Al nostre país, el turisme és un dels motors econòmics més importants, però també un dels sectors que més residus genera. Es calcula que només en allotjaments turístics, a Barcelona es genera un 9% dels residus de la ciutat, entre els quals es troben plàstics d’un sol ús, menjar desaprofitat, i mobiliari que es renova constantment.
Una de les maneres que te el sector turístic de transformar aquests residus en nous recursos és formant part de l’economia circular, que ens ofereix una resposta clara: substituir el model de “fer servir i llençar” per un sistema regeneratiu, on els materials es reutilitzen, es reciclen i es converteixen, de nou, en productes.
Quin és l’impacte del turisme sobre el medi ambient?
Actualment, existeixen poques dades precises sobre els residus que els turistes generen a Catalunya. No obstant això, no és difícil fer-nos una idea general si ens fixem en alguns indicadors que ens aporten estudis basats en la despesa municipal de la neteja de la via pública durant la temprada alta, l’augment de despesa energètica dels hotels, o l’augment de consum d’aigua.[1] El model actual del sector turístic, no contempla un seguiment exhaustiu dels residus que genera, però la petjada ambiental del sobreturisme actual queda palesa en alguns estudis ambientals que ens indiquen l’abast del problema.
Quin impacte ambiental i econòmic té aquest model?
Impacte econòmic que afecta directament l’augment en despeses de gestió de residus, o en problemes socioeconòmics de la població local, relacionats amb l’habitatge.
Impacte ambiental derivat de la sobreexplotació dels recursos hídrics, sobretot en moments de sequera.
Degradació d’espais naturals protegits, en particular en zones de muntanya i zones costaneres.
Una demanda creixent per part dels clients: el turisme sostenible
La preocupació de les persones que volen viatjar de manera respectuosa amb el medi ambient fa que cada vegada existeixin més ofertes turístiques que garanteixen una manera de viatjar més sostenible. Per aquest motiu, entre d’altres, les empreses del sector turístic que aposten per un turisme més sostenible, aporten un valor afegit al seu negoci. Una part important d’aquesta estratègia és formar part de l’economia circular.
Com funciona l’economia circular?
L’economia circular és un model de producció i consum que compleix els principis bàsics de la jerarquia de residus:
Alguns exemples de productes que es poden produir a partir dels residus que es generen:
Llençols i tovalloles reciclades fetes amb plàstics recuperats.
Taules i cadires d’hotels fabricades a partir de residus plàstics.
Catifes i decoracions creades amb materials reciclats.
Amb aquest enfocament no només reduïm la petjada ambiental, sinó que també oferim un valor afegit als hotels, responent a la demanda creixent per un turisme sostenible.
Hotels que han fet el canvi
Alguns hotels d’arreu del món ja estan adoptant el model circular. Per exemple, l’hotel QO d’Amsterdam ha reduït al mínim els residus gràcies a un sistema de reutilització d’aigua i una aposta per materials reciclats.
A Espanya, diverses cadenes hoteleres han començat a col·laborar amb empreses de reciclatge per convertir els seus residus en nous recursos.
Quan aprens, et transformes. Quan comparteixes, connectes. Quan actues, canvies el món.
A la Nau Vila Besòs, això no són només paraules. Són experiències reals que es viuen cada setmana. I tu, també en pots formar part.
Un espai obert al barri i a les teves inquietuds
Des de fa anys, la Nau Vila Besòs s’ha convertit en un punt de trobada comunitari, un bressol d’oportunitats on aprendre, crear i descobrir és accessible per a tothom. Aquesta primavera 2025, t’hem preparat una programació plena de tallers gratuïts pensats per a persones com tu: curioses, valentes i compromeses amb el seu entorn.
Programació abril – juny 2025: vine, prova, atreveix-te
1. Què són i com utilitzar les XXSS en el nostre projecte
Dimarts 8 d’abril, 17:00 h Amb Yen Romero (Sinèrgics) Presencial i gratuït Inscripció aquí
El poder d’explicar qui som Quan en Jordi va obrir el seu primer projecte de barri, no sabia ni per on començar a comunicar-lo. Gràcies a tallers com aquest, ha après que una bona publicació pot ser molt més que una imatge bonica: pot ser la clau per connectar amb la comunitat, per fer-se visible i per generar confiança. Aprendràs a donar vida al teu projecte a les xarxes socials amb eines senzilles però potents.
Sant Jordi amb perfum de solidaritat L’any passat, la Fàtima venir per primer cop a un taller de la Nau. “Només volia provar-ho, no sabia ni cosir”, ens explicava. Però aquella tarda va descobrir que darrere cada tela hi ha una història, i que les seves mans també poden fer poesia. En aquest taller crearàs flors amb teles africanes i celebraràs un Sant Jordi intercultural i creatiu, compartint tèxtils, històries i complicitats.
3. Transformem els residus en recursos
Dijous de maig, 17:00 h (data pendent) Amb Reconnecta – Sinèrgics activitat per a entitats · Gratuïta Inscripcions en construcció
El que uns llencen, pot ser tresor per a altres La Marta coordina un taller ocupacional i sovint es pregunta: “què podríem fer amb tot aquest material sobrant?” En aquest espai compartit descobriràs que hi ha entitats que necessiten exactament allò que a tu et sobra. Tres sessions pràctiques i creatives per repensar el valor dels residus, compartir recursos i construir xarxes sostenibles des del territori.
Costura amb consciència L’Emma sempre portava l’esmorzar en paper d’alumini, fins que un dia la seva filla li va preguntar: “I això on va després?”. En aquest taller, aprendràs a confeccionar un embolcall reutilitzable i bonic amb teles reciclades. La Meritxell t’acompanyarà en tot el procés, tant si saps cosir com si mai no has agafat una agulla. És un petit gest, sí. Però gran per al planeta.
Allargar la vida, donar-se poder El microones de la Carme es va espatllar. En lloc de llençar-lo, el va portar al taller d’autoreparació. Amb l’ajuda de persones voluntàries i tècniques, no només el va arreglar, sinó que va recuperar la confiança en la seva capacitat de fer. En aquest espai, les eines i la col·laboració es posen al servei de la sostenibilitat i de l’apoderament. Perquè reparar és resistir.
Aprendre jugant, jugar per aprendre En Pau, mestre de secundària, buscava maneres noves d’arribar als seus alumnes. Després de descobrir la ludificació, el joc es va convertir en pont, en metàfora, en motivació. Aquest taller és per a persones educadores que volen innovar, experimentar i apropar-se a la seva aula d’una forma més lúdica i significativa. Descobreix el potencial dels jocs de taula com a eina pedagògica.
