Un any ple d’acció social i ambiental

Un any més arriben les festes nadalenques. Som en una època de reflexió, però també de joia, il·lusió i espais per a compartir amb la família i els amics. Des d’Andròmines us sentim com a part d’aquesta petita família que, dia rere dia, lluitem per aconseguir un món una mica més just, tant a nivell social com ambiental.

Volem donar-te les gràcies per ser aquí, amb nosaltres, per fer que aquest any hagi estat tant especial i per que tu estàs fent possible tot el que anem construint plegats.

Ja posats avui ens hem proposat que ens acompanyis “a fer memòria”. Volem tornar compartir la memòria d’Andròmines amb les fites aconseguides al 2016. En aquest document adjunt trobareu d’una manera transparent les àrees i projectes que hem impulsat i el seu impacte en les persones i el medi ambient. Ja hem començat a treballar en la del 2017 i veiem que el nostre impacte no ha minvat.

Et volem agrair la confiança que diposites any rere any en nosaltres i desitgem que ens continuïs acompanyant com fins ara en aquest projecte que és Andròmines, sumant esforços per crear oportunitats a les persones i al medi ambient!

Us desitgem que passeu unes molt bones

festes! Rep una forta abraçada,

ANDRÒMINES: UNA ALIADA DE L’ECONOMIA CIRCULAR

per admin Medi ambient

“El gran llibre sempre obert i que cal fer l’esforç de llegir és el de la Natura”

Antoni Gaudí

“El gran llibre sempre obert i que cal fer l’esforç de llegir és el de la Natura”

Antoni Gaudí

Fa més de 3.000 milions d’anys que van aparèixer els primers ecosistemes a la Terra. Des de llavors, i fins a dia d’avui, els ésser vius i el medi físic que els acull han interactuat en un organitzat cicle de vida en què els organismes consumeixen els recursos que necessiten per després tornar-los al medi que els acull.

Entre els éssers que formen un ecosistema tenim: organismes productors, anomenats així perquè produeixen matèria orgànica a partir de nutrients inorgànics; organismes consumidors, que consumeixen la matèria orgànica produïda pels primers, i organismes descomponedors, que utilitzen les deixalles, excrements i cadàvers dels productors i dels consumidors per nodrir-se. L’acció dels organismes descomponedors permet que els nutrients inorgànics quedin de nou disponibles en el medi per tal que un altre organisme productor els utilitzi. És un cercle virtuós que funciona a la perfecció, i així ens ho demostra cada dia la natura.

Posem ara la nostra atenció en el funcionament de les societats humanes, especialment a partir de la Revolució Industrial. Els productors humans extreuen recursos de la natura, els consumidors humans utilitzen els productes fabricats pels productors i, quan deixen d’utilitzar-los,els rebutgen com a residus que s’acumulen en abocadors o són incinerats amb la consegüent pèrdua dels recursos que els componen. Aquest sistema és conegut com economia lineal (produir-utilitzar-llençar) i és el responsable dels problemes mediambientals que existeixen en l’actualitat.

En contraposició a aquesta economia lineal, en els últims anys està prenent força un nou model econòmic i productiu:l’economia circular, que proposa la reutilització eficaç del residu en un model cíclic que imita la natura. Es tracta d’un nou enfocament en el qual el residu perd la seva condició de “rebuig” i es converteix en matèria primera per als cicles naturals: es reutilitza o es transforma per formar part de nous productes, minimitzant així el consum d’energia i de recursos. Tots els processos vinculats amb l’economia circular contribueixen a crear ocupació local i no deslocalitzable. D’aquesta manera podem garantir la sostenibilitat ambiental, econòmica i social.

Tot i que el concepte d’economia circular és relativament recent, Andròmines treballa des de l’any1993seguint els principis de l’economia circular a través de la reutilització i reciclatge dels residus i de la promoció del consum responsable.

Com ho fem?

– A través de la recollida de residus a particulars i organitzacions: material informàtic, mòbils, electrodomèstics, mobles, parament de la llar i material tèxtil. Reutilitzem i reparem aquests productes per donar-los una segona vida als nostres punts de venda: a la botiga “Una mica de tot” situada a Montcada i Reixac, i als mercats en què participem.

