Com seran les entitats l’any 2040?

Com seran les entitats l’any 2040?

Tallers i formacions

En aquest taller parlarem i aprendrem sobre els possibles escenaris de futur tenint en compte el context global de crisis ecosocial, amb l’objectiu de treballar amb grups, la construcció de narratives per a diferents escenaris.

Taller: Escenaris de futur: Com seran les entitats l’any 2040? Pla d’acció per la transició.
Dijous, 15 de desembre de 2022, de 17 a 20 h
Format: Activitat presencial gratuïta. Cal inscripció prèvia a aquí 
Lloc: La Nau Vila Besòs (Passatge Torrent de l’Estadella, 11, 08030 Barcelona)
Taller a càrrec d’: Andròmines en el marc de la Comunalitat ProperESS de Sant Andreu

Si necessites més informació pots trucar-nos al 637 757 764 o enviar-nos un email a nauvilabesos@bcn.cat

Vols millorar la teva postura? Una proposta que no et deixarà indiferent ;)

Vols millorar la teva postura? Una proposta que no et deixarà indiferent ;)

Actualitat Tallers i formacions

Si la resposta és si, no et pots perdre aquest taller! 

Primer de tot, identificarem quins són els mals que podem tenir en l’àmbit muscular a causa de males postures. A partir d’aquí, realitzarem diferents exercicis per tal d’agafar consciència del nostre cos i de com hauria de treballar de manera correcta.

Taller: Correcció postural

Dissabte 13 de març de 2021, d’11 a 13?h

Format: Activitat online gratuïta. Cal inscripció prèvia a https://forms.gle/yd5FWbgF8GMxzqsD7

Material necessari: Estoreta o tovallola per als exercicis que es realitzin a terra.

Taller a càrrec de: Sant Andreu Pas a Pas

Per a més informació pots trucar-nos al 637 757 764 o enviar-nos un email a nauvilabesos@bcn.cat

Un mar d’emocions al confinament

Un mar d’emocions al confinament

Actualitat

El següent vídeo és un exemple dels canvis emocionals que molts i moltes de nosaltres hem viscut durant aquestes setmanes de confinament. Realitzat pel Fermí, un dels dinamitzadors TIC d’Andròmines que treballa al projecte Alfadigital dels Centres Penitenciaris.

Seguirem explorant els sentiments d’aquesta nova normalitat i el millor de tot ho farem amb la vostra companyia.

Seguim!!!

 

 

Petit homenatge a la meva àvia

Petit homenatge a la meva àvia

Acció social

Deixeu-me que com a introducció us faci una petita confessió autobiogràfica, cap a finals dels anys 60, la meva àvia que provenia d’un petit poble d’Extremadura, va arribar a Catalunya i la seva primera feina va ser al servei domèstic. El primer dia de feina va trobar a la cuina a un home netejant els plats, la seva sorpresa va ser doble, primer per veure un home fent aquesta tasca i segon perquè l’home que estava fent això era el propietari de la casa, qui l’havia contractat a ella, justament, per rentar els plats.

Trencar els rols

La meva àvia venia d’un lloc on cada gènere tenia uns rols molt definits: la dona s’encarregava de les tasques domèstiques, de la cura dels fills i d’ajudar a les tasques del camp i els homes únicament de treballar al camp.

Tot i el canvi de vida que va suposar deixar un entorn agrícola per un altre d’industrialitzat, ella va continuar assumint els mateixos rols (treballadora per compte aliena, cura de la casa, dels nens, etc…).

És difícil trencar amb tot això quan és el que t’han ensenyat de petita, el que sempre has vist a casa; això sí, ella tenia molt clar que els seus fills no creixerien amb aquests prejudicis, fomentaria la igualtat entre ells.

Crec que com la meva àvia, moltes dones en silenci van començar a plantar la llavor per tal de començar a caminar cap a un món més igualitari.

El dia de la dona és un homenatge

Si ara algú em fa la pregunta: què significa per tu el dia de la dona? Sense pensar-ho els hi diria que per mi és un homenatge a totes aquelles dones que en silenci i mitjançant l’educació en la igualtat van començar a caminar cap a la igualtat de gènere, sense fer grans gestos, sense tenir visibilitat, actuant en àmbits reduïts com el familiar.

Això sí, sense deixar de banda a totes aquelles dones que van lluitar públicament per la igualtat de gènere i van fer visible aquesta desigualtat, i també la seva força. Aquesta força que any rere any fa omplir els carrers de les ciutats per recordar-nos, per denunciar que encara hi ha molt a fer, que encara hi ha desigualtat expressada com a discriminació sexual.

I per què no cada dia? Ens queda molt per fer

També és veritat que no m’agrada massa el fet de triar un dia a l’any com a dia reivindicatiu, ja que al meu parer es corre el risc de caure en el costum, l’hàbit, perdent així la essència reivindicativa, transgressora, de denúncia. Vull dir, arribarà un dia, i més actualment, que ens acostumarem a que cada 8 de Març és el dia de la dona, igual que el 3 de desembre es el dia de les persones amb discapacitat o el 5 de Juny es el dia mundial del medi ambient.

