Dones de futur: un projecte per a la igualtat d’oportunitats

Dones de futur: un projecte per a la igualtat d’oportunitats

Acció social Actualitat

A Andròmines treballem per a la inserció laboral de dones en risc d’exclusió social. El nostre projecte “Dones de futur” està dissenyat per a donar resposta a les necessitats específiques d’aquest col·lectiu, que sovint troba dificultats per accedir al mercat laboral per motius com la falta de qualificació, la manca d’hàbits laborals, la desinformació, l’escàs capital relacional, o la bretxa digital.

Les necessitats de les dones en risc d’exclusió social

Les dones en risc d’exclusió social solen tenir un perfil molt divers. Poden ser dones amb atur de llarga durada, dones que han abandonat el seu projecte professional per motius de conciliació familiar, dones immigrants, o dones amb discapacitat. Totes elles tenen en comú la necessitat de rebre suport per a millorar les seves competències professionals i les seves possibilitats d’inserció laboral.

La resposta d’Andròmines

El projecte “Dones de futur” s’adreça a dones de totes les edats i procedències que tinguin dificultats per accedir al mercat laboral. El projecte ofereix formació, orientació i acompanyament personalitzat per a ajudar les dones participants a:

  • Millorar les seves competències professionals
  • Augmentar la seva autoestima i confiança
  • Aprendre a fer recerca de feina activa i a gestionar la seva carrera professional.

La formació.

La formació del projecte “Dones de futur” està dissenyada per a cobrir les necessitats específiques de les dones participants. Els cursos ofereixen formació en competències professionals que són demandades pel mercat laboral, així com en competències transversals, com ara la resolució de problemes, la comunicació, o el treball en equip.

L’orientació i l’acompanyament

A més de la formació, el projecte “Dones de futur” ofereix orientació i acompanyament personalitzat. Les orientadores ajuden les dones participants a identificar les seves fortaleses i les seves àrees de millora, i les acompanyen en el procés de cerca de feina.

Els reptes de l’ocupació de les dones

La inserció laboral de les dones és un repte important en la nostra societat. Les dones encara ens enfrontem a desigualtats en el mercat laboral, com ara la bretxa salarial, la segregació ocupacional, o la discriminació.

Aquests reptes es manifesten de diferents maneres. Per exemple, les dones encara cobren menys que els homes per a fer el mateix treball. A més, les dones solen estar més representades en ocupacions amb menors salaris i amb menys possibilitats de promoció. I, finalment, les dones encara es troben amb discriminació en el mercat laboral, per raó de gènere, origen, o discapacitat.

Aquests reptes tenen un impacte negatiu en la vida de les dones. Les dones que no poden accedir a un lloc de treball digne i estable es troben en una situació de vulnerabilitat social i econòmica.

El projecte “Dones de futur” contribueix a superar aquests reptes oferint a les dones les eines necessàries per a accedir a un lloc de treball digne i estable. El projecte acompanya a les dones a millorar les seves competències professionals, a augmentar la seva autoestima i confiança, i a aprendre a buscar feina i a gestionar la seva carrera professional.

El projecte “Dones de futur” és un exemple de com la societat civil pot contribuir a la igualtat d’oportunitats de les dones. El projecte demostra que, amb el treball conjunt de diferents agents, és possible crear un futur més igualitari per a les dones.

Un futur més igualitari per a les dones

El nostre somni és un futur en què totes les dones puguin accedir a un lloc de treball digne i estable, independentment de la seva situació personal o social.

Un futur en què les dones siguin remunerades de manera justa pel seu treball.

Un futur en què les dones tinguin les mateixes oportunitats de promoció que els homes.

Un futur en què les dones no hagin de patir discriminació en el mercat laboral.

El projecte “Dones de futur” és un pas en la direcció d’aquest futur igualitari. Conjuntament amb totes les persones que hi esteu implicades, treballem per a crear un món millor per a les dones.

Els reptes de l’ocupació de les dones

La inserció laboral de les dones és un repte important en la nostra societat. Les dones encara s’enfronten a desigualtats en el mercat laboral, com ara la bretxa salarial, la segregació ocupacional, o la discriminació.

El projecte “Dones de futur” contribueix a superar aquests reptes oferint a les dones les eines necessàries per a accedir a un lloc de treball digne i estable.

La contribució de totes les persones

El projecte “Dones de futur” no seria possible sense la contribució de totes les persones que hi estan implicades. Les dones participants, les nostres professionals, les empreses col·laboradores, i les administracions públiques.

Totes treballem juntes per a crear un futur més igualitari per a les dones.

Vols participar en el canvi?

Volem convidar a totes les persones que comparteixen el nostre somni a participar en el projecte “Dones de futur”.

Si vols acompanyar a les dones i als homes a construir un futur més igualitari, pots fer-ho de diferents maneres:

Fes-te voluntària/e o dona suport econòmic al projecte.

Difon el projecte entre el teu entorn.

Exigeix a les empreses que promoguin la igualtat d’oportunitats de les dones.

Juntes, podem construir un futur més igualitari per a totes les dones.

Work4Women: una oportunitat per a dones víctimes de violència de gènere

Work4Women: una oportunitat per a dones víctimes de violència de gènere

Acció social Actualitat

La violència de gènere és un problema social greu que afecta milions de dones a tot el món. Les dones que són víctimes de violència de gènere sovint es troben en una situació de vulnerabilitat social i econòmica. La falta d’ocupació és un factor de risc que pot agreujar aquesta situació.

Work4Women és un projecte innovador que té com a objectiu principal la millora de l’ocupabilitat de dones víctimes de violència de gènere. El projecte es basa en una metodologia participativa, centrada en la persona, i que incorpora la perspectiva de gènere en totes les seves fases.

En aquest post, explicarem com funciona el projecte Work4Women, quins són els seus objectius i beneficis, i com hem contribuït un any més a visibilitzar la problemàtica de la violència de gènere i la importància de la inserció sociolaboral de les dones víctimes.

