La immigració: un repte i una oportunitat

La immigració: un repte i una oportunitat

Acció social Actualitat

La immigració és un fenomen complex que ha estat present en la història de la humanitat. En els últims anys, la immigració ha experimentat un creixement important a tot el món, i Catalunya no és una excepció.

En aquest article, parlarem dels reptes i les oportunitats que la immigració representa per a la nostra societat. En concret, ens centrarem en la integració sociolaboral de les persones immigrants, una problemàtica que impedeix l’accés al mercat de treball i la plena participació en la societat.

La immigració com a repte

La immigració pot representar un repte per a la societat d’acollida en diversos aspectes. En primer lloc, pot generar tensions socials i conflictes culturals si no són tractades amb la consideració que mereixen. I, en segon lloc, pot dificultar l’accés al mercat de treball per a les persones immigrants, que sovint es troben amb discriminació i dificultats per aconseguir una feina digna.

La immigració com a oportunitat

La immigració també pot representar una oportunitat per a la societat d’acollida. En primer lloc, pot aportar noves perspectives i idees. En segon lloc, pot ajudar a dinamitzar l’economia. I, en tercer lloc, pot contribuir a la diversitat cultural. Totes elles d’una gran vàlua per la societat d’acollida.

La integració sociolaboral de les persones immigrants

La integració sociolaboral de les persones immigrants ha de ser potenciada a les polítiques públiques si realment es vol una societat cohesionada i amb futur. L’objectiu és garantir que les persones immigrants puguin accedir al mercat de treball i participar plenament en la societat, aportant tots els valors que poden aportar, que són grans i variats.

Per assolir aquest objectiu, és important abordar els factors que impedeixen la integració sociolaboral de les persones immigrants. Entre aquests factors, es troben:

  • La falta de qualificacions i experiència laboral.
  • La discriminació en el mercat de treball.
  • Les dificultats per aprendre el llenguatge.

 

El projecte SAIN a Andròmines

El projecte SAIN-Andròmines és un projecte d’integració sociolaboral de les persones immigrants que es desenvolupa a Catalunya. El projecte s’adreça a persones immigrants en risc d’exclusió social i laboral.

El projecte SAIN-Andròmines té com a objectiu ajudar les persones participants a millorar les seves qualificacions, aprendre el llenguatge i a trobar una feina. El projecte ofereix una combinació d’accions d’orientació, formació i intermediació laboral.

Els resultats del projecte SAIN-Andròmines

El projecte SAIN-Andròmines ha obtingut resultats positius en els aspectes següents:

  • Ha millorat les qualificacions i les competències laborals de les persones participants.
  • Ha reduït la discriminació en el mercat de treball.
  • Ha facilitat l’accés al mercat de treball de les persones participants.

La contribució de les persones participants

Les persones participants en el projecte SAIN-Andròmines han contribuït al projecte de diverses maneres. En primer lloc, han compartit les seves experiències i perspectives. En segon lloc, han participat activament en les accions del projecte. I, en tercer lloc, han estat protagonistes del seu propi procés d’integració.

FAQs

Quins són els principals reptes de la integració sociolaboral de les persones immigrants?

Els principals reptes de la integració sociolaboral de les persones immigrants són:

  • Falta de qualificacions i experiència laboral Les persones immigrants sovint tenen menys qualificacions i experiència laboral que les persones nadiues. Això pot dificultar-los l’accés a les feines que requereixen un nivell alt d’educació o experiència.
  • Discriminació en el mercat de treball Les persones immigrants poden patir discriminació en el mercat de treball. Això pot prendre la forma de rebutjar-les per a llocs de treball, pagar-les menys que les persones nadiues o proporcionar-los un tracte laboral injust.
  • Dificultats per aprendre el llenguatge La manca de domini del llenguatge pot ser un obstacle important per a la integració sociolaboral de les persones immigrants. Les persones que no dominen el llenguatge poden tenir dificultats per comunicar-se amb els seus companys de feina, els seus clients i la resta de la societat.

Com es pot contribuir a la integració sociolaboral de les persones immigrants?

Hi ha diverses maneres de contribuir a la integració sociolaboral de les persones immigrants. Entre elles, es troben:

  • Promoure la sensibilització sobre els reptes i les oportunitats de la immigració.
  • Oferir suport a les persones immigrants per aprendre el llenguatge i adquirir les qualificacions necessàries per al mercat de treball.
  • Combatre la discriminació en el mercat de treball.