Per què participar?
Perquè aquí no cal ser expert, només cal tenir ganes. Perquè cada taller és una porta oberta a noves habilitats, noves amistats, nous horitzons. Perquè a Andròmines, creiem en les segones oportunitats. En les primeres, també. I en totes les que vinguin.
El ‘Fast Fashion’ (moda ràpida) es refereix, sobretot, al nombre de vegades que es porta una peça de roba abans de desfer-nos d’ella. La desproporció entre els nivells de producció i ús és tal que, cada segon del dia, s’incinera o s’enterra l’equivalent d’un camió d’escombraries ple de roba.
Podem comprendre millor la magnitud del problema si ens fixem en algunes dades relacionades amb la producció i consum de roba en el món de la moda; per exemple, la producció global de tèxtils es va doblar entre l’any 2000 i el 2015, i, en canvi, el nombre de vegades que s’utilitzen les peces de roba va disminuir en un 36% durant el mateix període segons l’informe de Zero Waste Europe .
El Fast Fashion ofereix productes de baixa qualitat, sense respectar els drets laborals i ambientals.
Malgrat que la població global està minvant, es calcula que el consum de roba i calçat augmentarà en un 63% d’aquí al 2030. El problema rau no només en el volum de residus que genera aquesta model de consum, sinó en la pol·lució que suposa la seva producció, i el tipus de residus que genera.
Per exemple, l’any 2018 la indústria tèxtil va produir 2,1 bilions d’emissions d’efecte hivernacle, i es van emprar uns 540 bilions de litres d’aigua.
A més, és important ser conscients que quan consumim moda ràpida, formem part d’un sistema que no respecte als drets laborals de les treballadores dels països on es fabrica la roba que comprem, on una jornada laboral és d’entre 14 i 16 hores diàries.[1]
Quanta roba es recicla i què passa amb la que no es recull selectivament?
El reciclatge tèxtil a tèxtil voreja un 1%, i la major part del residu tèxtil no es recicla. És a dir, quan es recullen selectivament residus tèxtils, només un 1% es reciclen per a fabricar productes tèxtils nous. A Catalunya, per exemple tenim el projecte RETEXCAT amb el que es torna a fer fil de les peces que es poden reciclar.
A més de les diferents possibilitats que ofereix el reciclatge com, per exemple, per a la producció de materials aïllants per a la construcció, de les 17.500 tones de roba que es recullen a Catalunya a través dels contenidors de recollida de roba, aproximadament el 19% es pot tornar a reutilitzar com a roba, gràcies a la donació o a la venda de segona mà.
El problema rau en la roba que no es recull selectivament perquè ha anat a parar al contenidor gris, unes 150,0000 tones de roba anuals, segons l’Agència Catalana de Residus. Aquesta roba s’incinera o va a parar a l’abocador i no es recicla.
Els plàstics faciliten la producció de moda ràpida.
El gran volum de producció actual està facilitat per les fibres sintètiques, que són barates i es troben en més del 50 % de la roba que es produeix. El polièster és el material sintètic que més es fa servir pel seu baix cost, i les seves repercussions en el medi ambient són múltiples.
Cada vegada més, s’està buscant alternatives amb la producció de tèxtils ecològics i sostenibles, com per exemple lyocell, un teixit biodegradable fet amb fibra de fusta, però també ens trobem que moltes marques de fast-fashion fan publicitat i màrqueting de ‘Greenwashing’ (una rentada de cara ‘verd’) que enganya emprant estils i tèxtils que relacionem amb pràctiques de sostenibilitat, mentre la mateixa empresa manté pràctiques que són nocives pel planeta i que el consumidor desconeix. En podeu llegir més d’aquest concepte i els seus orígens aquí.
Què és la Moda sostenible?
La moda sostenible és aquella roba que, a més de respectar el medi ambient, genera llocs de treball amb garanties dels drets laborals.
La roba de més qualitat significa donar segona vida, mentre que la roba de menys qualitat significa que s’ha de reciclar per què sovint està en males condicions. En tenir una vida útil menor, crea major impacte ambiental.
Podem trobar una llista completa de fibres ecològiques i sostenibles en aquest enllaç.
Valorem i estimem la roba: recuperem costums i revisem les nostres actituds envers el consum de moda.
Cosir, arreglar, transformar i aprendre a valorar els teixits orgànics són els primers passos cap a un consum de moda més sostenible. Donar una segona vida a les peces de roba quan ens en desfem és primordial, però també hem de procurar comprar roba de segona mà.
Il·lustració: Beyond Circular Fashion, Zero Waste Europe
La necessitat de reciclar adequadament la roba ha fet que s’introdueixin noves lleis reguladores basades en l’Estratègia per a uns Tèxtils Sostenibles i Circulars (Strategy for Sustainable and Circular Textiles) presentada per la Comissió Europea el 2022.
A Espanya, la Llei 7/2022 ens brinda les següents oportunitats:
Queda prohibida l’eliminació directa dels excedents
Recollida obligatòria del residu tèxtil per part dels municipis
Objectius de preparació per a la reutilització
Creació de SCRAP de residus
Els SCRAP són Sistemes Col·lectius de Responsabilitat Ampliada del Productor de residus i són la manera de garantir la gestió sostenible de residus.
Aquí podeu trobar més informació sobre els SCRAP de residus tèxtils.
Des d’Andròmines, fem la recollida de material tèxtil a diversos municipis del Vallès Occidental i Oriental a través del Programa Roba Amiga i la gestionem, donant-li una segona vida la botiga que tenim a Montcada i Reixac.
És cert que els darrers anys han proliferat moltes botigues de roba de segona mà, però encara queda molta feina per fer.
Què podem fer per tenir costums de consum de moda sostenible?
Dona suport actiu als dissenyadors locals i sostenibles. Ajudaràs a enfortir el teixit creatiu, productiu i a impulsar l’economia local.
Llegeix les etiquetes. Cerca matèries primeres sostenibles.
Evita els teixits sintètics, excepte si provenen del reciclatge.
Adquireix roba de segona mà. Si ja s’ha produït, el millor és allargar-ne l’ús.
Recicla o dona la roba que ja no vulguis posar-te; segur que algú la podrà aprofitar i buscar altres usos.
Cuida la teva roba i augmenta la seva durabilitat.
Intercanvia roba amb el teu cercle d’amistats o la teva família.
Tria roba atemporal i crea el teu propi estil, no et fixis només en les tendències de moda.
