Comencem de nou amb els nostres tallers després del merescut descans estiuenc!
La Nau Vila Besòs ofereix com sempre una programació de tallers adreçats a tota la ciutadania i també per a entitats socials, en temàtiques diverses.
Oberts a tothom, i en la línia de la cura del medi ambient, hi ha tallers que reaprofiten material en desús com texans per fer bosses i fundes o càpsules de cafè per fer decoració de Nadal.
Per a les entitats socials hi ha tallers per millorar les reunions, la cohesió grupal i per treballar la comunicació interna i saber gestionar els conflictes dins dels grups.
També oferim un taller online per informar sobre com afecta la nova llei de residus a les entitats socials.
Tots el tallers són gratuïts però cal inscripció prèvia.
Si necessites més informació, pots enviar un email a nauvilabesos@bcn.cat o trucar al telf 637 757 764.
Apunta-t’hi, les places són limitades!
——————————————————————————————————-
Taller: Fem una bossa o funda de mòbil amb texans vells
A través d’un nou joc de cartes treballarem temes que millorin la cohesió grupal de la nostra entitat: comunicació, presa de decisions, creativitat, acords trencats, col·laboració, etc. Veurem com podem adaptar el joc a les necessitats del nostre context i del nostre grup.
El dia del taller caldrà portar paper i boli.
Taller a càrrec de:The 101s
——————————————————————————————————-
Taller: Com millorar la comunicació interna de l’entitat
Coneixerem de prop tècniques per a una comunicació interna cuidada. Aprendrem què són l’assertivitat i l’escolta empàtica i com portar-les a terme. També adquirirem estratègies per gestionar conflictes i fer assemblees respectuoses.
El dia del taller caldrà portar paper i boli.
Taller a càrrec de: La Inversa
——————————————————————————————————-
Existeixen les reunions que deixen a les assistents més contentes i energitzades? És clar que sí! I també existeixen les que, almenys, no frustren o esgoten.
Aprendrem com pujar el nivell de les reunions que portem, o a les que assistim.
El dia del taller caldrà portar paper, quadern, boli i llapis.
Taller a càrrec de: The 101s
——————————————————————————————————-
Aprendrem a fer decoració de Nadal reutilitzant material. Aprofitarem les càpsules de cafè per crear angelets, campanes, peres Noel i moltes coses més!
El dia del taller porta càpsules de cafè reciclades.
Taller a càrrec de: Grup de Dones Arpilleres de Congrés-Indians
——————————————————————————————————-
L’actual pujada mundial de preus té a veure amb esdeveniments concrets, com la guerra a Ucraïna o el tall en les cadenes de subministraments protagonitzades per la Xina. Aquest model de consum actual, a més de tenir una forta dependència amb esdeveniments que succeeixen en altres territoris, també provoca greus injustícies ambientals, econòmiques i socials dins i fora de Catalunya. A més a més, implica l’esgotament dels recursos naturals disponibles per les nostres generacions futures.
Per atenuar aquesta problemàtica, la Comissió Europea treballa per impulsar l’economia circular per a l’any 2050, amb normativa i accions concretes en sectors estratègics com l’energia, la producció d’aliments o els residus.
Per ara, Catalunya no compleix alguns punts de les directives europees actuals, com l’objectiu de recollida selectiva i de gestió de residus establert a la Directiva 2018/851 del Parlament Europeu i Consell. Aquests objectius també s’han treballat en diferents lleis impulsades pel Parlament de Catalunya i, actualment, ha entrat a debat l’Avantprojecte de Llei de residus i recursos.
És possible viure a Catalunya sense que ens afecti l’escala d’inflació de preus?
Aquesta nova llei comporta una gran oportunitat per aconseguir una transició ecosocial, on es posi en el centre la protecció del medi ambient, la salut de les persones i la disminució de la pobresa de la societat.
Catalunya té l’oportunitat de ser un territori alineat amb altres zones europees, que ja apliquen normatives similar i que també aposti per cadenes de subministrament curtes, atenuant l’efecte que puguin tenir altres esdeveniments futurs en la nostra economia.
Què ens agrada de l’avantprojecte de llei?
La llei aposta per reduir la dependència dels recursos importats d’altres països, apostant per l’ús eficient i circular dels recursos propis i aliens. Posa al centre la salut de les persones, amb l’objectiu de reduir la vulnerabilitat de la població i del medi ambient davant dels impactes adversos del canvi climàtic. Es proposa l’aplicació d’exempcions i taxes reduïdes a persones o unitats familiars en risc de pobresa o d’exclusió social (així com entitats). Però també contempla la reducció de taxes quan es realitzin accions de compostatge, de prevenció o de preparació per a la reutilització.
A més a més suggereix trencar amb la cultura d’un sol ús amb la prohibició de diferents plàstics, lluitant contra el sobreembalatge, i proposa un impost que gravarà productes específics no reutilitzables (sense importar el tipus de material).
Es continua impulsant la jerarquia de residus on es prioritza la prevenció, seguides de la reutilització, el reciclatge i la valorització. S’introdueix l’anàlisi de cicle de vida i la petjada de carboni per garantir el millor tractament dels residus. A més, la llei especifica que la deposició i la incineració són formes no vàlides de gestió de residus, i que cal minimitzar-les.
Els objectius de prevenció de residus
L’objectiu prioritari és prevenir la generació de residus. La finalitat de la futura llei és arribar l’any 2035 amb una reducció del 25% respecte a l’any 2010.
Es suggereixen objectius específics per algunes fraccions, com el tèxtil (reducció del 25% per l’any 2030 respecte al 2019), les tovalloletes humides, els bolquers i els productes menstruals d’un sol ús (un 60% per l’any 2030). Cal destacar que, en el cas del tèxtil, es recomana l’obligatorietat d’incorporar la venda de roba de segona mà als establiments més grans de 1.200 m2, fomentant de manera decidida la reutilització com a prioritat a grans superfícies.
Elaboració pròpiaElaboració pròpia Objectius de preparació per a la reutilització i reciclatge residus municipals
La reutilització, tornem al segle passat?
La reutilització d’envasos de begudes a Catalunya continua funcionant en el canal HORECA. Tot que en els últims anys ha disminuït el % d’envasos reutilitzats, s’incorporen objectius nous de reutilització pels envasos de cerveses, begudes refrescants, aigües envasades, vins, caves i espumosos. L’informe Catalunya cap al Residu Zero elaborat per Rezero indica que en 20 anys la quota d’envasos reutilitzables ha caigut un 16%.