El projecte SAIN-Andròmines és un exemple de com es pot contribuir a la integració sociolaboral de les persones immigrants. El projecte ofereix una combinació d’accions d’orientació, formació i intermediació laboral que ajuden les persones participants a millorar les seves qualificacions, aprendre el llenguatge i a trobar una feina.

Conclusió

La immigració és un fenomen complex que representa reptes i oportunitats. La integració sociolaboral de les persones immigrants és una prioritat per a la societat d’acollida. El projecte SAIN-Andròmines és un exemple de com es pot contribuir a la integració sociolaboral de les persones immigrants i a fer de la immigració una oportunitat per a la nostra societat.

LES DONES D’ANDRÒMINES I LA ECONOMIA FEMINISTA

LES DONES D’ANDRÒMINES I LA ECONOMIA FEMINISTA

Acció social Actualitat

Andròmines avui volem posar en valor i fer protagonistes a totes aquelles dones que, en el seu dia a dia, són un exemple de lluita per fer un món millor i més inclusiu i just per a totes. Són dones que, amb el seu exemple i dedicació, sense demanar protagonisme (fins i tot fugint d’ell), ens ensenyen a cuidar, acompanyar, teixir, cuinar, reparar… cadascuna en la seva diversitat, amb saviesa pròpia i la seva força interna. En Andròmines som 23 dones, i avui visibilitzem l’enorme treball de 3 dones que cada dia tiren endavant els seus projectes amb moltes hores d’esforç:

María Jesús, responsable de la nostra botiga de Montcada i Reixac, treballadora incansable, sempre pendent de fills, nets, germans i tota la seva extensa família. Ha sabut superar grans obstacles amb un somriure i sempre amb paraules amables. Especialista a reutilitzar tot el que aparentment no ho és. 

Cintia, a càrrec de la nau de reutilització del Bon Pastor, liderant un projecte complex en un sector molt masculinizat. L’atenció al detall i l’energia més inesgotable de tot el Bon Pastor. Gràcies a ella, una nau industrial és un lloc una mica més acollidor.

Miriam, la veu que atén en Andròmines. Responsable, tenaç i amable. Sempre al peu del canó per a trobar la resposta adequada a tots els dubtes possibles que pugui tenir una persona o una empresa.

La Sofia és alegre, dinàmica i xerraire, sempre disposada a donar un cop de mà a qui ho necessiti, a la botiga, al magatzem o a la deixalleria. Amb les seves ganes de treballar i la seva polivalència s’ha guanyat l’afecte de tot Andròmines en molt poc temps.

Quatre testimonis d’Andròmines

En Andròmines entenem l’economia feminista com una economia en la qual totes tenim espai i cabuda.

Maria Jesús, Cintia, Sofia i Miriam són només 4 exemples de les múltiples dones que, amb el seu esforç diari, fan possible que Andròmines lluiti contra l’exclusió des de la dignitat i la igualtat d’oportunitats de les persones i també pugui protegir el medi ambient des de la defensa de l’entorn i la sostenibilitat. Sense cuidar de totes les persones que dediquen el seu esforç laboral en Andròmines, no seria possible aconseguir la nostra raó de ser. Tractem de cuidar i de cuidar-nos. Aquesta és la nostra mirada cap a l’economia feminista.

Però… Com ho fem? Quins programes ens permeten afavorir i treballar cap a una economia feminista?

Un dels nostres principals objectius és acompanyar a les persones que es troben en una situació sociolaboral complicada en el seu camí cap a la inserció sociolaboral. Tenim un alt volum d’atenció directa a persones, moltes d’elles en una situació econòmic-social complexa. 

La clau de la nostra intervenció se centra en donar una atenció individualitzada i posant en el centre les persones. Pel que detectem, encara no s’ha arribat a un model de corresponsabilitat; moltes de les dones que acudeixen al nostre servei d’orientació laboral precisament tenen dificultats per a trobar treball perquè els horaris que ofereixen les empreses no són compatibles amb la cura tant als seus pares/mares com a les seves criatures. 

Si parlem de famílies monoparentals femenines la situació encara es complica més. En aquestes situacions, els acompanyem a trobar algun recurs com Concilia de l’Ajuntament de Barcelona. També explorem altres perfils professionals que s’ajustin a les seves competències i que ofereixin, en general, horaris més conciliadors (per exemple, una persona amb experiència en comerç podria reorientar-se cap a posicions de Customer service). Sempre es treballa de manera individual i adaptat a la persona.