Revisem la cara oculta de l’impacte ambiental dels residus plàstics com a conseqüència del turisme a Barcelona
Quin és l’impacte ambiental del turisme a la zona del Mediterrani?
En un estudi recent de la Universitat Autònoma de Barcelona, es va trobar que, durant els mesos de temporada alta turística, la brossa marina al Mediterrani augmenta 5,7 vegades més respecte a les demés temporades de l’any i que, d’aquesta brossa, més d’un 94% son articles fets de plàstic. De les divuit illes que es van investigar, Mallorca és la que més brossa acumula. L’impacte ambiental no només amenaça la salut dels ecosistemes, sinó que també significa una important despesa econòmica per a les comunitats costeres, que han d’invertir en neteja, salut pública i eliminació de residus.
L’estudi, conclou amb una dada que demostra de quina manera és clau el compromís social: després de la implementació de diverses campanyes de conscienciació ciutadana al 2019, els resultats van mostrar una disminució d’un 50% dels residus associats al turisme. Podeu llegir un resum d’aquest estudi aquí.
Com podem ajudar a reduir l’impacte ambiental dels residus plàstics domèstics?
Cada vegada més sabem la importància que té la col·laboració i consciència ciutadana a l’hora de separar bé els residus domèstics, i en particular els plàstics, per aconseguir una separació de plàstic de qualitat, però no està de més recordar exactament per què i com es reciclen els diferents plàstics re-llegint l’article que vam compartir aquí. En aquell moment, ens havíem unit a la comunitat Precious Plastic amb l’objectiu de poder ajudar a trobar una solució a la gestió d’aquests residus. Des de llavors, hem continuat impulsant noves iniciatives, com la que us presentem a continuació.
L’impacte del turisme a Barcelona i els residus plàstics:
Si bé no tenim dades específiques sobre el volum de residus plàstics que el turisme genera a Barcelona, és evident que la gran afluència turística a la ciutat necessàriament té un impacte mediambiental important. L’Observatori de turisme de l’Ajuntament de Barcelona, publica les següents dades del 2025: El mes de gener Barcelona ha estat visitada per 909 mil persones allotjades als establiments turístics de la ciutat, que representa un valor un 7,1% superior al gener de fa un any.
Quant a les despeses dels turistes durant el mes de gener, ha estat un 23,3% més alta que la de gener de 2024. D’aquesta despesa, el 47% de la despesa s’ha gastat en menjar i beguda.
D’aquesta dada, podem deduir que, necessàriament, es generarà un volum important de residus plàstics, entre d’altres.
RECATUR
El dia 11 de març del 2025 vam estar guardonats amb un premi pel projecte RECATUR, dins del marc de l’Agenda 2030 Barcelona + sostenible. De què va aquest projecte?
T’imagines transformar els impactes negatius dels residus plàstics generats pels turistes de la ciutat? Aquesta és la pregunta que ens vam fer cap allà l’any 2020. L’any 2021 vam ser capaços de crear el projecte Take your plastic back, on recollíem els residus plàstics de diferents hotels per transformar-los en souvenirs de la ciutat de Barcelona
La nostra idea era crear llocs de treball per a persones en situació d’exclusió social a través de la recollida, transport, neteja, trituració i transformació dels residus plàstics provinent d’hotels. I fer-ho aquí mateix, a la ciutat de Barcelona. Però amb aquest projecte no en vam tenir prou, i just l’any 2024 vam engegar el projecte RECATUR, on volem transformar els residus plàstics provinents del sector turístic en mobiliari pel sector turístic.
Per poder aconseguir aquest objectiu, col·laborem amb altres actors, des d’hotels per la recollida de residus, ELISAVA pel disseny de mobles i AKASHA HUB per la transformació de planxes de plàstic en un moble. Actualment estem en fase pilot, però ja tenim el nostre primer disseny: La taula circular, que ben aviat serà una realitat. Al llarg del 2025 volem tenir un total de 3 dissenys i col·laborem amb l’Hotel Royal de les Rambles de Barcelona per transformar alguns dels seus espais. Serem capaços? Ho descobrireu en breu.
Hem obert un nou punt de venda a Sant Andreu, just al costat de Reparadís, el nostre servei de venda i reparació de dispositius. En poc espai, t’oferim solucions pràctiques i responsables per al teu dia a dia.
A la botiga trobaràs una àmplia selecció de mobles, roba, calçat, joguines infantils, bicicletes, articles d’esport, bijuteria, petits electrodomèstics i molt més.
I si no trobes el que busques, t’ho portem!
Apostem per la reutilització, el comerç de proximitat i l’economia circular, perquè…
Per què comprar nou, si hi ha objectes amb molta vida per davant?
On som?
Plaça Mercadal, 41 – Parada 8 (Galeries del Mercat de Sant Andreu)
Horari d’atenció:
Matins dimarts a dissabte: 9-14 h
Tardas dimarts, dijous i divendres: 17-20 h
Vine a descobrir tresors únics, col·labora amb un consum més responsable i dona una segona vida als objectes!
Les entitats Associació Social Andròmines, Fundació Privada Engrunes i Fundació Solidança uneixen esforços per posar en marxa GreenJobLabs, un projecte innovador destinat a millorar la capacitació i la inserció laboral de col·lectius en risc d’exclusió en l’àmbit de l’economia circular i la gestió de residus.
El projecte, que compta amb una durada de 24 mesos, té com a objectiu principal oferir formació especialitzada a 135 persones en situació de desocupació, prioritzant dones, joves, persones en atur de llarga durada i persones migrades en risc de caure en situació administrativa irregular. A través de GreenJobLabs, es proporcionaran eines i competències per accedir a ocupacions sostenibles i contribuir a la transformació ecològica i digital.
El projecte es caracteritza per aplicar metodologies d’aprenentatge innovadores, que incorporen la Realitat Virtual i la Intel·ligència Artificial per preparar les persones participants per a entrevistes laborals i la recerca d’ocupació. A més les accions que es preveuen en el projecte son:
Formacions especialitzades de 200 hores en àmbits com la gestió de residus, la restauració de mobles, la reparació de dispositius electrònics i vehicles de mobilitat personal, així com l’ecodisseny aplicat al tèxtil i la moda sostenible.
Tallers de competències transversals, amb èmfasi en la gestió del temps, el treball en equip i les habilitats comunicatives.
Acompanyament personalitzat per millorar la inserció laboral.
Creació d’una comunitat pràctica per compartir experiències i reforçar la cerca de feina.
