Videoconferències a presons un camí en la lluita de l’escletxa digital

Videoconferències a presons un camí en la lluita de l’escletxa digital

Acció social Actualitat

Arran de la crisi per la COVID-19, a presons es van introduir les videoconferències perquè els interns i les internes es puguin comunicar amb les famílies. Andròmines com a part del programa Alfadigital vam rebre la demanda d’acompanyar d’una manera segura la instal·lació i suport en l’acompanyament a educadors i als mateixos interns/es. Hem de dir que no podíem estar més contentes en fer aquest apropament entre un món moltes vegades oblidat i restringit dins del nostre món. Com a societat estàvem i estem patint una crisi que moltes vegades no ens permet una comunicació humana. En aquest cas i gràcies al treball en conjunt amb el Departament de Justícia i el Tercer Sector vam saber reaccionar ràpidament i apropant situacions molt difícils i més en aquells primers moments de la pandèmia.

Comunicació familiar

Una part important de les comunicacions es van canalitzar a través dels ordinadors dels Punts Omnia, fent servir la plataforma Jitsi. Ha estat una experiència molt enriquidora en primer lloc per les persones que van poder contactar amb les seves famílies. En aquest camp s’obren unes possibilitats que hem de continuar aprofundint i que tenen a veure amb la vivència i l’experimentació de les relacions familiars i la possibilitat d’exercir alguns dels rols familiars de les persones.

Especialment destacat han estat els casos en què les persones eren estrangeres i no havien vist les seves famílies des de feia molt de temps. En aquests casos les videoconferències els permetia a més d’un important estalvi econòmic, ja que no havien de pagar la trucada telefònica, poder tenir una comunicació en la qual s’afegia un plus: veure’s mútuament amb els seus éssers estimats, poder reconèixer espais, llocs, persones. Aquests usos de les videoconferències s’han de mantenir i s’han de continuar aprofundint les seves possibilitats en el procés de la desescalada i en la “nova normalitat”.

Comunicació interna i integració al món extern.

Però en paral·lel, les videoconferències s’han anat incorporant també en el camp professional i s’han començat a fer experiències que estan estenent els seus usos més enllà de les comunicacions interpersonals.

En diferents centres s’estan fent servir les videoconferències per fer reunions entre professionals que es troben en llocs físics diferents; han permès que professionals que per raons de les restriccions no podien accedir als centres poguessin continuar desenvolupant part de les seves funcions com és el cas dels mestres i educadores que fan tutories per aquest mitjà; han possibilitat que professionals dels centres participessin en activitats formatives, com per exemple els webinars dels CEJFE amb mitjans adequats i amb qualitat; també han servit perquè professionals externs puguin fer atencions d’interns que es troben als centres, entre d’altres.

Aquestes experiències que han anat sorgint, algunes espontàniament, d’altres incentivades institucionalment, permeten albirar un ampli ventall de possibilitats de les videoconferències a presons. Possibilitats que entre totes i tots hem d’anar fent créixer i omplint de continguts.

Una nova era

És una nova era, l’era de les presons més connectades al món, que reforçarà i enriquirà les possibilitats de participació de la comunitat i en la comunitat.

Des d’Andròmines volem agrair al Secretari de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima, Sr. Amand Calderó i Montfort, i al personal tècnic, per haver-nos convidat a participar en aquells primers moment en el qual per nosaltres va ser de les primeres accions de comunicació segura entre l’exterior i un centre penitenciari. A la vegada agrair molt sincerament el guardó que rebem avui pel reconeixement al treball fet, l’esforç i la implicació que vam fer com Entitat durant el confinament dins dels centres penitenciaris. Van ser moments molt difícils, però amb la implicació de la Secretaria, dels mateixos centres, vam poder oferir el manteniment de drets de comunicació.

Felicitar també a les companyes que avui han rebut junt amb nosaltres el reconeixement a la feina feta: a la Orquestra Simfonica del Vallès, Creación Positiva, a l’Àrea de reparació i Atenció a la victima (DGEPCJJ), a Sara Anés Olveras cap de secció de tramitació de Serveis Socials (DGEPCJJ) i al Canal  Olímpic per ser avui també mereixedores de la feina que fan per l’atenció als interns i internes i per la seva predisposició a atendre als TBC.

Encara queda molta reflexió i acció, però ens motiva molt que sigui, com sempre, en conjunt amb el gran treball intens de voluntariat dins dels centres, Entitats i Administració, continuarem caminant cap a un Món més integrat i Just.