– Gestionem la Deixalleria i el servei de deixalleria mòbil de Montcada i Reixac i el Punt Verd Zona Fòrum de l’Ajuntament de Barcelona, on seleccionem i separem amb cura els residus per tal de maximitzar les taxes de reutilització i reciclatge.

– Generem alternatives al malbaratament alimentari amb els nostres Projectes “Plat a Taula” i “Una mossegada contra la exclusió” a través dels quals entreguem excedents alimentaris,procedents de restaurants i d’altres entitats, a famílies en risc d’exclusió. A més trenquem el cercle de pobresa d’aquestes famílies realitzant itineraris d’inserció sociolaboral amb com a mínim un dels seus membres.

-Desenvolupem projectes de sensibilització, educació ambiental i promoció del consum responsable, amb l’objectiu de difondre els coneixements, valors i habilitats pràctiques necessàries per tal que les persones s’involucrin d’una manera responsable i eficaç en la prevenció i solució dels problemes ambientals. Ho fem a través de Tallers de prevenció i reutilització de residus, Mercats d’Intercanvi, visites a la nostra Nau de Reciclatge, realització d’activitats durant la Setmana Europea de Prevenció de Residus, Fires, etc.

Així doncs, des d’Andròmines col·laborem activament en la defensa del medi ambient, reutilitzant i reciclant cada any tones de residus. Ajudem a reduir la generació i abocament de substàncies contaminants, el consum d’aigua, combustibles i energia, l’extracció de matèries primeres, l’emissió de gasos d’efecte hivernacle, i l’emissió de gasos fluorats que esgoten la capa d’ozó. La protecció mediambiental derivada de l’activitat d’Andròmines està acompanyada d’una vessant de justícia social i igualtat que va més enllà de les nostres fronteres: quan reutilitzem i reciclem estem evitant situacions d’explotació humana i de conflictes armats associades a l’extracció de recursos naturals, així com també condicions d’explotació laboral en fàbriques de producció situades en països en vies de desenvolupament, etc.

A Andròmines ens movem per la protecció del medi ambient i per la defensa de la dignitat de les persones. Suma’t al nostre moviment a través de les 5R: Reflexiona (les accions que anteposen els éssers humans en perjudici de la natura tenen conseqüències sobre el benestar humà actual i el de les generacions futures), Rebutja (productes tòxics, no biodegradables o no reciclables), Redueix (menys objectes, menys despeses, menys explotació dels recursos naturals i menys contaminació i residus), Reutilitza (a través de l’adquisició d’objectes de segona mà i del upcycling) i Recicla (separa els residus de manera adequada per al seu posterior reciclatge).

Katia Carballo

Coordinadora Ambiental a Andròmines

US CONVIDEM IV MERCAT D’INTERCANVI

per admin Medi ambient

US CONVIDEM AL IV MERCAT D’INTERCANVI
EN QUÈ CONSISTEIX?
Consisteix en intercanviar objectes i/o serveis sense utilitzar els diners.
Els objectes normalment són molt variats: roba, llibres, electrònica, articles de la llar, joguines, CDs…
Els serveis (també anomenats “banc del temps”) poden ser activitats com: classes de català a canvi de neteja d’un pis, o múltiples serveis com: classes de guitarra, cuina, cura de nens o persones grans, assessorament (legal, psicològic, tècnic…), pintar…
Els objectes tenen el valor que cadascú li dóna i si, a més, es tracta d’objectes que no utilitzem no tenim perquè equiparar els seus preus als que podem trobar al mercat ordinari.
PERQUÈ PARTICIPAR?
Alguns dels beneficis dels mercats d´intercanvi són:
• Fomentar el consum responsable perquè tot el que queda fora d’ús no s’hagi de llançar.
• Prendre consciència del consumisme exacerbat de la societat actual
• Reflexionar sobre les possibilitats de satisfer les necessitats fora del mercat convencional.
• Prevenció de residus
TIPUS DE MERCATS
Els mercat d´intercanvi es poden organitzar de diferents maneres. Aquestes són algunes de les més habituals:
• Intercanvi d’objectes i/o serveis de mà en mà, i sense diners
• Mitjançant un sistema de tiquets
• Utilitzant plataformes virtuals per fer bescanvi d’objectes i/o serveis: xarxes socials com Facebook, blogs, webs…
ET PROPOSEM…
El proper dissabte 13 de desembre de 10 a 14 hores i coincidint amb la fira de Nadal de Montcada, Andròmines organitza la quarta edició del Mercat d’Intercanvi a la Plaça de l’Església de Montcada.
Si tens objectes que ja no utilitzes, si no et vols gastar diners en comprar allò que necessites i ganes de relacionar-te, proba de venir al Mercat d’Intercanvi!
Nosaltres et posem les eines necessàries perquè ho puguis fer: taules, cadires i carpes. Hi haurà activitats i sorpreses que amenitzarà l’ intercanvi. Però per a que saber reciclar tindreu un tallers oberts de:

• Trapillo
• Decoració Nadalenca
• Arbres reciclats de Nadal
• Marcs de fotos….

Us esperem!!

MERCAT D’INTERCANVI I TALLERS A MONTCADA I REIXAC
DIA: 13 de desembre
HORA: de 10 a 14h
LLOC: Plaça de l’Església

Utilitza l’apartat de COMENTARIS que trobaràs més avall per donar a conèixer quins objectes i serveis oferiràs el dia del Mercat d’Intercanvi!

III Mercat d’intercanvi

per admin Medi ambient

EN QUÈ CONSISTEIX?

Consisteix en intercanviar objectes i/o serveis sense utilitzar els diners.

Els objectes normalment són molt variats: roba, llibres, electrònica, articles de la llar, joguines, CDs…

Els serveis (també anomenats “banc del temps”) poden ser activitats com: classes de català a canvi de neteja d’un pis, o múltiples serveis com: classes de guitarra, cuina, cura de nens o persones grans, assessorament (legal, psicològic, tècnic…), pintar…

Els objectes tenen el valor que cadascú li dóna i si, a més, es tracta d’objectes que no utilitzem no tenim perquè equiparar els seus preus als que podem trobar al mercat ordinari.

PERQUÈ PARTICIPAR?

Alguns dels beneficis dels mercats d´intercanvi són:

Fomentar el consum responsable perquè tot el que queda fora d’ús no s’hagi de llançar.
Prendre consciència del consumisme exacerbat de la societat actual
Reflexionar sobre les possibilitats de satisfer les necessitats fora del mercat convencional.
Prevenció de residus

TIPUS DE MERCATS

Els mercat d´intercanvi es poden organitzar de diferents maneres. Aquestes són algunes de les més habituals:

Intercanvi d’objectes i/o serveis de mà en mà, i sense diners
Mitjançant un sistema de tiquets
Utilitzant plataformes virtuals per fer bescanvi d’objectes i/o serveis: xarxes socials com Facebook, blogs, webs…

ET PROPOSEM…

El proper dissabte 23 de novembre de 10 a 14 hores i coincidint amb la Setmana Europea de Prevenció de Residus, Andròmines organitza la tercera edició del Mercat d’Intercanvi a la Plaça de l’Església de Montcada.

Si tens objectes que ja no utilitzes, si no et vols gastar diners en comprar allò que necessites i ganes de relacionar-te, proba de venir al Mercat d’Intercanvi!

Nosaltres et posem les eines necessàries perquè ho puguis fer: taules, cadires i carpes. Hi haurà activitats i sorpreses que amenitzarà l’intercanvi.

Tot això s’organitzarà amb la participació d’un grup d’alumnes del programa Reincorpora. Persones que s’estan formant en Gestió de Residus i que actualment aposten per tenir una oportunitat per insertar-se social i laboralment. Us esperem!!

MERCAT D’INTERCANVI A MONTCADA I REIXAC

DIA: 23 de novembre
HORA: de 10 a 14h
LLOC: Plaça de l’Església

Utilitza l’apartat de COMENTARIS que trobaràs més avall per donar a conèixer quins objectes i serveis oferiràs el dia del Mercat d’Intercanvi!

