Quan voler no és suficient: barreres invisibles a la inserció laboral

per Redacció Acció social

La Elisenda es mira al mirall. Ha après a somriure davant la incertesa. A cada pas carrega no només un currículum, sinó una història.

Quan surt al carrer, respira a fons. Se sent valenta, però també una mica sola. Perquè no tothom veu el que carrega una persona quan busca feina. I perquè cada entrevista que no arriba, cada silenci, fa una mica més difícil tornar a començar.

Quan parlar de feina és parlar de drets, de vida

Treballar no és només guanyar un sou. És sentir-se útil. És formar part. És poder mirar endavant amb dignitat. Però per a moltes persones, accedir a una feina digna s’ha convertit en una cursa amb massa obstacles.
Segons l’IDESCAT, la taxa d’atur a Catalunya és d’un 9%, però darrere d’aquesta xifra hi ha vides reals. Dones cuidadores que han deixat la seva professió per cuidar familiars. Joves formats que només troben feines temporals. Persones migrades amb experiència, però amb papers pendents. Gent gran que no encaixa en cap currículum estàndard.
I si ens aturem a escoltar-les, descobrim que el problema no és la manca de ganes. És la manca d’oportunitats reals.

Les barreres que no es veuen, però es viuen

Hi ha barreres que no tenen nom en cap formulari, però que pesen com una motxilla. Són obstacles que es van acumulant fins a fer que buscar feina sigui, sovint, un acte de resistència quotidiana.

L’economia precària: quan tot costa més del que sembla
Hi ha qui no pot pagar-se una targeta de transport per arribar a una entrevista. O no té diners per imprimir un currículum. O viu en un entorn inestable, que fa impossible sostenir una rutina laboral. Són petites coses, però sumades, fan gran la distància cap a una feina digna.

La conciliació invisible: cuidar sense ser cuidat
Moltes dones arriben als nostres serveis després d’anys tenint cura dels altres: fills, pares, parelles. Però qui ha tingut cura d’elles? Trobar una feina compatible amb les seves responsabilitats és gairebé un trencaclosques. I massa sovint, les peces no encaixen.

Bretxa digital: quan la tecnologia et deixa fora
Enviar un currículum, fer una videotrucada, omplir un formulari en línia. Per a qui no ha tingut accés a eines digitals, tot això pot ser un mur altíssim. I és injust que la manca de recursos tecnològics et tanqui portes que no hauries d’haver de picar tan fort.

La formació que no reconeix l’experiència
Persones amb anys d’ofici, amb habilitats, amb trajectòria. Però que no tenen un títol oficial que ho certifiqui. El sistema, sovint rígid, no reconeix el valor del recorregut vital. I així es perden talents, coneixements, vides senceres.

La discriminació: la més cruel de les barreres
Hi ha qui no és ni escoltat per l’accent, per la pell, per l’edat o pel seu cos. Són judicis ràpids, silenciosos, però letals. I fan molt mal. Perquè qüestionen la vàlua d’una persona abans fins i tot de conèixer-la.
“Em van dir que semblava massa gran per ser ‘dinàmica’. Però dinamisme és aixecar-se cada dia i continuar buscant.”

Veus que ressonen: històries amb nom i ànima

A Andròmines escoltem. Perquè cada persona és un món, i cada història, una lliçó de resiliència.

Carlos, 22 anys, d’origen paraguaià
Va arribar a l’Estat espanyol quan només en tenia 10 anys. Durant anys, la manca de documentació el va deixar fora de qualsevol oportunitat laboral amb garanties. “Sense papers és pràcticament impossible aconseguir una feina estable”, explica.
Va haver de deixar els estudis per ajudar a casa. Això el va limitar a feines molt bàsiques i sense contracte. Quan va aconseguir la seva primera feina amb contracte a Andròmines, tot va canviar. “Va ser el meu primer pas real. Aquí vaig sentir que era més que una mà d’obra. Em van escoltar, em van impulsar, i em van acompanyar.”
Carlos és exemple de com el suport adequat pot obrir camins reals.

Elisenda, 62 anys
Elisenda no només busca feina: busca reconeixement.
És una dona enèrgica, valenta i plena de ganes de continuar aprenent. Però també ha viscut el pes de la mirada social quan et consideren ‘massa gran per treballar’. “Quan vaig a entregar un currículum, noto els prejudicis: ‘Per què contractar una dona gran?’”, explica. Va arribar a Andròmines derivada per Càritas. “Aquí em van acollir amb respecte, em van ajudar a creure en mi i vaig tornar a sentir-me útil.”

Mariela, mare sola amb dos infants i d’origen polonès
La seva història és la d’una conciliació impossible. “Hi havia feines que començaven a les sis del matí, però jo havia de portar els nens a l’escola a les vuit”, diu. Tot i les dificultats, ha trobat suport en projectes com Làbora, Incorpora i a Dona de Futur d’Andròmines. “Allà vaig aprendre molt, vaig guanyar confiança i em vaig sentir útil.” Ara treballa en el sector de la neteja, amb més estabilitat i esperança.

Mamadou, 26 anys
Ha fet cursos, ha après idiomes, té energia i ganes. Però el telèfon no sona. “Diuen que no tinc experiència, però ningú me’n dona l’oportunitat per començar.” Participant a projectes com SAIN (Servei d’Atenció i Informació per a persones nouvingudes) posa en pràctica com pot millorar la recerca de feina.