Objectius i beneficis del projecte:

Els objectius del projecte Work4Women són els següents:

  • Estructurar i executar un servei d’apoderament de la persona basat a oferir processos d’informació, acollida i orientació laboral, adreçat a les especificitats i necessitats de les participants del projecte (procés individual i adaptat a la persona).
  • Sensibilitzar i assessorar en matèria de prevenció i facilitar informació dels recursos per dones en l’àmbit de la violència masclista.
  • Desenvolupar les competències i capacitats d’ocupació de les persones participants mitjançant un plantejament integral: formació professionalitzadora, formació en competències bàsiques (alfabetització digital, coneixements laborals, de recerca de feina, etc.) i formació i desenvolupament de competències transversals.
  • Promoure un servei d’intermediació oferta- demanda per la inserció laboral de les participants per facilitar la seva inserció laboral, en diferents sectors econòmics, per assolir un 60% d’inserció laboral entre les beneficiàries del programa.

Els beneficis del projecte Work4Women són els següents:

  • Per a les dones participants:
    • Augment de l’ocupabilitat
    • Millora de la seva situació econòmica
    • Augment de la seva autoestima i confiança
    • Reducció de la vulnerabilitat social
  • Per a la societat:
    • Contribució a la reducció de la violència de gènere
    • Promoció de la igualtat de gènere
    • Millora de la cohesió social

La nostra contribució:

Andròmines, som una entitat social que treballa per a la promoció de la igualtat de gènere i la prevenció de la violència masclista. Des de fa anys, treballem amb dones víctimes de violència de gènere per ajudar-les a superar aquesta situació i a reconstruir les seves vides.

El projecte Work4Women és una iniciativa pionera en el nostre país. Estem orgulloses de liderar aquest projecte i de contribuir a millorar la vida de les dones que són víctimes de violència de gènere.

Com hem arribat a la població general:

Per aconseguir que el projecte Work4Women arribi a la població general, hem realitzat diverses accions de difusió i sensibilització.

  • A través de les xarxes socials: hem creat una comunitat en línia on compartim informació sobre el projecte, els seus objectius i beneficis.
  • A través d’actes públics: hem participat en diversos esdeveniments i jornades per donar a conèixer el projecte.

Conclusions:

El projecte Work4Women és una iniciativa amb un gran potencial per contribuir a la millora de l’ocupabilitat de dones víctimes de violència de gènere. La metodologia participativa i centrada en la persona, així com la incorporació de la perspectiva de gènere, són elements clau que afavoreixen els objectius del projecte.

Amb aquest projecte, Andròmines contribuim a visibilitzar la problemàtica de la violència de gènere i la importància de la inserció sociolaboral de les dones víctimes.

A continuació, compartim algunes històries de dones que han participat en el projecte Work4Women:

Maria és una dona de 35 anys que va patir violència física i psicològica per part de la seva exparella. Després de separar-se, es va quedar sense feina i en una situació de vulnerabilitat econòmica.

A través del projecte Work4Women, Maria va poder accedir a una formació en auxiliar d’infermeria. Gràcies a aquesta formació, va aconseguir trobar feina en un hospital de la seva ciutat.

Maria explica que el projecte Work4Women li ha donat l’oportunitat de tornar a començar la seva vida. “Abans, només pensava en com fugir de la violència. Ara, estic centrada en el meu futur i en la meva carrera professional”, afirma.

Anna és una dona de 40 anys que va patir violència econòmica per part de la seva exparella. El seu exmarit li controlava tots els seus moviments i no li permetia treballar.

A través del projecte Work4Women, Anna va poder accedir a un programa d’orientació laboral personalitzat i a un curs de formació en neteja hospitalària. Gràcies a aquesta formació, va trobar feina en una empresa de serveis.

Anna explica que el projecte Work4Women li va donar la força i l’autoconfiança per assolir els seus objectius. “Ara, soc una dona independent i amb un futur prometedor”, afirma.

Els casos de Maria i Anna són només dos exemples de les moltes dones que s’han beneficiat del projecte Work4Women. Aquest projecte està demostrant que és possible millorar la vida de les dones víctimes de violència de gènere a través de l’ocupació.

Continuarem amb el projecte Wor4Women perquè la violència de gènere malauradament no té descans.

La força del grup en les violències masclistes

La força del grup en les violències masclistes

Acció social Sensibilització social

JUNTES, ARRIBEM MÉS LLUNY

La independència econòmica de les dones víctimes de violència masclista és clau per a la seva supervivència i recuperació. De fet, la violència econòmica és un dels factors principals pel qual una dona en situació de violència pot decidir no abandonar el seu maltractador.

Durant aquest any 2022 ja portem un total de 7 dones assassinades per violència masclista a Catalunya i 11.952 víctimes ateses (dades del Dep. d’Interior de la Generalitat de Catalunya) a les que hem de donar resposta com a societat.

Les dades no han deixat d’augmentar, des que l’ONU va declarar que el 25 de novembre seria el Dia Internacional de l’Eliminació de les Violències a les Dones. Això va succeir l’any 2000, i actualment les denúncies per agressió sexual han augmentat un 30% i cada dia més de 39 dones denuncien haver estat víctimes d’agressions (dades de l’Observatori Contra la Violència de Gènere del Consell General del Poder Judicial).

Sovint, ens trobem amb un col·lectiu que no només ha vist soscavats els seus drets fonamentals. Sinó que a més ha de superar diferents escletxes de desigualtat: d’accés al mercat de treball, de creació i recuperació de xarxes socials, digitalització, etc.

Des d’Andròmines, a través del projecte Work4Women, donem eines i suport perquè les dones puguin reinserir-se a la societat i refer les seves vides d’una manera digna. Sobretot, fent especial èmfasi en la seva inserció sociolaboral i econòmica (fonts essencials d’apoderament i autonomia).

Què fem per treballar l’impacte de la violència de gènere?

La violència masclista és la pitjor cara que ens mostra el patriarcat i que es dóna des de moltes vessants i sectors, que l’any passat vàrem detallar en aquest article.

La violència té moltes formes (física, psicològica, sexual, econòmica) i es pot donar en moltes manifestacions diverses. Però totes elles representen un atac a la dignitat i els drets de les dones i es materialitzen en multitud d’aspectes:

Manifestacions diverses de violència

A Andròmines, com entitat especialitzada en la inserció sociolaboral, ens centrem en treballar i tractar les violències econòmiques derivades de la violència de gènere. Malauradament, el problema és complex i no es pot dissociar de la resta de violències que pot viure un dona.

