LES DONES D’ANDRÒMINES I LA ECONOMIA FEMINISTA

LES DONES D’ANDRÒMINES I LA ECONOMIA FEMINISTA

Acció social Actualitat

Andròmines avui volem posar en valor i fer protagonistes a totes aquelles dones que, en el seu dia a dia, són un exemple de lluita per fer un món millor i més inclusiu i just per a totes. Són dones que, amb el seu exemple i dedicació, sense demanar protagonisme (fins i tot fugint d’ell), ens ensenyen a cuidar, acompanyar, teixir, cuinar, reparar… cadascuna en la seva diversitat, amb saviesa pròpia i la seva força interna. En Andròmines som 23 dones, i avui visibilitzem l’enorme treball de 3 dones que cada dia tiren endavant els seus projectes amb moltes hores d’esforç:

María Jesús, responsable de la nostra botiga de Montcada i Reixac, treballadora incansable, sempre pendent de fills, nets, germans i tota la seva extensa família. Ha sabut superar grans obstacles amb un somriure i sempre amb paraules amables. Especialista a reutilitzar tot el que aparentment no ho és. 

Cintia, a càrrec de la nau de reutilització del Bon Pastor, liderant un projecte complex en un sector molt masculinizat. L’atenció al detall i l’energia més inesgotable de tot el Bon Pastor. Gràcies a ella, una nau industrial és un lloc una mica més acollidor.

Miriam, la veu que atén en Andròmines. Responsable, tenaç i amable. Sempre al peu del canó per a trobar la resposta adequada a tots els dubtes possibles que pugui tenir una persona o una empresa.

La Sofia és alegre, dinàmica i xerraire, sempre disposada a donar un cop de mà a qui ho necessiti, a la botiga, al magatzem o a la deixalleria. Amb les seves ganes de treballar i la seva polivalència s’ha guanyat l’afecte de tot Andròmines en molt poc temps.

Quatre testimonis d’Andròmines

En Andròmines entenem l’economia feminista com una economia en la qual totes tenim espai i cabuda.

Maria Jesús, Cintia, Sofia i Miriam són només 4 exemples de les múltiples dones que, amb el seu esforç diari, fan possible que Andròmines lluiti contra l’exclusió des de la dignitat i la igualtat d’oportunitats de les persones i també pugui protegir el medi ambient des de la defensa de l’entorn i la sostenibilitat. Sense cuidar de totes les persones que dediquen el seu esforç laboral en Andròmines, no seria possible aconseguir la nostra raó de ser. Tractem de cuidar i de cuidar-nos. Aquesta és la nostra mirada cap a l’economia feminista.

Però… Com ho fem? Quins programes ens permeten afavorir i treballar cap a una economia feminista?

Un dels nostres principals objectius és acompanyar a les persones que es troben en una situació sociolaboral complicada en el seu camí cap a la inserció sociolaboral. Tenim un alt volum d’atenció directa a persones, moltes d’elles en una situació econòmic-social complexa. 

La clau de la nostra intervenció se centra en donar una atenció individualitzada i posant en el centre les persones. Pel que detectem, encara no s’ha arribat a un model de corresponsabilitat; moltes de les dones que acudeixen al nostre servei d’orientació laboral precisament tenen dificultats per a trobar treball perquè els horaris que ofereixen les empreses no són compatibles amb la cura tant als seus pares/mares com a les seves criatures. 

Si parlem de famílies monoparentals femenines la situació encara es complica més. En aquestes situacions, els acompanyem a trobar algun recurs com Concilia de l’Ajuntament de Barcelona. També explorem altres perfils professionals que s’ajustin a les seves competències i que ofereixin, en general, horaris més conciliadors (per exemple, una persona amb experiència en comerç podria reorientar-se cap a posicions de Customer service). Sempre es treballa de manera individual i adaptat a la persona.

També implementem programes específics d’inserció sociolaboral per a dones supervivents de violència masclista com Work4Woman. Gràcies a aquest programa en Andròmines hem treballat la seguretat econòmica de famílies monoparentals femenines en situació de violència, que és un dels factors de major vulnerabilitat per a les dones.

La formació

És un altre aspecte essencial que permet accedir a les dones a llocs de treball menys precarizats i reduir la bretxa salarial. El programa Dona de Futur d’Andròmines busca reforçar les competències tècniques, professionals i digitals de dones que necessiten un acompanyament especialitzat i s’enfoquen als nínxols laborals actuals, derivats de la reactivació econòmica post-COVID, i en sintonia amb les competències i habilitats de les participants.

Durant l’any 2022 durem a terme 3 formacions profesionalizadores específiques per a dones i 4 cursos de formació transversal digital (2 cursos d’internautes segures i 2 cursos d’entorns laborals digitals).

