Una crida a l’acció per La Dignitat De Sobres

Som moltes entitats les que lluitem contra el malbaratament alimentari i contra les situacions d’exclusió social en què viu gran part de la societat.

A Andròmines ens sumem a la lluita contra l’exclusió social a través de l’acompanyament a la inserció laboral de persones vulnerables. Duem a terme un programa on les persones participants realitzen itineraris d’inserció personals i, alhora, reben aliments. Aquests aliments milloren la cobertura de les seves necessitats bàsiques i els permet fer un millor procés de recerca de feina.

També treballem per evitar el malbaratament que es produeix en tota la cadena de producció, distribució i consum d’aliments. Ho fem redirigint aquells aliments que acabarien a les escombraries de manera que els puguin aprofitar persones que es troben en situacions de carència econòmica.

Què hem après sobre el malbaratament alimentari?

El malbaratament alimentari és un problema ètic, econòmic, social i ambiental. És inacceptable que mentre un 11% de la població mundial pateix desnutrició, existeixin aliments que no es consumeixen.

Espanya és el setè país de la Unió Europea que més menjar malbarata (7,7 milions de tones a l’any) segons les dades del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació. Això seria l’equivalent a llençar a la brossa 3.000 milions d’euros cada any.

Per evitar aquest malbaratament és necessari que s’abordi la problemàtica a tota la cadena de producció, distribució i consum. Cal mencionar, però, que a Europa el malbaratament es concentra majorment en el consumidor final, on el 53% de tot el malbaratament es realitza a casa. Indubtablement, molt d’aquest malbaratament és causat per fases prèvies de la cadena alimentària. És per això, que és necessari impulsar una legislació a tots els nivells, des de la seva producció fins al consumidor final.

En aquest sentit, les mesures en l’àmbit europeu haurien d’adoptar una visió més integral del malbaratament alimentari que cobreixi tot el sistema i no només el seu consum final.

Campanya contra el malbaratament alimentari

El 26 de gener, coincidint amb el dia de l’educació ambiental i amb el suport de l’Agència de Residus de Catalunya, Andròmines va llançar la campanya Dignitat de sobres. L’objectiu era lluitar per la dignificació dels aliments descartats en la cadena de producció, distribució i consum però que compleixen totes les garanties sanitàries pel consum humà.

Durant aquests anys hem vist com es descarten aliments per diferents motius:

No compleixen els estàndards de mida i color.
Una mala logística.
Estimació de vendes incorrectes.
Confusió entre data de consum preferent i data de caducitat, etc.

Això fa que cada dia es llencin a les escombraries tones d’aliments aptes pel consum humà. Per això a Andròmines lluitem per redirigir l’excedent a les persones usuàries del programa una Mossegada a l’exclusió. Quins beneficis volem aconseguir?

Els col·lectius en risc d’exclusió social i el malbaratament alimentari

Tot i que la prioritat és evitar el malbaratament alimentari, un cop generat, cal aplicar mesures per donar sortida a aquest aliment que no ha estat consumit.

Des d’Andròmines redirigim aliments descartats i els oferim a col·lectius en risc d’exclusió social que formen part de programes d’inserció sociolaboral. D’aquesta manera ajudem a pal·liar la quantitat de residus generats i la situació econòmica i social de diferents col·lectius.

Però com veuen els col·lectius en risc d’exclusió social aquesta donació d’aliments?

La majoria de vegades associem les sobres d’aliments amb mala qualitat o aliments en mal estat. Tot i això, la gran majoria dels aliments que acaben a la brossa compleixen les normatives sanitàries amb la mateixa qualitat que els aliments que sí que consumim.

Són dignes els aliments sobrers que redirigim a col·lectius en risc d’exclusió social?

La resposta és rotundament sí, ja que ens assegurem complir amb totes les mesures de seguretat alimentaria. El problema està en la nostra percepció en menjar aliment que ha estat descartat en algun pas de la cadena de producció, distribució i consum i que es distribueix de forma gratuïta als col·lectius en risc d’exclusió social.

Com podem aconseguir menjar en bon estat de forma gratuïta?

Això és només possible amb la col·laboració de productors, distribuïdors, consumidors que volen que aquest menjar no acabi a les escombraries, d’entitats, tècnics i voluntaris que s’esforcen per donar una sortida digna a aquests aliments i de persones en risc d’exclusió social que ens ajuden a pal·liar els impactes ambientals, socials i econòmics que provoca el malbaratament alimentari.

Hem elaborat una anàlisi per veure quines són les millors maneres de reduir el malbaratament en famílies receptores. És per això, que la campanya Dignitat de Sobres també ha creat un canal a través d’un grup de whatsapp amb les persones usuàries de la Mossegada. Volem donar idees de com cuinar i acompanyar perquè interaccionin entre elles i s’ajudin per no malbaratar el menjar donat. Hem posat en marxa tallers per evitar el malbaratament alimentari i per ensenyar diferents opcions de cuina amb el menjar de temporada. També mostrem tècniques per allargar la durada dels aliments (vinagreta, escabetx, chutney, etc.). Per l’elaboració d’aquests tallers hem fet diverses enquestes a les persones usuàries amb l’objectiu d’adaptar-los a les seves necessitats.

Vols treure el nas a un dels nostres tallers?

Distribució d’aliments per persones en risc d’exclusió social

Andròmines fa anys que recupera aliments i els ofereix a persones en risc d’exclusió social que realitzen un procés d’inserció sociolaboral.

A través de la nostra experiència hem vist que una bona organització interna és vital per no generar malbaratament alimentari en la distribució d’aquests aliments. És per això que dins de la campanya també hem elaborat una guia per a persones tècniques i voluntàries que entreguen aliments per evitar el malbaratament que es pugui generar en la recepció i donació d’aliments. També hem preparat un taller per a tècniques i voluntàries per les entitats que vegin la necessitat de formar-los per disminuir el malbaratament alimentari generat en la donació i un díptic informatiu per les persones usuàries de la nostra entitat o d’altres.

