenir un material estabilitzat que serveix com compost. El vidre, tot i ser un material fàcilment reutilitzable, quan es recicla s’obté vidre triturat que s’utilitza per formar nou vidre. Altres materials que es recullen per altres vies, com aparells electrònics, mobles o aparells petits que es porten a la deixalleria, també tenen la seva via de gestió.

Per tant, és molt important que, si no podem reduir la nostra generació de residus domèstics (moltes vegades perquè no tenim l’opció per part dels productors i dels distribuïdors com les cadenes d’alimentació), els residus que generem s’han de llençar al contenidor correcte o portar-los al punt indicat (deixalleria o punt verd) per recuperar i recircular els nostres recursos.

Què passa amb els envasos lleugers? 

Les xifres estadístiques compten com envasos reciclats aquells que han sigut separats en les plantes de triatge amb bales de diferents materials i venudes a les empreses recicladores. A partir d’aquí, és més difícil seguir la seva pista. Alguns destins dels materials són:

  • Dels tetrabriks (compostos de 3 materials diferents: Plàstic, alumini i cartó) només es recupera el cartró que representa el 75% de tot el material. La resta, un 25% de polietilè i alumini, acaben en abocadors industrials (eldiario, 2019).
  • Els materials fèrrics i no fèrrics com l’alumini són fàcilment reciclable.

Pel que fa als altres envasos lleugers, les plantes de triatge els agrupen en bales de diferents categories. Aquestes bales són subhastades entre diferents empreses per reciclar el material.

En aquest punt, cal mencionar que en el mercat existeixen diferents tipus de plàstics i, quan són separats en les plantes de triatge, no tots són categoritzats individualment.

Què passa amb els plàstics un cop deixen les plantes de triatge?

Totes aquelles bales que estiguin separades només amb un material de plàstic, tenen la potencialitat de convertir-se en material reciclat de qualitat alimentària. Per exemple, les empreses recicladores de plàstic PET converteixen el 45-50% en material de qualitat alimentària (ENT, 2021) . Contràriament, si els diferents tipus de plàstics s’agrupen en una sola categoria, o aquesta categoria conté impropis o peculiaritats, aquests materials es reciclaran en els millors dels casos per altres aplicacions (downcycling). És per això, que es molt important que utilitzem els contenidors correctes a l’hora de separar els nostres residus. Si llencem els nostres envasos lleugers al contenidor groc, serà més difícil que el material s’embruti amb altres productes (menjar, bolquers, pols, etc) i es podrà aconseguir una separació de plàstic de qualitat.

Segons les dades de l’informe Changing trends in plastic waste trade: Plastic waste shipments report publicat per Zero Waste Europe l’any 2018, les empreses de reciclatge de residus plàstics se centren en el PET i PEAD. La resta de materials, tendeixen a exportar-se a altres països. Aquest mateix estudi estima les exportacions de plàstic d’Espanya en 318.926 tones (de tota mena de plàstic, no només d’envasos de plàstic).

Però, es poden exportar residus plàstics a altres països?

El cert és que tenim una gran dependència de les exportacions. Europa exporta aproximadament un 40% del plàstic recollit selectivament. 

La legislació de la Unió Europea classifica els residus plàstics com no perillosos, per tant, es poden exportar a altres països que no pertanyen a l’OCDE (Organització per la Cooperació i Desenvolupament Econòmic) seguint el procediment del Reglament, on la importació no estigui prohibida pels països de destinació i on aquestes exportacions no signifiquin la incineració o l’abocament d’aquests residus.

Tot i això, existeix una gran incertesa sobre què passa amb els residus als països importadors i una gran part d’aquests plàstics poden acabar en abocadors, incineradores o altres destins. Per tant, transportats il·legalment amb grans perjudicis  pel medi ambient, la salut de les persones i augmentant la bretxa social i ambiental entre els països rics i pobres.

Quines són les solucions?

A Europa, la producció de plàstics s’utilitza en major mesura per la indústria alimentària i l’embalatge (40%), bens de consums i llar (22%),  construcció i edificació (20%) i pel sector de l’automòbil (9%) entre d’altres (Comissió Europea). Per tant, a més a més de disminuir notablement l’ús intensiu que fem d’aquest material sobretot pel sector de l’alimentació, existeixen altres oportunitats que podrien suposar canvis positius:

  • Redissenyar plàstics o envasos de plàstics més durables, reutilitzables, reparables, fàcils de reciclar i eliminar les substàncies tòxiques que s’adhereixen.
  • Millorar la gestió dels residus plàstics amb una bona separació en origen i d’alta qualitat.
  • Complir la legislació vigent i enfortir i regular noves lleis per evitar les exportacions il·legals de residus plàstics.