Per donar-li una major visibilitat podríem parlar de realitzar la setmana de la dona igual que fem la setmana del medi ambient per exemple, i més quan en els últims anys les dades no són gens esperançadores, produint-se una forta frenada de la reducció de les desigualtats de gènere

Actualment hi ha menys dones en càrrecs directius que al 2015 passen d’un 36 % a un 31%, i el mateix passa amb la presencia de dones en juntes directives d’entitats civils com ara col·legis professionals, sindicats i patronals, hi ha menys catedràtiques a les universitats, etc…

Si anem a l’àmbit familiar, els homes dediquen el 92% menys de minuts a la llar i a la família que les dones.

Aquestes dades ja són prou alarmants però encara ho són més si ho fem en termes dels futurs nínxols d’ocupació, la majoria d’ells lligats a les TIC i on per exemple a les carreres d’enginyeria tan sols un 17% son dones i només un 28% de dones treballen en empreses TIC.

L’escletxa salarial entre dones i homes és del 23,4%, és a dir, les dones cobren una mitjana de 6.000€ menys a l’any; i si parlem de pensions, segons un estudi de Gener del 2019 publicat per la Taula del Tercer Sector, les dones cobren de mitjana un 34 % menys de pensió que els homes i això té el seu origen en qüestions socioculturals ja que han treballat menys que els homes i en feines més mal retribuïdes. +info

Un cami per seguir

Actualment s’estan fent més canvis com a conseqüència de la pressió social que no pas de polítiques realitzades en aquest sentit, com és el cas de la presència de dones a consells d’administració d’empreses on ha passat en els últims 12 anys d’un 4% a un 20%, però tot i això encara és insuficient si es té en compte que es necessitaria un 30% per tal de tenir poder de decisió real.

A mode de síntesis, diria que el 8 de Març dia de la dona hauria de ser un dia reivindicatiu, un dia de denúncia de totes aquestes desigualtats, de fer-les visibles, però cada dia hauria de ser el dia de la dona perquè encara queda molt a fer, cada dia s’ha de treballar per tal de reduir aquestes desigualtats, i la millor manera seria amb una aposta clara per part dels governs de realitzar polítiques que tinguessin un gran impacte a l’àmbit educatiu, social i empresarial.

Xavier Gonzalez
Tècnic d’Inserció – Prospecció

QUI PARLA DE LES BURILLES?

QUI PARLA DE LES BURILLES?

Medi ambient Sensibilització ambiental

El problema del plàstic ja està a l’ordre del dia: actualment en sentim a parlar gairebé a tot arreu. Igualment, la necessitat de lluitar contra el canvi climàtic comença a aparèixer a les agendes de moltes entitats amb un discurs potent que a poc a poc va agafant força. L’aflorament d’aquestes problemàtiques està contribuint a posar el focus en les iniciatives i mesures a favor de la reducció de residus especialment els d’un sol ús, als supermercats, per exemple.

Però qui parla de les burilles del cigarret? Som conscients del que suposa el simple gest de llençar una punta de cigarret a terra?

Dels 6 bilions de cigarrets que es fumen cada any al món, 4,5 bilions de puntes acaben a terra o en espais naturals com rius o platges. La punta del cigarret és el primer residu en el rànquing de deixalles del món; supera bosses de plàstic, envasos, papers, xarxes de pescadors, etc. A més, comporta uns impactes devastadors per al medi ambient i la salut, a banda de la brutícia que provoca al carrer. Una sola punta ocasiona una greu contaminació al sòl, l’aigua i l’aire, escampant fins a 70 elements tòxics, radioactius i cancerígens. La majoria de burilles són fetes d’acetat de cel·lulosa, un plàstic no biodegradable que triga una mitjana de 10 anys a desintegrar-se.

Llençar les burilles a terra s’ha convertit en una actitud socialment acceptada i fins i tot normalitzada, tant per les persones fumadores com per la resta de la ciutadania. Ens escandalitzem si veiem algú llençar una ampolla a terra, però ni ens immutem quan la persona que tenim davant, sigui coneguda o no, acaba el seu ritual desprenent-se de la punta del cigarret i abandonant-la a l’espai públic.

Quan vam deixar de tractar les burilles de cigarret igual com la resta de residus? Per què el gest automàtic de llençar una burilla a terra passa desapercebut, quan es tracta d’un acte d’irresponsabilitat cívica i mediambiental important? Tots i totes volem i esperem un futur ètic, just i sostenible: alguns expectants, d’altres de manera activa i participativa. Per insignificants que semblin, les puntes de cigarret també fan perillar aquest futur que desitgem.

Encara que de moment el lloc apropiat per dipositar les puntes de cigarret és el contenidor gris, Andròmines creiem que és urgent lluitar per aconseguir el reciclatge i la recollida selectiva de burilles, tal com es fa amb els envasos i les piles. De fet, coneixem iniciatives que funcionen en altres països de la Unió Europea, com per exemple a França, on Me-Go! està aconseguint recuperar l’acetat de cel·lulosa per fer-ne cendrers.