L’elaboració d’aquesta campanya ha estat possible gràcies a la col·laboració d’un comitè d’experts que ens ha guiat amb l’enfocament i el material de la campanya, format, entre d’altres, per l’Agència de Salut Pública de Catalunya, Banc de Recursos, Càritas, Banc dels aliments, Espigoladors i Rezero.

I jo, què puc fer?

Si vols ajudar a Andròmines a reduir el malbaratament alimentari i lluitar contra l’exclusió social t’oferim diferents respostes segons si ets empresa, centre educatiu, entitat o ciutadania.

Empresa o centre educatiu: podem recollir i gestionar l’excedent alimentari mentre ajusteu les racions.
Oferim diferents tallers si sou una entitat social que es dedica a l’entrega d’aliments o que voleu treballar el valor dels aliments.
Si ets un/a ciutadà/na, oferim tallers oberts a la ciutadania o pots fer-te voluntari/a.

Comptem amb tu!!!

LES DONES D’ANDRÒMINES I LA ECONOMIA FEMINISTA

per admin Acció social Actualitat

Andròmines avui volem posar en valor i fer protagonistes a totes aquelles dones que, en el seu dia a dia, són un exemple de lluita per fer un món millor i més inclusiu i just per a totes. Són dones que, amb el seu exemple i dedicació, sense demanar protagonisme (fins i tot fugint d’ell), ens ensenyen a cuidar, acompanyar, teixir, cuinar, reparar… cadascuna en la seva diversitat, amb saviesa pròpia i la seva força interna. En Andròmines som 23 dones, i avui visibilitzem l’enorme treball de 3 dones que cada dia tiren endavant els seus projectes amb moltes hores d’esforç:

María Jesús, responsable de la nostra botiga de Montcada i Reixac, treballadora incansable, sempre pendent de fills, nets, germans i tota la seva extensa família. Ha sabut superar grans obstacles amb un somriure i sempre amb paraules amables. Especialista a reutilitzar tot el que aparentment no ho és.

Cintia, a càrrec de la nau de reutilització del Bon Pastor, liderant un projecte complex en un sector molt masculinizat. L’atenció al detall i l’energia més inesgotable de tot el Bon Pastor. Gràcies a ella, una nau industrial és un lloc una mica més acollidor.

Miriam, la veu que atén en Andròmines. Responsable, tenaç i amable. Sempre al peu del canó per a trobar la resposta adequada a tots els dubtes possibles que pugui tenir una persona o una empresa.

La Sofia és alegre, dinàmica i xerraire, sempre disposada a donar un cop de mà a qui ho necessiti, a la botiga, al magatzem o a la deixalleria. Amb les seves ganes de treballar i la seva polivalència s’ha guanyat l’afecte de tot Andròmines en molt poc temps.

Quatre testimonis d’Andròmines

En Andròmines entenem l’economia feminista com una economia en la qual totes tenim espai i cabuda.

Maria Jesús, Cintia, Sofia i Miriam són només 4 exemples de les múltiples dones que, amb el seu esforç diari, fan possible que Andròmines lluiti contra l’exclusió des de la dignitat i la igualtat d’oportunitats de les persones i també pugui protegir el medi ambient des de la defensa de l’entorn i la sostenibilitat. Sense cuidar de totes les persones que dediquen el seu esforç laboral en Andròmines, no seria possible aconseguir la nostra raó de ser. Tractem de cuidar i de cuidar-nos. Aquesta és la nostra mirada cap a l’economia feminista.

Però… Com ho fem? Quins programes ens permeten afavorir i treballar cap a una economia feminista?

Un dels nostres principals objectius és acompanyar a les persones que es troben en una situació sociolaboral complicada en el seu camí cap a la inserció sociolaboral. Tenim un alt volum d’atenció directa a persones, moltes d’elles en una situació econòmic-social complexa.

La clau de la nostra intervenció se centra en donar una atenció individualitzada i posant en el centre les persones. Pel que detectem, encara no s’ha arribat a un model de corresponsabilitat; moltes de les dones que acudeixen al nostre servei d’orientació laboral precisament tenen dificultats per a trobar treball perquè els horaris que ofereixen les empreses no són compatibles amb la cura tant als seus pares/mares com a les seves criatures.

Si parlem de famílies monoparentals femenines la situació encara es complica més. En aquestes situacions, els acompanyem a trobar algun recurs com Concilia de l’Ajuntament de Barcelona. També explorem altres perfils professionals que s’ajustin a les seves competències i que ofereixin, en general, horaris més conciliadors (per exemple, una persona amb experiència en comerç podria reorientar-se cap a posicions de Customer service). Sempre es treballa de manera individual i adaptat a la persona.

També implementem programes específics d’inserció sociolaboral per a dones supervivents de violència masclista com Work4Woman. Gràcies a aquest programa en Andròmines hem treballat la seguretat econòmica de famílies monoparentals femenines en situació de violència, que és un dels factors de major vulnerabilitat per a les dones.

La formació

És un altre aspecte essencial que permet accedir a les dones a llocs de treball menys precarizats i reduir la bretxa salarial. El programa Dona de Futur d’Andròmines busca reforçar les competències tècniques, professionals i digitals de dones que necessiten un acompanyament especialitzat i s’enfoquen als nínxols laborals actuals, derivats de la reactivació econòmica post-COVID, i en sintonia amb les competències i habilitats de les participants.

Durant l’any 2022 durem a terme 3 formacions profesionalizadores específiques per a dones i 4 cursos de formació transversal digital (2 cursos d’internautes segures i 2 cursos d’entorns laborals digitals).

Tots els cursos que realitzem en el marc d’aquests projectes són accions formatives adaptades a dones en situació vulnerable i que es troben excloses del mercat laboral.

A través dels diferents programes socials i d’inserció sociolaboral de Andròmines busquem treballar, de manera indirecta però efectiva, els següents canvis:

• Modificar la posició de desigualtat laboral de les dones en relació als homes.

• Abordar els aspectes referits a les condicions de les dones i que tenen relació amb les seves circumstàncies materials i de vida: habitatge, ingressos, educació, salut, etc.

• Promoure les dones com a agents de canvi i motors actius de l’economia feminista.