Tots els cursos que realitzem en el marc d’aquests projectes són accions formatives adaptades a dones en situació vulnerable i que es troben excloses del mercat laboral. 

A través dels diferents programes socials i d’inserció sociolaboral de Andròmines busquem treballar, de manera indirecta però efectiva, els següents canvis:

Modificar la posició de desigualtat laboral de les dones en relació als homes. 

Abordar els aspectes referits a les condicions de les dones i que tenen relació amb les seves circumstàncies materials i de vida: habitatge, ingressos, educació, salut, etc.

• Promoure les dones com a agents de canvi i motors actius de l’economia feminista.

Hem comentat que tractem de cuidar i cuidar-nos, quines mesures concretes de capellans duem a terme a nivell intern?

A nivell intern, en les nostres polítiques d’entitat, sempre incorporem una mirada de gènere. Apliquem el model centrat en la persona i s’aposta per la compatibilització dels temps laboral, personal, familiar i social. Per a Andròmines aquesta és l’economia feminista que volem aplicar, aquella que permeti al màxim possible la co-responsabilitat i entre gèneres a tots els nivells de la persona. Per això estem en el procés d’aprovació del Pla d’Igualtat de l’entitat, encara que ja hem implementat algunes de les mesures més rellevants:

  • Teletreball 1 dia a la setmana o 1 setmana al mes, a elecció de les persones treballadores en aquells llocs que no requereixen el 100% de la presencialitat.
  • En llocs on es requereix presencialitat s’han ajustat els horaris avançant l’hora de sortida a les 19 h i els dissabtes es fa horari de demà únicament. Tenim també una botiga que tanca a les 19 h a les tardes i els dissabtes realitza un horari de 10 a 13h, allunyat de l’horari comercial habitual que acostuma a ser més extens.
  • Hem elaborat un protocol de Desconnexió digital que estem en procés d’implementar-lo.
  • S’ha afavorit la implementació de jornades de treball intensives i s’ha consensuat l’horari amb les persones treballadores. Sempre que hi ha una petició relacionada amb conciliar la vida personal, familiar i laboral s’avalua cada cas de manera individual. 
  • Es treballa la sensibilització interna en matèria d’horaris, com fer els menjars en horaris saludables (de 13 a 14:30h), o reunions en franges més productives, coincidents per a tot l’equip.
  • S’afavoreix el treball en equip, la solidaritat entre companyes/us i si algú necessita flexibilitat i té alguna cosa agendat altra/o companya/o li cobreix. 
  • Finalment, el dia de l’aniversari és un dia lliure, en el qual les persones treballadores poden dedicar temps a si mateixes. 

Però el més important és que continuem reflexionant per a treballar per a i per una mirada de dona!

L’anomenat sostre de vidre

L’anomenat sostre de vidre

Acció social

Únicament donant un cop d’ull al gràfic ens és fàcil comprendre a què es refereix l’ anomenat “sostre de vidre” i ens hi referirem a l’hora d’intentar identificar per quin motiu les dones es troben amb tantes dificultats per accedir a càrrecs directius en una empresa, tot i que actualment aquestes registren majors nivells formatius. Estadísticament les dones s’acaben quedant en posicions tècniques i professionals, sense arribar posicions directives

Aquesta metàfora ens descriu el fenomen segons el qual les dones arriben a llocs de direcció intermèdia però els hi és impossible atrapar llocs executius o d’alta direcció, els quals estan reservats gairebé exclusivament als homes. Les dones veuen limitat el seu accés a llocs d’alt lideratge mitjançant una barrera aparentment invisible (per aquest motiu és de “vidre”) i no obstant això molt real (d’aquí ve “sostre”) que els seus companys masculins no han de sortejar. Des de llavors, la metàfora del sostre de vidre ha estat una eina molt útil per anomenar la discriminació de gènere en els llocs de treball.

L’U.S Department of Labor, Federal Glass Ceiling Commission defineix el “sostre de vidre” com les barreres invisibles que impedeixen a moltes treballadores altament qualificades assolir els nivells jeràrquics màxims al món dels negocis independentment dels seus mèrits. I cada cop es fa més difícil entendre aquesta definició sense fer referència també al del “terra enganxós”, és a dir, no únicament les dones no poden accedir a les posicions més qualificades del mercat laboral, sinó que es troben amb serioses dificultats per superar els llocs de treball més precaris i menys valorats socialment.

Un fet molt il·lustratiu, d’importància d’aquest concepte va ser la creació del Ministeri de Treball americà de la Comissió Federal del Sostre de Vidre (1987) per fer front a les dificultats de certs grups que impedien a ” … persones qualificades la seva promoció dins les organitzacions”.