Font: Rezero informe Catalunya cap al residu zero
La situació pel canal domèstic encara és pitjor. Actualment, costa trobar establiments amb l’opció de retornar els envasos per la seva reutilització, però aquesta situació haurà de canviar molt si es volen aconseguir els propòsits de la llei d’un 60% per l’any 2030. Els majors de 40 encara recordaran com aquest sistema de retorn era molt habitual a finals del segle passat.
També es proposen, entre d’altres, objectius de reutilització per envasos de menjar i begudes, envasos emprats al comerç electrònic i objectius de preparació per a la reutilització i reciclatge de residus municipals. A més, les empreses que generin més de 10 tones anuals de RAEE hauran de destinar una persona gestora de Preparació per a la reutilització.
Una declaració d’intencions
El nou marc legal vol posar èmfasi en la jerarquia de residus. L’Agència de Residus de Catalunya, entitat pública que ha liderat la proposta d’Avantprojecte, passarà a anomenar-se l’Agència de l’Economia Circular, eliminant la paraula “residus” del seu nom. Però més rellevant és que l’avantprojecte parla d’un ús eficient dels recursos, amb la finalitat, entre d’altres, de finançar mesures que facilitin una transició cap a una economia circular i baixa en carboni.
Alguns exemples de Projectes d’Andròmines de prevenció i gestió de residus
També es volen introduir conceptes i continguts sobre prevenció i gestió de residus al currículum escolar, aspecte que aplaudim i considerem d’especial rellevància. Des d’Andròmines fa anys que impulsem accions d’educació ambiental i, enguany, tenim en marxa el projecte educatiu Generació Reset i tallers de conscienciació ambiental de Preciós plàstic.
Però, és l’avantprojecte de llei prou ambiciosa?
Quan analitzem la generació de residus d’un país, podem observar que aquesta té una dependència molt alta amb el creixement econòmic. En general, els països rics tenen una generació de residus per persona i dia molt més alta que els països pobres o en vies de desenvolupament.
A Catalunya, durant els anys de crisis, s’afirma una disminució de residus, que torna a augmentar lleugerament quan l’economia comença a recuperar-se. En els últims anys, la crisi de COVID-19 també ha provocat una disminució general dels residus, per la disminució de l’activitat econòmica i del turisme.
L’avantprojecte de llei no té en compte aquesta associació i caldrà veure si les mesures que s’apliquen són suficient per disminuir la generació de residus i s’aconsegueix desvincular la generació de residus amb el creixement econòmic. A més, falten objectius de prevenció per determinades tipologies de residus, com els voluminosos o el malbaratament alimentari, així com altres accions per limitar productes en sectors específics (com el sector HORECA).
La reutilització d’envasos en el canal HORECA i domèstic
La reutilització en el canal HORECA mai ha deixat d’existir per la majoria de begudes, però la situació és molt diferent pels vins, caves i espumosos. A Catalunya existeixen més de 600 cellers i una producció de 3,1 milions d’hectolitres. Tanmateix la falta de plantes de rentat, la gran varietat d’ampolles de vi i el poc interès per part del sector de la distribució fa molt difícil impulsar la reutilització en aquest sector. Cal que l’administració s’impliqui per fer possible la reutilització en el sector vitivinícola, ja que projectes com el Rewine, demostren els beneficis ambientals, socials i econòmics de la reutilització d’aquests envasos.
Existeixen, per altra banda, projectes de reutilització de botelles de vi a altres països que funcionen amb èxit. El cas de les botelles de la regió d’Estíria a Àustria és un bon model a seguir.
De totes maneres, pel que fa al canal domèstic, cal la complicitat de l’administració i una aposta decidida per impulsar la reutilització d’envasos en els grans canals de distribució.
El tèxtil i la fast fashion
Font Rezero
Des de l’inici de la dècada del 2000, la producció de moda s’ha duplicat. De mitjana, comprem un 60% més de roba que fa 15 anys. La sobreproducció és només possible per la dependència de la indústria de les fibres sintètiques, que actualment representen el 69% de totes les fibres de producció. La moda de fast fashion, amb preus cada vegada més baixos, implica fabricar amb una qualitat més baixa sense imposar un estàndard mínim de durabilitat.
Aquesta realitat fa difícil que es disminueixi la generació de residus tèxtils un 25% per l’any 2030 si no s’imposen més mesures a l’avantprojecte de llei. De fet, s’estima que, en una dècada, la producció de tèxtil es dupliqui a l’actual producció.
La creació d’un SCRAP (Sistema de Responsabilitat Ampliada del Productor) ajudarà a cobrir els costos de recollida i reutilització del material tèxtil, però caldrà destinar també recursos a enfortir les entitats i els sistemes actuals de recollida, reutilització i reciclatge.
S’ha d’aprofitar per impulsar iniciatives que ja existeixen i que fomenten la recircularitat de la roba través de la seva reutilització, com la cooperativa Roba Amiga i les entitats que en formen part. O projectes d’investigació col·lectiva com Reimagine Textile a Mataró, o Texans pel Clima de Solidança, La Fabric@ i Back To Eco.
Seria interessant incloure també altres mesures com prohibir materials i productes perillosos, implantar un eco-disseny per assegurar una durada llarga del material o implantar un mínim de preparació per a la reutilització per part de les empreses.
Els residus d’aparells elèctrics i electrònics
Durant el tercer trimestre del 2022 està prevista una proposta de la Comissió Europea sobre el dret a reparar, que apostarà per incentivar als consumidors a reparar, a més d’obligacions als fabricants a donar informació sobre la reparació dels aparells. Actualment, altres països com França s’han avançat introduint l’obligatorietat per part dels fabricants un índex de reparabilitat.
L’article 38 de l’avantprojecte es parla de fomentar productes amb ecodisseny, evitar l’obsolescència programada i facilitar peces de recanvi i manuals, però no es parla com totes aquestes accions es materialitzen.
Des d’Andròmines, creiem que la preparació per a la reutilització dels aparells elèctrics i electrònics encara és una assignatura pendent a Catalunya. Manquen centres de Preparació per a la Reutilització perquè sigui una via prioritària de gestió de residus, així com impulsar la regulació de les condicions de funcionament dels centres de reutilització.
Què hauria d’incloure l’avantprojecte de llei per fer possible la reutilització d’aparells elèctrics i electrònics?
Fomentar l’ecodisseny, no només per apropar la fàcil reparació al consumidor, sinó també per disminuir l’ús de productes químics i elements rars que s’extreuen en zones de conflictes armats, incomplint els drets humans o agreujant l’impacte ambiental i en la salut de les persones, i facilitar la reciclabilitat dels seus components.
