Mares que lluiten: feina, cura i dignitat en solitari

Mares que lluiten: feina, cura i dignitat en solitari

Acció social

Cada matí, abans que surti el sol, hi ha dones que ja estan en marxa. Amb la criatura en un braç i la motxilla carregada de responsabilitats a l’esquena. Són mares que fan equilibris impossibles entre la feina, la cura, les responsabilitats i la vida. I ho fan soles. Són invisibles per a molts, però no per Andròmines.

A Andròmines, cada dia escoltem, abracem i caminem al costat de mares que han de fer front a una realitat desigual. Són dones que, tot i la precarietat, la por i el cansament, lluiten per tirar endavant. Dones que, de vegades, han hagut de fugir de la violència, que no tenen xarxa, ni temps, ni espai per respirar. I, malgrat tot, no es rendeixen.

Una realitat massa comú: pobresa, invisibilitat i lluita quotidiana

Segons dades de l’Idescat, les llars monoparentals, majoritàriament encapçalades per dones, tenen una taxa de risc de pobresa del 38,5%.
Segons l’Institut Català de les Dones, aquest col·lectiu és també un dels més vulnerables davant la violència masclista i la precarietat laboral, una realitat que exigeix respostes estructurals i polítiques públiques valentes.

A Andròmines ho veiem cada dia: darrere de cada dada hi ha una història, una dona que sosté la vida en solitari i que mereix suport i reconeixement. Aquestes xifra, però, no explica la complexitat de la seva vida: la manca de conciliació, l’aïllament, la solitud emocional i la manca d’accés a recursos bàsics.

Quan una dona esdevé mare i no té ningú al costat, el món no s’atura per fer-li lloc. Les feines continuen sent en torns partits, la formació es fa en horaris incompatibles, i la societat segueix jutjant si arriba tard, si està cansada, si no pot participar en tot.

Per moltes d’aquestes dones, la pobresa no és una elecció ni un fracàs personal. És el resultat d’un sistema que no posa la vida al centre.

Quan la violència masclista trenca i la societat no acompanya

Massa sovint, les mares soles arriben a Andròmines arrossegant històries de violència. No és casualitat. La violència masclista trenca, aïlla i deixa cicatrius que no sempre es veuen. I quan una dona diu prou i fuig, comença una nova batalla: refer-se econòmicament, emocionalment i recuperar la seva veu.

Moltes vegades, aquesta reconstrucció és en solitari. Amb infants petits que depenen d’ella i amb una societat que encara no entén la profunditat del trauma i la importància de l’acompanyament.

Obstacles estructurals que demanen respostes valentes

La manca de serveis de cura, la rigidesa de l’oferta formativa, les feines parcials i precàries, el judici social i la manca de suport emocional configuren un entorn hostil per a les mares soles.

A Andròmines sabem que per trencar aquest cercle cal molt més que una oferta de feina. Cal comprensió, flexibilitat, respecte i una aposta clara per la inserció amb mirada feminista i transformadora.

Programes que transformen: Work4Women i Una mossegada a l’exclusió

El programa va néixer per donar resposta a les dones que han viscut situacions de violència masclista. A Andròmines les acollim amb respecte, sense pressa, i les acompanyem a poc a poc, posant la persona al centre.

Els itineraris combinen orientació laboral, formació adaptada, suport emocional, espais de grup on compartir sense por i acció comunitària. Les dones recuperen autonomia, autoestima i capacitat de decidir sobre el seu futur.

“He tornat a sentir que valc. Ara sé que puc tirar endavant amb el meu fill i no necessito ningú que em controli.”

Aquest projecte combina inclusió social, suport alimentari i recerca activa de feina amb intensitat i caliu. Està pensat per a persones en risc d’exclusió social, i especialment mares soles, que participen diàriament en sessions de grup i tutories individuals on treballen habilitats personals, recursos laborals, eines digitals i estratègies per a la inserció laboral.

Mentre formen part del programa i encara no tenen una feina estable, reben aliments per a elles i les seves famílies, contribuint així a cobrir necessitats bàsiques que sovint dificulten la recerca activa de feina. Quan ja estan preparades, les acompanyem en una cerca intensiva d’una ocupació que sigui digna i compatible amb les seves necessitats personals i familiars.

Aquesta mirada integral també la compartim amb Work4Women, on l’acompanyament és més llarg i profund a causa de les vivències del col·lectiu que atenem. En ambdós casos, la persona és al centre, i la dignitat, la nostra guia. Un espai on dones en situació de vulnerabilitat, moltes d’elles mares soles, poden formar-se i treballar en cuina, repartiment o logística.

