Els residus: Aerosols i esprais

per admin Medi ambient

A l’armari o prestatgeria de la zona d’higiene de totes les cases es pot trobar algun aerosol o esprai. Aquest s’utilitza per una gran quantitat d’usos que requereixen poder distribuir la substancia desitjada en una superfície o ambient com els insecticides, un llevataques, laca, inhaladors, escumes, nata, esprais de defensa personals, pintures, etc. Aquesta multitud d’usos provoca que cada any es produeixin milions d’unitats, concretament al 2010 es van fabricar 10.000 milions, el 41% d’aquests a Europa⁽¹⁾.

L’esprai s’anomena també aerosol pel fet de que les substàncies que expulsa, la gran part s’anomenen científicament aerosols. Aquests són definits com: suspensió col·loïdal de partícules líquides o sòlides en un gas⁽²⁾. Aquestes partícules poden ser d’origen natural o antropogèniques, com per exemple la pols. En els casos antropogènics l’ús de certes substàncies com els CFC’s provoca efectes en l’entorn com la destrucció de la capa d’ozó⁽³⁾, i com passa amb tot residu domèstic, 1 pot no és un problema, però si ho multipliquem pels 10.000 milions del 2010 i ho sumem cada any, en 5 anys el problema és greu. Per sort, des de finals dels 70⁽¹⁾, s’està restringint l’ús de certes substàncies, tot i que no amb prou eficiència, ja que el problema és de tots, però no tots i posem remei.

L’esprai, va ser un enginy creat el 1929 per Erik Rotheim⁽¹⁾, al barrejar un gas a pressió, uns productes actius i ho va pressuritzar dins un recipient hermètic. Al accionar la vàlvula, el gas sortia a pressió i arrossegava cap enfora els productes actius en forma de pols. Per millorar l’eficiència d’aquest objecte, es va cercar un gas que es pogués liquar amb certa facilitat i que a l’atmosfera es volatilitzes amb ràpidament. Les característiques del recipient també han s’han modificat, per adaptar-se a la pressió de l’interior, com per exemple, la part inferior d’aquesta és acopada i quan s’usa, s’aconsella agitar el contingut per obtenir una barreja homogènia dels dos productes. Els components d’aquest són d’un 75% de llauna, 24% d’alumini i menys 1% de vidre o plàstic.

El reciclatge d’aquest objecte comença per la tria adequada de on s’ha de llençar. Si l’esprai es troba buit, es pot llençar al contenidor groc (envasos lleugers), però si encara resta contingut, s’ha de portar a la deixalleria on són classificats com a residu especial pel contingut extremadament inflamable. Un cop recollit, es porta a la planta de valorització, on primerament es separen els taps de plàstic, i tot seguit es porta a una cambra pneumàtica condicionada per obrir el recipient. Un cop foradat, es recull el gas amb una bomba de buit i es filtra per treure les partícules que hi ha. El gas es crema en condicions controlades per generarà calor que s’aprofita per al tractament d’altres residus. El líquid (producte actiu) s’emmagatzema en bidons i s’incinera per inertitzar-lo. Finalment l’envàs buit es tractat com qualsevol altre envàs metàl·lic⁽¹⁾.

Com amb quasi tots els envasos buits, existeixen una gran quantitat de maneres de reutilitzar el material per decoració i complements, com el de fer unes boniques làmpades de sostre⁽⁵⁾. Com ja s’ha dit abans, no s’ha de fer cap manipulació de l’esprai si encara te contingut o pressió, i tot i que estigui buit, si el contingut d’aquests ha estat d’algun producte químic nociu com els insecticides.

Tot i que recordeu: el millor residu és el que no es crea!!!!

http://www.minis.cat/esp/reciclar-esprais.php
http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0075268&BATE=aerosol
http://www.neotropica.org/leer.php/4942421
http://www.como-funcionan.com/aereosol/
http://www.kikades.com/2009/07/13/botes-de-spray-reciclados/

Xarxes d’intercanvis de coneixements i Bancs del temps.

per admin Medi ambient

Una economia alternativa basada en l’intercanvi de temps i coneixements enlloc de l’intercanvi de diners és possible.