També implementem programes específics d’inserció sociolaboral per a dones supervivents de violència masclista com Work4Woman. Gràcies a aquest programa en Andròmines hem treballat la seguretat econòmica de famílies monoparentals femenines en situació de violència, que és un dels factors de major vulnerabilitat per a les dones.

La formació

És un altre aspecte essencial que permet accedir a les dones a llocs de treball menys precarizats i reduir la bretxa salarial. El programa Dona de Futur d’Andròmines busca reforçar les competències tècniques, professionals i digitals de dones que necessiten un acompanyament especialitzat i s’enfoquen als nínxols laborals actuals, derivats de la reactivació econòmica post-COVID, i en sintonia amb les competències i habilitats de les participants.

Durant l’any 2022 durem a terme 3 formacions profesionalizadores específiques per a dones i 4 cursos de formació transversal digital (2 cursos d’internautes segures i 2 cursos d’entorns laborals digitals).

Tots els cursos que realitzem en el marc d’aquests projectes són accions formatives adaptades a dones en situació vulnerable i que es troben excloses del mercat laboral. 

A través dels diferents programes socials i d’inserció sociolaboral de Andròmines busquem treballar, de manera indirecta però efectiva, els següents canvis:

Modificar la posició de desigualtat laboral de les dones en relació als homes. 

Abordar els aspectes referits a les condicions de les dones i que tenen relació amb les seves circumstàncies materials i de vida: habitatge, ingressos, educació, salut, etc.

• Promoure les dones com a agents de canvi i motors actius de l’economia feminista.

Hem comentat que tractem de cuidar i cuidar-nos, quines mesures concretes de capellans duem a terme a nivell intern?

A nivell intern, en les nostres polítiques d’entitat, sempre incorporem una mirada de gènere. Apliquem el model centrat en la persona i s’aposta per la compatibilització dels temps laboral, personal, familiar i social. Per a Andròmines aquesta és l’economia feminista que volem aplicar, aquella que permeti al màxim possible la co-responsabilitat i entre gèneres a tots els nivells de la persona. Per això estem en el procés d’aprovació del Pla d’Igualtat de l’entitat, encara que ja hem implementat algunes de les mesures més rellevants:

  • Teletreball 1 dia a la setmana o 1 setmana al mes, a elecció de les persones treballadores en aquells llocs que no requereixen el 100% de la presencialitat.
  • En llocs on es requereix presencialitat s’han ajustat els horaris avançant l’hora de sortida a les 19 h i els dissabtes es fa horari de demà únicament. Tenim també una botiga que tanca a les 19 h a les tardes i els dissabtes realitza un horari de 10 a 13h, allunyat de l’horari comercial habitual que acostuma a ser més extens.
  • Hem elaborat un protocol de Desconnexió digital que estem en procés d’implementar-lo.
  • S’ha afavorit la implementació de jornades de treball intensives i s’ha consensuat l’horari amb les persones treballadores. Sempre que hi ha una petició relacionada amb conciliar la vida personal, familiar i laboral s’avalua cada cas de manera individual. 
  • Es treballa la sensibilització interna en matèria d’horaris, com fer els menjars en horaris saludables (de 13 a 14:30h), o reunions en franges més productives, coincidents per a tot l’equip.
  • S’afavoreix el treball en equip, la solidaritat entre companyes/us i si algú necessita flexibilitat i té alguna cosa agendat altra/o companya/o li cobreix. 
  • Finalment, el dia de l’aniversari és un dia lliure, en el qual les persones treballadores poden dedicar temps a si mateixes. 

Però el més important és que continuem reflexionant per a treballar per a i per una mirada de dona!

Un curs a distància sense tecnologia

Un curs a distància sense tecnologia

Actualitat

Un dels impactes més invisibles d’aquesta crisi de la COVID ha estat la gran quantitat de famílies i joves i adolescents que es van veure, d’un dia per l’altre, tancats a casa i havent de seguir el curs a distància sense comptar amb suficients ordinadors o aparells tecnològics perquè tota la família poguessin desenvolupar les seves tasques amb la màxima normalitat possible.

