Un dels pilars del projecte és impulsar l’economia col·laborativa. I una de les maneres de fer-ho és fomentant que les entitats que fan servir el magatzem acceptin compartir material. A més també disposem de material propi per cedir. És per això que les entitats poden agafar de formar temporal amplificadors, neveres per festes, cadires, plats, entre d’altres.
El problema del plàstic ja està a l’ordre del dia: actualment en sentim a parlar gairebé a tot arreu. Igualment, la necessitat de lluitar contra el canvi climàtic comença a aparèixer a les agendes de moltes entitats amb un discurs potent que a poc a poc va agafant força. L’aflorament d’aquestes problemàtiques està contribuint a posar el focus en les iniciatives i mesures a favor de la reducció de residus especialment els d’un sol ús, als supermercats, per exemple.
Però qui parla de les burilles del cigarret? Som conscients del que suposa el simple gest de llençar una punta de cigarret a terra?
Dels 6 bilions de cigarrets que es fumen cada any al món, 4,5 bilions de puntes acaben a terra o en espais naturals com rius o platges. La punta del cigarret és el primer residu en el rànquing de deixalles del món; supera bosses de plàstic, envasos, papers, xarxes de pescadors, etc. A més, comporta uns impactes devastadors per al medi ambient i la salut, a banda de la brutícia que provoca al carrer. Una sola punta ocasiona una greu contaminació al sòl, l’aigua i l’aire, escampant fins a 70 elements tòxics, radioactius i cancerígens. La majoria de burilles són fetes d’acetat de cel·lulosa, un plàstic no biodegradable que triga una mitjana de 10 anys a desintegrar-se.
Llençar les burilles a terra s’ha convertit en una actitud socialment acceptada i fins i tot normalitzada, tant per les persones fumadores com per la resta de la ciutadania. Ens escandalitzem si veiem algú llençar una ampolla a terra, però ni ens immutem quan la persona que tenim davant, sigui coneguda o no, acaba el seu ritual desprenent-se de la punta del cigarret i abandonant-la a l’espai públic.
Quan vam deixar de tractar les burilles de cigarret igual com la resta de residus? Per què el gest automàtic de llençar una burilla a terra passa desapercebut, quan es tracta d’un acte d’irresponsabilitat cívica i mediambiental important? Tots i totes volem i esperem un futur ètic, just i sostenible: alguns expectants, d’altres de manera activa i participativa. Per insignificants que semblin, les puntes de cigarret també fan perillar aquest futur que desitgem.
Encara que de moment el lloc apropiat per dipositar les puntes de cigarret és el contenidor gris, Andròmines creiem que és urgent lluitar per aconseguir el reciclatge i la recollida selectiva de burilles, tal com es fa amb els envasos i les piles. De fet, coneixem iniciatives que funcionen en altres països de la Unió Europea, com per exemple a França, on Me-Go! està aconseguint recuperar l’acetat de cel·lulosa per fer-ne cendrers.
Nosaltres des del 2018 estem investigant la viabilitat de reutilitzar els filtres i donar-los una segona vida amb l’Estudi pilot de recollida, neteja i transformació industrialitzada de les burilles de cigarret, conjuntament amb Deriva 360°.
Per continuar aquesta recerca, necessitem recollir el màxim nombre de burilles possibles. El 22 de novembre hem organitzat una Burillató a les 16 h al carrer Gran de Sant Andreu.
Ens ajudes? T’hi esperem!
Els participants podran conèixer la plataforma de crowdfunding Goteo i les cooperatives Ca la Rosa i BitLab, que la van fer servir per finançar-se
Avui, 3 d’octubre, el Districte de Sant Andreu comptarà amb una activitat per fomentar l’emprenedorisme social, una xerrada gratuïta sobre finançament col·lectiu de projectes que se celebrarà a La Nau Vila Besòs. A la jornada es presentarà la plataforma de crowdfunding Goteo i també dues cooperatives que la van fer servir per recaptar fons pels seus projectes, Ca la Rosa i BitLab.
La xerrada és oberta a tothom que vulgui participar, sobretot les entitats o persones amb una idea d’emprenedoria social que estiguin buscant una forma de finançar-la.