Sílvia, 49 anys
Va cuidar del seu pare fins al final. Ara vol tornar a treballar com a auxiliar d’infermeria. “No em contracten perquè fa anys que no treballo. Però cuidar algú dia rere dia, també és experiència.” Com a participant del projecte Integr@’t refà el seu curriculum i actualitza els seus coneixements.

Aquestes històries són les nostres. Formen part de la comunitat Andròmines. I són també una crida a mirar diferent.

Andròmines: acompanyar per transformar

No creiem en receptes màgiques. Però sí en el valor de l’acompanyament humà. A Andròmines, caminem al costat de les persones, respectant el seu ritme i escoltant amb atenció.
• Oferim orientació laboral, però també emocional. Perquè sabem que buscar feina és, sovint, una muntanya russa emocional.
• Proposem formació adaptada, no només a les demandes del mercat, sinó als somnis de cada persona.
• Generem aliances amb empreses, perquè entenguin que contractar és també una manera de construir societat.

Descobreix els nostres serveis d’inserció i com a empresa què pots fer per sumar-te a aquest canvi. Els projectes d’orientació i formació laboral com son Integr@’t, el projecte SAIN (Servei d’Atenció i Informació per a persones nouvingudes) o Dona de Futur, ens permeten acompanyar a les persones en aquest procés de recerca de feina i formació.

Tothom té un paper: la inserció és responsabilitat compartida

Per avançar, cal teixir xarxes. I la inserció no és un repte individual, sinó col·lectiu.
• Les empreses poden revisar els seus processos de selecció i obrir-se a nous perfils.
• Les administracions poden donar suport real a les entitats que acompanyem amb rigor i afecte. Poden generar polítiques públiques que protegeixin les persones més vulnerables.
• Les persones podem deixar de jutjar i començar a confiar.
Compartim la mirada de Fundació Engrunes, Solidança i d’altres entitats que, com nosaltres, treballen des de l’arrel, des del vincle, des de la comunitat.

L’esperança com a motor: reconstruir des de la dignitat

Avui la Elisenda torna a casa, una mica cansada. L’entrevista no ha anat com esperava. Però es prepara un cafè i s’asseu al costat de la seva filla petita. Li explica com ha anat, amb honestedat i tendresa. Demà tornarà a intentar-ho. Perquè no està sola. Perquè a Andròmines, hi ha una mà que no només guia, sinó que acompanya.
“Quan dones una oportunitat, no només canvia la vida d’una persona. Canvia la teva mirada.”
I aquest és el nostre propòsit: mirar amb ulls nous, reconèixer el potencial i sembrar futur.

Andròmines – Creant oportunitats, una per una, amb caliu, respecte i compromís.

Celebrem el dia Mundial de l’Educació Ambiental

per admin Actualitat

La problemàtica actual entorn el canvi climàtic i la contaminació ha fet que augmenti la preocupació dels ciutadans per les possibles conseqüències del tractament nociu del medi natural que ens envolta.

La protecció i la conservació són dos dels pilars fonamentals que cal treballar amb les noves generacions des de les primeres etapes del desenvolupament dels infants perquè prenguin consciència del medi que els envolta.

Per poder transmetre aquesta valors l’any 1975 es va definir per primer cop a la Carta de Belgrad el concepte d’educació ambiental com el “conjunt de mesures que tenen per objectiu aconseguir que la població tingui consciència del medi ambient i s’interessi pel seus problemes i que compti amb els coneixements, les aptituds, les actituds, la motivació i el desig necessaris per treballar en la recerca de solucions que puguin aparèixer en el futur”.

Per tal d’impulsar aquests valors i aconseguir els diferents reptes que persegueix l’educació ambiental, és molt important que aquesta prengui un rol protagonista als centres educatius on es formen les generacions futures. Entesa com una eina pedagògica per transformar la societat a partir de la protecció del medi natural.

Andròmines, des dels nostres inicis creiem que l’educació ambiental és una peça clau per a fer la ciutadania protagonista de la millora ambiental i social del seu entorn. Per aquest motiu, fem accions d’educació per a la sostenibilitat a través de:

Tallers d’educació ambiental, prevenció i reutilització. Disposem d’un llarg catàleg de tallers innovadors i adaptats a totes les edats
Mercats d’Intercanvi puntuals o permanents.
Activitats de sensibilització per la Setmana Europea Prevenció Residus.
Visites guiades a deixalleries o centres de preparació per la reutilització.
Fires de venda de segona mà, economia social i solidària.
Participació en accions concretes de Festes Majors, Dia del Medi Ambient.
Col·laborant amb programes de prevenció i millora en la gestió de recursos i residus.

Si vols reservar alguna de les nostres activitats no dubtis en escriure’ns a e.ambiental@andromines.net o trucar al 932740627.

Un any ple d’acció social i ambiental

per admin Acció social Medi ambient

Un any més arriben les festes nadalenques. Som en una època de reflexió, però també de joia, il·lusió i espais per a compartir amb la família i els amics. Des d’Andròmines us sentim com a part d’aquesta petita família que, dia rere dia, lluitem per aconseguir un món una mica més just, tant a nivell social com ambiental.

