La violència de gènere és un problema social greu que afecta milions de dones a tot el món. Les dones que són víctimes de violència de gènere sovint es troben en una situació de vulnerabilitat social i econòmica. La falta d’ocupació és un factor de risc que pot agreujar aquesta situació.
Work4Women és un projecte innovador que té com a objectiu principal la millora de l’ocupabilitat de dones víctimes de violència de gènere. El projecte es basa en una metodologia participativa, centrada en la persona, i que incorpora la perspectiva de gènere en totes les seves fases.
En aquest post, explicarem com funciona el projecte Work4Women, quins són els seus objectius i beneficis, i com hem contribuït un any més a visibilitzar la problemàtica de la violència de gènere i la importància de la inserció sociolaboral de les dones víctimes.
Objectius i beneficis del projecte:
Els objectius del projecte Work4Women són els següents:
Estructurar i executar un servei d’apoderament de la persona basat a oferir processos d’informació, acollida i orientació laboral, adreçat a les especificitats i necessitats de les participants del projecte (procés individual i adaptat a la persona).
Sensibilitzar i assessorar en matèria de prevenció i facilitar informació dels recursos per dones en l’àmbit de la violència masclista.
Desenvolupar les competències i capacitats d’ocupació de les persones participants mitjançant un plantejament integral: formació professionalitzadora, formació en competències bàsiques (alfabetització digital, coneixements laborals, de recerca de feina, etc.) i formació i desenvolupament de competències transversals.
Promoure un servei d’intermediació oferta- demanda per la inserció laboral de les participants per facilitar la seva inserció laboral, en diferents sectors econòmics, per assolir un 60% d’inserció laboral entre les beneficiàries del programa.
Els beneficis del projecte Work4Women són els següents:
Per a les dones participants:
Augment de l’ocupabilitat
Millora de la seva situació econòmica
Augment de la seva autoestima i confiança
Reducció de la vulnerabilitat social
Per a la societat:
Contribució a la reducció de la violència de gènere
Promoció de la igualtat de gènere
Millora de la cohesió social
La nostra contribució:
Andròmines, som una entitat social que treballa per a la promoció de la igualtat de gènere i la prevenció de la violència masclista. Des de fa anys, treballem amb dones víctimes de violència de gènere per ajudar-les a superar aquesta situació i a reconstruir les seves vides.
El projecte Work4Women és una iniciativa pionera en el nostre país. Estem orgulloses de liderar aquest projecte i de contribuir a millorar la vida de les dones que són víctimes de violència de gènere.
Com hem arribat a la població general:
Per aconseguir que el projecte Work4Women arribi a la població general, hem realitzat diverses accions de difusió i sensibilització.
A través de les xarxes socials: hem creat una comunitat en línia on compartim informació sobre el projecte, els seus objectius i beneficis.
A través d’actes públics: hem participat en diversos esdeveniments i jornades per donar a conèixer el projecte.
Conclusions:
El projecte Work4Women és una iniciativa amb un gran potencial per contribuir a la millora de l’ocupabilitat de dones víctimes de violència de gènere. La metodologia participativa i centrada en la persona, així com la incorporació de la perspectiva de gènere, són elements clau que afavoreixen els objectius del projecte.
Amb aquest projecte, Andròmines contribuim a visibilitzar la problemàtica de la violència de gènere i la importància de la inserció sociolaboral de les dones víctimes.
A continuació, compartim algunes històries de dones que han participat en el projecte Work4Women:
Maria és una dona de 35 anys que va patir violència física i psicològica per part de la seva exparella. Després de separar-se, es va quedar sense feina i en una situació de vulnerabilitat econòmica.
A través del projecte Work4Women, Maria va poder accedir a una formació en auxiliar d’infermeria. Gràcies a aquesta formació, va aconseguir trobar feina en un hospital de la seva ciutat.
Maria explica que el projecte Work4Women li ha donat l’oportunitat de tornar a començar la seva vida. “Abans, només pensava en com fugir de la violència. Ara, estic centrada en el meu futur i en la meva carrera professional”, afirma.
Anna és una dona de 40 anys que va patir violència econòmica per part de la seva exparella. El seu exmarit li controlava tots els seus moviments i no li permetia treballar.
A través del projecte Work4Women, Anna va poder accedir a un programa d’orientació laboral personalitzat i a un curs de formació en neteja hospitalària. Gràcies a aquesta formació, va trobar feina en una empresa de serveis.
Anna explica que el projecte Work4Women li va donar la força i l’autoconfiança per assolir els seus objectius. “Ara, soc una dona independent i amb un futur prometedor”, afirma.
Els casos de Maria i Anna són només dos exemples de les moltes dones que s’han beneficiat del projecte Work4Women. Aquest projecte està demostrant que és possible millorar la vida de les dones víctimes de violència de gènere a través de l’ocupació.
Continuarem amb el projecte Wor4Women perquè la violència de gènere malauradament no té descans.
