La tecnologia canvia la nostra forma forma de comunicar-nos. El mitjà és el missatge.

La tecnologia canvia la nostra forma forma de comunicar-nos. El mitjà és el missatge.

Acció social

Per a donar començament a aquest article, m’agradaria explicar l’elecció del nom “El mitjà és el missatge”, l’aforisme més conegut de McLuhan, explica de manera concisa i poètica el plantejament que ofereix l’autor canadenc als estudis de l’ecologia dels mitjans, servint com a invitació a la reflexió.

En el seu llibre, Aldea Global, de l’autor que acabo d’esmentar, descriu una interacció mundial generada pels mitjans electrònics. “Som el que veiem”. “Formem les nostres eines i després aquestes ens formen”, aquestes frases, conviden a la reflexió des de diverses perspectives.

Mc Luhan sosté que els mitjans tecnològics a més de ser canals d’informació, que proporcionen el material del pensament, també modelen el nostre procés de pensament. O sigui que només amb utilitzar un mitjà ens transformem.

Ilustración 1. Man-845847_340. Pixabay

Aquesta descripció que realitza l’autor es troba resumida en una de les seves famoses frases “Qualsevol tecnologia és una extensió del nostre cos, ment o ésser”.

En el mateix sentit Nicholas Carr, en el seu llibre Què està fent internet amb les nostres ments? Superficials sosté que l’arribada de la computadora i posteriorment internet, suposa una revolució en la transmissió de la paraula escrita, i m’animaria a agregar que també la revolució s’estén a les nostres maneres de raonar i de relacionar-nos amb el nostre entorn.

El terme “Superficials” entenc, el referencia amb la poca inducció a l’aprofundiment de la qual som víctimes, quan ens trobem en un mitjà digital, l’hipertext, els titulars suggeridors desvien la nostra atenció impedint que s’aprofundeixi en algun dels temes que ens interessen, no necessàriament és un desavantatge, ja que aquesta suposada “distracció”, podria interpretar-se també com que  amplia el nostre espectre d’accés a la informació. 

Es podria esmentar també els canvis de la humanitat des de la prehistòria, el primer home que va fer una eina, estenent així el seu cos per a adaptar-lo a una fi més ambiciosa, i seguint en aquesta línia una inesgotable seqüència d’invents que ens han canviat la vida per a no tornar mai a ser el que vam ser. 

Per exemple l’invent del rellotge, el mesurament del temps va implicar un canvi en el comportament humà notable i una  construcció social entorn d’aquest objecte, absolutament rotunda. 

La invenció de l’electricitat, no sé si serem del tot capaços avui dia de fer-nos una remota idea, del que va significar per a aquest llavors, passar de la foscor total, o precàriament lluminosa, a sentir la llum en la nit, imagino l’encanteri que han d’haver sentit les persones davant tal avanç, més que avanç, “miracle”.

No puc deixar d’esmentar a Gutenberg amb la seva impremta i el començament de l’abolició del monopoli de la informació.

La màquina d’escriure, element que motiu una oda al filòsof Nietzsche, ja que gràcies a l’arribada d’aquest artefacte a la seva vida, va anar que va poder tornar a escriure, després de les malalties que l’afligien. Però mai ho faria com abans de fer-ho a través de la màquina, el mitjà canvio la seva producció.

Després d’haver esmentat breument aquests esdeveniments en la història, podria endinsar-me en l’actualitat i en el tema que convoca, apassiona i no deixa de sorprendre, “la tecnologia en la comunicació des del digital”, INTERNET.

Quan parlem de relació entre l’humà i la tecnologia, partim de la necessitat de qüestionar aquesta relació, la naturalesa d’aquesta relació i els seus entramats.

La relació entre l’home i la tecnologia, descriu Mercedes Bunz  està plantejada des de dues visions antagòniques, una d’elles és l’OPTIMISTA, en la qual planteja que la tecnologia és una extensió de l’home, tal com el descrivia Mc Luhan, més encara com una extensió de la naturalesa humana. 

Les funcions humanes estan en clar conflicte i sempre ho van estar, com tenim cames per a córrer, també les tenim per a limitar-nos quan no podem córrer més, o més ràpid, llavors allí, apareix l’automòbil, que es transforma en una versió ultra millorada de les nostres cames. Tenim un cervell, que funciona de meravella, fins que es cansa, o s’afecta per algun avatar de l’entorn, llavors, apareix la nostra estrella, la computadora, que només necessita electricitat, expandeix les nostres funcions, ens habilita en desenvolupaments més veloços i més complets. 