Per inscripció i més informació:
nauvilabesos@bcn.cat
637 757 764
Després d’un any de treball, esforços, implicació i compromís els participants del projecte “transformem el pati en jardí” del programa B-MINCOME 008 DE NOU BARRIS i de B-MINCOME 009 DE SANT ANDREU, finalitzen amb molt bons resultats aconseguits i satisfacció d’haver realitzat molt bon treball!!!!
Durant aquests dotze mesos hem donat un cop de mà a un total de 8 escoles i 1 Ateneu del districte de Nou Barris, i de 12 escoles i 3 centres socials al districte de Sant Andreu per tal de fer que els seus espais exteriors siguin més acollidors i verds. Les nostres actuacions s’han basat principalment en l’aportació de mobiliari a partir de fusta reciclada, ajudant i assessorant els docents i joves per tal de posar en marxa els horts, fent el manteniment de les zones exterior i, inclús, muntant nous espais d’horta escolar i taules de cultiu.
L’impacte a les escoles i espais socials i l’agraïment per part dels centres ha fet que la motivació de l’equip de treball sigues molt bona, com una mena de tàndem treballadors/es-escoles, millorant l’elaboració dels dissenys i l’adequació segons l’espai fins a ser uns veritables professionals.
Com a conclusió podem deduir que els espais verds exteriors són essencials i molt valuosos a les escoles, i més a les grans ciutats, on predomina el ciment per norma general. Per això és que tanquem aquest any de projecte molt satisfetes i amb ganes que les escoles i centres gaudeixin de la llavor que hem posat tots els participants del projecte.
Per últim donar les gràcies a totes les persones que han fet possible aquesta acció.
Us desitgem un molt bon estiu i molta reutilització i brots verds en ell!
Un tercer sector en creixement i que ha d’estar alerta!!! Amb el pas dels anys hi ha hagut un augment considerable del nombre d’entitats dedicades a l’atenció a les persones en diferents àmbits d’intervenció com la inserció laboral, l’atenció domiciliaria, l’acompanyament i/o tutela, el lleure, sensibilització, i un llarg etc. A Catalunya comptem amb 3.138 entitats censades, segons l’informe de resultats de l’any 2018 publicat al Baròmetre de la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, dedicades plenament a aquests àmbits d’intervenció i amb unes dades realment esperançadores perquè el nivell de creixement cada vegada és més gran.
Només l’any passat 87.700 persones es van dedicar professionalment a atendre a altres persones, 367.000 van dedicar part del seu temps a recolzar de forma desinteressada, uns altres 563.000 van fer donacions econòmiques i/o en espècie per donar suport a les entitats, l’índex de socis i sòcies va ser de 559.000, i tot això per aconseguir atendre a 1.584.000 persones. Un 20,99% de la població censada a Catalunya va ser atesa en 2018. Però això a què equival? A què un 6% de la població va estar dedicada a aquestes atencions, tenint en compte només a treballadors/es i voluntaris/es.
Es pot dir que la tasca que fan les persones implicades amb el sector social és de gran qualitat i eficiència només veient els resultats que es publiquen cada any, però del que no trobem gaire són informes sobre les atencions que reben aquestes persones que es dediquen plenament a aquests àmbits, perquè no només ens hem de preocupar de cuidar de les persones que necessiten aquestes atencions sinó que també hem de pensar a cuidar dels que cuiden.
Molts dels treballadors i treballadores d’entitats del tercer sector social, incloent-hi no només als tècnics sinó que també podem incloure al personal administratiu, recursos humans, directiu, etc., de vegades no poden evitar interioritzar situacions viscudes a l’hora d’atendre altres persones, casos que porten molt volum de feina, peticions d’usuaris que de vegades semblen impossibles, tràmits amb organismes i de forma involuntària es generen diversos tipus de preocupacions que es van arrossegant.
Un dels principals problemes és l’estrès que pot derivar en maldecaps, fatiga, desmotivació i és on arribem a patologies com la síndrome de Burnout o més conegut com a síndrome del treballador cremat, entre d’altres. Aquest es defineix com la resposta a l’estrès laboral crònic que afecta aquelles persones que el seu treball té com a centre ajudar i donar suport a altres i la seva prevenció és molt important, no només per part dels empresaris sinó que també es pot treballar des de l’ambient laboral i el companyerisme.