Hem comentat que tractem de cuidar i cuidar-nos, quines mesures concretes de capellans duem a terme a nivell intern?

A nivell intern, en les nostres polítiques d’entitat, sempre incorporem una mirada de gènere. Apliquem el model centrat en la persona i s’aposta per la compatibilització dels temps laboral, personal, familiar i social. Per a Andròmines aquesta és l’economia feminista que volem aplicar, aquella que permeti al màxim possible la co-responsabilitat i entre gèneres a tots els nivells de la persona. Per això estem en el procés d’aprovació del Pla d’Igualtat de l’entitat, encara que ja hem implementat algunes de les mesures més rellevants:

Teletreball 1 dia a la setmana o 1 setmana al mes, a elecció de les persones treballadores en aquells llocs que no requereixen el 100% de la presencialitat.
En llocs on es requereix presencialitat s’han ajustat els horaris avançant l’hora de sortida a les 19 h i els dissabtes es fa horari de demà únicament. Tenim també una botiga que tanca a les 19 h a les tardes i els dissabtes realitza un horari de 10 a 13h, allunyat de l’horari comercial habitual que acostuma a ser més extens.
Hem elaborat un protocol de Desconnexió digital que estem en procés d’implementar-lo.
S’ha afavorit la implementació de jornades de treball intensives i s’ha consensuat l’horari amb les persones treballadores. Sempre que hi ha una petició relacionada amb conciliar la vida personal, familiar i laboral s’avalua cada cas de manera individual.
Es treballa la sensibilització interna en matèria d’horaris, com fer els menjars en horaris saludables (de 13 a 14:30h), o reunions en franges més productives, coincidents per a tot l’equip.
S’afavoreix el treball en equip, la solidaritat entre companyes/us i si algú necessita flexibilitat i té alguna cosa agendat altra/o companya/o li cobreix.
Finalment, el dia de l’aniversari és un dia lliure, en el qual les persones treballadores poden dedicar temps a si mateixes.

Però el més important és que continuem reflexionant per a treballar per a i per una mirada de dona!

Work4Women: inserció sociolaboral de dones en situació de Violència Masclista

per admin Acció social

Què són les violències masclistes?

Una de cada 5 dones al món ha patit abusos sexuals en la infància i una de cada 3 dones ha patit violència física o sexual per part de la seva parella en algun moment de la seva vida (OMS – Informe sobre la situació mundial de la prevenció de la violència). De fet, a l’Estat espanyol l’any 2019, 105 dones van ser assassinades a mans de les seves parelles o exparelles. L’any 2020 el nombre de dones assassinades va ser de 83 i l’any 2021, el nombre de dones assassinades va ser de 78.

Sense anar més lluny també a Catalunya un 51,3% de dones ha patit violència masclista (sense tenir en compte els comentaris, gestos sexuals o exhibicionismes) al llarg de la seva vida. De fet, una de cada quatre ha patit alguna agressió especialment greu.

Es tracta de nombres esgarrifosos que ens han de fer pensar en què tota intervenció que ens ajudi a prevenir noves agressions és poca.

Les violències que pateixen les dones poden ser de 3 tipus i poden venir interrelacionades:

Cultural
Estructural
Social o violència directa

Parlem que la violència masclista pot ser una violència interseccional i que pot ser viscuda de múltiples formes i amb múltiples impactes.

El que sí que és comú és que Organismes internacionals com l’ONU, l’OMS o la UE consideren la violència contra les dones com un problema de salut pública i una pandèmia global. Aquesta consideració neix de la complexitat, els diferents tipus i per l’elevada taxa de violències existents avui dia contra les dones.

Piramide violencia de gènere — Piràmide violencia de gènere

Per tant, s’identifica com a violència masclista totes aquelles formes de violència exercides contra les dones o persones no normatives i que vénen representades a la piràmide de violències creada d’acord amb la feina del norueg Johan Galtung

Abordem les violències masclistes des d’Andròmines

A Catalunya, l’article 5 de la Llei 5/2008, del 24 d’abril, del Dret de les Dones a Erradicar la Violència Masclista, és el que regula les violències masclistes a casa nostra, en fa la definició jurídica i identifica tots els àmbits on es pot manifestar:

Àmbits violencies masclistes — Àmbits violències masclistes

La violència sempre es dona en un espai compartit de relació, on es desenvolupa la vida de parella, les trobades ocasionals i puntuals, etc. Aquest espai pot variar i no ser el mateix.

Sense dubte, tota intervenció que treballi per a disminuir les dades actuals sobre violència de gènere a casa nostra és poca. Des d’Andròmines considerem que la seguretat econòmica de les dones pot ser un vaixell on aferrar-se per l’apoderament de víctimes de violència masclista i la millor manera d’intervenir per apoderar a les dones, és la inserció laboral i l’acompanyament de tot el camí i itinerari a la inserció. Per aquest motiu duem a terme el projecte Work4Woman, amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona i el Departament de Drets Socials. Programa dedicat a l’atenció integral i la inserció sociolaboral de dones en situacions de violència.

Les dones participants del programa realitzen itineraris d’inserció personals i, alhora, reben suport emocional i aliments diàriament per tal de millorar la cobertura de les seves necessitats bàsiques, per a elles i les seves famílies, i poder fer un millor procés de recerca de feina. Però no és un recurs d’aliments, és un suport mentre duen a terme un programa intensiu de recerca de feina!

Com treballem?

Què oferim?

Principalment, en el marc del programa Work4Women, les accions que es realitzen són:

Tutories individuals i acompanyament
Suport emocional
Informació sobre recursos d’atenció a la dona
Formació sobre prevenció de violència masclista
Xerrades sobre el Dret de les Víctimes i recursos de protecció
Processos d’inserció sociolaboral i apoderament econòmic.

Què hem aconseguit fins a la data durant el 2021?