Una unió d’esforços

Durant aquests mesos de crisi a Andròmines hem enfocat tots els nostres esforços i recursos en dotar d’ordinadors i tauletes a totes aquelles persones, famílies i entitats que no en tenien per a poder seguir les classes o per estar en contacte amb els seus familiars.

Han estat mesos molt intensos de coordinació entre diferents agents i de treball en xarxa, però treball en xarxa del de veritat: tothom posant el millor de si mateix per a pensar quina era la millor manera d’arribar al nombre més gran de persones possible i fer-ho de la millor manera possible. S’han mogut contactes, recursos, equips, s’han generat idees, s’han avaluat i repensat mil maneres de fer possible el que, a priori, semblava impossible. Podem dir que tothom hi ha posat tota la carn a la graella, ni una sola persona no ha posat el millor de si mateixa i des de la seva especialitat per poder aconseguir un objectiu comú: oferir l’oportunitat de continuar amb els estudis a totes aquelles persones que s’havien quedat sense accés a un ordinador.

Així, amb l’ajuda de moltes persones, entitats i organitzacions, cada una d’elles aportant el que millor pot o sap fer, hem aconseguit arribar a 378 famílies, 1.425 infants i 1,465 adolescents, i hem fet possible recuperar més de 2Tn de residus perillosos.

Però no ho hem fet soles: 82 Agents col·laboradors

Entitats donants:

  • Agència de Residus de Catalunya
  • Banc de Recursos
  • Nestlé España
  • Audio-Echnica iberia
  • Catalana Occident

Entitats receptores:

  • 67 Centres residencials de menors (CRAEs)
  • Col·legi de Metges de Barcelona
  • Institut Gabriela Mistral
  • Fundació Sant Joan de Déu
  • Fundació Trabor
  • Xarxa d’ajuda mútua del Poble Sec

Entitats col·laboradores:

  • Eways
  • Consell de Cambres de Catalunya
  • Consell per la República
  • Guanyem-hi tots! de FederacióVoluntariat Social
  • Juvanteny Fundació
  • DGAIA

Moltes gràcies de tot cor a totes per a fer-ho possible. Sense vosaltres no ens n’haguérem sortit i, a més, hem après molt en aquest camí. Continuarem lluitant per garantir la igualtat d’oportunitats de totes les persones i perquè l’escletxa digital sigui cada dia menys escletxa.

Fer visible l’invisible

Estem fermament convençudes que s’ha fet visible la gran desigualtat en què vivim com a societat. Les persones més vulnerables han estat les que més ràpidament s’han vist impactades en aquesta crisi i nosaltres ens neguem a què aquesta sigui la “nova normalitat”. Ens neguem a què sigui normal que més de 3.260 infants i joves no puguin continuar els seus estudis perquè no disposen dels mitjans necessaris i que ningú no prengui mesures. Ens neguem a què milers de famílies no tinguin prou aliments per a passar els dies, perquè s’han quedat a l’atur i les prestacions no arriben.

Això no és normal, ens neguem a normalitzar-ho, i des d’aquí seguirem treballant perquè aquesta no sigui la nova normalitat. Que la gent no tingui ordinador a casa o no tingui les necessitats bàsiques cobertes, i que siguin les entitats i la solidaritat humana la que hi hagi de donar resposta a aquesta situació d’emergència, no ha de ser normal. Des d’Andròmines ens trobareu treballant perquè tothom tingui les mateixes oportunitats davant d’una situació d’adversitat.

Continuem!

Entrem al 2020 amb bon peu: Igualtat, flexibilitat i gènere

Entrem al 2020 amb bon peu: Igualtat, flexibilitat i gènere

Actualitat

Fent balanç del que hem fet durant aquest any 2019, des d’Andròmines volem destacar l’esforç realitzat en definir i introduir canvis en l’organització vers el que anomenem la implementació d’un Model Basat en la Persona. Per nosaltres les persones i el seu benestar dins de l’entitat és el que ens mou i dona sentit al que fem dia rera dia.

Però… què vol dir que estem implementant un Model Basat en la Persona? Com ho fem?

Un dels pilars fonamentals és analitzar la importància de la flexibilitat laboral dins de l’organització: és necessari que tots tinguem temps per a conciliació personal, laboral, social i de cures, tant en homes com en dones. I que aquesta flexibilitat es treballi de manera pactada, com una evolució natural que ens ajudi a eliminar el presencialisme a la feina i ens acompanyi a treballar per objectius.

