Què es fa amb els residus plàstics a Catalunya? Un laberint sense respostes, una solució transparent.

Què es fa amb els residus plàstics a Catalunya? Un laberint sense respostes, una solució transparent.

Medi ambient Sensibilització ambiental

Des de fa unes dècades, a Catalunya es controla els volums de generació i de recollida de residus per cada tipologia. D’aquesta manera, cada municipi pot desenvolupar accions concretes per reduir la generació de certs residus o pot realitzar plans o campanyes de sensibilització enfocades a fraccions concretes i així assolir els compliments que dicten les respectives lleis.

L’any 2020, la recollida selectiva a Catalunya va arribar a un 45,9% (Agència de Residus de Catalunya, 2020), i la recollida selectiva bruta d’envasos lleugers va ser de 183.365 tones. 

Però que passa amb els residus municipals un cop es recullen selectivament?

En general, els residus que es recullen selectivament impliquen una millor gestió i tractament d’aquests i, a l’hora, un menor cost pel ciutadà. 

El tractament depèn de cada fracció de residu. Per exemple, la matèria orgànica del contenidor marró va a parar a plantes industrials de compostatge amb l’objectiu de reduir el material i obtenir un material estabilitzat que serveix com compost. El vidre, tot i ser un material fàcilment reutilitzable, quan es recicla s’obté vidre triturat que s’utilitza per formar nou vidre. Altres materials que es recullen per altres vies, com aparells electrònics, mobles o aparells petits que es porten a la deixalleria, també tenen la seva via de gestió.

Per tant, és molt important que, si no podem reduir la nostra generació de residus domèstics (moltes vegades perquè no tenim l’opció per part dels productors i dels distribuïdors com les cadenes d’alimentació), els residus que generem s’han de llençar al contenidor correcte o portar-los al punt indicat (deixalleria o punt verd) per recuperar i recircular els nostres recursos.

Què passa amb els envasos lleugers? 

Les xifres estadístiques compten com envasos reciclats aquells que han sigut separats en les plantes de triatge amb bales de diferents materials i venudes a les empreses recicladores. A partir d’aquí, és més difícil seguir la seva pista. Alguns destins dels materials són:

  • Dels tetrabriks (compostos de 3 materials diferents: Plàstic, alumini i cartó) només es recupera el cartró que representa el 75% de tot el material. La resta, un 25% de polietilè i alumini, acaben en abocadors industrials (eldiario, 2019).
  • Els materials fèrrics i no fèrrics com l’alumini són fàcilment reciclable.

Pel que fa als altres envasos lleugers, les plantes de triatge els agrupen en bales de diferents categories. Aquestes bales són subhastades entre diferents empreses per reciclar el material.

En aquest punt, cal mencionar que en el mercat existeixen diferents tipus de plàstics i, quan són separats en les plantes de triatge, no tots són categoritzats individualment.

Què passa amb els plàstics un cop deixen les plantes de triatge?

Totes aquelles bales que estiguin separades només amb un material de plàstic, tenen la potencialitat de convertir-se en material reciclat de qualitat alimentària. Per exemple, les empreses recicladores de plàstic PET converteixen el 45-50% en material de qualitat alimentària (ENT, 2021) . Contràriament, si els diferents tipus de plàstics s’agrupen en una sola categoria, o aquesta categoria conté impropis o peculiaritats, aquests materials es reciclaran en els millors dels casos per altres aplicacions (downcycling). És per això, que es molt important que utilitzem els contenidors correctes a l’hora de separar els nostres residus. Si llencem els nostres envasos lleugers al contenidor groc, serà més difícil que el material s’embruti amb altres productes (menjar, bolquers, pols, etc) i es podrà aconseguir una separació de plàstic de qualitat.

