Durant el 2011, una cinquantena d’interns del Centre Penitenciari Lledoners obtenen l’acreditació oficial de les seves competències digitals

per admin Acció social

L’actuació s’emmarca en el projecte AlfaDigital dels centres penitenciaris de Catalunya, que utilitza material informàtic recuperat

Un total de

49 interns del Centre Penitenciari Lledoners van fer les proves d’avaluació per aconseguir el certificat acreditatiu de les seves competències digitals, anomenat ACTIC, durant el 2011. L’ACTIC és el certificat que emet la Generalitat i que possibilita acreditar un determinat nivell de competències en tecnologies de la informació i la comunicació davant de qualsevol empresa o Administració pública.

Els interns de Lledoners han pogut examinar-se i obtenir el certificat de manera telemàtica com qualsevol ciutadà, després que el Centre comencés a oferir des de l’any passat formació bàsica en informàtica emmarcada en el model de competències definides en l’ACTIC. L’objectiu ha estat permetre als interns accedir al nivell bàsic d’acreditació.

Dels 49 interns que van fer la prova d’avaluació de l’ACTIC durant el 2011, un 88 % la van superar.

Aquest grup forma part dels 626 interns del Centre Penitenciari Lledoners –més d’un 80 % del total- que l’any passat van participar en les activitats de les ciberaules integrades

als mòduls residencials. L’abast de la iniciativa ha estat possible gràcies a un plantejament de la formació basat en un esquema de “formadors de formadors”, mitjançant el qual un tècnic imparteix formació continuada a interns i, al seu torn, aquests formen altres interns en cadascuna de les aules d’informàtica dels mòduls del Centre.

Aquest any 21 interns del Centre ja han participat en la formació, vuit s’han examinat –dels quals cinc han obtingut el certificat- i s’han programat 14 exàmens. Els propers cursos compten ja amb una vintena d’inscrits.

L’actuació amb l’ACTIC al Centre Penitenciari Lledoners s’integra en el projecte AlfaDigital, que abasta tots els centres penitenciaris de Catalunya i té com a objectiu impulsar l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) en les accions socioeducatives dels centres penitenciaris.

El projecte AlfaDigital consta de dues línies d’acció: d’una banda, la dotació, el muntatge i el manteniment de la infraestructura informàtica del projecte i, d’altra banda, les accions formatives d’alfabetització digital adreçades a interns, que es desenvolupen a les ciberaules i als punts TIC dels centres. Les ciberaules són aules informàtiques que s’abasteixen de material informàtic recuperat i que, en el cas del Centre Penitenciari Lledoners, impulsa i gestiona l’Associació Andròmines. El projecte compta amb mesures per a una navegació segura des d’aquests punts amb accés a Internet.

També s’ofereix formació en aquesta matèria als professionals dels centres perquè integrin les TIC en la seva feina i puguin aprofitar els equipaments del projecte.

Totes les actuacions estan orientades a fomentar les relacions interpersonals i propiciar nous itineraris per al desenvolupament personal, social i cultural que afavoreixin els processos de reinserció dels interns a la comunitat.

Les mascotes de la crisi

per admin Acció social

Amb la crisis econòmica que estem patint, les famílies es veuen cada cop més ofegades per poder arribar a final de mes. Aquest fet implica una desestructuració familiar en tots els sentits i una retallada en els costos que es poden assumir. Però hi ha un membre/company familiar que normalment és el que rep la pitjor part. Estem parlant de la mascota, ja sigui gos, gat, rosegador, au, etc.

Els animals de companyia són éssers que molta gent no relaciona amb una responsabilitat, sinó més aviat com un joguet molt sofisticat que dona joc i que quan ja no es pot assumir el seu manteniment se’n desfà⁽¹⁾, en lloc de plantejar-se una reducció de vicis perjudicials com el tabac i l’alcohol. Més enllà d’aquesta crítica estan les dades ja que des de 2010 el núm. d’abandonaments s’ha incrementat a moltes regions ⁽²⁾ i cal pensar que l’abandó de les mascotes és un greu problema de les zones urbanes tan per el perill que corre l’animal com el que genera aquest ⁽³⁾.