Els residus: matalassos

per admin Medi ambient

Un dels objectes més grans que es poden portar a la deixalleria són els matalassos, aquest es recomana canviar-lo cada 10 anys i la mitja espanyola és de 12,5 anys⁽¹⁾, de manera que cada 10-15 anys, tots nosaltres hem generat entre 10 i 20 kg de residus en matalàs. Hi ha maneres d’allargar la vida del matalàs, existeixen empreses que es dediquen a netejar el matalàs d’una manera més industrial eliminant tot rastre de pols a l’interior i evitant el deteriorament d’aquest. Segons la OCU, perquè aquest aguanti més temps, tothom pot seguir uns passos concrets⁽²⁾.

Cada dia, abans de fer el llit, obre el llençol i ventila la habitació per ajudar a evaporar la suor.
Protegeix el matalàs amb una funda i canvia el llençol inferior cada setmana.
Volteja el matalàs cada trimestre canviant la part on poses els peus i el cap, també la cara que està a sota posa-la a sobre.
Neteja el matalàs amb un raspall en lloc de passar l’aspiradora, o posar-lo a ventilar al pati.

El matalàs, tot i ser un objecte voluminós, la seva fabricació és molt delicada, ja que les persones es passen 1/3 de la vida a sobre un d’ells. Per aconseguir que els matalassos no siguin perjudicials per a la salud, cal realitzar una neteja i desinfecció dels materials a utilitzar durant la seva fabricació, un exemple és el cas de Colòmbia⁽³⁾, on es legisla la seva fabricació exigint un fort control sanitari dels materials. La seva fabricació es basa en ajuntar capes de diferents materials, mitjançant un cosit manual dels laterals o enganxant amb cola especial. Un cop s’obtenen les capes idònies, es cus una funda que envolta tota l’estructura i li dona rigidesa i estètica. Per al procés de reciclatge, es realitza just el contrari.

Aquest voluminós es un veritable problema d’espai en els abocadors, ja que ocupa una gran quantitat d’espai⁽⁴⁾. Com ja s’ha dit abans, cada 15 anys s’ha de canviar el matalàs. Tenint en compte que a Catalunya hi ha 7.5 milions d’habitants aproximadament, i considerant que tothom dorm en un matalàs, i que un doble són 2 de mesura individual, es llencen 7,5 milions de matalassos individual a Catalunya, sense considerar que moltes llars tenen matalassos extra per si hi ha visites. Una altre conseqüència, de llençar-los a l’abocador, a més del temps que es requereix per a que materials com l’escuma es degradin, és la possibilitat que els productes tòxics que contenen, com per exemple, retardants, per evitar que es cremin, poden dissoldre’s amb l’aigua de la pluja i filtra-se en aqüífers⁽⁴⁾.

Però el problema dels matalassos es pot solucionar, ja que hi ha empreses capacitades per tractar aquest residu i obtenir els diferents materials dels que està format. S’ha demostrat que es pot reciclar fins a un 90% del matalàs⁽⁵⁾, però ara per ara, no és econòmicament viable. Els empresaris al·leguen que no es reciclen els suficients matalassos com per poder obtenir beneficis que permetin desenvolupar l’activitat, ja que una gran quantitat no arriben a les plantes de tractament⁽⁵⁾, per aquest motiu cal subvencionar els tractaments i conscienciar a tothom que es portin als punts de recollida.

Aconseguir reciclar un matalàs és laboriós, ja que primer cal separar els matalassos segons la seva tipologia (motlle, sense motlle) i tot seguit es tracta amb serres que tallen les capes per separar l’espuma i les fibres de cotó del marc. Tot seguit es treuen les peces de metall amb un imant i els materials restants de fibra es trituren i s’embalen⁽⁶⁾. Els diferents materials poden utilitzar-se per altres fins: l’espuma per aïllaments, la fusta per estelles per cremar, el teixit de cotó per filtres industrials i les motlles de metall es poden fondre i tornar a fer-ne de noves⁽⁴⁾.

Cal ser conscients que els matalassos s’han de portar als punts habilitats per a la seva recollida, i d’informar a tothom que es pugui que no s’han de deixar al costat dels contenidors, si no es que l’ajuntament t’informa que ho pots fer. També es pot demanar que l’empresa que porta els matalassos nous s’encarregui d’endur-se el vell, i demanar que t’ho certifiquin.

