Un curs a distància sense tecnologia

Un curs a distància sense tecnologia

Actualitat

Un dels impactes més invisibles d’aquesta crisi de la COVID ha estat la gran quantitat de famílies i joves i adolescents que es van veure, d’un dia per l’altre, tancats a casa i havent de seguir el curs a distància sense comptar amb suficients ordinadors o aparells tecnològics perquè tota la família poguessin desenvolupar les seves tasques amb la màxima normalitat possible.

Una unió d’esforços

Durant aquests mesos de crisi a Andròmines hem enfocat tots els nostres esforços i recursos en dotar d’ordinadors i tauletes a totes aquelles persones, famílies i entitats que no en tenien per a poder seguir les classes o per estar en contacte amb els seus familiars.

Han estat mesos molt intensos de coordinació entre diferents agents i de treball en xarxa, però treball en xarxa del de veritat: tothom posant el millor de si mateix per a pensar quina era la millor manera d’arribar al nombre més gran de persones possible i fer-ho de la millor manera possible. S’han mogut contactes, recursos, equips, s’han generat idees, s’han avaluat i repensat mil maneres de fer possible el que, a priori, semblava impossible. Podem dir que tothom hi ha posat tota la carn a la graella, ni una sola persona no ha posat el millor de si mateixa i des de la seva especialitat per poder aconseguir un objectiu comú: oferir l’oportunitat de continuar amb els estudis a totes aquelles persones que s’havien quedat sense accés a un ordinador.

Així, amb l’ajuda de moltes persones, entitats i organitzacions, cada una d’elles aportant el que millor pot o sap fer, hem aconseguit arribar a 378 famílies, 1.425 infants i 1,465 adolescents, i hem fet possible recuperar més de 2Tn de residus perillosos.

Però no ho hem fet soles: 82 Agents col·laboradors

Entitats donants:

  • Agència de Residus de Catalunya
  • Banc de Recursos
  • Nestlé España
  • Audio-Echnica iberia
  • Catalana Occident

Entitats receptores:

  • 67 Centres residencials de menors (CRAEs)
  • Col·legi de Metges de Barcelona
  • Institut Gabriela Mistral
  • Fundació Sant Joan de Déu
  • Fundació Trabor
  • Xarxa d’ajuda mútua del Poble Sec

Entitats col·laboradores:

  • Eways
  • Consell de Cambres de Catalunya
  • Consell per la República
  • Guanyem-hi tots! de FederacióVoluntariat Social
  • Juvanteny Fundació
  • DGAIA

Moltes gràcies de tot cor a totes per a fer-ho possible. Sense vosaltres no ens n’haguérem sortit i, a més, hem après molt en aquest camí. Continuarem lluitant per garantir la igualtat d’oportunitats de totes les persones i perquè l’escletxa digital sigui cada dia menys escletxa.

Fer visible l’invisible

Estem fermament convençudes que s’ha fet visible la gran desigualtat en què vivim com a societat. Les persones més vulnerables han estat les que més ràpidament s’han vist impactades en aquesta crisi i nosaltres ens neguem a què aquesta sigui la “nova normalitat”. Ens neguem a què sigui normal que més de 3.260 infants i joves no puguin continuar els seus estudis perquè no disposen dels mitjans necessaris i que ningú no prengui mesures. Ens neguem a què milers de famílies no tinguin prou aliments per a passar els dies, perquè s’han quedat a l’atur i les prestacions no arriben.

Això no és normal, ens neguem a normalitzar-ho, i des d’aquí seguirem treballant perquè aquesta no sigui la nova normalitat. Que la gent no tingui ordinador a casa o no tingui les necessitats bàsiques cobertes, i que siguin les entitats i la solidaritat humana la que hi hagi de donar resposta a aquesta situació d’emergència, no ha de ser normal. Des d’Andròmines ens trobareu treballant perquè tothom tingui les mateixes oportunitats davant d’una situació d’adversitat.

Continuem!

