LES DONES D’ANDRÒMINES I LA ECONOMIA FEMINISTA

LES DONES D’ANDRÒMINES I LA ECONOMIA FEMINISTA

Acció social Actualitat

Andròmines avui volem posar en valor i fer protagonistes a totes aquelles dones que, en el seu dia a dia, són un exemple de lluita per fer un món millor i més inclusiu i just per a totes. Són dones que, amb el seu exemple i dedicació, sense demanar protagonisme (fins i tot fugint d’ell), ens ensenyen a cuidar, acompanyar, teixir, cuinar, reparar… cadascuna en la seva diversitat, amb saviesa pròpia i la seva força interna. En Andròmines som 23 dones, i avui visibilitzem l’enorme treball de 3 dones que cada dia tiren endavant els seus projectes amb moltes hores d’esforç:

María Jesús, responsable de la nostra botiga de Montcada i Reixac, treballadora incansable, sempre pendent de fills, nets, germans i tota la seva extensa família. Ha sabut superar grans obstacles amb un somriure i sempre amb paraules amables. Especialista a reutilitzar tot el que aparentment no ho és. 

Cintia, a càrrec de la nau de reutilització del Bon Pastor, liderant un projecte complex en un sector molt masculinizat. L’atenció al detall i l’energia més inesgotable de tot el Bon Pastor. Gràcies a ella, una nau industrial és un lloc una mica més acollidor.

Miriam, la veu que atén en Andròmines. Responsable, tenaç i amable. Sempre al peu del canó per a trobar la resposta adequada a tots els dubtes possibles que pugui tenir una persona o una empresa.

La Sofia és alegre, dinàmica i xerraire, sempre disposada a donar un cop de mà a qui ho necessiti, a la botiga, al magatzem o a la deixalleria. Amb les seves ganes de treballar i la seva polivalència s’ha guanyat l’afecte de tot Andròmines en molt poc temps.

Quatre testimonis d’Andròmines

En Andròmines entenem l’economia feminista com una economia en la qual totes tenim espai i cabuda.

Maria Jesús, Cintia, Sofia i Miriam són només 4 exemples de les múltiples dones que, amb el seu esforç diari, fan possible que Andròmines lluiti contra l’exclusió des de la dignitat i la igualtat d’oportunitats de les persones i també pugui protegir el medi ambient des de la defensa de l’entorn i la sostenibilitat. Sense cuidar de totes les persones que dediquen el seu esforç laboral en Andròmines, no seria possible aconseguir la nostra raó de ser. Tractem de cuidar i de cuidar-nos. Aquesta és la nostra mirada cap a l’economia feminista.

Però… Com ho fem? Quins programes ens permeten afavorir i treballar cap a una economia feminista?

Un dels nostres principals objectius és acompanyar a les persones que es troben en una situació sociolaboral complicada en el seu camí cap a la inserció sociolaboral. Tenim un alt volum d’atenció directa a persones, moltes d’elles en una situació econòmic-social complexa. 

La clau de la nostra intervenció se centra en donar una atenció individualitzada i posant en el centre les persones. Pel que detectem, encara no s’ha arribat a un model de corresponsabilitat; moltes de les dones que acudeixen al nostre servei d’orientació laboral precisament tenen dificultats per a trobar treball perquè els horaris que ofereixen les empreses no són compatibles amb la cura tant als seus pares/mares com a les seves criatures. 

Si parlem de famílies monoparentals femenines la situació encara es complica més. En aquestes situacions, els acompanyem a trobar algun recurs com Concilia de l’Ajuntament de Barcelona. També explorem altres perfils professionals que s’ajustin a les seves competències i que ofereixin, en general, horaris més conciliadors (per exemple, una persona amb experiència en comerç podria reorientar-se cap a posicions de Customer service). Sempre es treballa de manera individual i adaptat a la persona.

També implementem programes específics d’inserció sociolaboral per a dones supervivents de violència masclista com Work4Woman. Gràcies a aquest programa en Andròmines hem treballat la seguretat econòmica de famílies monoparentals femenines en situació de violència, que és un dels factors de major vulnerabilitat per a les dones.

La formació

És un altre aspecte essencial que permet accedir a les dones a llocs de treball menys precarizats i reduir la bretxa salarial. El programa Dona de Futur d’Andròmines busca reforçar les competències tècniques, professionals i digitals de dones que necessiten un acompanyament especialitzat i s’enfoquen als nínxols laborals actuals, derivats de la reactivació econòmica post-COVID, i en sintonia amb les competències i habilitats de les participants.

