El teu voluntariat permet la integració social!

El teu voluntariat permet la integració social!

Acció social Actualitat

En els itineraris d’orientació, formació i intermediació que oferim des d’Andròmines a les persones, atenem una gran heterogeneïtat de col·lectius en risc d’exclusió social. No obstant això, la majoria dels nostres col·lectius diana tenen una necessitat comuna que és integrar-se sociolaboralment al lloc on viuen.

El mur de la barrera idiomàticaPerò de què parlem quan ens referim a integració? Que les persones aprenguin la llengua catalana, així com la cultura, costums i les tradicions del nostre país. En conseqüència, aquest fet farà possible que tinguin millors oportunitats laborals i els mateixos drets que qualsevol altra persona.

Què vol dir aprendre el català?

Una llengua és molt més que un vehicle per comunicar-se. És l’essència del nostre pensament, i com a resultat, pensem amb paraules. Si coneixem una llengua pots entendre millor la seva cultura, així com la literatura, el folklore, l’art fins i tot, la gastronomia. De fet, les paraules que remouen la panxa acostumen a atraure molt. Sol ser el primer que aprenem d’una llengua, el pa amb tomàquet o els calçots, per exemple.

Conèixer una llengua no sols enriqueix el paladar, sinó que t’ajuda a comprendre d’on venim i on anem.

T’imagines fer alguna cosa del teu dia a dia com anar a comprar i evitar interaccions humanes perquè no entens el què et diu una persona? Si no entens una persona és probable que la desconfiança i la inseguretat s’apoderin de tu. Com hi podem fer front? Una persona pot ser plenament feliç si evita interaccions socials en el seu dia a dia?

Respecte al món laboral, qualsevol ocupació necessita una mica d’interacció. Som éssers socials i vivim en comunitat. Així doncs, com podem brillar i demostrar els nostres coneixements si no sabem quina paraula reflecteix allò que volem dir?

inserció social i laboralSense cap dubte, la barrera idiomàtica és una dificultat que algunes persones els suposa un mur de massa metres d’alçada, sobretot per aquelles persones amb baixos recursos socials i econòmics.

Necessitem persones que vulguin derruir aquest mur o si més no, que ajudin a equipar-lo amb material d’escalada i que aconseguim fer-lo una mica més petit i assequible.

Parlem de persones concretes i de com els ha ajudat a les seves vides aprendre el català

La R. M., una usuària del projecte una “Mossegada a l’exclusió”, va arribar a Catalunya fa deu anys del Marroc. Com que al seu país d’origen no tenia possibilitats de poder trobar feina, malgrat intentar-ho per diverses vies, va prendre la difícil decisió deixar la seva terra i migrar cap a Catalunya, cercant una vida millor.

En arribar a Catalunya, es va adonar que era molt important aprendre l’idioma per poder-se comunicar. Per poder saludar amb un “bon dia” al matí quan es trobava altres persones a l’ascensor, per anar a comprar, i sobretot per poder-se inserir al mercat laboral. I va ser en aquell moment, sense dubtar-ho, que va cercar recursos per poder-lo aprendre. No només volia aprendre la llengua com a vehicle de comunicació, sinó com a via de relació amb les altres persones amb qui a partir d’ara havia de vincular-se.

Gràcies a la seva implicació i ganes de saber un nou idioma, es va poder presentar com a candidata a un pla d’ocupació d’administració que tenia una duració d’un any, on un dels requisits obligatoris era tenir un mínim nivell de català, i la van seleccionar. Actualment, la seva contractació ha finalitzat i està en un procés de selecció per una oferta de feina d’auxiliar de biblioteca on també li demanen nocions de català.

El català perd 280.000 parlants en quinze anys

Segons l’informe “Un marc sociolingüístic igualitari per a la llengua”, l’ús de la llengua catalana retrocedeix tant en contextos formals com informals. Això significa un descens de l’ús de la llengua.
Només la gent que parlem el català podem trencar amb aquesta estadística i fer que més persones el parlin.