La clau? L’adaptabilitat.

Horaris pensats per a la conciliació, espais d’acompanyament, clima de respecte i reconeixement. Perquè no es tracta només de treballar, es tracta de tornar a creure en una mateixa.

Aquests projectes existeixen gràcies al suport de finançadors públics i privats compromesos amb l’economia social i la igualtat d’oportunitats. Gràcies per confiar en Andròmines.

Històries que inspiren: quan la força venç les barreres

A Andròmines, cada dona és una història de resistència i esperança. Com la de la Carmen Paola, que va arribar a Barcelona amb el somni de fer un doctorat. La vida, però, la va portar per altres camins. Es va separar, va criar sola el seu fill i va lluitar contra horaris impossibles i l’absència de xarxa familiar.

Paola article dones soles

“He après que, fins i tot quan pensava que no podia més, podia fer un pas més. Ara sé que puc buscar una feina que m’agradi, no només per sobreviure, sinó per sentir-me realitzada.”

Amb el suport d’Andròmines, ha pogut accedir a formació, suport emocional i una feina a la Universitat Autònoma que li permet mirar endavant amb il·lusió i estabilitat.

També la Cecilia, arribada de Paraguai, va veure com després de 13 anys treballant la seva empresa tancava. Buscar feina sent mare sola es va convertir en una cursa d’obstacles: torns rotatius, caps de setmana, vacances escolars sense alternativa… Però a Andròmines va trobar més que una ajuda laboral: va trobar un espai per compartir, per no sentir-se sola, per escoltar i ser escoltada.

“Parlar és clau. No t’ho guardis. Explica què et passa. Així trobes suport, xarxa, contenció.”

Ara està formant-se per començar una nova etapa en el món de la cuina, allunyada de les oficines i més a prop del que realment li il·lusiona.cecilia article dones soles

Aquestes dues històries no són excepcions. Són la prova que quan hi ha suport real, escolta i oportunitats adaptades, les barreres es poden transformar en ponts.

Formació amb horitzó: obrint portes on abans només hi havia murs

Itineraris pensats per a dones invisibilitzades

Una feina no és només un sou. És dignitat, reconeixement, estabilitat. A Andròmines, això ho sabem bé. I per això creem itineraris formatius amb mirada transformadora, pensats especialment per a dones que han estat invisibilitzades per la societat, com moltes mares soles i supervivents de violència masclista.

Dona de Futur: una oportunitat real

Amb projectes com Dona de Futur, no només oferim formació: oferim una oportunitat real. Apostem per sectors on les dones han estat tradicionalment infrarepresentades, com la logística o la consergeria. Obrim portes a llocs de feina amb projecció i millors condicions, trencant estereotips i fent visible la seva vàlua.

Accions concretes per superar obstacles

Les accions són concretes i estan dissenyades per superar els grans obstacles:

  • Formació modular i adaptada per compatibilitzar amb la criança.

  • Pràctiques reals amb empreses compromeses, que ofereixen una primera experiència i reconeixement.

  • Desenvolupament de competències digitals i transversals, per fer front a un mercat canviant.

  • Aliances amb empreses i sensibilització en igualtat, perquè el canvi no només sigui individual, sinó també estructural.

Conciliació real i suport mutu

Aquestes accions s’acompanyen de mesures que faciliten la conciliació, amb el suport de programes com Temps per cures, i espais de suport mutu on les dones no només aprenen, sinó que es vinculen, comparteixen i es reconeixen.

Quan l’espurna s’encén

“Quan una dona s’adona que pot treballar en un sector on mai ningú li ha dit que encaixava, s’encén una espurna. I això ho canvia tot.”

La formació és només el principi. El que realment transforma és sentir-se capaç, tenir xarxa i saber que no estàs sola. A Andròmines no només capacitem, empoderem.

Una feina no és només un sou. És dignitat, reconeixement, estabilitat. A Andròmines, això ho sabem bé. I per això creem itineraris formatius amb mirada transformadora, pensats especialment per a dones que han estat invisibilitzades per la societat, com moltes mares soles i supervivents de violència masclista.

Amb projectes com Dona de Futur, no només oferim formació: oferim una oportunitat real. Apostem per sectors on les dones han estat tradicionalment infrarepresentades, com la logística o la consergeria. Obrim portes a llocs de feina amb projecció i millors condicions, trencant estereotips i fent visible la seva vàlua.

Aliances que multipliquen l’impacte

Aquestes històries no serien possibles sense la col·laboració d’empreses que ofereixen torns adaptats, escoles bressol que entenen la realitat de les mares, entitats socials que comparteixen xarxa, i administracions valentes que inverteixen en dignitat.