Així ens ho demostren dia a dia les diferents xarxes d’intercanvis de coneixements (XIC) i bancs del temps que organitzen activitats i intercanvis de coneixements de manera gratuïta al llarg de l’any.

Una XIC i un Banc del temps són dos tipus d’agrupacions basades en un sistema d’intercanvi de coneixements, sabers i/o experiències obert a tothom i on no hi ha diners per enmig. Les persones interessades poden oferir o rebre coneixements tant de tipus intel·lectual com de contingut tècnic o artístic.

A més de l’ intercanvi de coneixements aquestes experiències acostumen a tenir uns altres tipus de beneficis. Aquestes trobades entre persones serveixen per enfortir les relacions veïnals ja que persones properes es coneixen i creen vincles d’amistat i també són una excel·lent eina per la integració de persones, com per exemple, de persones immigrants que poden aportar intercanvi d’idiomes. A més a més de ser un treball per l’autoestima, ja que permet adonar-se’n de que tothom té habilitats i coneixements a oferir!

Si vols participar en aquestes xarxes d’intercanvi pots consultar a la web http://bit.ly/e4tktC on la web Vivir sin empleo ⁽¹⁾ ha creat un mapa on situen tots els Bancs del Temps d’Espanya.

A Montcada i Reixac, ciutat en la que ens trobem, podem participar a la XIC La Ribera, al Centre Cívic La Ribera o a la XIC Can Cuiàs presencialment al Centre Cívic Can Cuiàs, o per internet, a l’adreça de correu electrònic xiccancuias@gmail.com o al seu Facebook ⁽²⁾.

Una de les activitats més recents que ha organitzat XIC Can Cuiàs ha estat un mercat d’intercanvi aquest dissabte 31 de març. En aquest mercat d’intercanvi s’han pogut intercanviar objectes en desús però en bon estat per altres que necessitessis, i tot sense diners per enmig.

A més a més, s’ha organitzat un campionat de Just Dance Wii i tallers infantils de moneders reciclats i malabars.

Per part d’Andròmines vam participar organitzant el taller de moneders reciclats. En aquest taller, on hi van participar una trentena de nens i nenes, es van fer moneders a partir de bricks. Consistia en fer uns quants plecs a l’envàs i afegir-hi la tanca i decoració per tal de que quedés el moneder. Van quedar resultats molt xulos!

Si no vas poder assistir al mercat d’intercanvi ni als tallers infantils, et deixem uns quants enllaços en els quals trobaràs llocs on poder intercanviar els teus objectes a prop del teu domicili i la manera de com fer el taller dels moneder.

(1) http://www.vivirsinempleo.org/

(2) http://bit.ly/udW4cw

http://intercanvis.net/

http://www.comunitats.org/

http://compartir.org/

http://www.sindinero.org/

Taller de bricks: http://www.youtube.com/watch?v=nydvBR92Ak0

Els residus: cintes de vídeo i cassette

per admin Medi ambient

Les cintes de vídeo VHS i les de cassette, es troben obsoletes, ja que les noves tecnologies de la comunicació i la informació permeten emmagatzemar dades molt més ràpid i amb major quantitat. Els experts, recomanen passar tota la informació de les cintes a format digital, per evitar la degradació que es produeix en aquestes, ja que l’esperança de vida d’una cinta magnètica és d’uns 30 anys⁽¹⁾.

Les cintes estan formades per plàstics durs que formen l’estructura, aquesta es troba subjecte amb cargols metàl·lics i finalment hi ha la cinta magnètica. Aquesta es formada per una làmina de PET tractada amb aglutinants, agents tensioactius, partícules magnètiques, lubricants, entre d’altres productes tòxics⁽²⁾. La producció de les cintes es realitza per injecció del plàstic en motlles que donen la forma a les peces de la carcassa, seguit de l’assemblatge d’aquesta un cop s’ha enrotllat la cinta a la bobina. Per finalitzar, les cintes es protegeixen amb una capsa de cartró o plàstic⁽²⁾.