Però una persona amb una mica de seny i criteri, es fàcil que pugui concloure que una mascota com un gos o un gat pot ser una via de sortida emocional per a tota la família ⁽⁴⁾, petits i grans surten beneficiats, ja que els animals de companyia tenen allò peculiar que la crisis no els afecta alhora de donar vitalitat i ànims en forma de joc i carícies als seus amos, a més, de ser una manera d’obligar-se un mateix a sortir a passejar cada dia, en lloc d’estar tancat a casa tombat al sofà. A nivell social, una mascota pot ajudar a la relació amb els veïns del barri per ser un punt d’interès comú amb el que establir una conversa que pot derivar en altres temés. De manera, que no tot són males notícies, moltes persones que decideixen incorporar la mascota a casa, degut a la mateixa crisi que provoca l’abandonament, decideixen l’adopció com la millor via ⁽⁵⁾, per no requerir una inversió considerable per aconseguir-ne una, ja que les protectores d’animals tenen una gran varietat d’animals disposats a complir amb aquest objectiu. Un altre al·licient és el fet de tenir companyia durant tot el dia ja que avui dia moltes famílies es troben en situacions on es veuen poques hores al dia per la disparitat d’horaris laborals, i una mascota, sobretot un gat o un gos, és un ésser que dona una infinitat de companyia. Com ja s’ha dit, a totes les edats es pot gaudir d’una mascota, a més, es pot arribat a fer un veritable hobby, educant i ensinistrant perquè aprengui a realitzar certes accions com fer un circuit d’obstacles, o portar-te les sabatilles quan arribes a casa. Per últim, hi ha estudis que demostres com els animals permeten millorar la salut de les persones, començant per la salut psicològica amb la reducció de l’estrès o l’ansietat i seguint amb els problemes de tensió⁽⁶⁾, amb el simple fet d’acariciar cada dia un ésser estimat que et torna l’afecte.

També hi ha la possibilitat de poder relacionar-se amb una mascota de manera periòdica sense haver de tenir-la a casa. Hi ha iniciatives de negocis o sense ànim de lucre que permeten fer-se càrrec d’un animal durant unes hores ⁽⁷⁾ i totes les protectores d’animals estaran encantades de rebre l’interès per treure a passejar mascotes i realitzar altres tasques relacionades amb aquestes⁽⁸⁾. Si el que es vol es tenir la mascota a casa, però només uns període de temps curt, perquè no se sap quina situació es tindrà al cap d’uns mesos, hi ha la possibilitat de fer-se casa d’acollida, de manera que puguis gaudir de la companyia d’una mascota que necessita molt d’afecte i que ben segur t’ho agrairà⁽⁹⁾. A més, es realitza una tasca social molt important al donar una mica de respir a les protectores d’animals que des de sempre s’han vist col·lapsades per l’abandó dels animals sense cap mirament.

Desitjos per aquestes dates….

per admin Acció social Medi ambient

El Nadal és una festa molt lligada a l’amistat, el companyerisme i la solidaritat, és per aquest motiu que durant aquestes dates sorgeixen infinitat de propostes per poder ajudar a la gent necessitada. Un exemple és l’agenda d’activitats de la pàgina web de l’Ajuntament de Barcelona⁽¹⁾, on es pot trobar una guia interactiva sobre les campanyes que es fan a la ciutat comtal. La varietat d’activitats com la simple recollida de joguines o aliments, o la venda d’un servei o producte totalment desinteressat que destinarà els guanys a donacions, permet que tothom pugui aportar el seu gra de sorra en aquestes festes. Una altre manera de fer caliu és participar en mercats d’intercanvi, on es fomenta la unió de la gent, realitzat una activitat que beneficia a tots els interessats, no només pel fet de poder veure altres persones que estan conscienciades amb la reutilització, sinó també per ser punts de reunió on s’intercanvien experiències i coneixements que poden ajudar a una altre persona a millorar la seva qualitat de vida. És un exemple el mercat que es va fer per part d’Andròmines o el mercat d’intercanvi de joguines de Can Cuiàs⁽²⁾.

