L’actual pujada mundial de preus té a veure amb esdeveniments concrets, com la guerra a Ucraïna o el tall en les cadenes de subministraments protagonitzades per la Xina. Aquest model de consum actual, a més de tenir una forta dependència amb esdeveniments que succeeixen en altres territoris, també provoca greus injustícies ambientals, econòmiques i socials dins i fora de Catalunya. A més a més, implica l’esgotament dels recursos naturals disponibles per les nostres generacions futures.

Per atenuar aquesta problemàtica, la Comissió Europea treballa per impulsar l’economia circular per a l’any 2050, amb normativa i accions concretes en sectors estratègics com l’energia, la producció d’aliments o els residus.

Per ara, Catalunya no compleix alguns punts de les directives europees actuals, com l’objectiu de recollida selectiva i de gestió de residus establert a la Directiva 2018/851 del Parlament Europeu i Consell. Aquests objectius també s’han treballat en diferents lleis impulsades pel Parlament de Catalunya i, actualment, ha entrat a debat l’Avantprojecte de Llei de residus i recursos.

És possible viure a Catalunya sense que ens afecti l’escala d’inflació de preus?

Aquesta nova llei comporta una gran oportunitat per aconseguir una transició ecosocial, on es posi en el centre la protecció del medi ambient, la salut de les persones i la disminució de la pobresa de la societat.

Catalunya té l’oportunitat de ser un territori alineat amb altres zones europees, que ja apliquen normatives similar i que també aposti per cadenes de subministrament curtes, atenuant l’efecte que puguin tenir altres esdeveniments futurs en la nostra economia.

Què ens agrada de l’avantprojecte de llei?

La llei aposta per reduir la dependència dels recursos importats d’altres països, apostant per l’ús eficient i circular dels recursos propis i aliens. Posa al centre la salut de les persones, amb l’objectiu de reduir la vulnerabilitat de la població i del medi ambient davant dels impactes adversos del canvi climàtic. Es proposa l’aplicació d’exempcions i taxes reduïdes a persones o unitats familiars en risc de pobresa o d’exclusió social (així com entitats). Però també contempla la reducció de taxes quan es realitzin accions de compostatge, de prevenció o de preparació per a la reutilització.

A més a més suggereix trencar amb la cultura d’un sol ús amb la prohibició de diferents plàstics, lluitant contra el sobreembalatge, i proposa un impost que gravarà productes específics no reutilitzables (sense importar el tipus de material).

Es continua impulsant la jerarquia de residus on es prioritza la prevenció, seguides de la reutilització, el reciclatge i la valorització. S’introdueix l’anàlisi de cicle de vida i la petjada de carboni per garantir el millor tractament dels residus. A més, la llei especifica que la deposició i la incineració són formes no vàlides de gestió de residus, i que cal minimitzar-les.

Els objectius de prevenció de residus

L’objectiu prioritari és prevenir la generació de residus. La finalitat de la futura llei és arribar l’any 2035 amb una reducció del 25% respecte a l’any 2010.

Es suggereixen objectius específics per algunes fraccions, com el tèxtil (reducció del 25% per l’any 2030 respecte al 2019), les tovalloletes humides, els bolquers i els productes menstruals d’un sol ús (un 60% per l’any 2030). Cal destacar que, en el cas del tèxtil, es recomana l’obligatorietat d’incorporar la venda de roba de segona mà als establiments més grans de 1.200 m2, fomentant de manera decidida la reutilització com a prioritat a grans superfícies.

La reutilització, tornem al segle passat?

La reutilització d’envasos de begudes a Catalunya continua funcionant en el canal HORECA. Tot que en els últims anys ha disminuït el % d’envasos reutilitzats, s’incorporen objectius nous de reutilització pels envasos de cerveses, begudes refrescants, aigües envasades, vins, caves i espumosos. L’informe Catalunya cap al Residu Zero elaborat per Rezero indica que en 20 anys la quota d’envasos reutilitzables ha caigut un 16%.

La situació pel canal domèstic encara és pitjor. Actualment, costa trobar establiments amb l’opció de retornar els envasos per la seva reutilització, però aquesta situació haurà de canviar molt si es volen aconseguir els propòsits de la llei d’un 60% per l’any 2030. Els majors de 40 encara recordaran com aquest sistema de retorn era molt habitual a finals del segle passat.