Nosaltres des del 2018 estem investigant la viabilitat de reutilitzar els filtres i donar-los una segona vida amb l’Estudi pilot de recollida, neteja i transformació industrialitzada de les burilles de cigarret, conjuntament amb Deriva 360°.

Per continuar aquesta recerca, necessitem recollir el màxim nombre de burilles possibles. El 22 de novembre hem organitzat una Burillató a les 16 h al carrer Gran de Sant Andreu.

Ens ajudes? T’hi esperem!

Dia Internacional per a l’eliminació de la Violència envers les dones.

Dia Internacional per a l’eliminació de la Violència envers les dones.

Actualitat

A Andròmines ens adherim al manifest unitari que commemora el 25 de noviembre, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones.

Aquest manifest l’ha redactat la periodista Ariadna Oltra,  per segon any consecutiu enfatitza la visibilització, sensibilització i lluita contra les violències sexuals.  Una reclamació de més prevenció, perquè la violència no sigui una opció vàlida en les relacions de parella; més recursos, més recursos per garantir una atenció digna, recursos d’urgència; més professionals especialitzats , avançar en la construcció d’un model d’abordatge de les violències sexuals, amb una visión integral perquè el futur de casa nostra sigui un país lliure de violència masclista. ”Perquè tenim el dret de ser nenes i dones lliures”.

El contingut d’aquest Manifest està consensuat per la Generalitat de Catalunya, les diputacions i les entitats municipalistes.

A més, al web de l’Institut Català de la Dona, trobareu els materials de la campanya institucional de sensibilització d’aquest any #LliuresISensePor, amb el lema “Les dones tenim dret a viure lliures de violències sexuals”.

Cicle de vida dels envasos monodosi

Cicle de vida dels envasos monodosi

Medi ambient

En els últims anys tot ha canviat molt ràpid: els hàbits de consum i els productes s’han adaptat per cobrir les noves necessitats i també s’han llançat productes nous que donen resposta a aquests canvis.

Com a part d’aquest procés, l’envasat s’ha convertit en un dels aspectes més importants del producte, perquè el conserva i a més ajuda al seu posicionament. L’envàs distingeix el producte de la competència i augmenta el seu valor, independentment de la imatge que mostra, de les emocions que pugui transmetre, dels avantatges que ofereixi i d’altres característiques diferenciadores.

Més enllà d’això, la consciència ecològica adoptada per la societat porta als dissenyadors d’envasos a crear solucions innovadores i sostenibles per reduir el seu impacte en la natura; però no ens avancem i coneguem una mica més el món dels “envasos monodosi”.

A què anomenem envasos monodosi?

El terme monodosi o unidosi s’utilitza per definir tot allò que va envasat en dosis unitàries, ja siguin càpsules de cafè, sobres de sucre o sal, maionesa o ketchup, mantega, melmelades, incloent també alguns medicaments. Exemples d’alguns envasos:

 

 

Una vegada que aquests productes són consumits, es transformen en residuos. I una vegada que tenim aquests residus … què hem de fer amb ells? La resposta és molt senzilla: dipositar-los al contenidor groc.

 

¿I què passa amb aquests residus dipositats en el contenidor quan se’ls porta el camió de les escombraries?

La primera parada és la Planta de Selecció; és aquí on es seleccionen els envasos per les seves diferents materials. Els camions descarreguen els envasos recollits del contenidor groc i es realitzen controls del material. Aquestes plantes disposen de màquines que faran una selecció en funció del tipus de material. (PET, PEAD, Film, plàstic mixt, tetrabrics i llaunes fèrriques i d’alumini). Després els operaris realitzaran una segona selecció manual perquè no es perdi res, i un cop separat el material el compactaran en bales i s’enviaran a les Plantes de Reciclatge perquè es transformin en nous materials.

De tots els materials que s’aconsegueixen gràcies al reciclatge del contenidor groc es pot fabricar una gran varietat de nous productes: folres polars, material de construcció, canonades, peces per a cotxes, llantes de bicicletes, cadires, acer, alumini i per descomptat envasos.

 

¿I què passa amb les càpsules de cafè?

“6g de cafè i un envàs de 3g” – Assenyala Jan Dube Portaveu del Departament d’energia i medi ambient d’Hamburg.

El problema d’aquest tipus de productes és que els consumidors ho reciclen de manera errònia. No tots els envasos monodosi van al contenidor groc encara que estiguin fets d’alumini o de plàstic; perquè les càpsules de cafè, segons la llei de residus, no són considerades un envàs en no poder separar el cafè, amb la qual cosa el reciclatge de les càpsules queda en mans dels seus fabricants.

Però no tots els fabricants realitzen el reciclatge d’aquests envasos. I és aquí on ens trobem amb una problemàtica ambiental sobre el reciclatge de les càpsules de cafè.

Nestlé, empresa productora de Dolce Gusto i de Nespresso ofereix punts de recollida fixos i mòbils (indicat al web dels seus productes). Però la resta de fabricants no es pronuncia.