Però el fet de realitzar una acció com donar la roba que ja no es vol en lloc de llençar-la, no vol dir que s’hagin d’oblidar actes quotidians que permeten la millor convivència en harmonia i benestar amb tots els ciutadans del poble o ciutat on es viu. Fets com cedir un seient a una persona gran, ajudar a algú a portar la compra, deixar pas a una persona amb mobilitat reduïda, etc, són actes que donen una sensació agradable a les dues persones i fan que l’atmosfera de sensacions a les ciutats sigui millor. No cal dir que aquestes accions són gratuïtes i es poden fer cada dia de l’any, per el poc esforç i temps que suposa realitzar-les.

Tornant a la capacitat solidaria que sorgeix durant aquestes dates, un fet com donar la roba, no ha de ser una acte exclusiu del Nadal, durant tot l’any hi ha punts de recollida de materials i aliments per a persones necessitades o amb baix poder adquisitiu. Totes les deixalleries, tenen per exemple contenidors per recollir roba i sabates, i moltes incorporen la capacitat de fer un triatge dels objectes en bon estat per posar-los a la venta de segona mà, permetent tres tasques. La primera, que la pròpia botiga de segona mà generi llocs de treball, la segona, que es pugui adquirir productes en bon estat per un preu assequible i la tercera, que un possible residu sigui incorporat de nou al mercat i per tant s’allargui la seva vida útil.

Pensar en les botigues de segona mà com un lloc amb trastos vells és un error. Cert que hi ha objectes que tot i estar en bon estat, el seu aspecte és d’haver estat utilitzat, però també si poden trobar gangues precintades amb el seu embalatge original, que mai han estat utilitzades, o objectes de col·leccionistes com discs de vinils. El fet de trobar objectes completament nous, demostra com el consumisme de la societat occidental és excessiu i no es preocupa de si realment aquella nova adquisició serà realment útil. Pel que fa al regals, a vegades és millor obsequiar amb coses no materials o temporals com unes entrades de teatre, un viatge, algun tipus d’aliment gastronòmic poc comú, etc, que no pas algun estri o objecte que no se sap realment que el necessiti.

Des d’Andròmines volem animar-vos a gaudir del Nadal i del pròxim any amb un esperit crític cap a un mateix sobre el consumisme, explorant altres maneres de divertir-se d’una manera no tan material.

¡¡¡¡¡US DESITGEM BON NADAL I UN FELIÇ ANY NOU!!!

Internet i la teva família: un projecte digital per a les famílies.

per admin Acció social

Un any més, durant aquests darrers mesos de setembre, octubre i novembre, s’ha dut a terme a l’Institut La Ferreria del municipi de Montcada i Reixac el Projecte d’ “Internet i La teva Família”.

Aquest any els pares de l’ Institut, conjuntament amb els seus fills han gaudit d’un aprenentatge digital, s’han submergit en les noves tecnologies i han après ha adaptar-se als nous temps.

Conjuntament, pares, fills i escola han trobat un espai de comunicació i interrelació on s’han debatut aquells temes que més els preocupa. S’ha establert un lloc de trobada on s’han establert dinàmiques de respecte, comunicació i educació en família.

Finalment, tots els participants van presentar el Projecte i els aprenentatges assolits davant de l’escola en una Jornada Final el dia 14 de Novembre. Tothom va ser convidat, van participar professors, familiars, Andròmines, i van comptar amb la presència de la Policia de la Generalitat “Mossos d’Esquadra”, els quals van presenciar la Jornada i van fer unes xerrades sobre perills, riscos i seguretat a la Xarxa. La Jornada va ser tot un èxit.

Un total de 29 persones van poder gaudir d’ aquest projecte, i no podem oblidar la participació activa de l’IES La Ferreria. A més el projecte ha comptat amb una dinamitzadora d’Andròmines, la qual ha donat formació de qualitat, ha establert llaços i ha estat el punt de connexió entre tots els participants.

Un cop més Andròmines ha complert amb la seva labor Social contribuint a eradicar la bretxa digital i a evitar que els nostres joves corrin perills, conscienciant-los activament sobre els riscos i les mesures de seguretat que cal adoptar, a la vegada que mantenen una relació més propera amb els pares i l’institut.