Volem donar-te les gràcies per ser aquí, amb nosaltres, per fer que aquest any hagi estat tant especial i per que tu estàs fent possible tot el que anem construint plegats.

Ja posats avui ens hem proposat que ens acompanyis “a fer memòria”. Volem tornar compartir la memòria d’Andròmines amb les fites aconseguides al 2016. En aquest document adjunt trobareu d’una manera transparent les àrees i projectes que hem impulsat i el seu impacte en les persones i el medi ambient. Ja hem començat a treballar en la del 2017 i veiem que el nostre impacte no ha minvat.

Et volem agrair la confiança que diposites any rere any en nosaltres i desitgem que ens continuïs acompanyant com fins ara en aquest projecte que és Andròmines, sumant esforços per crear oportunitats a les persones i al medi ambient!

Us desitgem que passeu unes molt bones

festes! Rep una forta abraçada,

10 anys d’INCORPORA, ens acompanyes?

per admin Acció social

Aquest dimarts 27 de Juny, s’han atorgat els premis 10 anys del Programa Incorpora, sent la conductora de l’acte la periodista Lidia Heredia (als matins de TV3).

Foto 27-6-17 21 48 24 — a l’ acte vam explicar juntament amb Ara Vinc i Joan la nostra bona experiència de coordinació.

Ha estat un acte molt emotiu, amb l’assistència d’empreses, tècnics d’inserció – prospecció del programa, així com persones que gràcies al programa i al seu esforç han aconseguit una oportunitat laboral i han compartit amb tots els assistents la seva experiència…

Ens agradaria destacar el cas d’èxit d’un beneficiari del programa Incorpora que ha realitzat un itinerari d’inserció amb Andròmines.

En Joan és un home de 50 anys que portava 6 anys sense treballar, va conèixer Andròmines a través d’un conegut i es va adreçar a nosaltres.

El vàrem citar a la nostra entitat i un cop realitzada una primera entrevista diagnostica per a establir el seu perfil professional vam pactar mútuament l’itinerari personal que realitzaríem envers la seva inserció

En Joan va assistir a capsules formatives de tècniques de recerca de feina i competències transversals, amb l’objectiu de dotar-lo d’eines fomentant així la seva autonomia per tal d’afrontar amb més garanties el seu procés d’inserció laboral.

Inicialment va sortir una primera oportunitat laboral molt temporal, però on l’objectiu era que prengués contacte amb el mon laboral després d’aquest llarg periode d’inactivitat i sobretot que l’empresa el pogués veure treballar.

Aquesta primera experiència va ser un èxit, tot i finalitzar, la valoració per part de l’empresa va ser molt positiva, fins al punt que posterioment quan van tenir un altre necessitat també puntual però de més llarga durada en la primera persona que van recordar va ser en el Joan.

Aquesta segona experiència va ser un èxit però també va finalitzar. Si una aspecte hem de destacar d’en Joan és la seva constància, el seu esforç, i la seva predisposició, que ha sigut el que el va portar a que en el moment que en l’empresa van tenir un lloc estable el primer candidat va ser ell.

Això va ser a l’any 2015, fa ja més de 2 anys, ara en Joan té un contracte Indefinit, s’ha integrat perfectament en l’equip de treball del magatzem i a l’empresa, fins i tot en absència de l’encarregat de magatzem ha realitzat tasques d’encarregat, gestionant i coordinant un equip de treball

En el seguiment post inserció que es realitza, la valoració de l’empresa sempre era la mateixa “en Joan mai té un NO a la boca, és una persona amb una actitud exemplar, sempre està predisposat a fer allò que se li demana, es flexible i té una molt bona relació amb tothom”

Foto 27-6-17 21 25 37 — Un equip d’èxit: Joan, Ara Vinc empresa que confia en Andròmines les seves ofertes laborals. En Andròmines estem molt contentes d’aquest i demés casos d’èxit!!!!!

També hem d’especificar que nosaltres acompanyem a l’empresa per a definir les necessitats reals, acotar les capacitats que realment cerca i fer un seguiment a tots els processos actius de recerca de feina que ens confia, tot això d’una manera gratuïta i acurada.

Aquest és el treball d’Andròmines i del Programa Incorpora, creiem en les persones, en les seves competències i el nostre paper és orientar-les, empoderar-les i sobretot acompanyar-les llarg del seu procés d’inserció laboral

En Joan exemplifica els valors que des d’Andròmines volem fomentar: l’esforç, la constància, l’adaptabilitat, i sobretot l’actitud com a vehicle de canvi .

Tot i les dificultats del mercat laboral, si tots treballem plegats per un mateix objectiu més tard o mes d’hora aquest s’acaba assolint, i en Joan n’és un exemple.

Andròmines forma part del programa Incorpora des de l’any 2011, on gràcies al treball en xarxa amb d’altres entitats participants i al contacte amb el teixit empresarial, s’han prospectat 598 empreses, que ens han derivat un total de 541 ofertes laborals on s’han inserit 342 persones.

Han estat 10 anys plens d’èxits i continuem treballant per tal d’ajudar a les persones que més ho necessiten!!!!!