Articles d’un sol ús: mascaretes i guants

Articles d’un sol ús: mascaretes i guants

Actualitat

Fa un temps que mirem de conscienciar a la ciutadania sobre com descartar i substituir els objectes d’un sol ús…. i, ara, amb la pandèmia de la COVID-19, hem de consumir mascaretes i guants d’un sol ús contínuament,

Com podem revertir aquesta situació?

Ara mateix les mascaretes ja formen part de la nostra vida quotidiana: l’hem de portar per anar a la compra, al transport públic o al carrer si no aconseguim mantenir la distància de seguretat.

Però algú s’ha preguntat com és possible que si gairebé havíem aconseguit treure de circulació els materials d’un sol ús, ara de sobte els tornem a necessitar? Per la nostra seguretat hem d’usar mascaretes i guants, però hi ha alguna manera que utilitzem les que són reciclables o reutilitzables???

Existeixen diferents models de mascaretes i si volem revertir aquesta situació de generació incontrolada de residus, podem utilitzar aquelles mascaretes que es poden rentar i estan fabricades amb un teixit 100% cotó. També n’hi ha de teixit i amb filtres intercanviables.

Aquí tens les instruccions de com fer una mascareta reutilitzable molt fàcilment:

Aquestes opcions poden ser les millors per generar menys residus.
En canvi els guants són d’un sol ús i sembla que són efectius, però diverses fonts han publicat que poden crear una falsa sensació de seguretat.

Recomanem rentar-se molt bé les mans i estalviarem tornar a materials d’un sol ús i també estalviarem en la nostra butxaca!!

I el més important de tot … El nostre planeta t’ho agrairà.

Si hem de llençar a on?

El que està clar és que aquests residus s’han de llençar a la fracció resta o rebuig, perquè no són envasos, encara que siguin de plàstic.

Una vegada que ens els hem tret correctament, els hem de dipositar a un contenidor preferiblement amb tapa, ja que poden volar amb el vent i acabar caient a terra. Així que millor que a una paperera no sigui.

No sols és necessari deixar-los al contenidor corresponent sinó que, a més, si els llencem a qualsevol altre contenidor, podem estendre el risc de contagi cap a altres persones.

 

Inserció sociolaboral en temps de confinament

Inserció sociolaboral en temps de confinament

Acció social

Actualment encara no portem un mes de confinament per aquest maleït Covid-19, però aquest temps o millor dit la vivència d’aquest temps pot ser molt diferent segons la teva situació socioeconòmica.

Des d’Andròmines atenem a persones en situació o risc d’exclusió social amb l’objectiu d’acompanyar-les en el seu procés d’inserció laboral. Moltes d’aquestes persones no tenen cap ingrés econòmic o cobren una petita ajuda econòmica però que en la majoria dels casos no els hi és suficient per a fer front a les seves necessitats bàsiques (menjar, habitatge, etc.) Hi ha persones que estan vivint aquest confinament no ja en un domicili sinó en una habitació, ja que viuen a pisos compartits i els espais comuns no sempre els tenen a la seva disposició.

Per tots aquests motius des d’Andròmines en cap moment hem deixat d’estar al costat d’aquestes persones i des de casa, fent teletreball i amb els inconvenients que de vegades això suposa (ja sabem tots que la conciliació vida familiar vida laboral no és fàcil i més amb infants a casa) continuem acompanyant-los en el seu itinerari d’inserció sense descans.

Adaptació personalitzada.

Aquest acompanyament intentem adaptar-lo als recursos i necessitats de les persones. Hi ha persones que prefereixen que el contacte sigui per WhatsApp, d’altres per trucada telefònica, per videotrucada de WhatsApp, etc…

Així mateix i donada la situació actual de confinament moltes empreses han tancat perquè la seva activitat productiva no és considerada essencial, d’altres estan amb ERTE i moltes estan adaptant el personal a la seva producció amb la qual cosa el perfil professional de moltes de les persones que atenem no s’ajusta a la situació actual. La major part d’ofertes estan relacionades amb l’àmbit sociosanitari (aux. de neteja, aux. de geriatria, infermers/res, etc.) i en menor proporció al sector logístic (mossos de magatzem, preparador de comandes, etc.)