Altres punts habituals de recollida d’aquestes càpsules ja siguin de plàstic o d’alumini, són les deixalleries, deixalleries mòbils i punts verds, on tenen un contenidor específic per a aquests residus, i des d’on s’enviaran a un gestor autoritzat per l’Agència de Residus de Catalunya (en aquest cas a la planta de compostatge de Jorba).

Per sort, tot això està a punt de canviar i s’obre un fil d’esperança, ja que, la Comissió Europea va anunciar el passat 16 de gener que tots els envasos de plàstic del mercat de la UE seran reciclables per a 2030, el consum de plàstics d’un sol ús es reduirà i es restringirà l’ús intencional de microplàstics.

Com a conseqüència d’aquesta notícia, els fabricants de cafè en monodosi s’han posat les piles i ja parlen de convertir a un 100% el nombre d’envasos reciclables per al 2020 (http://www.lavanguardia.com/natural/20170528/422949639039/ càpsula-cafe-problema-ecologico.html)

 

Per què és tan important reciclar correctament aquests envasos?

Molts envasos monosdosis com en el cas de les càpsules de cafè estan fabricats amb alumini. Avui dia aquest material és un dels més valorats en el mercat, pel que la seva recuperació en les plantes de selecció és un dels més rendibles.

Ara, aprofundim una mica més… Què fa la indústria quan no es disposa d’alumini reciclat per a produir nous envasos? ¿D’on s’extreu? Com és el procés d’extracció i producció de l’alumini?

Avui dia la fabricació d’envasos d’alumini comporta una terrible problemàtica ambiental, ja que la producció i extracció d’aquest suposa un elevat cost ambiental.

L’alumini es produeix de la bauxita i aquesta s’extreu de jaciments localitzats en gran mesura en les selves tropicals. Quina és la conseqüència d’aquesta extracció? Ni més ni menys que la desforestació de la selva Amazones i la contaminació de les aigües freàtiques i superficials, a més de la suma de nombrosos efectes col·laterals com l’extinció d’espècies en un hàbitat tan sensible als canvis com és l’Amazones.

Per desgràcia, no només l’extracció de l’alumini comporta una llista interminable d’impactes ambientals sinó que a aquesta cal sumar-li també tots els associats a la seva producció com són les emissions de gasos contaminants com ara el CO2 i partícules amb alt contingut en FFC, que contribueixen a l’efecte hivernacle.

 

Finalment, la producció d’aquest material comporta un dels més elevats costos energètics de producció en el món industrial. Concretament es necessiten 15.000 kWh per produir una única tona d’alumini. Compreneu ara la importància de recuperar i reciclar aquest material? 

 

Ara que coneixem la problemàtica, Que poden fer les empreses o els consumidors per intentar reduir els impactes ambientals generats per aquesta pràctica?

Solucions i propostes de les empreses per a aquesta problemàtica ambiental  Al mercat ja hi ha alternatives noves per les càpsules de plàstic i alumini.

Algunes empreses ja s’estan movent en la direcció correcta i han creat càpsules biodegradables, però de moment són poques les empreses que estan apostant per aquestes “càpsules ecològiques.”

  • Eason Chow, un dissenyador que viu a Singapur, va proposar reemplaçar l’envàs de plàstic amb un sucre soluble, semblant a una bola de xiclet.  (http://easonchow.com/)
  • L’any passat, el productor italià Caffe Vergnano va desenvolupar la seva pròpia càpsula de biopolímer que es pot descompondre de forma natural. (https://www.caffevergnano.com/)
  • I l’empresa neozelandesa Honest Coffee Company fabrica envasos 100% biodegradables amb fibres vegetals que són compatibles amb les màquines Nespresso (https://honestcoffee.co.nz/)

 

Com diu Piotr Barczak, responsable de la política de residus de l’Oficina Europea de Medi Ambient “el tema no és que les càpsules siguin o no reciclables, sinó de reduir aquesta tremenda quantitat d’envasos innecessaris que llencem cada dia a les escombraries”.

 

Propostes de millora per als consumidors / Eco-consells

  • Comprar productes a granel: podràs consumir el que vulguis sense generar residus.
  • Recorda sempre l’alternativa dels envasos monodosi ecològics.
  • I l’últim consell, però no menys important, des Andròmines es realitzen tallers per a la reutilització dels residus ja existents, com les càpsules.

 

Finalment recorda aquestes dades a tenir en compte: Si prens un cafè al dia, són 30 o 31 càpsules al mes; 365 a l’any.  

Si són dos cafès, vam passar a 730 càpsules a l’any. Imagina quantes càpsules s’utilitzen a l’any en un país. ¡Milions!

Es calcula que cada minut es tiren 13.500 càpsules d’alumini i plàstic a la galleda d’escombraries, el que suposa en un any, més de 7 mil milions de càpsules que trigaran almenys un segle en degradar-se en el medi ambient

https://www.bioecoactual.com/2017/10/20/capsulas-de-cafe-problema-ambiental/

Espanya és el tercer país del món amb més consumidors de càpsules de cafè, només per darrere dels Estats Units i Itàlia. La veritat és que mentre es continuï amb la producció d’aquests envasos, les persones seguiran consumint una immensa quantitat d’aquestes càpsules i sobretot tenint en compte que a Espanya, es recicla menys d’un 20%.