Format: Activitat presencial gratuïta. Cal inscripció prèvia enviant un mail a nauvilabesos@bcn.cat
L’associació d’Amics Gais i Lesbianes, presentarà el seu documental amb una part de fòrum de debat, amb motiu de la diada en contra de l’homofòbia del dia 17 de maig.
La independència econòmica de les dones víctimes de violència masclista és clau per a la seva supervivència i recuperació. De fet, la violència econòmica és un dels factors principals pel qual una dona en situació de violència pot decidir no abandonar el seu maltractador.
Durant aquest any 2022 ja portem un total de 7 dones assassinades per violència masclista a Catalunya i 11.952 víctimes ateses (dades del Dep. d’Interior de la Generalitat de Catalunya) a les que hem de donar resposta com a societat.
Les dades no han deixat d’augmentar, des que l’ONU va declarar que el 25 de novembre seria el Dia Internacional de l’Eliminació de les Violències a les Dones. Això va succeir l’any 2000, i actualment les denúncies per agressió sexual han augmentat un 30% i cada dia més de 39 dones denuncien haver estat víctimes d’agressions (dades de l’Observatori Contra la Violència de Gènere del Consell General del Poder Judicial).
Sovint, ens trobem amb un col·lectiu que no només ha vist soscavats els seus drets fonamentals. Sinó que a més ha de superar diferents escletxes de desigualtat: d’accés al mercat de treball, de creació i recuperació de xarxes socials, digitalització, etc.
Des d’Andròmines, a través del projecte Work4Women, donem eines i suport perquè les dones puguin reinserir-se a la societat i refer les seves vides d’una manera digna. Sobretot, fent especial èmfasi en la seva inserció sociolaboral i econòmica (fonts essencials d’apoderament i autonomia).
Què fem per treballar l’impacte de la violència de gènere?
La violència masclista és la pitjor cara que ens mostra el patriarcat i que es dóna des de moltes vessants i sectors, que l’any passat vàrem detallar en aquest article.
La violència té moltes formes (física, psicològica, sexual, econòmica) i es pot donar en moltes manifestacions diverses. Però totes elles representen un atac a la dignitat i els drets de les dones i es materialitzen en multitud d’aspectes:
A Andròmines, com entitat especialitzada en la inserció sociolaboral, ens centrem en treballar i tractar les violències econòmiques derivades de la violència de gènere. Malauradament, el problema és complex i no es pot dissociar de la resta de violències que pot viure un dona.
En el marc del programa Work4Women, hem creat un espai on treballar el coneixement (i autoconeixement) del funcionament i les causes de la violència masclista. Aquest espai ens permet compartir experiències i reflexions en un entorn segur. Durant les sessions grupals, a través de diferents dinàmiques, treballem els conceptes:
d’igualtat i equitat,
les relacions afectives i el mite de l’amor romàntic,
els cànons de bellesa i la diversitat corporal,
la publicitat i la comunicació sexista,
els rols de gènere a les professions, etc.
Però també treballem aspectes de tipus més personal igualment indispensables com són l’autoconcepte i l’autoestima, els drets personals, l’autocura de la salut, etc.
Gràcies a aquestes trobades i dinàmiques es creen “grups d’iguals”, és a dir, grups on les dones poden compartir experiències comunes i realitats afins. Així com donar-se suport mutu i començar a teixir noves xarxes d’ajut, cura i suport.
I sí, la millor resposta per a les dones és poder comptar amb una xarxa de suport i saber que no estan soles. A Andròmines tenim clar que el treball en conjunt i la generació de respostes en xarxa són la solució. Nosaltres soles no podem cobrir totes les escletxes de desigualtat a les que s’enfronten aquestes dones. Però sobretot creiem que és una responsabilitat de tota la societat.
Per tant, perquè intentar donar una resposta uniforme i en solitud?
Està clar que les dones, com a éssers socials, tenim la necessitat d’inserir-nos en la societat. I com entitat hem de donar una resposta integral a un problema complex i, això, no ho podem fer soles.
Per tant, enfoquem la nostra resposta fomentant la creació de xarxes d’ajut treballant també en xarxa amb altres entitats i incloent activitats externes enriquidores i imprescindibles.
Per a poder elaborar aquesta resposta ens preguntem, quins factors d’exclusió podem enfocar des del treball en conjunt i participat. D’aquesta manera les dones participants puguin ampliar el seu ventall de recursos de futur.
Un exemple per treballar l’autoconeixement, l’acceptació i l’autoestima de tot el grup ha estat la visita a l’exposició “Cuerpos Indomables”, de Mireia Marcó i Rebeca Molero, quan estava ubicada a l’Ateneu Harmonia. Aquesta exposició vol ser una reivindicació de la diversitat de cossos femenins a través de la fotografia. Realment aquesta visita va ser una experiència molt enriquidora per a reivindicar la no-normativitat i la diversitat.