En el marc del programa Work4Women, hem creat un espai on treballar el coneixement (i autoconeixement) del funcionament i les causes de la violència masclista. Aquest espai ens permet compartir experiències i reflexions en un entorn segur. Durant les sessions grupals, a través de diferents dinàmiques, treballem els conceptes:

  • d’igualtat i equitat,
  • les relacions afectives i el mite de l’amor romàntic,
  • els cànons de bellesa i la diversitat corporal,
  • la publicitat i la comunicació sexista,
  • els rols de gènere a les professions, etc.

Però també treballem aspectes de tipus més personal igualment indispensables com són l’autoconcepte i  l’autoestima, els drets personals, l’autocura de la salut, etc.

Gràcies a aquestes trobades i dinàmiques es creen “grups d’iguals”, és a dir, grups on les dones poden compartir experiències comunes i realitats afins. Així com donar-se suport mutu i començar a teixir noves xarxes d’ajut, cura i suport.

I sí, la millor resposta per a les dones és poder comptar amb una xarxa de suport i saber que no estan soles. A Andròmines tenim clar que el treball en conjunt i la generació de respostes en xarxa són la solució. Nosaltres soles no podem cobrir totes les escletxes de desigualtat a les que s’enfronten aquestes dones. Però sobretot creiem que és una responsabilitat de tota la societat.

Per tant, perquè intentar donar una resposta uniforme i en solitud? 

Està clar que les dones, com a éssers socials, tenim la necessitat d’inserir-nos en la societat. I com entitat hem de donar una resposta integral a un problema complex i, això, no ho podem fer soles.

Per tant, enfoquem la nostra resposta fomentant la creació de xarxes d’ajut treballant també en xarxa amb altres entitats i incloent activitats externes enriquidores i imprescindibles.

Per a poder elaborar aquesta resposta ens preguntem, quins factors d’exclusió podem enfocar des del treball en conjunt i participat. D’aquesta manera les dones participants puguin ampliar el seu ventall de recursos de futur.

Un exemple per treballar l’autoconeixement, l’acceptació i l’autoestima de tot el grup ha estat la visita a l’exposició “Cuerpos Indomables”, de Mireia Marcó i Rebeca Molero, quan estava ubicada a l’Ateneu Harmonia. Aquesta exposició vol ser una reivindicació de la diversitat de cossos femenins a través de la fotografia. Realment aquesta visita va ser una experiència molt enriquidora per a reivindicar la no-normativitat i la diversitat.

Per altra banda, en col·laboració amb la  Fundació Quiero Trabajo que atén a dones en risc d’exclusió social, hem treballat aspectes importants per encarar les entrevistes professionals d’aquelles participants que han de realitzar entrevistes de feina properament. No totes les dones se senten còmodes ni tenen seguretat. Sobretot pensant com poden anar vestides a una entrevista de feina o quina és la imatge personal que volen donar. Amb la Fundació treballem també el llenguatge verbal i no verbal o quins tips de respostes poden tenir a mà que les dota de seguretat.

Gràcies a la Fundació Surt ampliem també les possibilitats laborals per a aquelles dones que han patit violència de gènere.

Grup de dones de visita a la fundació Quiero Trabajo
Grup de dones de visita a la fundació Quiero Trabajo

Altres serveis amb qui treballem en xarxa són els serveis PIADS (punts d’informació i atenció a les dones) i SIAD (servei d’informació a les dones), servei de canguratge “Concilia” de l’Ajuntament de Barcelona i altres serveis d’acollida, atenció i protecció. A més, també visitem amb freqüència l’espai multimèdia de la Biblioteca Ignasi Iglésias- Can Fabra, on treballem el desenvolupament de competències digitals, sobretot en relació amb la recerca de feina.

Què fem per afavorir la e-inclusió de les dones víctimes de violència?

Podem pensar que en una situació d’agressió tan complexa com aquesta, l’escletxa digital no és un dels factors més rellevants a tenir en compte. Però hem vist que és un tema cabdal que vàrem aprofundir a l’article Dones i e-inclusió

Per tant, abordem la digitalització a través de les sessions setmanals a l’espai multimèdia de la biblioteca Can Fabra. En aquest espai les participants col·laboren i aprenen a fer i millorar les eines bàsiques en la recerca de feina com són:  el seu Currículum i la carta de presentació, utilitzar els diferents cercadors de recerca de feina, inscriure’s a ofertes i borses de feina, etc.

Una de les dificultats principals, és el desconeixement de les principals aplicacions de recerca de feina en format Android/IOs. Per tal que totes puguin ser autònomes en la seva recerca des de casa. No només en l’actualitat sino en situacions futures les treballem i les aprenem a fer servir amb efectivitat.

De manera transversal, amb les visites a la Biblioteca, les participants tenen la possibilitat de fer-se el carnet de sòcies (per a elles i el seu entorn).  També fem visites a l’espai de Can Fontanet, centre d’interpretació dels Tres Tombs de Sant Andreu, per apropar el coneixement cultural a través de la tradició dels Tres Tombs.

A més, per a les participants que ho necessiten, fomentem que participin en formacions addicionals a Andròmines. Aquestes formacions es basen en introducció a les TIC, per conèixer en profunditat l’Entorn Laboral Digital, o per a l’acreditació oficial de competències digitals ACTIC de la Generalitat de Catalunya.

Són formacions enfocades a augmentar la inclusió en el món digital i perfeccionar les seves competències i així millorar en el seu posicionament en el mercat de treball.

Què fem per afavorir la (re) inserció sociolaboral contra la violència?

A Andròmines realitzem un itinerari personalitzat d’inserció. En primer lloc, duem a terme una diagnosi individual conjuntament amb cada usuària, a fi de detectar i fomentar l’autoconeixement dels seus punts forts i febles, i de cara a desenvolupar el seu pla de treball. A partir d’aquí, treballem en el desenvolupament de les seves competències i capacitats, tècniques i transversals, adequades i necessàries en cada itinerari respectiu.