Fomentar l’ús d’eines comunes per la reparació dels aparells entre les diferents marques (eliminar eines concretes segons model o marca d’aparell), així com disminuir l’ús d’eines especialitzades per la seva reparació.
Dotar, per part de les marques, de peces i components per tots els models que existeixen en el mercat a preus lògics i assequibles.
Facilitar manuals de reparació i manteniment dels equips i garantir les actualitzacions informàtiques durant un període llarg de temps i dotar d’alternatives viables o compensacions un cop es deixa de garantir actualitzacions informàtiques
L’administració ha de fomentar un fons de reparació que ofereixi als consumidors una reducció dels costos de reparació i ha d’obligar a les empreses informació sobre el % de reparabilitat dels seus aparells elèctrics i/o electrònics i que estigui a l’abast de la població. L’administració també ha de tenir i complir objectius de preparació per a la reutilització d’aparells elèctrics i electrònics i dotar d’espais d’assessorament i ajuda per la reparació d’aparells elèctrics i electrònics, com l’espai de Millor que Nou impulsat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
Dotar de coneixements sobre reparació i impulsar l’educació ambiental sobre la població, explicant els impactes ambientals i socioeconòmics en la producció i gestió dels residus dels aparells elèctrics i electrònics.
Altres consideracions de l’avantprojecte de llei
L’avantprojecte de llei proposa l’aplicació d’un sistema de dipòsit, devolució i retorn per certs productes com les burilles de tabac, envasos de vidres, piles, residus d’aparells elèctric i electrònics o envasos de residus químics en petites quantitats per a ús domèstic, però no es fa menció d’aquest sistema pels envasos de begudes de plàstic, on l’objectiu europeu marca una recollida del 70% d’aquests envasos per l’any 2023 i, a Catalunya, la recollida d’envasos lleugers està estancada des de fa anys, només sistemes com el porta a porta o l’aplicació d’un SDDR podrien facilitar complir amb els objectius establerts, però l’avantprojecte apel·la a la llei espanyola on parla de l’aplicació del SDDR si no s’aconsegueixen els objectius de recuperació. Caldrà veure què és el que acaba passant.
Pel que fa al reciclatge, es posa èmfasi en la reciclabilitat del producte, afavorint una sèrie d’accions per evitar productes difícils de reciclar, però s’hauria de tenir en compte diversos aspectes des del seu disseny fins al seu reciclatge:
Fomentar l’ecodisseny dels productes, sense oblidar els objectius de reducció i fomentant envasos i circuits per la reutilització.
Fomentar envasos monomaterials, fàcils de reciclar i amb una vida útil llarga, que permeti reciclar el material com més cops millor.
Protegir la salut de les persones amb envasos lliures de tòxics
A través de la Responsabilitat Ampliada del Productor penalitzar els materials difícils de reciclar o de baixa reciclabilitat.
Des de l’administració, evitar el greenwashing de les marques, avaluant i legislant sobre la informació en els envasos.
Elaboració pròpia Aspectes per fer possible reutilització RAEE
Cap a una transició ecosocial justa
Des d’Andròmines, valorem positivament alguns articles de l’Avantprojecte de llei de residus i recursos, però creiem que cal impulsar una llei transformadora i referent per altres territoris. En aquest sentit, caldria impulsar altres propòsits de reducció de residus, limitacions de productes o, fins i tot, ser més ambiciosos amb la normativa prevista pels edificis públics i esdeveniments, per promoure l’exemplaritat de cara a la ciutadania. En general, cal enfortir els següents punts:
Desvincular la generació de residus amb el creixement econòmic (per aconseguir una reducció real dels residus).
Impulsar centres de reutilització.
Protegir i fomentar la participació de l’economia social i solidària.
Crear ocupació verda a Catalunya.
Augmentar els objectius i la normativa referent a residus concrets, com el tèxtil o els voluminosos.
Impulsar el SDDR (Sistema de dipòsit, devolució i retorn) per altres fraccions de residus.
Impulsar la reutilització d’envasos canal domèstic.
A més, manquen competències i recursos en l’àmbit municipal, on es poden aplicar més processos de transformació i on no es poden desenvolupar millors serveis de recollida selectiva i capil·lar si no es destinen més recursos.
També cal impulsar la reutilització des de l’ecodisseny, fins a la recollida dels recursos. Cal prioritzar aquesta via de gestió impulsant centres de reutilització i regulant les condicions de funcionament. Alhora, també cal fomentar recollides diferents dels que actualment existeixen, sobretot pels residus voluminosos, pels quals cal prioritzar la recollida domiciliària per a fer possible que s’augmentin els percentatges de reutilització actuals.
El pacte verd europeu és una oportunitat per aconseguir una transició ecològica, però sempre impulsant també una transició social i solidària, on es posa el centre tant la protecció de les persones com la del medi ambient, i on no es busquen solucions únicament tecnològiques als problemes actuals. Per obtenir això, és important que la llei treballi conjuntament amb altres àmbits, com l’econòmic, treball, indústria, justícia, ciència, etc.
També és imprescindible que es protegeixi i fomenti la participació de l’economia social i solidària en el sector de la gestió i reutilització de residus, ja que els beneficis socials de l’avantprojecte de llei no son dissociables dels beneficis ambientals. Els canvis que es proposen poden revertir en la creació d’ocupació verda a Catalunya en el sector de les empreses d’inserció i evitant la deslocalització geogràfica d’aquests llocs de treball.
Això és perquè les activitats de reutilització tenen un elevat potencial de d’ocupabilitat per a col·lectius en situació de risc. Com s’indica a l’estudi d’AERESS, per cada 10.000t de residus enviats a incineració es genera un lloc de treball, mentre que se’n generen 296 si són preparats per a reutilitzar o reparats.
La transformació comença per enfortir les xarxes locals
Cal adonar-se que les inversions europees per impulsar aquesta transició no poden anar a parar a grans empreses que controlen els diferents sectors, ampliant la bretxa i enfortint els oligopolis, i cal invertir en comunitats que impulsen aquesta transició ecosocial a través de xarxes de suport local presents al territori: plantes de preparació per a la reutilització de residus, xarxes de consum responsable, comunitats energètiques, etc.