Per altra banda, en col·laboració amb la Fundació Quiero Trabajo que atén a dones en risc d’exclusió social, hem treballat aspectes importants per encarar les entrevistes professionals d’aquelles participants que han de realitzar entrevistes de feina properament. No totes les dones se senten còmodes ni tenen seguretat. Sobretot pensant com poden anar vestides a una entrevista de feina o quina és la imatge personal que volen donar. Amb la Fundació treballem també el llenguatge verbal i no verbal o quins tips de respostes poden tenir a mà que les dota de seguretat.
Gràcies a la Fundació Surt ampliem també les possibilitats laborals per a aquelles dones que han patit violència de gènere.
Altres serveis amb qui treballem en xarxa són els serveis PIADS (punts d’informació i atenció a les dones) i SIAD (servei d’informació a les dones), servei de canguratge “Concilia” de l’Ajuntament de Barcelona i altres serveis d’acollida, atenció i protecció. A més, també visitem amb freqüència l’espai multimèdia de la Biblioteca Ignasi Iglésias- Can Fabra, on treballem el desenvolupament de competències digitals, sobretot en relació amb la recerca de feina.
Què fem per afavorir la e-inclusió de les dones víctimes de violència?
Podem pensar que en una situació d’agressió tan complexa com aquesta, l’escletxa digital no és un dels factors més rellevants a tenir en compte. Però hem vist que és un tema cabdal que vàrem aprofundir a l’article Dones i e-inclusió
Per tant, abordem la digitalització a través de les sessions setmanals a l’espai multimèdia de la biblioteca Can Fabra. En aquest espai les participants col·laboren i aprenen a fer i millorar les eines bàsiques en la recerca de feina com són: el seu Currículum i la carta de presentació, utilitzar els diferents cercadors de recerca de feina, inscriure’s a ofertes i borses de feina, etc.
Una de les dificultats principals, és el desconeixement de les principals aplicacions de recerca de feina en format Android/IOs. Per tal que totes puguin ser autònomes en la seva recerca des de casa. No només en l’actualitat sino en situacions futures les treballem i les aprenem a fer servir amb efectivitat.
De manera transversal, amb les visites a la Biblioteca, les participants tenen la possibilitat de fer-se el carnet de sòcies (per a elles i el seu entorn). També fem visites a l’espai de Can Fontanet, centre d’interpretació dels Tres Tombs de Sant Andreu, per apropar el coneixement cultural a través de la tradició dels Tres Tombs.
A més, per a les participants que ho necessiten, fomentem que participin en formacions addicionals a Andròmines. Aquestes formacions es basen en introducció a les TIC, per conèixer en profunditat l’Entorn Laboral Digital, o per a l’acreditació oficial de competències digitals ACTIC de la Generalitat de Catalunya.
Són formacions enfocades a augmentar la inclusió en el món digital i perfeccionar les seves competències i així millorar en el seu posicionament en el mercat de treball.
Què fem per afavorir la (re) inserció sociolaboral contra la violència?
A Andròmines realitzem un itinerari personalitzat d’inserció. En primer lloc, duem a terme una diagnosi individual conjuntament amb cada usuària, a fi de detectar i fomentar l’autoconeixement dels seus punts forts i febles, i de cara a desenvolupar el seu pla de treball. A partir d’aquí, treballem en el desenvolupament de les seves competències i capacitats, tècniques i transversals, adequades i necessàries en cada itinerari respectiu.
L’itinterari, es du a terme de manera individual però també fem sessions de formació i desenvolupament grupal. D’aquesta manera fomentar l’espai compartit i la xarxa d’ajut tan necessària en els processos d’inserció sociolaboral. Aquestes sessions grupals s’aprofiten també per posar en pràctica els coneixements adquirits en matèria de recerca de feina. Des d’Andròmines, fem un reforç i suport constant en els seus processos de recerca de feina.
La clau per la inserció laboral és l’assimilació i normalització de la recerca de feina de manera autònoma. És fonamental per mantenir-se actives en el mercat de treball, en el present i en el futur.
A més a més facilitem assessorament en matèria d’homologacions de títols formatius, acreditació de competències professionals, formació professionalitzadora. Gràcies a conèixer aquest ventall de serveis, les participants poden millorar els seus perfils professionals servint-se d’uns o altres recursos, segons convingui per a cada cas concret.
Sense dubte, obtenir un lloc de feina és bàsic per empènyer la independència socioeconòmica de les dones. També és clau, la millora de la seva autoestima i en definitiva, l’apoderament necessari per reconstruir els seus itineraris, professionals i vitals.
Els resultats avalen la mirada i el mètode
Fins al mes de novembre del 2022 han participat en el projecte 10 dones que havien estat víctimes de violència de gènere. A data d’avui, i gràcies a la feina de tota la xarxa, 5 dones han aconseguit feina. La resta estan en procés i han realitzat diversos cursos formatius que afavoreixen la seva inserció. Les formacions professionalitzadores en les que han participat entre altres són: d’auxiliar de comerç amb pràctiques, CP d’auxiliar de neteja hospitalària i caps, CO d’operacions auxiliars de serveis administratius i generals. També han realitzat cursos de castellà nivell 3 a l’escola oficial d’idiomes i el curs de suport de tecnologies de la informació de Google. Amb l’acompanyament realitzat i les col·laboracions, totes elles han millorat les seves competències TIC.