Durant l’any 2022 durem a terme 3 formacions profesionalizadores específiques per a dones i 4 cursos de formació transversal digital (2 cursos d’internautes segures i 2 cursos d’entorns laborals digitals).

Tots els cursos que realitzem en el marc d’aquests projectes són accions formatives adaptades a dones en situació vulnerable i que es troben excloses del mercat laboral. 

A través dels diferents programes socials i d’inserció sociolaboral de Andròmines busquem treballar, de manera indirecta però efectiva, els següents canvis:

Modificar la posició de desigualtat laboral de les dones en relació als homes. 

Abordar els aspectes referits a les condicions de les dones i que tenen relació amb les seves circumstàncies materials i de vida: habitatge, ingressos, educació, salut, etc.

• Promoure les dones com a agents de canvi i motors actius de l’economia feminista.

Hem comentat que tractem de cuidar i cuidar-nos, quines mesures concretes de capellans duem a terme a nivell intern?

A nivell intern, en les nostres polítiques d’entitat, sempre incorporem una mirada de gènere. Apliquem el model centrat en la persona i s’aposta per la compatibilització dels temps laboral, personal, familiar i social. Per a Andròmines aquesta és l’economia feminista que volem aplicar, aquella que permeti al màxim possible la co-responsabilitat i entre gèneres a tots els nivells de la persona. Per això estem en el procés d’aprovació del Pla d’Igualtat de l’entitat, encara que ja hem implementat algunes de les mesures més rellevants:

  • Teletreball 1 dia a la setmana o 1 setmana al mes, a elecció de les persones treballadores en aquells llocs que no requereixen el 100% de la presencialitat.
  • En llocs on es requereix presencialitat s’han ajustat els horaris avançant l’hora de sortida a les 19 h i els dissabtes es fa horari de demà únicament. Tenim també una botiga que tanca a les 19 h a les tardes i els dissabtes realitza un horari de 10 a 13h, allunyat de l’horari comercial habitual que acostuma a ser més extens.
  • Hem elaborat un protocol de Desconnexió digital que estem en procés d’implementar-lo.
  • S’ha afavorit la implementació de jornades de treball intensives i s’ha consensuat l’horari amb les persones treballadores. Sempre que hi ha una petició relacionada amb conciliar la vida personal, familiar i laboral s’avalua cada cas de manera individual. 
  • Es treballa la sensibilització interna en matèria d’horaris, com fer els menjars en horaris saludables (de 13 a 14:30h), o reunions en franges més productives, coincidents per a tot l’equip.
  • S’afavoreix el treball en equip, la solidaritat entre companyes/us i si algú necessita flexibilitat i té alguna cosa agendat altra/o companya/o li cobreix. 
  • Finalment, el dia de l’aniversari és un dia lliure, en el qual les persones treballadores poden dedicar temps a si mateixes. 

Però el més important és que continuem reflexionant per a treballar per a i per una mirada de dona!

Senyalètica amb perspectiva feminista al Polígon de la Nau Vila Besòs

Senyalètica amb perspectiva feminista al Polígon de la Nau Vila Besòs

Actualitat Fem xarxa

El divendres 11 de desembre la Nau Vila Besòs va acollir la presentació dels resultats d’una investigació amb perspectiva feminista realitzada al Polígon Torrent Estadella, on es troba la Nau.

Es tracta d’una recerca per al disseny de propostes d’un sistema de senyalètica amb perspectiva feminista realitzada per 26 alumnes de 3r curs del Grau en Disseny de l’Escola Elisava.

 

Tres grups d’alumnes van explicar i exposar els resultats dels seus treballs en el context del projecte de Senyalètica realitzat a les assignatures Projecte Optatiu de Menció I i Context i Usuari II durant el primer trimestre del curs 2020-2021. Van comptar amb la col·laboració del CR Polis de la Universitat de Barcelona i l’empresa Signes.

 

La finalitat dels treballs era, d’una banda, aprofundir en el coneixement del Polígon Torrent Estadella i les seves problemàtiques actuals. D’altra banda, plantejar maneres de connectar-lo amb la resta de la ciutat i fer-lo més transitable i habitable, especialment per a les dones.

Són amigables els polígons?