Si tots col·laborem, evitarem veure aquell matalàs abandonat a la vorera d’una carretera, i podrem dormir millor, sabent que estem fent un bon us del nostre entorn.

www.muchohogar.com/cada-cuanto-hay-que-cambiar-de-colchon/
www.ocu.org/vivienda-y-energia/colchones/noticias/como-prolongar-la-vida-de-tu-colchon559034
web.presidencia.gov.co/sp/2009/junio/03/04032009.html
www.greenlivingtips.com/articles/361/1/Mattress-recycling.html
gestoresderesiduos.org/noticia/reciclado-de-colchones-en-el-area-metropolitana-de-vancouver
http://www.impactousa.com/noticias/ci_12620797

2a edició Mercat d’intercanvi

per admin Medi ambient

EN QUÈ CONSISTEIX?

Consisteix en intercanviar objectes i/o serveis sense utilitzar els diners.

Els objectes normalment són molt variats: roba, llibres, electrònica, articles de la llar, joguines, CDs…

Els objectes tenen el valor que cadascú li dóna i si, a més, es tracta d’objectes que no utilitzem no tenim perquè equiparar els seus preus als que podem trobar al mercat ordinari.

PERQUÈ PARTICIPAR?

Alguns dels beneficis dels mercats d´intercanvi són:

Fomentar el consum responsable perquè tot el que queda fora d’ús no s’hagi de llançar.
Prendre consciència del consumisme exacerbat de la societat actual
Reflexionar sobre les possibilitats de satisfer les necessitats fora del mercat convencional.
Prevenció de residus

TIPUS DE MERCATS

Els mercat d´intercanvi es poden organitzar de diferents maneres. Aquestes són algunes de les més habituals:

Intercanvi d’objectes i/o serveis de mà en mà, i sense diners
Mitjançant un sistema de tiquets
Utilitzant plataformes virtuals per fer bescanvi d’objectes i/o serveis: xarxes socials com Facebook, blogs, webs…

ET PROPOSEM…

El proper dissabte 24 de novembre de 10 a 14 hores i coincidint amb la Setmana Europea de Prevenció de Residus, Andròmines organitza la segona edició del Mercat d’Intercanvi a la Plaça de l’Església de Montcada.

Si tens objectes que ja no utilitzes, si no et vols gastar diners en comprar allò que necessites i ganes de relacionar-te, proba de venir al Mercat d’Intercanvi!

Nosaltres et posem les eines necessàries perquè ho puguis fer: taules, cadires i carpes. Hi haurà una xocolatada i música que amenitzarà l’intercanvi.

MERCAT D’INTERCANVI A MONTCADA I REIXAC

DIA: 24 de novembre
HORA: de 10 a 14h
LLOC: Plaça de l’Església

Utilitza l’apartat de COMENTARIS que trobaràs més avall per donar a conèixer quins objectes i serveis oferiràs el dia del Mercat d’Intercanvi!

Dia mundial d’estalvi energètic

per admin Medi ambient

El passat 21 d’octubre s’ha celebrat el dia mundial de l’estalvi energètic. És un bon dia per reflexionar sobre quines mesures s’utilitzen a casa per reduir aquest consum, evitant contaminar i reduint els costos de la llar. Però, qui determina que és aquest dia i no un altre el més idoni per celebrar l’estalvi energètic? Per respondre-ho cal fixar-se en la ONU, tot i que no hi ha uns criteris unificats a tot el món. Aquest organisme permet que les agències d’aquest sistema puguin proposar dies concrets de celebració internacional, tot i que només ho fan quan tenen especial rellevància i significat. Normalment aquests dies coincideixen amb dates que han tingut un fet històric important i que té a veure amb la celebració (1).

Però no serveix de res, recordar-se només un dia, d’apagar la llum al sortir de l’habitació. Aquest dia hauria de servir com a data en que un fa balanç de les accions i dels sistemes que utilitza per reduir la despesa energètica, i aprofitar per repassar si es pot millorar alguna cosa. Ja que any rere any apareixen noves idees, algunes més interessants que altres. Cal pensar que no només la llum és l’única energia que s’utilitza, sinó que les cosses que es compren també han utilitzat energia. Acceptar que et posin una bossa de plàstic enlloc de portar un mateix la bossa reutilitzable, és demanar que es gasti energia per construir un objecte que normalment és d’un sol us. El mateix passa amb tots els productes. Un iceberg necessita que es consumeixi energia per poder fabricar i embalar el producte, de manera que ha menys envàs, menys energia.