Segons les dades de l’informe Changing trends in plastic waste trade: Plastic waste shipments report publicat per Zero Waste Europe l’any 2018, les empreses de reciclatge de residus plàstics se centren en el PET i PEAD. La resta de materials, tendeixen a exportar-se a altres països. Aquest mateix estudi estima les exportacions de plàstic d’Espanya en 318.926 tones (de tota mena de plàstic, no només d’envasos de plàstic).

Però, es poden exportar residus plàstics a altres països?

El cert és que tenim una gran dependència de les exportacions. Europa exporta aproximadament un 40% del plàstic recollit selectivament. 

La legislació de la Unió Europea classifica els residus plàstics com no perillosos, per tant, es poden exportar a altres països que no pertanyen a l’OCDE (Organització per la Cooperació i Desenvolupament Econòmic) seguint el procediment del Reglament, on la importació no estigui prohibida pels països de destinació i on aquestes exportacions no signifiquin la incineració o l’abocament d’aquests residus.

Tot i això, existeix una gran incertesa sobre què passa amb els residus als països importadors i una gran part d’aquests plàstics poden acabar en abocadors, incineradores o altres destins. Per tant, transportats il·legalment amb grans perjudicis  pel medi ambient, la salut de les persones i augmentant la bretxa social i ambiental entre els països rics i pobres.

Quines són les solucions?

A Europa, la producció de plàstics s’utilitza en major mesura per la indústria alimentària i l’embalatge (40%), bens de consums i llar (22%),  construcció i edificació (20%) i pel sector de l’automòbil (9%) entre d’altres (Comissió Europea). Per tant, a més a més de disminuir notablement l’ús intensiu que fem d’aquest material sobretot pel sector de l’alimentació, existeixen altres oportunitats que podrien suposar canvis positius:

  • Redissenyar plàstics o envasos de plàstics més durables, reutilitzables, reparables, fàcils de reciclar i eliminar les substàncies tòxiques que s’adhereixen.
  • Millorar la gestió dels residus plàstics amb una bona separació en origen i d’alta qualitat.
  • Complir la legislació vigent i enfortir i regular noves lleis per evitar les exportacions il·legals de residus plàstics.

Cal una implicació de totes les parts que estan involucrades en el procés de producció i reciclatge del material. Per poder transitar cap a una economia circular, s’ha de deixar d’actuar individualment, des dels productors, redissenyant els seus envasos per potenciar la seva reciclabilitat real, fins als recicladors, on la recollida i la classificació dels residus marcarà la qualitat del producte.

Preciós Plàstic, una altra manera de gestionar els residus plàstics

Els greus impactes ambientals i l’increment de la bretxa social i econòmica que provoca l’actual sistema de gestió dels residus plàstics ha suposat recentment una gran inquietud per Andròmines i la cooperativa la fàbric@.

És per això, que aquest any ens hem unit a la comunitat de Precious Plastic, amb l’objectiu de poder ajudar a trobar una solució a la gestió d’aquests residus.

Som conscients que el projecte Preciós Plàstic no soluciona de fons l’actual problema, però ajuda a sensibilitzar a la població en l’ús i el sobreús dels plàstics i ensenya un procés de reciclatge d’impacte més local i transparent. En una primera fase, el projecte ha realitzat una formació a joves en risc d’exclusió social i ha realitzat diferents tallers de sensibilització ambiental a escoles i altres esdeveniments.

Actualment, el projecte té dues màquines (una trituradora i una extrusora) per poder crear nous materials a partir dels residus plàstics. El projecte s’inicia amb la recuperació de PE, però l’objectiu és poder transformar en nous materials tota mena de plàstics posats en el mercat i obtenir un total de 4 màquines de codi obert gràcies a la iniciativa de Precious Plastic.

Volem que els materials que es realitzin dintre del projecte Preciós Plàstics siguin materials útils, durables i de qualitat. A més a més, controlarem els fluxos d’entrada i de sortida de tots els residus plàstics per poder donar a conèixer la traçabilitat del nostre sistema.