Si únicament tinguéssim en compte l’experiència professional, no podríem enviar el cv de moltes de les persones que atenem i és en aquest punt, on des d’Andròmines, el que intentem és que les empreses prioritzin les competències pròpies de les persones. És a dir si la persona té o pot adquirir les competències pròpies que reclama l’empresa per a poder desenvolupar aquell lloc de feina amb garanties.

Situacions de base molt difícils.

Ara bé, com dèiem anteriorment, les situacions amb les quals ens trobem són molt diverses: persones que estan vivint la situació actual amb veritable por i tot i poder treballar en els llocs de feina descrits anteriorment per decisió personal ho rebutgen, per por al contagi. Mares monoparentals amb infants a casa i que no poden deixar sols per anar a treballar. D’altres que pel contrari aquesta situació excepcional ha suposat per ells una oportunitat per re introduir-se al mercat laboral després de llargs períodes d’inactivitat.

Amb tot això vull dir que aquesta atenció a les persones, aquestes tutories de seguiment com diem en l’argot de l’orientació sociolaboral, no sempre té un objectiu laboral, d’altres vegades l’objectiu és el suport, l’acompanyament a la persona en tot aquest procés. 

Suport incondicional com no podia ser d’una altra manera.

Fer-los sentir que tot i que no ens podem veure presencialment i no ens pot compartir cara a cara els seus dubtes i neguits, entenem les seves situacions extremes, continuem aquí, tenint-la present i donant-li el nostre suport en tot allò que necessiti i que estigui al nostre abast.

Xavier González
Tècnic d’Inserció – Prospecció

Balanç Una mossegada a l’exclusió

Balanç Una mossegada a l’exclusió

Actualitat

Des del projecte d'”Una mossegada a l’exclusió” marxem de vacances amb la satisfacció de la feina ben feta!! Aquest és un petit resum de tot el que ha passat durant aquest primer període:

Han participat del programa 40 persones i els seus familiars així doncs

han estat un total de 114 beneficiaris!!

Un cop d’ull al perfil dels participants…

El malbaratament alimentari perjudica el planeta, ja que aquests aliments que es llencen fan augmenta el volum de deixalles i l’impacte ambiental associat. Des de la mossegada a partir de la iniciativa d’administrar aquests aliments als nostres participants col·laborem en generar menys residus, fem un ús eficient de recursos naturals i energia, així com fomentem l’estalvi d’emissions de carboni. I aquest és el nostre granet de sorra en mitigar el canvi climàtic!!!

A escala social, a Catalunya el 20% de les famílies estan per sota del 60% de la renda mitjana. Així doncs, el malbaratament alimentari és un problema que va més enllà de l’àmbit ambiental i que, en la situació de crisi econòmica actual que vivim, el fa encara més insostenible.
En aquest primer període de l’any, la quantitat d’aliments de la que hem fet entrega als nostres usuaris i els seus familiars ha estat de 485,68 kg:

Marxem de vacances amb els següents resultats obtinguts!

ENS RETROBEM AL SETEMBRE!!!

La tecnologia canvia la nostra forma forma de comunicar-nos. El mitjà és el missatge.

La tecnologia canvia la nostra forma forma de comunicar-nos. El mitjà és el missatge.

Acció social

Per a donar començament a aquest article, m’agradaria explicar l’elecció del nom “El mitjà és el missatge”, l’aforisme més conegut de McLuhan, explica de manera concisa i poètica el plantejament que ofereix l’autor canadenc als estudis de l’ecologia dels mitjans, servint com a invitació a la reflexió.

En el seu llibre, Aldea Global, de l’autor que acabo d’esmentar, descriu una interacció mundial generada pels mitjans electrònics. “Som el que veiem”. “Formem les nostres eines i després aquestes ens formen”, aquestes frases, conviden a la reflexió des de diverses perspectives.

