Voluntariat per a la transformació social

Voluntariat per a la transformació social

Acció social Actualitat

A Andròmines, creiem que el voluntariat és una eina essencial per a la transformació social. Per això, treballem per millorar la nostra gestió del voluntariat i fer que sigui més accessible i atractiu per a tothom.

En aquestes línees, volem compartir amb vosaltres els nostres objectius i les activitats que estem duent a terme per aconseguir-los.

Millorar la formació inicial d’acollida i benvinguda de les persones voluntàries

Volem que les persones voluntàries s’incorporin a Andròmines amb una bona base de coneixements sobre l’entitat, els seus projectes i el voluntariat en general. Per això, hem creat un mòdul d’acollida on line que inclou els següents continguts:

  • Què és Andròmines? Valors, estructura i impacte.
  • Projectes Socials
  • Projectes Ambientals
  • Què és el voluntariat?
  • Què motiva la persona voluntària?
  • La participació a Andròmines
  • Drets i deures de la persona voluntària
  • El treball en equip

El mòdul està disponible en la nostra online i les persones voluntàries poden accedir-hi en el seu propi ritme i des de qualsevol lloc.

Millorar l’anàlisi de l’impacte del voluntariat a Andròmines i la seva comunicació com a estratègia de promoció de l’acció voluntària a nivell comunitari

Per aconseguir-ho, estem treballant en el desenvolupament d’un sistema d’anàlisi de l’impacte del voluntariat. Aquest sistema ens permetrà mesurar l’impacte del voluntariat en diferents àrees, com ara l’atenció a les persones en risc d’exclusió, la promoció de la sostenibilitat o la sensibilització social.

També estem treballant en la comunicació de l’impacte del voluntariat a través de les xarxes socials. A través d’aquestes xarxes, volem compartir històries i experiències que mostrin l’impacte real del voluntariat.

Testimonis

A continuació, compartim alguns testimonis de persones que han participat en el projecte:

  • “El mòdul d’acollida m’ha ajudat a entendre millor què és el voluntariat i què puc fer a Andròmines. Ara sé que puc contribuir a la transformació social de la meva comunitat”. – Maria, voluntària
  • “Gràcies al voluntariat, he pogut adquirir noves habilitats i experiències que m’han ajudat a créixer personalment i professionalment”. – Joan, voluntari
  • “El voluntariat és una oportunitat per a tothom de contribuir a fer un món millor”. – Montse, responsable de voluntariat

Contribució de tothom

Aconseguir els nostres objectius és un repte que no podem afrontar soles. Per això, agraïm la contribució de totes les persones que han fet possible aquest projecte:

  • Les persones voluntàries, que amb el seu temps i esforç contribueixen a fer un món millor.
  • El nostre equip professional, que treballa dia a dia per impulsar el voluntariat a Andròmines.
  • Les persones que ens donen suport, tant econòmicament com amb el seu temps i esforços.

Com arribar a la població general

Estem treballant per arribar a la població general i fer que el voluntariat sigui una opció més accessible i atractiva per a tothom.

Per això, estem participant en jornades i esdeveniments sobre voluntariat, i estem col·laborant amb altres entitats del tercer sector.

També estem treballant per desenvolupar materials de comunicació que siguin fàcils d’entendre i atractius per a tots els públics.

Conclusió

El projecte “Voluntariat per a la transformació social” és una iniciativa que ens permet seguir avançant en el nostre compromís amb el voluntariat. Gràcies a aquest projecte, hem aconseguit millorar la formació i la comunicació del voluntariat, i hem arribat a un públic més ampli.

Estem convençudes que el voluntariat és una eina clau per a la transformació social i que, amb l’esforç de totes, podem construir un món més just i inclusiu.

Si voleu saber més sobre el projecte o si voleu participar-hi, poseu-vos en contacte amb nosaltres.

Continuarem al 2024!!!

Rutines qüestionades, consciències despertades: El curtmetratge que importa

Rutines qüestionades, consciències despertades: El curtmetratge que importa

Acció social Medi ambient

Descobreix una iniciativa innovadora en el Centre Penitenciari Mas d’Enric que et farà reflexionar sobre la rutina penitenciària i els problemes ambientals

Al Centre Penitenciari Mas d’Enric s’ha realitzat una iniciativa innovadora que busca obrir-nos els ulls i fer-nos reflexionar sobre dues qüestions clau de la societat actual. Mitjançant el poder del cinema, el curtmetratge “Matando el tiempo”, el dinamitzador TIC Xavi G, juntament amb la col·laboració de dos interns, ens convida a endinsar-nos en la rutina penitenciària i a prendre consciència dels problemes ambientals que ens envolten.

Us convidem, abans de tot, a veure el curtmetratge

Què us ha semblat? T’has submergit a la vida diària dins de les cel·les a través del poderós llenguatge visual d’aquest curtmetratge?

Aquest treball audiovisual ens trasllada a l’interior de la presó, mostrant-nos amb un llenguatge visual potent els aspectes quotidians de la vida dins de les cel·les. Des de les trucades per demanar permís per sortir de la cel·la, passant pels passadissos foscos, les sales de dia amb la televisió encesa, el cafè, els moments de recreació al pati fins a les partides d’escacs: tot plegat conforma una rutina que ens és aliena, però que, al cap i a la fi, és el dia a dia de persones que en algun moment tornaran a la societat.

Una crítica social que ens convida a prendre consciència de la nostra responsabilitat col·lectiva enfront dels problemes ambientals

D’altra banda, el curtmetratge també vol posar de manifest la problemàtica ambiental i ens convida a reflexionar sobre la nostra responsabilitat col·lectiva. Ens mostra com, tot i ser plenament conscients dels problemes, continuem contaminant de diverses maneres. Des de l’ús de plàstic en els embolcalls dels aliments o en els gots de cafè, fins a la deixadesa de llençar la brossa a terra o l’emissió de fums contaminants. Aquesta crítica social ens fa plantejar si realment estem prenent consciència de l’arribada als límits del planeta o si, com sovint passa amb altres temes personals, no ens n’adonarem fins que no sigui massa tard.

El curtmetratge pretén donar-nos un toc d’atenció i ens genera preguntes crucials: som conscients que estem arribant al límit del planeta? I quines seran les conseqüències d’aquesta inacció? Què estem fent nosaltres per intentar canviar les nostres rutines negatives i reduir la contaminació? I, més enllà de les accions individuals, què més podríem fer com a societat per revertir aquesta situació?

Les nostres accions i la contaminació: “Quins obstacles hem enfrontat en intentar canviar les rutines negatives i reduir la contaminació?”

Així doncs, aquest curtmetratge té com a objectiu conscienciar-nos sobre la importància de canviar les nostres rutines i actituds envers el medi ambient. Tot això no només té un valor educatiu, sinó que té un potencial real per contribuir a la reinserció de les persones internes, ja que es crea un vincle entre la persona i la comunitat des d’un vessant amb sentit globalitzador: individual, social, cultural i educatiu. Les persones internes treballen i potencien les xarxes a través d’aquestes propostes creatives: hi ha intercanvis, construcció de coneixement, projectes comuns. Tot això des d’un treball personal i social.

En propostes com la d’aquest documental, basat en el treball creatiu i en col·laboració amb les persones, ens permet valoritzar-les, dona’ls-hi responsabilitat sobre els seus propis processos personals. Des d’un enfocament participatiu impulsem la seva creativitat i el seu apoderament a través de processos creatius amb l’ús de la tecnologia. Incidint també així en un vessant humà de la tecnologia.

L’impacte del curtmetratge: “Una proposta audiovisual amb un valor educatiu i social que promou la reinserció i l’apoderament.”

Un valor d’Andròmines és la lluita per la inclusió, si una persona no té competències digitals està exclosa de la societat i exclosa de l’accés al món laboral, de l’accés a la informació, de l’accés a les xarxes socials, i un llarg etc. Treballar aquest curtmetratge (o altres eines tecnològiques i creatives), els dona eines per a formar part d’una societat cada dia més tecnificada i en la que hauran de tornar a viure i treballar un cop finalitzi la seva estada a la presó.

Per tant, com podeu veure, darrere d’aquest documental hi ha molta feina, però també multitud d’objectius treballats amb diferents vessants, tots ells aplicant una mirada inclusiva. A través d’aquesta tasca de sensibilització busquem donar a conèixer una realitat que generi un canvi de mentalitat, no només en benefici de les persones internes dels centres penitenciaris (que també), sinó a un impacte positiu a la societat en general, en l’àmbit social i en l’àmbit ambiental.