Guardó videoconferències

Un curs a distància sense tecnologia

Un curs a distància sense tecnologia

Actualitat

Un dels impactes més invisibles d’aquesta crisi de la COVID ha estat la gran quantitat de famílies i joves i adolescents que es van veure, d’un dia per l’altre, tancats a casa i havent de seguir el curs a distància sense comptar amb suficients ordinadors o aparells tecnològics perquè tota la família poguessin desenvolupar les seves tasques amb la màxima normalitat possible.

Una unió d’esforços

Durant aquests mesos de crisi a Andròmines hem enfocat tots els nostres esforços i recursos en dotar d’ordinadors i tauletes a totes aquelles persones, famílies i entitats que no en tenien per a poder seguir les classes o per estar en contacte amb els seus familiars.

Han estat mesos molt intensos de coordinació entre diferents agents i de treball en xarxa, però treball en xarxa del de veritat: tothom posant el millor de si mateix per a pensar quina era la millor manera d’arribar al nombre més gran de persones possible i fer-ho de la millor manera possible. S’han mogut contactes, recursos, equips, s’han generat idees, s’han avaluat i repensat mil maneres de fer possible el que, a priori, semblava impossible. Podem dir que tothom hi ha posat tota la carn a la graella, ni una sola persona no ha posat el millor de si mateixa i des de la seva especialitat per poder aconseguir un objectiu comú: oferir l’oportunitat de continuar amb els estudis a totes aquelles persones que s’havien quedat sense accés a un ordinador.

Així, amb l’ajuda de moltes persones, entitats i organitzacions, cada una d’elles aportant el que millor pot o sap fer, hem aconseguit arribar a 378 famílies, 1.425 infants i 1,465 adolescents, i hem fet possible recuperar més de 2Tn de residus perillosos.

Però no ho hem fet soles: 82 Agents col·laboradors

Entitats donants:

  • Agència de Residus de Catalunya
  • Banc de Recursos
  • Nestlé España
  • Audio-Echnica iberia
  • Catalana Occident

Entitats receptores:

  • 67 Centres residencials de menors (CRAEs)
  • Col·legi de Metges de Barcelona
  • Institut Gabriela Mistral
  • Fundació Sant Joan de Déu
  • Fundació Trabor
  • Xarxa d’ajuda mútua del Poble Sec

Entitats col·laboradores:

  • Eways
  • Consell de Cambres de Catalunya
  • Consell per la República
  • Guanyem-hi tots! de FederacióVoluntariat Social
  • Juvanteny Fundació
  • DGAIA

Moltes gràcies de tot cor a totes per a fer-ho possible. Sense vosaltres no ens n’haguérem sortit i, a més, hem après molt en aquest camí. Continuarem lluitant per garantir la igualtat d’oportunitats de totes les persones i perquè l’escletxa digital sigui cada dia menys escletxa.

Fer visible l’invisible

Estem fermament convençudes que s’ha fet visible la gran desigualtat en què vivim com a societat. Les persones més vulnerables han estat les que més ràpidament s’han vist impactades en aquesta crisi i nosaltres ens neguem a què aquesta sigui la “nova normalitat”. Ens neguem a què sigui normal que més de 3.260 infants i joves no puguin continuar els seus estudis perquè no disposen dels mitjans necessaris i que ningú no prengui mesures. Ens neguem a què milers de famílies no tinguin prou aliments per a passar els dies, perquè s’han quedat a l’atur i les prestacions no arriben.

Això no és normal, ens neguem a normalitzar-ho, i des d’aquí seguirem treballant perquè aquesta no sigui la nova normalitat. Que la gent no tingui ordinador a casa o no tingui les necessitats bàsiques cobertes, i que siguin les entitats i la solidaritat humana la que hi hagi de donar resposta a aquesta situació d’emergència, no ha de ser normal. Des d’Andròmines ens trobareu treballant perquè tothom tingui les mateixes oportunitats davant d’una situació d’adversitat.

Continuem!

Petit homenatge a la meva àvia

Petit homenatge a la meva àvia

Acció social

Deixeu-me que com a introducció us faci una petita confessió autobiogràfica, cap a finals dels anys 60, la meva àvia que provenia d’un petit poble d’Extremadura, va arribar a Catalunya i la seva primera feina va ser al servei domèstic. El primer dia de feina va trobar a la cuina a un home netejant els plats, la seva sorpresa va ser doble, primer per veure un home fent aquesta tasca i segon perquè l’home que estava fent això era el propietari de la casa, qui l’havia contractat a ella, justament, per rentar els plats.