Les avaluacions finals de tots els participants sobre el Projecte han arribat a l’excel·lent. Ha estat una gran experiència per a totes i tots, la qual només es pot qualificar d’èxit total. Esperem que l’any vinent pugui repetir-se l’experiència i arribar encara a més famílies!

Andròmines

L’ampolla lluminosa

per admin Acció social Medi ambient

La tecnologia està fent grans avanços en l’obtenció de materials ecològics o reciclats i l’obtenció d’energies renovables, moltes vegades aquestes dues temàtiques van relacionades dins d’un mateix objecte. L’aplicació d’aquestes te una vital importància en la vida quotidiana tot i que moltes vegades no ens n’adonem. Amb una mica d’observació, un mateix pot observar com any rere any hi ha més plaques solars instal·lades a les teulades, la flota de vehicles varia passant al sistema híbrid o elèctric, a les gasolineres es pot trobar biodièsel, les bombetes incandescents són substituïdes per les de baix consum, les cases implementen materials ecològics i aïllants per les parets, etc. Peró aquesta tasca no la fan únicament les empreses del sector, també hi ha persones anònimes conscienciades i interessades en aconseguir crear aparells i estris que facin més rentables l’obtenció de les noves tecnologies al ciutadà sense recursos econòmics. La varietat i imaginació d’aquestes persones està demostrant com amb una mica d’interès i constància, un mateix pot construir-se un sistema de plaques solars tèrmiques per escalfar l’aigua sanitària (1), o un aerogenerador elèctric(2). També hi ha idees interessants i simples com la bombeta solar (3), consisteix en una ampolla de plàstic plena d’aigua i lleixiu que es col·loca en un forat del sostre i per mitja de la refracció lumínica permet mantenir una habitació il·luminada durant el dia sense cap cost energètic, excepte el de la construcció. Aquesta iniciativa s’està aplicant de manera masia a Filipines, on les persones amb un poder adquisitiu baix o nul viuen en barraques de planxes de ferro que estan a les fosques i el govern ha desenvolupat el projecte d’instal·lar aquesta ampolla lumínica de manera que millori la qualitat de vida de tots els filipins/es. Us animem a buscar indicis d’instal·lacions caseres per millorar l’eficiència energètica, segur que teniu algun exemple més aprop del que us imagineu.

Andròmines

1.blog.hemmings.com/index.php/2007/04/26/almost-free-garage-heat-just-drink-a-lot-of-soda/

2.notasdeuntecnologo.blogspot.com/2010/09/como-crear-un-aerogenerador-casero-con.html

3.isanglitrongliwanag.org/

Obrim la porta a la rehabilitació:

per admin Acció social

LA REHABILITACIÓ: L’ÚNIC CAMÍ CAP A LA SEGURETAT CIUTADANA AMB MENYS COST ECONÒMIC I SOCIAL

Nota de premsa: CAMPANYA OBRIM LA PORTA A LA REHABILITACIÓ

Les persones que realitzen programes de rehabilitació durant el compliment de la seva pena reincideixen menys com ho demostren diferents estudis europeus [1]. Aquest és el camí per tenir una societat amb més cohesió social i més seguretat ciutadana amb menys cost econòmic i social. És per això que presentem la campanya Obrim la porta a la rehabilitació.

LA REHABILITACIÓ, EL MILLOR CAMÍ CAP A LA NO REINCIDÈNCIA

La rehabilitació és el procés que porta a una persona que ha tingut una determinada carrera delictiva, a percebre la delinqüència com una conducta no compatible amb la seva identitat actual”.Maruna 2001[2]

Entenem per reincidència la nova comissió d’un delicte després del compliment d’una mesura penal de presó o medi obert

Cal recordar que l’article 25.2 de la Constitució espanyola diu que l’objectiu de la privació de llibertat és la rehabilitació dels penats. Tot i així el codi penal imposa penes de presó o mesures penals alternatives però poques vegades contenen la obligació de complir programes de rehabilitació: Tot i que el sistema penal català s’orienta clarament a la rehabilitació la participació en programes és majoritàriament voluntària.