Mc Luhan sosté que els mitjans tecnològics a més de ser canals d’informació, que proporcionen el material del pensament, també modelen el nostre procés de pensament. O sigui que només amb utilitzar un mitjà ens transformem.

Ilustración 1. Man-845847_340. Pixabay

Aquesta descripció que realitza l’autor es troba resumida en una de les seves famoses frases “Qualsevol tecnologia és una extensió del nostre cos, ment o ésser”.

En el mateix sentit Nicholas Carr, en el seu llibre Què està fent internet amb les nostres ments? Superficials sosté que l’arribada de la computadora i posteriorment internet, suposa una revolució en la transmissió de la paraula escrita, i m’animaria a agregar que també la revolució s’estén a les nostres maneres de raonar i de relacionar-nos amb el nostre entorn.

El terme “Superficials” entenc, el referencia amb la poca inducció a l’aprofundiment de la qual som víctimes, quan ens trobem en un mitjà digital, l’hipertext, els titulars suggeridors desvien la nostra atenció impedint que s’aprofundeixi en algun dels temes que ens interessen, no necessàriament és un desavantatge, ja que aquesta suposada “distracció”, podria interpretar-se també com que  amplia el nostre espectre d’accés a la informació. 

Es podria esmentar també els canvis de la humanitat des de la prehistòria, el primer home que va fer una eina, estenent així el seu cos per a adaptar-lo a una fi més ambiciosa, i seguint en aquesta línia una inesgotable seqüència d’invents que ens han canviat la vida per a no tornar mai a ser el que vam ser. 

Per exemple l’invent del rellotge, el mesurament del temps va implicar un canvi en el comportament humà notable i una  construcció social entorn d’aquest objecte, absolutament rotunda. 

La invenció de l’electricitat, no sé si serem del tot capaços avui dia de fer-nos una remota idea, del que va significar per a aquest llavors, passar de la foscor total, o precàriament lluminosa, a sentir la llum en la nit, imagino l’encanteri que han d’haver sentit les persones davant tal avanç, més que avanç, “miracle”.

No puc deixar d’esmentar a Gutenberg amb la seva impremta i el començament de l’abolició del monopoli de la informació.

La màquina d’escriure, element que motiu una oda al filòsof Nietzsche, ja que gràcies a l’arribada d’aquest artefacte a la seva vida, va anar que va poder tornar a escriure, després de les malalties que l’afligien. Però mai ho faria com abans de fer-ho a través de la màquina, el mitjà canvio la seva producció.

Després d’haver esmentat breument aquests esdeveniments en la història, podria endinsar-me en l’actualitat i en el tema que convoca, apassiona i no deixa de sorprendre, “la tecnologia en la comunicació des del digital”, INTERNET.

Quan parlem de relació entre l’humà i la tecnologia, partim de la necessitat de qüestionar aquesta relació, la naturalesa d’aquesta relació i els seus entramats.

La relació entre l’home i la tecnologia, descriu Mercedes Bunz  està plantejada des de dues visions antagòniques, una d’elles és l’OPTIMISTA, en la qual planteja que la tecnologia és una extensió de l’home, tal com el descrivia Mc Luhan, més encara com una extensió de la naturalesa humana. 

Les funcions humanes estan en clar conflicte i sempre ho van estar, com tenim cames per a córrer, també les tenim per a limitar-nos quan no podem córrer més, o més ràpid, llavors allí, apareix l’automòbil, que es transforma en una versió ultra millorada de les nostres cames. Tenim un cervell, que funciona de meravella, fins que es cansa, o s’afecta per algun avatar de l’entorn, llavors, apareix la nostra estrella, la computadora, que només necessita electricitat, expandeix les nostres funcions, ens habilita en desenvolupaments més veloços i més complets. 

La idea tancada que tenim sobre l’humà, la tecnologia ve a expandir-la, a realitzar el que la naturalesa humana no ens permet realitzar.