Cal una implicació de totes les parts que estan involucrades en el procés de producció i reciclatge del material. Per poder transitar cap a una economia circular, s’ha de deixar d’actuar individualment, des dels productors, redissenyant els seus envasos per potenciar la seva reciclabilitat real, fins als recicladors, on la recollida i la classificació dels residus marcarà la qualitat del producte.

Preciós Plàstic, una altra manera de gestionar els residus plàstics

Els greus impactes ambientals i l’increment de la bretxa social i econòmica que provoca l’actual sistema de gestió dels residus plàstics ha suposat recentment una gran inquietud per Andròmines i la cooperativa la fàbric@.

És per això, que aquest any ens hem unit a la comunitat de Precious Plastic, amb l’objectiu de poder ajudar a trobar una solució a la gestió d’aquests residus.

Som conscients que el projecte Preciós Plàstic no soluciona de fons l’actual problema, però ajuda a sensibilitzar a la població en l’ús i el sobreús dels plàstics i ensenya un procés de reciclatge d’impacte més local i transparent. En una primera fase, el projecte ha realitzat una formació a joves en risc d’exclusió social i ha realitzat diferents tallers de sensibilització ambiental a escoles i altres esdeveniments.

Actualment, el projecte té dues màquines (una trituradora i una extrusora) per poder crear nous materials a partir dels residus plàstics. El projecte s’inicia amb la recuperació de PE, però l’objectiu és poder transformar en nous materials tota mena de plàstics posats en el mercat i obtenir un total de 4 màquines de codi obert gràcies a la iniciativa de Precious Plastic.

Volem que els materials que es realitzin dintre del projecte Preciós Plàstics siguin materials útils, durables i de qualitat. A més a més, controlarem els fluxos d’entrada i de sortida de tots els residus plàstics per poder donar a conèixer la traçabilitat del nostre sistema.

Sabem que el projecte no dona una solució a la problemàtica del plàstic, però sí que ajuda a conscienciar i generar un canvi d’hàbits per reduir l’ús dels plàstics, sobretot aquells més difícils de reciclar. Amb els nostres tallers volem empoderar a la ciutadania sobre coneixements més concrets en el procés de reciclatge dels diferents productes plàstics, i així poder decidir les opcions que generen menys impacte ambiental a l’hora de fer la compra. A l’hora, volem mostrar que es possible transformar els residus plàstics en productes a través d’un procés més transparent i d’àmbit local, però que cal una major implicació per part del sector econòmic i, també, de l’Administració. 

*Reglamento (CE) nº 1418/2007 del Parlamento Europeo y del Consejo relativo a relativo a la exportación, con fines de valorización, de determinados residuos enumerados en los anexos III o IIIA del Reglamento (CE) no 1013/2006 del Parlamento Europeo y del Consejo, a determinados países a los que no es aplicable la Decisión de la OCDE sobre el control de los movimientos transfronterizos de residuos

Arrenquem el projecte Preciós Plastic.

Arrenquem el projecte Preciós Plastic.

Actualitat Medi ambient

La Nau Vila Besòs és l’epicentre del nou projecte d’Andròmines Preciós Plastic a l’Eix Besòs, que pretén promoure la prevenció i reutilització dels residus plàstics, així com nous canals de reciclatge de plàstic, la creació de nous llocs de treball i la conscienciació ambiental. Avui, dia 5 de juny de 2021, ens sumem al dia del medi ambient amb aquesta nova proposta.


Avui dia existeixen múltiples exemples que marquen aquest camí: les administracions estan promovent lleis per la reducció de materials plàstics, com la directiva (UE) 2019/904 relativa a la reducció de l’impacte de determinats productes plàstics en el medi ambient; les empreses promouen accions com l’oferta de productes a granel o envasos reutilitzables; i la ciutadania cada cop és més respectuosa amb el medi ambient i participa activament en la reducció, reutilització i el reciclatge dels materials plàstics.