També hem volgut treballar el valor que li donem al temps, reflexionant conjuntament amb altres entitats, sobre com adaptar els nostres horaris i fer-los més saludables i racionals per a les treballadores. En aquest sentit el dia 28 de novembre vàrem tenir la sort de comptar amb en Fabian Mohedano, col·laborador del Pacte del temps de Barcelona i promotor de la reforma horària, que durant gairebé dues hores ens va introduir i vàrem debatre sobre diferents mesures d’allò més interessants:

• Compactar la jornada laboral i avançar l’hora de sortida de la feina
• Introduir horaris laborals més flexibles d’entrada i sortida
• Avançar les hores dels àpats, tant del dinar com del sopar
• Reducció de l’estrès de les persones treballadores, especialment entre les dones

 

Aquest any a Andròmines també s’ha creat el Comitè d’Igualtat. Tot i que treballar per a aconseguir la Igualtat entre homes i dones és un objectiu transversal que és present en tots els programes de l’entitat, aquest any està prenent una major rellevància gràcies a al projecte “Andròmines, +transparent +igualitària” que compta amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona i del Dep. de Treball Afers Socials i Famílies i que ens ajuda a implementar millores internes i d’enfortiment basades en l’anàlisi de gènere. Entre d’altres coses volem aconseguir un sistema de registre i anàlisi d’indicadors i impacte SOCIAL, AMBIENTAL I DE GÈNERE adequat a les accions de l’entitat i que doni RESPOSTA DE QUALITAT en la nostra intervenció per a tots els usuaris/àries, a la presa de decisions i a la TRANSPARÈNCIA que volem oferir.

Tot el treball que hem fet durant el 2019 ens empeny a continuar avançant i donant respostes als nous reptes que encarem per l’any 2020: continuar fomentant la Igualtat, la conciliació dels temps laboral, social i de cures per a tots els membres de l’entitat i millorar la comunicació interna.

Us convidem a que ens acompanyeu en aquest procés de canvi tant emocionant.

Bona entrada d’any 2020.

L’anomenat sostre de vidre

L’anomenat sostre de vidre

Acció social

Únicament donant un cop d’ull al gràfic ens és fàcil comprendre a què es refereix l’ anomenat “sostre de vidre” i ens hi referirem a l’hora d’intentar identificar per quin motiu les dones es troben amb tantes dificultats per accedir a càrrecs directius en una empresa, tot i que actualment aquestes registren majors nivells formatius. Estadísticament les dones s’acaben quedant en posicions tècniques i professionals, sense arribar posicions directives

Aquesta metàfora ens descriu el fenomen segons el qual les dones arriben a llocs de direcció intermèdia però els hi és impossible atrapar llocs executius o d’alta direcció, els quals estan reservats gairebé exclusivament als homes. Les dones veuen limitat el seu accés a llocs d’alt lideratge mitjançant una barrera aparentment invisible (per aquest motiu és de “vidre”) i no obstant això molt real (d’aquí ve “sostre”) que els seus companys masculins no han de sortejar. Des de llavors, la metàfora del sostre de vidre ha estat una eina molt útil per anomenar la discriminació de gènere en els llocs de treball.

L’U.S Department of Labor, Federal Glass Ceiling Commission defineix el “sostre de vidre” com les barreres invisibles que impedeixen a moltes treballadores altament qualificades assolir els nivells jeràrquics màxims al món dels negocis independentment dels seus mèrits. I cada cop es fa més difícil entendre aquesta definició sense fer referència també al del “terra enganxós”, és a dir, no únicament les dones no poden accedir a les posicions més qualificades del mercat laboral, sinó que es troben amb serioses dificultats per superar els llocs de treball més precaris i menys valorats socialment.

Un fet molt il·lustratiu, d’importància d’aquest concepte va ser la creació del Ministeri de Treball americà de la Comissió Federal del Sostre de Vidre (1987) per fer front a les dificultats de certs grups que impedien a ” … persones qualificades la seva promoció dins les organitzacions”.