Com treballem a WORK4WOMEN
Com treballem a WORK4WOMEN

L’itinterari, es du a terme de manera individual però també fem sessions de formació i desenvolupament grupal. D’aquesta manera fomentar l’espai compartit i la xarxa d’ajut tan necessària en els processos d’inserció sociolaboral. Aquestes sessions grupals s’aprofiten també per posar en pràctica els coneixements adquirits en matèria de recerca de feina. Des d’Andròmines, fem un reforç i suport constant en els seus processos de recerca de feina.

La clau per la inserció laboral és l’assimilació i normalització de la recerca de feina de manera autònoma. És fonamental per mantenir-se actives en el mercat de treball, en el present i en el futur.

A més a més facilitem assessorament en matèria d’homologacions de títols formatius, acreditació de competències professionals, formació professionalitzadora. Gràcies a conèixer aquest ventall de serveis, les participants poden millorar els seus perfils professionals servint-se d’uns o altres recursos, segons convingui per a cada cas concret.

Sense dubte, obtenir un lloc de feina és bàsic per empènyer la independència socioeconòmica de les dones. També és clau, la millora de la seva autoestima i en definitiva, l’apoderament necessari per reconstruir els seus itineraris, professionals i vitals.

Els resultats avalen la mirada i el mètode

Fins al mes de novembre del 2022 han participat en el projecte 10 dones que havien estat víctimes de violència de gènere. A data d’avui, i gràcies a la feina de tota la xarxa, 5 dones han aconseguit feina. La resta estan en procés i han realitzat diversos cursos formatius que afavoreixen la seva inserció. Les formacions professionalitzadores en les que han participat entre altres són: d’auxiliar de comerç amb pràctiques, CP d’auxiliar de neteja hospitalària i caps, CO d’operacions auxiliars de serveis administratius i generals. També han realitzat cursos de castellà nivell 3 a l’escola oficial d’idiomes i el curs de suport de tecnologies de la informació de Google. Amb l’acompanyament realitzat i les col·laboracions, totes elles han millorat les seves competències TIC.

És important destacar que, per la nostra experiència, la resposta que s’ha de donar a les dones víctimes de violència és una resposta integral i multi factorial diversa. És cabdal treballar en comunitat ja que la resposta no pot ser individual, ja que la problemàtica no és individual sinó social.

Per tant, Work4Women és un recull de interconnexions, la seva complexitat i èxit radica justament en que s’aplica des d’una mirada integral amb unes solucions pensades en comunitat, vertebrades per les pròpies protagonistes i basades en el suport mutu. A Andròmines només tenim la sort de poder ser les acompanyants, les facilitadores del procés.

Per acabar, volem agrair també la col·laboració  de les diverses entitats col·laboradores que hem anat mencionant  i tots els centres de serveis socials dels districtes de Sant Andreu i Nou Barris.

Gràcies a totes i a tots, gràcies al teixit d’aquesta xarxa, les dones participants tenen l’oportunitat de construir una nova vida, lliures, autònomes i preparades per a un futur ple de noves oportunitats.

Per últim, aquests resultats són possibles gràcies a que el Projecte Work4Women ha rebut el suport de l’Ajuntament de Barcelona i el Departament d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya. Amb aquesta col·laboració el projecte es pot fer realitat i podem donar resposta a les necessitats d’inserció sociolaboral de dones víctimes de violència masclista.

Les TIC motor d’inclusió social femení

Les TIC motor d’inclusió social femení

Acció social Actualitat

Quan parlem d’exclusió social sovint pensem en termes econòmics. És cert que un dels principals factors que generen exclusió social és el nivell d’ingressos. Però no ens hem d’oblidar que existeixen també causes de caire cultural, relacional, d’accés a recursos, etc. A aquesta llista, hem d’afegir un nou element generador d’exclusió, que s’ha consolidat durant els últims anys: la bretxa digital.

BRETXA DIGITAL
Les bretxes digitals

La bretxa digital es defineix com la desigualtat en l’accés, l’ús o l’impacte de les Tecnologies de la Informació i el Coneixement (TIC). Aquesta desigualtat sovint afecta especialment a col·lectius vulnerables per qüestió de gènere, edat, nivell d’estudis, origen cultural… com és el cas de les dones. A Catalunya ens trobem amb un ampli col·lectiu de dones en situació de vulnerabilitat, que tot i presentar itineraris de vida molt diferents, coincideixen en la seva manca de competències digitals. Com ja sabeu, una de les línies de treball consolidada d’Andròmines és la digitalització de dones en situació de risc o exclusió social.

Però… Que vol dir digitalitzar persones? Quines implicacions té?

A Andròmines tenim una premissa clara: la digitalització ha de ser inclusiva. Per nosaltres, digitalitzar no només implica una alfabetització informàtica en un sentit tradicional.

Ser digital significa assolir l’ús de les TIC com a quotidià, en condicions de seguretat i autonomia, per beneficiar-se dels avantatges que pot aportar al nostre dia a dia.

Des d’aquesta perspectiva, l’ús de les TIC ha de consolidar-se en la vida diària, i ha de funcionar com a vehicle integrador en altres aspectes vitals: ha de servir com a eina de millora de les condicions professionals, laborals, relacionals, culturals… No es tracta només de reduir l’escletxa digital. Es tracta d’anar un pas més enllà, de servir-se de la tecnologia com a recurs d’inclusió en un sentit ampli, en totes les seves dimensions.

El camí: la formació digital inclusiva

Feta aquesta reflexió, fa temps que ens vàrem adonar que havíem de replantejar la formació en competències TIC. Havíem d’actualitzar la nostra mirada i adaptar-nos als escenaris canviants de les dones. En aquest procés d’adaptació, vàrem tenir en compte tres aspectes fonamentals:

  • Quina és la necessitat més immediata de la persona (ús personal, professional, d’iniciació, programari específic, etc.)
  • Te disponibilitat?
  • Amb quins recursos tecnològics treballarà en el seu dia a dia (ordinador/tablet/telèfon, sistemes operatius…)?

Ens trobem amb un col·lectiu de dones en situacions de risc totalment heterogènies: dones joves i grans, amb càrregues familiars, famílies monoparentals, dones soles, dones víctimes de violència de gènere, dones immigrants en situacions administratives inestables o irregulars, etc.