És important destacar que, per la nostra experiència, la resposta que s’ha de donar a les dones víctimes de violència és una resposta integral i multi factorial diversa. És cabdal treballar en comunitat ja que la resposta no pot ser individual, ja que la problemàtica no és individual sinó social.
Per tant, Work4Women és un recull de interconnexions, la seva complexitat i èxit radica justament en que s’aplica des d’una mirada integral amb unes solucions pensades en comunitat, vertebrades per les pròpies protagonistes i basades en el suport mutu.A Andròmines només tenim la sort de poder ser les acompanyants, les facilitadores del procés.
Per acabar, volem agrair també la col·laboració de les diverses entitats col·laboradores que hem anat mencionant i tots els centres de serveis socials dels districtes de Sant Andreu i Nou Barris.
Gràcies a totes i a tots, gràcies al teixit d’aquesta xarxa, les dones participants tenen l’oportunitat de construir una nova vida, lliures, autònomes i preparades per a un futur ple de noves oportunitats.
Per últim, aquests resultats són possibles gràcies a que el Projecte Work4Women ha rebut el suport de l’Ajuntament de Barcelona i el Departament d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya. Amb aquesta col·laboració el projecte es pot fer realitat i podem donar resposta a les necessitats d’inserció sociolaboral de dones víctimes de violència masclista.
Quan parlem d’exclusió social sovint pensem en termes econòmics. És cert que un dels principals factors que generen exclusió social és el nivell d’ingressos. Però no ens hem d’oblidar que existeixen també causes de caire cultural, relacional, d’accés a recursos, etc. A aquesta llista, hem d’afegir un nou element generador d’exclusió, que s’ha consolidat durant els últims anys: la bretxa digital.
La bretxa digital es defineix com la desigualtat en l’accés, l’ús o l’impacte de les Tecnologies de la Informació i el Coneixement (TIC). Aquesta desigualtat sovint afecta especialment a col·lectius vulnerables per qüestió de gènere, edat, nivell d’estudis, origen cultural… com és el cas de les dones. A Catalunya ens trobem amb un ampli col·lectiu de dones en situació de vulnerabilitat, que tot i presentar itineraris de vida molt diferents, coincideixen en la seva manca de competències digitals. Com ja sabeu, una de les línies de treball consolidada d’Andròmines és la digitalització de dones en situació de risc o exclusió social.
Però… Que vol dir digitalitzar persones? Quines implicacions té?
A Andròmines tenim una premissa clara: la digitalització ha de ser inclusiva. Per nosaltres, digitalitzar no només implica una alfabetització informàtica en un sentit tradicional.
Ser digital significa assolir l’ús de les TIC com a quotidià, en condicions de seguretat i autonomia, per beneficiar-se dels avantatges que pot aportar al nostre dia a dia.
Des d’aquesta perspectiva, l’ús de les TIC ha de consolidar-se en la vida diària, i ha de funcionar com a vehicle integrador en altres aspectes vitals: ha de servir com a eina de millora de les condicions professionals, laborals, relacionals, culturals… No es tracta només de reduir l’escletxa digital. Es tracta d’anar un pas més enllà, de servir-se de la tecnologia com a recurs d’inclusió en un sentit ampli, en totes les seves dimensions.
El camí: la formació digital inclusiva
Feta aquesta reflexió, fa temps que ens vàrem adonar que havíem de replantejar la formació en competències TIC. Havíem d’actualitzar la nostra mirada i adaptar-nos als escenaris canviants de les dones. En aquest procés d’adaptació, vàrem tenir en compte tres aspectes fonamentals:
Quina és la necessitat més immediata de la persona (ús personal, professional, d’iniciació, programari específic, etc.)
Te disponibilitat?
Amb quins recursos tecnològics treballarà en el seu dia a dia (ordinador/tablet/telèfon, sistemes operatius…)?
Ens trobem amb un col·lectiu de dones en situacions de risc totalment heterogènies: dones joves i grans, amb càrregues familiars, famílies monoparentals, dones soles, dones víctimes de violència de gènere, dones immigrants en situacions administratives inestables o irregulars, etc.
I en relació al mercat de treball la situació és semblant: dones aturades, dones que no han accedit encara al mercat laboral, dones sense estudis, dones ocupades en sectors no digitalitzats com els treballs de cures i de la llar, professionals de la neteja, de la conducció, perruqueres i esteticistes, venedores de comerç, i un llarg etcètera.
En aquest context, la disponibilitat de les dones és escassa, intermitent i heterogènia. En la majoria de casos condicionada per les tasques de cures i per feines intermitents. Pel que fa als seus recursos tecnològics (materials), la carència també és un fet. Gran part d’aquestes dones no disposen d’ordinador i la seva connexió a Internet depèn de wifi extern, o de la seva tarifa de mòbil. A més, els seus itineraris professionals sovint no estan vinculats amb les noves tecnologies.