Perquè rehabilitació:

(i) Serveix per reduir la probabilitat de reincidència (Efectivitat)

(ii) Dóna noves oportunitats per a la rehabilitació a persones que molt probablement han presentat molts dèficits en la seva trajectòria (Justícia)

(iii) Vol reduir els efectes col·laterals dels càstigs (en la pròpia persona, en les famílies) (Humanitat) (Travis, 2005)[3]

Factors que faciliten la rehabilitació:

· Voluntat de canvi de l’intern

· Recolzament familiar i social

· Existència de serveis especialitzats (formació, educació, terapia,… )

· Acompanyament especialitzat

· Oportunitats d’inserció laboral i social un cop finalitzada la rehabilitació

L’ESTALVI QUE APORTEN ELS PROGRAMES DE REHABILITACIÓ

Segons un estudi europeu de S. Redondo[4] (2001) els programes de rehabilitació redueixen la probabilitat de reincidencia un 12%. Per tant, de cada 1.000 persones que surten en llibertat, reincidiran 120 menys si han fet rehabilitació correctament.

Cal tenir en compte que la reincidència real coneguda a Catalunya és del 40’3%[5].

Tenint en compte els costos que suposaran per les presons aquestes 120 persones en el futur si tornen a ingressar a presó i el promig de dies que passa un penat a presó (652,3 dies[6]), per cada 1.000 interns alliberats, si es fa rehabilitació suposarà un estalvi de 6,5 milions d’euros els anys següents.

El promig d’interns que han sortit en llibertat cada any des de 2006 fins 2010 és de 2.323.

CONDEMNES MÉS CURTES I AMB MENYS TEMPS D’ESTADA A PRESÓ, EL MILLOR CAMÍ CAP A LA NO REINCIDÈNCIA

Una pena de presó curta amb compliment de programa de rehabilitació i reinserció posterior implica menys reincidència, en canvi més temps de compliment de pena implica més desarrelament social, menys suport social i familiar i més possibilitats de fracàs en el procés de rehabilitació i reinserció.

Un total de 20.720 persones a Catalunya estan complint una mesura penal o de justícia juvenil. Respecte a la població total, a Catalunya 274 de cada 100.000 habitants estan complint una d’aquestes mesures. Pel que fa a l’empresonament 144 persones de cada 100.000 habitants[7] han estat encarcerades el 2010 a Catalunya, mentre que a Europa[8] el promig ha estat de 70 persones.

La Taxa d’encarcerament a Europa[9]:

San Marino	0	Bulgaria	120
FaeroeIslands (Denmark)	25	Isle of Man (United Kingdom)	127
Liechtenstein	28	Guernsey (United Kingdom)	128
Iceland	55	Romania	132
Finland	60	Luxembourg	139
Kosovo/Kosova	62	Malta	140
BosniaandHerzegovina: Federation	67	Catalunya	141
Slovenia	67	Serbia	143
Andorra	71	United Kingdom: Scotland	147
Denmark	71	Armenia	149
Norway	71	Hungary	153
Monaco	76	United Kingdom: England&Wales	155
BosniaandHerzegovina: RepublikaSrpska	77	Montenegro	157
Sweden	78	Albania	159
Switzerland	79	Spain	163
United Kingdom: NorthernIreland	85	Turkey	165
Germany – Land by Land	88	Gibraltar (United Kingdom)	169
Germany	88	Moldova (Republic of)	177
Netherlands	94	Slovakia	185

Cal afegir que la taxa de criminalitat (delictes comesos) de Catalunya esta per sota de la mitjana Europea, de 46,7[10], per cada 1.000 hab, molt per sota la mitjana europea, que és de 70,4. 61’9% el 2010.

Des de l’any 2000 fins avui, el nombre de persones empresonades ha augmentat constantment a Catalunya. Pel contrari, la delinqüència no ha augmentat durant aquest període:

Taxa de persones empresonades per cada 100.000 habitants i taxa de delictes[11] per 1.000 habitants. Catalunya[12]

Tot i aquestes dades de, tendència a la baixa de la criminalitat, el nombre de presos augmenta, cosa que ens porta a afirmar l’increment punitiu en els últims anys.