Per al reciclatge de les cintes, primer de tot cal separa la capsa de la cinta, llençant la capsa al contenidor corresponent. Si és de cartró al contenidor blau de paper/cartró, i si és de plàstic, al Punt Verd Fòrum, on hi ha el contenidor de plàstic rígid. La cinta de vídeo o cassette, s’ha de portar també al Punt Verd o llençar-lo en contenidors específics que hi ha en certs municipis. Un cop recollides, es porten a una planta de valorització on tots els components de les cintes són aprofitables. Per tornar a recuperar tots els materials, es realitza un primer procés de separació manual, seguit de la de trituració i molta. Tot seguit es passa la barreja per uns imants que separen les parts metàl·liques de les plàstiques. Finalment els diferents matèries s’envien a les plantes de valorització corresponents⁽³⁾. Tot aquest procès ha de garantir el compliment de les exigents normatives vigents.

Com en la gran majoria de residus que es generen a casa, també es poden crear nous objectes per decorar o d’utilitat per la pròpia persona o la llar, com són bossa de mà i cortines entre d’altres. Inclús les capses de cartró o plàstic són aprofitables⁽⁴⁾.

Un aspecte important és no llençar les cintes en contenidors diferents com per exemple es d’envasos lleugers, perquè, no tant sols ocasiona un problema per ser un impropi, sinó que pot arribar a paralitzar les instal·lacions de triatge, ja que la cinta magnètica cal considerar que tot i que el reciclatge industrial és costos, encara ho és molt més el fent de llençar-lo al abocador, perquè ja no tindrà cap utilitat i l’abocador té un espai limitat. Com en tot residu que per unitat és poca cosa, pel que fa a la seva mida i pes, el pensament que per llençar-lo a la resta no passa res, és un gran error. Si es raona una mica, la cinta magnètica te productes químics perillosos per l’entorn que poden arribar a contaminar aqüífers, que a la llarga abasteixen les nostres necessitats i els plàstics com ja se sap, triga masses anys a degradar-se. A més, si es pensa en tota la gent que té cintes de vídeo o cassette a casa, la quantitat és molt gran, ja que molta gent en te com a mínim un calaix dels grossos ben ple.

http://www.eumed.net/libros/2009b/544/ESPERANZA%20DE%20VIDA%20DE%20UNA%20CINTA%20MAGNETICA.htm
http://www.madehow.com/Volume-7/Videotape.html
http://www.minis.cat/cat/reciclar-cintes-de-video.php
http://crea-y-recicla-un-mundo.blogspot.com/2008/11/tutorial-reciclaje-cintas-de-video.html
http://blog.ecycler.com/2011/08/15/recycle-vhs-tapes/

Els residus: CD/DVD

per admin Medi ambient

Els CD i DVD són uns dels materials més utilitzats avui en dia per emmagatzemar informació o programes. A quasi totes les llars s’utilitza o es té algun d’aquest objectes, per videojocs, programes informàtics, recopilatori de fotografies digitals, pel·lícules, música, etc. Al està present en molt dels àmbits de lleure i treball d’avui en dia, quasi tothom acaba llençant algun que altre CD/DVD, ja sigui perquè se li ha espatllat, o perquè li venia de regal amb alguna revista o objecte electrònic que hagi comprar, etc. Cal considerar que el volum de CD/DVD que es fabriquen al món és extremadament gran ja que només a la planta de producció de Barcelona, es fabriquen 1,7 CD cada segon, és a dir 2,5 milions al mes⁽¹⁾, i tot hi que es tracta d’una instal·lació gran, no és la única que hi ha a l’estat espanyol i molt menys al món.

Però, de que està fet un CD? La seva composició és bàsicament de policarbonat, seguit d’alumini, laca, or, tintes i altres materials com vidre, plata i níquel⁽¹⁾. Cadascun d’aquests s’obté de materials minerals extrets de la industria minera i filtrats i tractats per obtenir l’element pur per a la fabricació d’objectes. Val a dir que tots aquests materials es troben en l’entorn en una quantitat limitada, ja que a part dels metalls, la resta de materials són elaborats a partir del petroli.