Així, durant els onze mesos que portem de projecte aquest any, hem aconseguit:

Apoderar 11 dones aturades en situació de violència de gènere, mitjançant el desenvolupament integral de les seves competències professionals, bàsiques i transversals i amb assessorament i xerrades de prevenció de violència de gènere com a vehicle de transformació social.
Estructurar i executar un servei d’apoderament a la dona víctima de violència ha basat a oferir processos d’informació, acollida, selecció i orientació laboral adreçada a les especificitats i necessitats de les participants del projecte (procés individual i adaptat a la persona).
Dur a terme assessorament de prevenció, formació i informació de recursos per dones en violència masclista.
Desenvolupar les competències i capacitats d’ocupació de les dones participants mitjançant un plantejament integral: formació professionalitzadora, formació en competències bàsiques (cerca de feina, TIC, etc.) i en competències transversals.
Promoure un servei d’intermediació oferta – demanda per la inserció laboral de les persones participants per facilitar la seva inserció laboral, en diferents sectors econòmics, on hem assolit un 64% d’inserció laboral fins a la data.

Internet ens ha obert un món de possibilitats als Centres Penitenciaris

per admin Acció social Actualitat

XI Cicle TIC i Presó: L’impacte de les TIC com a eines educatives i de comunicació als centres penitenciaris. Innovacions digitals durant la pandèmia.

Emprenem les Jornades TIC i Presó 2021 amb la presentació del projecte SEMELI i donant a conèixer totes les novetats que s’estan implementant en els diferents centres penitenciaris catalans en el marc de les noves tecnologies.

La presentació de Núria Clèries, directora del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE) i d’ Amand Calderó, secretari de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima (SMPRAV), ens ha permès reflexionar sobre la importància del treball en xarxa i el paper clau de les TIC com a eines de reinserció de les persones que estan privades de llibertat i que, majoritàriament, estan en risc d’exclusió social.

Posteriorment hem pogut conèixer de primera mà les experiències viscudes pels interns i internes amb les videoconferències, gràcies a les quals han pogut ser més a prop de les seves famílies en un moment de pandèmia molt complicat: “amb les videoconferències puc transmetre els sentiments als meus familiars de forma més directe” o “les connexions TIC ja existien abans de la pandèmia, però, per sort, ara les tenim més a l’abast i ens permeten viure experiències molt enriquidores”.

Una interna ens explica també que la seva família viu molt lluny i no pot fer vis a vis. Per a ella realitzar videoconferències és molt millor que fer trucades; des que les pot fer veu la seva mare amb millor cara. Testimonis com aquests són els que humanitzen les TIC i, a més, ens apropen a la realitat que es viu en els centres.

Han explicat les seves experiències des del CP Dones, CP Joves, CP Brians 1 i CP Lledoners donant veu a com es veu des de dins el paper de les TIC i quins són els principals reptes per a que es pugui implementar millor: la millora dels equips en alguns centres, però també la connectivitat. També s’ha destacat de nou com les TIC milloren el treball en xarxa i que activitats d’Andròmines o de la Fundació Surt no haguessin estat possibles sense aquesta aposta decidida per les TIC.

Per tancar aquest bloc de debat ens quedem amb la reflexió de Julio Zino, responsable de Nous projectes i programes transversals de la SMPRAV, quan exposa que la pandèmia ha provocat moltes conseqüències negatives però també ens hem de quedar de les positives.

En el segon bloc de debat s’ha presentat el projecte SEMELI (Socially Excluded youth of MEdia LIteracy), que té per objectiu desenvolupar i implementar pràctiques innovadores per fomentar l’educació inclusiva en l’àmbit de les TIC entre interns i internes joves (18-35 anys). Aquest projecte contempla la col·laboració de 7 entitats de 4 països diferents i s’implementarà amb la col·laboració de la Secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima del Dep. De Justícia.

En el marc d’aquest projecte es duran a terme accions de Robòtica i Realitat Virtual amb joves de diferents centres i de les quals podeu veure’n un tastet en els següents enllaços:

Realitat Virtual:

Robòtica:

I per últim, heu de saber que ja estem treballant en les properes jornades de Tic i Presó que tindran lloc el proper més de juny. Us hi esperem!

Videoconferències a presons un camí en la lluita de l’escletxa digital

per admin Acció social Actualitat

Arran de la crisi per la COVID-19, a presons es van introduir les videoconferències perquè els interns i les internes es puguin comunicar amb les famílies. Andròmines com a part del programa Alfadigital vam rebre la demanda d’acompanyar d’una manera segura la instal·lació i suport en l’acompanyament a educadors i als mateixos interns/es. Hem de dir que no podíem estar més contentes en fer aquest apropament entre un món moltes vegades oblidat i restringit dins del nostre món. Com a societat estàvem i estem patint una crisi que moltes vegades no ens permet una comunicació humana. En aquest cas i gràcies al treball en conjunt amb el Departament de Justícia i el Tercer Sector vam saber reaccionar ràpidament i apropant situacions molt difícils i més en aquells primers moments de la pandèmia.

Comunicació familiar

Una part important de les comunicacions es van canalitzar a través dels ordinadors dels Punts Omnia, fent servir la plataforma Jitsi. Ha estat una experiència molt enriquidora en primer lloc per les persones que van poder contactar amb les seves famílies. En aquest camp s’obren unes possibilitats que hem de continuar aprofundint i que tenen a veure amb la vivència i l’experimentació de les relacions familiars i la possibilitat d’exercir alguns dels rols familiars de les persones.

Especialment destacat han estat els casos en què les persones eren estrangeres i no havien vist les seves famílies des de feia molt de temps. En aquests casos les videoconferències els permetia a més d’un important estalvi econòmic, ja que no havien de pagar la trucada telefònica, poder tenir una comunicació en la qual s’afegia un plus: veure’s mútuament amb els seus éssers estimats, poder reconèixer espais, llocs, persones. Aquests usos de les videoconferències s’han de mantenir i s’han de continuar aprofundint les seves possibilitats en el procés de la desescalada i en la “nova normalitat”.

Comunicació interna i integració al món extern.

Però en paral·lel, les videoconferències s’han anat incorporant també en el camp professional i s’han començat a fer experiències que estan estenent els seus usos més enllà de les comunicacions interpersonals.