Xavier González

Responsable Programa Incorpora en Andròmines

Sebastià President d’Andròmines i la Marató

per admin Acció social

Montcada 19 de maig de 2012

Amics:

Sóc el Sebastià Heredia de l’Associació Social Andròmines”, entitat que participa en aquesta “Marató” i voldria donar-vos la valoració de la mateixa que fem nosaltres.

M’atreviria a dir que sóm – hem sigut- com un petit “resó”, un “crit” resposta a un altre “CRIT TERRIBLE, ESGARRIFÓS”: EL CRIT DE LA FAM EN EL MÓN.

Un “resó”, “un crit”, “resposta” petit-petita, però POSSIBLE. Aquesta és el nostre ADN. Durant 19 anys ANDRÒMINES sempre hem estat “contra l’exclusió” ACOLLINT ALS EXCLOSOS i ara, amb altres paraules per significar la mateixa realitat, CONTRA LA FAM EN EL MON; RECOLLINT ALIMENTS, sobre tot, perquè aquí a casa nostra, també hi ha gent que ho passa malament, que passa gana… AJUDEM A PARAR TAULA…!

Hem volgut fer nostres, amb plena responsabilitat, les paraules d’una persona ben assabentada en el que diu, clara i compromesa a la vegada, en refereixo a les paraules del Sr. Arcadi Oliveres, en el seu últim llibre: “DIGUEM PROU!”.

Per ell i per nosaltres, “LA FAM ES LA PITJOR CRISI…”. Una de les primeres crisis que cal destacar i posar en primer pla com a motiu d’indignació… perquè és la que fa més estralls. Cal recordar i repetir que allò que més víctimes causa diàriament en aquest planeta no és ni la guerra, ni els huracans, ni el+s volcans, sinó…LA FAM. I això ens hauria de mantenir indignats i indignades constantment” ( pgs. 21-23).

I en sentim indignats i volem donar tota la resposta que estigui en les nostres mans. PETITA, ben segur, PER POSSIBLE RESPOSTA!

Però la nostra “indignació”, a més de ser una expressió de “solidaritat” amb els que passen fam, també vol ser una “indignació”DENUNCIA CONTRA TOTS ELS CAUSANTS D’AQUESTA CRISI… i que a més se’n aprofiten de la mateixa!

Diu el Sr. Arcadi Oliveres: “la fam, la pitjor crisi QUE NO ES VOL SOLUCIONAR…” Però és possible? A qui, ben nascut, no li fa mal la fam en el món? Clar i català!. “L’ONU, al 2008 demana un “fons d’ emergència” de 50.000 milions de dòlars, en la seva reunió anual a roma… els països rics van fer una contraoferta vergonyosa de 8.000 milions de dòlars… Del 20008 al 2011, els mateixos països, van atorgar diners i més diners a la banca per valor de 4 bilions 600.000 milions de dòlars…!!! 92 vegades més que el que l’ONU demanava per reduir la fam al món…”.

I per acabar –ho d’arrodonir, com a signe d’una cobdícia sense entranyes, ens arriba la noticia que a primers de maig es va subhastar a New-York la famosa pintura d’ Edward Munch “EL CRIT” per la quantitat “insignificant” de 91 milions d’Euros!!! ( el màxim que s’ha pagat fins ara, per una pintura-obre mestre!). I per el “CRIT DE LA FAM EN EL MÓN”!, ni un miserable Euro…!

És més clar que l’aigua que amb els diners donats o prestats, sense retorn, als bancs-plens de delinqüents, tot s’ha de dir –durant aquests tres anys i mig hauríem pogut reduir la fam fins a la nul·litat 92 vegades . Això ÉS UN CRIM! Absurd…NOMÉS PER AIXÒ HAURIEM D’ESTAR ACAMPATS PERMANENTEMENT A LA PLAÇA DE CATALUNYA…”Conclou el Sr. Arcadi Oliveres en aquest paràgraf…

GRÀCIES a tots i els que amb els vostres esforços i aportacions heu fet possible aquesta “Marató”! ( NO N’ HI HA PROU AMB UNA MARATÓ! ) I nosaltres concloem la nostra “valoració”: Hem recollit molt, quantitativament parlant? Sempre serà poc…! Però “qualitativament “ parlant estem contents d’haver contribuït a la “sensibilització “ ciutadana i a enfortir un sentit d’exigència amb nosaltres mateixos i amb tots els que poden – i han de – donar solucions, “altres “solucions, perquè un ALTRE MÓN ÉS POSSIBLE!!!

Discurs del Sebastià Heredia, president d’Andròmines, amb motiu de la cloenda de la Festa d’entrega d’aliments a Càritas de Montcada, activitat per la Marató de la pobresa: Ajudeu-nos a Ajudar! ( Plaça de l’Església de Montcada)

Desitjos per aquestes dates….

per admin Acció social Medi ambient

El Nadal és una festa molt lligada a l’amistat, el companyerisme i la solidaritat, és per aquest motiu que durant aquestes dates sorgeixen infinitat de propostes per poder ajudar a la gent necessitada. Un exemple és l’agenda d’activitats de la pàgina web de l’Ajuntament de Barcelona⁽¹⁾, on es pot trobar una guia interactiva sobre les campanyes que es fan a la ciutat comtal. La varietat d’activitats com la simple recollida de joguines o aliments, o la venda d’un servei o producte totalment desinteressat que destinarà els guanys a donacions, permet que tothom pugui aportar el seu gra de sorra en aquestes festes. Una altre manera de fer caliu és participar en mercats d’intercanvi, on es fomenta la unió de la gent, realitzat una activitat que beneficia a tots els interessats, no només pel fet de poder veure altres persones que estan conscienciades amb la reutilització, sinó també per ser punts de reunió on s’intercanvien experiències i coneixements que poden ajudar a una altre persona a millorar la seva qualitat de vida. És un exemple el mercat que es va fer per part d’Andròmines o el mercat d’intercanvi de joguines de Can Cuiàs⁽²⁾.