Un cop recopilat el material base, es procedeix a la producció del CD o DVD. El procés és similar pels dos. S’inicia amb la creació d’un disc de policarbonat que serà la base del disc, on hi haurà emmagatzemada la informació mitjançant unes osques. Tot seguit s’injecta una fina capa de metall que serveix per que el laser del lector de l’ordinador es reflecteixi i torni al lector. Per últim, es revesteix amb una capa de laca que el protegirà de les ratllades i la corrosió⁽²⁾. Amb aquests passos ja està finalitzat el producte. El següent pas es realitzar la serigrafia dels producte amb tints i finalment embalar-ho amb una caixa de plàstic i/o cartró⁽¹⁾.

Per reciclar-los, es segueix la metodologia següent:

Primer de tot cal portar-lo als punts de recollida oficials, on es separen els discos de l’embalatge, que es enviat a les plantes de valorització de plàstic i cartró. Aquesta feina es realitza al Punt Verd o a la deixalleria, però s’agraeix que ja vinguin separats. Després es recull per part del gestor encarregat del reciclatge, que el porta a la planta de valorització, on es separen els diferents components del disc, bàsicament s’extreu el policarbonat de la resta de materials, quedant una amalgama que s’envia a un gestor autoritzat⁽³⁾, que recupera els metalls i inertitza els tints i la laca.

El policarbonat net, s’utilitza per fabricar nous discos o altres objectes de caire domèstic o industrial com per exemple caixes de plàstic dur per a joies o aïllants per a cables⁽¹⁾.

El fet de reciclar els CD’s/DVD’s, permet reutilitzar el material i evita haver d’extreure de nou els materials fòssils i minerals de la natura amb les repercussions sobre l’entorn on es fa aquesta activitat. També hi ha una reducció en el consum energètic ja que el transport dels materials reciclats és menor que per la fabricació amb nous materials que provinents d’arreu del mon, sense tenir en compte que les industries mineres consumeixen una quantitat ingent d’energia per extreure els minerals purs⁽⁴⁾.

També hi ha alternatives domèstiques per reutilitzar els CD/DVD i crear nous objectes que puguin decorar la casa com cortines, o altres més comercials com boles de discoteca⁽⁵⁾, també hi ha tallers per fer coses més pràctiques com carteres o bosses, per internet hi ha un munt d’idees i en aquesta mateixa pàgina s’aniran penjat idees de manualitats.

reciclajecd.com/
www.epa.gov/osw/education/pdfs/sp-lifecd.pd
www.cederika.com/index.php?option=com_content&task=view&id=179&Itemid=301
datos.bancomundial.org/tema/energia-y-mineria
www.taringa.net/posts/info/1551573/Como-Reciclar-CDs.html

Els residus dels PVZ i deixalleries

per admin Medi ambient

Andròmines treballa amb l’objectiu d’acompanyar vers una integració social i laboral a totes aquelles persones que per motius d’edat, gènere, per limitació funcional o per qualsevol raó de tipus social, es troben excloses de mercat laboral ordinari. Per a possibilitar aquest acompanyament Andròmines dissenya i executa programes de capacitació, formació i inserció laboral que s’adeqüen a les necessitats socials dels col·lectius i a la demanda real del mercat de treball.

Com a beneficiaris indirectes trobem als perceptors dels serveis que ofereix Andròmines amb el servei de gestió de residus de la Deixalleria i la Deixalleria Mòbil de Montcada i Reixac i el Punt Verd Zona Fòrum. Des d’aquestes instal·lacions es recull tot un seguit de materials que tot seguit llistarem i en els pròxims articles anirem detallant, per donar a conèixer aspectes rellevants d’aquests i per demostrar la importància de la recollida dels residus, tant a nivell industrial com particular.

Residus admesos a les instal·lacions gestionades

Aerosols i espraisAparells elèctrics i electrònicsAmpolles de cavaAmpolles de plàstic

Bateries de cotxe i moto

Bombones de butà

Cables

Calçat

Càpsules de cafè monodosi

Cartró

Cartutxos de tinta i tòners

CD/DVD

Cintes de vídeo i cassets

Complements de vestir

Cosmètics

Dissolvents

Electrodomèstics petits i grans

Extintors

Ferralla

Filtres de vehicles

Fitosanitaris, herbicides i pesticides

Fluorescents i bombetes

Fusta

Mobles (sofàs, cadires, etc)MatalassosMetallsNegatius de radiografies

Objectes de segona ma (ulleres,

Olis de cuina

Olis de motor

Paper

Piles

Pintures, coles, vernissos

Plàstic rígid

Plàstic film

Pneumàtics petits*

Porexpan net

Radiografies

Restes de poda i jardineria

Restes de productes de neteja

Roba

Runa

Termòmetres

Tetrabrik

Televisors i monitors

Vidre pla, miralls i finestres

*Només a particulars.Hi ha certs residus que només es recullen en alguna de les instal·lacions.