Reflexió

El nombre d’envasos que utilitzem en el dia a dia és cada vegada més gran. Per això, cal que entre tots fem un esforç i siguem conscients de la gran responsabilitat que tenim per garantir que es reciclin i puguin tenir una segona vida.

Ara, reflexionem: ¿Com a consumidors hem d’anteposar aquells productes que ens fan la vida més fàcil com és el cas de les càpsules de cafè per davant de benestar del nostre planeta? La realitat és que tots dos estan íntimament relacionats, és a dir, les males decisions preses com a societat en els propers anys pot condicionar de manera irreversible el futur del nostre planeta. Per això, com a societat i consumidor ha arribat el moment de apoderar i donar suport a aquelles empreses que intentin reduir, reutilitzar o reciclar els embalatges en els seus productes i castigar aquelles que no facin una bona gestió dels seus residus.

Amb tot això més la suma de les polítiques ambientals, les campanyes de conscienciació ambiental i les bones pràctiques aconseguirem marcar el rumb cap a una economia circular lliure on el residu sigui zero.

I tu, t’animes a prescindir dels envasos monodosi?El nostre Planeta t’ho agrairà 😉

Enllaços d’interès:

http://www.lavanguardia.com/vida/20160422/401279179919/hamburgo-prohibe-maquinas-de-cafe-con-capsulas-en-los-edificios-publicos.html

http://www.laprovincia.es/espana/2018/01/16/baleares-declara-guerra-capsulas-cafe/1018458.html

 

Cintia Urbino i Cira Garcia

Encarregada Deixalleria Mir i Tècnica de Medi Ambient

 

Treballs i temps: apunts sobre la desigualtat de gènere.

Treballs i temps: apunts sobre la desigualtat de gènere.

Acció social

 

El concepte de treball ha estat identificat com feina dintre dels sectors del pensament sense tenir en compte que l’àmbit mercantil es recolza en altres sectors. L’economia tradicional ha invisibilitzat el treball dintre de les llars, es més, històricament no ha estat considerat treball ( Legarreta, 2008). Tampoc s’ha tingut en compte la relació que existeix entre “el procés de producció i de la reproducció de mercaderies i el procés de reproducció social de la força de treball” ( Carrasco, 2007:147). A més, les relacions laborals s’han basat en els processos de producció mercantil, en les condicions de treball, i no en les condicions de vida.

Els temps de feina productiva i domèstica-familiar és configurin de forma diferent: difereixen als ritmes, la intensitat o la seqüència. El temps al Mercat laboral és un temps rígid. “Pautat, regular, mesurable en tèrmits d’horari i de rellotge, diacrònic” (Carrasquer, 2005: 5); el temps domèstic i familiar: Pertany subordinat al productiu, és depenent d’aquets i d’Altres Institucions relacionades com a els col·legis, Comerços i de més serveis. És un temps Sincrònic, que olla exigir la simultaneïtat de feines, que, segons quina activitat requereixi unes condiciones temporals rígides i que olla resultar imprevisible, per què demanda Disponibilitat (Carrasquer, 2005).

Una societat no podria subsistir si es basa exclusivament en el treball mercantil ja que necessita del treball dins de la llar per a la cura de la vida. Aquests treballs realitzats en l’esfera domèstica no estan reconeguts socialment. No obstant això, es valora i es considera com a universal el treball mercantil, assignat socialment i assumit pels homes. Moltes dones treballadores a més d’haver de realitzar una jornada completa dins del mercat laboral tenen una segona jornada dins de l’àmbit domèstic el que Balbo (1994) anomena doble presència que “converteix les dones en equilibristes obligades a fer quadrar un balanç de temps molt rígid i es tradueix en la seva vida quotidiana (…) en sobreagotament, neurotització i privatització “(Balbo: 1994: 513). No hi ha, per tant, una corresponsabilitat entre dones i homes a les llars, sinó que el pes del treball domèstic i de cures és assignat i assumit per les dones. Així, les dones tenen una disponibilitat parcial en el mercat laboral i treballen menys hores anuals que els homes.

Com veiem, la posició de les dones en el mercat laboral queda afeblida per la divisió domèstica del treball de tal manera que “el mercat de treball perpetua la divisió domèstica del treball i viceverça. Aquest procés és el resultat actual de la contínua interacció de dos sistemes engranats: el capitalisme i el patriarca” (Hartmann, 1994: 258).

L’Enquesta d’Ocupació del Temps realitzada per l’ Institut Nacional d’Estadística (2010) ens mostra que persisteixen les desigualtats de gènere en relació al treball no remunerat: els homes realitzen una mitjana de 2 hores 32 minuts diaris a la cura de la llar i de la família mentre que les dones dediquen el doble d’hores (4 hores 29 minuts de mitjana diària).
Taula 1. Persones que realitzen l’activitat en el transcurs del dia i durada mitjana diària (DMD) dedicada a l’activitat segons sexe.