Però el fet de realitzar una acció com donar la roba que ja no es vol en lloc de llençar-la, no vol dir que s’hagin d’oblidar actes quotidians que permeten la millor convivència en harmonia i benestar amb tots els ciutadans del poble o ciutat on es viu. Fets com cedir un seient a una persona gran, ajudar a algú a portar la compra, deixar pas a una persona amb mobilitat reduïda, etc, són actes que donen una sensació agradable a les dues persones i fan que l’atmosfera de sensacions a les ciutats sigui millor. No cal dir que aquestes accions són gratuïtes i es poden fer cada dia de l’any, per el poc esforç i temps que suposa realitzar-les.

Tornant a la capacitat solidaria que sorgeix durant aquestes dates, un fet com donar la roba, no ha de ser una acte exclusiu del Nadal, durant tot l’any hi ha punts de recollida de materials i aliments per a persones necessitades o amb baix poder adquisitiu. Totes les deixalleries, tenen per exemple contenidors per recollir roba i sabates, i moltes incorporen la capacitat de fer un triatge dels objectes en bon estat per posar-los a la venta de segona mà, permetent tres tasques. La primera, que la pròpia botiga de segona mà generi llocs de treball, la segona, que es pugui adquirir productes en bon estat per un preu assequible i la tercera, que un possible residu sigui incorporat de nou al mercat i per tant s’allargui la seva vida útil.

Pensar en les botigues de segona mà com un lloc amb trastos vells és un error. Cert que hi ha objectes que tot i estar en bon estat, el seu aspecte és d’haver estat utilitzat, però també si poden trobar gangues precintades amb el seu embalatge original, que mai han estat utilitzades, o objectes de col·leccionistes com discs de vinils. El fet de trobar objectes completament nous, demostra com el consumisme de la societat occidental és excessiu i no es preocupa de si realment aquella nova adquisició serà realment útil. Pel que fa al regals, a vegades és millor obsequiar amb coses no materials o temporals com unes entrades de teatre, un viatge, algun tipus d’aliment gastronòmic poc comú, etc, que no pas algun estri o objecte que no se sap realment que el necessiti.

Des d’Andròmines volem animar-vos a gaudir del Nadal i del pròxim any amb un esperit crític cap a un mateix sobre el consumisme, explorant altres maneres de divertir-se d’una manera no tan material.

¡¡¡¡¡US DESITGEM BON NADAL I UN FELIÇ ANY NOU!!!

Internet i la teva família: un projecte digital per a les famílies.

per admin Acció social

Un any més, durant aquests darrers mesos de setembre, octubre i novembre, s’ha dut a terme a l’Institut La Ferreria del municipi de Montcada i Reixac el Projecte d’ “Internet i La teva Família”.

Aquest any els pares de l’ Institut, conjuntament amb els seus fills han gaudit d’un aprenentatge digital, s’han submergit en les noves tecnologies i han après ha adaptar-se als nous temps.

Conjuntament, pares, fills i escola han trobat un espai de comunicació i interrelació on s’han debatut aquells temes que més els preocupa. S’ha establert un lloc de trobada on s’han establert dinàmiques de respecte, comunicació i educació en família.

Finalment, tots els participants van presentar el Projecte i els aprenentatges assolits davant de l’escola en una Jornada Final el dia 14 de Novembre. Tothom va ser convidat, van participar professors, familiars, Andròmines, i van comptar amb la presència de la Policia de la Generalitat “Mossos d’Esquadra”, els quals van presenciar la Jornada i van fer unes xerrades sobre perills, riscos i seguretat a la Xarxa. La Jornada va ser tot un èxit.

Un total de 29 persones van poder gaudir d’ aquest projecte, i no podem oblidar la participació activa de l’IES La Ferreria. A més el projecte ha comptat amb una dinamitzadora d’Andròmines, la qual ha donat formació de qualitat, ha establert llaços i ha estat el punt de connexió entre tots els participants.

Un cop més Andròmines ha complert amb la seva labor Social contribuint a eradicar la bretxa digital i a evitar que els nostres joves corrin perills, conscienciant-los activament sobre els riscos i les mesures de seguretat que cal adoptar, a la vegada que mantenen una relació més propera amb els pares i l’institut.

Les avaluacions finals de tots els participants sobre el Projecte han arribat a l’excel·lent. Ha estat una gran experiència per a totes i tots, la qual només es pot qualificar d’èxit total. Esperem que l’any vinent pugui repetir-se l’experiència i arribar encara a més famílies!