Trencar els rols

La meva àvia venia d’un lloc on cada gènere tenia uns rols molt definits: la dona s’encarregava de les tasques domèstiques, de la cura dels fills i d’ajudar a les tasques del camp i els homes únicament de treballar al camp.

Tot i el canvi de vida que va suposar deixar un entorn agrícola per un altre d’industrialitzat, ella va continuar assumint els mateixos rols (treballadora per compte aliena, cura de la casa, dels nens, etc…).

És difícil trencar amb tot això quan és el que t’han ensenyat de petita, el que sempre has vist a casa; això sí, ella tenia molt clar que els seus fills no creixerien amb aquests prejudicis, fomentaria la igualtat entre ells.

Crec que com la meva àvia, moltes dones en silenci van començar a plantar la llavor per tal de començar a caminar cap a un món més igualitari.

El dia de la dona és un homenatge

Si ara algú em fa la pregunta: què significa per tu el dia de la dona? Sense pensar-ho els hi diria que per mi és un homenatge a totes aquelles dones que en silenci i mitjançant l’educació en la igualtat van començar a caminar cap a la igualtat de gènere, sense fer grans gestos, sense tenir visibilitat, actuant en àmbits reduïts com el familiar.

Això sí, sense deixar de banda a totes aquelles dones que van lluitar públicament per la igualtat de gènere i van fer visible aquesta desigualtat, i també la seva força. Aquesta força que any rere any fa omplir els carrers de les ciutats per recordar-nos, per denunciar que encara hi ha molt a fer, que encara hi ha desigualtat expressada com a discriminació sexual.

I per què no cada dia? Ens queda molt per fer

També és veritat que no m’agrada massa el fet de triar un dia a l’any com a dia reivindicatiu, ja que al meu parer es corre el risc de caure en el costum, l’hàbit, perdent així la essència reivindicativa, transgressora, de denúncia. Vull dir, arribarà un dia, i més actualment, que ens acostumarem a que cada 8 de Març és el dia de la dona, igual que el 3 de desembre es el dia de les persones amb discapacitat o el 5 de Juny es el dia mundial del medi ambient.

Per donar-li una major visibilitat podríem parlar de realitzar la setmana de la dona igual que fem la setmana del medi ambient per exemple, i més quan en els últims anys les dades no són gens esperançadores, produint-se una forta frenada de la reducció de les desigualtats de gènere

Actualment hi ha menys dones en càrrecs directius que al 2015 passen d’un 36 % a un 31%, i el mateix passa amb la presencia de dones en juntes directives d’entitats civils com ara col·legis professionals, sindicats i patronals, hi ha menys catedràtiques a les universitats, etc…

Si anem a l’àmbit familiar, els homes dediquen el 92% menys de minuts a la llar i a la família que les dones.

Aquestes dades ja són prou alarmants però encara ho són més si ho fem en termes dels futurs nínxols d’ocupació, la majoria d’ells lligats a les TIC i on per exemple a les carreres d’enginyeria tan sols un 17% son dones i només un 28% de dones treballen en empreses TIC.

L’escletxa salarial entre dones i homes és del 23,4%, és a dir, les dones cobren una mitjana de 6.000€ menys a l’any; i si parlem de pensions, segons un estudi de Gener del 2019 publicat per la Taula del Tercer Sector, les dones cobren de mitjana un 34 % menys de pensió que els homes i això té el seu origen en qüestions socioculturals ja que han treballat menys que els homes i en feines més mal retribuïdes. +info

Un cami per seguir

Actualment s’estan fent més canvis com a conseqüència de la pressió social que no pas de polítiques realitzades en aquest sentit, com és el cas de la presència de dones a consells d’administració d’empreses on ha passat en els últims 12 anys d’un 4% a un 20%, però tot i això encara és insuficient si es té en compte que es necessitaria un 30% per tal de tenir poder de decisió real.

A mode de síntesis, diria que el 8 de Març dia de la dona hauria de ser un dia reivindicatiu, un dia de denúncia de totes aquestes desigualtats, de fer-les visibles, però cada dia hauria de ser el dia de la dona perquè encara queda molt a fer, cada dia s’ha de treballar per tal de reduir aquestes desigualtats, i la millor manera seria amb una aposta clara per part dels governs de realitzar polítiques que tinguessin un gran impacte a l’àmbit educatiu, social i empresarial.

Xavier Gonzalez
Tècnic d’Inserció – Prospecció

Portem la reparació a les escoles!