Després tenim la visió PESSIMISTA d’aquesta qüestió, aquesta seria en la qual la tecnologia destrueix, succeeix l’invers, l’humà es torna una extensió de la tecnologia. Seria la postura existencialista de l’home, en la qual aquest genera un monstre que en un moment ens constitueix com a subjectes, la qual cosa creem una ajuda, s’independitza de nosaltres i es gira en contra. La tecnologia cobra força i autonomia. 

Com a exemple podria esmentar el telèfon mòbil, d’una banda ens ajuda a comunicar-nos, no expandeix, POSITIU, d’altra banda ens obliga en moltes ocasions a comunicar-nos, no per necessitat o naturalesa sinó en excés, destrueix la naturalesa humana, NEGATIU.

Una tercera postura, una nova forma de comprendre aquesta relació, seria considerar la tecnologia com una cosa natural, Què existeix per fora del natural? No com a opositora del natural.

D’altra banda també tenim el concepte del filòsof Espósito, en el qual planteja que “No hi ha naturalesa humana, estem tot el temps reinventant el que som”, aquest concepte em sedueix particularment, atès que això implicaria que la naturalesa de l’home és la potencialitat infinita que tendim de reinventar la nostra pròpia naturalesa, aquesta no és fixa.

Després de tota aquesta exposició i collage de pensaments propis i prestats, m’agradaria complementar-la amb la meva interpretació de la relació entre l’home i la tecnologia i els nous rols que crec han sorgit a partir d’aquesta.

Les xarxes socials semblen ser la vedet de la nostra nodrida internet, en l’ús de les mateixes s’han generat esquerdes generacionals per un ús “inadequat” d’alguna terminologia que no hem estat a l’altura de conjugar i ha donat lloc a sengles conflictes. Un d’ells a tall d’exemple és el concepte de “amic”, algunes l’han variat a seguidors, o uns altres, però no ha deixat de ser motiu de discòrdia.

L’amistat com a concepte utilitzat en aquests àmbits no es regeix amb els patrons de la vella amistat. Existeixen nous rols, però no nous termes que ho descriguin.

Aquests rols són altres tipus de relacions vinculessis, que nodreix, dialoga i  afavoreix les relacions humanes.

En aquests temps en els quals la tecnologia ha generat fragmentació en el que som,  pot viure’s de manera creativa, no s’hauria d’entrar en models tancats. Aquesta reflexió té la intenció d’incentivar a romandre atents a les possibilitats que el present ens brinda per a passar al futur.

Carla Benzano

Dinamizadora CP d’Alfadigital

Ens apropem a l’institut d’ Educació Secundaria Dr. Puigvert

Ens apropem a l’institut d’ Educació Secundaria Dr. Puigvert

Actualitat

El dilluns 18 de març Andròmines va col·laborar a l’IES Doctor Puigvert per tal de fer una xerrada dins el projecte «Col·laborant amb el territori: alternatives des de l’economia social i solidària» a alumnes de 3er d’ESO. En aquestes sessions formatives s’intenta incloure experiències properes (iniciatives d’ESS del territori) per tal d’apropar la realitat d’aquest model d’economia al mateix entorn de l’alumnat.

Vam explicar quins van ser els orígens d’Andròmines, quins són els serveis que oferim tant com Associació com per EI i quins projectes gestionem, sempre des del marc de l’economia social i solidària, i sense perdre de vista els dos objectius d’Andròmines: Acompanyar a la inserció de persones en risc d’exclusió social i vetllar pel medi ambient tot fomentant i promovent el reciclatge, la reutilització i la sostenibilitat.

Èxit de la Fira Activa’t on s’han mostrat les activitats i bones pràctiques en l’execució penal a Catalunya

Èxit de la Fira Activa’t on s’han mostrat les activitats i bones pràctiques en l’execució penal a Catalunya

Actualitat

Aquest 20 i 22 de febrer de 2019 s’ha celebrat la Fira Activa’t al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada ubicat a Barcelona. El conjunt d’activitats, tallers i ofertes s’han rebut amb molta bona acollida per part dels visitants i professionals. En especial, cal destacar les activitats relacionades amb les TIC als centres penitenciaris, la realitat virtual en aquests espais, la creació de relats digitals en vídeo o el dMagazine.

El Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada va acollir molta gent entre professionals de l’àmbit i els operadors jurídics, socials, acadèmics i del món de la comunicació implicats en el sistema penal. També van participar alguns interns que van venir a través de sortides programades. Les activitats que es van realitzar tenien les finalitats de solidaritat, millora personal, perspectiva de gènere, tecnologies de la informació i la comunicació; i millora de la convivència. Es van realitzar tallers participatius, píndoles informatives, exposicions o paradetes estables, conferències i un espai de speaker’s corner. Ha estat una mostra de les activitats dels serveis penitenciaris, de mesures penals alternatives, de justícia juvenil i també d’atenció a les víctimes del delicte.

Els visitants van poder trobar activitats de tota mena que es realitzen habitualment als centres penitenciaris de Catalunya, als centres educatius, entitats de medi obert, unitats d’atenció a la víctima i serveis col·laboradors del Departament de Justícia. Alguna de les activitats destacables van ser la de gamificació, la sensibilització amb víctimes de delictes de trànsit, activitats d’hort, un taller de reciclatge de residus, mediació penitenciària, programa d’intervenció en drogodependències, exposició peces artístiques dels tallers als centres penitenciaris. Així mateix, també hi havia activitats més pensades per a la justícia juvenil com el teatre amb valors, el circ social, l’activitat de música rap, el taller d’hostaleria o la perspectiva de gènere a través de la sexualitat. A més, es van presentar els serveis relacionats amb la reparació i atenció a la víctima. La Fira Activa’t ha acabat, aquest divendres, amb la conferència de Begoña Román Maestre sobre “Bones pràctiques: que són i com arribar-hi

A l’aula 5 es van poder mostrar, durant els dos dies, la implantació de les TIC als centres penitenciaris. Es va fer una simulació d’aula amb equipaments i materials informàtics que es tenen als centres penitenciaris amb el material d’Andròmines. I es van reproduir les condicions de tal com estan; per exemple el nivell dels filtres per l’accés a Internet i el foment del programari lliure.

Els dinamitzadors d’Andròmines van participar en diferents activitats que es van dur a terme durant el dimecres.

Una de les activitats que s’ha fet conjuntament amb educadors dels centres va ser crear relats digitals en vídeo generats a partir de fotografies, àudio i música, més tard els professionals i els interns faran l’edició i el resultat es podrà consultar a https://espaitic.wordpress.com/.

El dimecres a la tarda va ser també el moment de la presentació de les eines de realitat virtual dins dels centres penitenciaris. Aquesta és una experiència pilot i existeix la voluntat d’anar ampliant progressivament aquesta proposta a altres centres penitenciaris del país.

Finalment, també es va presentar el dMagaZine, una activitat participativa en la qual durant la Fira es van generar continguts com entrevistes i d’altres àudios que posteriorment s’estructuren en seccions. Habitualment en diversos centres es creen dMagaZines regularment i estan penjats a Internet dins del Programa AlfaDigital.

L’Associació Social Andròmines treballa, des de ja fa anys, dins de diversos centres penitenciaris impulsant l’ús i l’aprenentatge de les TIC per part dels interns. I aquesta feina va ser reflectida aquests dos dies dins de la Fira Activa’t.

Sergi Vázquez

Dinamitzador de Puig de les Basses a Figueres.

Majors de 45 anys…. Un repte laboral

Majors de 45 anys…. Un repte laboral

Acció social

Després d’uns anys de bonança econòmica, com tots ja sabem va venir la gran crisi econòmica, aquella que ja feia temps que ens anàvem pronosticant però ningú volia veure. No volem debatre les causes, els causants, ni res per l’estil, més aviat volem fer una anàlisi des de el vessant social del col·lectiu que més l’ha patit i encara continuen lluitant per trobar el seu lloc al mercat laboral, els majors de 45 anys.