Andròmines

Finalitzada amb èxit la Setmana Europea de Prevenció de Residus

per admin Medi ambient

Durant la Setmana Europea de Prevenció de Residus, compresa entre el 19 i el 27 de novembre del 2011, Andròmines ha participat amb dos iniciatives.

Es van rebre i imprimir diferents materials sobre la campanya que van decorar els dos centres durant aquesta setmana.

Nosaltres vam emprar part de les eines que hi havia la web de l’ACR, Agència Catalana de Residus, (Eines comunicatives 2011 ONLINE: www.arc.cat/setmanaprevencio20101 i http://www.ewwr.eu/ca/eines):

Logotip de la setmana

Banners: Signatura del mail

Posters: de Presentació i Setmanal.

Plafons d’exposició

Booklets, guides and brochures: Llibreta per a la llista de la compra.

En definitiva pòsters, llibreta amb consells sobre compra que s’oferia al client i la signatura del mail amb l’anunci i publicitat de la campanya.

Una de les accions va ser duta a la Deixalleria i la mini-deixalleria de Montcada s’ha estat regalant pastilles de sabó a aquelles persones que portessin el seu oli de cuina per reciclar. Aquest sabó ha estat produït amb l’oli vegetal que els i les usuaris/es havien portat a la Deixalleria durant les setmanes anteriors.

Amb aquest acte s’ha volgut conscienciar a la població de Montcada i Reixac de la importància de reciclar l’oli i portar-lo en Punts de recollida especialitzats, ja siguin la mini-deixalleria, la deixalleria o els contenidors taronges repartits per la ciutat.

Gràcies al petit gest dels i les ciutadans/es que han portat i porten l’oli a reciclar hem aconseguit reduir l’ impacte ambiental que estem provocant al nostre planeta. Hem recollit 88kgs d’oli en aquesta Setmana, donat 54 pastilles de sabó i sensibilitzat de la problemàtica a 319 persones.

Esperem que aquest hagi estat un punt de reflexió per part de la població i esperem incrementar la recollida d’aquest residu i reduir la quantitat d’oli llençada pel clavegueram.

I per l’altre banda amb la iniciativa Waste Watchers, on Andròmines va incloure les dues tendes, la de la nau de reciclatge i Carretera vella a la campanya.

En aquesta acció també es va treballar amb AERESS que ens va proporcionar més material: dossier premsa per enviar-lo a la premsa local i argumentacions pel personal de les tendes per fer la difusió.

Cada visitant s’havia de comptabilitzar i cada client que comprava, se li comunicava el pes i llavors se li informava quina quantitat de residus s’havia evitat al fer aquesta compra d’articles de segona mà, utilitzant l’argumentari que havia proporcionat AERESS.

Cada dia hem penjat a la web de Waste Watchers la quantitat de visitant, kilograms i mencions premsa i hem enviat un correu a AERESS amb la mateixa informació, per tal de poder comptabilitzar la quantitat total de kg de l’acció que podem avançar que entre els tres països que han participat hem arribat a 433 tones de recursos naturals estalviats i concretament a Espanya parlem de 394 tones en total:

– 322 tones recuperades,

– 71,5 tones venudes,

– 9.315 visitants/clients de les botigues i

– 25 menciones en premsa.

I la contribució d’Andròmines ha estat de:

– 16 tones recuperades,

– 7 tones venudes,

– 472 visitants/clients de les botigues i

– 6 menciones en premsa.

GRÀCIES A TOTS/ES QUE HO HAN FET POSSIBLE

Et venen tot el que volen? Greenwashing o marketing verd.

per admin Medi ambient

Saps què és? Doncs el greenwashing és un terme anglès que es refereix a l’ús d’arguments ecològics amb fins mercantils. És a dir, utilitzen els termes ecològic, natural,biodegradable, etc per publicitar productes que realment no ho són tant.
És clar, a cap empresa li agrada que la relacionin amb termes com contaminació, productes tòxics, ús de grans quantitats d’aigua o d’altres recursos per la producció del producte, etc. I el que fan algunes empreses és donar informació no del tot certa o minimitzar al màxim els perills ambientals, és a dir, fan greenwashing.

Des del 1995, hi ha una associació que vetlla per això, i a la qual podem acudir en cas de reclamació. És Autocontrol, Asociación para la Autorregulación de la Comunicación Comercial, i on, siguis particular o col•lectiu, pots donar a conèixer casos on la publicitat no segueix unes normes ètiques.

Des del 2009, el Ministerio de Medio Ambiente es va posar ferm en aquest tema ja que veia com de manera gradual anaven augmentant, molts cops de manera injustificada, els termes relacionats amb el medi ambient. Des d’aleshores es va crear un codi, el Codi d’autorregulació sobre arguments ambientals a comunicacions comercials, que permet seguir unes directrius de com fer aquest tipus de publicitat.

Pots consultar la noticia i el codi en aquests enllaços:
http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Cerco/propaganda/verde/elpepisoc/20090622elpepisoc_2/Tes
http://www.elpais.com/elpaismedia/ultimahora/media/201110/06/sociedad/20111006elpepusoc_1_Pes_PDF.pdf
Tot aquest treball posat en marxa més durament des de fa un parell anys ha tingut els seus fruits. Aquest mes d’octubre s’ha cridat l’atenció a Honda, la marca d’automòbils, per publicitat verda enganyosa. Honda ha hagut de rectificar el seu anunci.