La satisfacció d’ajudar, de pertànyer a un col·lectiu, de veure uns ulls il·lusionats, una llengua que no es rendeix i una ment que vol progressar, és contagiós, enriquidor i un xic addictiu.

El projecte de voluntariat que Andròmines desenvolupa al llarg d’aquest any 2022 amb el suport del Departament d’Acció Social de la Generalitat, dona resposta a aquesta necessitat social.

Ajuda a que més persones estimin el català!

Si parles català i tens una estona per conversar amb algú que el vol practicar per agafar fluïdesa, perdre la vergonya i poder-lo parlar d’una manera natural, fes-te voluntari/ària. Col·laborant amb nosaltres, podràs ajudar a fomentar l’ús del català a les persones que necessitin millorar l’idioma. A més a més, els hi podràs ensenyar les tradicions i costums que tenim com a poble català.

Voluntariat per apropar les nostres tradicionsNo es tracta d’impartir un curs de català, és una manera divertida de conèixer gent nova, fent intercanvis culturals, acompanyant a les persones a veure per exemple: una cercavila de gegants i caps grossos, una jornada castellera, una cercavila de foc, l’ou com balla, passejar pels carrers el dia de Sant Jordi, fer cagar el tió, etc.

En qualsevol cas, si ho necessites, també hem desenvolupat uns materials que et poden ajudar a acompanyar aquestes persones en el coneixement de la llengua catalana per a una millora de la seva inserció sociolaboral.

A Andròmines creiem que tots i cadascú de nosaltres tenim molt per aportar a la nostra societat. Així doncs, si tens ganes de passar a l’acció i formar part d’un equip compromès a canviar la realitat de persones vulnerables, et convidem a fer un voluntariat amb nosaltres. Només cal que disposis d’una mica de disponibilitat horària i de moltes ganes d’implicar-te en una causa social.

T’estem esperant!

Trucs senzills per a reduir el malbaratament alimentari

Trucs senzills per a reduir el malbaratament alimentari

Medi ambient

1_fruit-933674_960_720Sóc mare, dos nens de 2 i 4 anys. L’hora de dinar o sopar sempre és una excusa fantàstica per experimentar i aprendre sobre textures i colors: ara llenço un pèsol al cap de mon germà, a veure què passa si submergeixo una mica de bròquil dins el got d’aigua, mama això no m’agrada, ja estic tip… les mil i una anècdotes que poden arribar a convertir-se en un malson si intentes no malbaratar el menjar.

A Catalunya estem llençant una mitjana de 34,9 kg d’aliments per persona i any i el 58% del malbaratament es produeix a les llars. Imagineu-vos, aquesta xifra equival als aliments que podem consumir durant 20 dies i són 112€ que ens podríem haver estalviat i que han anat directes a la brossa! Aquests aliments desaprofitats generen milers de tones de gasos d’efecte hivernacle, que són els causants que estigui augmentant la temperatura mitjana del Planeta. Així que sí, per petita que sigui, hi ha relació entre els pèsols esclafats que els meus fills han decidit no menjar i aquests estius tan calorosos que darrerament passem amb més freqüència.

Food-Waste

I és cert que una gran part del malbaratament alimentari es produeix al camp, a la distribució o al sector de la restauració i que és aquí on cal actuar per ajustar la producció a les necessitats reals de la ciutadania.Però, com sempre, com a consumidors tenim un paper molt rellevant en demandar que no es llencin tants aliments en tota la cadena de producció i en posar el nostre gra de sorra per a fer que això sigui possible.

Però, com ho podem fer per a reduir el malbaratament alimentari si amb prou feines aconseguim arribar sencers i cabals a l’hora de sopar?