Hi ha residus que es pot pensar que llençar-lo on sempre, com per exemple per la pica en cas de l’oli de cuina, podem pensar que no passa res perquè és poca quantitat. Però amb una extrapolació general només a nivell de Montcada es pot comprovar que el volum d’oli abocat per les aixetes és molt elevat. Ja que una persona consumeix 9,83 litres/any¹, si tenim en compte que hi ha una part que no es pot recuperar perquè s’ha ingerit, reduïm el volum a 0,6litres/mes (comprovació empírica durant 2 mesos). Essent la població de Montcada en 34232 habitants el 2011². A l’any es podrien recuperar uns 240.000 litres d’oli vegetal. Amb el simple fet de recollir aquest oli amb els pots de vidre o plàstic de les mongetes, cigrons, aigua, refrescos, i un munt d’altres, que es llencen cada setmana després de buidar el seu contingut es pot portar després al punt de recollida, on com ja s’ha explicat en articles anteriors durant la setmana europea de prevenció de residus ⁽³⁾ i el futur de l’oli de cuina ⁽⁴⁾.

El mateix passa, en proporcions diferents amb altres residus com per exemple els CD/DVD, bombetes, termòmetres, dissolvents, etc. Tal i com ja s’ha esmentat, s’aniran detallant amb els seus respectius articles.

Es palès, que tothom hauria d’utilitzar els servei públic de gestió de residus de manera correcta, ja que es reduiria l’impacte dels residus que es generen. També cal tenir en compte que els impostos destinats a aquest servei seguiran essent els mateixos, i si no es desenvolupa correctament la separació per part de tothom, aquest diners es poden considerar mal invertits. Tot i que només sigui per això, val la pena, no?Això demostra que tots estem implicats en la tasca del reciclatge i minimització de residus tan si ens agrada com si no o millor dit som conscients del mal que fem a la natura, cal evitar que la brossa s’acumuli al nostre pati i puguem gaudir d’un entorn més net.

El futur de l’oli de cuina

per admin Medi ambient

Fa unes setmanes vam viure la Setmana Europea de Prevenció de Residus. Andròmines si va afegir a la causa aportant iniciatives com regalar sabó elaborat amb oli vegetal, a tots aquells usuaris de la deixalleria i la mini-deixalleria de Montcada que portessin aquest residu tan valuós. Com ja s’ha comentat en un article anterior, l’oli de cuina és molt perjudicial per l’entorn, sobretot pel que fa al medi aquàtic, en canvi si es revaloritza, es pot utilitzar per produir combustibles alternatius o sabons.

Però, molta gent, tampoc sap que un mateix es pot fer el sabó a casa, potser no com a costum, però pot ser una bona manera de passar una activitat diferent aprenent i ensenyant a familiars i amics com és el procés de fer aquest sabó. Per Internet hi ha gran quantitat d’informació didàctica i vídeos de com s’ha de fer, és un experiment senzill, però cal mantenir unes certes precaucions com fer-ho en un lloc ven ventilat, ja que un dels components utilitzats és la sosa càustica i durant el procés s’escalfa la barreja produint gasos perjudicials per a la salut.

Un altre us de l’oli reciclat és per produir bio dièsel. Un combustible orgànic capaç de substituir el dièsel provinent del petroli en els motor dièsel convencionals. Cert que el bio dièsel no té unes propietats tan eficients comparades amb el dièsel ⁽¹⁾, però les avantatges ambientals i la independència energètica que comporta produir un combustible d’un residu que es te a casa, podrien ser dues bones causes per utilitzar-lo.