Pots llegir la noticia al següent enllaç:
http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Primeros/anuncios/condenados/publicidad/verde/enganosa/elpepusoc/20111006elpepusoc_13/Tes

Aquest és un gran inici però per part nostra, què podem fer?
Sobretot hem de ser conscients de la problemàtica real ambiental, fer compres coherents, assessorar-nos i llegir bé la lletra petita abans de comprar. Si som crítics amb tot allò que ens posen davant podrem evolucionar cap a una societat millor tant per les persones com pel medi ambient.

Andròmines

Obrim la porta a la rehabilitació:

per admin Acció social

LA REHABILITACIÓ: L’ÚNIC CAMÍ CAP A LA SEGURETAT CIUTADANA AMB MENYS COST ECONÒMIC I SOCIAL

Nota de premsa: CAMPANYA OBRIM LA PORTA A LA REHABILITACIÓ

Les persones que realitzen programes de rehabilitació durant el compliment de la seva pena reincideixen menys com ho demostren diferents estudis europeus [1]. Aquest és el camí per tenir una societat amb més cohesió social i més seguretat ciutadana amb menys cost econòmic i social. És per això que presentem la campanya Obrim la porta a la rehabilitació.

LA REHABILITACIÓ, EL MILLOR CAMÍ CAP A LA NO REINCIDÈNCIA

La rehabilitació és el procés que porta a una persona que ha tingut una determinada carrera delictiva, a percebre la delinqüència com una conducta no compatible amb la seva identitat actual”.Maruna 2001[2]

Entenem per reincidència la nova comissió d’un delicte després del compliment d’una mesura penal de presó o medi obert

Cal recordar que l’article 25.2 de la Constitució espanyola diu que l’objectiu de la privació de llibertat és la rehabilitació dels penats. Tot i així el codi penal imposa penes de presó o mesures penals alternatives però poques vegades contenen la obligació de complir programes de rehabilitació: Tot i que el sistema penal català s’orienta clarament a la rehabilitació la participació en programes és majoritàriament voluntària.

Perquè rehabilitació:

(i) Serveix per reduir la probabilitat de reincidència (Efectivitat)

(ii) Dóna noves oportunitats per a la rehabilitació a persones que molt probablement han presentat molts dèficits en la seva trajectòria (Justícia)

(iii) Vol reduir els efectes col·laterals dels càstigs (en la pròpia persona, en les famílies) (Humanitat) (Travis, 2005)[3]

Factors que faciliten la rehabilitació:

· Voluntat de canvi de l’intern

· Recolzament familiar i social

· Existència de serveis especialitzats (formació, educació, terapia,… )

· Acompanyament especialitzat

· Oportunitats d’inserció laboral i social un cop finalitzada la rehabilitació

L’ESTALVI QUE APORTEN ELS PROGRAMES DE REHABILITACIÓ

Segons un estudi europeu de S. Redondo[4] (2001) els programes de rehabilitació redueixen la probabilitat de reincidencia un 12%. Per tant, de cada 1.000 persones que surten en llibertat, reincidiran 120 menys si han fet rehabilitació correctament.

Cal tenir en compte que la reincidència real coneguda a Catalunya és del 40’3%[5].

Tenint en compte els costos que suposaran per les presons aquestes 120 persones en el futur si tornen a ingressar a presó i el promig de dies que passa un penat a presó (652,3 dies[6]), per cada 1.000 interns alliberats, si es fa rehabilitació suposarà un estalvi de 6,5 milions d’euros els anys següents.

El promig d’interns que han sortit en llibertat cada any des de 2006 fins 2010 és de 2.323.

CONDEMNES MÉS CURTES I AMB MENYS TEMPS D’ESTADA A PRESÓ, EL MILLOR CAMÍ CAP A LA NO REINCIDÈNCIA

Una pena de presó curta amb compliment de programa de rehabilitació i reinserció posterior implica menys reincidència, en canvi més temps de compliment de pena implica més desarrelament social, menys suport social i familiar i més possibilitats de fracàs en el procés de rehabilitació i reinserció.

Un total de 20.720 persones a Catalunya estan complint una mesura penal o de justícia juvenil. Respecte a la població total, a Catalunya 274 de cada 100.000 habitants estan complint una d’aquestes mesures. Pel que fa a l’empresonament 144 persones de cada 100.000 habitants[7] han estat encarcerades el 2010 a Catalunya, mentre que a Europa[8] el promig ha estat de 70 persones.

La Taxa d’encarcerament a Europa[9]:

San Marino	0	Bulgaria	120
FaeroeIslands (Denmark)	25	Isle of Man (United Kingdom)	127
Liechtenstein	28	Guernsey (United Kingdom)	128
Iceland	55	Romania	132
Finland	60	Luxembourg	139
Kosovo/Kosova	62	Malta	140
BosniaandHerzegovina: Federation	67	Catalunya	141
Slovenia	67	Serbia	143
Andorra	71	United Kingdom: Scotland	147
Denmark	71	Armenia	149
Norway	71	Hungary	153
Monaco	76	United Kingdom: England&Wales	155
BosniaandHerzegovina: RepublikaSrpska	77	Montenegro	157
Sweden	78	Albania	159
Switzerland	79	Spain	163
United Kingdom: NorthernIreland	85	Turkey	165
Germany – Land by Land	88	Gibraltar (United Kingdom)	169
Germany	88	Moldova (Republic of)	177
Netherlands	94	Slovakia	185

Cal afegir que la taxa de criminalitat (delictes comesos) de Catalunya esta per sota de la mitjana Europea, de 46,7[10], per cada 1.000 hab, molt per sota la mitjana europea, que és de 70,4. 61’9% el 2010.