Els esforços que s’han portat a terme per part d’Organismes Públics i Polítics en els últims anys, per eradicar aquest sostre irrompible és qüestionable. Sí que és cert que la proporció de dones en llocs executius s’ha incrementat durant les últimes dècades, però tenint en compte el nombre de dones en posicions de direcció intermèdia que hi havia als 80, el progrés cap a la igualtat de gènere en aquests nivells intermedis ha estat molt més lenta del que es podria esperar. Per altra banda, les dones són molt lluny d’obtenir una representació equitativa en els llocs més alts. Per exemple, el 2012, el 85 % dels càrrecs de direcció a les 100 empreses amb més cotització en la borsa dels Països Europeus eren ocupats per homes (Comissió Europea). Aquestes xifres demostren que si bé avui en dia hi ha més dones que hi arriben, encara persisteix la desigualtat de gènere en l’alta direcció.

Són molts els estudis que han intentat explicar aquest fenomen, però creiem que els estereotips de gènere vigents donen una visió de la dona que s’oposa a la idea que tenim d’un directiu d’empresa, les dones es presenten com afectuoses, cordials, atentes, empàtiques, cooperatives… i als homes com assertius, independents, segurs de si mateixos, competitius… Aquests estereotips masculins encaixen amb els estereotips del clàssic alt directiu millor que els estereotips femenins.

Ascens dificultós bretxa salarial

Mentre que per una banda el “sostre de vidre” apunta cap als motius que obstaculitzen a les dones arribar als esglaons més alts, la metàfora del “terra enganxós” estudia els motius que els impedeix a sortir dels nivells més baixos, fent que es vegin atrapades en treballs de salaris més baixos.

Per exemple, quan es designen dones i homes amb la mateixa qualificació per a idèntics llocs, els homes sovint acaben cobrant més que les dones. Així que la bretxa salarial de gènere s’eixampla al fons de l’escala laboral de la mateixa manera que també s’eixampla en el sostre. I malgrat que la metàfora del terra enganxós se centra en els sectors laborals de baixa remuneració més que en càrrecs d’alta direcció, se segueix atribuint la desigualtat descrita al fet que les dones no volen assolir posicions de lideratge a causa dels compromisos familiars, l’excés de perfeccionisme o el desig d’exercir les mateixes tasques al llarg del temps.

Sostre de vidre

I com es reprodueix aquesta situació en el Tercer Sector Social Català?

Malauradament les entitats d’economia social i les entitats del tercer sector reprodueixen la poc afortunada dualitat dels conceptes “sostre de vidre” i el “terra enganxifós”. Tot i que en molts informes que analitzen la Segregació vertical dins les entitats s’observa que gairebé un 50% de les Juntes directives o Consells d’administració estan formats per dones i que podem estar molt a prop de la paritat també pel que fa a l’ocupació de la figura de Presidència per part de dones, altres dades analitzades en funció del volum econòmic o la figura jurídica ens mostren dades molt més allunyades. Segons l’informe “l’Ocupació en el Tercer Sector Social Català des de la perspectiva de gènere” de DDiPAS les organitzacions amb major volum econòmic, fundacions o creades després de 1990 acostumen a tenir més sovint a homes, tant en la presidència, com en la direcció. En canvi, en organitzacions més petites (volums inferiors al milió d’euros) i de més antiguitat, la paritat en càrrecs polítics i decisoris està més a prop d’aconseguir-se, però, com ja hem vist, queda molt camí per recórrer.

 

A Andròmines mirem de posar el nostre gra de sorra per lluitar contra el sostre de vidre i altres realitats discriminatòries contra les dones: el 60% de persones que han participat en l’aprovació de plans de treball i pressupostos són dones, un 71% de dones participen en l’elaboració del Pla de Gestió i del Pressupost Anual de l’entitat i un 100% de dones conformen la Direcció de l’entitat. Totes aquestes dades es troben diversos punts per sobre les mitjanes de les entitats que anualment realitzen el Balanç Social de la XES. Tanmateix tenim encara diversos reptes al davant, com aconseguir la paritat en càrrecs polítics, on encara només un 40% som dones.

Ens queda feina per fer, ens acompanyes?

 

Eva Serrat

Tècnica d’Inserció d’Andròmines

 

Webgrafia

https://www.eldiario.es/catalunya/donesenxarxa/Sostres-enganxosos-laberints-Barreres-lideratge_6_304529557.html

https://www.vilaweb.cat/noticies/que-es-la-sororitat-un-diccionari-feminista/

https://www.eldiario.es/catalunya/donesenxarxa/Sostres-enganxosos-laberints-Barreres-lideratge_6_304529557.html

https://ddipas.org/wp-content/uploads/2018/07/INFORME-WEB-def.pdf

http://mercatsocial.xes.cat/wp-content/uploads/sites/2/2017/10/InfografiaSENCERA.png