En diferents centres s’estan fent servir les videoconferències per fer reunions entre professionals que es troben en llocs físics diferents; han permès que professionals que per raons de les restriccions no podien accedir als centres poguessin continuar desenvolupant part de les seves funcions com és el cas dels mestres i educadores que fan tutories per aquest mitjà; han possibilitat que professionals dels centres participessin en activitats formatives, com per exemple els webinars dels CEJFE amb mitjans adequats i amb qualitat; també han servit perquè professionals externs puguin fer atencions d’interns que es troben als centres, entre d’altres.

Aquestes experiències que han anat sorgint, algunes espontàniament, d’altres incentivades institucionalment, permeten albirar un ampli ventall de possibilitats de les videoconferències a presons. Possibilitats que entre totes i tots hem d’anar fent créixer i omplint de continguts.

Una nova era

És una nova era, l’era de les presons més connectades al món, que reforçarà i enriquirà les possibilitats de participació de la comunitat i en la comunitat.

Des d’Andròmines volem agrair al Secretari de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima, Sr. Amand Calderó i Montfort, i al personal tècnic, per haver-nos convidat a participar en aquells primers moment en el qual per nosaltres va ser de les primeres accions de comunicació segura entre l’exterior i un centre penitenciari. A la vegada agrair molt sincerament el guardó que rebem avui pel reconeixement al treball fet, l’esforç i la implicació que vam fer com Entitat durant el confinament dins dels centres penitenciaris. Van ser moments molt difícils, però amb la implicació de la Secretaria, dels mateixos centres, vam poder oferir el manteniment de drets de comunicació.

Felicitar també a les companyes que avui han rebut junt amb nosaltres el reconeixement a la feina feta: a la Orquestra Simfonica del Vallès, Creación Positiva, a l’Àrea de reparació i Atenció a la victima (DGEPCJJ), a Sara Anés Olveras cap de secció de tramitació de Serveis Socials (DGEPCJJ) i al Canal Olímpic per ser avui també mereixedores de la feina que fan per l’atenció als interns i internes i per la seva predisposició a atendre als TBC.

Encara queda molta reflexió i acció, però ens motiva molt que sigui, com sempre, en conjunt amb el gran treball intens de voluntariat dins dels centres, Entitats i Administració, continuarem caminant cap a un Món més integrat i Just.

La persona al centre: un confinament que no ens ha aturat

per admin Acció social

El dia 13 de març va començar un període molt complicat per a tothom. Va ser l’inici d’un confinament que no ens haguéssim imaginat mai. Empreses i persones ens vam haver d’adaptar a una nova situació mai viscuda. Havia de ser una adaptació ràpida si volíem sobreviure, tant per part de les entitats, empreses com de les persones. Durant els dies previs vam avaluar tots els riscos i vam anar preparant un confinament segur per les persones: els nostres usuaris/es i tècnics/ques. I teníem molt clar que el nostre lema seria:

#ElConfinamentNoEnsAtura

Han passat quatre mesos i nosaltres, com entitat, volem fer balanç d’aquest temps de confinament i veure si ens va aturar o no. Ens hem adaptat a la nova situació? Aquesta adaptació ha estat fàcil, ràpida, ha estat efectiva?

Si alguna cosa ha suposat aquest confinament per l’entitat ha estat un no parar d’accions i “moments del darrer minut” i de “no parar”; fins i tot ara, encara ens costa treure un moment per parar i fer aquest balanç de la situació viscuda, però si volem aprendre i millorar és necessari.

És necessari parar, fer balanç i millorar.

Un dels resultats més positius i que cal destacar és la quantitat d’hores destinades a les persones beneficiàries dels nostres programes. Tot i no poder fer atenció presencial, no ens hem quedat enrere. Ens hem reinventat per estar al costat de la persona. A més de realitzar trucades telefòniques, hem volgut oferir un servei el més proper possible, així que vam haver de provar diverses formes i aplicacions fins a trobar la més adient per cada un/a dels nostres beneficiaris/es per fer videotrucades i videoconferències grupals.

Durant aquests 4 mesos hem destinat més de 1.000 hores a atendre les necessitats d’aquestes persones, de manera individual o col·lectiva. Ja fos per donar suport emocional, oferir suport per realitzar tràmits relacionats amb ajudes econòmiques, subvencions, etc. o per donar acompanyament en la recerca de feina.

També volem destacar el compromís social que ha mogut Andròmines vers els col·lectius més desafavorits i més afectats per la pandèmia. Veient les dificultats econòmiques en les quals s’han trobat moltes de les famílies vinculades amb l’entitat, hem pogut repartir al voltant de 2.400 kg d’aliments, aportant menjar fresc (fruites, verdures i hortalisses) i congelats a 24 famílies.

També requereix una menció especial el núm. d’insercions aconseguides al llarg d’aquests 4 mesos. Han estat un total de 27 insercions. Tenint en compte que la taxa d’atur no fa més que pujar, que els processos de selecció s’han realitzat on-line (amb la dificultat que representa l’escletxa digital existent en el col·lectiu que atenem), a més de l’estat d’alerta existent que creava por i desconcert…. aconseguir 27 insercions ho vivim com tot un assoliment!. I tot això no hauria estat possible si el nostre equip de prospecció no hagués contactat amb més de 200 empreses i gestionat un total de 52 ofertes de feina.

Formació com a inversió de futur.

Som un centre d’ensenyament, on realitzem formacions professionalitzadores específiques. També oferim petites píndoles per millorar les competències i augmentar les possibilitats d’inserció. Aquestes activitats es van veure interrompudes amb l’aparició de la COVID19. Ràpidament ens vam posar a treballar per no deixar d’oferir aquest servei i actualment estem realitzant 2 formacions per internet i hem reprès les píndoles. Aquesta situació ens ha donat l’oportunitat de millorar l’oferta formativa i adaptar-nos i sobretot acompanyar al nostre alumnat en una transformació tecnològica imprescindible en 2020.

Veient tots aquests resultats podem dir que el balanç és molt positiu com entitat. Tot i que ha estat un procés complicat, hem aconseguit adaptar-nos a la nova situació, hem après a utilitzar i acompanyar en les noves tecnologies i hem aconseguit, davant la necessitat, que els/les nostres beneficiaris/es en puguin fer un ús acceptable, quelcom impensable fa quatre mesos.