La llei aposta per reduir la dependència dels recursos importats d’altres països, apostant per l’ús eficient i circular dels recursos propis i aliens. Posa al centre la salut de les persones, amb l’objectiu de reduir la vulnerabilitat de la població i del medi ambient davant dels impactes adversos del canvi climàtic
Esperem, doncs, que l’avantprojecte de llei de residus i recursos segueixi el seu procés de debat i que no en surti retallat, ans al contrari, es puguin incorporar millores i més concreció en alguns dels seus apartats.
Som moltes entitats les que lluitem contra el malbaratament alimentari i contra les situacions d’exclusió social en què viu gran part de la societat.
A Andròmines ens sumem a la lluita contra l’exclusió social a través de l’acompanyament a la inserció laboral de persones vulnerables. Duem a terme un programa on les persones participants realitzen itineraris d’inserció personals i, alhora, reben aliments. Aquests aliments milloren la cobertura de les seves necessitats bàsiques i els permet fer un millor procés de recerca de feina.
També treballem per evitar el malbaratament que es produeix en tota la cadena de producció, distribució i consum d’aliments. Ho fem redirigint aquells aliments que acabarien a les escombraries de manera que els puguin aprofitar persones que es troben en situacions de carència econòmica.
Què hem après sobre el malbaratament alimentari?
El malbaratament alimentari és un problema ètic, econòmic, social i ambiental. És inacceptable que mentre un 11% de la població mundial pateix desnutrició, existeixin aliments que no es consumeixen.
Espanya és el setè país de la Unió Europea que més menjar malbarata (7,7 milions de tones a l’any) segons les dades del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació. Això seria l’equivalent a llençar a la brossa 3.000 milions d’euros cada any.
Per evitar aquest malbaratament és necessari que s’abordi la problemàtica a tota la cadena de producció, distribució i consum. Cal mencionar, però, que a Europa el malbaratament es concentra majorment en el consumidor final, on el 53% de tot el malbaratament es realitza a casa. Indubtablement, molt d’aquest malbaratament és causat per fases prèvies de la cadena alimentària. És per això, que és necessari impulsar una legislació a tots els nivells, des de la seva producció fins al consumidor final.
En aquest sentit, les mesures en l’àmbit europeu haurien d’adoptar una visió més integral del malbaratament alimentari que cobreixi tot el sistema i no només el seu consum final.
Campanya contra el malbaratament alimentari
El 26 de gener, coincidint amb el dia de l’educació ambiental i amb el suport de l’Agència de Residus de Catalunya, Andròmines va llançar la campanya Dignitat de sobres. L’objectiu era lluitar per la dignificació dels aliments descartats en la cadena de producció, distribució i consum però que compleixen totes les garanties sanitàries pel consum humà.
Durant aquests anys hem vist com es descarten aliments per diferents motius:
No compleixen els estàndards de mida i color.
Una mala logística.
Estimació de vendes incorrectes.
Confusió entre data de consum preferent i data de caducitat, etc.
Això fa que cada dia es llencin a les escombraries tones d’aliments aptes pel consum humà. Per això a Andròmines lluitem per redirigir l’excedent a les persones usuàries del programa una Mossegada a l’exclusió. Quins beneficis volem aconseguir?
Els col·lectius en risc d’exclusió social i el malbaratament alimentari
Tot i que la prioritat és evitar el malbaratament alimentari, un cop generat, cal aplicar mesures per donar sortida a aquest aliment que no ha estat consumit.
Des d’Andròmines redirigim aliments descartats i els oferim a col·lectius en risc d’exclusió social que formen part de programes d’inserció sociolaboral. D’aquesta manera ajudem a pal·liar la quantitat de residus generats i la situació econòmica i social de diferents col·lectius.
Però com veuen els col·lectius en risc d’exclusió social aquesta donació d’aliments?
La majoria de vegades associem les sobres d’aliments amb mala qualitat o aliments en mal estat. Tot i això, la gran majoria dels aliments que acaben a la brossa compleixen les normatives sanitàries amb la mateixa qualitat que els aliments que sí que consumim.
Són dignes els aliments sobrers que redirigim a col·lectius en risc d’exclusió social?
La resposta és rotundament sí, ja que ens assegurem complir amb totes les mesures de seguretat alimentaria. El problema està en la nostra percepció en menjar aliment que ha estat descartat en algun pas de la cadena de producció, distribució i consum i que es distribueix de forma gratuïta als col·lectius en risc d’exclusió social.
Com podem aconseguir menjar en bon estat de forma gratuïta?
Això és només possible amb la col·laboració de productors, distribuïdors, consumidors que volen que aquest menjar no acabi a les escombraries, d’entitats, tècnics i voluntaris que s’esforcen per donar una sortida digna a aquests aliments i de persones en risc d’exclusió social que ens ajuden a pal·liar els impactes ambientals, socials i econòmics que provoca el malbaratament alimentari.
Hem elaborat una anàlisi per veure quines són les millors maneres de reduir el malbaratament en famílies receptores. És per això, que la campanya Dignitat de Sobres també ha creat un canal a través d’un grup de whatsapp amb les persones usuàries de la Mossegada. Volem donar idees de com cuinar i acompanyar perquè interaccionin entre elles i s’ajudin per no malbaratar el menjar donat. Hem posat en marxa tallers per evitar el malbaratament alimentari i per ensenyar diferents opcions de cuina amb el menjar de temporada. També mostrem tècniques per allargar la durada dels aliments (vinagreta, escabetx, chutney, etc.). Per l’elaboració d’aquests tallers hem fet diverses enquestes a les persones usuàries amb l’objectiu d’adaptar-los a les seves necessitats.
Distribució d’aliments per persones en risc d’exclusió social
Andròmines fa anys que recupera aliments i els ofereix a persones en risc d’exclusió social que realitzen un procés d’inserció sociolaboral.
A través de la nostra experiència hem vist que una bona organització interna és vital per no generar malbaratament alimentari en la distribució d’aquests aliments. És per això que dins de la campanya també hem elaborat una guia per a persones tècniques i voluntàries que entreguen aliments per evitar el malbaratament que es pugui generar en la recepció i donació d’aliments. També hem preparat un taller per a tècniques i voluntàries per les entitats que vegin la necessitat de formar-los per disminuir el malbaratament alimentari generat en la donació i un díptic informatiu per les persones usuàries de la nostra entitat o d’altres.
L’elaboració d’aquesta campanya ha estat possible gràcies a la col·laboració d’un comitè d’experts que ens ha guiat amb l’enfocament i el material de la campanya, format, entre d’altres, per l’Agència de Salut Pública de Catalunya, Banc de Recursos, Càritas, Banc dels aliments, Espigoladors i Rezero.
I jo, què puc fer?