Accions quotidianes on es poden aplicar mesures d’estalvi són cuinar, fer la colada, il·luminar una habitació, escalfar aigua, escalfar o refredar una habitació, fer la compra, utilitzar l’ordinador, la televisió, la radio, utilitzar el transport⁽²⁾. En totes aquestes tasques, cal que un mateix observi i analitzi com actuar i quins mitjans fa servir. Un cop fet, només cal buscar per internet com reduir el consum energètic, partint de la situació actual que s’està usant. Es pot arribar a obtenir idees molt interessants com per exemple la d’utilitzar ampolles de plàstic per il·luminar durant el dia una estància tancada, com ja s’ha explicat en un article anterior⁽³⁾.

Hi han moltes pàgines web on es pot obtenir tota la informació necessària per aplicar un bon sistema de reducció energètica. Només cal tenir ganes de millorar la nostra vida i, perquè no, la nostra butxaca.

REDUIM???

Els residus: Els pneumàtics

per admin Medi ambient

Moltes famílies tenen un vehicle motoritzat, ja sigui una moto o un cotxe, o més d’un. Aquests requereixen un manteniment anual, essent el pneumàtics una de les part a canviar cada certs quilometres. Degut a l’immens parc automobilístic que hi ha, els pneumàtics s’han tornat un dels residus més problemàtics en el món occidental, amb una generació de més de 200.000 tones ⁽¹⁾ anuals. D’aquests, hi ha constància que fa uns anys, el 60% es dipositava en abocadors controlats i la resta acabava en abocadors il·legals.

Aquest objectes són compostos de varies capes, segons l’enciclopèdia catalana, de dins cap a fora, comença per una cambra de cautxú proveïda d’una vàlvula que permet d’inflar-lo amb aire a pressió (alguns pneumàtic són sense cambra), i per un embolcall, format per una carcassa, base estructural de fils de cotó, raió, acer, etc, i per una capa de cautxú que el cobreix, que rep el nom de flanc a les parts laterals i banda de rodolament a la zona de contacte amb el sòl, la qual tramet els parells tractor i de frenada durant la conducció⁽²⁾.

Amb el temps s’han anat cercant mètodes més eficients per aconseguir tractar els pneumàtics i reciclar-los per obtenir de nou materials per a la indústria. Les lleis han anat afavorint aquest sector, com per exemple amb el Reial Decret 1619/2005 sobre gestió dels pneumàtics fora d’ús, on es prohibeix l’abandonament i obliga als productors a rebre els pneumàtics que estiguin fora d’ús per a que es destinin a una valorització d’aquests. També es fa enfasi en la necessitat d’utilitzar part del materials dels pneumàtics reciclats per a la construcció de carreteres ⁽³⁾, promovent d’aquesta manera la capacitat de creació de sistemes integrats de tractatament i reciclatge de 160.000 tones l’any⁽⁴⁾.

Les possibilitats de tractament són diverses, segons l’ interès dels gestor en obtenir cert producte o matèria. Aquestes són:

Termòlisis: s’escalfa el pneumàtic en un forn sense oxigen, fent que els compostos es separin i es puguin utilitzar una altre vegada⁽⁴⁾.
Piròlisi: es crema el pneumàtic en un ambient sense oxigen, fent que es puguin obtenir compostos no aptes per reutilitzar. Aquest sistema encara està en procés pilot per no estar desenvolupada la separació dels compostos de manera eficient⁽⁴⁾.
Incineració: es crema el pneumàtic. Al principi es realitzava a l’aire lliure, però ara s’utilitza en forns tacats per obtenir energia. Aquesta metodologia és molt problemàtica ja que els gasos emesos cal tractar-los, per la quantitat de substàncies tòxiques que contenen⁽⁴⁾.
Trituració criogènica: es tracta de trencar els pneumàtics a una molt baixa temperatura (-195ºC) permetent obtenir les materials per separant amb certa facilitat⁽⁵⁾.
Trituració mecànica: és el procés més utilitzat en aquest moment. Es tracta de separar les diferents parts del pneumàtic mitjançant una màquina en forma de cinta transportadora, que trosseja, tritura i micronitza en pols els pneumàtics, permeten la separació dels diferents materials, per la posterior separació i reutilització en els processos industrials que necessitin aquest material⁽⁴⁾.