Davant les dificultats inicials, ens hem reinventat, ens hem sobreposat i hem sabut realitzar la nostra feina tan bé com sempre, oferint un servei excel·lent i on les persones que participen dels programes socials d’Andròmines han sortit beneficiats/des.

Però no ho hem fet soles!!!! Juntes ens hem reinventat

No seria just dir que ho hem fet soles, perquè sense el suport econòmic, tecnològic i d’equip amb Entitats de tot el territori, Administracions i persones a títol individual no hagués estat possible. Gràcies a totes elles, tot i que ens és impossible d’anomenar-les una per una, però sí que ens deixa feina per seguir visibilitzant experiències que han servit per seguir endavant amb els nostres programes actius actuals:

Programa d’orientació i inserció Integr@’t
Programa Incorpora
Programa Reincorpora
Punts Formatius Incorpora
Una Mossegada per l’exclusió
Programa Làbora: formació i prospecció
Departament de Treball, Afers Socials i Famílies al programa d’Inserció: acompanyament en el lloc de feina.

Unes gràcies infinites a l’espera de poder dotar-les de l’agraïment públic que es mereixen.

Un camí difícil, que s’ha de reinventar

Així i tot som conscients que ens queda molta feina, malauradament la situació social i laboral del nostre país cada dia és més complicada. Les famílies i persones que atenem realment necessiten el nostre acompanyament i de tot un tercer sector empoderat i que demostra dia a dia que sap reinventar-se. Nosaltres estem disposades a seguir reinventant-nos i arribar al màxim de persones possibles.

Ara reclamem que les Administracions dotin de tots el recursos necessaris els diferents programes socials; no amb els recursos habituals, que ja no seran suficients, sinó que s’han d’augmentar recursos i la resposta ha de ser clara: rescatar persones i que tothom pugui superar els efectes de la crisi social, econòmica i sanitària. Només amb l’esforç de totes farem que les situacions límit habituals i sobrevingudes deixin de ser-ho i així exercim tots i totes el dret a una vida digna!!!

Gràcies per acompanyar-nos!!!!

Inserció sociolaboral en temps de confinament

per admin Acció social

Actualment encara no portem un mes de confinament per aquest maleït Covid-19, però aquest temps o millor dit la vivència d’aquest temps pot ser molt diferent segons la teva situació socioeconòmica.

Des d’Andròmines atenem a persones en situació o risc d’exclusió social amb l’objectiu d’acompanyar-les en el seu procés d’inserció laboral. Moltes d’aquestes persones no tenen cap ingrés econòmic o cobren una petita ajuda econòmica però que en la majoria dels casos no els hi és suficient per a fer front a les seves necessitats bàsiques (menjar, habitatge, etc.) Hi ha persones que estan vivint aquest confinament no ja en un domicili sinó en una habitació, ja que viuen a pisos compartits i els espais comuns no sempre els tenen a la seva disposició.

Per tots aquests motius des d’Andròmines en cap moment hem deixat d’estar al costat d’aquestes persones i des de casa, fent teletreball i amb els inconvenients que de vegades això suposa (ja sabem tots que la conciliació vida familiar vida laboral no és fàcil i més amb infants a casa) continuem acompanyant-los en el seu itinerari d’inserció sense descans.

Adaptació personalitzada.

Aquest acompanyament intentem adaptar-lo als recursos i necessitats de les persones. Hi ha persones que prefereixen que el contacte sigui per WhatsApp, d’altres per trucada telefònica, per videotrucada de WhatsApp, etc…

Així mateix i donada la situació actual de confinament moltes empreses han tancat perquè la seva activitat productiva no és considerada essencial, d’altres estan amb ERTE i moltes estan adaptant el personal a la seva producció amb la qual cosa el perfil professional de moltes de les persones que atenem no s’ajusta a la situació actual. La major part d’ofertes estan relacionades amb l’àmbit sociosanitari (aux. de neteja, aux. de geriatria, infermers/res, etc.) i en menor proporció al sector logístic (mossos de magatzem, preparador de comandes, etc.)

Si únicament tinguéssim en compte l’experiència professional, no podríem enviar el cv de moltes de les persones que atenem i és en aquest punt, on des d’Andròmines, el que intentem és que les empreses prioritzin les competències pròpies de les persones. És a dir si la persona té o pot adquirir les competències pròpies que reclama l’empresa per a poder desenvolupar aquell lloc de feina amb garanties.

Situacions de base molt difícils.

Ara bé, com dèiem anteriorment, les situacions amb les quals ens trobem són molt diverses: persones que estan vivint la situació actual amb veritable por i tot i poder treballar en els llocs de feina descrits anteriorment per decisió personal ho rebutgen, per por al contagi. Mares monoparentals amb infants a casa i que no poden deixar sols per anar a treballar. D’altres que pel contrari aquesta situació excepcional ha suposat per ells una oportunitat per re introduir-se al mercat laboral després de llargs períodes d’inactivitat.

Amb tot això vull dir que aquesta atenció a les persones, aquestes tutories de seguiment com diem en l’argot de l’orientació sociolaboral, no sempre té un objectiu laboral, d’altres vegades l’objectiu és el suport, l’acompanyament a la persona en tot aquest procés.

Suport incondicional com no podia ser d’una altra manera.

Fer-los sentir que tot i que no ens podem veure presencialment i no ens pot compartir cara a cara els seus dubtes i neguits, entenem les seves situacions extremes, continuem aquí, tenint-la present i donant-li el nostre suport en tot allò que necessiti i que estigui al nostre abast.

Xavier González
Tècnic d’Inserció – Prospecció

Petit homenatge a la meva àvia

per admin Acció social

Deixeu-me que com a introducció us faci una petita confessió autobiogràfica, cap a finals dels anys 60, la meva àvia que provenia d’un petit poble d’Extremadura, va arribar a Catalunya i la seva primera feina va ser al servei domèstic. El primer dia de feina va trobar a la cuina a un home netejant els plats, la seva sorpresa va ser doble, primer per veure un home fent aquesta tasca i segon perquè l’home que estava fent això era el propietari de la casa, qui l’havia contractat a ella, justament, per rentar els plats.