Els esforços que s’han portat a terme per part d’Organismes Públics i Polítics en els últims anys, per eradicar aquest sostre irrompible és qüestionable. Sí que és cert que la proporció de dones en llocs executius s’ha incrementat durant les últimes dècades, però tenint en compte el nombre de dones en posicions de direcció intermèdia que hi havia als 80, el progrés cap a la igualtat de gènere en aquests nivells intermedis ha estat molt més lenta del que es podria esperar. Per altra banda, les dones són molt lluny d’obtenir una representació equitativa en els llocs més alts. Per exemple, el 2012, el 85 % dels càrrecs de direcció a les 100 empreses amb més cotització en la borsa dels Països Europeus eren ocupats per homes (Comissió Europea). Aquestes xifres demostren que si bé avui en dia hi ha més dones que hi arriben, encara persisteix la desigualtat de gènere en l’alta direcció.

Són molts els estudis que han intentat explicar aquest fenomen, però creiem que els estereotips de gènere vigents donen una visió de la dona que s’oposa a la idea que tenim d’un directiu d’empresa, les dones es presenten com afectuoses, cordials, atentes, empàtiques, cooperatives… i als homes com assertius, independents, segurs de si mateixos, competitius… Aquests estereotips masculins encaixen amb els estereotips del clàssic alt directiu millor que els estereotips femenins.

Ascens dificultós bretxa salarial

Mentre que per una banda el “sostre de vidre” apunta cap als motius que obstaculitzen a les dones arribar als esglaons més alts, la metàfora del “terra enganxós” estudia els motius que els impedeix a sortir dels nivells més baixos, fent que es vegin atrapades en treballs de salaris més baixos.

Per exemple, quan es designen dones i homes amb la mateixa qualificació per a idèntics llocs, els homes sovint acaben cobrant més que les dones. Així que la bretxa salarial de gènere s’eixampla al fons de l’escala laboral de la mateixa manera que també s’eixampla en el sostre. I malgrat que la metàfora del terra enganxós se centra en els sectors laborals de baixa remuneració més que en càrrecs d’alta direcció, se segueix atribuint la desigualtat descrita al fet que les dones no volen assolir posicions de lideratge a causa dels compromisos familiars, l’excés de perfeccionisme o el desig d’exercir les mateixes tasques al llarg del temps.

Sostre de vidre

I com es reprodueix aquesta situació en el Tercer Sector Social Català?

Malauradament les entitats d’economia social i les entitats del tercer sector reprodueixen la poc afortunada dualitat dels conceptes “sostre de vidre” i el “terra enganxifós”. Tot i que en molts informes que analitzen la Segregació vertical dins les entitats s’observa que gairebé un 50% de les Juntes directives o Consells d’administració estan formats per dones i que podem estar molt a prop de la paritat també pel que fa a l’ocupació de la figura de Presidència per part de dones, altres dades analitzades en funció del volum econòmic o la figura jurídica ens mostren dades molt més allunyades. Segons l’informe “l’Ocupació en el Tercer Sector Social Català des de la perspectiva de gènere” de DDiPAS les organitzacions amb major volum econòmic, fundacions o creades després de 1990 acostumen a tenir més sovint a homes, tant en la presidència, com en la direcció. En canvi, en organitzacions més petites (volums inferiors al milió d’euros) i de més antiguitat, la paritat en càrrecs polítics i decisoris està més a prop d’aconseguir-se, però, com ja hem vist, queda molt camí per recórrer.

 

A Andròmines mirem de posar el nostre gra de sorra per lluitar contra el sostre de vidre i altres realitats discriminatòries contra les dones: el 60% de persones que han participat en l’aprovació de plans de treball i pressupostos són dones, un 71% de dones participen en l’elaboració del Pla de Gestió i del Pressupost Anual de l’entitat i un 100% de dones conformen la Direcció de l’entitat. Totes aquestes dades es troben diversos punts per sobre les mitjanes de les entitats que anualment realitzen el Balanç Social de la XES. Tanmateix tenim encara diversos reptes al davant, com aconseguir la paritat en càrrecs polítics, on encara només un 40% som dones.

Ens queda feina per fer, ens acompanyes?

 

Eva Serrat

Tècnica d’Inserció d’Andròmines

 

Webgrafia

https://www.eldiario.es/catalunya/donesenxarxa/Sostres-enganxosos-laberints-Barreres-lideratge_6_304529557.html

https://www.vilaweb.cat/noticies/que-es-la-sororitat-un-diccionari-feminista/

https://www.eldiario.es/catalunya/donesenxarxa/Sostres-enganxosos-laberints-Barreres-lideratge_6_304529557.html

https://ddipas.org/wp-content/uploads/2018/07/INFORME-WEB-def.pdf

http://mercatsocial.xes.cat/wp-content/uploads/sites/2/2017/10/InfografiaSENCERA.png

 

Treballs i temps: apunts sobre la desigualtat de gènere.