Portem la reparació a les escoles!

Actualitat

Durant els dies 10 i 11 de desembre hem realitzat una proba pilot del projecte Endolla’t al Medi a l’escola Súnion gràcies al suport de l’Ajuntament de Barcelona.

Fa temps que creiem en la importancia de fer conèixer als joves nocions per a poder reparar els seus telèfons mòbils, i quina millor manera de fer-ho que directament des de les classes de tecnologia. Per això un total de 120 joves de 2on d’ESO han participat d’aquests tallers pràctics i han pogut aprendre des de què és l’obsolescència programada fins a com allargar la vida útil dels seus dispositius i les parts que el formen.

L’any vinent volem continuar apostant per aquest programa, que s’emmarca en l’Estratègia Residu Zero de l’Ajuntament de Barcelona, i ampliar la proba pilot a més escoles participants. Us hi apunteu?

Quan la Formació es converteix en una opció per accedir al Mercat de Treball

Quan la Formació es converteix en una opció per accedir al Mercat de Treball

Actualitat

 

Aquesta és la història d’una persona que ha trobat, en les formacions que ofereix el programa Incorpora, la possibilitat de millorar la seva qualitat de vida i la de la seva família.

L’Olamide, de nacionalitat Nigeriana, va arribar a nosaltres amb l’esperança d’aconseguir una feina, ja que es trobava en situació d’atur des de feia una llarga temporada. D’ençà que va arribar a Barcelona ha tingut una actitud molt positiva i és molt conscient que la formació és una part molt important per accedir a un lloc de treball. Així que no ha perdut el temps i pel seu compte ha fet formacions d’informàtica bàsica, de castellà i de català. Només li calia realitzar una formació específica que li servís per millorar la seva ocupabilitat.

Tot i haver estudiat català i castellà, la seva fluïdesa verbal no és tan elevada com per defensar correctament la seva candidatura en una entrevista de feina. Aquesta dificultat unida a la manca d’una formació especialitzadora, van fer que mostrés interès per les formacions que ofereix el Programa Incorpora de LaCaixa. Veient el seu perfil laboral, li vam plantejar la possibilitat de realitzar la formació d’Auxiliar de Neteja d’Hospitals i CAPs. L’Olamide va veure en aquesta formació una alternativa a la recerca de feina que estava fent fins al moment. Malgrat el sacrifici que va haver de fer per conciliar vida familiar, economia familiar i formació, es va mantenir constant fins al final, demostrant que tenia actitud, responsabilitat i interès pel lloc de treball.

Aquest esforç va tenir la seva recompensa. Actualment està treballant a un dels Centres d’Atenció Primària de Barcelona que gestiona una reconeguda empresa de serveis que va consensuar la formació amb Andròmines.

La formació específica: una opció per millorar l’ocupabilitat de les persones

Com l’Olamide, moltes persones, sobretot aquelles amb dificultats per defensar la seva candidatura davant d’una entrevista, han trobat en aquestes formacions una opció que li facilita l’accés al mercat de treball. Aquest ha sigut el cas dels 15 alumnes, companys de l’Olamide, que han aconseguit un lloc de feina un cop finalitzada la formació d’Auxiliar de Neteja. L’empresa on han fet les pràctiques, ha pogut veure com treballen, els ha conegut i han vist que són bons professionals. Informació que ha estat suficient per oferir-los un lloc de treball, sense haver de passar per cap entrevista.

Nom del Beneficirari: Olamide Oladipupo Felicitats Olamide per la teva tenacitat!!!

Primer balanç de la  #EWWR2019 i el que queda per venir 😀

Primer balanç de la #EWWR2019 i el que queda per venir 😀

Actualitat

Ja estem a l’equador de la Setmana Europea de Prevenció de Residus. Des d’Andròmines fem una valoració molt positiva. La ciutadania està responent amb molt d’èxit i es mostra molt participativa. Cada cop som més conscients que ens cal un consum responsable i mesures per evitar el canvi climàtic, i tot passa per la prevenció dels residus.

A data d’avui ja hem realitzat les següents activitats:

• Taller de reparació i reutilització de mòbils, tauletes i petit electrodomèstic a Torre La Sagrera. Amb èxit de participació i aprenent sobre consells útils pel manteniment i conservació dels nostres terminals.

• En relació amb la campanya reutilitzar més, tirar menys les xifres són 395 kg venuts d’articles de tota mena, des de roba, mobiliari, aparells elèctrics, etc.