Sabem que el projecte no dona una solució a la problemàtica del plàstic, però sí que ajuda a conscienciar i generar un canvi d’hàbits per reduir l’ús dels plàstics, sobretot aquells més difícils de reciclar. Amb els nostres tallers volem empoderar a la ciutadania sobre coneixements més concrets en el procés de reciclatge dels diferents productes plàstics, i així poder decidir les opcions que generen menys impacte ambiental a l’hora de fer la compra. A l’hora, volem mostrar que es possible transformar els residus plàstics en productes a través d’un procés més transparent i d’àmbit local, però que cal una major implicació per part del sector econòmic i, també, de l’Administració. 

*Reglamento (CE) nº 1418/2007 del Parlamento Europeo y del Consejo relativo a relativo a la exportación, con fines de valorización, de determinados residuos enumerados en los anexos III o IIIA del Reglamento (CE) no 1013/2006 del Parlamento Europeo y del Consejo, a determinados países a los que no es aplicable la Decisión de la OCDE sobre el control de los movimientos transfronterizos de residuos

Descobreix els nostres tallers de Preciós Plàstic!

Descobreix els nostres tallers de Preciós Plàstic!

Actualitat Sensibilització ambiental

El projecte Preciós Plàstic continua avançant! Durant l’últim semestre de l’any hem preparat diversos tallers per escoles, fires i altres esdeveniments. Actualment comptem amb 3 tallers diferents:
Taller 1: Els residus plàstics i els seus impactes ambientals
Taller 2: Porta els teus plàstics i descobreix com reduir la seva generació.
Taller 3: Més enllà dels residus plàstics: La motxilla ecològica dels residus
Disposem de la Nau Vila Besòs per la realització dels tallers, però també es poden realitzar en els centres escolars o altres espais disponibles. Tots els tallers es divideixen en 3 parts:
• Una petita presentació amb conceptes teòrics.
• Una part pràctica sobre els conceptes.
• Una demostració pràctica amb les màquines del projecte Preciós Plàstic.

La durada és d’aproximadament 60/90 minuts, i l’objectiu de tots ells és incrementar la sensibilització ambiental dels participants, adquirint nous coneixements sobre els plàstics i els residus plàstics, així com els seus impactes ambientals i socioeconòmics.
Si esteu interessats en els tallers de preciós Plàstic podeu contactar a:

preciosplastic@andromines.net o al

telèfon 683 60 77 77

Setmana #EWWR2020 què no saps què és?

Setmana #EWWR2020 què no saps què és?

Actualitat Medi ambient Sensibilització ambiental

Setmana del 21 al 29 de novembre? No saps que passa? Ja hem iniciat la Setmana Europea de Prevenció de Residus #EWWR2020 #EWWRCAT plena d’activitats. No tens excusa. Vine i participa. El medi ambient necessita un comportament conscient i sostenible. Només et demanem un canvi d’hàbits i un consum responsable. Andròmines aquest any i sota la temàtica dels residus invisibles participa amb les següents campanyes i activitats, totes del 21 de novembre al 29 de novembre.

És la campanya de sensibilització “Contra el canvi climàtic, jo reutilitzo, i tu?” patrocinada per @_AERESS_ amb l’objectiu de reduir la generació de residus i apostar per la reutilització com a estratègia per un consum responsable i un món sostenible.

La campanya patrocinada per AERESS amb l’objectiu de reduir la generació de nous productes, fet que implica la disminució de residus i apostar per la reutilització, i venda d’objectes de segona mà. No només es tracta de comprar objectes reutilitzats i en bon estat, fet que implica un consum responsable i evitem així de nou la seva producció. També pots portar tot allò que no necessitis ni facis servir.