Si vols ajudar a Andròmines a reduir el malbaratament alimentari i lluitar contra l’exclusió social t’oferim diferents respostes segons si ets empresa, centre educatiu, entitat o ciutadania.
Empresa o centre educatiu: podem recollir i gestionar l’excedent alimentari mentre ajusteu les racions.
Oferim diferents tallers si sou una entitat social que es dedica a l’entrega d’aliments o que voleu treballar el valor dels aliments.
Si ets un/a ciutadà/na, oferim tallers oberts a la ciutadania o pots fer-te voluntari/a.
En anteriors reflexions, Andròmines hem intentat aproximar-nos als impactes negatius dels residus d’aparell elèctric i electrònics. Especialment, ens hem centrat en els telèfons mòbils:
Aquí hem analitzat els costos ambientals i socieconòmics de la producció de mòbils
Aquí parlem de la gestió dels residus d’aparells elèctrics i electrònics.
L’extracció i el procés de fabricació dels telèfons mòbil porten associades impactes ambientals negatius, baixes condicions laborals i, inclòs, efectes negatius en la salut de les persones. I la pregunta és, que s’està fent per revertir aquesta situació?
El disseny dels telèfons mòbils
Actualment tenim en el mercat telèfons amb dissenys elegants i amb noves i millors propietats que fa uns anys. Per exemple, actualment hi ha mòbils impermeables, que poden submergir-se a l’aigua sense problemes. Aquests avantatges, però, porten associades pràctiques poc factibles per la seva reutilització o reciclatge, ja que ara per ara la majoria dels productors utilitzen, entre d’altres, bateries incrustades als seus dispositius. Això fa que els consumidors substitueixin els seus mòbils fàcilment quan la bateria no funciona correctament (quan fa uns anys es podia canviar la bateria). Alhora, fa que sigui encara més difícil substituir algunes parts del telèfon. Aquest fet ha portat a determinats productors a desenvolupar estratègies professionals de reparació com a part del missatge de la marca, però no seria millor fomentar l’ecodisseny del mòbil facilitant la seva reutilització i reciclatge?
Existeixen poques marques que han apostat per mòbils modulars, la més coneguda és Fairphone, tanmateix també han existit o existeixen altres projectes d’aquest tipus com Puzzlephone, Google, ZTE o projecte ARA de Motorola. Així i tot, perquè aquests telèfons mòbils siguin un èxit cal que elspropietaris del programari i d’alguns components també potenciïn la circularitat dels telèfons modulars, cosa que complica la viabilitat dels projectes.
La legislació Europea sobre els aparells elèctrics i electrònics.
A Europa, menys del 40% dels aparells elèctrics i electrònics es recicla correctament i varia significativament segons el país. L’any 2020 la Comissió Europea va presentar un nou pla d’acció d’economia circular demanant més mesures per aconseguir una economia neutra en carboni, ambientalment sostenible, lliure de tòxics i totalment circular pel 2050.
Pel que fa a la generació de residus elèctrics i electrònics, la UE vol promoure productes de més llarga durada a través de la reutilització i la reparabilitat. Però la realitat és que avui en dia encara estem lluny d’obtenir una economia circular pel que fa als aparells elèctrics i electrònics. De fet, avui en dia encara existeixen rutes no oficials que a vegades acaben en una exportació il·legal i un tractament inapropiat d’aquests residus.
A través d’aquests canals, no només perdem l’oportunitat de recuperar diferents metalls, sinó que perdem l’oportunitat de crear nous llocs de treball al nostre territori.
Els consumidors, què estem fent?
El creixement de vendes de telèfons mòbils no deixa de créixer any rere any. Durant el 2021 es van vendre un 9% més que l’any anterior. Un dels motius d’aquest creixement és que la durada actual dels smartphones és d’entre 18 i 24 mesos. En canvi, si només ens centréssim a la part mecànica i electrònica, els smartphones haurien de durar entre 10 i 12 anys. En canvi si tenim en compte el software, entre 6 i 8 anys. Què està passant?
El fet que els smartphones tinguin una vida útil tan curta, promou que trobem smartphones “hivernant” a les cases perquè els seus usuaris no es volen despendre d’un aparell que conté informació delicada i personal. S’estima que a Europa existeixen 700 milions d’aparells “hivernant”. Si tots aquests aparells es reciclessin, generarien 15.000 tones de metalls com or, plata, coure o liti entre d’altres, amb un valor aproximant d’un bilió d’euros i una quantitat considerable de materials secundaris disponibles a la UE.
Com a consumidor què podem fer?
Però que podem fer per evitar el nostre sobre consum d’aparells elèctrics i electrònics?:
Reavaluar la necessitat: Realment necessito aquest aparell?
Allarga la vida dels teus aparells: Mantenint el teu aparell net i cuidant la bateria
Compra aparells que no malmetin el medi ambient
Dona els aparells que encara funcionen a productes socials
Recicla els aparells correctament i no els deixis en un calaix a casa.
El procés de reciclatge
Teòricament, els productes més valuosos dels telèfons són metalls preciosos com l’or, la plata i el platí, que es troben dins de la placa de circuit. La bateria del telèfon mòbil també conté molts productes útils com coure, cadmi, níquel, alumini o liti entre d’altres, però es recicla de forma separada.
Per tant, pel reciclatge dels mòbils és necessari separar la bateria de la resta de components. Un cop separats, els mòbils es trituren i s’escalfen a 1100 ºC, convertint-los en pols i, d’aquí, es recuperen els metalls.
El paper d’Andròmines: Allargar la vida útil i reutilitzar els components elèctrics i electrònics.
Arran de la creixent problemàtica que suposa l’extracció de materials, la manufactura de mòbils i el tractament dels seus residus des d’Andròmines impulsem diferents accions de conscienciació i d’acció. De fet, si tens el mòbil espatllat o et funciona molt lent i no tens coneixements suficients per a la autoreparació, vine a Andròmines.
Igualment, recorda que aquí donàvem alguns consells que et poden ser útils.
Sabies les diferències per poder reparar entre marques?
D’una banda, a l’hora de desarmar els mòbils, en general Apple i Samsung són més difícils, i Huawei i Xiaomi són menys complicats, cosa que facilita una mica més poder canviar peces. Tot i això, s’ha de tenir en compte que per desmuntar els mòbils avui en dia s’han d’escalfar i és una mica més complicat, ja que abans amb els cargols era més fàcil. Avui en dia, però, molts components (altaveus, càmeres, vibradors, botons) són més fàcils de canviar que antigament.