Aquest treball audiovisual va ser presentat amb èxit al Festival de cinema Vent del Nord.

Si voleu més informació la trobareu aquí

Celebrant la diversitat transgènere: Com el CP Mas d’Enric treballa per a la inclusió-Dia de l’Orgull LGTBI

Celebrant la diversitat transgènere: Com el CP Mas d’Enric treballa per a la inclusió-Dia de l’Orgull LGTBI

Acció social Actualitat

Celebrant la diversitat transgènere: El CP Mas d’Enric va dur a terme una activitat inspiradora de com abordar la diversitat de gènere i treballar per a la inclusió dins d’un centre penitenciari. Recentment, van celebrar el Dia de la Visibilitat Transgènere amb una activitat molt especial: la projecció del documental “Me llamo Violeta”.

A través d’aquesta experiència cinematogràfica, els interns i internes van poder explorar temes com la identitat de gènere, l’acceptació personal i social, la discriminació i l’amor propi. La pel·lícula, dirigida per David Fernández de Castro i Marc Parramon, segueix la fascinant història de Violeta, una jove transgènere que enfronta valentament els desafiaments i obstacles de la transició de gènere.

Durant aquesta activitat intermodular, un grup format per aproximadament 25 a 30 persones de diferents mòduls va tenir l’oportunitat de participar. Aquest format diversificat va donar lloc a discussions enriquidores i participatives. Una de les escenes que va generar més debat va ser una entrevista a peu de carrer realitzada fa uns anys en una ciutat espanyola.

L’entrevistadora va plantejar el tema de la transsexualitat a un home d’uns 35 a 45 anys, preguntant-li si creia que ella podria ser una persona transsexual. La resposta d’aquest home no va deixar indiferent ningú: “Sí, tot i que ets molt atractiva”.

Aquesta reacció va obrir un debat intens sobre els estereotips associats a les persones transsexuals i la percepció que tenim de la seva aparença i atractiu. És important qüestionar aquests estereotips per avançar cap a una societat més inclusiva.

Un altre tema candent que es va abordar durant la projecció va ser la qüestió de com reaccionaríem si un fill o filla manifestés el desig de transicionar. Les opinions sobre aquesta qüestió van ser diverses i, fins i tot, confrontades. No obstant això, el sentiment general entre els participants va ser que l’amor d’un pare o una mare està per sobre dels estereotips i prejudicis que puguem tenir.

Afortunadament, la gran majoria va expressar que donaria suport als seus fills i filles en aquest procés de canvi. És reconfortant veure com l’acompanyament familiar és considerat un suport fonamental tant per a la persona que transiciona com per als familiars que l’envolten.

Aquesta activitat al CP Mas d’Enric va ajudar a desmantellar estereotips perjudicials que contribueixen a la discriminació de les persones transsexuals. S’ha trencat amb la idea que les persones transsexuals estan necessàriament associades a la prostitució o que la seva aparença és exagerada. A més, en el marc d’aquesta activitat, també es va explorar l’evolució de la legislació espanyola i catalana en aquest àmbit.

Des de la vella “Ley de vagos y maleantes” fins a la moderna Llei d’Igualtat LGTBI i la llei catalana 11/2014, s’han pres mesures per prevenir i erradicar la discriminació per motius d’orientació sexual, identitat de gènere o expressió de gènere. Aquestes lleis promouen la igualtat de tracte i la no discriminació en tots els àmbits de la vida.

“Me llamo Violeta” ha estat una eina poderosa per a aprofundir en l’experiència d’una persona transgènere en la societat contemporània. Aquest documental ha generat consciència i empatia envers les realitats i lluites que enfronten les persones transgènere.

Això és particularment rellevant dins del context del centre penitenciari, ja que demostra la importància de comprendre i abordar les diverses identitats de gènere per a construir una comunitat més inclusiva i respectuosa, tant dins com fora de les reixes.

La força del grup en les violències masclistes

La força del grup en les violències masclistes

Acció social Sensibilització social

JUNTES, ARRIBEM MÉS LLUNY

La independència econòmica de les dones víctimes de violència masclista és clau per a la seva supervivència i recuperació. De fet, la violència econòmica és un dels factors principals pel qual una dona en situació de violència pot decidir no abandonar el seu maltractador.

Durant aquest any 2022 ja portem un total de 7 dones assassinades per violència masclista a Catalunya i 11.952 víctimes ateses (dades del Dep. d’Interior de la Generalitat de Catalunya) a les que hem de donar resposta com a societat.

Les dades no han deixat d’augmentar, des que l’ONU va declarar que el 25 de novembre seria el Dia Internacional de l’Eliminació de les Violències a les Dones. Això va succeir l’any 2000, i actualment les denúncies per agressió sexual han augmentat un 30% i cada dia més de 39 dones denuncien haver estat víctimes d’agressions (dades de l’Observatori Contra la Violència de Gènere del Consell General del Poder Judicial).

Sovint, ens trobem amb un col·lectiu que no només ha vist soscavats els seus drets fonamentals. Sinó que a més ha de superar diferents escletxes de desigualtat: d’accés al mercat de treball, de creació i recuperació de xarxes socials, digitalització, etc.

Des d’Andròmines, a través del projecte Work4Women, donem eines i suport perquè les dones puguin reinserir-se a la societat i refer les seves vides d’una manera digna. Sobretot, fent especial èmfasi en la seva inserció sociolaboral i econòmica (fonts essencials d’apoderament i autonomia).

Què fem per treballar l’impacte de la violència de gènere?

La violència masclista és la pitjor cara que ens mostra el patriarcat i que es dóna des de moltes vessants i sectors, que l’any passat vàrem detallar en aquest article.

La violència té moltes formes (física, psicològica, sexual, econòmica) i es pot donar en moltes manifestacions diverses. Però totes elles representen un atac a la dignitat i els drets de les dones i es materialitzen en multitud d’aspectes:

Manifestacions diverses de violència

A Andròmines, com entitat especialitzada en la inserció sociolaboral, ens centrem en treballar i tractar les violències econòmiques derivades de la violència de gènere. Malauradament, el problema és complex i no es pot dissociar de la resta de violències que pot viure un dona.

En el marc del programa Work4Women, hem creat un espai on treballar el coneixement (i autoconeixement) del funcionament i les causes de la violència masclista. Aquest espai ens permet compartir experiències i reflexions en un entorn segur. Durant les sessions grupals, a través de diferents dinàmiques, treballem els conceptes:

  • d’igualtat i equitat,
  • les relacions afectives i el mite de l’amor romàntic,
  • els cànons de bellesa i la diversitat corporal,
  • la publicitat i la comunicació sexista,
  • els rols de gènere a les professions, etc.

Però també treballem aspectes de tipus més personal igualment indispensables com són l’autoconcepte i  l’autoestima, els drets personals, l’autocura de la salut, etc.

Gràcies a aquestes trobades i dinàmiques es creen “grups d’iguals”, és a dir, grups on les dones poden compartir experiències comunes i realitats afins. Així com donar-se suport mutu i començar a teixir noves xarxes d’ajut, cura i suport.

I sí, la millor resposta per a les dones és poder comptar amb una xarxa de suport i saber que no estan soles. A Andròmines tenim clar que el treball en conjunt i la generació de respostes en xarxa són la solució. Nosaltres soles no podem cobrir totes les escletxes de desigualtat a les que s’enfronten aquestes dones. Però sobretot creiem que és una responsabilitat de tota la societat.

Per tant, perquè intentar donar una resposta uniforme i en solitud? 

Està clar que les dones, com a éssers socials, tenim la necessitat d’inserir-nos en la societat. I com entitat hem de donar una resposta integral a un problema complex i, això, no ho podem fer soles.

Per tant, enfoquem la nostra resposta fomentant la creació de xarxes d’ajut treballant també en xarxa amb altres entitats i incloent activitats externes enriquidores i imprescindibles.

Per a poder elaborar aquesta resposta ens preguntem, quins factors d’exclusió podem enfocar des del treball en conjunt i participat. D’aquesta manera les dones participants puguin ampliar el seu ventall de recursos de futur.