 

  Homes Dones
  DMD Hores DMD minuts DMD Hores DMD minuts
3 llar i família 2 32 4 29

Institut Nacional d’estadística. Enquesta de Feina del Temps. 2010

El fet que hi hagi una marcada divisió sexual del treball a les llars condiciona la vida laboral de les dones: tenen una major parcialitat i temporalitat contractual sent una de les dificultats per poder promocionar i fer carrera professional. A més, aquest fet, entre altres factors, condiciona els salaris, que es mantenen més baixos per a les dones

No obstant això, hi ha algunes mesures que pretenen, a poc a poc, anar canviant el model. Els Bancs del temps han estat una aposta per l’intercanvi de serveis per serveis on el valor de canvi és el temps i no els diners. És un projecte que promou una alternativa econòmica, en què es fomenten les relacions i la creació de xarxes socials en el veïnat.

Una persona és donant i receptora de temps convertit en intercanvi d’activitats que millorin la qualitat de vida de les persones, la conciliació de la vida laboral i familiar i, es donin resposta a necessitats de la vida quotidiana d’una forma més igualitària. Alguns dels exemples de serveis a intercanviar serien: l’acompanyament de persones de la tercera edat ajudant-los a fer la compra o a anar al metge; ajudar a nenes i nens a fer els deures, llegir-los contes o jugar; fer de cangur de nenes i nens; cura d’animals domèstics; realitzar tasques domèstiques o reparacions a les llars; etc. (Http://bancdetempsdesants.org/). L’Associació per al Desenvolupament dels Bancs del Temps ha desenvolupat un vídeo explicatiu sobre els Bancs del Temps (https://www.youtube.com/watch?time_continue=1&v=Q_2-pXhU2Og) on ​​remet al següent enllaç per trobar el Banc del Temps més proper: http://www.bdtonline.org/

Andròmines aposta per un model d’organització del treball que possibilita a la seva plantilla poder compatibilitzar la vida laboral amb la familiar. En aquest sentit, una de les mesures que s’estableixen estan relacionades amb els horaris laborals, que afavoreixen la conciliació laboral – familiar.
D’altra banda, Andròmines, organitza tallers, com els tallers de robòtica infantil, en els quals convida a participar a mares i pares amb filles i fills fomentant la corresponsabilitat en les cures i promovent el temps d’oci en família: https: // twitter .com / Andròmines / estatus / 941962624706797568

Avançar cap a la igualtat de gènere en el mercat laboral requereix d’una major implicació de les institucions públiques, les empreses i el tercer sector. L’actuació d’aquests agents ha d’anar en la línia de possibilitar la conciliació real de l’àmbit laboral i familiar mitjançant l’organització efectiva del temps. Així mateix, una corresponsabilitat en les tasques de la llar i de la cura de persones dependents es fa necessari per aconseguir una igualtat real entre dones i homes. Això requereix un canvi en el sistema de valors i creences per aconseguir una valorització social del treball domèstic i un repartiment equitatiu en les tasques. És fonamental avançar cap a un sistema on la vida es situï al centre

Patricia Fiol
Tècnica d’Inserció-Prospecció d’Andròmines

 

 

Bibliografia

Associació per al Desenvolupament dels Bancs del Temps. [En línia] [data de consulta: 19 març 2018]. Disponible a: <http://www.bdtonline.org>
Balbo, Laura (1994). “La doble presència” en Borderías; Carrasco; Alemany (1994) Les dones i el treball: ruptures conceptuals. Barcelona: Icària.
Banc del Temps de Sants [en línia] [data de consulta: 19 març 2018]. Disponible a: <http://bancdetempsdesants.org>
Carrasco, Cristina (2007) “Dones i Treball: Entre la invisibilitat i la precarietat” En: Birulés Bertrán, Josefina i Vives Larruy, Mª Angeles. Dones i Treball: Entre la precarietat i la desigualtat. Madrid: Consell General del Poder Judicial pp. 145-163
Carrasquer Oto, Pilar (2005) “El temps: masculí i plural. Apunts sobre la temporalitat sexuada de la vida quotidiana i la problemàtica de la Conciliació “. Àmbits. Monogràfic sobre “Temps i Vida quotidiana”. Nº 32
Hartmann, Heidi (1994). “Capitalisme, patriarcat i segregació de les ocupacions per sexe”. En: Borderías, Cristina, Carrasco, Cristina i Alemany, Carme. Les Dones i el Treball: Ruptures conceptuals. Barcelona: FUHEM. pp. 255-294.
Institut Nacional d’Estadística. [En línia] Enquesta d’Ocupació del Temps. [Data de consulta: 19 març 2018]. Disponible a: <http://www.ine.es/dyngs/INEbase/es/operacion.htm?c=Estadistica_C&cid=1254736176815&menu=resultados&idp=1254735976608>
Legarreta Iza, Matxalen (2008) “El temps donat en l’àmbit domèstic. Reflexions per a l’anàlisi del treball domèstic i les cures “. Quadern de Relacions Laborals. Nº 2, pp. 49-73.
Twitter. [En línia]. Andròmines. [Data de consulta: 19 març 2018]. Disponible a: <https://twitter.com/Andromines/status/941962624706797568>

 

Economia domèstica. El coneixement com a font d’estalvi

Economia domèstica. El coneixement com a font d’estalvi

Acció social Medi ambient

IMG_3349

La nostra economia familiar i la manera com ens organitzem els propis recursos a casa sempre ens han generat molts dubtes i incerteses. Com arribaré a final de mes? Què puc fer per estalviar més? I, si m’endeuto més del compte, amb quins recursos puc comptar?