Però no ens centrarem en tota la problemàtica i els seus vessants que poden sorgir d’una mala atenció als treballadors, sinó que parlarem sobre els mecanismes, tècniques i mètodes que ens poden garantir un bon ambient laboral i motivació amb la consegüent eficiència a l’hora de treballar i d’aquesta manera retenir el talent. Un dels mètodes és el Wellbeing que des de fa uns anys ha aparegut a alguns centres de treball.
Aquest nou concepte de Wellbeing, benestar traduït al català, es pot definir com l’estat de satisfacció i tranquil·litat que presenten les persones a través de les bones condiciones mentals i físiques i que no només depenen de les mateixes persones, sinó que també les empreses han de contribuir cuidant als seus treballadors.
Hi ha diferents aspectes que les empreses poden optar a l’hora de cuidar:
Existeixen múltiples opcions que les empreses poden liderar per poder arribar a aquest estat de benestar dels seus treballadors, tant en l’àmbit laboral com el personal.
Cal tenir present que contra més felicitat tinguin els treballadors obtindrem més productivitat i més eficàcia.
Segons informes de l’Observatori EFR hi ha moltes organitzacions que afirmen que els programes de wellbeing tenen un impacte positiu sobre els resultats corporatius i personals i, encara que no existeixen estudis sobre si és un impacte directe o indirecte sobre els resultats, podríem dir que tenen un impacte directe sobre la cultura empresarial de les entitats i sobre el compromís dels seus treballadors.
A Andròmines, per exemple, ja hem començat a implantar un model basat en les persones que conté un Pla d’Igualtat i un Pla de Conciliació que s’aniran desenvolupant sòlidament i esperem que tinguin molt bons resultats; a part s’estan adequant les instal·lacions per oferir uns espais de treball més acollidors i funcionals i comptem amb un sistema Cloud per reduir el presencialisme i facilitar el treball des de qualsevol punt d’accés.
Recordeu que aquesta inversió en benestar serà garantia d’una bona feina, d’uns bons costums i d’una bona satisfacció empresarial.
Enrique Granados
Coordinador d’Administració
Des d’Andròmines ens agrada que ens felicitin i reconeguin la nostra feina i treball ben fet. Amb aquest treball realitzat volem posar de manifest la nostra bona gestió i treball professional. En concret, el passat mes de març vam realitzar un buidatge d’un local sencer a la localitat de Martorelles (Barcelona). El local era una antiga consulta professional i centre estètic. En horari de 8 a 14 h de forma intensiva vam deixar el local totalment buit i net. Amb la particularitat que tot el material del buidatge pot tenir una segona oportunitat i una reutilització que pots trobar objectes de segona mà a la nostra botiga Andròmines del Pol. Ind. De la Ferreria C/. Mecànica cantonada amb C/. Progrés a Montcada i Reixac (Barcelona).
Agraïm les paraules de la nostra clienta Alba Plans per contractar els nostres serveis i donar una segona oportunitat tant als objectes per a la seva reutilització com l’oportunitat a persones d’inserció a treballar i col·laborar amb el nostre projecte social.
Gràcies per les seves paraules.
Aprofitem per recordar que Andròmines realitzem serveis de recollida de mobles, trastos vells i buidatge de pisos a domicili. Contacta amb nosaltres i farem una oferta personalitzada.
Andròmines treballa conjuntament amb la Fundació La Caixa i el CIRE, per tal d’acollir a persones derivades del programa Reincorpora, un programa que ofereix a les persones privades de llibertat l’oportunitat de construir-se un futur diferent i plenament integrat en la societat a través d’itineraris personalitzats.
Avui us expliquem la història d’en Raül, un senyor d’origen dominicà que va arribar a aquest programa amb l’esperança d’aconseguir una feina. Però moltes vegades els objectius a assolir no s’aconsegueixen pel camí més recte, de vegades cal dedicar-li esforç i temps. En Raül va començar, amb il·lusió, una formació de repartidor-xofer; tots pensàvem que un cop finalitzada aquesta formació, tenia moltes possibilitats d’inserir-se a l’empresa on realitzava les pràctiques i això era el que més l’interessava i motivava.