Contra el canvi climàtic jo reutilitzo, i tu? Gràcies als nostres clients hem rebut 29 kg d’entrades de passiu. Principalment donacions de roba de “Second Hand”.

A tot això ens han visitat a la nostra botiga d’objectes reutilitzats a Montcada i Reixac un total de 113 clients interessats en la compra d’objectes reutilitzats.

Però això no s’acaba, encara queda setmana i activitats per realitzar. Et recordem que la botiga  continua oberta en horari de 10 h a 14 h i de 16 h a 19 h a Montcada i Reixac. I si encara vols més, reservat a l’agenda les següents dates:

• Dijous 21 de novembre a les 17 h a la Nau Vila Besòs. Taller decoració de la festa de cap d’any amb materials reutilitzats.

• Divendres 22 de novembre. Participa en el nostre “Burillató” una recollida massiva de burilles. Us hi esperem a Gran de Sant Andreu amb Fabra i Puig.   

Us esperem? No pots deixar l’oportunitat de participar en la Setmana Europea de Prevenció de Residus. 😀

Donacions de materials

Donacions de materials

Donacions de materials

La Nau Vila Besòs acull diferents materials de fires grans de Barcelona per redistribuir-los entre les entitats que els necessitin. Tot va començar amb la participació en el projecte Donation Room, que era vinculat al Mobile World Congrés, i que després van arribar materials de Construmat i Gastro Fira. I ens seguiran arribant més.

D’aquesta manera, l’equipament i les entitats contribueixen amb esdeveniments més sostenibles i amb la prevenció i reducció de residus.

El planeta agraeix! 😀🌱

Podeu trobar aquí el material disponible per donacions. 👉🏼. Inventari magatzem donacions disponibles

I podeu escriure’ns amb les dades de la teva entitat per si vols saber quan ens arribaran nous materials: nauvilabesos@bcn.cat.

QUI PARLA DE LES BURILLES?

QUI PARLA DE LES BURILLES?

Medi ambient Sensibilització ambiental

El problema del plàstic ja està a l’ordre del dia: actualment en sentim a parlar gairebé a tot arreu. Igualment, la necessitat de lluitar contra el canvi climàtic comença a aparèixer a les agendes de moltes entitats amb un discurs potent que a poc a poc va agafant força. L’aflorament d’aquestes problemàtiques està contribuint a posar el focus en les iniciatives i mesures a favor de la reducció de residus especialment els d’un sol ús, als supermercats, per exemple.

Però qui parla de les burilles del cigarret? Som conscients del que suposa el simple gest de llençar una punta de cigarret a terra?

Dels 6 bilions de cigarrets que es fumen cada any al món, 4,5 bilions de puntes acaben a terra o en espais naturals com rius o platges. La punta del cigarret és el primer residu en el rànquing de deixalles del món; supera bosses de plàstic, envasos, papers, xarxes de pescadors, etc. A més, comporta uns impactes devastadors per al medi ambient i la salut, a banda de la brutícia que provoca al carrer. Una sola punta ocasiona una greu contaminació al sòl, l’aigua i l’aire, escampant fins a 70 elements tòxics, radioactius i cancerígens. La majoria de burilles són fetes d’acetat de cel·lulosa, un plàstic no biodegradable que triga una mitjana de 10 anys a desintegrar-se.

Llençar les burilles a terra s’ha convertit en una actitud socialment acceptada i fins i tot normalitzada, tant per les persones fumadores com per la resta de la ciutadania. Ens escandalitzem si veiem algú llençar una ampolla a terra, però ni ens immutem quan la persona que tenim davant, sigui coneguda o no, acaba el seu ritual desprenent-se de la punta del cigarret i abandonant-la a l’espai públic.

Quan vam deixar de tractar les burilles de cigarret igual com la resta de residus? Per què el gest automàtic de llençar una burilla a terra passa desapercebut, quan es tracta d’un acte d’irresponsabilitat cívica i mediambiental important? Tots i totes volem i esperem un futur ètic, just i sostenible: alguns expectants, d’altres de manera activa i participativa. Per insignificants que semblin, les puntes de cigarret també fan perillar aquest futur que desitgem.

Encara que de moment el lloc apropiat per dipositar les puntes de cigarret és el contenidor gris, Andròmines creiem que és urgent lluitar per aconseguir el reciclatge i la recollida selectiva de burilles, tal com es fa amb els envasos i les piles. De fet, coneixem iniciatives que funcionen en altres països de la Unió Europea, com per exemple a França, on Me-Go! està aconseguint recuperar l’acetat de cel·lulosa per fer-ne cendrers.