I en relació al mercat de treball la situació és semblant: dones aturades, dones que no han accedit encara al mercat laboral, dones sense estudis, dones ocupades en sectors no digitalitzats com els treballs de cures i de la llar, professionals de la neteja, de la conducció, perruqueres i esteticistes, venedores de comerç, i un llarg etcètera.

Dificultats ticEn aquest context, la disponibilitat de les dones és escassa, intermitent i heterogènia. En la majoria de casos condicionada per les tasques de cures i per feines intermitents. Pel que fa als seus recursos tecnològics (materials), la carència també és un fet. Gran part d’aquestes dones no disposen d’ordinador i la seva connexió a Internet depèn de wifi extern, o de la seva tarifa de mòbil. A més, els seus itineraris professionals sovint no estan vinculats amb les noves tecnologies.

Com entomar una formació digital amb un col·lectiu sense disponibilitat horària ni recursos tecnològics?

El que inicialment semblava un dels pitjors escenaris, ha esdevingut un context d’oportunitat. Tot i les seves diferències, aquest col·lectiu de dones també presenta unes característiques comunes: relació amb el mercat de treball precària, nul·la o intermitent, itineraris professionals no-digitals, manca de disponibilitat per assistir a formació presencial, smartphone com a suport tecnològic físic i sistema operatiu Android (o IOs i Windows phone en menor mesura).

Una formació digital inclusiva, en aquest sentit, ha de ser flexible en horaris i adaptada als recursos físics de les persones. Quan les alumnes finalitzen la formació, han de poder continuar practicant els coneixements adquirits, normalitzant l’ús de les TIC en les seves vides quotidianes. És a dir, han de poder ser digitals.

Dones de futur

Així neix el projecte Dona de futur. Dissenyat i executat a Andròmines des de l’any 2020, gràcies al suport del Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya. Un programa d’inserció sociolaboral per a dones en risc d’exclusió social, amb l’objectiu transversal de digitalitzar les participants per a la millora de les seves condicions professionals i de vida.

Oferim un programa de formació en suport virtual, amb una metodologia que combina aula virtual en directe, sessions gravades, treball autònom tutoritzat, cessió de recursos tecnològics i suport presencial. Així, les dones participants poden conciliar la formació amb les seves vides personals, afavorint la seva vinculació al curs i facilitant que puguin completar l’itinerari formatiu.

Captura d’una de les sessions d’aula virtual. Curs Entorn Laboral Digital

A més, oferim la possibilitat de seguir la formació tant en format web, com a través de la APP gratuïta del campus virtual d’Andròmines per a smartphones. Tot pensant en l’objectiu que les persones puguin normalitzar els coneixements apresos i continuar entrenant les seves competències digitals en el seu dia a dia.

En afegit, totes les formacions en el marc del projecte Dona de futur, inclouen un mòdul formatiu en matèria de drets i deures digitals, polítiques de seguretat i privacitat i prevenció dels delictes a la xarxa.

Des d’Andròmines entenem que una internauta autònoma ha de ser una internauta segura.

Un 2022 engrescador

Com ja vàrem avançar-vos al març, amb l’article Les dones d’Andròmines i l’economia feminista, hem engegat ja la convocatòria de 2022, arrencant amb dues edicions del curs “Entorn laboral digital”; i continuant amb el curs “Auxiliar de comerç i atenció al client” ara al setembre, amb pràctiques professionals presencials en empresa.

Però si el que us interessa es saber més sobre formació digital, ens podeu demanar més informació sobre els nostres cursos d’alfabetització digital bàsica o de competències digitals d’ ACTIC, per exemple. Per la nostre part, continuarem informant-vos i compartint amb vosaltres aquests petits espais de reflexió.

Maria Maurenza

Tècnica de formació

LES DONES D’ANDRÒMINES I LA ECONOMIA FEMINISTA

LES DONES D’ANDRÒMINES I LA ECONOMIA FEMINISTA

Acció social Actualitat

Andròmines avui volem posar en valor i fer protagonistes a totes aquelles dones que, en el seu dia a dia, són un exemple de lluita per fer un món millor i més inclusiu i just per a totes. Són dones que, amb el seu exemple i dedicació, sense demanar protagonisme (fins i tot fugint d’ell), ens ensenyen a cuidar, acompanyar, teixir, cuinar, reparar… cadascuna en la seva diversitat, amb saviesa pròpia i la seva força interna. En Andròmines som 23 dones, i avui visibilitzem l’enorme treball de 3 dones que cada dia tiren endavant els seus projectes amb moltes hores d’esforç:

María Jesús, responsable de la nostra botiga de Montcada i Reixac, treballadora incansable, sempre pendent de fills, nets, germans i tota la seva extensa família. Ha sabut superar grans obstacles amb un somriure i sempre amb paraules amables. Especialista a reutilitzar tot el que aparentment no ho és. 

Cintia, a càrrec de la nau de reutilització del Bon Pastor, liderant un projecte complex en un sector molt masculinizat. L’atenció al detall i l’energia més inesgotable de tot el Bon Pastor. Gràcies a ella, una nau industrial és un lloc una mica més acollidor.

Miriam, la veu que atén en Andròmines. Responsable, tenaç i amable. Sempre al peu del canó per a trobar la resposta adequada a tots els dubtes possibles que pugui tenir una persona o una empresa.

La Sofia és alegre, dinàmica i xerraire, sempre disposada a donar un cop de mà a qui ho necessiti, a la botiga, al magatzem o a la deixalleria. Amb les seves ganes de treballar i la seva polivalència s’ha guanyat l’afecte de tot Andròmines en molt poc temps.

Quatre testimonis d’Andròmines

En Andròmines entenem l’economia feminista com una economia en la qual totes tenim espai i cabuda.

Maria Jesús, Cintia, Sofia i Miriam són només 4 exemples de les múltiples dones que, amb el seu esforç diari, fan possible que Andròmines lluiti contra l’exclusió des de la dignitat i la igualtat d’oportunitats de les persones i també pugui protegir el medi ambient des de la defensa de l’entorn i la sostenibilitat. Sense cuidar de totes les persones que dediquen el seu esforç laboral en Andròmines, no seria possible aconseguir la nostra raó de ser. Tractem de cuidar i de cuidar-nos. Aquesta és la nostra mirada cap a l’economia feminista.