Com entomar una formació digital amb un col·lectiu sense disponibilitat horària ni recursos tecnològics?
El que inicialment semblava un dels pitjors escenaris, ha esdevingut un context d’oportunitat. Tot i les seves diferències, aquest col·lectiu de dones també presenta unes característiques comunes: relació amb el mercat de treball precària, nul·la o intermitent, itineraris professionals no-digitals, manca de disponibilitat per assistir a formació presencial, smartphone com a suport tecnològic físic i sistema operatiu Android (o IOs i Windows phone en menor mesura).
Una formació digital inclusiva, en aquest sentit, ha de ser flexible en horaris i adaptada als recursos físics de les persones. Quan les alumnes finalitzen la formació, han de poder continuar practicant els coneixements adquirits, normalitzant l’ús de les TIC en les seves vides quotidianes. És a dir, han de poder ser digitals.
Dones de futur
Així neix el projecte Dona de futur. Dissenyat i executat a Andròmines des de l’any 2020, gràcies al suport del Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya. Un programa d’inserció sociolaboral per a dones en risc d’exclusió social, amb l’objectiu transversal de digitalitzar les participants per a la millora de les seves condicions professionals i de vida.
Oferim un programa de formació en suport virtual, amb una metodologia que combina aula virtual en directe, sessions gravades, treball autònom tutoritzat, cessió de recursos tecnològics i suport presencial. Així, les dones participants poden conciliar la formació amb les seves vides personals, afavorint la seva vinculació al curs i facilitant que puguin completar l’itinerari formatiu.
A més, oferim la possibilitat de seguir la formació tant en format web, com a través de la APP gratuïta del campus virtual d’Andròmines per a smartphones. Tot pensant en l’objectiu que les persones puguin normalitzar els coneixements apresos i continuar entrenant les seves competències digitals en el seu dia a dia.
En afegit, totes les formacions en el marc del projecte Dona de futur, inclouen un mòdul formatiu en matèria de drets i deures digitals, polítiques de seguretat i privacitat i prevenció dels delictes a la xarxa.
Des d’Andròmines entenem que una internauta autònoma ha de ser una internauta segura.
Un 2022 engrescador
Com ja vàrem avançar-vos al març, amb l’article Les dones d’Andròmines i l’economia feminista, hem engegat ja la convocatòria de 2022, arrencant amb dues edicions del curs “Entorn laboral digital”; i continuant amb el curs “Auxiliar de comerç i atenció al client” ara al setembre, amb pràctiques professionals presencials en empresa.
Però si el que us interessa es saber més sobre formació digital, ens podeu demanar més informació sobre els nostres cursos d’alfabetització digital bàsica o de competències digitals d’ ACTIC, per exemple. Per la nostre part, continuarem informant-vos i compartint amb vosaltres aquests petits espais de reflexió.
En els itineraris d’orientació, formació i intermediació que oferim des d’Andròmines a les persones, atenem una gran heterogeneïtat de col·lectius en risc d’exclusió social. No obstant això, la majoria dels nostres col·lectius diana tenen una necessitat comuna que és integrar-se sociolaboralment al lloc on viuen.
Però de què parlem quan ens referim a integració?Que les persones aprenguin la llengua catalana, així com la cultura, costums i les tradicions del nostre país. En conseqüència, aquest fet farà possible que tinguin millors oportunitats laborals i els mateixos drets que qualsevol altra persona.
Què vol dir aprendre el català?
Una llengua és molt més que un vehicle per comunicar-se. És l’essència del nostre pensament, i com a resultat, pensem amb paraules. Si coneixem una llengua pots entendre millor la seva cultura, així com la literatura, el folklore, l’art fins i tot, la gastronomia. De fet, les paraules que remouen la panxa acostumen a atraure molt. Sol ser el primer que aprenem d’una llengua, el pa amb tomàquet o els calçots, per exemple.
Conèixer una llengua no sols enriqueix el paladar, sinó que t’ajuda a comprendre d’on venim i on anem.
T’imagines fer alguna cosa del teu dia a dia com anar a comprar i evitar interaccions humanes perquè no entens el què et diu una persona? Si no entens una persona és probable que la desconfiança i la inseguretat s’apoderin de tu. Com hi podem fer front? Una persona pot ser plenament feliç si evita interaccions socials en el seu dia a dia?
Respecte al món laboral, qualsevol ocupació necessita una mica d’interacció. Som éssers socials i vivim en comunitat. Així doncs, com podem brillar i demostrar els nostres coneixements si no sabem quina paraula reflecteix allò que volem dir?
Sense cap dubte, la barrera idiomàtica és una dificultat que algunes persones els suposa un mur de massa metres d’alçada, sobretot per aquelles persones amb baixos recursos socials i econòmics.