La idea tancada que tenim sobre l’humà, la tecnologia ve a expandir-la, a realitzar el que la naturalesa humana no ens permet realitzar.

Després tenim la visió PESSIMISTA d’aquesta qüestió, aquesta seria en la qual la tecnologia destrueix, succeeix l’invers, l’humà es torna una extensió de la tecnologia. Seria la postura existencialista de l’home, en la qual aquest genera un monstre que en un moment ens constitueix com a subjectes, la qual cosa creem una ajuda, s’independitza de nosaltres i es gira en contra. La tecnologia cobra força i autonomia. 

Com a exemple podria esmentar el telèfon mòbil, d’una banda ens ajuda a comunicar-nos, no expandeix, POSITIU, d’altra banda ens obliga en moltes ocasions a comunicar-nos, no per necessitat o naturalesa sinó en excés, destrueix la naturalesa humana, NEGATIU.

Una tercera postura, una nova forma de comprendre aquesta relació, seria considerar la tecnologia com una cosa natural, Què existeix per fora del natural? No com a opositora del natural.

D’altra banda també tenim el concepte del filòsof Espósito, en el qual planteja que “No hi ha naturalesa humana, estem tot el temps reinventant el que som”, aquest concepte em sedueix particularment, atès que això implicaria que la naturalesa de l’home és la potencialitat infinita que tendim de reinventar la nostra pròpia naturalesa, aquesta no és fixa.

Després de tota aquesta exposició i collage de pensaments propis i prestats, m’agradaria complementar-la amb la meva interpretació de la relació entre l’home i la tecnologia i els nous rols que crec han sorgit a partir d’aquesta.

Les xarxes socials semblen ser la vedet de la nostra nodrida internet, en l’ús de les mateixes s’han generat esquerdes generacionals per un ús “inadequat” d’alguna terminologia que no hem estat a l’altura de conjugar i ha donat lloc a sengles conflictes. Un d’ells a tall d’exemple és el concepte de “amic”, algunes l’han variat a seguidors, o uns altres, però no ha deixat de ser motiu de discòrdia.

L’amistat com a concepte utilitzat en aquests àmbits no es regeix amb els patrons de la vella amistat. Existeixen nous rols, però no nous termes que ho descriguin.

Aquests rols són altres tipus de relacions vinculessis, que nodreix, dialoga i  afavoreix les relacions humanes.

En aquests temps en els quals la tecnologia ha generat fragmentació en el que som,  pot viure’s de manera creativa, no s’hauria d’entrar en models tancats. Aquesta reflexió té la intenció d’incentivar a romandre atents a les possibilitats que el present ens brinda per a passar al futur.

Carla Benzano

Dinamizadora CP d’Alfadigital

Per Sant Jordi fem relats digitals. Vols acompanyar-nos?

Per Sant Jordi fem relats digitals. Vols acompanyar-nos?

Actualitat

La preparació de Sant Jordi als Centres Penitenciaris comença molt d’hora, és una data molt especial i no es deixa a l’atzar el que es farà. En concret al CP Lledoners ja a principis del mes de febrer es comença a plantejar als interns dels diferents tallers que fem al Punt Òmnia del Centre Penitenciari de Lledoners, la possibilitat de participar activament a la diada de Sant Jordi, escrivint algun relat curt de temàtica oberta, per poder aconseguir crear una narrativa digital. Per Sant Jordi fem relats digitals! 🙂
En un primer moment plantejar una activitat sense tenir tancats i decidits tots els aspectes d’aquesta els hi costa una mica, ja que dins d’un centre penitenciari, tot acostuma a estar programat i pautat i al final les persones internes s’hi acostumen.

A l’Òmnia de Lledoners fem primer 3-4 sessions en grups reduïts, plantejant quins temes es podrien tractar, veient exemples d’anys anteriors, ajudant a organitzar el treball, i quin ordre han de seguir perquè cadascú pugui anar avançant en la creació de la seva història. Durant aquesta primera fase han d’aprendre a organitzar la informació i estructurar la història, per poder redactar la història i pensar quin format es triarà per obtenir el resultat final.