Però… Com ho fem? Quins programes ens permeten afavorir i treballar cap a una economia feminista?

Un dels nostres principals objectius és acompanyar a les persones que es troben en una situació sociolaboral complicada en el seu camí cap a la inserció sociolaboral. Tenim un alt volum d’atenció directa a persones, moltes d’elles en una situació econòmic-social complexa. 

La clau de la nostra intervenció se centra en donar una atenció individualitzada i posant en el centre les persones. Pel que detectem, encara no s’ha arribat a un model de corresponsabilitat; moltes de les dones que acudeixen al nostre servei d’orientació laboral precisament tenen dificultats per a trobar treball perquè els horaris que ofereixen les empreses no són compatibles amb la cura tant als seus pares/mares com a les seves criatures. 

Si parlem de famílies monoparentals femenines la situació encara es complica més. En aquestes situacions, els acompanyem a trobar algun recurs com Concilia de l’Ajuntament de Barcelona. També explorem altres perfils professionals que s’ajustin a les seves competències i que ofereixin, en general, horaris més conciliadors (per exemple, una persona amb experiència en comerç podria reorientar-se cap a posicions de Customer service). Sempre es treballa de manera individual i adaptat a la persona.

També implementem programes específics d’inserció sociolaboral per a dones supervivents de violència masclista com Work4Woman. Gràcies a aquest programa en Andròmines hem treballat la seguretat econòmica de famílies monoparentals femenines en situació de violència, que és un dels factors de major vulnerabilitat per a les dones.

La formació

És un altre aspecte essencial que permet accedir a les dones a llocs de treball menys precarizats i reduir la bretxa salarial. El programa Dona de Futur d’Andròmines busca reforçar les competències tècniques, professionals i digitals de dones que necessiten un acompanyament especialitzat i s’enfoquen als nínxols laborals actuals, derivats de la reactivació econòmica post-COVID, i en sintonia amb les competències i habilitats de les participants.

Durant l’any 2022 durem a terme 3 formacions profesionalizadores específiques per a dones i 4 cursos de formació transversal digital (2 cursos d’internautes segures i 2 cursos d’entorns laborals digitals).

Tots els cursos que realitzem en el marc d’aquests projectes són accions formatives adaptades a dones en situació vulnerable i que es troben excloses del mercat laboral. 

A través dels diferents programes socials i d’inserció sociolaboral de Andròmines busquem treballar, de manera indirecta però efectiva, els següents canvis:

Modificar la posició de desigualtat laboral de les dones en relació als homes. 

Abordar els aspectes referits a les condicions de les dones i que tenen relació amb les seves circumstàncies materials i de vida: habitatge, ingressos, educació, salut, etc.

• Promoure les dones com a agents de canvi i motors actius de l’economia feminista.

Hem comentat que tractem de cuidar i cuidar-nos, quines mesures concretes de capellans duem a terme a nivell intern?

A nivell intern, en les nostres polítiques d’entitat, sempre incorporem una mirada de gènere. Apliquem el model centrat en la persona i s’aposta per la compatibilització dels temps laboral, personal, familiar i social. Per a Andròmines aquesta és l’economia feminista que volem aplicar, aquella que permeti al màxim possible la co-responsabilitat i entre gèneres a tots els nivells de la persona. Per això estem en el procés d’aprovació del Pla d’Igualtat de l’entitat, encara que ja hem implementat algunes de les mesures més rellevants:

  • Teletreball 1 dia a la setmana o 1 setmana al mes, a elecció de les persones treballadores en aquells llocs que no requereixen el 100% de la presencialitat.
  • En llocs on es requereix presencialitat s’han ajustat els horaris avançant l’hora de sortida a les 19 h i els dissabtes es fa horari de demà únicament. Tenim també una botiga que tanca a les 19 h a les tardes i els dissabtes realitza un horari de 10 a 13h, allunyat de l’horari comercial habitual que acostuma a ser més extens.
  • Hem elaborat un protocol de Desconnexió digital que estem en procés d’implementar-lo.
  • S’ha afavorit la implementació de jornades de treball intensives i s’ha consensuat l’horari amb les persones treballadores. Sempre que hi ha una petició relacionada amb conciliar la vida personal, familiar i laboral s’avalua cada cas de manera individual. 
  • Es treballa la sensibilització interna en matèria d’horaris, com fer els menjars en horaris saludables (de 13 a 14:30h), o reunions en franges més productives, coincidents per a tot l’equip.
  • S’afavoreix el treball en equip, la solidaritat entre companyes/us i si algú necessita flexibilitat i té alguna cosa agendat altra/o companya/o li cobreix. 
  • Finalment, el dia de l’aniversari és un dia lliure, en el qual les persones treballadores poden dedicar temps a si mateixes. 

Però el més important és que continuem reflexionant per a treballar per a i per una mirada de dona!

Work4Women: inserció sociolaboral de dones en situació de Violència Masclista

Work4Women: inserció sociolaboral de dones en situació de Violència Masclista

Acció social

Què són les violències masclistes?

Una de cada 5 dones al món ha patit abusos sexuals en la infància i una de cada 3 dones ha patit violència física o sexual per part de la seva parella en algun moment de la seva vida (OMS – Informe sobre la situació mundial de la prevenció de la violència). De fet, a l’Estat espanyol l’any 2019, 105 dones van ser assassinades a mans de les seves parelles o exparelles. L’any 2020 el nombre de dones assassinades va ser de 83 i l’any 2021, el nombre de dones assassinades va ser de 78.

Sense anar més lluny també a Catalunya un 51,3% de dones ha patit violència masclista (sense tenir en compte els comentaris, gestos sexuals o exhibicionismes) al llarg de la seva vida. De fet, una de cada quatre ha patit alguna agressió especialment greu.

Es tracta de nombres esgarrifosos que ens han de fer pensar en què tota intervenció que ens ajudi a prevenir noves agressions és poca.

Les violències que pateixen les dones poden ser de 3 tipus i poden venir interrelacionades:

  • Cultural
  • Estructural
  • Social o violència directa

Parlem que la violència masclista pot ser una violència interseccional i que pot ser viscuda de múltiples formes i amb múltiples impactes.

