El problema del plàstic ja està a l’ordre del dia: actualment en sentim a parlar gairebé a tot arreu. Igualment, la necessitat de lluitar contra el canvi climàtic comença a aparèixer a les agendes de moltes entitats amb un discurs potent que a poc a poc va agafant força. L’aflorament d’aquestes problemàtiques està contribuint a posar el focus en les iniciatives i mesures a favor de la reducció de residus especialment els d’un sol ús, als supermercats, per exemple.

Però qui parla de les burilles del cigarret? Som conscients del que suposa el simple gest de llençar una punta de cigarret a terra?

Dels 6 bilions de cigarrets que es fumen cada any al món, 4,5 bilions de puntes acaben a terra o en espais naturals com rius o platges. La punta del cigarret és el primer residu en el rànquing de deixalles del món; supera bosses de plàstic, envasos, papers, xarxes de pescadors, etc. A més, comporta uns impactes devastadors per al medi ambient i la salut, a banda de la brutícia que provoca al carrer. Una sola punta ocasiona una greu contaminació al sòl, l’aigua i l’aire, escampant fins a 70 elements tòxics, radioactius i cancerígens. La majoria de burilles són fetes d’acetat de cel·lulosa, un plàstic no biodegradable que triga una mitjana de 10 anys a desintegrar-se.

Llençar les burilles a terra s’ha convertit en una actitud socialment acceptada i fins i tot normalitzada, tant per les persones fumadores com per la resta de la ciutadania. Ens escandalitzem si veiem algú llençar una ampolla a terra, però ni ens immutem quan la persona que tenim davant, sigui coneguda o no, acaba el seu ritual desprenent-se de la punta del cigarret i abandonant-la a l’espai públic.

Quan vam deixar de tractar les burilles de cigarret igual com la resta de residus? Per què el gest automàtic de llençar una burilla a terra passa desapercebut, quan es tracta d’un acte d’irresponsabilitat cívica i mediambiental important? Tots i totes volem i esperem un futur ètic, just i sostenible: alguns expectants, d’altres de manera activa i participativa. Per insignificants que semblin, les puntes de cigarret també fan perillar aquest futur que desitgem.

Encara que de moment el lloc apropiat per dipositar les puntes de cigarret és el contenidor gris, Andròmines creiem que és urgent lluitar per aconseguir el reciclatge i la recollida selectiva de burilles, tal com es fa amb els envasos i les piles. De fet, coneixem iniciatives que funcionen en altres països de la Unió Europea, com per exemple a França, on Me-Go! està aconseguint recuperar l’acetat de cel·lulosa per fer-ne cendrers.

Nosaltres des del 2018 estem investigant la viabilitat de reutilitzar els filtres i donar-los una segona vida amb l’Estudi pilot de recollida, neteja i transformació industrialitzada de les burilles de cigarret, conjuntament amb Deriva 360°.

Per continuar aquesta recerca, necessitem recollir el màxim nombre de burilles possibles. El 22 de novembre hem organitzat una Burillató a les 16 h al carrer Gran de Sant Andreu.

Ens ajudes? T’hi esperem!