També es proposen, entre d’altres, objectius de reutilització per envasos de menjar i begudes, envasos emprats al comerç electrònic i objectius de preparació per a la reutilització i reciclatge de residus municipals. A més, les empreses que generin més de 10 tones anuals de RAEE hauran de destinar una persona gestora de Preparació per a la reutilització.

Una declaració d’intencions

El nou marc legal vol posar èmfasi en la jerarquia de residus. L’Agència de Residus de Catalunya, entitat pública que ha liderat la proposta d’Avantprojecte, passarà a anomenar-se l’Agència de l’Economia Circular, eliminant la paraula “residus” del seu nom. Però més rellevant és que l’avantprojecte parla d’un ús eficient dels recursos, amb la finalitat, entre d’altres, de finançar mesures que facilitin una transició cap a una economia circular i baixa en carboni.

També es volen introduir conceptes i continguts sobre prevenció i gestió de residus al currículum escolar, aspecte que aplaudim i considerem d’especial rellevància. Des d’Andròmines fa anys que impulsem accions d’educació ambiental i, enguany, tenim en marxa el projecte educatiu Generació Reset i tallers de conscienciació ambiental de Preciós plàstic.

Però, és l’avantprojecte de llei prou ambiciosa?

Quan analitzem la generació de residus d’un país, podem observar que aquesta té una dependència molt alta amb el creixement econòmic. En general, els països rics tenen una generació de residus per persona i dia molt més alta que els països pobres o en vies de desenvolupament.

A Catalunya, durant els anys de crisis, s’afirma una disminució de residus, que torna a augmentar lleugerament quan l’economia comença a recuperar-se. En els últims anys, la crisi de COVID-19 també ha provocat una disminució general dels residus, per la disminució de l’activitat econòmica i del turisme.

L’avantprojecte de llei no té en compte aquesta associació i caldrà veure si les mesures que s’apliquen són suficient per disminuir la generació de residus i s’aconsegueix desvincular la generació de residus amb el creixement econòmic. A més, falten objectius de prevenció per determinades tipologies de residus, com els voluminosos o el malbaratament alimentari, així com altres accions per limitar productes en sectors específics (com el sector HORECA).

La reutilització d’envasos en el canal HORECA i domèstic

La reutilització en el canal HORECA mai ha deixat d’existir per la majoria de begudes, però la situació és molt diferent pels vins, caves i espumosos. A Catalunya existeixen més de 600 cellers i una producció de 3,1 milions d’hectolitres. Tanmateix la falta de plantes de rentat, la gran varietat d’ampolles de vi i el poc interès per part del sector de la distribució fa molt difícil impulsar la reutilització en aquest sector. Cal que l’administració s’impliqui per fer possible la reutilització en el sector vitivinícola, ja que projectes com el Rewine, demostren els beneficis ambientals, socials i econòmics de la reutilització d’aquests envasos.

Existeixen, per altra banda, projectes de reutilització de botelles de vi a altres països que funcionen amb èxit. El cas de les botelles de la regió d’Estíria a Àustria és un bon model a seguir.

De totes maneres, pel que fa al canal domèstic, cal la complicitat de l’administració i una aposta decidida per impulsar la reutilització d’envasos en els grans canals de distribució.

El tèxtil i la fast fashion

Des de l’inici de la dècada del 2000, la producció de moda s’ha duplicat. De mitjana, comprem un 60% més de roba que fa 15 anys. La sobreproducció és només possible per la dependència de la indústria de les fibres sintètiques, que actualment representen el 69% de totes les fibres de producció. La moda de fast fashion, amb preus cada vegada més baixos, implica fabricar amb una qualitat més baixa sense imposar un estàndard mínim de durabilitat.

Aquesta realitat fa difícil que es disminueixi la generació de residus tèxtils un 25% per l’any 2030 si no s’imposen més mesures a l’avantprojecte de llei. De fet, s’estima que, en una dècada, la producció de tèxtil es dupliqui a l’actual producció.

La creació d’un SCRAP (Sistema de Responsabilitat Ampliada del Productor) ajudarà a cobrir els costos de recollida i reutilització del material tèxtil, però caldrà destinar també recursos a enfortir les entitats i els sistemes actuals de recollida, reutilització i reciclatge.