Com ja s’ha esmentat anteriorment, una de les possibles utilitats del cautxú en pols es la fabricació de carreteres, però hi ha molts més productes que són produïts amb aquest material, com per exemple les soles de les bambes, pilotes de futbol, moquetes, capes d’insonorització, paviment, pistes esportives, frens, entre altres. De manera que la vida útil d’aquest material es pot allargar molt si es gestiona correctament el pneumàtic i per aconseguir-ho s’ha introduir un altre cop com a matèria prima, de manera que cal que es deixin en els tallers quan et canvien les rodes, o si ho fa un mateix, portar-ho a la deixalleria.

Els residus: Termòmetres de mercuri.

per admin Medi ambient

Ara que arriba la tardor, els refredats i mal de caps pels canvis de clima que patim al llarg del dia s’incrementen. De manera, que quasi tothom, Agafa el termòmetre en algun moment d’aquesta estació, alguns més que altres. Des del juliol del 2007, un reial decret prohibeix la fabricació i comercialització de termòmetres de mercuri a l’estat espanyol, aquest decret es creat en base als arguments sobre la toxicitat del mercuri en les persones i el seu entorn natural ⁽¹⁾.

Peró, què és un termòmetre i com funciona?

Galileo Galilei va ser el creador d’aquest aparell, no en la forma que el coneixem avui en dia. Aquest geni, va utilitzar un tub de vidre que finalitzava en una esfera en la part superior. El tub es s’enfonsava dins d’un líquid d’alcohol i aigua. Al escalfar l’aigua, aquesta començava a pujar pel tub. Amb els anys altres persones van anar adaptant aquest aparell, fent-lo tal i com el coneixem avui en dia.

De termòmetres hi ha diferents tipus: termòmetre de resistència, termopar, piròmetre, termòmetre de gas, termòmetre digital i termòmetre de vidre. Aquest dos últims són els utilitzats a nivell domèstic. El digital incorpora un micro-xip que actua en un circuit electrònic sensible als canvis de temperatura. El termòmetre de vidre es un envàs tancat que conté líquid, abans mercuri i actualment una barreja d’altres metalls no considerats com a tòxics⁽¹⁾, el més comú és el de gali.

El mercuri, és un metall pesat molt tòxic. Al llarg de la historia, s’ha demostrat que besaments incontrolats han afectat greument la salut dels pobles propers. El mercuri, és un element que s’evapora amb facilitat podent entrar per les vies respiratòries. També és un element que s’acumula en el greix animal i passa d’un a l’altra per la cadena alimentària, arribant finalment a les persones. Als éssers humans, afecta al sistema nerviós central, provoca tremolor, alteracions de la vista i l’oïda, reducció del coeficient intel·lectual, a més de tenir efectes negatius en el sistema motor, pell, ronyons, cor, pulmons, entre d’altres. En el cas dels nadons, la mare pot contaminar al nen/a quan aquest és només un fetus ja que hi ha una variant del mercuri capaç de traspassar la placenta i després es pot seguir contaminant amb la llet materna. Aquests motius són els principals, alhora de prendre la decisió sobre l’eliminació del mercuri a les casses⁽²⁾.

Però, que fer si es trenca un termòmetre de mercuri ⁽²⁾. Primer de tot cal evitar que qualsevol altre persona no apte per ajudar es trobi a prop. Després s’han obrir les finestres per a que es ventili la habitació. S’han de treure tots els accessoris de valor que es portin ja que el mercuri amalgama els metalls preciosos. Tot seguit, s’han de protegir les mans amb guants de plàstic o amb bosses de plàstic. Per poder veure bé la zona, cal il·luminar correctament el lloc, com per exemple amb una lot situada al terra, aquesta llum ens permetrà beure on es troben les gotes de mercuri, cal vigilar perquè les gotes es poden haver desplaçat per tota l’habitació. No utilitzar mai un aspirador, ja que augmentarà la evaporació del mercuri per l’aire i es contaminarà l’aparell elèctric. Per recollir les gotes, cal utilitzar una xeringa o un degotador i dipositar el mercuri en un recipient petit que es pugui tancar hermèticament. Després cal utilitzar cinta adhesiva i passar-la pel terra per enganxar les gotes més petites, aquesta cinta s’ha de posar en una bossa de plàstic. Quan s’ha recollit tot, cal portar els residus a la deixalleria o punt verd per a que pugui ser tractat adequadament.