En quant a la vessant social del reciclatge de l’oli de cuina, com ja s’ha esmentat, és una manera d’ensenyar com produïen abans el sabó a les cases. Però també cal considerar, que actualment, l’economia del reciclatge i la reutilització genera llocs de feina i permet que gent amb risc d’exclusió social pugui aconseguir realitzar la important tasca de mantenir l’entorn net de residus.

http://energiaadebate.com/Articulos/Noviembre2008/SarmientoNov2008.htm

Saber és estalviar!!!: l’intercanvi d’informació permet estalviar

per admin Medi ambient

En un punt de recollida de residus per als ciutadans, l’encarregat, parlant amb un company que està realitzant hores en benefici de la comunitat, se n’adona que és una persona amb coneixements d’electrònica industrial, ja que aquesta a estat la seva professió. Comencen a comentar com els ciutadans llencen objectes que encara tenen utilitat, i com molts dels objectes electrònics que porten es poden reparar de manera simple. Al cap de 10 minuts ja tenien decidit intentar provar com amb poques nocions, es pot reparar objectes electrònics no trencats.

S’ha fet un petit experiment. L’objectiu és comprovar com una persona amb coneixements bàsics d’electrònica pot arribar a reparar un electrodomèstic. S’han rebut una sèrie d’objectes electrònics, que per als propietaris ja no tenen cap servei. Els motius que es van donar són tan variats com els propis objectes:

Telèfon mòbil: “tinc un de mes modern”
Radio-CD: “no em funciona bé la radio”
Una escombreta amb motor per rentar la pols de les prestatgeries: “No la fem servir mai”
Un portàtil: “el carregador s’ha trencat i la targeta gràfica no funciona”
Una calculadora simple: “No s’encén”
Una lot: “No s’encén”.
Un voltímetre: no funciona.

S’han considerat dos nivells de coneixements:

Nivell baix d’electrònica: l’encarregat sense formació.
Nivell intermig: l’encarregat amb nocions, quan el tècnic electrònic li ha ensenyat.

Un cop seleccionats, s’han portat a la zona de triatge i desballestament. Primer l’encarregat ha triat els objectes que funcionen dels que no. Segons la primera fase, els aparells reutilitzables són:

El telèfon mòbil i l’escombreta perquè funcionen correctament.
La calculadora i la lot perquè no tenien piles.

Aleshores el company que està fent Treballs en Benefici a la comunitat i que és tècnic electrònic ha donat 1 hora de classe d’electrònica bàsica sobre quins són els components principals d’un aparell elèctric i les avaries més comuns.

Tot seguit, l’encarregat s’ha posat a repassar els objectes que anava a llençar i el resultat ha estat:

La radio-CD: tenia un mal contacte de l’on/off degut a la brutícia acumulada, s’ha netejat amb alcohol, s’ha deixat assecar i ja funciona.
El voltímetre: tenia el fusible fos i la pila descarregada. S’ha canviat la pila i el fusible, recuperant aquest d’una televisió de tub.
L’ordinador: no s’ha pogut reparar.

Aquesta experiència demostra com amb unes nocions i una hora d’ensenyament d’electrònica, es pot aconseguir que aparells que s’anaven a llençar, poden seguir tenint una vida útil, reduir la seva càrrega mediambiental i amortitzar encara més el seu cost de compra, ja hi ha un estalvi en no haver de comprar cap aparell nou que substitueixi el que no funciona. Un altre conclusió extreta d’aquesta experiència, és que persones com l’especialista electrònic que està realitzant hores en benefici a la comunitat, poden tenir coneixements pràctics molt útils i fàcils d’aprendre per a la majoria. Així dons, mai no s’ha de rebutjar la possibilitat que algú pugui ensenyar coses útils. Aquest pot ser un factor d’inserció important, ja que demostres a persones amb risc d’exclusió social que poden desenvolupar funcions rellevants que millorin la vida de les persones del seu entorn. El cas exposat en aquest article mostra la capacitat de donar coneixements nous i de ser les pròpies persones d’inserció les que ajuden a millorar l’autoestima dels altres. No hi ha res millor per sentir-se bé, que ajudar i compartir amb els altres.