S’ha d’aprofitar per impulsar iniciatives que ja existeixen i que fomenten la recircularitat de la roba través de la seva reutilització, com la cooperativa Roba Amiga i les entitats que en formen part. O projectes d’investigació col·lectiva com Reimagine Textile a Mataró, o Texans pel Clima de Solidança, La Fabric@ i Back To Eco.

Seria interessant incloure també altres mesures com prohibir materials i productes perillosos, implantar un eco-disseny per assegurar una durada llarga del material o implantar un mínim de preparació per a la reutilització per part de les empreses.

Els residus d’aparells elèctrics i electrònics

Durant el tercer trimestre del 2022 està prevista una proposta de la Comissió Europea sobre el dret a reparar, que apostarà per incentivar als consumidors a reparar, a més d’obligacions als fabricants a donar informació sobre la reparació dels aparells. Actualment, altres països com França s’han avançat introduint l’obligatorietat per part dels fabricants un índex de reparabilitat.

L’article 38 de l’avantprojecte es parla de fomentar productes amb ecodisseny, evitar l’obsolescència programada i facilitar peces de recanvi i manuals, però no es parla com totes aquestes accions es materialitzen.

Des d’Andròmines, creiem que la preparació per a la reutilització dels aparells elèctrics i electrònics encara és una assignatura pendent a Catalunya. Manquen centres de Preparació per a la Reutilització perquè sigui una via prioritària de gestió de residus, així com impulsar la regulació de les condicions de funcionament dels centres de reutilització.

Què hauria d’incloure l’avantprojecte de llei per fer possible la reutilització d’aparells elèctrics i electrònics?

1. Fomentar l’ecodisseny, no només per apropar la fàcil reparació al consumidor, sinó també per disminuir l’ús de productes químics i elements rars que s’extreuen en zones de conflictes armats, incomplint els drets humans o agreujant l’impacte ambiental i en la salut de les persones, i facilitar la reciclabilitat dels seus components.
2. Fomentar l’ús d’eines comunes per la reparació dels aparells entre les diferents marques (eliminar eines concretes segons model o marca d’aparell), així com disminuir l’ús d’eines especialitzades per la seva reparació.
3. Dotar, per part de les marques, de peces i components per tots els models que existeixen en el mercat a preus lògics i assequibles.
4. Facilitar manuals de reparació i manteniment dels equips i garantir les actualitzacions informàtiques durant un període llarg de temps i dotar d’alternatives viables o compensacions un cop es deixa de garantir actualitzacions informàtiques
5. L’administració ha de fomentar un fons de reparació que ofereixi als consumidors una reducció dels costos de reparació i ha d’obligar a les empreses informació sobre el % de reparabilitat dels seus aparells elèctrics i/o electrònics i que estigui a l’abast de la població. L’administració també ha de tenir i complir objectius de preparació per a la reutilització d’aparells elèctrics i electrònics i dotar d’espais d’assessorament i ajuda per la reparació d’aparells elèctrics i electrònics, com l’espai de Millor que Nou impulsat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
6. Dotar de coneixements sobre reparació i impulsar l’educació ambiental sobre la població, explicant els impactes ambientals i socioeconòmics en la producció i gestió dels residus dels aparells elèctrics i electrònics.

Altres consideracions de l’avantprojecte de llei

L’avantprojecte de llei proposa l’aplicació d’un sistema de dipòsit, devolució i retorn per certs productes com les burilles de tabac, envasos de vidres, piles, residus d’aparells elèctric i electrònics o envasos de residus químics en petites quantitats per a ús domèstic, però no es fa menció d’aquest sistema pels envasos de begudes de plàstic, on l’objectiu europeu marca una recollida del 70% d’aquests envasos per l’any 2023 i, a Catalunya, la recollida d’envasos lleugers està estancada des de fa anys, només sistemes com el porta a porta o l’aplicació d’un SDDR podrien facilitar complir amb els objectius establerts, però l’avantprojecte apel·la a la llei espanyola on parla de l’aplicació del SDDR si no s’aconsegueixen els objectius de recuperació. Caldrà veure què és el que acaba passant.

