Descobreix una iniciativa innovadora en el Centre Penitenciari Mas d’Enric que et farà reflexionar sobre la rutina penitenciària i els problemes ambientals
Al Centre Penitenciari Mas d’Enric s’ha realitzat una iniciativa innovadora que busca obrir-nos els ulls i fer-nos reflexionar sobre dues qüestions clau de la societat actual. Mitjançant el poder del cinema, el curtmetratge “Matando el tiempo”, el dinamitzador TIC Xavi G, juntament amb la col·laboració de dos interns, ens convida a endinsar-nos en la rutina penitenciària i a prendre consciència dels problemes ambientals que ens envolten.
Us convidem, abans de tot, a veure el curtmetratge
Què us ha semblat? T’has submergit a la vida diària dins de les cel·les a través del poderós llenguatge visual d’aquest curtmetratge?
Aquest treball audiovisual ens trasllada a l’interior de la presó, mostrant-nos amb un llenguatge visual potent els aspectes quotidians de la vida dins de les cel·les. Des de les trucades per demanar permís per sortir de la cel·la, passant pels passadissos foscos, les sales de dia amb la televisió encesa, el cafè, els moments de recreació al pati fins a les partides d’escacs: tot plegat conforma una rutina que ens és aliena, però que, al cap i a la fi, és el dia a dia de persones que en algun moment tornaran a la societat.
Una crítica social que ens convida a prendre consciència de la nostra responsabilitat col·lectiva enfront dels problemes ambientals
D’altra banda, el curtmetratge també vol posar de manifest la problemàtica ambiental i ens convida a reflexionar sobre la nostra responsabilitat col·lectiva. Ens mostra com, tot i ser plenament conscients dels problemes, continuem contaminant de diverses maneres. Des de l’ús de plàstic en els embolcalls dels aliments o en els gots de cafè, fins a la deixadesa de llençar la brossa a terra o l’emissió de fums contaminants. Aquesta crítica social ens fa plantejar si realment estem prenent consciència de l’arribada als límits del planeta o si, com sovint passa amb altres temes personals, no ens n’adonarem fins que no sigui massa tard.
El curtmetratge pretén donar-nos un toc d’atenció i ens genera preguntes crucials: som conscients que estem arribant al límit del planeta? I quines seran les conseqüències d’aquesta inacció? Què estem fent nosaltres per intentar canviar les nostres rutines negatives i reduir la contaminació? I, més enllà de les accions individuals, què més podríem fer com a societat per revertir aquesta situació?
Les nostres accions i la contaminació: “Quins obstacles hem enfrontat en intentar canviar les rutines negatives i reduir la contaminació?”
Així doncs, aquest curtmetratge té com a objectiu conscienciar-nos sobre la importància de canviar les nostres rutines i actituds envers el medi ambient. Tot això no només té un valor educatiu, sinó que té un potencial real per contribuir a la reinserció de les persones internes, ja que es crea un vincle entre la persona i la comunitat des d’un vessant amb sentit globalitzador: individual, social, cultural i educatiu. Les persones internes treballen i potencien les xarxes a través d’aquestes propostes creatives: hi ha intercanvis, construcció de coneixement, projectes comuns. Tot això des d’un treball personal i social.
En propostes com la d’aquest documental, basat en el treball creatiu i en col·laboració amb les persones, ens permet valoritzar-les, dona’ls-hi responsabilitat sobre els seus propis processos personals. Des d’un enfocament participatiu impulsem la seva creativitat i el seu apoderament a través de processos creatius amb l’ús de la tecnologia. Incidint també així en un vessant humà de la tecnologia.
L’impacte del curtmetratge: “Una proposta audiovisual amb un valor educatiu i social que promou la reinserció i l’apoderament.”
Un valor d’Andròmines és la lluita per la inclusió, si una persona no té competències digitals està exclosa de la societat i exclosa de l’accés al món laboral, de l’accés a la informació, de l’accés a les xarxes socials, i un llarg etc. Treballar aquest curtmetratge (o altres eines tecnològiques i creatives), els dona eines per a formar part d’una societat cada dia més tecnificada i en la que hauran de tornar a viure i treballar un cop finalitzi la seva estada a la presó.
Per tant, com podeu veure, darrere d’aquest documental hi ha molta feina, però també multitud d’objectius treballats amb diferents vessants, tots ells aplicant una mirada inclusiva. A través d’aquesta tasca de sensibilització busquem donar a conèixer una realitat que generi un canvi de mentalitat, no només en benefici de les persones internes dels centres penitenciaris (que també), sinó a un impacte positiu a la societat en general, en l’àmbit social i en l’àmbit ambiental.
Aquest treball audiovisual va ser presentat amb èxit al Festival de cinema Vent del Nord.
Si voleu més informació la trobareu aquí