Els alumnes de l’Institut XXV Olimpíada de Barcelona han après com extreure l’or de forma artesanal dels aparells electrònics espatllats. Han après que està molt bé reaprofitar l’or, però que en fem un cop hem extret l’or i ens queda la resta d’aparell electrònic? Andròmines realitzarà la recollida del que han anomenat l’Eco-Cub. Un bujol ple de restes d’aparells electrònics (residus perillosos) que s’han de traslladar al centre de recuperació autoritzat pel seu reciclatge i evitar així que els diversos elements perillosos acabin contaminant. No només hem après a reaprofitat un element químic, sinó la responsabilitat de reciclar la resta de materials.

Com a iniciativa al reciclatge i amb un objectiu de reduir el consum de paper i fomentant així la digitalització del paper. Volem obsequiar-te o que tu mateix puguis triar un llibre reutilitzat. Evitem així que acabi al contenidor per al seu reciclatge, i donem una segona oportunitat. Amb aquest petit gest també estàs contribuint a la prevenció i evitant la producció de nous llibres i el consum desmesurat de paper. Consum responsable si us plau.

  • Digitalització del paper. Reducció de l’emissió de paper físic (Andròmines).

L’objectiu principal és reduir l’emissió de paper físic en tots els departaments, substituint-lo per format digital. La digitalització del paper. No pretenem que sigui una campanya només informativa i que finalitzi amb la Setmana de Prevenció, sinó que és un repte que vol aplicar Andròmines i l’objectiu final és quedar-s’hi.

Realitzarem una campanya informativa a tots els clients per tal que totes les emissions de paper si poden tenir format digital quedin substituïdes per aquest format.

Beneficis de l’estalvi del paper:

  • Estalvi d’energia.
  • Estalvi d’espai físic de l’arxiu, en substitució del digital.
  • Accés a la informació més àgil i des de diferents punts d’accessos.
  • S’evita el deteriorament del paper amb el pas del temps. Garantia de conservació.
  • Reducció de matèria primera consumida.
  • Costos/despesa de compra de paper.
  • Estalvi de recursos.
  • Estalvi d’aigua, en el procés de fabricació.
  • Millora de la sostenibilitat, medi ambient.
  • S’evita que els residus de paper en el supòsit que no siguin reciclats s’aboquin a l’abocador amb el rebuig o a incineradora.

5 maneres diferents i complementàries per participar a la #EWWR #EWWRCAT i no només aquests dies, sinó et convidem a que sigui un hàbit!!!!

Et sumes?

La Mini Deixalleria s’apropa a nous barris de Montcada.

La Mini Deixalleria s’apropa a nous barris de Montcada.

Actualitat Medi ambient Sensibilització ambiental

Encara no ets usuari de la Deixalleria Municipal? No ens has visitat per fer-ne ús les nostres instal·lacions al C/. Metall cantonada C/. Progrés al Pol. Ind. La Ferreria? Creus que et queda lluny? Ara tens una nova oportunitat, ja que la mini deixalleria mòbil s’amplia, arriba a més barris de Montcada i Reixac amb l’objectiu d’abastir a tot el terme municipal.

Des de l’Ajuntament de Montcada i Reixac juntament amb Andròmines ampliem la mini deixalleria mòbil. L’objectiu és apropar aquelles persones que per raons diverses no poden apropar-se a la deixalleria físicament ubicada al Pol. Ind. La Ferreria i en canvi per proximitat si poden dipositar els seus residus a la deixalleria mòbil al costat del seu domicili.

Recordem que l’ús de la mini deixalleria mòbil és precisament per recollir els residus que no es poden dipositar als contenidors de les diverses fraccions de recollida municipal. Així a la mini deixalleria mòbil pots dipositar petits electrodomèstics, piles, làmpades,, etc., i contribuir a la bona gestió dels residus i el seu reciclatge.

Ara la nova mini deixalleria mòbil arriba al barri de La Ribera, a Mas Duran i Font Pudenta, un servei que fins ara no tenia cobertura. L’horari de la mini deixalleria mòbil queda de la següent manera en el seu horari habitual de 10:00 a 13:30 i de 16:00 a 18:30.