Aquest programa suposa un impuls per a formar persones que es troben en diferents situacions de vulnerabilitat en competències de sostenibilitat mediambiental i està alineat amb l’Estratègia Espanyola d’Economia Circular 2020-2030 i la Estratègia de Transició Justa 2019-2050, promovent un mercat laboral més inclusiu i sostenible.
GreenJobsLabs està cofinançat està cofinançat pel Fons Social Europeu+, a través del Programa Empleaverde + de la Fundación Biodiversidad del Ministeri per la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic.
Amb GreenJobLabs, fem un pas endavant cap a un futur més verd i inclusiu!
Sobre les entitats participants:
L’Associació Social Andròmines (andromines.net), la Fundació Engrunes (engrunes.org) i la Fundació Solidança (solidanca.cat/) son entitats sense ànim de lucre dedicades a la inserció sociolaboral, a la formació de col·lectius en situació de vulnerabilitat i líders en gestió de residus i l’execució de projectes d’economia circular.
Es pot consultar tota la informació detallada sobre cada oferta formativa als respectius webs de cada organització.
La tardor ja és aquí i a La Nau Vila Besòs estem encantades de presentar la nostra programació de tallers per als mesos de setembre a desembre de 2024! Mantenint el nostre compromís amb el reciclatge, la sostenibilitat i la creativitat, hem dissenyat una sèrie d’activitats participatives i tallers que et permetran confeccionar i fabricar objectes útils utilitzant materials que ja tens a casa, mentre aprens noves habilitats i comparteixes experiències amb altres participants.
La nostra programació inclou una àmplia varietat de tallers per a totes les edats i nivells d’habilitat. Des de tallers de costura i tècniques aplicades al disseny gràfic, fins a sessions de bricolatge. Aquesta tardor segur trobaràs una activitat a la Nau per tu. Aquí tens l’agenda, pren nota i reserva la teva plaça!
Programació de Tallers a Nau Vila Besòs – Tardor/Hivern 2024
Descripció: Nocions bàsiques de mecànica i manteniment de la bicicleta per garantir la seguretat i la prevenció d’avaries.
Apunta-t’hi, les places són limitades! Tots els tallers són gratuïts amb inscripció prèvia. Si necessites més informació, pots enviar un e-mail a nauvilabesos@bcn.cat o trucar al tel. 637 757 764.
A l’era digital actual, la producció massiva de dispositius electrònics té un impacte ambiental significatiu i devastador a causa dels recursos necessaris per a la producció.
Segons l’Organització Mundial de la Salut, el 2019 es van produir 53,6 milions de tones de residus electrònics a tot el món. Tanmateix, només el 17,4% es va registrar oficialment com a material recollit i reciclat. A més, l’extracció d’aquests recursos afecta exponencialment a la degradació del medi ambient i a l’explotació de comunitats locals, causant danys als ecosistemes i esgotant els recursos naturals.
Compartim algunes dades actualitzades sobre l’impacte mediambiental que suposa l’extracció de materials i energia per crear aparells electrònics:
L’extracció de materials, com el coltan, necessari per a la producció de dispositius electrònics, ha portat a la degradació del medi ambient ia la pèrdua d’espècies animals i vegetals2.
Segons un estudi publicat a la revista Environmental Science & Technology, extreure de la terra els minerals per fabricar dispositius electrònics nous surt 13 vegades més car que obtenir-los a través d’aparells usats3.
La fabricació d’aparells electrònics requereix grans quantitats d’energia, tant en forma d’electricitat, aigua, com de combustibles fòssils, contribuint al canvi climàtic, la contaminació de l’aire i a l’escalfament global.
És important tenir en compte que l’impacte ambiental de la fabricació d’aparells electrònics no es limita només a l’etapa de producció. També cal considerar limpacte del seu ús i la seva disposició final. Molts aparells elèctrics contenen substàncies tòxiques, com mercuri i plom, que poden filtrar-se al medi ambient si no es manegen adequadament1.
L’extracció de materials per a la fabricació de dispositius electrònics també té greus conseqüències socials als països on es duu a terme. La mineria i l’extracció de recursos naturals per fabricar els dispositius són insostenibles i en molts casos impliquen una violació massiva contra els drets humans, entre els quals hi ha el dret a un ambient saludable.
En molts casos, els minerals necessaris per a la fabricació de dispositius electrònics s’extreuen en zones de conflicte i solen vendre’s en forma il·lícita per perpetuar el conflicte armat.
Les condicions de treball a la mineria i l’extracció han generat algunes de les pitjors violacions de drets humans i ambientals.
Aquesta activitat ha causat tres milions de persones desplaçades i refugiades, innombrables violacions contra dones i nenes, desforestació i destrucció de la selva i matança d’espècies en perill d’extinció.
El coltan, fusió dels minerals columbita i tantalita, és essencial per a la creació d’aparells electrònics i és a l’arrel de molts dels conflictes que enfronta la població congolesa. Entre el 1996 i el 2010, la República Democràtica del Congo va perdre 5 milions dels seus habitants a conseqüència de la violència exercida per grups rebels. Aquestes agrupacions paramilitars es disputen el control del coltan, al qual extreuen per mitjà de treball esclau i infantil i que venen per adquirir armes i continuar finançant la guerrilla.
En l’àmbit de la salut els dispositius electrònics contenen una gran varietat de materials, alguns dels quals són altament tòxics i perjudicials. L’exposició a aquestes substàncies perilloses causa malalties greus als éssers humans, a la fauna i la vegetació de la zona. Alguns ciutadans (inclosos nens i adolescents) recullen, desmantellen, cremen o fan servir banys d’àcid per obtenir metalls i materials valuosos dels residus electrònics, mètodes potencialment perillosos.
Des de Reparadís volem oferir una alternativa sostenible i socialment responsable. Allarguem la vida útil dels dispositius a través de la reparació i el recondicionament, reduint la demanda de nous productes i, per tant, disminuint la necessitat d’extreure recursos naturals i produir residus electrònics.
El nostre projecte també té un impacte positiu en l’economia local en generar ocupació en el sector de la reparació i proporcionar accés a dispositius assequibles per a persones i comunitats que altrament no se’ls podrien permetre. Això fomenta la inclusió digital i contribueix al desenvolupament socioeconòmic de les comunitats, genera ocupació, conserva recursos naturals i promou l’equitat econòmica.
A Andròmines estem compromesos amb la creació d’un futur més sostenible i equitatiu.
Si estàs pensant en substituir els teus aparells electònics vine a Reparadís i començem a fer el canvi!