Per al reciclatge dels termòmetres, el procés és simple anomenat “Roast, retort y destillation”. Aquest s’inicia amb el trencament controlat dels termòmetres en una cabitat estanca, tot seguit s’escalfa per evaporar tot el mercuri que es recull, separant-lo del vidre i altres elements. Aquest gas, es torna a refredar per recuperar el mercuri líquid que es tracta per treure les impuresses mitjançant noves destilacions i finalment netejant aquest mercuri amb àcid nítric diluit. ⁽³⁾

De manera que si algú encara té algun termòmetre de mercuri a casa, abans que es trenqui, millor substituir-lo per un lliure d’aquest element.

http://www.quimica.es/enciclopedia/Term%C3%B3metro.html
http://termometrosinmercurio.org/quienes-somos/
Recycling and Reuse of Material Found on Superfund Sites. EPA/ 625/R-94/004/Setembre 1994

Els residus: Bateries de cotxe i moto

per admin Medi ambient

Poques famílies són les que no disposen d’un vehicle motoritzat. El sistema de mobilitat que s’ha desenvolupat al nostre país impedeix que molta gent pugui desplaçar-se d’una manera còmoda amb transport públic per tot el territori, fent necessari el desplaçament amb cotxe o moto. Aquestes màquines de transport contenent entre els seus components una bateria que acostuma a ser de plom i un cop ha finalitzada la seva vida útil, es pot canviar per una en bon estat. El normal és que aquesta operació de recanvi la realitzi un establiment adaptat a aquests fins, el mecànic de tota la vida, però també hi ha la possibilitat de canviar-se un mateix la bateria. El problema rau en que fer amb l’antiga, ja que es un residu considerat com a especial segons el Pla Nacional Integrat de residus (PNIR) 2007-2015⁽¹⁾. En el que s’esmenten un seguit de normatives que aclareixen la necessitat d’un tractament específic per evitar la contaminació de l’entorn.

La bateria estàndard de cotxe està composta majoritàriament plom.

Segons la taula següent, es pot comprovar les proporcions de cada element:

	%	Pes (kg)
Pasta de plom	39	5,85
Plom metálic i aleacions de plom	34	5,1
Àcid sulfúric	11	1,65
Polipropilé	7	1,05
Acer	0,6	0,09
Poliuretà	1	0,15
Vidre	0,4	0,06
Ebonita	5	0,75
Policlorur de vinil	2	0,3

Taula extreta del document: “Estudio de alternativas en el reciclatge de baterías de plomo fuera de uso”.⁽²⁾

Les deixalleries i Punts Verds accepten bateries, que entren dins el procés de reciclatge. La major part de la bateria es reciclable al 100%. Un cop ha arribat a la planta de tractament, s’inicia un llarg procés que requereix d’unes altes mesures de seguretat per evitar fugues de productes nocius per l’entorn. La primera part del reciclatge s’inicia amb la trituració parcial per tal d’extreure l’àcid. Seguidament es trituren a una mida més petita per tal de facilitar els altres processos. Aquests petits trossos es passen per tambors de flotació i enfonsament que separen per gravetat el plàstic de la resta de metalls. El plàstic, es neteja i es granula per poder enviar a la planta de tractament de plàstics corresponent. El metall restant, majoritàriament plom, es deriva a una caldera on es fon i s’obtenen unes plaques metàl·liques que s’envien a una planta de fossa i refinatge per obtenir els metalls purs i tornar a fer bateries⁽³⁾. El vapor que surt de les calderes cal tractar-lo per evitar la fuga de components tòxics a l’atmosfera. Un cop tractats s’obté un compost de nitrogen i sofre que es pot utilitzar com a fertilitzant.