Un exemple per treballar l’autoconeixement, l’acceptació i l’autoestima de tot el grup ha estat la visita a l’exposició “Cuerpos Indomables”, de Mireia Marcó i Rebeca Molero, quan estava ubicada a l’Ateneu Harmonia. Aquesta exposició vol ser una reivindicació de la diversitat de cossos femenins a través de la fotografia. Realment aquesta visita va ser una experiència molt enriquidora per a reivindicar la no-normativitat i la diversitat.

Per altra banda, en col·laboració amb la  Fundació Quiero Trabajo que atén a dones en risc d’exclusió social, hem treballat aspectes importants per encarar les entrevistes professionals d’aquelles participants que han de realitzar entrevistes de feina properament. No totes les dones se senten còmodes ni tenen seguretat. Sobretot pensant com poden anar vestides a una entrevista de feina o quina és la imatge personal que volen donar. Amb la Fundació treballem també el llenguatge verbal i no verbal o quins tips de respostes poden tenir a mà que les dota de seguretat.

Gràcies a la Fundació Surt ampliem també les possibilitats laborals per a aquelles dones que han patit violència de gènere.

Grup de dones de visita a la fundació Quiero Trabajo
Grup de dones de visita a la fundació Quiero Trabajo

Altres serveis amb qui treballem en xarxa són els serveis PIADS (punts d’informació i atenció a les dones) i SIAD (servei d’informació a les dones), servei de canguratge “Concilia” de l’Ajuntament de Barcelona i altres serveis d’acollida, atenció i protecció. A més, també visitem amb freqüència l’espai multimèdia de la Biblioteca Ignasi Iglésias- Can Fabra, on treballem el desenvolupament de competències digitals, sobretot en relació amb la recerca de feina.

Què fem per afavorir la e-inclusió de les dones víctimes de violència?

Podem pensar que en una situació d’agressió tan complexa com aquesta, l’escletxa digital no és un dels factors més rellevants a tenir en compte. Però hem vist que és un tema cabdal que vàrem aprofundir a l’article Dones i e-inclusió

Per tant, abordem la digitalització a través de les sessions setmanals a l’espai multimèdia de la biblioteca Can Fabra. En aquest espai les participants col·laboren i aprenen a fer i millorar les eines bàsiques en la recerca de feina com són:  el seu Currículum i la carta de presentació, utilitzar els diferents cercadors de recerca de feina, inscriure’s a ofertes i borses de feina, etc.

Una de les dificultats principals, és el desconeixement de les principals aplicacions de recerca de feina en format Android/IOs. Per tal que totes puguin ser autònomes en la seva recerca des de casa. No només en l’actualitat sino en situacions futures les treballem i les aprenem a fer servir amb efectivitat.

De manera transversal, amb les visites a la Biblioteca, les participants tenen la possibilitat de fer-se el carnet de sòcies (per a elles i el seu entorn).  També fem visites a l’espai de Can Fontanet, centre d’interpretació dels Tres Tombs de Sant Andreu, per apropar el coneixement cultural a través de la tradició dels Tres Tombs.

A més, per a les participants que ho necessiten, fomentem que participin en formacions addicionals a Andròmines. Aquestes formacions es basen en introducció a les TIC, per conèixer en profunditat l’Entorn Laboral Digital, o per a l’acreditació oficial de competències digitals ACTIC de la Generalitat de Catalunya.

Són formacions enfocades a augmentar la inclusió en el món digital i perfeccionar les seves competències i així millorar en el seu posicionament en el mercat de treball.

Què fem per afavorir la (re) inserció sociolaboral contra la violència?

A Andròmines realitzem un itinerari personalitzat d’inserció. En primer lloc, duem a terme una diagnosi individual conjuntament amb cada usuària, a fi de detectar i fomentar l’autoconeixement dels seus punts forts i febles, i de cara a desenvolupar el seu pla de treball. A partir d’aquí, treballem en el desenvolupament de les seves competències i capacitats, tècniques i transversals, adequades i necessàries en cada itinerari respectiu.

Com treballem a WORK4WOMEN
Com treballem a WORK4WOMEN

L’itinterari, es du a terme de manera individual però també fem sessions de formació i desenvolupament grupal. D’aquesta manera fomentar l’espai compartit i la xarxa d’ajut tan necessària en els processos d’inserció sociolaboral. Aquestes sessions grupals s’aprofiten també per posar en pràctica els coneixements adquirits en matèria de recerca de feina. Des d’Andròmines, fem un reforç i suport constant en els seus processos de recerca de feina.

La clau per la inserció laboral és l’assimilació i normalització de la recerca de feina de manera autònoma. És fonamental per mantenir-se actives en el mercat de treball, en el present i en el futur.

A més a més facilitem assessorament en matèria d’homologacions de títols formatius, acreditació de competències professionals, formació professionalitzadora. Gràcies a conèixer aquest ventall de serveis, les participants poden millorar els seus perfils professionals servint-se d’uns o altres recursos, segons convingui per a cada cas concret.

Sense dubte, obtenir un lloc de feina és bàsic per empènyer la independència socioeconòmica de les dones. També és clau, la millora de la seva autoestima i en definitiva, l’apoderament necessari per reconstruir els seus itineraris, professionals i vitals.

Els resultats avalen la mirada i el mètode

Fins al mes de novembre del 2022 han participat en el projecte 10 dones que havien estat víctimes de violència de gènere. A data d’avui, i gràcies a la feina de tota la xarxa, 5 dones han aconseguit feina. La resta estan en procés i han realitzat diversos cursos formatius que afavoreixen la seva inserció. Les formacions professionalitzadores en les que han participat entre altres són: d’auxiliar de comerç amb pràctiques, CP d’auxiliar de neteja hospitalària i caps, CO d’operacions auxiliars de serveis administratius i generals. També han realitzat cursos de castellà nivell 3 a l’escola oficial d’idiomes i el curs de suport de tecnologies de la informació de Google. Amb l’acompanyament realitzat i les col·laboracions, totes elles han millorat les seves competències TIC.

És important destacar que, per la nostra experiència, la resposta que s’ha de donar a les dones víctimes de violència és una resposta integral i multi factorial diversa. És cabdal treballar en comunitat ja que la resposta no pot ser individual, ja que la problemàtica no és individual sinó social.

Per tant, Work4Women és un recull de interconnexions, la seva complexitat i èxit radica justament en que s’aplica des d’una mirada integral amb unes solucions pensades en comunitat, vertebrades per les pròpies protagonistes i basades en el suport mutu. A Andròmines només tenim la sort de poder ser les acompanyants, les facilitadores del procés.

Per acabar, volem agrair també la col·laboració  de les diverses entitats col·laboradores que hem anat mencionant  i tots els centres de serveis socials dels districtes de Sant Andreu i Nou Barris.

Gràcies a totes i a tots, gràcies al teixit d’aquesta xarxa, les dones participants tenen l’oportunitat de construir una nova vida, lliures, autònomes i preparades per a un futur ple de noves oportunitats.

Per últim, aquests resultats són possibles gràcies a que el Projecte Work4Women ha rebut el suport de l’Ajuntament de Barcelona i el Departament d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya. Amb aquesta col·laboració el projecte es pot fer realitat i podem donar resposta a les necessitats d’inserció sociolaboral de dones víctimes de violència masclista.

4 solucions a la recerca de personal i un exemple d’èxit

4 solucions a la recerca de personal i un exemple d’èxit

Acció social

Som conscients que una de les grans dificultats de les empreses i entitats és trobar persones capacitades amb habilitats i competències per dur a terme la feina i per a fer més potent la missió de l’empresa.

És per això que cada any assessorem a més de 150 empreses en trobar el personal adequat per a satisfer les necessitats de contractació, i fer-ho d’una manera eficient, respectuosa i adaptada a la persona i empresa.

Quina és la nostra recepta perquè la incorporació de personal sigui un èxit? Què pots fer per a trobar personal amb capacitats i habilitats que s’ajustin al que necessites?

Solucions a la recerca de personal

Aquí teniu 4 solucions que us poden ajudar:

  • Fer servir un servei especialitzat de selecció de personal

Des d’Andròmines per tal de donar resposta a les necessitats de contractació del teixit empresarial, oferim un servei d’intermediació laboral totalment gratuït. Conjuntament amb l’empresa definim, per competències, el perfil professional a seleccionar. Posteriorment, podem fer tot el procés de selecció per competències, assegurant així l’encaix de la persona a l’empresa.

Sens dubte, això suposa per les empreses un estalvi de recursos tant econòmics com materials, ja que gestionem de forma íntegra tot el procés de selecció, de manera que l’empresa únicament ha de realitzar una última entrevista de valoració i la seva posterior contractació.