A escala personal aconseguirem fomentar la presa de decisions i el treball col·laboratiu entre els participants.

Un cop ja han redactat un primer esborrany de la seva història, ja comencem la segona part que consisteix a treballar la part del disseny amb els gràfics que hauran de tenir els relats. Amb això hauran de crear un petit guió il·lustrat per organitzar totes les imatges i clips de vídeo. Abans de començar a gravar, s’ajuda a fer una revisió per aconseguir que siguin els mateixos participants els que vegin tots els aspectes que es podrien millorar. També es parla sobre la importància que té el to de veu en el moment que es faci la gravació.

Amb tot aquest procés es treballen molts aspectes de l’alfabetització digital, ja que hauran de treballar amb l’editor de text, d’àudio, d’imatges i de vídeo.
El resum de la creació d’un relat digital és el següent:

1. Pensar la història que es podria explicar i quins detalls són importants i cal destacar.
2. Compartir la idea i amb l’ajuda del dinamitzador i d’altres participants, veure quins aspectes s’haurien de modificar i es podrien millorar.
3. Fer el guió de la història pensant quines imatges i vídeos hauria de tenir i l’ordre d’aquests. (Com l’storyboard d’un curtmetratge)
4. Buscar les imatges i vídeos Creative Commons a les webs temàtiques accessibles dins del centre penitenciari, i organitzar-les segons el guió.
5. Fer la gravació de l’àudio de la història.
6. Fer el muntatge de tot el material multimèdia i afegir les transicions i efectes que els interns vulguin posar.
7. Compartir el resultat amb la resta de participants i fer una valoració de cadascun dels relats.
8. Enviar i publicar al bloc del projecte Alfadigital
9. Publicar i compartir a les ciberaules (aules d’informàtica del centre penitenciari) de tots els mòduls.

Tot plegat sembla molt complicat de fer dins del centre penitenciari, però és una activitat molt engrescadora i enriquidora pels participants i pels que els acompanyem!!!  No us perdeu la propera entrada que veure els resultats al CP Brians II

Si voleu saber més del programa Alfadigital

Èxit de la Fira Activa’t on s’han mostrat les activitats i bones pràctiques en l’execució penal a Catalunya

Èxit de la Fira Activa’t on s’han mostrat les activitats i bones pràctiques en l’execució penal a Catalunya

Actualitat

Aquest 20 i 22 de febrer de 2019 s’ha celebrat la Fira Activa’t al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada ubicat a Barcelona. El conjunt d’activitats, tallers i ofertes s’han rebut amb molta bona acollida per part dels visitants i professionals. En especial, cal destacar les activitats relacionades amb les TIC als centres penitenciaris, la realitat virtual en aquests espais, la creació de relats digitals en vídeo o el dMagazine.

El Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada va acollir molta gent entre professionals de l’àmbit i els operadors jurídics, socials, acadèmics i del món de la comunicació implicats en el sistema penal. També van participar alguns interns que van venir a través de sortides programades. Les activitats que es van realitzar tenien les finalitats de solidaritat, millora personal, perspectiva de gènere, tecnologies de la informació i la comunicació; i millora de la convivència. Es van realitzar tallers participatius, píndoles informatives, exposicions o paradetes estables, conferències i un espai de speaker’s corner. Ha estat una mostra de les activitats dels serveis penitenciaris, de mesures penals alternatives, de justícia juvenil i també d’atenció a les víctimes del delicte.

Els visitants van poder trobar activitats de tota mena que es realitzen habitualment als centres penitenciaris de Catalunya, als centres educatius, entitats de medi obert, unitats d’atenció a la víctima i serveis col·laboradors del Departament de Justícia. Alguna de les activitats destacables van ser la de gamificació, la sensibilització amb víctimes de delictes de trànsit, activitats d’hort, un taller de reciclatge de residus, mediació penitenciària, programa d’intervenció en drogodependències, exposició peces artístiques dels tallers als centres penitenciaris. Així mateix, també hi havia activitats més pensades per a la justícia juvenil com el teatre amb valors, el circ social, l’activitat de música rap, el taller d’hostaleria o la perspectiva de gènere a través de la sexualitat. A més, es van presentar els serveis relacionats amb la reparació i atenció a la víctima. La Fira Activa’t ha acabat, aquest divendres, amb la conferència de Begoña Román Maestre sobre “Bones pràctiques: que són i com arribar-hi

A l’aula 5 es van poder mostrar, durant els dos dies, la implantació de les TIC als centres penitenciaris. Es va fer una simulació d’aula amb equipaments i materials informàtics que es tenen als centres penitenciaris amb el material d’Andròmines. I es van reproduir les condicions de tal com estan; per exemple el nivell dels filtres per l’accés a Internet i el foment del programari lliure.