Segons fons de l’INE, la renda per llar a Catalunya a l’any 2016 (última dada disponible) estava en una mitjana de 35.396 euros anuals (amb lloguer imputat).

Alhora, segons l’enquesta de pressupostos familiars publicada per l’INE al mateix any, les dades de despesa familiar apunten a una mitjana anual de 30.446 euros per família, això significa que les famílies catalanes estalviem una mitja de 4.950 euros per any.

Tot i així, des de Andròmines sabem bé que malauradament aquest estalvi no es produeix en moltes famílies que viuen en situació de vulnerabilitat o en risc d’exclusió, les quals amb prou feines poden pagar-se les necessitats bàsiques com l’habitatge o un plat a taula.

Tant és així, que segons la taxa Arope que calcula l’Idescat, a Catalunya hi ha un 22,5% de la ciutadania en risc d’exclusió social, és a dir, més d’1,6 milions de persones, està en risc de pobresa o exclusió, fet que vol dir que no tenen cobertes les necessitats bàsiques.

En aquest sentit, des d’Andròmines pensem que el fet de disposar d’eines i coneixements per fer front a la gestió econòmica que fem a casa, pot ajudar-nos a millorar la nostra capacitat d’estalvi, prevenir situacions d’endeutament no desitjades i en definitiva a organitzar-nos i planificar-nos millor. Per això, avui us proposem una sèrie de consells i recomanacions per poder administrar-nos eficientment a casa:

  1. Fem un pressupost detallat

És important alhora que molt eficient organitzar-nos i planificar-nos les despeses amb un pressupost. Podem fer-ho per setmanes o mesos, i el més important es que puguem identificar amb el màxim detall les nostres despeses fixes (com el lloguer, l’escola, els pagaments domiciliats, etc…) i les variables (també són necessàries però poden variar en funció del mes).

Un exemple seria aquest:

                       GENER
Ingressos Despeses
  Necessàries fixes Necessàries variables   Opcionals
Nòmina 900 Lloguer/hipoteca 400 Transport 20 Oci      30
Ajuts 200 Escola 60 Telèfon 20
  Menjador escolar 140 Menjar 150
  Llum 70
  Aigua 30
  Gas 20
Roba 50

TOTAL INGRESSOS: 1.100

TOTAL DESPESES: 990 (600+360+30)             DIFERÈNCIA: +20

Com podem comprovar, amb aquesta eina podem calcular el total dels nostres ingressos i despeses, i, un cop fem la resta d’ambdues quantitats, veurem el nostre grau d’estalvi o de despesa. D’aquesta manera, mes a mes podrem començar a veure quines són les despeses que podem anar ajustant perquè s’adaptin als nostres ingressos.

Identificar doncs, les nostres despeses prioritàries i de les que podem prescindir serà cabdal per arribar a final de mes o fomentar el nostre estalvi. 

  1. L’estalvi poderós!

El fet d’estalviar, no només ens fa sentir benestar i disposar d’un bon grau d’adaptació entre els nostres ingressos i despeses, sinó que també fa que puguem tenir un fons destinat per imprevistos, fet que a més d’un ens farà estar més tranquils en el nostre dia a dia a casa nostra i en el nostre entorn.

Així, si veiem que estem en números positius, sempre està bé poder fer una partida pressupostària on hi destinem una quantitat fixa cada més, encara que sigui de pocs diners.

A més, hi ha altres coses que podem fer a casa i que poden fer millorar la nostra capacitat d’estalvi, com mirar de reduir el consum d’aigua, llum, els aparells elèctrics, etc. Podem tenir un control d’aquestes despeses revisant periòdicament totes les factures i rebuts que ens arriben a casa, tenint sempre en compte que si no estem d’acord amb el que ens han cobrat de la llum, només tenim un mes fer la reclamació.

A més, hem de tenir en compte que reduint el nostre consum elèctric de llum, aigua i gas, no només estem afavorint la nostra capacitat d’estalvi familiar, sinó que també estem fent un bé col·lectiu i al medi ambient, a través d’un consum conscient i responsable amb el nostre entorn.

En aquest sentit, hi han companyies que et fan les factures a la teva mida, o que durant dues hores al dia no pagues les despeses generades pels teus electrodomèstics o la calefacció. Assabentar-nos de si tenim algun avantatge en aquest sentit pot ser molt beneficiari pel nostre estalvi.