Pel que fa al reciclatge, es posa èmfasi en la reciclabilitat del producte, afavorint una sèrie d’accions per evitar productes difícils de reciclar, però s’hauria de tenir en compte diversos aspectes des del seu disseny fins al seu reciclatge:

1. Fomentar l’ecodisseny dels productes, sense oblidar els objectius de reducció i fomentant envasos i circuits per la reutilització.
2. Fomentar envasos monomaterials, fàcils de reciclar i amb una vida útil llarga, que permeti reciclar el material com més cops millor.
3. Protegir la salut de les persones amb envasos lliures de tòxics
4. A través de la Responsabilitat Ampliada del Productor penalitzar els materials difícils de reciclar o de baixa reciclabilitat.
5. Des de l’administració, evitar el greenwashing de les marques, avaluant i legislant sobre la informació en els envasos.

Cap a una transició ecosocial justa

Des d’Andròmines, valorem positivament alguns articles de l’Avantprojecte de llei de residus i recursos, però creiem que cal impulsar una llei transformadora i referent per altres territoris. En aquest sentit, caldria impulsar altres propòsits de reducció de residus, limitacions de productes o, fins i tot, ser més ambiciosos amb la normativa prevista pels edificis públics i esdeveniments, per promoure l’exemplaritat de cara a la ciutadania. En general, cal enfortir els següents punts:

• Desvincular la generació de residus amb el creixement econòmic (per aconseguir una reducció real dels residus).
• Impulsar centres de reutilització.
• Protegir i fomentar la participació de l’economia social i solidària.
• Crear ocupació verda a Catalunya.
• Augmentar els objectius i la normativa referent a residus concrets, com el tèxtil o els voluminosos.
• Impulsar el SDDR (Sistema de dipòsit, devolució i retorn) per altres fraccions de residus.
• Impulsar la reutilització d’envasos canal domèstic.

A més, manquen competències i recursos en l’àmbit municipal, on es poden aplicar més processos de transformació i on no es poden desenvolupar millors serveis de recollida selectiva i capil·lar si no es destinen més recursos.

També cal impulsar la reutilització des de l’ecodisseny, fins a la recollida dels recursos. Cal prioritzar aquesta via de gestió impulsant centres de reutilització i regulant les condicions de funcionament. Alhora, també cal fomentar recollides diferents dels que actualment existeixen, sobretot pels residus voluminosos, pels quals cal prioritzar la recollida domiciliària per a fer possible que s’augmentin els percentatges de reutilització actuals.

El pacte verd europeu és una oportunitat per aconseguir una transició ecològica, però sempre impulsant també una transició social i solidària, on es posa el centre tant la protecció de les persones com la del medi ambient, i on no es busquen solucions únicament tecnològiques als problemes actuals. Per obtenir això, és important que la llei treballi conjuntament amb altres àmbits, com l’econòmic, treball, indústria, justícia, ciència, etc.

També és imprescindible que es protegeixi i fomenti la participació de l’economia social i solidària en el sector de la gestió i reutilització de residus, ja que els beneficis socials de l’avantprojecte de llei no son dissociables dels beneficis ambientals. Els canvis que es proposen poden revertir en la creació d’ocupació verda a Catalunya en el sector de les empreses d’inserció i evitant la deslocalització geogràfica d’aquests llocs de treball.

Això és perquè les activitats de reutilització tenen un elevat potencial de d’ocupabilitat per a col·lectius en situació de risc. Com s’indica a l’estudi d’AERESS, per cada 10.000t de residus enviats a incineració es genera un lloc de treball, mentre que se’n generen 296 si són preparats per a reutilitzar o reparats.

La transformació comença per enfortir les xarxes locals

Cal adonar-se que les inversions europees per impulsar aquesta transició no poden anar a parar a grans empreses que controlen els diferents sectors, ampliant la bretxa i enfortint els oligopolis, i cal invertir en comunitats que impulsen aquesta transició ecosocial a través de xarxes de suport local presents al territori: plantes de preparació per a la reutilització de residus, xarxes de consum responsable, comunitats energètiques, etc.

La llei aposta per reduir la dependència dels recursos importats d’altres països, apostant per l’ús eficient i circular dels recursos propis i aliens. Posa al centre la salut de les persones, amb l’objectiu de reduir la vulnerabilitat de la població i del medi ambient davant dels impactes adversos del canvi climàtic

Esperem, doncs, que l’avantprojecte de llei de residus i recursos segueixi el seu procés de debat i que no en surti retallat, ans al contrari, es puguin incorporar millores i més concreció en alguns dels seus apartats.