Els dinamitzadors d’Andròmines van participar en diferents activitats que es van dur a terme durant el dimecres.

Una de les activitats que s’ha fet conjuntament amb educadors dels centres va ser crear relats digitals en vídeo generats a partir de fotografies, àudio i música, més tard els professionals i els interns faran l’edició i el resultat es podrà consultar a https://espaitic.wordpress.com/.

El dimecres a la tarda va ser també el moment de la presentació de les eines de realitat virtual dins dels centres penitenciaris. Aquesta és una experiència pilot i existeix la voluntat d’anar ampliant progressivament aquesta proposta a altres centres penitenciaris del país.

Finalment, també es va presentar el dMagaZine, una activitat participativa en la qual durant la Fira es van generar continguts com entrevistes i d’altres àudios que posteriorment s’estructuren en seccions. Habitualment en diversos centres es creen dMagaZines regularment i estan penjats a Internet dins del Programa AlfaDigital.

L’Associació Social Andròmines treballa, des de ja fa anys, dins de diversos centres penitenciaris impulsant l’ús i l’aprenentatge de les TIC per part dels interns. I aquesta feina va ser reflectida aquests dos dies dins de la Fira Activa’t.

Sergi Vázquez

Dinamitzador de Puig de les Basses a Figueres.

Realitat virtual al servei de la inserció

Realitat virtual al servei de la inserció

Actualitat

Realitat virtual al servei de la inserció

Recentment els dinamitzadors TIC del @projecteAlfadigital  que desenvolupa Andròmines als Centres Penitenciaris de Catalunya, han realitzat un curs de realitat virtual per aplicar-lo als centres penitenciaris on estem presents.

L’objectiu d’aquesta formació ha estat realitzar material i aplicacions per poder aplicar educativa i terapèuticament la Realitat virtual als centres penitenciaris. A la formació ja s’han treballat propostes com:

  1. Realitzar vídeos/fotos 360ª d’aquelles activitats on no poden participar tots/es els interns/es, ja siguin: conferencies o tallers de formació concrets, o bé fires o activitats festives pròpies dels centres.
  1. Realitzar vídeos/fotos 360ª d’espais ordinaris per aquelles persones que han de sortir en llibertat en poc temps i que es puguin anar familiaritzant amb l’entorn i amb els espais com:
  • Ruta des del centre penitenciari fins al municipi de referencia a cada centre, fent servir el transport públic per arribar-hi,
  • L’estació d’autobusos i de metro.
  • Cua per l’entrada a un teatre o a un cinema.
  1. Algun tipus d’activitat més lúdica on es pugui gaudir de la Realitat Virtual com a distracció.
  • Muntanyes russes
  • Rutes per diferents ciutats o llocs turístics.
  • Entorns naturals.
  1. Possibilitat d’incorporar la Realitat Virtual als programes educatius com una eina educativa més.
  1. Realitzar vídeos/fotos dels familiars. Donat que molts centres ja disposen d’un tipus semblant de recurs, aquest serà el més fàcil de dur a terme. Aquesta opció va ser la més consensuada.

Ara ho aplicarem i podran gaudir els interns i el més important: apropem la rehabilitació i inserció a la societat com objectiu màxim de les actuacions dins dels centres!

Un any ple d’acció social i ambiental

Un any ple d’acció social i ambiental

Acció social Medi ambient

Un any més arriben les festes nadalenques. Som en una època de reflexió, però també de joia, il·lusió i espais per a compartir amb la família i els amics. Des d’Andròmines us sentim com a part d’aquesta petita família que, dia rere dia, lluitem per aconseguir un món una mica més just, tant a nivell social com ambiental.

Volem donar-te les gràcies per ser aquí, amb nosaltres, per fer que aquest any hagi estat tant especial i per que tu estàs fent possible tot el que anem construint plegats.