Desitjos per aquestes dates….

per admin Acció social Medi ambient

El Nadal és una festa molt lligada a l’amistat, el companyerisme i la solidaritat, és per aquest motiu que durant aquestes dates sorgeixen infinitat de propostes per poder ajudar a la gent necessitada. Un exemple és l’agenda d’activitats de la pàgina web de l’Ajuntament de Barcelona⁽¹⁾, on es pot trobar una guia interactiva sobre les campanyes que es fan a la ciutat comtal. La varietat d’activitats com la simple recollida de joguines o aliments, o la venda d’un servei o producte totalment desinteressat que destinarà els guanys a donacions, permet que tothom pugui aportar el seu gra de sorra en aquestes festes. Una altre manera de fer caliu és participar en mercats d’intercanvi, on es fomenta la unió de la gent, realitzat una activitat que beneficia a tots els interessats, no només pel fet de poder veure altres persones que estan conscienciades amb la reutilització, sinó també per ser punts de reunió on s’intercanvien experiències i coneixements que poden ajudar a una altre persona a millorar la seva qualitat de vida. És un exemple el mercat que es va fer per part d’Andròmines o el mercat d’intercanvi de joguines de Can Cuiàs⁽²⁾.

Però el fet de realitzar una acció com donar la roba que ja no es vol en lloc de llençar-la, no vol dir que s’hagin d’oblidar actes quotidians que permeten la millor convivència en harmonia i benestar amb tots els ciutadans del poble o ciutat on es viu. Fets com cedir un seient a una persona gran, ajudar a algú a portar la compra, deixar pas a una persona amb mobilitat reduïda, etc, són actes que donen una sensació agradable a les dues persones i fan que l’atmosfera de sensacions a les ciutats sigui millor. No cal dir que aquestes accions són gratuïtes i es poden fer cada dia de l’any, per el poc esforç i temps que suposa realitzar-les.

Tornant a la capacitat solidaria que sorgeix durant aquestes dates, un fet com donar la roba, no ha de ser una acte exclusiu del Nadal, durant tot l’any hi ha punts de recollida de materials i aliments per a persones necessitades o amb baix poder adquisitiu. Totes les deixalleries, tenen per exemple contenidors per recollir roba i sabates, i moltes incorporen la capacitat de fer un triatge dels objectes en bon estat per posar-los a la venta de segona mà, permetent tres tasques. La primera, que la pròpia botiga de segona mà generi llocs de treball, la segona, que es pugui adquirir productes en bon estat per un preu assequible i la tercera, que un possible residu sigui incorporat de nou al mercat i per tant s’allargui la seva vida útil.

Pensar en les botigues de segona mà com un lloc amb trastos vells és un error. Cert que hi ha objectes que tot i estar en bon estat, el seu aspecte és d’haver estat utilitzat, però també si poden trobar gangues precintades amb el seu embalatge original, que mai han estat utilitzades, o objectes de col·leccionistes com discs de vinils. El fet de trobar objectes completament nous, demostra com el consumisme de la societat occidental és excessiu i no es preocupa de si realment aquella nova adquisició serà realment útil. Pel que fa al regals, a vegades és millor obsequiar amb coses no materials o temporals com unes entrades de teatre, un viatge, algun tipus d’aliment gastronòmic poc comú, etc, que no pas algun estri o objecte que no se sap realment que el necessiti.

Des d’Andròmines volem animar-vos a gaudir del Nadal i del pròxim any amb un esperit crític cap a un mateix sobre el consumisme, explorant altres maneres de divertir-se d’una manera no tan material.

¡¡¡¡¡US DESITGEM BON NADAL I UN FELIÇ ANY NOU!!!

Andròmines participa al 1r Mercat d’intercanvi de joguines a Can Cuiàs

per admin Medi ambient

Aquest dissabte 17 de desembre al barri de Can Cuiàs (Montcada i Reixac) s’ha organitzat un mercat d’intercanvi per part de XIC Can Cuiàs.

Aquest acte ha estat un espai de trobada per intercanviar jocs i joguines pels veïns i veïnes de la població, en especial pels més petits. Andròmines, seguint la seva ideologia, ha participat i ha informat sobre la reutilització d’objectes a 23 persones i ha realitzat 25 canvis de jocs i joguines entre els i les assistents.

Els mercats d’intercanvi, ja sigui de joguines o d’objectes en general, estan tenint un gran increment a la nostra societat ja que poc a poc, els ciutadans i ciutadanes van tenint més consciència amb la problemàtica de la generació de residus i amb les oportunitats que es poden trobar en aquests mercats.