Com és habitual en els polígons industrials la seva “urbanitat” és relativament pobra i generen espais de “desconnexió” o “barrera” amb la resta de la trama urbana. Fenòmens als quals cal afegir deficiències d’accessibilitat individual (a causa dels traçats, mal estat del conjunt del disseny urbà, deficiència en la senyalització) i sensació d’inseguretat (deficiència d’il·luminació, falta d’usos).

L’alumnat va proposar “replantejar possibles vies i carrers que, acompanyats d’un bon suport de senyalització, obrin el polígon cap a la ciutat i convidi a l’exterior a tornar-se a relacionar amb ell a escala comercial, de veïnat i de comunicacions urbanes.” Concretament, volen donar veu a la visió de les dones treballadores del polígon instal·lant escultures i una millora en la il·luminació que acabi amb la percepció d’inseguretat actual.

Un treball més ampli

Cal ressaltar que, en aquest context l’Ajuntament de Barcelona, des de l’any 2019 està implementant el projecte “Poligoneres: Justícia de Gènere als Polígons” amb l’objectiu de promoure una transformació de l’espai públic dels polígons basada en un urbanisme de la vida quotidiana i en treballar per aconseguir que aquests polígons siguin també motors de la justícia de gènere en l’àmbit econòmic.

Podeu consultar tota la informació sobre el procés de recerca de l’alumnat de l’Elisava aquí:  (vegeu: Señalística Urbana #Signage).

 

Entrem al 2020 amb bon peu: Igualtat, flexibilitat i gènere

Entrem al 2020 amb bon peu: Igualtat, flexibilitat i gènere

Actualitat

Fent balanç del que hem fet durant aquest any 2019, des d’Andròmines volem destacar l’esforç realitzat en definir i introduir canvis en l’organització vers el que anomenem la implementació d’un Model Basat en la Persona. Per nosaltres les persones i el seu benestar dins de l’entitat és el que ens mou i dona sentit al que fem dia rera dia.

Però… què vol dir que estem implementant un Model Basat en la Persona? Com ho fem?

Un dels pilars fonamentals és analitzar la importància de la flexibilitat laboral dins de l’organització: és necessari que tots tinguem temps per a conciliació personal, laboral, social i de cures, tant en homes com en dones. I que aquesta flexibilitat es treballi de manera pactada, com una evolució natural que ens ajudi a eliminar el presencialisme a la feina i ens acompanyi a treballar per objectius.

També hem volgut treballar el valor que li donem al temps, reflexionant conjuntament amb altres entitats, sobre com adaptar els nostres horaris i fer-los més saludables i racionals per a les treballadores. En aquest sentit el dia 28 de novembre vàrem tenir la sort de comptar amb en Fabian Mohedano, col·laborador del Pacte del temps de Barcelona i promotor de la reforma horària, que durant gairebé dues hores ens va introduir i vàrem debatre sobre diferents mesures d’allò més interessants:

• Compactar la jornada laboral i avançar l’hora de sortida de la feina
• Introduir horaris laborals més flexibles d’entrada i sortida
• Avançar les hores dels àpats, tant del dinar com del sopar
• Reducció de l’estrès de les persones treballadores, especialment entre les dones

 

Aquest any a Andròmines també s’ha creat el Comitè d’Igualtat. Tot i que treballar per a aconseguir la Igualtat entre homes i dones és un objectiu transversal que és present en tots els programes de l’entitat, aquest any està prenent una major rellevància gràcies a al projecte “Andròmines, +transparent +igualitària” que compta amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona i del Dep. de Treball Afers Socials i Famílies i que ens ajuda a implementar millores internes i d’enfortiment basades en l’anàlisi de gènere. Entre d’altres coses volem aconseguir un sistema de registre i anàlisi d’indicadors i impacte SOCIAL, AMBIENTAL I DE GÈNERE adequat a les accions de l’entitat i que doni RESPOSTA DE QUALITAT en la nostra intervenció per a tots els usuaris/àries, a la presa de decisions i a la TRANSPARÈNCIA que volem oferir.

Tot el treball que hem fet durant el 2019 ens empeny a continuar avançant i donant respostes als nous reptes que encarem per l’any 2020: continuar fomentant la Igualtat, la conciliació dels temps laboral, social i de cures per a tots els membres de l’entitat i millorar la comunicació interna.

Us convidem a que ens acompanyeu en aquest procés de canvi tant emocionant.

Bona entrada d’any 2020.