El plàstic i els problemes que generen


Com tots sabem, el plàstic s’ha convertit en un gran problema pel medi ambient i per la salut de les persones. El treball conjunt de les administracions, les empreses i la ciutadania ha de servir per reduir l’ús abusiu d’aquest producte, intentant evitar la generació de residus, promovent la reutilització de materials i fomentant el seu correcte reciclatge.

Tot i això, els plàstics continuen sent un problema. L’any 2018 es van generar a Europa 61,4 milions de tones de plàstic i, l’empaquetatge i l’envasat representaven més d’un terç de tots els plàstics fabricats. A més, s’estima que només un 10% de tot el plàstic generat al món s’han reciclat correctament. La pregunta, doncs, és clara: que podem fer per poder recuperar els plàstics i evitar els impactes negatius al medi ambient i a la salut?

Solucions


Preciós plastic vol crear una comunitat per poder recuperar certs residus plàstics (majoritàriament envasos d’un sòl ús) i transformar-los en nous productes.


Aquest juny hem començat una formació amb 8 joves on expliquem la gestió actual dels residus i els plàstics. A més a més, treballarem amb dues màquines: una trituradora i una extrusora per transformar els residus plàstics en nous productes. Així doncs, començarem a formar part de la comunicat “Precious Plastic”.


Més endavant, el projecte també realitzarà tallers de conscienciació ambiental i s’assistirà a esdeveniments per promoure el projecte.


El projecte Preciós Plastic és possible gràcies al finançament d’Impulsem el que fas de l’Ajuntament de Barcelona, Andròmines i la cooperativa la fàbric@.

Tallers ambientals Tic – reparacions vitals –

Tallers ambientals Tic – reparacions vitals –

Actualitat Medi ambient

Què vau fer el passat dijous 25 de març de 2021? Segurament per molts serà un dia qualsevol, però per Andròmines segurament passarà a ser una efemèride reconeguda. Després de més d’un any d’aturada per la pandèmia i les restriccions, per fi reiniciem els tallers ambientals presencials. Just dijous 25 de març al Centre Cívic l’Elèctric vam realitzar un taller de reparació de mòbils i tauletes, adreçat als joves.

Un taller molt limitat encara per les mesures de prevenció i amb un públic objectiu de tan sols sis participants, però molt contents de tornar a la nostra tasca d’educació ambiental.

Recordem que aquests tallers de reparació de mòbils i tauletes tenen com a objectiu apropar a la ciutadania i en concret al jovent a conèixer els mecanismes interiors i la tecnologia dels aparells elèctrics. Conèixer l’obsolescència programada, per tal d’evitar-la i allargar la vida útil de la tecnologia.

Els joves van poder gaudir dels consells pràctics del nostre tallerista tècnic en electrònica Andreu del Cabo, i van poder trastejar i obrir tant mòbils com tauletes per veure el seu funcionament intern.

En resum, hem tornat de nou i amb més ganes d’educació ambiental. Com sempre defensem la necessitat de reparar millor que comprar, és a dir, allargar la vida útil de la tecnologia. I un consum responsable.

Reconeixement al compromís amb el medi ambient

Reconeixement al compromís amb el medi ambient

Actualitat Medi ambient

Un any més, l’Agència de Residus de Catalunya ens ha atorgat el Diploma de participació de la Setmana Europea de la Prevenció de Residus 2020 que va tenir lloc del 21 al 29 de novembre de 2020.

És un gest simbòlic, però estem molt agraïts del reconeixement al nostre compromís amb el medi ambient. Sobretot aquest any 2020 marcat per la pandèmia de la COVID-19 i les mesures de restriccions establertes.

Entenem que no només és un reconeixement implícit a la nostra treball diaria, si no un reconeixement a que multiplicar el nombre d’activitats per tal de conscienciar a la societat, tot i estar amb restriccions per la pandèmia. Recordeu que aquesta campanya concretament es va voler emfatitzar a la visibilitat dels residus que precisament no es veuen: els invisibles.

Des d’aquí volem tornar a agrair la implicació a totes les participants, tant les companyes d’Andròmines  com al públic que va formar part de les nostres activitats. Recordeu que la cura del medi ambient no només és una setmana, sinó que cal un consum responsable i reutilització. Preguntat abans de comprar si realment ho necessites.

Continuem treballant per la sensibilització i no oblidem que la base de tot és la prevenció.

Gràcies per la cura del medi ambient