Ja posats avui ens hem proposat que ens acompanyis “a fer memòria”. Volem tornar compartir la memòria d’Andròmines amb les fites aconseguides al 2016. En aquest document adjunt trobareu d’una manera transparent les àrees i projectes que hem impulsat i el seu impacte en les persones i el medi ambient. Ja hem començat a treballar en la del 2017 i veiem que el nostre impacte no ha minvat.

Et volem agrair la confiança que diposites any rere any en nosaltres i desitgem que ens continuïs acompanyant com fins ara en aquest projecte que és Andròmines, sumant esforços per crear oportunitats a les persones i al medi ambient!

Us desitgem que passeu unes molt bones

festes! Rep una forta abraçada,

Les competències digitals una inversió de futur

Acció social

Com cada primavera , el 7 de juny, es va fer la Jornada #TICiPresó aquesta edició va ser la VIII edició de la Jornada TIC i presó. Ludificació i innovació social digital en la que Andròmines va participar.
Les jornades d’enguany es van centrar en la innovació social digital, com a estratègia d’apoderament de les persones i en la gamificació com a metodologia per a les accions formatives i de dinamització digital. La gamificació és una metodologia per a potenciar la motivació a través d’incloure mecàniques de joc en entorns no lúdics.

Aquesta jornada va centrar la seva oferta de continguts en la innovació social digital, com a estratègia que apodera al ciutadà, per tal de trobar noves fórmules i estímuls per al seu aprenentatge.

Així mateix es van presentar experiències de gamificació en accions socioeducatives de les presons i dels telecentres, Punt TIC o els espais de laboratori digital.

La nostra entitat desenvolupa el projecte Alfadigital del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, part del projecte és la dinamització dels Punts TIC de 5 Centres Penitenciaris C.P. Lledoners, C.P. Brians 1, C.P Brians 2 , C.P. Puig de de les Basses i C.P. Mas d’Enric.
La tasca del dinamitzador digital té una doble vesant la tecnològica i la social, dues cares que no podem descuidar en la dinamització TIC.

El treball amb les persones ens permet revaloritzar-les, donar-los responsabilitat sobre els seus processos personals.

Des d’un enfoc participatiu impulsem la seva creativitat i el seu apoderament a través de processos creatius amb l’ús de la tecnologia. Incidint així en una vessant humana de la tecnologia.

Un valor d’Andròmines és la lluita per la inclusió , si una persona no te competències digitals esta exclosa de la societat i exclosa de l’accés al mon laboral, l’accés a la informació, l’accés a les xarxes socials, etc.
Són indiscutibles els beneficis que han aportat l’ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TICS) a la major part de la societat, com l’accessibilitat a incalculable informació, la immediatesa de la mateixa, facilitació de recursos laborals, personals i de oci i un llarguíssim etcètera. En aquest sentit, Internet és el principal protagonista. Tots hem d’aprendre a utilitzar les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TICS).

Aquest nou model de la societat ha generat un nou fenomen social anomenat “Escletxa Digital”, definida per l’OEC1 en el 2001, ja que hi ha col•lectius que no disposen de recursos suficients per accedir als avantatges que ofereixen les Tics. El terme escletxa digital, fa referència a les dificultats presentades per accedir a les Tics.

A través de les eines digitals tractem de treballar per evitar aquesta escletxa digital i ensenyar uns usos ètics de la tecnologia, així com les implicacions que tenen les nostres decisions quan decidim utilitzar un software d’una manera o d’un altre.

Al llarg de l’any 2016 els dinamitzadors d’Andròmines que desenvolupen el projecte Alfadigital van transmetre coneixement d’eines digitals a 1.104 persones dels centres penitenciaris de Lledoners, Puig de les Basses, Brians 1 i Brians 2.

Dinamitzar un punt TIC té la seva complexitat, i quan ho fem en un medi tancat la cosa es complica donada la superposició d’estructures que cal tenir en compte a fi de funcionar correctament sense xocar.

La dinamització parteix d’un bon diagnòstic i cada centre té la seva realitat, amb les seves maneres de fer, protocols i horaris, així que la dinamització d’un Punt TIC ha de veure en quins espais pot entrar a realitzar les seves activitats sense solapar-se amb altres professionals, i coordinant-se amb ells.

La segona part és la iniciació de processos compartits entre diversos professionals, cal el recolzament mutu, donar i aportar el que tenim a altres professionals, ajudar-los a fer visible la seva tasca des del àmbit digital.