Necessitem persones que vulguin derruir aquest mur o si més no, que ajudin a equipar-lo amb material d’escalada i que aconseguim fer-lo una mica més petit i assequible.
Parlem de persones concretes i de com els ha ajudat a les seves vides aprendre el català
La R. M., una usuària del projecte una “Mossegada a l’exclusió”, va arribar a Catalunya fa deu anys del Marroc. Com que al seu país d’origen no tenia possibilitats de poder trobar feina, malgrat intentar-ho per diverses vies, va prendre la difícil decisió deixar la seva terra i migrar cap a Catalunya, cercant una vida millor.
En arribar a Catalunya, es va adonar que era molt important aprendre l’idioma per poder-se comunicar. Per poder saludar amb un “bon dia” al matí quan es trobava altres persones a l’ascensor, per anar a comprar, i sobretot per poder-se inserir al mercat laboral. I va ser en aquell moment, sense dubtar-ho, que va cercar recursos per poder-lo aprendre. No només volia aprendre la llengua com a vehicle de comunicació, sinó com a via de relació amb les altres persones amb qui a partir d’ara havia de vincular-se.
Gràcies a la seva implicació i ganes de saber un nou idioma, es va poder presentar com a candidata a un pla d’ocupació d’administració que tenia una duració d’un any, on un dels requisits obligatoris era tenir un mínim nivell de català, i la van seleccionar. Actualment, la seva contractació ha finalitzat i està en un procés de selecció per una oferta de feina d’auxiliar de biblioteca on també li demanen nocions de català.
El català perd 280.000 parlants en quinze anys
Segons l’informe “Un marc sociolingüístic igualitari per a la llengua”, l’ús de la llengua catalana retrocedeix tant en contextos formals com informals. Això significa un descens de l’ús de la llengua. Només la gent que parlem el català podem trencar amb aquesta estadística i fer que més persones el parlin.
La satisfacció d’ajudar, de pertànyer a un col·lectiu, de veure uns ulls il·lusionats, una llengua que no es rendeix i una ment que vol progressar, és contagiós, enriquidor i un xic addictiu.
El projecte de voluntariat que Andròmines desenvolupa al llarg d’aquest any 2022 amb el suport del Departament d’Acció Social de la Generalitat, dona resposta a aquesta necessitat social.
Ajuda a que més persones estimin el català!
Si parles català i tens una estona per conversar amb algú que el vol practicar per agafar fluïdesa, perdre la vergonya i poder-lo parlar d’una manera natural, fes-te voluntari/ària. Col·laborant amb nosaltres, podràs ajudar a fomentar l’ús del català a les persones que necessitin millorar l’idioma. A més a més, els hi podràs ensenyar les tradicions i costums que tenim com a poble català.
No es tracta d’impartir un curs de català, és una manera divertida de conèixer gent nova, fent intercanvis culturals, acompanyant a les persones a veure per exemple: una cercavila de gegants i caps grossos, una jornada castellera, una cercavila de foc, l’ou com balla, passejar pels carrers el dia de Sant Jordi, fer cagar el tió, etc.
En qualsevol cas, si ho necessites, també hem desenvolupat uns materials que et poden ajudar a acompanyar aquestes persones en el coneixement de la llengua catalana per a una millora de la seva inserció sociolaboral.
A Andròmines creiem que tots i cadascú de nosaltres tenim molt per aportar a la nostra societat. Així doncs, si tens ganes de passar a l’acció i formar part d’un equip compromès a canviar la realitat de persones vulnerables, et convidem a fer un voluntariat amb nosaltres. Només cal que disposis d’una mica de disponibilitat horària i de moltes ganes d’implicar-te en una causa social.
El programa Reincorpora, de l’Obra Social de la Caixa, i amb una llarga trajectòria a Andròmines, promou que els seus beneficiaris realitzin accions d’Aprenentatge Servei (APS). La finalitat d’aquesta activitat ha estat aprendre i alhora donar un servei a la comunitat, és a dir aprendre a treballar les necessitats reals de l’entorn amb la finalitat de millorar-lo.
Andròmines, des de fa més de 25 anys, té una missió: protegir el medi ambient des de la defensa de l’entorn i la seva sostenibilitat. A partir d’aquí hem ideat una APS que uneix els dos objectius, el nostre compromís com entitat social i l’aprenentatge d’habilitats, coneixements, actitud i valors tan característic de les APS.
Conscienciació vers el reciclatge als diferents barris de Montcada i Reixac, és com hem anomanat a l’APS. S’ha tractat d’una activitat pensada per aconseguir el següent: fer prendre consciència als veïns i veïnes dels diferents barris de Montcada i Reixac de la importància que té reciclar, tirar els residus al contenidor adequat, reutilitzar i/o reduir per tal que aquestes accions tinguin un impacte positiu al planeta. I a la vegada formar i sensibilitzar al col·lectiu del programa Reincorpora en relació amb la importància de fer un bon ús de la recollida selectiva de residus, promovent el seu ús i fent-los saber l’impacte que té pel planeta no fer-ho.