Des de XIC Can Cuiàs, que han començat amb força aquest estiu passat, estan donant empenta a la reutilització d’objectes, fomentant l’ intercanvi d’aquests ja sigui amb mercats d’intercanvi o per facebook⁽¹⁾. A més, també ofereix intercanvi de coneixements com punt de creu o arranjaments de roba.

Podeu trobar-los al Centre Cívic Can Cuiàs, C/Geranis s/n, o a l’adreça de correu electrònic xiccancuias@gmail.com.

⁽¹⁾http://bit.ly/udW4cw

Finalitzada amb èxit la Setmana Europea de Prevenció de Residus

per admin Medi ambient

Durant la Setmana Europea de Prevenció de Residus, compresa entre el 19 i el 27 de novembre del 2011, Andròmines ha participat amb dos iniciatives.

Es van rebre i imprimir diferents materials sobre la campanya que van decorar els dos centres durant aquesta setmana.

Nosaltres vam emprar part de les eines que hi havia la web de l’ACR, Agència Catalana de Residus, (Eines comunicatives 2011 ONLINE: www.arc.cat/setmanaprevencio20101 i http://www.ewwr.eu/ca/eines):

Logotip de la setmana

Banners: Signatura del mail

Posters: de Presentació i Setmanal.

Plafons d’exposició

Booklets, guides and brochures: Llibreta per a la llista de la compra.

En definitiva pòsters, llibreta amb consells sobre compra que s’oferia al client i la signatura del mail amb l’anunci i publicitat de la campanya.

Una de les accions va ser duta a la Deixalleria i la mini-deixalleria de Montcada s’ha estat regalant pastilles de sabó a aquelles persones que portessin el seu oli de cuina per reciclar. Aquest sabó ha estat produït amb l’oli vegetal que els i les usuaris/es havien portat a la Deixalleria durant les setmanes anteriors.

Amb aquest acte s’ha volgut conscienciar a la població de Montcada i Reixac de la importància de reciclar l’oli i portar-lo en Punts de recollida especialitzats, ja siguin la mini-deixalleria, la deixalleria o els contenidors taronges repartits per la ciutat.

Gràcies al petit gest dels i les ciutadans/es que han portat i porten l’oli a reciclar hem aconseguit reduir l’ impacte ambiental que estem provocant al nostre planeta. Hem recollit 88kgs d’oli en aquesta Setmana, donat 54 pastilles de sabó i sensibilitzat de la problemàtica a 319 persones.

Esperem que aquest hagi estat un punt de reflexió per part de la població i esperem incrementar la recollida d’aquest residu i reduir la quantitat d’oli llençada pel clavegueram.

I per l’altre banda amb la iniciativa Waste Watchers, on Andròmines va incloure les dues tendes, la de la nau de reciclatge i Carretera vella a la campanya.

En aquesta acció també es va treballar amb AERESS que ens va proporcionar més material: dossier premsa per enviar-lo a la premsa local i argumentacions pel personal de les tendes per fer la difusió.

Cada visitant s’havia de comptabilitzar i cada client que comprava, se li comunicava el pes i llavors se li informava quina quantitat de residus s’havia evitat al fer aquesta compra d’articles de segona mà, utilitzant l’argumentari que havia proporcionat AERESS.

Cada dia hem penjat a la web de Waste Watchers la quantitat de visitant, kilograms i mencions premsa i hem enviat un correu a AERESS amb la mateixa informació, per tal de poder comptabilitzar la quantitat total de kg de l’acció que podem avançar que entre els tres països que han participat hem arribat a 433 tones de recursos naturals estalviats i concretament a Espanya parlem de 394 tones en total:

– 322 tones recuperades,

– 71,5 tones venudes,

– 9.315 visitants/clients de les botigues i

– 25 menciones en premsa.

I la contribució d’Andròmines ha estat de:

– 16 tones recuperades,

– 7 tones venudes,

– 472 visitants/clients de les botigues i

– 6 menciones en premsa.

GRÀCIES A TOTS/ES QUE HO HAN FET POSSIBLE