Aquest servei te l’avantatge que no suposa cap cost per l’empresa, ja que està emmarcat en diversos programes  socials que en cobreixen el cost.

  • Acollir alumnes en pràctiques

Cada cop més, les formacions amb pràctiques professionals no laborals esdevenen una ocasió excepcional perquè l’empresa pugui valorar al treballador in situ, en el seu lloc de treball. Així, posteriorment pot optar per la seva contractació, evitant invertir recursos i temps en realitzar processos de selecció que no asseguren una bona adaptació al lloc de feina.

Conèixer a la persona treballadora prèviament durant un període de pràctiques és la millor manera d’assegurar el seu encaix a l’empresa. Oferim possibles persones treballadores a les empreses que tenen una formació de qualitat en diferents sectors.

  • Fer una formació prèvia adaptada a les necessitats de l’empresa

Actualment, moltes empreses opten per la formació a mida, és a dir, contacten amb centres formatius, com ara Andròmines, per tal de dissenyar una formació a mida de les seves necessitats. Són formacions basades en la seva metodologia, amb la seva maquinària (sovint molt específica), amb els seus valors, assegurant-se així la plena adaptació de l’alumnat al lloc de feina.

I el que és més important, molt sovint aquesta feina la podem fer sense cap cost per l’empresa, és el que se’n diu un guanyar – guanyar (o el que es coneix per win – win). L’empresa s’assegura persones treballadores qualificades en els diferents llocs de feina i les persones aprenen un ofici i obtenen un contracte laboral.

  • Assessorament i orientació en ajudes a la contractació i foment de la RSE

Però les possibilitats dels serveis que oferim no queden aquí. L’acompanyament que fa Andròmines a les empreses també inclou l’assessorament i orientació en possibles beneficis i ajudes a la contractació. Tenim coneixement sobre com aconseguir i demanar ajudes econòmiques que us estalviaran costos de contractació o bonificacions empresarials.

Cal destacar també, que utilitzar aquest servei i contractar persones en situació de vulnerabilitat, però totalment professionals i competents, capaces de donar resposta a les necessitats de l’empresa, suposa treballar i fomentar la responsabilitat social empresarial (RSE).

Com acompanyem a les empreses i a les persones? Un cas d’èxit

Per tal d’exemplificar el treball que du a terme Andròmines, tant amb les empreses com amb les persones en situació de vulnerabilitat, us presentem el cas de la Fabiola i en Manel.

Aquestes històries estan basades en fets reals. Naturalment, els noms són ficticis, però el rellevant és que no són dos casos excepcionals, estan trets a l’atzar, però hi ha moltes altres Fabioles i Manuels, que arriben a Andròmines i que amb un acompanyament adequat encaixen a la perfecció en empreses que confien en els nostres serveis professionals.

Un bany de realitat

Soc la Fabiola, tinc trenta-cinc anys, fa poc temps que he arribat a Barcelona amb el meu fill Marco, de vuit anys. Gairebé no tinc família aquí, tret de la meva mare i el meu padrastre.

En cada viatge que feia la meva mare a Colòmbia m’explicava les meravelles de Barcelona, la qualitat de vida que tenia, les oportunitats laborals, les escoles que hi havia, els parcs, i fins i tot, els clubs de futbol on en Marco podria continuar fent el que més li agrada.

Així que amb els pocs diners que tenia, una maleta plena sobretot d’emocions i moltes ganes de menjar-me el món, em vaig plantar a Barcelona amb el meu fill.

Els inicis

Durant els primers dies tot va anar molt bé, però anaven passant les setmanes i les desavinences, sobretot per temes relacionats amb l’educació del meu fill, s’anaven incrementant.

La realitat no era tal com m’havien comentat, no era tan fàcil viure a Barcelona. Per començar ningú m’havia explicat que, a part del castellà (que tot i que el parlo tampoc és el mateix tipus de castellà el que es parla aquí), la gent parla un altre idioma, el català. A moltes ofertes de feina el català és un requisit imprescindible. Però més enllà d’això, moltes vegades em sentia exclosa perquè, en recollir el Marco de l’escola, les famílies també parlaven entre elles, i jo a moltes no les entenia perquè ho feien en català.

La formació com a millora de l’ocupabilitat

Com que encara no havia trobat feina, vaig pensar que era un bon moment per aprendre català, per formar-me.Cercava feines d’atenció domiciliària tenint cura de persones grans o de neteja a domicilis particulars, però potser podia optar a una feina més estable, amb una formació professionalitzadora, però a on dirigir-me? No coneixia res!

Vaig cercar formacions per internet, tanmateix totes tenien un cost que no em podia permetre i més sense tenir feina.

Un dia, una coneguda em va parlar d’Andròmines, una entitat social on ella havia realitzat diferents formacions totalment gratuïtes. Gràcies a aquestes formacions, i mitjançant les pràctiques formatives, va aconseguir el treball que tenia actualment.

Sense pensar-m’ho dues vegades vaig anar a preguntar i em vaig quedar meravellada, ja que podien donar resposta a totes les meves necessitats i sense cap mena de cost.

Comencem a caminar…..iniciem itinerari d’inserció

Em van fer una entrevista inicial per veure quin era el meu perfil professional, quines eren les meves competències, les meves motivacions. Del resultat de l’entrevista vàrem pactar un itinerari personal d’inserció, amb tutories setmanals on treballar el currículum (mai hauria dit la importància de tenir un currículum atractiu), com cercar feina, com fer una autocandidatura, quins recursos hi ha al territori on també em podien ajudar, com afrontar una entrevista de feina, etc.

I parlant de formació, tot just començaven una formació de català de quaranta hores per a relacions professionals, i gràcies als programes d’inserció i formació que tenien, hi havia la possibilitat de realitzar diferents formacions professionalitzadores. Totes eren unes formacions molt completes, amb una part de competències tècniques, una altra de competències transversals i finalitzaven amb un període de pràctiques professionals no laborals, on un cop finalitzades hi ha moltes possibilitats de ser contractada.

La importància de les pràctiques professionals no laborals en la futura inserció laboral

les pràctiquesCom em va explicar aquesta coneguda, les pràctiques formatives són una oportunitat excepcional, en primer lloc, per a posar en pràctica els coneixements adquirits a la formació tècnica i, en segon lloc, son un aparador excepcional.

L’empresa veu directament com desenvolupes la feina (coneixements tècnics, ritme de treball, actitud, etc.), i tu pots veure si t’agrada i si et sents còmoda en aquest lloc de treball. Posteriorment, si tot va bé, et poden proposar una contractació.

Finalment, em vaig decidir inicialment per fer el curs de català. Posteriorment, i després de valorar-ho conjuntament amb el tècnic d’inserció i orientació laboral i en funció de les meves competències, de les necessitats del mercat laboral actual i de les meves necessitats urgents de treballar, vaig realitzar el curs professionalitzador de neteja hospitalària.

Conciliació vida familiar-vida laboral, és possible !!!!!

Els inicis van ser durs. Conciliar la vida familiar amb la formació va ser complicat, no tenia qui portés el meu fill a l’escola i la situació a casa es va deteriorar. Però tal com diu el refrany: “Voler és poder”, així que preguntant a diferents mares i conegudes em van poder ajudar.

Vaig poder fer el curs amb normalitat. Van arribar les desitjades pràctiques que vaig dur a terme a l’Hospital del Mar de Barcelona. Un cop allà, el responsable de servei abans d’explicar-nos qui seria la nostra tutora i les funcions que faríem, ens va deixar molt clar que si ens esforçàvem i realitzàvem correctament les pràctiques tindríem moltes possibilitats de ser contractades.

Com empresa valoren molt positivament la realització de pràctiques formatives, ja que per ells és una forma d’optimitzar recursos, evitant així fer tot un procés de selecció. Sense oblidar el valor afegit que durant les pràctiques poden conèixer directament a la persona. I així, si aquesta valoració és positiva, quan la persona s’incorpora també ja coneix el lloc de feina, les funcions a desenvolupar i és plenament productiva.

Pràctiques formatives + coneixements adquirits + actitud = inserció laboral

Vaig fer les pràctiques i dos dies abans de finalitzar-les ja tenia una oferta de feina sota el braç. M’havien ofert una substitució de dues persones, dos mesos en total, encara no tenia una estabilitat laboral, però era un primer pas.

