Per a donar començament a aquest article, m’agradaria explicar l’elecció del nom “El mitjà és el missatge”, l’aforisme més conegut de McLuhan, explica de manera concisa i poètica el plantejament que ofereix l’autor canadenc als estudis de l’ecologia dels mitjans, servint com a invitació a la reflexió.

En el seu llibre, Aldea Global, de l’autor que acabo d’esmentar, descriu una interacció mundial generada pels mitjans electrònics. “Som el que veiem”. “Formem les nostres eines i després aquestes ens formen”, aquestes frases, conviden a la reflexió des de diverses perspectives.

Mc Luhan sosté que els mitjans tecnològics a més de ser canals d’informació, que proporcionen el material del pensament, també modelen el nostre procés de pensament. O sigui que només amb utilitzar un mitjà ens transformem.

Aquesta descripció que realitza l’autor es troba resumida en una de les seves famoses frases “Qualsevol tecnologia és una extensió del nostre cos, ment o ésser”.

En el mateix sentit Nicholas Carr, en el seu llibre Què està fent internet amb les nostres ments? Superficials sosté que l’arribada de la computadora i posteriorment internet, suposa una revolució en la transmissió de la paraula escrita, i m’animaria a agregar que també la revolució s’estén a les nostres maneres de raonar i de relacionar-nos amb el nostre entorn.

El terme “Superficials” entenc, el referencia amb la poca inducció a l’aprofundiment de la qual som víctimes, quan ens trobem en un mitjà digital, l’hipertext, els titulars suggeridors desvien la nostra atenció impedint que s’aprofundeixi en algun dels temes que ens interessen, no necessàriament és un desavantatge, ja que aquesta suposada “distracció”, podria interpretar-se també com que  amplia el nostre espectre d’accés a la informació. 

Es podria esmentar també els canvis de la humanitat des de la prehistòria, el primer home que va fer una eina, estenent així el seu cos per a adaptar-lo a una fi més ambiciosa, i seguint en aquesta línia una inesgotable seqüència d’invents que ens han canviat la vida per a no tornar mai a ser el que vam ser. 

Per exemple l’invent del rellotge, el mesurament del temps va implicar un canvi en el comportament humà notable i una  construcció social entorn d’aquest objecte, absolutament rotunda. 

La invenció de l’electricitat, no sé si serem del tot capaços avui dia de fer-nos una remota idea, del que va significar per a aquest llavors, passar de la foscor total, o precàriament lluminosa, a sentir la llum en la nit, imagino l’encanteri que han d’haver sentit les persones davant tal avanç, més que avanç, “miracle”.

No puc deixar d’esmentar a Gutenberg amb la seva impremta i el començament de l’abolició del monopoli de la informació.

La màquina d’escriure, element que motiu una oda al filòsof Nietzsche, ja que gràcies a l’arribada d’aquest artefacte a la seva vida, va anar que va poder tornar a escriure, després de les malalties que l’afligien. Però mai ho faria com abans de fer-ho a través de la màquina, el mitjà canvio la seva producció.

Després d’haver esmentat breument aquests esdeveniments en la història, podria endinsar-me en l’actualitat i en el tema que convoca, apassiona i no deixa de sorprendre, “la tecnologia en la comunicació des del digital”, INTERNET.

Quan parlem de relació entre l’humà i la tecnologia, partim de la necessitat de qüestionar aquesta relació, la naturalesa d’aquesta relació i els seus entramats.

La relació entre l’home i la tecnologia, descriu Mercedes Bunz  està plantejada des de dues visions antagòniques, una d’elles és l’OPTIMISTA, en la qual planteja que la tecnologia és una extensió de l’home, tal com el descrivia Mc Luhan, més encara com una extensió de la naturalesa humana. 

Les funcions humanes estan en clar conflicte i sempre ho van estar, com tenim cames per a córrer, també les tenim per a limitar-nos quan no podem córrer més, o més ràpid, llavors allí, apareix l’automòbil, que es transforma en una versió ultra millorada de les nostres cames. Tenim un cervell, que funciona de meravella, fins que es cansa, o s’afecta per algun avatar de l’entorn, llavors, apareix la nostra estrella, la computadora, que només necessita electricitat, expandeix les nostres funcions, ens habilita en desenvolupaments més veloços i més complets. 

La idea tancada que tenim sobre l’humà, la tecnologia ve a expandir-la, a realitzar el que la naturalesa humana no ens permet realitzar.

Després tenim la visió PESSIMISTA d’aquesta qüestió, aquesta seria en la qual la tecnologia destrueix, succeeix l’invers, l’humà es torna una extensió de la tecnologia. Seria la postura existencialista de l’home, en la qual aquest genera un monstre que en un moment ens constitueix com a subjectes, la qual cosa creem una ajuda, s’independitza de nosaltres i es gira en contra. La tecnologia cobra força i autonomia. 

Com a exemple podria esmentar el telèfon mòbil, d’una banda ens ajuda a comunicar-nos, no expandeix, POSITIU, d’altra banda ens obliga en moltes ocasions a comunicar-nos, no per necessitat o naturalesa sinó en excés, destrueix la naturalesa humana, NEGATIU.

Una tercera postura, una nova forma de comprendre aquesta relació, seria considerar la tecnologia com una cosa natural, Què existeix per fora del natural? No com a opositora del natural.

D’altra banda també tenim el concepte del filòsof Espósito, en el qual planteja que “No hi ha naturalesa humana, estem tot el temps reinventant el que som”, aquest concepte em sedueix particularment, atès que això implicaria que la naturalesa de l’home és la potencialitat infinita que tendim de reinventar la nostra pròpia naturalesa, aquesta no és fixa.

Després de tota aquesta exposició i collage de pensaments propis i prestats, m’agradaria complementar-la amb la meva interpretació de la relació entre l’home i la tecnologia i els nous rols que crec han sorgit a partir d’aquesta.

Les xarxes socials semblen ser la vedet de la nostra nodrida internet, en l’ús de les mateixes s’han generat esquerdes generacionals per un ús “inadequat” d’alguna terminologia que no hem estat a l’altura de conjugar i ha donat lloc a sengles conflictes. Un d’ells a tall d’exemple és el concepte de “amic”, algunes l’han variat a seguidors, o uns altres, però no ha deixat de ser motiu de discòrdia.

L’amistat com a concepte utilitzat en aquests àmbits no es regeix amb els patrons de la vella amistat. Existeixen nous rols, però no nous termes que ho descriguin.

Aquests rols són altres tipus de relacions vinculessis, que nodreix, dialoga i  afavoreix les relacions humanes.

En aquests temps en els quals la tecnologia ha generat fragmentació en el que som,  pot viure’s de manera creativa, no s’hauria d’entrar en models tancats. Aquesta reflexió té la intenció d’incentivar a romandre atents a les possibilitats que el present ens brinda per a passar al futur.

Carla Benzano

Dinamizadora CP d’Alfadigital