Per això, comptem amb diferents recursos:

Altres aspectes en els quals podem estalviar econòmicament i que també genera un impacte menys negatiu al nostre entorn, poden ser; utilitzar transport públic en comptes del privat (o caminar, millor!), fer un consum responsable i saludable del que mengem i reutilitzar elements com la roba, llibres, joguines, aparells elèctrics, etc.

  1. Si veiem que ens estem endeutant..

Si veiem que les nostres despeses superen els nostre ingressos, i que el nostre grau d’endeutament creix, hem d’intentar sempre que el deute no superi mai el 35% del que ingressem, perquè llavors serà quan haurem d’anar al banc per fer una revisió de la nostra situació financera.

També hi haurem d’anar, si preveiem que ens hem de quedar amb números vermells, per estalviar-nos els interessos de demora i les corresponents comissions bancàries que es poden produir. En aquest sentit, existeix la possibilitat de comunicar al banc que no accepti cap rebut amb el compte en descobert.

Altres aspectes que hem de tenir en compte si anem justos de diners, es vigilar tant amb les targetes de crèdit (podem reajustar-nos l’import màxim) com amb la publicitat de “diner fàcil”. Són elements que ens donaran tranquil·litat a l’inici, però després possiblement haurem de pagar quantitats molt més elevades.

 Si vols demanar un préstec, assegura’t de tenir en compte les següents consideracions:

  • Assegura’t que puguis pagar-lo.
  • Tingues un pla B. Si no ho pots pagar, tens algú al teu entorn que et pugui ajudar?.
  • Mira si el teu banc tenen préstecs socials o ofereixen facilitats a persones per viure situacions difícils, com els microcrèdits.
  • Demana més d’una oferta de préstec, per tal que puguis comparar i triar la millor opció.
  • Per últim, abans de signar qualsevol acord financer, assegura’t abans d’haver-ho entès tot i d’haver-te llegit tot els documents.

Per últim, si la situació és prou complicada com perquè perilli la permanència en el nostre habitatge, i sobretot en cas que tinguem una hipoteca que no puguem pagar, recordem que disposem de recursos d’assessorament gratuït que ens poden ajudar a mediar amb les entitats financeres i/o ens poden orientar per millorar la nostra situació.

Ofideute: assessorament deute hipotecari

Servei d’Orientació Jurídica de la Generalitat

Plataforma d’afectats per la hipoteca (PAH)

Associació d’usuaris de bancs, caixes i assegurances de Catalunya

 

  1. Els nostres consells i recomanacions:
  • Fes-te les pròpies eines per entendre i organitzar la teva economia, tenint en compte els teus ingressos i despeses. Els resultats, siguin d’estalvi o no, et faran poder prendre les mesures pertinents per tal d’adaptar els teus recursos a les teves necessitats, i en últim terme per assolir els teus objectius.
  • Un consum conscient i responsable a la nostra llar, contribuirà en gran mesura tant a la nostra tranquil·litat econòmica, com a la preservació de l’entorn mediambiental on convivim.
  • Si tens problemes d’endeutament, comença a reduint les despeses no necessàries. Si aquest endeutament és més del 35% del que ingresses, acudeix al teu banc per obtenir un assessorament més acurat del que pots fer. Si veus que a més, perilla el fet de poder pagar la hipoteca, disposes de recursos d’assessorament i ajut per poder prevenir una situació de desnonament.
  • Forma’t i amplia els teus coneixements sobre aspectes referents a la teva economia domèstica. El coneixement és poder, i per això tant a nivell digital com de manera presencial al teu municipi, pots trobar recursos per estar més informat/da.

Alguns recursos per seguir aprenent:

Institut d’Estudis Financers

La teva economia- Barcelonès jove

Finanzas para todos

Associació Social Andròmines Els proppassats dies 22 i 29 de gener, a Andròmines vàrem realitzar un Taller sobre economia domèstica financera on vam parlar de molts dels temes explicats en aquest article, i, en tant que va se molt profitós, el tornarem a realitzar els dies 23 i 30 de juliol al Centre de Formació de la nostra Entitat.

Et convidem a que vinguis i comparteixis amb nosaltres la teva experiència!

I tu? Quins mètodes d’estalvi fas servir? Ens ho expliques?

 

 

Gemma Botinés

Tècnica projecte Una Mossegada per l’Exclusió

 

Robòtica en família. Temps: el millor regal

Robòtica en família. Temps: el millor regal

Acció social Medi ambient

Ara que d’aquí uns dies vindran ses Majestats d’Orient… perquè no penseu en regalar possibilitats d’imaginació i aprendre. Potser el millor regal no és una joguina finalitzada és oferir experiències i sistemes d’aprenentatge on desenvolupin imaginació i sobretot siguin “l’excusa” per passar temps de qualitat amb els més menuts. Un temps en el que podrem gaudir de companyia, creixement i també valors de cura al medi ambient, d’una manera molt divertida i atractiva!!!

Us atreviu?! aqui teniu un mini resum amb imatges i donant clic al vídeo no us penederiu!!! Som-hi!!!

Vídeo / Crònica fabricació robots reciclats Dyn

(Vídeo cedit per @2ndFunniestThing mil gràcies de nou Marta!)