El que sí que és comú és que Organismes internacionals com l’ONU, l’OMS o la UE consideren la violència contra les dones com un problema de salut pública i una pandèmia global. Aquesta consideració neix de la complexitat, els diferents tipus i per l’elevada taxa de violències existents avui dia contra les dones.

Piramide violencia de gènere
Piràmide violencia de gènere

Per tant, s’identifica com a violència masclista totes aquelles formes de violència exercides contra les dones o persones no normatives i que vénen representades a la piràmide de violències creada d’acord amb la feina del norueg Johan Galtung

Abordem les violències masclistes des d’Andròmines

A Catalunya, l’article 5 de la Llei 5/2008, del 24 d’abril, del Dret de les Dones a Erradicar la Violència Masclista, és el que regula les violències masclistes a casa nostra, en fa la definició jurídica i identifica tots els àmbits on es pot manifestar:

Àmbits violencies masclistes
Àmbits violències masclistes

La violència sempre es dona en un espai compartit de relació, on es desenvolupa la vida de parella, les trobades ocasionals i puntuals, etc. Aquest espai pot variar i no ser el mateix.

Sense dubte, tota intervenció que treballi per a disminuir les dades actuals sobre violència de gènere a casa nostra és poca. Des d’Andròmines considerem que la seguretat econòmica de les dones pot ser un vaixell on aferrar-se per l’apoderament de víctimes de violència masclista i la millor manera d’intervenir per apoderar a les dones, és la inserció laboral i l’acompanyament de tot el camí i itinerari a la inserció. Per aquest motiu duem a terme el projecte Work4Woman, amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona i el Departament de Drets Socials. Programa dedicat a l’atenció integral i la inserció sociolaboral de dones en situacions de violència.

Les dones participants del programa realitzen itineraris d’inserció personals i, alhora, reben suport emocional i aliments diàriament per tal de millorar la cobertura de les seves necessitats bàsiques, per a elles i les seves famílies, i poder fer un millor procés de recerca de feina. Però no és un recurs d’aliments, és un suport mentre duen a terme un programa intensiu de recerca de feina!

Com treballem?

Com treballem a WORK4WOMEN

Què oferim?

Principalment, en el marc del programa Work4Women, les accions que es realitzen són:

  • Tutories individuals i acompanyament
  • Suport emocional
  • Informació sobre recursos d’atenció a la dona
  • Formació sobre prevenció de violència masclista
  • Xerrades sobre el Dret de les Víctimes i recursos de protecció
  • Processos d’inserció sociolaboral i apoderament econòmic.

Què hem aconseguit fins a la data durant el 2021?

Així, durant els onze mesos que portem de projecte aquest any, hem aconseguit:

  • Apoderar 11 dones aturades en situació de violència de gènere, mitjançant el desenvolupament integral de les seves competències professionals, bàsiques i transversals i amb assessorament i xerrades de prevenció de violència de gènere com a vehicle de transformació social.
  • Estructurar i executar un servei d’apoderament a la dona víctima de violència ha basat a oferir processos d’informació, acollida, selecció i orientació laboral adreçada a les especificitats i necessitats de les participants del projecte (procés individual i adaptat a la persona).
  • Dur a terme assessorament de prevenció, formació i informació de recursos per dones en violència masclista.
  • Desenvolupar les competències i capacitats d’ocupació de les dones participants mitjançant un plantejament integral: formació professionalitzadora, formació en competències bàsiques (cerca de feina, TIC, etc.) i en competències transversals.
  • Promoure un servei d’intermediació oferta – demanda per la inserció laboral de les persones participants per facilitar la seva inserció laboral, en diferents sectors econòmics, on hem assolit un 64% d’inserció laboral fins a la data.

Balanç 11 mesos work4women
Balanç 11 mesos work4women

El Punt de prospecció del Programa Làbora d’Andròmines impulsa la contractació a dones en situació de vulnerabilitat

El Punt de prospecció del Programa Làbora d’Andròmines impulsa la contractació a dones en situació de vulnerabilitat

Actualitat

Des del gener del 2020 fins al primer semestre del 2021, el Punt de prospecció del Programa Làbora d’Andròmines ha fomentat la inserció laboral de dones en situació de vulnerabilitat. Del total de persones contractades en aquest període, un 64% són contractacions a dones. 

Les dades presentades per l’Observatori del treball i model productiu referents al mateix període a Catalunya en relació amb els contractes signats per dones i homes, tot i ser dades bastant equilibrades, les dones estan gairebé 6 punts per sota dels homes contractats. 


Suma de Contractes
Dona47,22%
Home52,78%


Font: Elaboració pròpia a partir de les dades per mesos de l’Observatori del treball i model productiu.

Gràcies a l’acompanyament individualitzat en tot el procés de cerca de feina i a la col·laboració amb el teixit empresarial de Barcelona seguim sumant des de la nostra organització i ens alineem amb l’Estratègia contra la feminització de la pobresa i de la precarietat de l’Ajuntament de Barcelona. 

Aquest any, tornem a rebre el Segell Làbora que visibilitza el nostre compromís per la igualtat d’oportunitats entre la ciutadania de Barcelona. Entre totes aconseguirem una societat més justa i equitativa. 

Presentem el pla d’igualtat d’Andròmines

Presentem el pla d’igualtat d’Andròmines

Actualitat

Quin millor dia que avui, #Diadeladona #8M2021, per presentar el Pla d’Igualtat d’Andròmines. En aquest enllaç trobaràs la feina que hem fet els darrers mesos.

L’Associació i l’Empresa d’Inserció volem donar a conèixer el compromís més ferm en l’establiment de polítiques i mesures dins d’Andròmines, que garanteixin la igualtat d’oportunitats entre les dones i els homes. Com a entitat social i solidària no podem deixar de marcar-nos objectius concrets que ens ajudin a avançar en una societat més justa i igualitària tant a nivell intern (entitat) com extern (societat).

Les línies que volem treballar i aconseguir en els propers 2021-24 són:

  • Participar des d’Andròmines en la transformació dels estereotips i rols de gènere.
  • Millorar els sistemes de selecció, per tal d’augmentar la presència dels grups infrarepresentats en els diferents llocs de treball i categories, definits sota criteris neutres i objectius.
  • Augmentar la presència femenina en els llocs de producció i mantenir l’actual en les posicions directives.
  • Impulsar condicions laborals en igualtat entre dones i homes.
  • Afavorir la conciliació del temps de treball, la família i la vida personal. 

