En els itineraris d’orientació, formació i intermediació que oferim des d’Andròmines a les persones, atenem una gran heterogeneïtat de col·lectius en risc d’exclusió social. No obstant això, la majoria dels nostres col·lectius diana tenen una necessitat comuna que és integrar-se sociolaboralment al lloc on viuen.
Però de què parlem quan ens referim a integració? Que les persones aprenguin la llengua catalana, així com la cultura, costums i les tradicions del nostre país. En conseqüència, aquest fet farà possible que tinguin millors oportunitats laborals i els mateixos drets que qualsevol altra persona.
Què vol dir aprendre el català?
Una llengua és molt més que un vehicle per comunicar-se. És l’essència del nostre pensament, i com a resultat, pensem amb paraules. Si coneixem una llengua pots entendre millor la seva cultura, així com la literatura, el folklore, l’art fins i tot, la gastronomia. De fet, les paraules que remouen la panxa acostumen a atraure molt. Sol ser el primer que aprenem d’una llengua, el pa amb tomàquet o els calçots, per exemple.
Conèixer una llengua no sols enriqueix el paladar, sinó que t’ajuda a comprendre d’on venim i on anem.
T’imagines fer alguna cosa del teu dia a dia com anar a comprar i evitar interaccions humanes perquè no entens el què et diu una persona? Si no entens una persona és probable que la desconfiança i la inseguretat s’apoderin de tu. Com hi podem fer front? Una persona pot ser plenament feliç si evita interaccions socials en el seu dia a dia?
Respecte al món laboral, qualsevol ocupació necessita una mica d’interacció. Som éssers socials i vivim en comunitat. Així doncs, com podem brillar i demostrar els nostres coneixements si no sabem quina paraula reflecteix allò que volem dir?
Sense cap dubte, la barrera idiomàtica és una dificultat que algunes persones els suposa un mur de massa metres d’alçada, sobretot per aquelles persones amb baixos recursos socials i econòmics.
Necessitem persones que vulguin derruir aquest mur o si més no, que ajudin a equipar-lo amb material d’escalada i que aconseguim fer-lo una mica més petit i assequible.
Parlem de persones concretes i de com els ha ajudat a les seves vides aprendre el català
La R. M., una usuària del projecte una “Mossegada a l’exclusió”, va arribar a Catalunya fa deu anys del Marroc. Com que al seu país d’origen no tenia possibilitats de poder trobar feina, malgrat intentar-ho per diverses vies, va prendre la difícil decisió deixar la seva terra i migrar cap a Catalunya, cercant una vida millor.
En arribar a Catalunya, es va adonar que era molt important aprendre l’idioma per poder-se comunicar. Per poder saludar amb un “bon dia” al matí quan es trobava altres persones a l’ascensor, per anar a comprar, i sobretot per poder-se inserir al mercat laboral. I va ser en aquell moment, sense dubtar-ho, que va cercar recursos per poder-lo aprendre. No només volia aprendre la llengua com a vehicle de comunicació, sinó com a via de relació amb les altres persones amb qui a partir d’ara havia de vincular-se.
Gràcies a la seva implicació i ganes de saber un nou idioma, es va poder presentar com a candidata a un pla d’ocupació d’administració que tenia una duració d’un any, on un dels requisits obligatoris era tenir un mínim nivell de català, i la van seleccionar. Actualment, la seva contractació ha finalitzat i està en un procés de selecció per una oferta de feina d’auxiliar de biblioteca on també li demanen nocions de català.
El català perd 280.000 parlants en quinze anys
Segons l’informe “Un marc sociolingüístic igualitari per a la llengua”, l’ús de la llengua catalana retrocedeix tant en contextos formals com informals. Això significa un descens de l’ús de la llengua.
Només la gent que parlem el català podem trencar amb aquesta estadística i fer que més persones el parlin.
La satisfacció d’ajudar, de pertànyer a un col·lectiu, de veure uns ulls il·lusionats, una llengua que no es rendeix i una ment que vol progressar, és contagiós, enriquidor i un xic addictiu.
El projecte de voluntariat que Andròmines desenvolupa al llarg d’aquest any 2022 amb el suport del Departament d’Acció Social de la Generalitat, dona resposta a aquesta necessitat social.
Ajuda a que més persones estimin el català!
Si parles català i tens una estona per conversar amb algú que el vol practicar per agafar fluïdesa, perdre la vergonya i poder-lo parlar d’una manera natural, fes-te voluntari/ària. Col·laborant amb nosaltres, podràs ajudar a fomentar l’ús del català a les persones que necessitin millorar l’idioma. A més a més, els hi podràs ensenyar les tradicions i costums que tenim com a poble català.
No es tracta d’impartir un curs de català, és una manera divertida de conèixer gent nova, fent intercanvis culturals, acompanyant a les persones a veure per exemple: una cercavila de gegants i caps grossos, una jornada castellera, una cercavila de foc, l’ou com balla, passejar pels carrers el dia de Sant Jordi, fer cagar el tió, etc.
En qualsevol cas, si ho necessites, també hem desenvolupat uns materials que et poden ajudar a acompanyar aquestes persones en el coneixement de la llengua catalana per a una millora de la seva inserció sociolaboral.
A Andròmines creiem que tots i cadascú de nosaltres tenim molt per aportar a la nostra societat. Així doncs, si tens ganes de passar a l’acció i formar part d’un equip compromès a canviar la realitat de persones vulnerables, et convidem a fer un voluntariat amb nosaltres. Només cal que disposis d’una mica de disponibilitat horària i de moltes ganes d’implicar-te en una causa social.
Sóc mare, dos nens de 2 i 4 anys. L’hora de dinar o sopar sempre és una excusa fantàstica per experimentar i aprendre sobre textures i colors: ara llenço un pèsol al cap de mon germà, a veure què passa si submergeixo una mica de bròquil dins el got d’aigua, mama això no m’agrada, ja estic tip… les mil i una anècdotes que poden arribar a convertir-se en un malson si intentes no malbaratar el menjar.