L’actual pujada mundial de preus té a veure amb esdeveniments concrets, com la guerra a Ucraïna o el tall en les cadenes de subministraments protagonitzades per la Xina. Aquest model de consum actual, a més de tenir una forta dependència amb esdeveniments que succeeixen en altres territoris, també provoca greus injustícies ambientals, econòmiques i socials dins i fora de Catalunya. A més a més, implica l’esgotament dels recursos naturals disponibles per les nostres generacions futures.
Per atenuar aquesta problemàtica, la Comissió Europea treballa per impulsar l’economia circular per a l’any 2050, amb normativa i accions concretes en sectors estratègics com l’energia, la producció d’aliments o els residus.
Per ara, Catalunya no compleix alguns punts de les directives europees actuals, com l’objectiu de recollida selectiva i de gestió de residus establert a la Directiva 2018/851 del Parlament Europeu i Consell. Aquests objectius també s’han treballat en diferents lleis impulsades pel Parlament de Catalunya i, actualment, ha entrat a debat l’Avantprojecte de Llei de residus i recursos.
És possible viure a Catalunya sense que ens afecti l’escala d’inflació de preus?
Aquesta nova llei comporta una gran oportunitat per aconseguir una transició ecosocial, on es posi en el centre la protecció del medi ambient, la salut de les persones i la disminució de la pobresa de la societat.
Catalunya té l’oportunitat de ser un territori alineat amb altres zones europees, que ja apliquen normatives similar i que també aposti per cadenes de subministrament curtes, atenuant l’efecte que puguin tenir altres esdeveniments futurs en la nostra economia.
Què ens agrada de l’avantprojecte de llei?
La llei aposta per reduir la dependència dels recursos importats d’altres països, apostant per l’ús eficient i circular dels recursos propis i aliens. Posa al centre la salut de les persones, amb l’objectiu de reduir la vulnerabilitat de la població i del medi ambient davant dels impactes adversos del canvi climàtic. Es proposa l’aplicació d’exempcions i taxes reduïdes a persones o unitats familiars en risc de pobresa o d’exclusió social (així com entitats). Però també contempla la reducció de taxes quan es realitzin accions de compostatge, de prevenció o de preparació per a la reutilització.
A més a més suggereix trencar amb la cultura d’un sol ús amb la prohibició de diferents plàstics, lluitant contra el sobreembalatge, i proposa un impost que gravarà productes específics no reutilitzables (sense importar el tipus de material).
Es continua impulsant la jerarquia de residus on es prioritza la prevenció, seguides de la reutilització, el reciclatge i la valorització. S’introdueix l’anàlisi de cicle de vida i la petjada de carboni per garantir el millor tractament dels residus. A més, la llei especifica que la deposició i la incineració són formes no vàlides de gestió de residus, i que cal minimitzar-les.
Els objectius de prevenció de residus
L’objectiu prioritari és prevenir la generació de residus. La finalitat de la futura llei és arribar l’any 2035 amb una reducció del 25% respecte a l’any 2010.
Es suggereixen objectius específics per algunes fraccions, com el tèxtil (reducció del 25% per l’any 2030 respecte al 2019), les tovalloletes humides, els bolquers i els productes menstruals d’un sol ús (un 60% per l’any 2030). Cal destacar que, en el cas del tèxtil, es recomana l’obligatorietat d’incorporar la venda de roba de segona mà als establiments més grans de 1.200 m2, fomentant de manera decidida la reutilització com a prioritat a grans superfícies.
Elaboració pròpia
Elaboració pròpia Objectius de preparació per a la reutilització i reciclatge residus municipals
La reutilització, tornem al segle passat?
La reutilització d’envasos de begudes a Catalunya continua funcionant en el canal HORECA. Tot que en els últims anys ha disminuït el % d’envasos reutilitzats, s’incorporen objectius nous de reutilització pels envasos de cerveses, begudes refrescants, aigües envasades, vins, caves i espumosos. L’informe Catalunya cap al Residu Zero elaborat per Rezero indica que en 20 anys la quota d’envasos reutilitzables ha caigut un 16%.
Font: Rezero informe Catalunya cap al residu zero
La situació pel canal domèstic encara és pitjor. Actualment, costa trobar establiments amb l’opció de retornar els envasos per la seva reutilització, però aquesta situació haurà de canviar molt si es volen aconseguir els propòsits de la llei d’un 60% per l’any 2030. Els majors de 40 encara recordaran com aquest sistema de retorn era molt habitual a finals del segle passat.
També es proposen, entre d’altres, objectius de reutilització per envasos de menjar i begudes, envasos emprats al comerç electrònic i objectius de preparació per a la reutilització i reciclatge de residus municipals. A més, les empreses que generin més de 10 tones anuals de RAEE hauran de destinar una persona gestora de Preparació per a la reutilització.
Una declaració d’intencions
El nou marc legal vol posar èmfasi en la jerarquia de residus. L’Agència de Residus de Catalunya, entitat pública que ha liderat la proposta d’Avantprojecte, passarà a anomenar-se l’Agència de l’Economia Circular, eliminant la paraula “residus” del seu nom. Però més rellevant és que l’avantprojecte parla d’un ús eficient dels recursos, amb la finalitat, entre d’altres, de finançar mesures que facilitin una transició cap a una economia circular i baixa en carboni.
Alguns exemples de Projectes d’Andròmines de prevenció i gestió de residus
També es volen introduir conceptes i continguts sobre prevenció i gestió de residus al currículum escolar, aspecte que aplaudim i considerem d’especial rellevància. Des d’Andròmines fa anys que impulsem accions d’educació ambiental i, enguany, tenim en marxa el projecte educatiu Generació Reset i tallers de conscienciació ambiental de Preciós plàstic.
Però, és l’avantprojecte de llei prou ambiciosa?
Quan analitzem la generació de residus d’un país, podem observar que aquesta té una dependència molt alta amb el creixement econòmic. En general, els països rics tenen una generació de residus per persona i dia molt més alta que els països pobres o en vies de desenvolupament.
A Catalunya, durant els anys de crisis, s’afirma una disminució de residus, que torna a augmentar lleugerament quan l’economia comença a recuperar-se. En els últims anys, la crisi de COVID-19 també ha provocat una disminució general dels residus, per la disminució de l’activitat econòmica i del turisme.