Estava molt agraïda amb aquesta oportunitat que m’havia ofert l’entitat, tant amb l’orientació com amb la formació, que posteriorment amb el meu esforç ha esdevingut en una oportunitat laboral.

Basant-me en la meva experiència tenia molt clar que havia de fer difusió d’aquest recurs. No volia que ningú més estigués donant tombs com ho vaig fer jo durant mesos.

A tothom que cerca feina els explico la meva experiència i els recomano que es dirigeixin a Andròmines.

Una d’aquestes persones a les quals vaig recomanar l’entitat va ser en Manuel. Un veí que, tot i que sempre havia treballat a la construcció, no volia continuar dedicant-s’hi i es volia reorientar professionalment.

Formació a mida per l’empresa i compromís de contractació

la formació a midaPer no avorrir-vos amb la història, només us diré que en Manuel va fer una formació a mida d’operari polivalent pel sector metall que realitza l’entitat. Aquesta formació es fa conjuntament amb una empresa que té veritables problemes per seleccionar personal, per l’especificitat tècnica de la seva maquinària. D’aquesta manera, formen a treballadors competents pels diferents perfils que necessiten.

Actualment, en Manuel està treballant allà, però el més important és que ha redefinit el seu perfil professional com a soldador, polidor i plegador, millorant així la seva ocupabilitat.

Com veieu per l’experiència de la Fabiola i el Manuel, la tasca d’intermediació i de posar en contacte les necessitats de les empreses amb les de persones que necessiten un acompanyament, fa possible solucionar les necessitats tant de l’empresa com de persones que busquen feina.

La intermediació laboral és un win – win que val la pena aprofitar. Ho vols provar? No hi tens res a perdre, truca’ns al 932740627 i t’acompanyarem en aquest procés.

Xavier González

Tècnic de prospecció d’Andròmines

Andròmines com a pont

Les TIC motor d’inclusió social femení

Les TIC motor d’inclusió social femení

Acció social Actualitat

Quan parlem d’exclusió social sovint pensem en termes econòmics. És cert que un dels principals factors que generen exclusió social és el nivell d’ingressos. Però no ens hem d’oblidar que existeixen també causes de caire cultural, relacional, d’accés a recursos, etc. A aquesta llista, hem d’afegir un nou element generador d’exclusió, que s’ha consolidat durant els últims anys: la bretxa digital.

BRETXA DIGITAL
Les bretxes digitals

La bretxa digital es defineix com la desigualtat en l’accés, l’ús o l’impacte de les Tecnologies de la Informació i el Coneixement (TIC). Aquesta desigualtat sovint afecta especialment a col·lectius vulnerables per qüestió de gènere, edat, nivell d’estudis, origen cultural… com és el cas de les dones. A Catalunya ens trobem amb un ampli col·lectiu de dones en situació de vulnerabilitat, que tot i presentar itineraris de vida molt diferents, coincideixen en la seva manca de competències digitals. Com ja sabeu, una de les línies de treball consolidada d’Andròmines és la digitalització de dones en situació de risc o exclusió social.

Però… Que vol dir digitalitzar persones? Quines implicacions té?

A Andròmines tenim una premissa clara: la digitalització ha de ser inclusiva. Per nosaltres, digitalitzar no només implica una alfabetització informàtica en un sentit tradicional.

Ser digital significa assolir l’ús de les TIC com a quotidià, en condicions de seguretat i autonomia, per beneficiar-se dels avantatges que pot aportar al nostre dia a dia.

Des d’aquesta perspectiva, l’ús de les TIC ha de consolidar-se en la vida diària, i ha de funcionar com a vehicle integrador en altres aspectes vitals: ha de servir com a eina de millora de les condicions professionals, laborals, relacionals, culturals… No es tracta només de reduir l’escletxa digital. Es tracta d’anar un pas més enllà, de servir-se de la tecnologia com a recurs d’inclusió en un sentit ampli, en totes les seves dimensions.

El camí: la formació digital inclusiva

Feta aquesta reflexió, fa temps que ens vàrem adonar que havíem de replantejar la formació en competències TIC. Havíem d’actualitzar la nostra mirada i adaptar-nos als escenaris canviants de les dones. En aquest procés d’adaptació, vàrem tenir en compte tres aspectes fonamentals:

  • Quina és la necessitat més immediata de la persona (ús personal, professional, d’iniciació, programari específic, etc.)
  • Te disponibilitat?
  • Amb quins recursos tecnològics treballarà en el seu dia a dia (ordinador/tablet/telèfon, sistemes operatius…)?

Ens trobem amb un col·lectiu de dones en situacions de risc totalment heterogènies: dones joves i grans, amb càrregues familiars, famílies monoparentals, dones soles, dones víctimes de violència de gènere, dones immigrants en situacions administratives inestables o irregulars, etc.

I en relació al mercat de treball la situació és semblant: dones aturades, dones que no han accedit encara al mercat laboral, dones sense estudis, dones ocupades en sectors no digitalitzats com els treballs de cures i de la llar, professionals de la neteja, de la conducció, perruqueres i esteticistes, venedores de comerç, i un llarg etcètera.

Dificultats ticEn aquest context, la disponibilitat de les dones és escassa, intermitent i heterogènia. En la majoria de casos condicionada per les tasques de cures i per feines intermitents. Pel que fa als seus recursos tecnològics (materials), la carència també és un fet. Gran part d’aquestes dones no disposen d’ordinador i la seva connexió a Internet depèn de wifi extern, o de la seva tarifa de mòbil. A més, els seus itineraris professionals sovint no estan vinculats amb les noves tecnologies.

Com entomar una formació digital amb un col·lectiu sense disponibilitat horària ni recursos tecnològics?

El que inicialment semblava un dels pitjors escenaris, ha esdevingut un context d’oportunitat. Tot i les seves diferències, aquest col·lectiu de dones també presenta unes característiques comunes: relació amb el mercat de treball precària, nul·la o intermitent, itineraris professionals no-digitals, manca de disponibilitat per assistir a formació presencial, smartphone com a suport tecnològic físic i sistema operatiu Android (o IOs i Windows phone en menor mesura).

Una formació digital inclusiva, en aquest sentit, ha de ser flexible en horaris i adaptada als recursos físics de les persones. Quan les alumnes finalitzen la formació, han de poder continuar practicant els coneixements adquirits, normalitzant l’ús de les TIC en les seves vides quotidianes. És a dir, han de poder ser digitals.

Dones de futur

Així neix el projecte Dona de futur. Dissenyat i executat a Andròmines des de l’any 2020, gràcies al suport del Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya. Un programa d’inserció sociolaboral per a dones en risc d’exclusió social, amb l’objectiu transversal de digitalitzar les participants per a la millora de les seves condicions professionals i de vida.

Oferim un programa de formació en suport virtual, amb una metodologia que combina aula virtual en directe, sessions gravades, treball autònom tutoritzat, cessió de recursos tecnològics i suport presencial. Així, les dones participants poden conciliar la formació amb les seves vides personals, afavorint la seva vinculació al curs i facilitant que puguin completar l’itinerari formatiu.

Captura d’una de les sessions d’aula virtual. Curs Entorn Laboral Digital

A més, oferim la possibilitat de seguir la formació tant en format web, com a través de la APP gratuïta del campus virtual d’Andròmines per a smartphones. Tot pensant en l’objectiu que les persones puguin normalitzar els coneixements apresos i continuar entrenant les seves competències digitals en el seu dia a dia.

En afegit, totes les formacions en el marc del projecte Dona de futur, inclouen un mòdul formatiu en matèria de drets i deures digitals, polítiques de seguretat i privacitat i prevenció dels delictes a la xarxa.

Des d’Andròmines entenem que una internauta autònoma ha de ser una internauta segura.

Un 2022 engrescador

Com ja vàrem avançar-vos al març, amb l’article Les dones d’Andròmines i l’economia feminista, hem engegat ja la convocatòria de 2022, arrencant amb dues edicions del curs “Entorn laboral digital”; i continuant amb el curs “Auxiliar de comerç i atenció al client” ara al setembre, amb pràctiques professionals presencials en empresa.

Però si el que us interessa es saber més sobre formació digital, ens podeu demanar més informació sobre els nostres cursos d’alfabetització digital bàsica o de competències digitals d’ ACTIC, per exemple. Per la nostre part, continuarem informant-vos i compartint amb vosaltres aquests petits espais de reflexió.

Maria Maurenza

Tècnica de formació

El teu voluntariat permet la integració social!

