La dona i la seva visibilització a Brians II

La dona i la seva visibilització a Brians II

Actualitat

El dia 28 de març, en el mes de la dona i en el marc del treball en polítiques de gènere, es va celebrar una trobada peculiar en el Centre Penitenciari Brians II.

Organitzat pel mòdul 11, amb la col·laboració de la jurista del mòdul, Silvia i per la nostra dinamitzadora digital al centre, Carla Benzano.

Aquesta trobada va estar composta per diversos components de la lluita per la igualtat de gènere, en primer lloc, ens ha acompanyat Chantal, donant llum sobre un tema que tots coneixem, els estereotips, però no per coneguts, assumits ni revertits, ella ens va captivar amb la seva candidesa i simpatia, fent visibles les invisibilitzades i normalitzades mals costums.

En segon lloc, de la mà de Mar entrem en el món laboral, paralitzant-nos amb números que ens bufetegen i ens obren de bat a bat els ulls, revelant l’enorme bretxa per la qual tots hem de treballar perquè desaparegui. Mar, amb el seu sentit de l’humor, el seu carisma i les seves paraules, ens embolica en un vertigen de realitat i esperança, deixant-nos inevitablement implicats en la causa.

Finalment, en representació de AHIGE (Associació d’homes per la igualtat de gènere) ens va acompanyar Jordi i Antonio, ells i la seva singular visió del que significa ser un home en aquest segle XXI, amb consciència de desigualtat i fent veure que aquest lloc de privilegi que ocupen els homes, inexorablement es gira en contra de tots i totes.

La sensibilitat d’Antonio i la motivació de Jordi ens han demostrat que el canvi és possible i que els homes necessiten deixar enrere aquest dur rol que vénen complint des de tots els temps, generant res més que injustícia i separació entre semblants.

Ens agradaria esmentar també el treball incansable, generós i implicat dels integrants del mòdul 11 que, amb la seva perseverança i entusiasme contagiós, fan de cada idea una festa d’aprenentatge, reflexió i trobada.

L’anomenat sostre de vidre

L’anomenat sostre de vidre

Acció social Uncategorized

Únicament donant un cop d’ull al gràfic ens és fàcil comprendre a què es refereix l’ anomenat “sostre de vidre” i ens hi referirem a l’hora d’intentar identificar per quin motiu les dones es troben amb tantes dificultats per accedir a càrrecs directius en una empresa, tot i que actualment aquestes registren majors nivells formatius. Estadísticament les dones s’acaben quedant en posicions tècniques i professionals, sense arribar posicions directives

Aquesta metàfora ens descriu el fenomen segons el qual les dones arriben a llocs de direcció intermèdia però els hi és impossible atrapar llocs executius o d’alta direcció, els quals estan reservats gairebé exclusivament als homes. Les dones veuen limitat el seu accés a llocs d’alt lideratge mitjançant una barrera aparentment invisible (per aquest motiu és de “vidre”) i no obstant això molt real (d’aquí ve “sostre”) que els seus companys masculins no han de sortejar. Des de llavors, la metàfora del sostre de vidre ha estat una eina molt útil per anomenar la discriminació de gènere en els llocs de treball.

L’U.S Department of Labor, Federal Glass Ceiling Commission defineix el “sostre de vidre” com les barreres invisibles que impedeixen a moltes treballadores altament qualificades assolir els nivells jeràrquics màxims al món dels negocis independentment dels seus mèrits. I cada cop es fa més difícil entendre aquesta definició sense fer referència també al del “terra enganxós”, és a dir, no únicament les dones no poden accedir a les posicions més qualificades del mercat laboral, sinó que es troben amb serioses dificultats per superar els llocs de treball més precaris i menys valorats socialment.

Un fet molt il·lustratiu, d’importància d’aquest concepte va ser la creació del Ministeri de Treball americà de la Comissió Federal del Sostre de Vidre (1987) per fer front a les dificultats de certs grups que impedien a ” … persones qualificades la seva promoció dins les organitzacions”.

Els esforços que s’han portat a terme per part d’Organismes Públics i Polítics en els últims anys, per eradicar aquest sostre irrompible és qüestionable. Sí que és cert que la proporció de dones en llocs executius s’ha incrementat durant les últimes dècades, però tenint en compte el nombre de dones en posicions de direcció intermèdia que hi havia als 80, el progrés cap a la igualtat de gènere en aquests nivells intermedis ha estat molt més lenta del que es podria esperar. Per altra banda, les dones són molt lluny d’obtenir una representació equitativa en els llocs més alts. Per exemple, el 2012, el 85 % dels càrrecs de direcció a les 100 empreses amb més cotització en la borsa dels Països Europeus eren ocupats per homes (Comissió Europea). Aquestes xifres demostren que si bé avui en dia hi ha més dones que hi arriben, encara persisteix la desigualtat de gènere en l’alta direcció.

Són molts els estudis que han intentat explicar aquest fenomen, però creiem que els estereotips de gènere vigents donen una visió de la dona que s’oposa a la idea que tenim d’un directiu d’empresa, les dones es presenten com afectuoses, cordials, atentes, empàtiques, cooperatives… i als homes com assertius, independents, segurs de si mateixos, competitius… Aquests estereotips masculins encaixen amb els estereotips del clàssic alt directiu millor que els estereotips femenins.

Ascens dificultós bretxa salarial

Mentre que per una banda el “sostre de vidre” apunta cap als motius que obstaculitzen a les dones arribar als esglaons més alts, la metàfora del “terra enganxós” estudia els motius que els impedeix a sortir dels nivells més baixos, fent que es vegin atrapades en treballs de salaris més baixos.