Des de l’any 2000 fins avui, el nombre de persones empresonades ha augmentat constantment a Catalunya. Pel contrari, la delinqüència no ha augmentat durant aquest període:

Taxa de persones empresonades per cada 100.000 habitants i taxa de delictes[11] per 1.000 habitants. Catalunya[12]

Tot i aquestes dades de, tendència a la baixa de la criminalitat, el nombre de presos augmenta, cosa que ens porta a afirmar l’increment punitiu en els últims anys.

A Catalunya la mitjana de condemna total imposada és de 7’5 anys el 2010 [13] les condemnes superiors a 5 anys són el 44%, mentre que a Europa el 29’9% [14] . Cal tenir en compte que el Consell d’Europa defineix com a pena de llarga durada, aquella que supera els 3 anys de durada. En canvi socialment la consciència diu que tenim un codi penal tou i que la gent no compleix la mesura de presó.

Tots els estudis demostren que les persones que obtenen la llibertat condicional reincideixen menys que els que obtenen la llibertat directe, en canvi només un 23% de condemnats a presó passen per llibertat condicional al final de la condemna. Sobretot tenint en compte que els estudis de risc de reincidència fets ens diuen que entorn el 50% de la població reclusa té un risc de reincidència baix.

ENCARA HEM DE MILLORAR

· Hem de creure en la rehabilitació, el ciutadà i els professionals de les xarxes judicials i de serveis socials.

· Donada la voluntarietat del compliment de programes de rehabilitació cal que el sistema millori per a ser més motivador i oferir encara més oportunitats. A Catalunya només el 35% dels penats, segueixen programes de rehabilitació

· Cal incrementar el 3er grau o compliment de pena en la comunitat, i acelerar la seva aplicación, per tal d’iniciar el procés de reinserció el més aviat possible i garantir-ne l’èxit.

· La reinserció postpenitenciària és tasca de tots, hem de donar oportunitats, disminuir la discriminació, ja que han pagat el seu deute i tenen dret a una nova oportunitat.

· Cal donar valor al treball dels professionals de l’execució penal.

LA TAULA DE PARTICIPACIÓ SOCIAL

La Taula de participació social és un organ d’interlocució entre el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya i 90 entitats socials. Conjuntament treballem per millorar l’execució penal a Catalunya complint el que diu la constitució en l’art 25.2 indica clarament que l’objectiu de la privació de llibertat és la rehabilitació dels penats. Treballem en la millora de la qualitat dels serveis d’execució penal (propostes de millora, formació dels professionals de les entitats, definició d’estàndards de qualitat,…) , en la implicació de la societat civil (reconeixement mutu societat civil-administració, establiment de xarxes de treball compartit,…)i en la sensibilització social (donant a conèixer el sistema i les seves necessitats).

“Tots aquests arguments i dades són el que motiva la campanya de les entitats socials de la TPS que avui us presentem. Com dèiem al començament, els principals motius de la campanya són:

Les persones que realitzen programes de rehabilitació durant el compliment de la seva pena reincideixen menys.
Aquest és el camí per tenir una societat amb més cohesió social i més seguretat ciutadana amb menys cost econòmic i social.

Us convidem a visitar el blog de la tps part social:

http://partsocialdelatps.blogspot.com/

[1] Cid/Larrauri (eds,), La delincuencia violenta. Prevención, rehabilitación o castigo (articles: McGuire, Dobash). Redondo,S: El tratamiento psicológico de los delincuentes.

[2] Maruna, S.(2001). Making Good. How ex-Convicts Reform and Rebuild their Lives. Washington: American Psychological Association.

[3] Travis, J. (2005). But they all come back. Facing the challenges of prisoner reentry. Whasington: The Urban Institute.

[4] Redondo, Sanchez Meca i Garrido (2001) a Traetment of offenders and recividivism:assessment of the effectivenees of programmes aplied in Europ. Psychology in spain, 2001, Vol 5. No1, 47-62)

[5] segons dades oficials estadístiques Dept. justicia del 2009 gencat

[6] S’ha fet el càlcul en base al promig de dies que passa un penat a presó: 652,3 dies. Aquest nombre de dies és inferior a la durada promig de les condemnes (2.726 dies), perquè es descompta temps en llibertat condicional, preventives i altres.

[7] Segons web gencat.cat

[8] Font: The international Centre for Prison Studies

[9] Font: Theinternational Centre for PrisonStudies

[10] Font: Otro derecho penal es posible

[11] No es computen els delictes enregistrats per les policies locals ja que no estan disponibles de tot el període.

[12] Font: dades oficials gencat a partir de dades del Ministeri de l’Interior i del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.

[13] Font estadístiques gencat.cat

[14] Font Consell d’Europa:space one dades del 1 de setembre de 2009. Publicat març 2011