Apple: Tot i la dificultat de desmuntar el mòbil, sí que podem trobar algunes peces fàcils de canviar: bateria, pantalla, botó tàctil, altaveu, micro d’orella, càmera frontal i del darrere. Tot i això, per dintre hi ha molta barreja i és complex, cosa que dificulta el canvi d’algunes peces com: altaveu, flex de càrrega, jack auricular.
Samsung: És més difícil de desmuntar que Apple, perquè la majoria de models s’ha de fer per la pantalla i moltes vegades és difícil fer-ho sense trencar la pantalla. Alguns models s’obren des del darrere i això facilita l’accés a la part de dins. Un cop obert és bastant senzill canviar moltes peces: bateria, pantalla, altaveus, càmeres, vibrador, botons.
Huawei i Xiaomi: Són dos models senzills de d’obrir perquè es fa per la part del darrere, i així és més difícil que la pantalla es trenqui. Els dos han apostat per un muntatge més senzill i amb components fàcils de canviar: bateries, botons, pantalla, càmeres, altaveus, flex de càrrega, etc.
A Andròmines, disposem de les eines adequades i d’un servei de reparació de telèfons mòbils. T’animem a visitar les nostres instal·lacions del Bon Pastor:
La reparació o reutilització d’aparells electrònics és la millora manera de pal·liar els impactes negatius relacionats amb l’extracció de minerals, fabricació i tractament de residus dels telèfons mòbils.
S’estima que l’any 2021 es van produir un total de 1.360 milions d’unitats, un 9% més que l’any anterior. Però quin és l’impacte ambiental i socioeconòmic d’una producció tan elevada?
La motxilla ecològica d’un smartphone
L’ús total de recursos durant la vida d’un producte, des de l’extracció fins a la seva disposició final, es coneix com a motxilla ecològica. La motxilla ecològica d’un smartphone és elevada, varia entre 40 i 80 quilograms, molt major al seu pes real. Per arribar a la fabricació de mòbils actual han calgut més de 500 milions de quilograms. Això ens fa preguntar, quan materials podem extreure en el planeta terra per la fabricació de telèfons mòbils?
Una font limitada de recursos
Durant els segles XX i XXI l’extracció de minerals ha crescut exponencialment. Aquest creixement és a causa de l’augment exponencial del consum de materials i de matèries primeres. S’estima que, tot i trobar nous jaciments o millorant la tecnologia, el pic de producció d’una part dels recursos es podria aconseguir abans de finals d’aquest segle. Concretament, la demanda d’almenys 14 materials essencials (plata, cadmi, cobalt, crom, coure, indi, liti, magnesi, níquel, plom, platí, toluè i zinc) podrien ser superior a les reserves que tenim abans del 2050.
De fet, recentment ja hem patit una crisi de subministrament en el nostre segle: Durant el confinament de la crisi de la COVID-19 la demanda global de productes electrònics es van disparar i, això, va provocar que s’esgotessin puntualment el subministrament de microxips. Això va implicar que molts aparells elèctrics com cotxes, consoles i smartphones s’esgotessin, i ens haguéssim d’esperar setmanes o mesos per obtenir el nostre producte.
Tot i que actualment el problema s’ha atenuat, en un futur s’agreujarà, ja que el consum de materials actuals no és sostenible en un planeta finit i l’esgotament de matèries primeres pot comportar a la falta de components per la fabricació d’aparells elèctrics i electrònics.
Els conflictes arreu del món
A més a més, l’extracció d’alguns minerals extrets per la fabricació de mòbils Per internet podem trobar diferents gràfics que analitzen els elements que s’utilitzen per a la fabricació d’un smartphone. Tot i això, existeix poca informació sobre el nombre real d’elements que s’usen per a la fabricació dels mòbils, que es mantenen en secret sobre les patents, però s’estima que es fa servir més de 70 elements de la taula periòdica. Coneixem que els principals metalls per la fabricació dels smartphones són el coure i l’or (per les connexions), el tungstè (per les resistències), el tàntal (pels condensadors), el liti (per les bateries), el silici (pels microxips) i l’estany per soldadures.
Una gran majoria d’aquests elements s’extreuen a diferents parts del món, sobretot a països del sud, on aquesta extracció provoca de forma directa o indirecte la mort de persones i la contaminació del medi ambient. Tant és així que avui en dia coneixem 4 elements que es fan servir en la fabricació de mòbils com els minerals de zona de conflictes, 3TG (tin, tantalum, tungsten i gold), és a dir, l’estany, el tàntal, el tungstè i l’or, també coneguts com els minerals de sang per les morts directes i indirectes que provoca la seva extracció.
Elements naturals de conflicte els 3TG
Tot i que l’1 de gener de 2021 va entrar en vigor a tot Europa una nova legislació amb l’objectiu de contribuir a regular el comerç d’aquests minerals, la legislació només afecta a les empreses situades en la part inferior de la cadena de subministrament, és a dir, a les que extreuen, transformen i refinen les matèries primeres i a les que importen productes en la fase del metall. La legislació no afecta en els productes acabats (com poden ser els mòbils), com fan la gran majoria de les empreses europees.
Els problemes en la salut
Una gran part dels impactes ambientals i socioeconòmics generats pels telèfons mòbils provenen de l’extracció de minerals, la fabricació i el tractament del seu residu. Concretament amb els problemes a la salut, els treballadors que es dediquen a recuperar els materials dels telèfons mòbils amb condicions laborals precàries, s’exposen a més de 1.000 substàncies perilloses. Aquesta situació s’agreuja quan l’exposició és sobre grups vulnerables com dones embarassades, on els residus electrònics pot suposar problemes pel fetus o, els infants, on l’exposició suposa canvis en la funció pulmonar, efectes respiratoris, danys en l’ADN, deteriorament en la funció tiroide i major risc a algunes malalties cròniques com el càncer o malalties cardiovasculars.
Aquests impactes es generen majoritàriament en països pobres, agreujat pel transport de residus elèctrics i electrònics que es fa des dels països rics.
Allargar la vida útil i reutilitzar els components elèctrics i electrònics
Arran de la creixent problemàtica que suposa l’extracció de materials, la manufactura de mòbils i el tractament dels seus residus des d’Andròmines impulsem diferents accions de conscienciació i d’acció! Si tens el mòbil espatllat o et funciona molt lent i no tens coneixements suficients per a la reparació o condicionament d’aquest, nosaltres disposem d’un servei de reparació de telèfons mòbils. T’animem a visitar les nostres instal·lacions de Bon Pastor:
La reparació o reutilització d’aparells electrònics és la millora manera de pal·liar els impactes negatius relacionats amb l’extracció de minerals, fabricació i tractament de residus dels telèfons mòbils.