Trencar els rols

La meva àvia venia d’un lloc on cada gènere tenia uns rols molt definits: la dona s’encarregava de les tasques domèstiques, de la cura dels fills i d’ajudar a les tasques del camp i els homes únicament de treballar al camp.

Tot i el canvi de vida que va suposar deixar un entorn agrícola per un altre d’industrialitzat, ella va continuar assumint els mateixos rols (treballadora per compte aliena, cura de la casa, dels nens, etc…).

És difícil trencar amb tot això quan és el que t’han ensenyat de petita, el que sempre has vist a casa; això sí, ella tenia molt clar que els seus fills no creixerien amb aquests prejudicis, fomentaria la igualtat entre ells.

Crec que com la meva àvia, moltes dones en silenci van començar a plantar la llavor per tal de començar a caminar cap a un món més igualitari.

El dia de la dona és un homenatge

Si ara algú em fa la pregunta: què significa per tu el dia de la dona? Sense pensar-ho els hi diria que per mi és un homenatge a totes aquelles dones que en silenci i mitjançant l’educació en la igualtat van començar a caminar cap a la igualtat de gènere, sense fer grans gestos, sense tenir visibilitat, actuant en àmbits reduïts com el familiar.

Això sí, sense deixar de banda a totes aquelles dones que van lluitar públicament per la igualtat de gènere i van fer visible aquesta desigualtat, i també la seva força. Aquesta força que any rere any fa omplir els carrers de les ciutats per recordar-nos, per denunciar que encara hi ha molt a fer, que encara hi ha desigualtat expressada com a discriminació sexual.

I per què no cada dia? Ens queda molt per fer

També és veritat que no m’agrada massa el fet de triar un dia a l’any com a dia reivindicatiu, ja que al meu parer es corre el risc de caure en el costum, l’hàbit, perdent així la essència reivindicativa, transgressora, de denúncia. Vull dir, arribarà un dia, i més actualment, que ens acostumarem a que cada 8 de Març és el dia de la dona, igual que el 3 de desembre es el dia de les persones amb discapacitat o el 5 de Juny es el dia mundial del medi ambient.

Per donar-li una major visibilitat podríem parlar de realitzar la setmana de la dona igual que fem la setmana del medi ambient per exemple, i més quan en els últims anys les dades no són gens esperançadores, produint-se una forta frenada de la reducció de les desigualtats de gènere

Actualment hi ha menys dones en càrrecs directius que al 2015 passen d’un 36 % a un 31%, i el mateix passa amb la presencia de dones en juntes directives d’entitats civils com ara col·legis professionals, sindicats i patronals, hi ha menys catedràtiques a les universitats, etc…

Si anem a l’àmbit familiar, els homes dediquen el 92% menys de minuts a la llar i a la família que les dones.

Aquestes dades ja són prou alarmants però encara ho són més si ho fem en termes dels futurs nínxols d’ocupació, la majoria d’ells lligats a les TIC i on per exemple a les carreres d’enginyeria tan sols un 17% son dones i només un 28% de dones treballen en empreses TIC.

L’escletxa salarial entre dones i homes és del 23,4%, és a dir, les dones cobren una mitjana de 6.000€ menys a l’any; i si parlem de pensions, segons un estudi de Gener del 2019 publicat per la Taula del Tercer Sector, les dones cobren de mitjana un 34 % menys de pensió que els homes i això té el seu origen en qüestions socioculturals ja que han treballat menys que els homes i en feines més mal retribuïdes. +info

Un cami per seguir

Actualment s’estan fent més canvis com a conseqüència de la pressió social que no pas de polítiques realitzades en aquest sentit, com és el cas de la presència de dones a consells d’administració d’empreses on ha passat en els últims 12 anys d’un 4% a un 20%, però tot i això encara és insuficient si es té en compte que es necessitaria un 30% per tal de tenir poder de decisió real.

A mode de síntesis, diria que el 8 de Març dia de la dona hauria de ser un dia reivindicatiu, un dia de denúncia de totes aquestes desigualtats, de fer-les visibles, però cada dia hauria de ser el dia de la dona perquè encara queda molt a fer, cada dia s’ha de treballar per tal de reduir aquestes desigualtats, i la millor manera seria amb una aposta clara per part dels governs de realitzar polítiques que tinguessin un gran impacte a l’àmbit educatiu, social i empresarial.

Xavier Gonzalez
Tècnic d’Inserció – Prospecció

Cap a la transformació tecnològica: noves oportunitats d’igualtat per a les dones joves

per admin Acció social

En els últims mesos hem vist com es parla cada vegada més dels canvis que en el mercat laboral s’estan donant cap a una major digitalització i introducció de processos tecnològics. En alguns estudis ja es parla de la quarta revolució industrial.

No obstant això, parlar de sector tecnològic és entrar en un terreny de difícil precisió en trobar-nos en un moment de transformacions i canvis productius. D’una banda, podem identificar un increment d’empreses dins del denominat STEM – Science Technology Engineering Mathematics (Ciència Tecnologia Enginyeria i Matemàtiques) – i sector TIC (Tecnologies de la Informació i Comunicació). D’altra banda, percebem que les empreses d’altres sectors (no tecnològics) estan incorporant cada vegada més innovacions i creant llocs tecnològics dins de la seva estructura. Alguns estudis ja indiquen que les empreses estan integrant cada vegada més aspectes com Big data, robòtica o comerç electrònic (Mateos i Gómez, 2019).

Davant aquesta oportunitat de canvi es fa indispensable la promoció de la igualtat entre dones i homes en el mercat tecnològic per a evitar que es reprodueixi una desigualtat de gènere o que fins i tot arribi a incrementar-se. A més, des d’organismes com l’Organització Internacional del Treball s’estima que Espanya incrementaria 34 mil milions de dòlars el seu Producte Interior Brut si es tanqués la bretxa de gènere un 25% (OIT, 2017).