L’avantprojecte de llei no té en compte aquesta associació i caldrà veure si les mesures que s’apliquen són suficient per disminuir la generació de residus i s’aconsegueix desvincular la generació de residus amb el creixement econòmic. A més, falten objectius de prevenció per determinades tipologies de residus, com els voluminosos o el malbaratament alimentari, així com altres accions per limitar productes en sectors específics (com el sector HORECA).
La reutilització d’envasos en el canal HORECA i domèstic
La reutilització en el canal HORECA mai ha deixat d’existir per la majoria de begudes, però la situació és molt diferent pels vins, caves i espumosos. A Catalunya existeixen més de 600 cellers i una producció de 3,1 milions d’hectolitres. Tanmateix la falta de plantes de rentat, la gran varietat d’ampolles de vi i el poc interès per part del sector de la distribució fa molt difícil impulsar la reutilització en aquest sector. Cal que l’administració s’impliqui per fer possible la reutilització en el sector vitivinícola, ja que projectes com el Rewine, demostren els beneficis ambientals, socials i econòmics de la reutilització d’aquests envasos.
Existeixen, per altra banda, projectes de reutilització de botelles de vi a altres països que funcionen amb èxit. El cas de les botelles de la regió d’Estíria a Àustria és un bon model a seguir.
De totes maneres, pel que fa al canal domèstic, cal la complicitat de l’administració i una aposta decidida per impulsar la reutilització d’envasos en els grans canals de distribució.
El tèxtil i la fast fashion
Font Rezero
Des de l’inici de la dècada del 2000, la producció de moda s’ha duplicat. De mitjana, comprem un 60% més de roba que fa 15 anys. La sobreproducció és només possible per la dependència de la indústria de les fibres sintètiques, que actualment representen el 69% de totes les fibres de producció. La moda de fast fashion, amb preus cada vegada més baixos, implica fabricar amb una qualitat més baixa sense imposar un estàndard mínim de durabilitat.
Aquesta realitat fa difícil que es disminueixi la generació de residus tèxtils un 25% per l’any 2030 si no s’imposen més mesures a l’avantprojecte de llei. De fet, s’estima que, en una dècada, la producció de tèxtil es dupliqui a l’actual producció.
La creació d’un SCRAP (Sistema de Responsabilitat Ampliada del Productor) ajudarà a cobrir els costos de recollida i reutilització del material tèxtil, però caldrà destinar també recursos a enfortir les entitats i els sistemes actuals de recollida, reutilització i reciclatge.
S’ha d’aprofitar per impulsar iniciatives que ja existeixen i que fomenten la recircularitat de la roba través de la seva reutilització, com la cooperativa Roba Amiga i les entitats que en formen part. O projectes d’investigació col·lectiva com Reimagine Textile a Mataró, o Texans pel Clima de Solidança, La Fabric@ i Back To Eco.
Seria interessant incloure també altres mesures com prohibir materials i productes perillosos, implantar un eco-disseny per assegurar una durada llarga del material o implantar un mínim de preparació per a la reutilització per part de les empreses.
Els residus d’aparells elèctrics i electrònics
Durant el tercer trimestre del 2022 està prevista una proposta de la Comissió Europea sobre el dret a reparar, que apostarà per incentivar als consumidors a reparar, a més d’obligacions als fabricants a donar informació sobre la reparació dels aparells. Actualment, altres països com França s’han avançat introduint l’obligatorietat per part dels fabricants un índex de reparabilitat.
L’article 38 de l’avantprojecte es parla de fomentar productes amb ecodisseny, evitar l’obsolescència programada i facilitar peces de recanvi i manuals, però no es parla com totes aquestes accions es materialitzen.
Des d’Andròmines, creiem que la preparació per a la reutilització dels aparells elèctrics i electrònics encara és una assignatura pendent a Catalunya. Manquen centres de Preparació per a la Reutilització perquè sigui una via prioritària de gestió de residus, així com impulsar la regulació de les condicions de funcionament dels centres de reutilització.
Què hauria d’incloure l’avantprojecte de llei per fer possible la reutilització d’aparells elèctrics i electrònics?
Fomentar l’ecodisseny, no només per apropar la fàcil reparació al consumidor, sinó també per disminuir l’ús de productes químics i elements rars que s’extreuen en zones de conflictes armats, incomplint els drets humans o agreujant l’impacte ambiental i en la salut de les persones, i facilitar la reciclabilitat dels seus components.
Fomentar l’ús d’eines comunes per la reparació dels aparells entre les diferents marques (eliminar eines concretes segons model o marca d’aparell), així com disminuir l’ús d’eines especialitzades per la seva reparació.
Dotar, per part de les marques, de peces i components per tots els models que existeixen en el mercat a preus lògics i assequibles.
Facilitar manuals de reparació i manteniment dels equips i garantir les actualitzacions informàtiques durant un període llarg de temps i dotar d’alternatives viables o compensacions un cop es deixa de garantir actualitzacions informàtiques
L’administració ha de fomentar un fons de reparació que ofereixi als consumidors una reducció dels costos de reparació i ha d’obligar a les empreses informació sobre el % de reparabilitat dels seus aparells elèctrics i/o electrònics i que estigui a l’abast de la població. L’administració també ha de tenir i complir objectius de preparació per a la reutilització d’aparells elèctrics i electrònics i dotar d’espais d’assessorament i ajuda per la reparació d’aparells elèctrics i electrònics, com l’espai de Millor que Nou impulsat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
Dotar de coneixements sobre reparació i impulsar l’educació ambiental sobre la població, explicant els impactes ambientals i socioeconòmics en la producció i gestió dels residus dels aparells elèctrics i electrònics.
Altres consideracions de l’avantprojecte de llei
L’avantprojecte de llei proposa l’aplicació d’un sistema de dipòsit, devolució i retorn per certs productes com les burilles de tabac, envasos de vidres, piles, residus d’aparells elèctric i electrònics o envasos de residus químics en petites quantitats per a ús domèstic, però no es fa menció d’aquest sistema pels envasos de begudes de plàstic, on l’objectiu europeu marca una recollida del 70% d’aquests envasos per l’any 2023 i, a Catalunya, la recollida d’envasos lleugers està estancada des de fa anys, només sistemes com el porta a porta o l’aplicació d’un SDDR podrien facilitar complir amb els objectius establerts, però l’avantprojecte apel·la a la llei espanyola on parla de l’aplicació del SDDR si no s’aconsegueixen els objectius de recuperació. Caldrà veure què és el que acaba passant.
