Turisme a Barcelona i residus plàstics: quines són les conseqüències ambientals?

Turisme a Barcelona i residus plàstics: quines són les conseqüències ambientals?

Medi ambient
<img decoding=

Revisem la cara oculta de l’impacte ambiental dels residus plàstics com a conseqüència del turisme a Barcelona

Quin és l’impacte ambiental del turisme a la zona del Mediterrani?

En un estudi recent de la Universitat Autònoma de Barcelona, es va trobar que, durant els mesos de temporada alta turística, la brossa marina al Mediterrani augmenta 5,7 vegades més respecte a les demés temporades de l’any i que, d’aquesta brossa, més d’un 94% son articles fets de plàstic. De les divuit illes que es van investigar, Mallorca és la que més brossa acumula. L’impacte ambiental no només amenaça la salut dels ecosistemes, sinó que també significa una important despesa econòmica per a les comunitats costeres, que han d’invertir en neteja, salut pública i eliminació de residus.

L’estudi, conclou amb una dada que demostra de quina manera és clau el compromís social: després de la implementació de diverses campanyes de conscienciació ciutadana al 2019, els resultats van mostrar una disminució d’un 50% dels residus associats al turisme.
Podeu llegir un resum d’aquest estudi aquí

<img decoding=

Com podem ajudar a reduir l’impacte ambiental dels residus plàstics domèstics?

Cada vegada més sabem la importància que té la col·laboració i consciència ciutadana a l’hora de separar bé els residus domèstics, i en particular els plàstics, per aconseguir una separació de plàstic de qualitat, però no està de més recordar exactament per què i com es reciclen els diferents plàstics re-llegint l’article que vam compartir aquí. En aquell moment, ens havíem unit a la comunitat Precious Plastic amb l’objectiu de poder ajudar a trobar una solució a la gestió d’aquests residus. Des de llavors, hem continuat impulsant noves iniciatives, com la que us presentem a continuació.

L’impacte del turisme a Barcelona i els residus plàstics:

Si bé no tenim dades específiques sobre el volum de residus plàstics que el turisme genera a Barcelona, és evident que la gran afluència turística a la ciutat necessàriament té un impacte mediambiental important.
L’Observatori de turisme de l’Ajuntament de Barcelona, publica les següents dades del 2025: El mes de gener Barcelona ha estat visitada per 909 mil persones allotjades als establiments turístics de la ciutat, que representa un valor un 7,1% superior al gener de fa un any.

Quant a les despeses dels turistes durant el mes de gener, ha estat un 23,3% més alta que la de gener de 2024. D’aquesta despesa, el 47% de la despesa s’ha gastat en menjar i beguda.

D’aquesta dada, podem deduir que, necessàriament, es generarà un volum important de residus plàstics, entre d’altres.

RECATUR

El dia 11 de març del 2025 vam estar guardonats amb un premi pel projecte RECATUR, dins del marc de l’Agenda 2030 Barcelona + sostenible.  De què va aquest projecte?

T’imagines transformar els impactes negatius dels residus plàstics generats pels turistes de la ciutat? Aquesta és la pregunta que ens vam fer cap allà l’any 2020. L’any 2021 vam ser capaços de crear el projecte Take your plastic back, on recollíem els residus plàstics de diferents hotels per transformar-los en souvenirs de la ciutat de Barcelona

Pots saber més aquí.

La nostra idea era crear llocs de treball per a persones en situació d’exclusió social a través de la recollida, transport, neteja, trituració i transformació dels residus plàstics provinent d’hotels. I fer-ho aquí mateix, a la ciutat de Barcelona. Però amb aquest projecte no en vam tenir prou, i just l’any 2024 vam engegar el projecte RECATUR, on volem transformar els residus plàstics provinents del sector turístic en mobiliari pel sector turístic.

Per poder aconseguir aquest objectiu, col·laborem amb altres actors, des d’hotels per la recollida de residus, ELISAVA pel disseny de mobles i AKASHA HUB per la transformació de planxes de plàstic en un moble. Actualment estem en fase pilot, però ja tenim el nostre primer disseny: La taula circular, que ben aviat serà una realitat. Al llarg del 2025 volem tenir un total de 3 dissenys i col·laborem amb l’Hotel Royal de les Rambles de Barcelona per transformar alguns dels seus espais. Serem capaços? Ho descobrireu en breu.

Enllaços d’interès:

Plastic Smart Cities

Sustainable Tourism

Amb el suport de:

Trucs senzills per a reduir el malbaratament alimentari

Trucs senzills per a reduir el malbaratament alimentari

Medi ambient

1_fruit-933674_960_720Sóc mare, dos nens de 2 i 4 anys. L’hora de dinar o sopar sempre és una excusa fantàstica per experimentar i aprendre sobre textures i colors: ara llenço un pèsol al cap de mon germà, a veure què passa si submergeixo una mica de bròquil dins el got d’aigua, mama això no m’agrada, ja estic tip… les mil i una anècdotes que poden arribar a convertir-se en un malson si intentes no malbaratar el menjar.