Dades oficials i anàlisi

Així, analitzar la situació de les dones en el sector tecnològic es torna indispensable per a poder adoptar mesures. No obstant això, presenta una sèrie de dificultats. En primer lloc, què considerem per sector tecnològic o treballs digitals. D’altra banda, encara que disposem de recerques i informes sobre el sector tecnològic i la situació de les dones, manquem de dades oficials i unificades i, en moltes ocasions, es fa difícil l’accés a dades segregades per sexe, que ens ajudarien a tenir una visió més precisa.

Aquests estudis que nomenàvem anteriorment, com Les dones en el mercat de treball de les tecnologies (2017) o el Llibre blanc de les dones en l’àmbit tecnològic (2019), ja conclouen que la presència de dones en aquest camp és minoritària i per tant, hi ha una presència desigual de dones i homes. D’altra banda, si a nivell general les dones es troben subrepresentades en posicions de lideratge en les estructures empresarials, en el sector tecnològic encara és més evident.

Si analitzem el moment anterior a l’entrada al mercat laboral, veiem que ja existeixen diferències entre dones i homes en l’elecció d’estudis superiors. Recerques apunten al fet que el biaix de gènere present en els processos de socialització de les persones i la manifestació en la subjectivitat tant de dones com d’homes incidirà en l’elecció de les carreres universitàries (Esquerre; Mora; Duarte, 2008) o d’altres estudis superiors.

Les dones escullen en major mesura estudis relacionats amb carreres universitàries de l’àmbit de la Ciències de la Salut (69’4% de matriculades per al curs 2014 -2015) (Ministeri d’Educació, Cultura i Esport, 2016) o Graus mitjans i superiors relacionats amb Imatge personal i Serveis Socioculturals i a la comunitat (suposant més del 90% i 80% respectivament en dones matriculades per al curs 2015 – 2016) (Ministeri d’Educació, Cultura i Esport, 2018). Per part seva, els homes trien carreres relacionades amb Enginyeria i Arquitectura (74’2% de matriculades per al curs 2014 -2015) (Ministeri d’Educació, Cultura i Esport, 2016) o Graus mitjans i superiors relacionats amb el Manteniment de vehicles aeropropulsats, Electricitat o Mecànica (suposant més del 90% d’homes matriculats per al curs 2015 – 2016) (Ministeri d’Educació, Cultura i Esport, 2018). Si ens basem en l’estudi Dones en l’economia digital a Espanya (2018), l’any 2017 hi ha 5 vegades més homes que dones que tinguin estudis universitaris relacionats amb el sector tecnològic.

El fet que les dones triïn carreres STEM pot ajudar a prevenir, en la seva futura incorporació al món laboral, les desigualtats de gènere en el mercat laboral (Quanticae, 2018) ja que el sector tecnològic posseeix millors condicions laborals i actualment presenta noves oportunitats en trobar-se en creixement.

No obstant això, cal superar les barreres que encara persisteixen. A través de l’estudi Les dones en el mercat de treball de les tecnologies (2017) basant-se en l’Enquesta de Població Activa, les dones joves recentment egressades tenen més dificultats per a incorporar-se en el mercat laboral que els seus companys homes. Un dels motius, indiquen, seria una desconfiança per part d’ocupadors/as cap a la contractació de dones joves en relació a la contractació d’homes en la mateixa cohort.

Oportunitats

Ens trobem en un moment de creació de nous llocs de treball i de reconceptualización dels llocs. Aquesta, podríem dir, nova revolució digital, crea oportunitats però pot tenir conseqüències negatives en aquelles ocupacions amb més precarització i menor qualificació i, en conseqüència, afectar aquells estrats de població menys preparats (Quanticae, 2018). Suposa una adaptació i constant reciclatge de les persones treballadores i, un nínxol formatiu per als qui encara no han participat del mercat de treball.

A Andròmines apostem perquè aquest moment de canvi suposa noves oportunitats per a les dones. A través de projectes formatius que incorporen tecnologia d’impressió 3D anem preparant a les més joves i acompanyant-les en la seva incorporació en el mercat laboral. A més, a través del contacte amb les empreses gràcies al nostre treball de prospecció laboral detectem les necessitats en ocupació i ens preparem per a afrontar un futur tecnològic que suposi un augment de la igualtat de gènere i una superació de les barreres de la discriminació. L’execució de projectes com Woman4Tech o DigiLab (amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona i de l’Obra Social La Caixa respectivament), contribueixen a acostar les empreses a la contractació de dones en sectors tecnològics i obren el camí al fet que les dones puguin tenir accés a treballs més tecnificats a través de la formació.

Patrícia Fiol

Prospectora Programa Làbora

Bibliografia

González Ramos, Ana M.; Vergés Bosch, Núria i Martínez García, José Saturnino. (2017). “Les dones en el mercat de treball de les tecnologies”. Revista Espanyola de Recerques Sociològiques, N 159: pàg. 73-90.

Esquerre, Maria Jesús; Mora, Enrico; Duarte, Laura. (2008). Cura i provisió: el biaix de gènere en les pràctiques universitàries i el seu impacte en la funció socialitzadora de la universitat. Madrid: Institut de la Dona. Amb la col·laboració de Canelles, Noemí; Colldefons, Laura; Gutierrez-Otero, Anabel i Puig, Xavier.

Mateos Sillero, Sara; Gómez Hernández, Clara. (2019). Llibre blanc de les dones en l’àmbit tecnològic. Madrid: Ministeri d’Economia i Empresa.

Ministeri d’Educació, Esport i Cultura. (2016). Dades i xifres del sistema universitari espanyol. Curs 2015/2016. Madrid: Secretaria General Tècnica.

Ministeri d’Educació, Esport i Cultura. (2018). Les xifres de l’educació a Espanya Estadístiques i indicadors. Madrid: Secretaria General Tècnica.

Organització Internacional del Treball. (2017) How much would the economy grow by closing the bretxa de gènere? Recuperat de:

Quanticae. (2018). Les dones en l’economia digital a Espanya 2018. Madrid: Digitals.