També és gràcies a les persones que confien en Andròmines, que recomanen els nostres serveis, que deriven casos o que comparteixen la nostra tasca. Cada gest suma.

El futur passa per sostenir a qui sosté

Reivindicar el dret de les mares soles a viure amb dignitat és un acte de justícia social. No podem parlar d’igualtat si no tenim en compte qui sosté la vida. A Andròmines ho sabem, ho practiquem i ho defensem cada dia.
Seguirem obrint camins, picant portes, acompanyant processos. Perquè creiem en les persones, en la comunitat i en la possibilitat de transformar realitats des de l’acció.

Vols sumar-te al canvi? Coneixes alguna mare que necessita suport? Ets empresa i pots oferir una oportunitat flexible? Vols col·laborar amb Andròmines?
Truca’ns, escriu-nos, vine. Juntes, obrim futur!

Amb el suport de:

Inserció sociolaboral en temps de confinament

Inserció sociolaboral en temps de confinament

Acció social

Actualment encara no portem un mes de confinament per aquest maleït Covid-19, però aquest temps o millor dit la vivència d’aquest temps pot ser molt diferent segons la teva situació socioeconòmica.

Des d’Andròmines atenem a persones en situació o risc d’exclusió social amb l’objectiu d’acompanyar-les en el seu procés d’inserció laboral. Moltes d’aquestes persones no tenen cap ingrés econòmic o cobren una petita ajuda econòmica però que en la majoria dels casos no els hi és suficient per a fer front a les seves necessitats bàsiques (menjar, habitatge, etc.) Hi ha persones que estan vivint aquest confinament no ja en un domicili sinó en una habitació, ja que viuen a pisos compartits i els espais comuns no sempre els tenen a la seva disposició.

Per tots aquests motius des d’Andròmines en cap moment hem deixat d’estar al costat d’aquestes persones i des de casa, fent teletreball i amb els inconvenients que de vegades això suposa (ja sabem tots que la conciliació vida familiar vida laboral no és fàcil i més amb infants a casa) continuem acompanyant-los en el seu itinerari d’inserció sense descans.

Adaptació personalitzada.

Aquest acompanyament intentem adaptar-lo als recursos i necessitats de les persones. Hi ha persones que prefereixen que el contacte sigui per WhatsApp, d’altres per trucada telefònica, per videotrucada de WhatsApp, etc…

Així mateix i donada la situació actual de confinament moltes empreses han tancat perquè la seva activitat productiva no és considerada essencial, d’altres estan amb ERTE i moltes estan adaptant el personal a la seva producció amb la qual cosa el perfil professional de moltes de les persones que atenem no s’ajusta a la situació actual. La major part d’ofertes estan relacionades amb l’àmbit sociosanitari (aux. de neteja, aux. de geriatria, infermers/res, etc.) i en menor proporció al sector logístic (mossos de magatzem, preparador de comandes, etc.)

Si únicament tinguéssim en compte l’experiència professional, no podríem enviar el cv de moltes de les persones que atenem i és en aquest punt, on des d’Andròmines, el que intentem és que les empreses prioritzin les competències pròpies de les persones. És a dir si la persona té o pot adquirir les competències pròpies que reclama l’empresa per a poder desenvolupar aquell lloc de feina amb garanties.

Situacions de base molt difícils.

Ara bé, com dèiem anteriorment, les situacions amb les quals ens trobem són molt diverses: persones que estan vivint la situació actual amb veritable por i tot i poder treballar en els llocs de feina descrits anteriorment per decisió personal ho rebutgen, per por al contagi. Mares monoparentals amb infants a casa i que no poden deixar sols per anar a treballar. D’altres que pel contrari aquesta situació excepcional ha suposat per ells una oportunitat per re introduir-se al mercat laboral després de llargs períodes d’inactivitat.

Amb tot això vull dir que aquesta atenció a les persones, aquestes tutories de seguiment com diem en l’argot de l’orientació sociolaboral, no sempre té un objectiu laboral, d’altres vegades l’objectiu és el suport, l’acompanyament a la persona en tot aquest procés. 

Suport incondicional com no podia ser d’una altra manera.

Fer-los sentir que tot i que no ens podem veure presencialment i no ens pot compartir cara a cara els seus dubtes i neguits, entenem les seves situacions extremes, continuem aquí, tenint-la present i donant-li el nostre suport en tot allò que necessiti i que estigui al nostre abast.

Xavier González
Tècnic d’Inserció – Prospecció