Servei de reparació de mòbils d’Andròmines. Allarguem la via útil del teu mòbil.
Escalfant motors per començar l’any 2022 amb una sèrie de tallers i activitats per a tota la ciutadania i per a entitats socials.
Oberts a tothom, i en la línia de la cura del medi ambient, hi ha tallers sobre com fer una compresa de tela i com allargar la vida del nostre mòbil. A més, a Bon Pastor es realitza un mercat d’intercanvi que inclou serveis d’autoreparació d’aparells i bicicletes i taller de manualitats infantils amb material reciclat.
També oferim un taller de sensibilització sobre salut mental i un altre per aprendre a desenvolupar sessions teatrals.
Per a les entitats socials hi ha tallers per millorar les reunions d’equip i per incorporar eines digitals lliures per al treball comunitari. També en tenim un sobre continguts per a xarxes socials i un altre per saber quines responsabilitats tenen els membres de la junta directiva.
Totes les activitats són gratuïtes però cal inscripció prèvia.
Si necessites més informació, pots enviar un email a nauvilabesos@bcn.cat o trucar al telf 637 757 764.
Dóna-li una segona vida a allò que està en bon estat i ja no fas servir! Podràs intercanviar llibres, joguines, instruments musicals, eines i materials de merceria, de ferreteria i de fusteria, papereria i materials d’oficina, estris de cuina, petits electrodomèstics, etc.
Recepció d’objectes per intercanviar: del 17 al 28 de gener a La Nau Vila Besòs (Passatge del Torrent de l’Estadella, 11, 08030, Barcelona). Per cada objecte que portis obtindràs monedes de CO2 que et serviran per intercanviar per altres objectes.
El dia del mercat també hi ha haurà serveis d’autoreparació de bicicletes, petits electrodomèstics i aparells tecnològics. Per aquests serveis de reparació cal inscripció prèvia al aquí
I a les 12h hi haurà un taller infantil de manualitats amb coses reciclades.
Aprendrem a confeccionar a mà una compresa de tela alhora que li donem un altre ús a retalls de tela que ja no fem servir. Tot això mentre parlem de la menstruació conscient.
Aquest taller està adreçat a persones menstruants, sense límit d’edat, i no es necessiten coneixements previs de costura.
Analitzarem quines eines podem fer servir per a la nostra gestió associativa i com incloure-les en el dia a dia per tal de millorar la comunicació i organització interna.
Incorporarem una perspectiva respectuosa amb la privacitat de les persones amb qui treballem, tot responent a la lògica dels Drets Humans en l’esfera digital
Coneixerem el teatre des d’una perspectiva pedagògica per aprendre a desenvolupar sessions teatrals a través del joc escènic. Es farà una curta primera part teòrica i una segona part pràctica amb exercicis.
En aquest taller aprendrem a solucionar la lentitud del dispositiu, a allargar la vida útil de la bateria, a protegir la pantalla contra cops i a poder substituir nosaltres mateixos algunes parts com pantalles i bateries.
Aprendrem alguns recursos per dinamitzar i millorar les relacions de l’equip i afavorir la productivitat de les reunions. El taller serà molt dinàmic i posarem en pràctica en primera persona tot el que expliquem, amb dinàmiques i situacions de rol play.
Aquesta formació està adreçada a dinamitzadors/res associatius, equips directius i membres d’ associacions amb responsabilitat.
Taller a càrrec de: Mihai Chira
——————————————————————————————————-
Taller: Crea i planifica continguts per a xarxes socials
Coneixerem molt bé com funciona cada canal de xarxes socials i definirem què volem mostrar de la nostra entitat. A partir d’aquí, crearem un calendari de publicacions real contemplant l’estratègia mensual de cada marca, principalment a Instagram i Facebook.
El dia del taller caldrà portar ordinador portàtil, tauleta o telèfon.
Coneixerem el concepte de Salut mental i Malestar Emocional i els possibles factors desencadenants. A més, desmuntarem prejudicis, mites i estigmes en relació a la Salut Mental i oferirem eines de prevenció i d’autocura en relació als malestars emocionals.
Aquest taller adreçat a associacions ofereix una visió completa sobre les tasques i les obligacions de les juntes directives, així com sobre les conseqüències i les responsabilitats que es deriven del seu incompliment.
L’1 de Juny iniciarem el curs de Reparació d’aparells Elèctrics i Electrònics. L’objectiu del curs és augmentar les oportunitats d’inserció laboral en els àmbits de la gestió de residus i cura del medi ambient.
El curs en total són 150 h, que es componen de 120 h de formació tècnica i 30 h de competències transversals. L’horari de la formació serà de 10 a 14 h de dilluns a divendres. El curs finalitza el 23 de juliol de 2021
La formació serà PRESENCIAL la part teòrica i ONLINE la part de competències transversals i emprenedoria.
Aquest curs és totalment gratuït pels alumnes perquè és finançat.
Requisits:
• Ser una persona jove
• Viure a Barcelona ciutat
Si esteu interessats en el curs, podeu posar-vos en contacte amb:
S’apropa Carnestoltes i que millor que fer una disfressa sense gastar diners, reutilitzant material en desús! Amb la Nau Vila Besòs pots aprendre a fer-ho…
Taller: Disfressa de Batman amb paraigües reciclats
Donarem una nova vida a les teles de paraigües espatllats per transformar-les en disfresses de Batman per a Carnestoltes. Aprendrem a fer dues mides, adult i infantil.
Material necessari: 2 teles de paraigües (paraigua petit per a disfressa infantil i paraigua de mida normal per a disfressa d’adult), màquina de cosir, fils de cosir, tisores, agulles, cinta mètrica, velcro negre.
Un dels impactes més invisibles d’aquesta crisi de la COVID ha estat la gran quantitat de famílies i joves i adolescents que es van veure, d’un dia per l’altre, tancats a casa i havent de seguir el curs a distància sense comptar amb suficients ordinadors o aparells tecnològics perquè tota la família poguessin desenvolupar les seves tasques amb la màxima normalitat possible.
Una unió d’esforços
Durant aquests mesos de crisi a Andròmines hem enfocat tots els nostres esforços i recursos en dotar d’ordinadors i tauletes a totes aquelles persones, famílies i entitats que no en tenien per a poder seguir les classes o per estar en contacte amb els seus familiars.