A Catalunya estem llençant una mitjana de 34,9 kg d’aliments per persona i any i el 58% del malbaratament es produeix a les llars. Imagineu-vos, aquesta xifra equival als aliments que podem consumir durant 20 dies i són 112€ que ens podríem haver estalviat i que han anat directes a la brossa! Aquests aliments desaprofitats generen milers de tones de gasos d’efecte hivernacle, que són els causants que estigui augmentant la temperatura mitjana del Planeta. Així que sí, per petita que sigui, hi ha relació entre els pèsols esclafats que els meus fills han decidit no menjar i aquests estius tan calorosos que darrerament passem amb més freqüència.

Food-Waste

I és cert que una gran part del malbaratament alimentari es produeix al camp, a la distribució o al sector de la restauració i que és aquí on cal actuar per ajustar la producció a les necessitats reals de la ciutadania.Però, com sempre, com a consumidors tenim un paper molt rellevant en demandar que no es llencin tants aliments en tota la cadena de producció i en posar el nostre gra de sorra per a fer que això sigui possible.

Però, com ho podem fer per a reduir el malbaratament alimentari si amb prou feines aconseguim arribar sencers i cabals a l’hora de sopar?

Les bones notícies són que aquí teniu algunes idees divertides i senzilles que us poden ajudar a fer-ho possible:

A la botiga:

  • Fem la compra intel·ligent i convidem a que els nostres infants col·laborin en la llista de la compra. Què hi ha a la nevera? Quins menús cuinarem durant la setmana? Què necessitarem i en quines quantitats?
  • Busquemfruites i verdures amb formes divertides per comprar: moltes fruites i verdures es llencen per la seva forma, color o mida quan normalment són perfectament aptes per al consum. Trobeu-les! A qui no li agrada menjar aquella patata que li comença a sortir una banya o un carbassó que sembla una barca!
  • Siguem realistes, si als meus nens no els agraden les pomes, potser no cal que en compri dos quilos i amb dues ja fem.

A casa:

  • Organitzem junts la nevera i el rebost; què és el que hem de consumir primer? Cal que congelem alguna cosa?
  • Tinguem designatel dia del sopar de reaprofitament: un dia a la setmana toca mirar la nevera i pensar què ens empesquem per a consumir totes les sobres que hi ha. Ja veureu que se us ocorren receptes i barreges ben originals!
  • Hem après a fer pastissos, galetes, truites, pizzes, gaspatxos, croquetes, melmelades i compotes. Hi ha milers de receptes que poden fer els nens, fins i tot els més petits, i poden ser una fantàstica manera de passar la tarda plegats, aprofitar el menjar… i gaudir-ne tots plegats després a taula. A qui no li agrada menjar un pa de pessic de fruita madura boníssim que hem cuinat nosaltres mateixos?
  • Fem servir els nostres sentits i aprenguem a entendre les dates de caducitat i consum preferent, no són el mateix. Fins i tot productes com la carn, sempre que hagin estat correctament emmagatzemats, poden estar en bones condicions per menjar un cop passada la seva data de consum preferent. Ensuma, mira el seu color, tasta-ho una mica, quan un producte està en mal estat es nota. I recorda que la carn no te perquè tenir un color vermell lluent, ja que sovint en contacte amb l’aire es pot oxidar però continua sent perfectament sana. Confia en els teus sentits!

A taula:

  • Abans de servir els plats ens preguntem: tenim molta gana? I ajustem les quantitats al que creiem que podem menjar… però una mica menys. Sempre estem a temps de repetir!
  • Fem plats divertits: una cara, un paisatge, un vehicle. Juguem, però no juguem fent malbé el menjar. Juguem creant plats originals i fent servir la creativitat a taula.
  • Si anem a un restaurant demanem les sobres per endur! És el nostre menjar i l’hem pagat, està boníssim, perquè no poder repetir al vespre? No tingueu vergonya!

 

És important que amb el nostre exemple fem conscients els infants que amb petites aportacions i bones actituds podem fer un consum més responsable que eviti el malbaratament de moltes tones d’aliments. Els petits canvis són poderosos i ens ajudaran a millorar les condicions ambientals i socials del nostre entorn. Com a consumidors tenim molt de poder, nosaltres i els nostres fills encara més!

Andròmines tenim una àrea de treball de recuperació d’aliments de bars i restaurants, potser per això estic més sensibilitzada sobre el tema del malbaratament. Però també creiem en el poder dels consumidors i el consum responsable, i treballem cada dia per fer arribar a les persones la importància de tenir cura del medi ambient a través del programa d’educació ambiental: fem tallers familiars, per agrupacions, ajuntaments. També col·laborem amb la recollida d’aliments d’establiments i participem en la recollida d’excedents alimentaris de l’Hospital de Can Ruti (en el marc del Programa de Pont Alimentari i en col·laboració amb altres entitats); Andròmines assegura que es compleixen tots els requisits de seguretat alimentaria durant el transport dels aliments;posteriorment reaprofitem aquests aliments a través de programes com Una Mossegada a l’exclusió (d’inserció sociolaboral en col·laboració amb els Serveis Socials i el suport de Fundació La Caixa i el Dep. Treball, Afers Socials i Família), Plat a Taula (amb el suport de l’Agència de Residus) i en col·laboració amb altres entitats socials.

diptic malbaratament

Entre tots i totes cada dia avancem una mica més en disminuir la quantitat de menjar que llencem!

 

Núria Sau San Luis

Directora de Projectes a Andròmines