El teu voluntariat permet la integració social!

Acció social Actualitat

En els itineraris d’orientació, formació i intermediació que oferim des d’Andròmines a les persones, atenem una gran heterogeneïtat de col·lectius en risc d’exclusió social. No obstant això, la majoria dels nostres col·lectius diana tenen una necessitat comuna que és integrar-se sociolaboralment al lloc on viuen.

El mur de la barrera idiomàticaPerò de què parlem quan ens referim a integració? Que les persones aprenguin la llengua catalana, així com la cultura, costums i les tradicions del nostre país. En conseqüència, aquest fet farà possible que tinguin millors oportunitats laborals i els mateixos drets que qualsevol altra persona.

Què vol dir aprendre el català?

Una llengua és molt més que un vehicle per comunicar-se. És l’essència del nostre pensament, i com a resultat, pensem amb paraules. Si coneixem una llengua pots entendre millor la seva cultura, així com la literatura, el folklore, l’art fins i tot, la gastronomia. De fet, les paraules que remouen la panxa acostumen a atraure molt. Sol ser el primer que aprenem d’una llengua, el pa amb tomàquet o els calçots, per exemple.

Conèixer una llengua no sols enriqueix el paladar, sinó que t’ajuda a comprendre d’on venim i on anem.

T’imagines fer alguna cosa del teu dia a dia com anar a comprar i evitar interaccions humanes perquè no entens el què et diu una persona? Si no entens una persona és probable que la desconfiança i la inseguretat s’apoderin de tu. Com hi podem fer front? Una persona pot ser plenament feliç si evita interaccions socials en el seu dia a dia?

Respecte al món laboral, qualsevol ocupació necessita una mica d’interacció. Som éssers socials i vivim en comunitat. Així doncs, com podem brillar i demostrar els nostres coneixements si no sabem quina paraula reflecteix allò que volem dir?

inserció social i laboralSense cap dubte, la barrera idiomàtica és una dificultat que algunes persones els suposa un mur de massa metres d’alçada, sobretot per aquelles persones amb baixos recursos socials i econòmics.

Necessitem persones que vulguin derruir aquest mur o si més no, que ajudin a equipar-lo amb material d’escalada i que aconseguim fer-lo una mica més petit i assequible.

Parlem de persones concretes i de com els ha ajudat a les seves vides aprendre el català

La R. M., una usuària del projecte una “Mossegada a l’exclusió”, va arribar a Catalunya fa deu anys del Marroc. Com que al seu país d’origen no tenia possibilitats de poder trobar feina, malgrat intentar-ho per diverses vies, va prendre la difícil decisió deixar la seva terra i migrar cap a Catalunya, cercant una vida millor.

En arribar a Catalunya, es va adonar que era molt important aprendre l’idioma per poder-se comunicar. Per poder saludar amb un “bon dia” al matí quan es trobava altres persones a l’ascensor, per anar a comprar, i sobretot per poder-se inserir al mercat laboral. I va ser en aquell moment, sense dubtar-ho, que va cercar recursos per poder-lo aprendre. No només volia aprendre la llengua com a vehicle de comunicació, sinó com a via de relació amb les altres persones amb qui a partir d’ara havia de vincular-se.

Gràcies a la seva implicació i ganes de saber un nou idioma, es va poder presentar com a candidata a un pla d’ocupació d’administració que tenia una duració d’un any, on un dels requisits obligatoris era tenir un mínim nivell de català, i la van seleccionar. Actualment, la seva contractació ha finalitzat i està en un procés de selecció per una oferta de feina d’auxiliar de biblioteca on també li demanen nocions de català.

El català perd 280.000 parlants en quinze anys

Segons l’informe “Un marc sociolingüístic igualitari per a la llengua”, l’ús de la llengua catalana retrocedeix tant en contextos formals com informals. Això significa un descens de l’ús de la llengua.
Només la gent que parlem el català podem trencar amb aquesta estadística i fer que més persones el parlin.

La satisfacció d’ajudar, de pertànyer a un col·lectiu, de veure uns ulls il·lusionats, una llengua que no es rendeix i una ment que vol progressar, és contagiós, enriquidor i un xic addictiu.

El projecte de voluntariat que Andròmines desenvolupa al llarg d’aquest any 2022 amb el suport del Departament d’Acció Social de la Generalitat, dona resposta a aquesta necessitat social.

Ajuda a que més persones estimin el català!

Si parles català i tens una estona per conversar amb algú que el vol practicar per agafar fluïdesa, perdre la vergonya i poder-lo parlar d’una manera natural, fes-te voluntari/ària. Col·laborant amb nosaltres, podràs ajudar a fomentar l’ús del català a les persones que necessitin millorar l’idioma. A més a més, els hi podràs ensenyar les tradicions i costums que tenim com a poble català.

Voluntariat per apropar les nostres tradicionsNo es tracta d’impartir un curs de català, és una manera divertida de conèixer gent nova, fent intercanvis culturals, acompanyant a les persones a veure per exemple: una cercavila de gegants i caps grossos, una jornada castellera, una cercavila de foc, l’ou com balla, passejar pels carrers el dia de Sant Jordi, fer cagar el tió, etc.

En qualsevol cas, si ho necessites, també hem desenvolupat uns materials que et poden ajudar a acompanyar aquestes persones en el coneixement de la llengua catalana per a una millora de la seva inserció sociolaboral.

A Andròmines creiem que tots i cadascú de nosaltres tenim molt per aportar a la nostra societat. Així doncs, si tens ganes de passar a l’acció i formar part d’un equip compromès a canviar la realitat de persones vulnerables, et convidem a fer un voluntariat amb nosaltres. Només cal que disposis d’una mica de disponibilitat horària i de moltes ganes d’implicar-te en una causa social.

T’estem esperant!

Una crida a l’acció per La Dignitat De Sobres

Una crida a l’acció per La Dignitat De Sobres

Acció social Medi ambient

Som moltes entitats les que lluitem contra el malbaratament alimentari i contra les situacions d’exclusió social en què viu gran part de la societat.

A Andròmines ens sumem a la lluita contra l’exclusió social a través de l’acompanyament a la inserció laboral de persones vulnerables. Duem a terme un programa on les persones participants realitzen itineraris d’inserció personals i, alhora, reben aliments. Aquests aliments milloren la cobertura de les seves necessitats bàsiques i els permet fer un millor procés de recerca de feina.

També treballem per evitar el malbaratament que es produeix en tota la cadena de producció, distribució i consum d’aliments. Ho fem redirigint aquells aliments que acabarien a les escombraries de manera que els puguin aprofitar persones que es troben en situacions de carència econòmica.

Què hem après sobre el malbaratament alimentari?

malbaratament problemaEl malbaratament alimentari és un problema ètic, econòmic, social i ambiental. És inacceptable que mentre un 11% de la població mundial pateix desnutrició, existeixin aliments que no es consumeixen.

Espanya és el setè país de la Unió Europea que més menjar malbarata (7,7 milions de tones a l’any) segons les dades del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació. Això seria l’equivalent a llençar a la brossa 3.000 milions d’euros cada any.

Per evitar aquest malbaratament és necessari que s’abordi la problemàtica a tota la cadena de producció, distribució i consum. Cal mencionar, però, que a Europa el malbaratament es concentra majorment en el consumidor final, on el 53% de tot el malbaratament es realitza a casa. Indubtablement, molt d’aquest malbaratament és causat per fases prèvies de la cadena alimentària. És per això, que és necessari impulsar una legislació a tots els nivells, des de la seva producció fins al consumidor final.

En aquest sentit, les mesures en l’àmbit europeu haurien d’adoptar una visió més integral del malbaratament alimentari que cobreixi tot el sistema i no només el seu consum final.

Campanya contra el malbaratament alimentari

El 26 de gener, coincidint amb el dia de l’educació ambiental i amb el suport de l’Agència de Residus de Catalunya, Andròmines va llançar la campanya Dignitat de sobres. L’objectiu era lluitar per la dignificació dels aliments descartats en la cadena de producció, distribució i consum però que compleixen totes les garanties sanitàries pel consum humà.

Durant aquests anys hem vist com es descarten aliments per diferents motius:

  • No compleixen els estàndards de mida i color.
  • Una mala logística.
  • Estimació de vendes incorrectes.
  • Confusió entre data de consum preferent i data de caducitat, etc.