  • Dimarts matí Can Sant Joan (Plaça del Bosc).
  • Dimarts tarda a La Ribera (C/. Llevant 10 davant el Centre Cívic).
  • Dimecres matí Montcada Centre (Passeig Guadiana amb Rocamora).
  • Dimecres tarda a Font Pudenta (C/. Riera de Sant Cugat cantonada Carrer Pere de Montcada).
  • Dijous matí Terra Nostra (Plaça del Poble) i
  • Dijous tarda Montcada centre.
  • Divendres matí Mas Rampinyo (C/. Santa Fe).
  • Divendres tarda a Mas Duran (C/. Can Duran amb Joan Miró).
  • Dissabtes Can Cuiàs (Centre Cívic).

T’esperem!!!!

QUI PARLA DE LES BURILLES?

QUI PARLA DE LES BURILLES?

Medi ambient Sensibilització ambiental

El problema del plàstic ja està a l’ordre del dia: actualment en sentim a parlar gairebé a tot arreu. Igualment, la necessitat de lluitar contra el canvi climàtic comença a aparèixer a les agendes de moltes entitats amb un discurs potent que a poc a poc va agafant força. L’aflorament d’aquestes problemàtiques està contribuint a posar el focus en les iniciatives i mesures a favor de la reducció de residus especialment els d’un sol ús, als supermercats, per exemple.

Però qui parla de les burilles del cigarret? Som conscients del que suposa el simple gest de llençar una punta de cigarret a terra?

Dels 6 bilions de cigarrets que es fumen cada any al món, 4,5 bilions de puntes acaben a terra o en espais naturals com rius o platges. La punta del cigarret és el primer residu en el rànquing de deixalles del món; supera bosses de plàstic, envasos, papers, xarxes de pescadors, etc. A més, comporta uns impactes devastadors per al medi ambient i la salut, a banda de la brutícia que provoca al carrer. Una sola punta ocasiona una greu contaminació al sòl, l’aigua i l’aire, escampant fins a 70 elements tòxics, radioactius i cancerígens. La majoria de burilles són fetes d’acetat de cel·lulosa, un plàstic no biodegradable que triga una mitjana de 10 anys a desintegrar-se.

Llençar les burilles a terra s’ha convertit en una actitud socialment acceptada i fins i tot normalitzada, tant per les persones fumadores com per la resta de la ciutadania. Ens escandalitzem si veiem algú llençar una ampolla a terra, però ni ens immutem quan la persona que tenim davant, sigui coneguda o no, acaba el seu ritual desprenent-se de la punta del cigarret i abandonant-la a l’espai públic.

Quan vam deixar de tractar les burilles de cigarret igual com la resta de residus? Per què el gest automàtic de llençar una burilla a terra passa desapercebut, quan es tracta d’un acte d’irresponsabilitat cívica i mediambiental important? Tots i totes volem i esperem un futur ètic, just i sostenible: alguns expectants, d’altres de manera activa i participativa. Per insignificants que semblin, les puntes de cigarret també fan perillar aquest futur que desitgem.

Encara que de moment el lloc apropiat per dipositar les puntes de cigarret és el contenidor gris, Andròmines creiem que és urgent lluitar per aconseguir el reciclatge i la recollida selectiva de burilles, tal com es fa amb els envasos i les piles. De fet, coneixem iniciatives que funcionen en altres països de la Unió Europea, com per exemple a França, on Me-Go! està aconseguint recuperar l’acetat de cel·lulosa per fer-ne cendrers.

Nosaltres des del 2018 estem investigant la viabilitat de reutilitzar els filtres i donar-los una segona vida amb l’Estudi pilot de recollida, neteja i transformació industrialitzada de les burilles de cigarret, conjuntament amb Deriva 360°.

Per continuar aquesta recerca, necessitem recollir el màxim nombre de burilles possibles. El 22 de novembre hem organitzat una Burillató a les 16 h al carrer Gran de Sant Andreu.

Ens ajudes? T’hi esperem!