Brians 2 és un dels Centres Penitenciaris on Andròmines ja fa anys que desenvolupem el projecte Alfadigital, dinamitzant activitats digitals on s’adquireixen eines i habilitats per a integrar en cadascun les competències digitals que avui dia es requereixen per a una major inclusió a la comunitat.
Durant aquest estiu en el Mòdul 7 de Brians 2 s’ha organitzat un cicle d’activitats on es treballa la digitalització de fotografies, l’escriptura i domini de l’Open Office, i la digitalització d’àudios amb Audacity.
Aquest cicle d’activitats l’hem dit “Un mar de famílies“, i ha estat organitzat pels integrants del mòdul 7. T’expliquem el procés i els resultats parcials d’aquesta acció.
Un treball engrescador
En primer lloc, s’ha de destacar el gran treball i compromís dels organitzadors que, amb paciència, entusiasme i sobretot molta capacitat d’adaptació, han pensat una varietat de trobades meravelloses, amb el gran valor agregat que aquesta vegada en les activitats del mòdul participaran les famílies dels seus integrants.
És rellevant esmentar també que a la vegada dels integrants del mòdul 7 han col·laborat algunes persones més, que, mogudes fonamentalment pel contagiós entusiasme, ens hem sentit atrapades, captives, per aquest mar d’idees, moltes vegades eixelebrades, que s’han pensat en el divertit procés de planificació d’aquesta aventura d’estiu.
L’elecció de l’excusa
S’ha pres com a eix Moby Dick, novel·la de l’escriptor Herman Melville publicada a mitjans del segle XIX, aquesta elecció ha suposat molta creativitat a l’hora de generar una seqüència d’activitats relacionades, intentant integrar varietat de temàtiques per a tots els gustos, des de la lectura d’alguns capítols de la novel·la, fins a una visió des de la filosofia, passant per la gastronomia i el cinema, tot un desafiament per als seus creadors.
Els primers resultats i l’entorn cuidat
D’aquesta activitat anirem recollint variat material a fi de realitzar una memòria digital que deixi una petjada de tot l’esdevingut.
La primera trobada realitzada el passat 31 de juliol va tenir lloc la presentació del cicle i el desenvolupament de la primera activitat, aquesta consistia en una introducció a l’obra i a l’autor, a més de la lectura d’alguns capítols per a un posterior debat, realitzant també alguns jocs que amenitzaven la trobada.
S’ha d’esmentar també que els organitzadors no han deixat ni un sol detall a l’atzar, la sala increïblement decorada amb peixos fets de discos i cartó, la música de fons amb el so de les orques, el projector oportú guiant la presentació a cada moment amb un Power Point que van realitzar per a l’ocasió, atent, discret i eloqüent. Amb tot aquest ambient era impossible resistir-se a la seductora invitació a navegar per aquest mar incert.
Fins a aquest punt s’ha intentat tenir una visió objectiva en el relat i s’intenta que reflecteixi el més fidelment possible els fets, a partir d’ara s’ha d’advertir que es transmetran totes les sensacions per les quals tots hem passat en aquesta ocasió.
Què cerquem
Aquesta activitat, com moltes altres són una excusa, una excusa sensible, commovedora que deixa nua la nostra necessitat de l’altre, la nostra necessitat que ens toquin i ens abracin.
Moby Dick va ser l’excusa, la balena era l’element a perseguir que Ahab obsessivament volia caçar, ells eren Ahab, que, encegats ja no per l’obsessió destructiva de la caça, sinó que fascinats per l’enorme possibilitat de tenir a prop alguna cosa molt seva, els seus fills, les seves dones, i és seu en el sentit més estricte de la paraula, amb el sentit de pertinença més profund, no volien caçar, volien retenir, volien contemplar, fer olor, besar, tocar.
En un moment es va advertir que l’ambient havia canviat, encara que continuàvem parlant de Moby Dick, del mar, d’Ahab, alguns ja no estaven allí, estaven en el mar profund dels ulls de la seva família, en la mirada tranquil·la del qual sent que el seu fill o filla aquesta nit dorm en pau, ja sap de debò com aquesta el seu pare, ja no és la cruel imaginació que genera la premsa sobre la presó, avui ja van entendre tot.
En aquest ambient ambigu i enrarit, de trobada i d’amor es pot sentir que només amb una mirada a temps, una abraçada esperada es trenquen els claus de la nostra creu.
Carla Benzano
Dinamizadora CP d’Alfadigital
Es pot dir que la tasca que fan les persones implicades amb el sector social és de gran qualitat i eficiència només veient els resultats que es publiquen cada any, però del que no trobem gaire són informes sobre les atencions que reben aquestes persones que es dediquen plenament a aquests àmbits, perquè no només ens hem de preocupar de cuidar de les persones que necessiten aquestes atencions sinó que també hem de pensar a cuidar dels que cuiden.
Un dels principals problemes és l’estrès que pot derivar en maldecaps, fatiga, desmotivació i és on arribem a patologies com la síndrome de Burnout o més conegut com a síndrome del treballador cremat, entre d’altres. Aquest es defineix com la resposta a l’estrès laboral crònic que afecta aquelles persones que el seu treball té com a centre ajudar i donar suport a altres i la seva prevenció és molt important, no només per part dels empresaris sinó que també es pot treballar des de l’ambient laboral i el companyerisme.
Únicament donant un cop d’ull al gràfic ens és fàcil comprendre a què es refereix l’ anomenat “sostre de vidre” i ens hi referirem a l’hora d’intentar identificar per quin motiu les dones es troben amb tantes dificultats per accedir a càrrecs directius en una empresa, tot i que actualment aquestes registren majors nivells formatius. Estadísticament les dones s’acaben quedant en posicions tècniques i professionals, sense arribar posicions directives