Va realitzar el curs de principi a fi amb molta dedicació i molt compromís, però un cop finalitzat, la feina que li oferien era massa lluny i amb uns horaris que no li permetien compatibilitzar el seu procés d’inserció, així que no li va ser possible inserir-se en aquesta empresa.
Però en Raül no va perdre l’esperança i es va continuar formant. Aquesta vegada es va treure el carnet d’operador de carretons i, alhora, continuava en la recerca de feina amb molta persistència. El resultat no es va fer esperar i de seguida el van trucar per a fer una entrevista com a xofer.
Actualment en Raül està treballant. Potser la formació inicial no li va servir per treballar de manera immediata en aquella empresa, però sí que el va ajudar a conèixer el mercat de treball, a millorar el seu capital competencial, a confiar en ell mateix i a no desaprofitar cap oportunitat laboral. De totes les experiències en podem aprendre.
Felicitats Raül, bona feina!
Andròmines hem assistit a la 6a Trobada de tècniques d’Inserció que organitza Feicat, on la Marta Zaragoza ha fet una molt interessant sessió pràctica d’eines i instruments d’acompanyament amb casos reals. Sempre és molt enriquidor poder compartir experiències, coneixements i dubtes amb altres companys que també treballen a empreses d’inserció.
Durant la sessió vam practicar les Tècniques i eines d’acompanyament a les persones en procés de definició i execució del seu projecte professional per competències.
Es va plantejar una sessió dinàmica i participativa, escollint un cas real que estiguessin acompanyant i ens interessi treballar-hi, ens van demanar una breu anàlisi de la seva ocupabilitat (identificant els factors de l’entorn, personals i competencials claus que incideixen de forma positiva o suposen una limitació a l’accés al mercat laboral o a la millora de la seva situació professional).
Els objectius de la sessió eren:
– Conèixer i practicar amb les tècniques per ajudar a definir tots els elements clau d’un projecte professional i compartir diferents estratègies als obstacles.
– Conèixer i practicar amb les tècniques per definir i executar un pla de millora
– Mètodes, recursos i tècniques per posar en valor els punts forts del projecte professional i visibilitzar-los al mercat.
Un any més ha estat tot un èxit!!
El dilluns 18 de març Andròmines va col·laborar a l’IES Doctor Puigvert per tal de fer una xerrada dins el projecte «Col·laborant amb el territori: alternatives des de l’economia social i solidària» a alumnes de 3er d’ESO. En aquestes sessions formatives s’intenta incloure experiències properes (iniciatives d’ESS del territori) per tal d’apropar la realitat d’aquest model d’economia al mateix entorn de l’alumnat.
Vam explicar quins van ser els orígens d’Andròmines, quins són els serveis que oferim tant com Associació com per EI i quins projectes gestionem, sempre des del marc de l’economia social i solidària, i sense perdre de vista els dos objectius d’Andròmines: Acompanyar a la inserció de persones en risc d’exclusió social i vetllar pel medi ambient tot fomentant i promovent el reciclatge, la reutilització i la sostenibilitat.
Sabies que la indústria de la moda genera més gasos d’efecte hivernacle que tots els vols internacionals i el transport marítim sumats? A més, els colors llampants, les impressions en tela i les purpurines s’aconsegueixen amb productes químics que són tòxics per la salut humana. És per aquest motiu que la indústria tèxtil és la segona més contaminant del planeta, després de l’agricultura (perquè fa referència a l’aigua).
El polièster com a material és una de les teles més emprades en la roba, però quan aquestes peces de roba es renten a una rentadora el polièster deixa anar microfibres que acaben contaminant els nostres oceans.
És millor comprar roba 100% cotó? Per la nostra pell segur que sí, però tampoc és la solució doncs el cultiu de cotó requereix nivells elevats d’aigua i pesticides per a que sigui rentable.
Llavors, què podem fer??? Baixa el ritme!! Tria roba de millor qualitat, que duri més temps, arregla-la quan sigui necessari i, quan ja no sigui possible, dóna-la a un contenidor de #Roba Amiga.
Compra roba de segona mà, hi podràs trobar coses molt interessants i sovint a un preu molt raonable!
Dia del #ConsumResponsable, tu hi tens molt a dir.
Font: Medi Ambient ONU