Han estat mesos molt intensos de coordinació entre diferents agents i de treball en xarxa, però treball en xarxa del de veritat: tothom posant el millor de si mateix per a pensar quina era la millor manera d’arribar al nombre més gran de persones possible i fer-ho de la millor manera possible. S’han mogut contactes, recursos, equips, s’han generat idees, s’han avaluat i repensat mil maneres de fer possible el que, a priori, semblava impossible. Podem dir que tothom hi ha posat tota la carn a la graella, ni una sola persona no ha posat el millor de si mateixa i des de la seva especialitat per poder aconseguir un objectiu comú: oferir l’oportunitat de continuar amb els estudis a totes aquelles persones que s’havien quedat sense accés a un ordinador.
Així, amb l’ajuda de moltes persones, entitats i organitzacions, cada una d’elles aportant el que millor pot o sap fer, hem aconseguit arribar a 378 famílies, 1.425 infants i 1,465 adolescents, i hem fet possible recuperar més de 2Tn de residus perillosos.
Però no ho hem fet soles: 82 Agents col·laboradors
Entitats donants:
Agència de Residus de Catalunya
Banc de Recursos
Nestlé España
Audio-Echnica iberia
Catalana Occident
Entitats receptores:
67 Centres residencials de menors (CRAEs)
Col·legi de Metges de Barcelona
Institut Gabriela Mistral
Fundació Sant Joan de Déu
Fundació Trabor
Xarxa d’ajuda mútua del Poble Sec
Entitats col·laboradores:
Eways
Consell de Cambres de Catalunya
Consell per la República
Guanyem-hi tots! de FederacióVoluntariat Social
Juvanteny Fundació
DGAIA
Moltes gràcies de tot cor a totes per a fer-ho possible. Sense vosaltres no ens n’haguérem sortit i, a més, hem après molt en aquest camí. Continuarem lluitant per garantir la igualtat d’oportunitats de totes les persones i perquè l’escletxa digital sigui cada dia menys escletxa.
Fer visible l’invisible
Estem fermament convençudes que s’ha fet visible la gran desigualtat en què vivim com a societat. Les persones més vulnerables han estat les que més ràpidament s’han vist impactades en aquesta crisi i nosaltres ens neguem a què aquesta sigui la “nova normalitat”. Ens neguem a què sigui normal que més de 3.260 infants i joves no puguin continuar els seus estudis perquè no disposen dels mitjans necessaris i que ningú no prengui mesures. Ens neguem a què milers de famílies no tinguin prou aliments per a passar els dies, perquè s’han quedat a l’atur i les prestacions no arriben.
Això no és normal, ens neguem a normalitzar-ho, i des d’aquí seguirem treballant perquè aquesta no sigui la nova normalitat. Que la gent no tingui ordinador a casa o no tingui les necessitats bàsiques cobertes, i que siguin les entitats i la solidaritat humana la que hi hagi de donar resposta a aquesta situació d’emergència, no ha de ser normal. Des d’Andròmines ens trobareu treballant perquè tothom tingui les mateixes oportunitats davant d’una situació d’adversitat.
Fa un temps que mirem de conscienciar a la ciutadania sobre com descartar i substituir els objectes d’un sol ús…. i, ara, amb la pandèmia de la COVID-19, hem de consumir mascaretes i guants d’un sol ús contínuament,
Com podem revertir aquesta situació?
Ara mateix les mascaretes ja formen part de la nostra vida quotidiana: l’hem de portar per anar a la compra, al transport públic o al carrer si no aconseguim mantenir la distància de seguretat.
Però algú s’ha preguntat com és possible que si gairebé havíem aconseguit treure de circulació els materials d’un sol ús, ara de sobte els tornem a necessitar? Per la nostra seguretat hem d’usar mascaretes i guants, però hi ha alguna manera que utilitzem les que són reciclables o reutilitzables???
Existeixen diferents models de mascaretes i si volem revertir aquesta situació de generació incontrolada de residus, podem utilitzar aquelles mascaretes que es poden rentar i estan fabricades amb un teixit 100% cotó. També n’hi ha de teixit i amb filtres intercanviables.
Aquí tens les instruccions de com fer una mascareta reutilitzable molt fàcilment:
Aquestes opcions poden ser les millors per generar menys residus.
En canvi els guants són d’un sol ús i sembla que són efectius, però diverses fonts han publicat que poden crear una falsa sensació de seguretat.
Recomanem rentar-se molt bé les mans i estalviarem tornar a materials d’un sol ús i també estalviarem en la nostra butxaca!!
El que està clar és que aquests residus s’han de llençar a la fracció resta o rebuig, perquè no són envasos, encara que siguin de plàstic.
Una vegada que ens els hem tret correctament, els hem de dipositar a un contenidor preferiblement amb tapa, ja que poden volar amb el vent i acabar caient a terra. Així que millor que a una paperera no sigui.
No sols és necessari deixar-los al contenidor corresponent sinó que, a més, si els llencem a qualsevol altre contenidor, podem estendre el risc de contagi cap a altres persones.
Manage Cookie Consent
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a fins analítics i per mostrar-te publicitat personalitzada en base a un perfil elaborat a partir dels teus hàbits de navegació (per exemple, pàgines visitades)
Pots acceptar les cookies fent clic al botó «Acceptar», configurar-les al botó «Preferències», rebutjar el seu ús al botó «Descartar» o veure més informació a la
Funcional
Sempre actiu
The technical storage or access is strictly necessary for the legitimate purpose of enabling the use of a specific service explicitly requested by the subscriber or user, or for the sole purpose of carrying out the transmission of a communication over an electronic communications network.
Preferences
The technical storage or access is necessary for the legitimate purpose of storing preferences that are not requested by the subscriber or user.
Statistics
The technical storage or access that is used exclusively for statistical purposes.The technical storage or access that is used exclusively for anonymous statistical purposes. Without a subpoena, voluntary compliance on the part of your Internet Service Provider, or additional records from a third party, information stored or retrieved for this purpose alone cannot usually be used to identify you.
Marketing
The technical storage or access is required to create user profiles to send advertising, or to track the user on a website or across several websites for similar marketing purposes.
El malbaratament alimentari és un problema ètic, econòmic, social i ambiental. És inacceptable que mentre un 11% de la població mundial pateix desnutrició, existeixin aliments que no es consumeixen.
Això fa que cada dia es llencin a les escombraries tones d’aliments aptes pel consum humà. Per això a Andròmines lluitem per redirigir l’excedent a les persones usuàries del programa una 