Pel que fa al reciclatge, es posa èmfasi en la reciclabilitat del producte, afavorint una sèrie d’accions per evitar productes difícils de reciclar, però s’hauria de tenir en compte diversos aspectes des del seu disseny fins al seu reciclatge:
Fomentar l’ecodisseny dels productes, sense oblidar els objectius de reducció i fomentant envasos i circuits per la reutilització.
Fomentar envasos monomaterials, fàcils de reciclar i amb una vida útil llarga, que permeti reciclar el material com més cops millor.
Protegir la salut de les persones amb envasos lliures de tòxics
A través de la Responsabilitat Ampliada del Productor penalitzar els materials difícils de reciclar o de baixa reciclabilitat.
Des de l’administració, evitar el greenwashing de les marques, avaluant i legislant sobre la informació en els envasos.
Elaboració pròpia Aspectes per fer possible reutilització RAEE
Cap a una transició ecosocial justa
Des d’Andròmines, valorem positivament alguns articles de l’Avantprojecte de llei de residus i recursos, però creiem que cal impulsar una llei transformadora i referent per altres territoris. En aquest sentit, caldria impulsar altres propòsits de reducció de residus, limitacions de productes o, fins i tot, ser més ambiciosos amb la normativa prevista pels edificis públics i esdeveniments, per promoure l’exemplaritat de cara a la ciutadania. En general, cal enfortir els següents punts:
Desvincular la generació de residus amb el creixement econòmic (per aconseguir una reducció real dels residus).
Impulsar centres de reutilització.
Protegir i fomentar la participació de l’economia social i solidària.
Crear ocupació verda a Catalunya.
Augmentar els objectius i la normativa referent a residus concrets, com el tèxtil o els voluminosos.
Impulsar el SDDR (Sistema de dipòsit, devolució i retorn) per altres fraccions de residus.
Impulsar la reutilització d’envasos canal domèstic.
A més, manquen competències i recursos en l’àmbit municipal, on es poden aplicar més processos de transformació i on no es poden desenvolupar millors serveis de recollida selectiva i capil·lar si no es destinen més recursos.
També cal impulsar la reutilització des de l’ecodisseny, fins a la recollida dels recursos. Cal prioritzar aquesta via de gestió impulsant centres de reutilització i regulant les condicions de funcionament. Alhora, també cal fomentar recollides diferents dels que actualment existeixen, sobretot pels residus voluminosos, pels quals cal prioritzar la recollida domiciliària per a fer possible que s’augmentin els percentatges de reutilització actuals.
El pacte verd europeu és una oportunitat per aconseguir una transició ecològica, però sempre impulsant també una transició social i solidària, on es posa el centre tant la protecció de les persones com la del medi ambient, i on no es busquen solucions únicament tecnològiques als problemes actuals. Per obtenir això, és important que la llei treballi conjuntament amb altres àmbits, com l’econòmic, treball, indústria, justícia, ciència, etc.
També és imprescindible que es protegeixi i fomenti la participació de l’economia social i solidària en el sector de la gestió i reutilització de residus, ja que els beneficis socials de l’avantprojecte de llei no son dissociables dels beneficis ambientals. Els canvis que es proposen poden revertir en la creació d’ocupació verda a Catalunya en el sector de les empreses d’inserció i evitant la deslocalització geogràfica d’aquests llocs de treball.
Això és perquè les activitats de reutilització tenen un elevat potencial de d’ocupabilitat per a col·lectius en situació de risc. Com s’indica a l’estudi d’AERESS, per cada 10.000t de residus enviats a incineració es genera un lloc de treball, mentre que se’n generen 296 si són preparats per a reutilitzar o reparats.
La transformació comença per enfortir les xarxes locals
Cal adonar-se que les inversions europees per impulsar aquesta transició no poden anar a parar a grans empreses que controlen els diferents sectors, ampliant la bretxa i enfortint els oligopolis, i cal invertir en comunitats que impulsen aquesta transició ecosocial a través de xarxes de suport local presents al territori: plantes de preparació per a la reutilització de residus, xarxes de consum responsable, comunitats energètiques, etc.
La llei aposta per reduir la dependència dels recursos importats d’altres països, apostant per l’ús eficient i circular dels recursos propis i aliens. Posa al centre la salut de les persones, amb l’objectiu de reduir la vulnerabilitat de la població i del medi ambient davant dels impactes adversos del canvi climàtic
Esperem, doncs, que l’avantprojecte de llei de residus i recursos segueixi el seu procés de debat i que no en surti retallat, ans al contrari, es puguin incorporar millores i més concreció en alguns dels seus apartats.
En anteriors reflexions, Andròmines hem intentat aproximar-nos als impactes negatius dels residus d’aparell elèctric i electrònics. Especialment, ens hem centrat en els telèfons mòbils:
Aquí hem analitzat els costos ambientals i socieconòmics de la producció de mòbils
Aquí parlem de la gestió dels residus d’aparells elèctrics i electrònics.
L’extracció i el procés de fabricació dels telèfons mòbil porten associades impactes ambientals negatius, baixes condicions laborals i, inclòs, efectes negatius en la salut de les persones. I la pregunta és, que s’està fent per revertir aquesta situació?
El disseny dels telèfons mòbils
Actualment tenim en el mercat telèfons amb dissenys elegants i amb noves i millors propietats que fa uns anys. Per exemple, actualment hi ha mòbils impermeables, que poden submergir-se a l’aigua sense problemes. Aquests avantatges, però, porten associades pràctiques poc factibles per la seva reutilització o reciclatge, ja que ara per ara la majoria dels productors utilitzen, entre d’altres, bateries incrustades als seus dispositius. Això fa que els consumidors substitueixin els seus mòbils fàcilment quan la bateria no funciona correctament (quan fa uns anys es podia canviar la bateria). Alhora, fa que sigui encara més difícil substituir algunes parts del telèfon. Aquest fet ha portat a determinats productors a desenvolupar estratègies professionals de reparació com a part del missatge de la marca, però no seria millor fomentar l’ecodisseny del mòbil facilitant la seva reutilització i reciclatge?
Existeixen poques marques que han apostat per mòbils modulars, la més coneguda és Fairphone, tanmateix també han existit o existeixen altres projectes d’aquest tipus com Puzzlephone, Google, ZTE o projecte ARA de Motorola. Així i tot, perquè aquests telèfons mòbils siguin un èxit cal que elspropietaris del programari i d’alguns components també potenciïn la circularitat dels telèfons modulars, cosa que complica la viabilitat dels projectes.
La legislació Europea sobre els aparells elèctrics i electrònics.