Treballs i temps: apunts sobre la desigualtat de gènere.

Acció social

 

El concepte de treball ha estat identificat com feina dintre dels sectors del pensament sense tenir en compte que l’àmbit mercantil es recolza en altres sectors. L’economia tradicional ha invisibilitzat el treball dintre de les llars, es més, històricament no ha estat considerat treball ( Legarreta, 2008). Tampoc s’ha tingut en compte la relació que existeix entre “el procés de producció i de la reproducció de mercaderies i el procés de reproducció social de la força de treball” ( Carrasco, 2007:147). A més, les relacions laborals s’han basat en els processos de producció mercantil, en les condicions de treball, i no en les condicions de vida.

Els temps de feina productiva i domèstica-familiar és configurin de forma diferent: difereixen als ritmes, la intensitat o la seqüència. El temps al Mercat laboral és un temps rígid. “Pautat, regular, mesurable en tèrmits d’horari i de rellotge, diacrònic” (Carrasquer, 2005: 5); el temps domèstic i familiar: Pertany subordinat al productiu, és depenent d’aquets i d’Altres Institucions relacionades com a els col·legis, Comerços i de més serveis. És un temps Sincrònic, que olla exigir la simultaneïtat de feines, que, segons quina activitat requereixi unes condiciones temporals rígides i que olla resultar imprevisible, per què demanda Disponibilitat (Carrasquer, 2005).

Una societat no podria subsistir si es basa exclusivament en el treball mercantil ja que necessita del treball dins de la llar per a la cura de la vida. Aquests treballs realitzats en l’esfera domèstica no estan reconeguts socialment. No obstant això, es valora i es considera com a universal el treball mercantil, assignat socialment i assumit pels homes. Moltes dones treballadores a més d’haver de realitzar una jornada completa dins del mercat laboral tenen una segona jornada dins de l’àmbit domèstic el que Balbo (1994) anomena doble presència que “converteix les dones en equilibristes obligades a fer quadrar un balanç de temps molt rígid i es tradueix en la seva vida quotidiana (…) en sobreagotament, neurotització i privatització “(Balbo: 1994: 513). No hi ha, per tant, una corresponsabilitat entre dones i homes a les llars, sinó que el pes del treball domèstic i de cures és assignat i assumit per les dones. Així, les dones tenen una disponibilitat parcial en el mercat laboral i treballen menys hores anuals que els homes.

Com veiem, la posició de les dones en el mercat laboral queda afeblida per la divisió domèstica del treball de tal manera que “el mercat de treball perpetua la divisió domèstica del treball i viceverça. Aquest procés és el resultat actual de la contínua interacció de dos sistemes engranats: el capitalisme i el patriarca” (Hartmann, 1994: 258).

L’Enquesta d’Ocupació del Temps realitzada per l’ Institut Nacional d’Estadística (2010) ens mostra que persisteixen les desigualtats de gènere en relació al treball no remunerat: els homes realitzen una mitjana de 2 hores 32 minuts diaris a la cura de la llar i de la família mentre que les dones dediquen el doble d’hores (4 hores 29 minuts de mitjana diària).
Taula 1. Persones que realitzen l’activitat en el transcurs del dia i durada mitjana diària (DMD) dedicada a l’activitat segons sexe.

 

  Homes Dones
  DMD Hores DMD minuts DMD Hores DMD minuts
3 llar i família 2 32 4 29

Institut Nacional d’estadística. Enquesta de Feina del Temps. 2010

El fet que hi hagi una marcada divisió sexual del treball a les llars condiciona la vida laboral de les dones: tenen una major parcialitat i temporalitat contractual sent una de les dificultats per poder promocionar i fer carrera professional. A més, aquest fet, entre altres factors, condiciona els salaris, que es mantenen més baixos per a les dones

No obstant això, hi ha algunes mesures que pretenen, a poc a poc, anar canviant el model. Els Bancs del temps han estat una aposta per l’intercanvi de serveis per serveis on el valor de canvi és el temps i no els diners. És un projecte que promou una alternativa econòmica, en què es fomenten les relacions i la creació de xarxes socials en el veïnat.