Per exemple, quan es designen dones i homes amb la mateixa qualificació per a idèntics llocs, els homes sovint acaben cobrant més que les dones. Així que la bretxa salarial de gènere s’eixampla al fons de l’escala laboral de la mateixa manera que també s’eixampla en el sostre. I malgrat que la metàfora del terra enganxós se centra en els sectors laborals de baixa remuneració més que en càrrecs d’alta direcció, se segueix atribuint la desigualtat descrita al fet que les dones no volen assolir posicions de lideratge a causa dels compromisos familiars, l’excés de perfeccionisme o el desig d’exercir les mateixes tasques al llarg del temps.

Sostre de vidre

I com es reprodueix aquesta situació en el Tercer Sector Social Català?

Malauradament les entitats d’economia social i les entitats del tercer sector reprodueixen la poc afortunada dualitat dels conceptes “sostre de vidre” i el “terra enganxifós”. Tot i que en molts informes que analitzen la Segregació vertical dins les entitats s’observa que gairebé un 50% de les Juntes directives o Consells d’administració estan formats per dones i que podem estar molt a prop de la paritat també pel que fa a l’ocupació de la figura de Presidència per part de dones, altres dades analitzades en funció del volum econòmic o la figura jurídica ens mostren dades molt més allunyades. Segons l’informe “l’Ocupació en el Tercer Sector Social Català des de la perspectiva de gènere” de DDiPAS les organitzacions amb major volum econòmic, fundacions o creades després de 1990 acostumen a tenir més sovint a homes, tant en la presidència, com en la direcció. En canvi, en organitzacions més petites (volums inferiors al milió d’euros) i de més antiguitat, la paritat en càrrecs polítics i decisoris està més a prop d’aconseguir-se, però, com ja hem vist, queda molt camí per recórrer.

 

A Andròmines mirem de posar el nostre gra de sorra per lluitar contra el sostre de vidre i altres realitats discriminatòries contra les dones: el 60% de persones que han participat en l’aprovació de plans de treball i pressupostos són dones, un 71% de dones participen en l’elaboració del Pla de Gestió i del Pressupost Anual de l’entitat i un 100% de dones conformen la Direcció de l’entitat. Totes aquestes dades es troben diversos punts per sobre les mitjanes de les entitats que anualment realitzen el Balanç Social de la XES. Tanmateix tenim encara diversos reptes al davant, com aconseguir la paritat en càrrecs polítics, on encara només un 40% som dones.

Ens queda feina per fer, ens acompanyes?

 

Eva Serrat

Tècnica d’Inserció d’Andròmines

 

Webgrafia

https://www.eldiario.es/catalunya/donesenxarxa/Sostres-enganxosos-laberints-Barreres-lideratge_6_304529557.html

https://www.vilaweb.cat/noticies/que-es-la-sororitat-un-diccionari-feminista/

https://www.eldiario.es/catalunya/donesenxarxa/Sostres-enganxosos-laberints-Barreres-lideratge_6_304529557.html

https://ddipas.org/wp-content/uploads/2018/07/INFORME-WEB-def.pdf

http://mercatsocial.xes.cat/wp-content/uploads/sites/2/2017/10/InfografiaSENCERA.png

 

Dia Internacional per a l’eliminació de la Violència envers les dones.

Dia Internacional per a l’eliminació de la Violència envers les dones.

Actualitat

A Andròmines ens adherim al manifest unitari que commemora el 25 de noviembre, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones.

Aquest manifest l’ha redactat la periodista Ariadna Oltra,  per segon any consecutiu enfatitza la visibilització, sensibilització i lluita contra les violències sexuals.  Una reclamació de més prevenció, perquè la violència no sigui una opció vàlida en les relacions de parella; més recursos, més recursos per garantir una atenció digna, recursos d’urgència; més professionals especialitzats , avançar en la construcció d’un model d’abordatge de les violències sexuals, amb una visión integral perquè el futur de casa nostra sigui un país lliure de violència masclista. ”Perquè tenim el dret de ser nenes i dones lliures”.

El contingut d’aquest Manifest està consensuat per la Generalitat de Catalunya, les diputacions i les entitats municipalistes.

A més, al web de l’Institut Català de la Dona, trobareu els materials de la campanya institucional de sensibilització d’aquest any #LliuresISensePor, amb el lema “Les dones tenim dret a viure lliures de violències sexuals”.

La Dona com motor

La Dona com motor

Acció social Medi ambient

Compte-enrere-vaga-feministaCom entitat volem manifestar el nostre posicionament de condemna i denúncia de les desigualtats i agressions que pateixen les dones a les diferents esferes de la societat i ens declarem totalment contràries al funcionament d’un sistema heteropatriarcal que allunya les dones i que no té com a centre la vida de les persones i de l’entorn natural que ens envolta. Per aquest motiu, com entitat, ens sumem a la convocatòria de la Vaga Feminista i aturades del proper dijous 08 de març de 2018, en el dia de la Dona.

Considerem que davant d’aquesta situació d’injustícia s’ha de donar visibilitat i reivindicar els drets de les dones, per la qual cosa Andròmines anima a participar a totes les persones que en formen part a les accions convocades en diferents espais i que es duran a terme durant el dia 8.

Andròmines busquem facilitar espais de reflexió que ens ajudin a caminar vers un entorn més just i amable vers les dones i des de les dones. Per aquest motiu organitzarem un debat obert sobre conciliació laboral que tindrà lloc de 10h a 12:36h per a totes les dones d’Andròmines que hi vulguin participar.