Si fem una anàlisi actual, les dades són prou aclaridores, els majors de 45 anys són els que tenen l´índex d’atur per franges d’edat més elevat de Catalunya (209.024 persones segons dades Idescat 2018), més elevat inclús que el col·lectiu jove.

Si filem una mica més prim i volem extreure més variables, podem veure que el sector serveis i l’industrial són aquells on l’índex d’atur és més elevat.

La nostra experiència a Andròmines va en total consonància amb aquestes dades. Aquest últim any (2018) de les 190 persones ateses pel nostre servei d’inserció i orientació laboral, el 40% eren persones majors de 45 anys, i amb major proporció d’homes que de dones.

Quan parlem de majors de 45 anys podríem dir que hi ha 2 perfils característics:

  • Home/dona d’entre 45 i 55 anys, amb un nivell d’estudis baix (graduat escolar) i amb un perfil no especialitzat, amb això volem dir persones que per circumstàncies de la vida i potenciat pel mercat laboral imperant fins a la crisi econòmica han treballat exercint professions no especialitzades diverses (mosso de magatzem, operari/a industrial-manipulador/a, operari/a de neteja, etc.) on el que primava era el salari, fomentant així una gran rotació de personal.
  • L’altre perfil professional seria el d’un home/dona d’entre 45 i 55 anys amb una baixa formació i qualificació professional, però en canvi molt estable laboralment, persones que han desenvolupat gairebé tota la seva trajectòria professional (+ de 20 anys) a la mateixa empresa realitzant tasques d’operari de producció, manipuladora, aux. de neteja, etc.

Per treballar amb aquestes persones hem fet èmfasi en els dos agents implicats en el procés d’inserció laboral, les persones en recerca activa de feina i el teixit empresarial.

Moltes d’aquestes persones arriben a la nostra entitat un cop ja han passat mesos i en alguns casos anys d’ençà que van perdre la feina, i han intentat de manera infructuosa cercar feina, amb la qual cosa la seva situació socioeconòmica és ja bastant complicada.

A més s’ha d’afegir que molts d’ells tenen un nivell de coneixements informàtics baix o directament són analfabets informàtics.

La primera entrevista diagnostica és clau per tal de definir el seu perfil professional, veure quina és la seva experiència laboral, els seus interessos i motivacions, així com les seves competències, com cerquen feina, etc. i a partir d’aquí pactar un itinerari personal d’inserció.

La gran majoria d’aquestes persones estan molt motivades per a treballar però no són autònomes a l’hora de cercar feina, tenint dificultats en la utilització de les eines informàtiques, desconeixement dels diferents recursos al seu abast per cercar feina, així com desconeixement en general de les diferents tècniques de recerca de feina.

El canvi de paradigma de recerca de feina ha canviat molt, en pocs anys i la transició a l’era digital fa que tinguin dificultats

És important que aquestes persones prenguin consciència que tot està sotmès al canvi, que tot evoluciona i que les tècniques de recerca de feina que s’utilitzaven abans ara ja no funcionen, han de fer una aposta per les noves tecnologies.

Amb aquestes persones majors de 45 anys amb un perfil professional no definit, el nostre objectiu és orientar-los laboralment en funció de la seva experiència i les seves competències cap a aquelles professions més sol·licitades al mercat laboral.

En canvi amb aquells majors de 45 anys que ja tenen un perfil professional definit, es potencia la realització de cursos especialitzats relacionats amb la seva experiència i que suposin una millora de la seva ocupabilitat.

Però no únicament treballem amb les persones, també ho fem amb el teixit empresarial i en aquest punt és clau la tasca de sensibilització del teixit empresarial, parlar amb les empreses i trencar amb estereotips i prejudicis.

En aquest punt és clau crear un clima de confiança on poder definir amb l’empresa el perfil professional que necessiten per competències (quines competències hauria de tenir la persona que necessiten per tal de poder realitzar les funcions sol·licitades i per encaixar en l’equip de treball, i sobretot quines competències són les que més valoren com a empresa).