Causes malbaratamentAixò fa que cada dia es llencin a les escombraries tones d’aliments aptes pel consum humà. Per això a Andròmines lluitem per redirigir l’excedent a les persones usuàries del programa una Mossegada a l’exclusió. Quins beneficis volem aconseguir?

Els col·lectius en risc d’exclusió social i el malbaratament alimentari

Tot i que la prioritat és evitar el malbaratament alimentari, un cop generat, cal aplicar mesures per donar sortida a aquest aliment que no ha estat consumit.

Des d’Andròmines redirigim aliments descartats i els oferim a col·lectius en risc d’exclusió social que formen part de programes d’inserció sociolaboral. D’aquesta manera ajudem a pal·liar la quantitat de residus generats i la situació econòmica i social de diferents col·lectius.

Però com veuen els col·lectius en risc d’exclusió social aquesta donació d’aliments?

La majoria de vegades associem les sobres d’aliments amb mala qualitat o aliments en mal estat. Tot i això, la gran majoria dels aliments que acaben a la brossa compleixen les normatives sanitàries amb la mateixa qualitat que els aliments que sí que consumim.

Són dignes els aliments sobrers que redirigim a col·lectius en risc d’exclusió social?

La resposta és rotundament sí, ja que ens assegurem complir amb totes les mesures de seguretat alimentaria. El problema està en la nostra percepció en menjar aliment que ha estat descartat en algun pas de la cadena de producció, distribució i consum i que es distribueix de forma gratuïta als col·lectius en risc d’exclusió social.

Com podem aconseguir menjar en bon estat de forma gratuïta?

Això és només possible amb la col·laboració de productors, distribuïdors, consumidors que volen que aquest menjar no acabi a les escombraries, d’entitats, tècnics i voluntaris que s’esforcen per donar una sortida digna a aquests aliments i de persones en risc d’exclusió social que ens ajuden a pal·liar els impactes ambientals, socials i econòmics que provoca el malbaratament alimentari.

Hem elaborat una anàlisi per veure quines són les millors maneres de reduir el malbaratament en famílies receptores. És per això, que la campanya Dignitat de Sobres també ha creat un canal a través d’un grup de whatsapp amb les persones usuàries de la Mossegada. Volem donar idees de com cuinar i acompanyar perquè interaccionin entre elles i s’ajudin per no malbaratar el menjar donat. Hem posat en marxa tallers per evitar el malbaratament alimentari i per ensenyar diferents opcions de cuina amb el menjar de temporada. També mostrem tècniques per allargar la durada dels aliments (vinagreta, escabetx, chutney, etc.). Per l’elaboració d’aquests tallers hem fet diverses enquestes a les persones usuàries amb l’objectiu d’adaptar-los a les seves necessitats.

Vols treure el nas a un dels nostres tallers?

Distribució d’aliments per persones en risc d’exclusió social

Andròmines fa anys que recupera aliments i els ofereix a persones en risc d’exclusió social que realitzen un procés d’inserció sociolaboral.

  • A través de la nostra experiència hem vist que una bona organització interna és vital per no generar malbaratament alimentari en la distribució d’aquests aliments. És per això que dins de la campanya també hem elaborat una guia per a persones tècniques i voluntàries que entreguen aliments per evitar el malbaratament que es pugui generar en la recepció i donació d’aliments. També hem preparat un taller per a tècniques i voluntàries per les entitats que vegin la necessitat de formar-los per disminuir el malbaratament alimentari generat en la donació i un díptic informatiu per les persones usuàries de la nostra entitat o d’altres.

L’elaboració d’aquesta campanya ha estat possible gràcies a la col·laboració d’un comitè d’experts que ens ha guiat amb l’enfocament i el material de la campanya, format, entre d’altres, per l’Agència de Salut Pública de Catalunya, Banc de Recursos, Càritas, Banc dels aliments, Espigoladors i Rezero.

I jo, què puc fer?

Si vols ajudar a Andròmines a reduir el malbaratament alimentari i lluitar contra l’exclusió social t’oferim diferents respostes segons si ets empresa, centre educatiu, entitat o ciutadania.

i tu què pots fer?

  • Empresa o centre educatiu: podem recollir i gestionar l’excedent alimentari mentre ajusteu les racions.
  • Oferim diferents tallers si sou una entitat social que es dedica a l’entrega d’aliments o que voleu treballar el valor dels aliments.
  • Si ets un/a ciutadà/na, oferim tallers oberts a la ciutadania o pots fer-te voluntari/a.

Comptem amb tu!!!

LES DONES D’ANDRÒMINES I LA ECONOMIA FEMINISTA

LES DONES D’ANDRÒMINES I LA ECONOMIA FEMINISTA

Acció social Actualitat

Andròmines avui volem posar en valor i fer protagonistes a totes aquelles dones que, en el seu dia a dia, són un exemple de lluita per fer un món millor i més inclusiu i just per a totes. Són dones que, amb el seu exemple i dedicació, sense demanar protagonisme (fins i tot fugint d’ell), ens ensenyen a cuidar, acompanyar, teixir, cuinar, reparar… cadascuna en la seva diversitat, amb saviesa pròpia i la seva força interna. En Andròmines som 23 dones, i avui visibilitzem l’enorme treball de 3 dones que cada dia tiren endavant els seus projectes amb moltes hores d’esforç:

María Jesús, responsable de la nostra botiga de Montcada i Reixac, treballadora incansable, sempre pendent de fills, nets, germans i tota la seva extensa família. Ha sabut superar grans obstacles amb un somriure i sempre amb paraules amables. Especialista a reutilitzar tot el que aparentment no ho és. 

Cintia, a càrrec de la nau de reutilització del Bon Pastor, liderant un projecte complex en un sector molt masculinizat. L’atenció al detall i l’energia més inesgotable de tot el Bon Pastor. Gràcies a ella, una nau industrial és un lloc una mica més acollidor.

Miriam, la veu que atén en Andròmines. Responsable, tenaç i amable. Sempre al peu del canó per a trobar la resposta adequada a tots els dubtes possibles que pugui tenir una persona o una empresa.

La Sofia és alegre, dinàmica i xerraire, sempre disposada a donar un cop de mà a qui ho necessiti, a la botiga, al magatzem o a la deixalleria. Amb les seves ganes de treballar i la seva polivalència s’ha guanyat l’afecte de tot Andròmines en molt poc temps.

Quatre testimonis d’Andròmines

En Andròmines entenem l’economia feminista com una economia en la qual totes tenim espai i cabuda.

Maria Jesús, Cintia, Sofia i Miriam són només 4 exemples de les múltiples dones que, amb el seu esforç diari, fan possible que Andròmines lluiti contra l’exclusió des de la dignitat i la igualtat d’oportunitats de les persones i també pugui protegir el medi ambient des de la defensa de l’entorn i la sostenibilitat. Sense cuidar de totes les persones que dediquen el seu esforç laboral en Andròmines, no seria possible aconseguir la nostra raó de ser. Tractem de cuidar i de cuidar-nos. Aquesta és la nostra mirada cap a l’economia feminista.

Però… Com ho fem? Quins programes ens permeten afavorir i treballar cap a una economia feminista?

Un dels nostres principals objectius és acompanyar a les persones que es troben en una situació sociolaboral complicada en el seu camí cap a la inserció sociolaboral. Tenim un alt volum d’atenció directa a persones, moltes d’elles en una situació econòmic-social complexa. 

La clau de la nostra intervenció se centra en donar una atenció individualitzada i posant en el centre les persones. Pel que detectem, encara no s’ha arribat a un model de corresponsabilitat; moltes de les dones que acudeixen al nostre servei d’orientació laboral precisament tenen dificultats per a trobar treball perquè els horaris que ofereixen les empreses no són compatibles amb la cura tant als seus pares/mares com a les seves criatures. 

Si parlem de famílies monoparentals femenines la situació encara es complica més. En aquestes situacions, els acompanyem a trobar algun recurs com Concilia de l’Ajuntament de Barcelona. També explorem altres perfils professionals que s’ajustin a les seves competències i que ofereixin, en general, horaris més conciliadors (per exemple, una persona amb experiència en comerç podria reorientar-se cap a posicions de Customer service). Sempre es treballa de manera individual i adaptat a la persona.

També implementem programes específics d’inserció sociolaboral per a dones supervivents de violència masclista com Work4Woman. Gràcies a aquest programa en Andròmines hem treballat la seguretat econòmica de famílies monoparentals femenines en situació de violència, que és un dels factors de major vulnerabilitat per a les dones.