Aquesta activitat la vam realitzar el 23 de març. Molts veïns i veïnes del barri de Montcada Centre es van acostar a la deixalleria mòbil a dipositar els seus residus i van poder participar en les nostres activitats, vam poder tenir converses interessants i van resoldre dubtes relacionats amb la selecció de residus.
T’agradaria que t’informéssim? Vols aprendre més sobre el reciclatge, saber si ho estàs fent bé o quines coses pots millorar? La propera activitat la farem el 24 de maig al barri de la Ribera. T’hi esperem entre les 16:00 i les 18:30 hores.
Comencem forts aquest 2022! Andròmines aquest darrer any 2021 hem recuperat 171 tones de roba i tèxtil. I just iniciem l’any signant conveni de col·laboració per la recollida de roba usada al municipi de Santa Maria de Martorelles. Un municipi de la comarca del Vallès Oriental amb 900 habitants, que es suma al Projecte de Roba Amiga, realitzant una gestió de la roba de segona mà a Catalunya més eficient, reduint els residus tèxtils a través d’un model que promou la inserció laboral de persones en situació i/o risc d’exclusió social.
Santa Maria de Martorelles és suma a la recollida de roba usada amb la instal·lació de dos contenidors que els trobareu a:
C/. Josep Anselm Clavé (davant del pàrquing).
Camí Montseny cantonada Camí de Can Girona.
Com sabeu la Directiva de la Unió Europea 2018/851 sobre els residus, del Parlament Europeu i del Consell, de 30 de maig 2018, estableix que abans de l’1 de gener del 2025 serà la data màxima obligatòria per a la recollida separada de la fracció tèxtil. Aquest fet, obliga a que tots els municipis vagin adoptant sistemes i serveis de recollida de roba usada. El tèxtil, passarà a ser un residu municipal juntament amb la resta de fraccions de recollida selectiva.
Aquesta mateixa llei contempla la prohibició de la destrucció dels excedents tèxtils dels fabricants. Promovent així les bases d’un règim de responsabilitat ampliada dels productors.
Nosaltres com Andròmines, tota la roba recepcionada a la nostra planta es tria, es classifica i es recicla donant una segona oportunitat. S’estima que per cada peça de tèxtil que és reutilitza i no acaba a la incineradora, i per tant, no s’ha de produir de nou, s’estalvia 3,169kg de CO2 que s’evita a l’atmosfera.
El nostre model de reutilització inclou roba i tèxtil, roba de la llar, sabates, calçat i altres residus tèxtils que a través de la seva reutilització fomentem la integració de les persones. Però el que és més important és la reducció de l’impacte ambiental en un model de gestió sostenible.
Per últim, només ens queda donar les gràcies als habitants de Santa Maria de Martorelles per confiar en nosaltres i sumar-se aquest projecte on la recollida de roba crea llocs de treball i genera noves oportunitats.
Amb tu potenciarem un gran equip!! Andròmines som una entitat sense ànim de lucre que, des de l’any 1993 treballa per la formació i la inclusió de persones en situació de risc econòmic, social d’origen, de gènere o cultural, utilitzem com a vehicle fonamental el model basat en la persona i la sostenibilitat ambiental.
La millor inserció parteix d’un acompanyament de qualitat des d’una visió àmplia i una d’aquestes mirades és la formació. En aquests moments cerquem formadors/es de diferents especialitats que trobareu a continuació.
L’alumnat de la formació ACTIC 1 del Programa Làbora s’ha presentat avui a l’examen oficial de la Generalitat de Catalunya ACTIC nivell bàsic. Finalitza així l’últim curs de competències TIC d’aquest 2021!
En total, 47 participants, han passat per alguna de les 3 formacions Actic 1 dins del Programa Làbora que hem portat a terme durant aquest any, millorant les seves competències digitals.
Durant el 2022 des d’ Andròmines oferirem més formacions TIC’s, ja que considerem essencial tenir assolits aquests coneixements no només per a la recerca de feina sinó també per a vida diària, en un món cada cop més digital.
Moltes felicitats a totes les persones que heu aprovat!
Una de cada 5 dones al món ha patit abusos sexuals en la infància i una de cada 3 dones ha patit violència física o sexual per part de la seva parella en algun moment de la seva vida (OMS – Informe sobre la situació mundial de la prevenció de la violència). De fet, a l’Estat espanyol l’any 2019, 105 dones van ser assassinades a mans de les seves parelles o exparelles. L’any 2020 el nombre de dones assassinades va ser de 83 i l’any 2021, el nombre de dones assassinades va ser de 78.
Sense anar més lluny també a Catalunya un 51,3% de dones ha patit violència masclista (sense tenir en compte els comentaris, gestos sexuals o exhibicionismes) al llarg de la seva vida. De fet, una de cada quatre ha patit alguna agressió especialment greu.