Una persona és donant i receptora de temps convertit en intercanvi d’activitats que millorin la qualitat de vida de les persones, la conciliació de la vida laboral i familiar i, es donin resposta a necessitats de la vida quotidiana d’una forma més igualitària. Alguns dels exemples de serveis a intercanviar serien: l’acompanyament de persones de la tercera edat ajudant-los a fer la compra o a anar al metge; ajudar a nenes i nens a fer els deures, llegir-los contes o jugar; fer de cangur de nenes i nens; cura d’animals domèstics; realitzar tasques domèstiques o reparacions a les llars; etc. (Http://bancdetempsdesants.org/). L’Associació per al Desenvolupament dels Bancs del Temps ha desenvolupat un vídeo explicatiu sobre els Bancs del Temps (https://www.youtube.com/watch?time_continue=1&v=Q_2-pXhU2Og) on ​​remet al següent enllaç per trobar el Banc del Temps més proper: http://www.bdtonline.org/

Andròmines aposta per un model d’organització del treball que possibilita a la seva plantilla poder compatibilitzar la vida laboral amb la familiar. En aquest sentit, una de les mesures que s’estableixen estan relacionades amb els horaris laborals, que afavoreixen la conciliació laboral – familiar.
D’altra banda, Andròmines, organitza tallers, com els tallers de robòtica infantil, en els quals convida a participar a mares i pares amb filles i fills fomentant la corresponsabilitat en les cures i promovent el temps d’oci en família: https: // twitter .com / Andròmines / estatus / 941962624706797568

Avançar cap a la igualtat de gènere en el mercat laboral requereix d’una major implicació de les institucions públiques, les empreses i el tercer sector. L’actuació d’aquests agents ha d’anar en la línia de possibilitar la conciliació real de l’àmbit laboral i familiar mitjançant l’organització efectiva del temps. Així mateix, una corresponsabilitat en les tasques de la llar i de la cura de persones dependents es fa necessari per aconseguir una igualtat real entre dones i homes. Això requereix un canvi en el sistema de valors i creences per aconseguir una valorització social del treball domèstic i un repartiment equitatiu en les tasques. És fonamental avançar cap a un sistema on la vida es situï al centre

Patricia Fiol
Tècnica d’Inserció-Prospecció d’Andròmines

 

 

Bibliografia

Associació per al Desenvolupament dels Bancs del Temps. [En línia] [data de consulta: 19 març 2018]. Disponible a: <http://www.bdtonline.org>
Balbo, Laura (1994). “La doble presència” en Borderías; Carrasco; Alemany (1994) Les dones i el treball: ruptures conceptuals. Barcelona: Icària.
Banc del Temps de Sants [en línia] [data de consulta: 19 març 2018]. Disponible a: <http://bancdetempsdesants.org>
Carrasco, Cristina (2007) “Dones i Treball: Entre la invisibilitat i la precarietat” En: Birulés Bertrán, Josefina i Vives Larruy, Mª Angeles. Dones i Treball: Entre la precarietat i la desigualtat. Madrid: Consell General del Poder Judicial pp. 145-163
Carrasquer Oto, Pilar (2005) “El temps: masculí i plural. Apunts sobre la temporalitat sexuada de la vida quotidiana i la problemàtica de la Conciliació “. Àmbits. Monogràfic sobre “Temps i Vida quotidiana”. Nº 32
Hartmann, Heidi (1994). “Capitalisme, patriarcat i segregació de les ocupacions per sexe”. En: Borderías, Cristina, Carrasco, Cristina i Alemany, Carme. Les Dones i el Treball: Ruptures conceptuals. Barcelona: FUHEM. pp. 255-294.
Institut Nacional d’Estadística. [En línia] Enquesta d’Ocupació del Temps. [Data de consulta: 19 març 2018]. Disponible a: <http://www.ine.es/dyngs/INEbase/es/operacion.htm?c=Estadistica_C&cid=1254736176815&menu=resultados&idp=1254735976608>
Legarreta Iza, Matxalen (2008) “El temps donat en l’àmbit domèstic. Reflexions per a l’anàlisi del treball domèstic i les cures “. Quadern de Relacions Laborals. Nº 2, pp. 49-73.
Twitter. [En línia]. Andròmines. [Data de consulta: 19 març 2018]. Disponible a: <https://twitter.com/Andromines/status/941962624706797568>