Les bones notícies són que aquí teniu algunes idees divertides i senzilles que us poden ajudar a fer-ho possible:

A la botiga:

  • Fem la compra intel·ligent i convidem a que els nostres infants col·laborin en la llista de la compra. Què hi ha a la nevera? Quins menús cuinarem durant la setmana? Què necessitarem i en quines quantitats?
  • Busquemfruites i verdures amb formes divertides per comprar: moltes fruites i verdures es llencen per la seva forma, color o mida quan normalment són perfectament aptes per al consum. Trobeu-les! A qui no li agrada menjar aquella patata que li comença a sortir una banya o un carbassó que sembla una barca!
  • Siguem realistes, si als meus nens no els agraden les pomes, potser no cal que en compri dos quilos i amb dues ja fem.

A casa:

  • Organitzem junts la nevera i el rebost; què és el que hem de consumir primer? Cal que congelem alguna cosa?
  • Tinguem designatel dia del sopar de reaprofitament: un dia a la setmana toca mirar la nevera i pensar què ens empesquem per a consumir totes les sobres que hi ha. Ja veureu que se us ocorren receptes i barreges ben originals!
  • Hem après a fer pastissos, galetes, truites, pizzes, gaspatxos, croquetes, melmelades i compotes. Hi ha milers de receptes que poden fer els nens, fins i tot els més petits, i poden ser una fantàstica manera de passar la tarda plegats, aprofitar el menjar… i gaudir-ne tots plegats després a taula. A qui no li agrada menjar un pa de pessic de fruita madura boníssim que hem cuinat nosaltres mateixos?
  • Fem servir els nostres sentits i aprenguem a entendre les dates de caducitat i consum preferent, no són el mateix. Fins i tot productes com la carn, sempre que hagin estat correctament emmagatzemats, poden estar en bones condicions per menjar un cop passada la seva data de consum preferent. Ensuma, mira el seu color, tasta-ho una mica, quan un producte està en mal estat es nota. I recorda que la carn no te perquè tenir un color vermell lluent, ja que sovint en contacte amb l’aire es pot oxidar però continua sent perfectament sana. Confia en els teus sentits!

A taula:

  • Abans de servir els plats ens preguntem: tenim molta gana? I ajustem les quantitats al que creiem que podem menjar… però una mica menys. Sempre estem a temps de repetir!
  • Fem plats divertits: una cara, un paisatge, un vehicle. Juguem, però no juguem fent malbé el menjar. Juguem creant plats originals i fent servir la creativitat a taula.
  • Si anem a un restaurant demanem les sobres per endur! És el nostre menjar i l’hem pagat, està boníssim, perquè no poder repetir al vespre? No tingueu vergonya!

 

És important que amb el nostre exemple fem conscients els infants que amb petites aportacions i bones actituds podem fer un consum més responsable que eviti el malbaratament de moltes tones d’aliments. Els petits canvis són poderosos i ens ajudaran a millorar les condicions ambientals i socials del nostre entorn. Com a consumidors tenim molt de poder, nosaltres i els nostres fills encara més!

Andròmines tenim una àrea de treball de recuperació d’aliments de bars i restaurants, potser per això estic més sensibilitzada sobre el tema del malbaratament. Però també creiem en el poder dels consumidors i el consum responsable, i treballem cada dia per fer arribar a les persones la importància de tenir cura del medi ambient a través del programa d’educació ambiental: fem tallers familiars, per agrupacions, ajuntaments. També col·laborem amb la recollida d’aliments d’establiments i participem en la recollida d’excedents alimentaris de l’Hospital de Can Ruti (en el marc del Programa de Pont Alimentari i en col·laboració amb altres entitats); Andròmines assegura que es compleixen tots els requisits de seguretat alimentaria durant el transport dels aliments;posteriorment reaprofitem aquests aliments a través de programes com Una Mossegada a l’exclusió (d’inserció sociolaboral en col·laboració amb els Serveis Socials i el suport de Fundació La Caixa i el Dep. Treball, Afers Socials i Família), Plat a Taula (amb el suport de l’Agència de Residus) i en col·laboració amb altres entitats socials.

diptic malbaratament

Entre tots i totes cada dia avancem una mica més en disminuir la quantitat de menjar que llencem!

 

Núria Sau San Luis

Directora de Projectes a Andròmines