Per finalment l’acció pròpiament dita amb els usuaris. I aquí és on hi ha un treball d’escoltar, proposar, conduir processos d’aprenentatge, estimular processos creatius interiors , i creació digital.

Més enllà de la tecnologia, a través dels seus usos estimulem una reflexió sobre les pràctiques de consum digital i les seves implicacions, preferim utilitzar software lliure, i material sota llicència creative commons per la seva dimensió social o de contribució al bé comú i el respecte als drets d’autor.
Per què Creative Commons?

Utilitzant les obres sota una llicència de Creative Commons no significa que aquestes obres perdin els drets d’autor, al contrari, és una manera d’exercir-los i poder oferir alguns drets a terceres persones en determinades condicions. De manera que respectem els drets d’autor de qui ens posa a disposició les seves imatges sota les seves condicions, afavorint un us responsable de la propietat dels autors. Reconeixent el valor de cedir els drets d’us.
Per què software lliure? Per diversos motius que no acabaré d’explicar i només en cito alguns:

• La major avantatge és el preu, al no estar subjecte a llicències no té cost. La convicció de la filosofia del programari lliure i les seves llibertats d’ús i independència tecnològica.

• El programari lliure, pel seu caràcter obert, dificulta la introducció de codi maliciós, tenen uns requisits de maquinari menors.

• El procés de revisió pública a què està sotmès el desenvolupament del programari lliure imprimeix un gran dinamisme al procés de correcció d’errors.

• Gràcies a la disponibilitat del codi font, el programari lliure garanteix una independència respecte al proveïdor.

Avantatges i altres mites del programari lliure


Quin tipus de tallers fem als centres penitenciaris?

Mecanografia, Programació amb Scratch, disseny gràfic de cartells, edició multimèdia, creant muntatges de vídeo, narrativa digital a partir d’imatges editades, edició de so, Ràdio, haikus, instant books… i moltes coses més.

Dissenyem els tallers adaptant-nos a cada realitat de manera que en cada Centre Penitenciari, les propostes que s’elaboren són diferents i tenen una metodologia pròpia per l’adaptació al medi atès que cada entorn és diferent i cal una resposta diferent per a cadascú.
David Gateu

Centre penitenciari Mas Enric

Internet i la teva família: un projecte digital per a les famílies.

Acció social

Un any més, durant aquests darrers mesos de setembre, octubre i novembre, s’ha dut a terme a l’Institut La Ferreria del municipi de Montcada i Reixac el Projecte d’ “Internet i La teva Família”.

Aquest any els pares de l’ Institut, conjuntament amb els seus fills han gaudit d’un aprenentatge digital, s’han submergit en les noves tecnologies i han après ha adaptar-se als nous temps.

Conjuntament, pares, fills i escola han trobat un espai de comunicació i interrelació on s’han debatut aquells temes que més els preocupa. S’ha establert un lloc de trobada on s’han establert dinàmiques de respecte, comunicació i educació en família.

Finalment, tots els participants van presentar el Projecte i els aprenentatges assolits davant de l’escola en una Jornada Final el dia 14 de Novembre. Tothom va ser convidat, van participar professors, familiars, Andròmines, i van comptar amb la presència de la Policia de la Generalitat “Mossos d’Esquadra”, els quals van presenciar la Jornada i van fer unes xerrades sobre perills, riscos i seguretat a la Xarxa. La Jornada va ser tot un èxit.

Un total de 29 persones van poder gaudir d’ aquest projecte, i no podem oblidar la participació activa de l’IES La Ferreria. A més el projecte ha comptat amb una dinamitzadora d’Andròmines, la qual ha donat formació de qualitat, ha establert llaços i ha estat el punt de connexió entre tots els participants.

Un cop més Andròmines ha complert amb la seva labor Social contribuint a eradicar la bretxa digital i a evitar que els nostres joves corrin perills, conscienciant-los activament sobre els riscos i les mesures de seguretat que cal adoptar, a la vegada que mantenen una relació més propera amb els pares i l’institut.

Les avaluacions finals de tots els participants sobre el Projecte han arribat a l’excel·lent. Ha estat una gran experiència per a totes i tots, la qual només es pot qualificar d’èxit total.  Esperem que l’any vinent pugui repetir-se l’experiència i arribar encara a més famílies!

Andròmines