La formació

És un altre aspecte essencial que permet accedir a les dones a llocs de treball menys precarizats i reduir la bretxa salarial. El programa Dona de Futur d’Andròmines busca reforçar les competències tècniques, professionals i digitals de dones que necessiten un acompanyament especialitzat i s’enfoquen als nínxols laborals actuals, derivats de la reactivació econòmica post-COVID, i en sintonia amb les competències i habilitats de les participants.

Durant l’any 2022 durem a terme 3 formacions profesionalizadores específiques per a dones i 4 cursos de formació transversal digital (2 cursos d’internautes segures i 2 cursos d’entorns laborals digitals).

Tots els cursos que realitzem en el marc d’aquests projectes són accions formatives adaptades a dones en situació vulnerable i que es troben excloses del mercat laboral. 

A través dels diferents programes socials i d’inserció sociolaboral de Andròmines busquem treballar, de manera indirecta però efectiva, els següents canvis:

Modificar la posició de desigualtat laboral de les dones en relació als homes. 

Abordar els aspectes referits a les condicions de les dones i que tenen relació amb les seves circumstàncies materials i de vida: habitatge, ingressos, educació, salut, etc.

• Promoure les dones com a agents de canvi i motors actius de l’economia feminista.

Hem comentat que tractem de cuidar i cuidar-nos, quines mesures concretes de capellans duem a terme a nivell intern?

A nivell intern, en les nostres polítiques d’entitat, sempre incorporem una mirada de gènere. Apliquem el model centrat en la persona i s’aposta per la compatibilització dels temps laboral, personal, familiar i social. Per a Andròmines aquesta és l’economia feminista que volem aplicar, aquella que permeti al màxim possible la co-responsabilitat i entre gèneres a tots els nivells de la persona. Per això estem en el procés d’aprovació del Pla d’Igualtat de l’entitat, encara que ja hem implementat algunes de les mesures més rellevants:

  • Teletreball 1 dia a la setmana o 1 setmana al mes, a elecció de les persones treballadores en aquells llocs que no requereixen el 100% de la presencialitat.
  • En llocs on es requereix presencialitat s’han ajustat els horaris avançant l’hora de sortida a les 19 h i els dissabtes es fa horari de demà únicament. Tenim també una botiga que tanca a les 19 h a les tardes i els dissabtes realitza un horari de 10 a 13h, allunyat de l’horari comercial habitual que acostuma a ser més extens.
  • Hem elaborat un protocol de Desconnexió digital que estem en procés d’implementar-lo.
  • S’ha afavorit la implementació de jornades de treball intensives i s’ha consensuat l’horari amb les persones treballadores. Sempre que hi ha una petició relacionada amb conciliar la vida personal, familiar i laboral s’avalua cada cas de manera individual. 
  • Es treballa la sensibilització interna en matèria d’horaris, com fer els menjars en horaris saludables (de 13 a 14:30h), o reunions en franges més productives, coincidents per a tot l’equip.
  • S’afavoreix el treball en equip, la solidaritat entre companyes/us i si algú necessita flexibilitat i té alguna cosa agendat altra/o companya/o li cobreix. 
  • Finalment, el dia de l’aniversari és un dia lliure, en el qual les persones treballadores poden dedicar temps a si mateixes. 

Però el més important és que continuem reflexionant per a treballar per a i per una mirada de dona!

Work4Women: inserció sociolaboral de dones en situació de Violència Masclista

Work4Women: inserció sociolaboral de dones en situació de Violència Masclista

Acció social

Què són les violències masclistes?

Una de cada 5 dones al món ha patit abusos sexuals en la infància i una de cada 3 dones ha patit violència física o sexual per part de la seva parella en algun moment de la seva vida (OMS – Informe sobre la situació mundial de la prevenció de la violència). De fet, a l’Estat espanyol l’any 2019, 105 dones van ser assassinades a mans de les seves parelles o exparelles. L’any 2020 el nombre de dones assassinades va ser de 83 i l’any 2021, el nombre de dones assassinades va ser de 78.

Sense anar més lluny també a Catalunya un 51,3% de dones ha patit violència masclista (sense tenir en compte els comentaris, gestos sexuals o exhibicionismes) al llarg de la seva vida. De fet, una de cada quatre ha patit alguna agressió especialment greu.

Es tracta de nombres esgarrifosos que ens han de fer pensar en què tota intervenció que ens ajudi a prevenir noves agressions és poca.

Les violències que pateixen les dones poden ser de 3 tipus i poden venir interrelacionades:

  • Cultural
  • Estructural
  • Social o violència directa

Parlem que la violència masclista pot ser una violència interseccional i que pot ser viscuda de múltiples formes i amb múltiples impactes.

El que sí que és comú és que Organismes internacionals com l’ONU, l’OMS o la UE consideren la violència contra les dones com un problema de salut pública i una pandèmia global. Aquesta consideració neix de la complexitat, els diferents tipus i per l’elevada taxa de violències existents avui dia contra les dones.

Piramide violencia de gènere
Piràmide violencia de gènere

Per tant, s’identifica com a violència masclista totes aquelles formes de violència exercides contra les dones o persones no normatives i que vénen representades a la piràmide de violències creada d’acord amb la feina del norueg Johan Galtung

Abordem les violències masclistes des d’Andròmines

A Catalunya, l’article 5 de la Llei 5/2008, del 24 d’abril, del Dret de les Dones a Erradicar la Violència Masclista, és el que regula les violències masclistes a casa nostra, en fa la definició jurídica i identifica tots els àmbits on es pot manifestar:

Àmbits violencies masclistes
Àmbits violències masclistes

La violència sempre es dona en un espai compartit de relació, on es desenvolupa la vida de parella, les trobades ocasionals i puntuals, etc. Aquest espai pot variar i no ser el mateix.

Sense dubte, tota intervenció que treballi per a disminuir les dades actuals sobre violència de gènere a casa nostra és poca. Des d’Andròmines considerem que la seguretat econòmica de les dones pot ser un vaixell on aferrar-se per l’apoderament de víctimes de violència masclista i la millor manera d’intervenir per apoderar a les dones, és la inserció laboral i l’acompanyament de tot el camí i itinerari a la inserció. Per aquest motiu duem a terme el projecte Work4Woman, amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona i el Departament de Drets Socials. Programa dedicat a l’atenció integral i la inserció sociolaboral de dones en situacions de violència.

Les dones participants del programa realitzen itineraris d’inserció personals i, alhora, reben suport emocional i aliments diàriament per tal de millorar la cobertura de les seves necessitats bàsiques, per a elles i les seves famílies, i poder fer un millor procés de recerca de feina. Però no és un recurs d’aliments, és un suport mentre duen a terme un programa intensiu de recerca de feina!

Com treballem?

Com treballem a WORK4WOMEN

Què oferim?

Principalment, en el marc del programa Work4Women, les accions que es realitzen són:

  • Tutories individuals i acompanyament
  • Suport emocional
  • Informació sobre recursos d’atenció a la dona
  • Formació sobre prevenció de violència masclista
  • Xerrades sobre el Dret de les Víctimes i recursos de protecció
  • Processos d’inserció sociolaboral i apoderament econòmic.

Què hem aconseguit fins a la data durant el 2021?

Així, durant els onze mesos que portem de projecte aquest any, hem aconseguit:

  • Apoderar 11 dones aturades en situació de violència de gènere, mitjançant el desenvolupament integral de les seves competències professionals, bàsiques i transversals i amb assessorament i xerrades de prevenció de violència de gènere com a vehicle de transformació social.
  • Estructurar i executar un servei d’apoderament a la dona víctima de violència ha basat a oferir processos d’informació, acollida, selecció i orientació laboral adreçada a les especificitats i necessitats de les participants del projecte (procés individual i adaptat a la persona).
  • Dur a terme assessorament de prevenció, formació i informació de recursos per dones en violència masclista.
  • Desenvolupar les competències i capacitats d’ocupació de les dones participants mitjançant un plantejament integral: formació professionalitzadora, formació en competències bàsiques (cerca de feina, TIC, etc.) i en competències transversals.
  • Promoure un servei d’intermediació oferta – demanda per la inserció laboral de les persones participants per facilitar la seva inserció laboral, en diferents sectors econòmics, on hem assolit un 64% d’inserció laboral fins a la data.

Balanç 11 mesos work4women
Balanç 11 mesos work4women