A Catalunya la mitjana de condemna total imposada és de 7’5 anys el 2010 [13] les condemnes superiors a 5 anys són el 44%, mentre que a Europa el 29’9% [14] . Cal tenir en compte que el Consell d’Europa defineix com a pena de llarga durada, aquella que supera els 3 anys de durada. En canvi socialment la consciència diu que tenim un codi penal tou i que la gent no compleix la mesura de presó.

Tots els estudis demostren que les persones que obtenen la llibertat condicional reincideixen menys que els que obtenen la llibertat directe, en canvi només un 23% de condemnats a presó passen per llibertat condicional al final de la condemna. Sobretot tenint en compte que els estudis de risc de reincidència fets ens diuen que entorn el 50% de la població reclusa té un risc de reincidència baix.

ENCARA HEM DE MILLORAR

· Hem de creure en la rehabilitació, el ciutadà i els professionals de les xarxes judicials i de serveis socials.

· Donada la voluntarietat del compliment de programes de rehabilitació cal que el sistema millori per a ser més motivador i oferir encara més oportunitats. A Catalunya només el 35% dels penats, segueixen programes de rehabilitació

· Cal incrementar el 3er grau o compliment de pena en la comunitat, i acelerar la seva aplicación, per tal d’iniciar el procés de reinserció el més aviat possible i garantir-ne l’èxit.

· La reinserció postpenitenciària és tasca de tots, hem de donar oportunitats, disminuir la discriminació, ja que han pagat el seu deute i tenen dret a una nova oportunitat.

· Cal donar valor al treball dels professionals de l’execució penal.

LA TAULA DE PARTICIPACIÓ SOCIAL

La Taula de participació social és un organ d’interlocució entre el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya i 90 entitats socials. Conjuntament treballem per millorar l’execució penal a Catalunya complint el que diu la constitució en l’art 25.2 indica clarament que l’objectiu de la privació de llibertat és la rehabilitació dels penats. Treballem en la millora de la qualitat dels serveis d’execució penal (propostes de millora, formació dels professionals de les entitats, definició d’estàndards de qualitat,…) , en la implicació de la societat civil (reconeixement mutu societat civil-administració, establiment de xarxes de treball compartit,…)i en la sensibilització social (donant a conèixer el sistema i les seves necessitats).

“Tots aquests arguments i dades són el que motiva la campanya de les entitats socials de la TPS que avui us presentem. Com dèiem al començament, els principals motius de la campanya són:

Les persones que realitzen programes de rehabilitació durant el compliment de la seva pena reincideixen menys.
Aquest és el camí per tenir una societat amb més cohesió social i més seguretat ciutadana amb menys cost econòmic i social.

Us convidem a visitar el blog de la tps part social:

http://partsocialdelatps.blogspot.com/

[1] Cid/Larrauri (eds,), La delincuencia violenta. Prevención, rehabilitación o castigo (articles: McGuire, Dobash). Redondo,S: El tratamiento psicológico de los delincuentes.

[2] Maruna, S.(2001). Making Good. How ex-Convicts Reform and Rebuild their Lives. Washington: American Psychological Association.

[3] Travis, J. (2005). But they all come back. Facing the challenges of prisoner reentry. Whasington: The Urban Institute.

[4] Redondo, Sanchez Meca i Garrido (2001) a Traetment of offenders and recividivism:assessment of the effectivenees of programmes aplied in Europ. Psychology in spain, 2001, Vol 5. No1, 47-62)

[5] segons dades oficials estadístiques Dept. justicia del 2009 gencat

[6] S’ha fet el càlcul en base al promig de dies que passa un penat a presó: 652,3 dies. Aquest nombre de dies és inferior a la durada promig de les condemnes (2.726 dies), perquè es descompta temps en llibertat condicional, preventives i altres.

[7] Segons web gencat.cat

[8] Font: The international Centre for Prison Studies

[9] Font: Theinternational Centre for PrisonStudies

[10] Font: Otro derecho penal es posible

[11] No es computen els delictes enregistrats per les policies locals ja que no estan disponibles de tot el període.

[12] Font: dades oficials gencat a partir de dades del Ministeri de l’Interior i del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.

[13] Font estadístiques gencat.cat

[14] Font Consell d’Europa:space one dades del 1 de setembre de 2009. Publicat març 2011