Nosaltres des del 2018 estem investigant la viabilitat de reutilitzar els filtres i donar-los una segona vida amb l’Estudi pilot de recollida, neteja i transformació industrialitzada de les burilles de cigarret, conjuntament amb Deriva 360°.

Per continuar aquesta recerca, necessitem recollir el màxim nombre de burilles possibles. El 22 de novembre hem organitzat una Burillató a les 16 h al carrer Gran de Sant Andreu.

Ens ajudes? T’hi esperem!

El taller de mobiliari amb palets va ser territori de dones

El taller de mobiliari amb palets va ser territori de dones

Actualitat

Eren femenines les mans que van aconseguir produir tamborets, una calaixera i una caixa de fruites a activitat gratuïta de La Nau Vila Besòs

El primer taller de mobiliari amb palets de La Nau Vila Besòs va trencar amb el mite que les eines són territori d’homes. Totes les participants eren dones amb moltes ganes d’aprendre i d’aconseguir produir un moble.

El millor és poder veure amb els nostres propis ulls una petita peça que ens ha facilitat els companys de beteve, com van aprofitar-los la Marisa Gerardi i l’Elisenda Solà. També trobaràs una explicació molt complerta de la missió de la Nau Vila Besòs per part de la nostra companya Patrícia Burgos, dinamitzadora de l’espai.

El resultat del taller gratuït dels dos matins del 21 i 22 d’octubre van ser dos bancs, una calaixera amb prestatges i una caixa de fruites. Les dones que van assistir a la formació van poder tornar a casa amb el fruit del seu aprenentatge.

L’activitat de La Nau Vila Besòs tenia com a objectiu treballar amb la ciutadania del Districte de Sant Andreu la importància de la reutilització, que repercuteix en prevenció de residus.

El taller va en línia amb una de les missions principals de La Nau Vila Besòs, gestionada per Andròmines, que és la de promoure pràctiques que respectin el medi ambient i a la vegada enforteixin el teixit social.

La Nau Vila Besòs és un equipament municipal de Sant Andreu ubicat al Polígon de Bon Pastor que ofereix a les entitats no lucratives del Districte espais de magatzem, treball i reunió. A més, aquest semestre està oferint diferents tipus de formació oberts a tota la ciutadania.

Més Informació: ℹ️

La Nau Vila Besòs

637 757 764

Ptge. del Torrent d’Estadella, 11

08030 Barcelona 

La dona i la seva visibilització a Brians II

La dona i la seva visibilització a Brians II

Actualitat

El dia 28 de març, en el mes de la dona i en el marc del treball en polítiques de gènere, es va celebrar una trobada peculiar en el Centre Penitenciari Brians II.

Organitzat pel mòdul 11, amb la col·laboració de la jurista del mòdul, Silvia i per la nostra dinamitzadora digital al centre, Carla Benzano.

Aquesta trobada va estar composta per diversos components de la lluita per la igualtat de gènere, en primer lloc, ens ha acompanyat Chantal, donant llum sobre un tema que tots coneixem, els estereotips, però no per coneguts, assumits ni revertits, ella ens va captivar amb la seva candidesa i simpatia, fent visibles les invisibilitzades i normalitzades mals costums.

En segon lloc, de la mà de Mar entrem en el món laboral, paralitzant-nos amb números que ens bufetegen i ens obren de bat a bat els ulls, revelant l’enorme bretxa per la qual tots hem de treballar perquè desaparegui. Mar, amb el seu sentit de l’humor, el seu carisma i les seves paraules, ens embolica en un vertigen de realitat i esperança, deixant-nos inevitablement implicats en la causa.

Finalment, en representació de AHIGE (Associació d’homes per la igualtat de gènere) ens va acompanyar Jordi i Antonio, ells i la seva singular visió del que significa ser un home en aquest segle XXI, amb consciència de desigualtat i fent veure que aquest lloc de privilegi que ocupen els homes, inexorablement es gira en contra de tots i totes.

La sensibilitat d’Antonio i la motivació de Jordi ens han demostrat que el canvi és possible i que els homes necessiten deixar enrere aquest dur rol que vénen complint des de tots els temps, generant res més que injustícia i separació entre semblants.

Ens agradaria esmentar també el treball incansable, generós i implicat dels integrants del mòdul 11 que, amb la seva perseverança i entusiasme contagiós, fan de cada idea una festa d’aprenentatge, reflexió i trobada.