A Europa, menys del 40% dels aparells elèctrics i electrònics es recicla correctament i varia significativament segons el país. L’any 2020 la Comissió Europea va presentar un nou pla d’acció d’economia circular demanant més mesures per aconseguir una economia neutra en carboni, ambientalment sostenible, lliure de tòxics i totalment circular pel 2050.
Pel que fa a la generació de residus elèctrics i electrònics, la UE vol promoure productes de més llarga durada a través de la reutilització i la reparabilitat. Però la realitat és que avui en dia encara estem lluny d’obtenir una economia circular pel que fa als aparells elèctrics i electrònics. De fet, avui en dia encara existeixen rutes no oficials que a vegades acaben en una exportació il·legal i un tractament inapropiat d’aquests residus.
A través d’aquests canals, no només perdem l’oportunitat de recuperar diferents metalls, sinó que perdem l’oportunitat de crear nous llocs de treball al nostre territori.
Els consumidors, què estem fent?
El creixement de vendes de telèfons mòbils no deixa de créixer any rere any. Durant el 2021 es van vendre un 9% més que l’any anterior. Un dels motius d’aquest creixement és que la durada actual dels smartphones és d’entre 18 i 24 mesos. En canvi, si només ens centréssim a la part mecànica i electrònica, els smartphones haurien de durar entre 10 i 12 anys. En canvi si tenim en compte el software, entre 6 i 8 anys. Què està passant?
El fet que els smartphones tinguin una vida útil tan curta, promou que trobem smartphones “hivernant” a les cases perquè els seus usuaris no es volen despendre d’un aparell que conté informació delicada i personal. S’estima que a Europa existeixen 700 milions d’aparells “hivernant”. Si tots aquests aparells es reciclessin, generarien 15.000 tones de metalls com or, plata, coure o liti entre d’altres, amb un valor aproximant d’un bilió d’euros i una quantitat considerable de materials secundaris disponibles a la UE.
Com a consumidor què podem fer?
Però que podem fer per evitar el nostre sobre consum d’aparells elèctrics i electrònics?:
Reavaluar la necessitat: Realment necessito aquest aparell?
Allarga la vida dels teus aparells: Mantenint el teu aparell net i cuidant la bateria
Compra aparells que no malmetin el medi ambient
Dona els aparells que encara funcionen a productes socials
Recicla els aparells correctament i no els deixis en un calaix a casa.
El procés de reciclatge
Teòricament, els productes més valuosos dels telèfons són metalls preciosos com l’or, la plata i el platí, que es troben dins de la placa de circuit. La bateria del telèfon mòbil també conté molts productes útils com coure, cadmi, níquel, alumini o liti entre d’altres, però es recicla de forma separada.
Per tant, pel reciclatge dels mòbils és necessari separar la bateria de la resta de components. Un cop separats, els mòbils es trituren i s’escalfen a 1100 ºC, convertint-los en pols i, d’aquí, es recuperen els metalls.
El paper d’Andròmines: Allargar la vida útil i reutilitzar els components elèctrics i electrònics.
Arran de la creixent problemàtica que suposa l’extracció de materials, la manufactura de mòbils i el tractament dels seus residus des d’Andròmines impulsem diferents accions de conscienciació i d’acció. De fet, si tens el mòbil espatllat o et funciona molt lent i no tens coneixements suficients per a la autoreparació, vine a Andròmines.
Igualment, recorda que aquí donàvem alguns consells que et poden ser útils.
Sabies les diferències per poder reparar entre marques?
D’una banda, a l’hora de desarmar els mòbils, en general Apple i Samsung són més difícils, i Huawei i Xiaomi són menys complicats, cosa que facilita una mica més poder canviar peces. Tot i això, s’ha de tenir en compte que per desmuntar els mòbils avui en dia s’han d’escalfar i és una mica més complicat, ja que abans amb els cargols era més fàcil. Avui en dia, però, molts components (altaveus, càmeres, vibradors, botons) són més fàcils de canviar que antigament.
Apple: Tot i la dificultat de desmuntar el mòbil, sí que podem trobar algunes peces fàcils de canviar: bateria, pantalla, botó tàctil, altaveu, micro d’orella, càmera frontal i del darrere. Tot i això, per dintre hi ha molta barreja i és complex, cosa que dificulta el canvi d’algunes peces com: altaveu, flex de càrrega, jack auricular.
Samsung: És més difícil de desmuntar que Apple, perquè la majoria de models s’ha de fer per la pantalla i moltes vegades és difícil fer-ho sense trencar la pantalla. Alguns models s’obren des del darrere i això facilita l’accés a la part de dins. Un cop obert és bastant senzill canviar moltes peces: bateria, pantalla, altaveus, càmeres, vibrador, botons.
Huawei i Xiaomi: Són dos models senzills de d’obrir perquè es fa per la part del darrere, i així és més difícil que la pantalla es trenqui. Els dos han apostat per un muntatge més senzill i amb components fàcils de canviar: bateries, botons, pantalla, càmeres, altaveus, flex de càrrega, etc.
A Andròmines, disposem de les eines adequades i d’un servei de reparació de telèfons mòbils. T’animem a visitar les nostres instal·lacions del Bon Pastor:
La reparació o reutilització d’aparells electrònics és la millora manera de pal·liar els impactes negatius relacionats amb l’extracció de minerals, fabricació i tractament de residus dels telèfons mòbils.
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a fins analítics i per mostrar-te publicitat personalitzada en base a un perfil elaborat a partir dels teus hàbits de navegació (per exemple, pàgines visitades)
Pots acceptar les cookies fent clic al botó «Acceptar», configurar-les al botó «Preferències», rebutjar el seu ús al botó «Descartar» o veure més informació a la
Funcional
Sempre actiu
The technical storage or access is strictly necessary for the legitimate purpose of enabling the use of a specific service explicitly requested by the subscriber or user, or for the sole purpose of carrying out the transmission of a communication over an electronic communications network.
Preferences
The technical storage or access is necessary for the legitimate purpose of storing preferences that are not requested by the subscriber or user.
Statistics
The technical storage or access that is used exclusively for statistical purposes.The technical storage or access that is used exclusively for anonymous statistical purposes. Without a subpoena, voluntary compliance on the part of your Internet Service Provider, or additional records from a third party, information stored or retrieved for this purpose alone cannot usually be used to identify you.
Marketing
The technical storage or access is required to create user profiles to send advertising, or to track the user on a website or across several websites for similar marketing purposes.
Activitat: Etnobotànica+cuina comunitària (1a sessió)
Activitat: Taller de Formació de reparació de bicicletes