Es tracta de nombres esgarrifosos que ens han de fer pensar en què tota intervenció que ens ajudi a prevenir noves agressions és poca.
Les violències que pateixen les dones poden ser de 3 tipus i poden venir interrelacionades:
Cultural
Estructural
Social o violència directa
Parlem que la violència masclista pot ser una violència interseccional i que pot ser viscuda de múltiples formes i amb múltiples impactes.
El que sí que és comú és que Organismes internacionals com l’ONU, l’OMS o la UE consideren la violència contra les dones com un problema de salut pública i una pandèmia global. Aquesta consideració neix de la complexitat, els diferents tipus i per l’elevada taxa de violències existents avui dia contra les dones.
Per tant, s’identifica com a violència masclista totes aquelles formes de violència exercides contra les dones o persones no normatives i que vénen representades a la piràmide de violències creada d’acord amb la feina del norueg Johan Galtung
Abordem les violències masclistes des d’Andròmines
A Catalunya, l’article 5 de la Llei 5/2008, del 24 d’abril, del Dret de les Dones a Erradicar la Violència Masclista, és el que regula les violències masclistes a casa nostra, en fa la definició jurídica i identifica tots els àmbits on es pot manifestar:
La violència sempre es dona en un espai compartit de relació, on es desenvolupa la vida de parella, les trobades ocasionals i puntuals, etc. Aquest espai pot variar i no ser el mateix.
Sense dubte, tota intervenció que treballi per a disminuir les dades actuals sobre violència de gènere a casa nostra és poca. Des d’Andròmines considerem que la seguretat econòmica de les dones pot ser un vaixell on aferrar-se per l’apoderament de víctimes de violència masclista i la millor manera d’intervenir per apoderar a les dones, és la inserció laboral i l’acompanyament de tot el camí i itinerari a la inserció. Per aquest motiu duem a terme el projecte Work4Woman, amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona i el Departament de Drets Socials. Programa dedicat a l’atenció integral i la inserció sociolaboral de dones en situacions de violència.
Les dones participants del programa realitzen itineraris d’inserció personals i, alhora, reben suport emocional i aliments diàriament per tal de millorar la cobertura de les seves necessitats bàsiques, per a elles i les seves famílies, i poder fer un millor procés de recerca de feina. Però no és un recurs d’aliments, és un suport mentre duen a terme un programa intensiu de recerca de feina!
Com treballem?
Què oferim?
Principalment, en el marc del programa Work4Women, les accions que es realitzen són:
Tutories individuals i acompanyament
Suport emocional
Informació sobre recursos d’atenció a la dona
Formació sobre prevenció de violència masclista
Xerrades sobre el Dret de les Víctimes i recursos de protecció
Processos d’inserció sociolaboral i apoderament econòmic.
Què hem aconseguit fins a la data durant el 2021?
Així, durant els onze mesos que portem de projecte aquest any, hem aconseguit:
Apoderar 11 dones aturades en situació de violència de gènere, mitjançant el desenvolupament integral de les seves competències professionals, bàsiques i transversals i amb assessorament i xerrades de prevenció de violència de gènere com a vehicle de transformació social.
Estructurar i executar un servei d’apoderament a la dona víctima de violència ha basat a oferir processos d’informació, acollida, selecció i orientació laboral adreçada a les especificitats i necessitats de les participants del projecte (procés individual i adaptat a la persona).
Dur a terme assessorament de prevenció, formació i informació de recursos per dones en violència masclista.
Desenvolupar les competències i capacitats d’ocupació de les dones participants mitjançant un plantejament integral: formació professionalitzadora, formació en competències bàsiques (cerca de feina, TIC, etc.) i en competències transversals.
Promoure un servei d’intermediació oferta – demanda per la inserció laboral de les persones participants per facilitar la seva inserció laboral, en diferents sectors econòmics, on hem assolit un 64% d’inserció laboral fins a la data.
Manage Cookie Consent
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a fins analítics i per mostrar-te publicitat personalitzada en base a un perfil elaborat a partir dels teus hàbits de navegació (per exemple, pàgines visitades)
Pots acceptar les cookies fent clic al botó «Acceptar», configurar-les al botó «Preferències», rebutjar el seu ús al botó «Descartar» o veure més informació a la
Funcional
Sempre actiu
The technical storage or access is strictly necessary for the legitimate purpose of enabling the use of a specific service explicitly requested by the subscriber or user, or for the sole purpose of carrying out the transmission of a communication over an electronic communications network.
Preferences
The technical storage or access is necessary for the legitimate purpose of storing preferences that are not requested by the subscriber or user.
Statistics
The technical storage or access that is used exclusively for statistical purposes.The technical storage or access that is used exclusively for anonymous statistical purposes. Without a subpoena, voluntary compliance on the part of your Internet Service Provider, or additional records from a third party, information stored or retrieved for this purpose alone cannot usually be used to identify you.
Marketing
The technical storage or access is required to create user profiles to send advertising, or to track the user on a website or across several websites for similar marketing purposes.