Hem de conscienciar a l’empresa que criteris com ara l’edat, el sexe, l’origen o la nacionalitat únicament són elements discriminatoris que limiten i condicionen l’accés al lloc de feina.

Aquests últims anys ens hem adonat que una de les eines més exitoses que tenim per tal de fomentar la inserció laboral d’aquest col·lectiu és la realització de cursos formatius amb pràctiques a empreses. El valor afegit d’aquests cursos és que moltes d’aquestes persones que difícilment superarien un procés de selecció per prejudicis com l’edat, un cop realitzen les pràctiques formatives a l’empresa, aquesta pot avaluar in situ com desenvolupa la feina la persona, quines són les seves competències i a partir d’aquí en molts casos esdevé en una inserció.

A tall de síntesi podríem dir que les persones de més de 45 anys són aquelles que registren un índex d’atur més elevat, i també són aquelles que per un aspecte purament generacional les que tenen més dificultat i són menys autònomes en l’ús de les TIC per a la recerca de feina. Però en canvi són persones que atresoren una gran experiència laboral, tenen uns hàbits laborals adquirits, són persones motivades per a treballar, que han crescut amb el valor de l’esforç i la constància.

Per tot això, des d’Andròmines creiem que hem de potenciar el treball amb aquestes persones, actualment els més damnificats i els que més recursos necessiten per tal d’ajudar-los en el seu procés d’inserció sociolaboral.

 

Xavier González

Prospector d’Andròmines

Realitat virtual al servei de la inserció

Realitat virtual al servei de la inserció

Actualitat

Realitat virtual al servei de la inserció

Recentment els dinamitzadors TIC del @projecteAlfadigital  que desenvolupa Andròmines als Centres Penitenciaris de Catalunya, han realitzat un curs de realitat virtual per aplicar-lo als centres penitenciaris on estem presents.

L’objectiu d’aquesta formació ha estat realitzar material i aplicacions per poder aplicar educativa i terapèuticament la Realitat virtual als centres penitenciaris. A la formació ja s’han treballat propostes com:

  1. Realitzar vídeos/fotos 360ª d’aquelles activitats on no poden participar tots/es els interns/es, ja siguin: conferencies o tallers de formació concrets, o bé fires o activitats festives pròpies dels centres.
  1. Realitzar vídeos/fotos 360ª d’espais ordinaris per aquelles persones que han de sortir en llibertat en poc temps i que es puguin anar familiaritzant amb l’entorn i amb els espais com:
  • Ruta des del centre penitenciari fins al municipi de referencia a cada centre, fent servir el transport públic per arribar-hi,
  • L’estació d’autobusos i de metro.
  • Cua per l’entrada a un teatre o a un cinema.
  1. Algun tipus d’activitat més lúdica on es pugui gaudir de la Realitat Virtual com a distracció.
  • Muntanyes russes
  • Rutes per diferents ciutats o llocs turístics.
  • Entorns naturals.
  1. Possibilitat d’incorporar la Realitat Virtual als programes educatius com una eina educativa més.
  1. Realitzar vídeos/fotos dels familiars. Donat que molts centres ja disposen d’un tipus semblant de recurs, aquest serà el més fàcil de dur a terme. Aquesta opció va ser la més consensuada.

Ara ho aplicarem i podran gaudir els interns i el més important: apropem la rehabilitació i inserció a la societat com objectiu màxim de les actuacions dins dels centres!

Balanç del curs Mossegada per l’Exclusió

Balanç del curs Mossegada per l’Exclusió

Actualitat

Balanç del curs Mossegada per l’Exclusió. Des del mes de març, han participat al projecte “Mossegada per l’Exclusió” un total de 34 persones, i han trobat feina el 51%. Gràcies a #TorrelaSagrera i a #Bilbiotecalasagrera pel suport i a tot l’equip d’#Andròmines. Ens trobarem de nou al Setembre!