Andròmines som una entitat:

  • Liderada per dones.
  • Diversa, conformada per 50% homes i 50% dones
  • Que ha incorporat mecanismes de conciliació laboral i familiar
  • Treballem facilitar l’equilibri entre les responsabilitats laborals i familiars
  • Apliquem mecanismes per evitar la segregació horitzontal
  • Disposem i fem difusió del protocol d’assetjament sexual o per raó de sexe.
  • Fomentem l’ús del llenguatge inclusiu

 

Juntes podem. #somdones #SomImprescindibles

Senyalètica amb perspectiva feminista al Polígon de la Nau Vila Besòs

Senyalètica amb perspectiva feminista al Polígon de la Nau Vila Besòs

Actualitat Fem xarxa

El divendres 11 de desembre la Nau Vila Besòs va acollir la presentació dels resultats d’una investigació amb perspectiva feminista realitzada al Polígon Torrent Estadella, on es troba la Nau.

Es tracta d’una recerca per al disseny de propostes d’un sistema de senyalètica amb perspectiva feminista realitzada per 26 alumnes de 3r curs del Grau en Disseny de l’Escola Elisava.

 

Tres grups d’alumnes van explicar i exposar els resultats dels seus treballs en el context del projecte de Senyalètica realitzat a les assignatures Projecte Optatiu de Menció I i Context i Usuari II durant el primer trimestre del curs 2020-2021. Van comptar amb la col·laboració del CR Polis de la Universitat de Barcelona i l’empresa Signes.

 

La finalitat dels treballs era, d’una banda, aprofundir en el coneixement del Polígon Torrent Estadella i les seves problemàtiques actuals. D’altra banda, plantejar maneres de connectar-lo amb la resta de la ciutat i fer-lo més transitable i habitable, especialment per a les dones.

Són amigables els polígons?

Com és habitual en els polígons industrials la seva “urbanitat” és relativament pobra i generen espais de “desconnexió” o “barrera” amb la resta de la trama urbana. Fenòmens als quals cal afegir deficiències d’accessibilitat individual (a causa dels traçats, mal estat del conjunt del disseny urbà, deficiència en la senyalització) i sensació d’inseguretat (deficiència d’il·luminació, falta d’usos).

L’alumnat va proposar “replantejar possibles vies i carrers que, acompanyats d’un bon suport de senyalització, obrin el polígon cap a la ciutat i convidi a l’exterior a tornar-se a relacionar amb ell a escala comercial, de veïnat i de comunicacions urbanes.” Concretament, volen donar veu a la visió de les dones treballadores del polígon instal·lant escultures i una millora en la il·luminació que acabi amb la percepció d’inseguretat actual.

Un treball més ampli

Cal ressaltar que, en aquest context l’Ajuntament de Barcelona, des de l’any 2019 està implementant el projecte “Poligoneres: Justícia de Gènere als Polígons” amb l’objectiu de promoure una transformació de l’espai públic dels polígons basada en un urbanisme de la vida quotidiana i en treballar per aconseguir que aquests polígons siguin també motors de la justícia de gènere en l’àmbit econòmic.

Podeu consultar tota la informació sobre el procés de recerca de l’alumnat de l’Elisava aquí:  (vegeu: Señalística Urbana #Signage).

 

Petit homenatge a la meva àvia

Petit homenatge a la meva àvia

Acció social

Deixeu-me que com a introducció us faci una petita confessió autobiogràfica, cap a finals dels anys 60, la meva àvia que provenia d’un petit poble d’Extremadura, va arribar a Catalunya i la seva primera feina va ser al servei domèstic. El primer dia de feina va trobar a la cuina a un home netejant els plats, la seva sorpresa va ser doble, primer per veure un home fent aquesta tasca i segon perquè l’home que estava fent això era el propietari de la casa, qui l’havia contractat a ella, justament, per rentar els plats.

Trencar els rols

La meva àvia venia d’un lloc on cada gènere tenia uns rols molt definits: la dona s’encarregava de les tasques domèstiques, de la cura dels fills i d’ajudar a les tasques del camp i els homes únicament de treballar al camp.

Tot i el canvi de vida que va suposar deixar un entorn agrícola per un altre d’industrialitzat, ella va continuar assumint els mateixos rols (treballadora per compte aliena, cura de la casa, dels nens, etc…).

És difícil trencar amb tot això quan és el que t’han ensenyat de petita, el que sempre has vist a casa; això sí, ella tenia molt clar que els seus fills no creixerien amb aquests prejudicis, fomentaria la igualtat entre ells.

Crec que com la meva àvia, moltes dones en silenci van començar a plantar la llavor per tal de començar a caminar cap a un món més igualitari.

El dia de la dona és un homenatge

Si ara algú em fa la pregunta: què significa per tu el dia de la dona? Sense pensar-ho els hi diria que per mi és un homenatge a totes aquelles dones que en silenci i mitjançant l’educació en la igualtat van començar a caminar cap a la igualtat de gènere, sense fer grans gestos, sense tenir visibilitat, actuant en àmbits reduïts com el familiar.

Això sí, sense deixar de banda a totes aquelles dones que van lluitar públicament per la igualtat de gènere i van fer visible aquesta desigualtat, i també la seva força. Aquesta força que any rere any fa omplir els carrers de les ciutats per recordar-nos, per denunciar que encara hi ha molt a fer, que encara hi ha desigualtat expressada com a discriminació sexual.

I per què no cada dia? Ens queda molt per fer

També és veritat que no m’agrada massa el fet de triar un dia a l’any com a dia reivindicatiu, ja que al meu parer es corre el risc de caure en el costum, l’hàbit, perdent així la essència reivindicativa, transgressora, de denúncia. Vull dir, arribarà un dia, i més actualment, que ens acostumarem a que cada 8 de Març és el dia de la dona, igual que el 3 de desembre es el dia de les persones amb discapacitat o el 5 de Juny es el dia mundial del medi ambient.

Per donar-li una major visibilitat podríem parlar de realitzar la setmana de la dona igual que fem la setmana del medi ambient per exemple, i més quan en els últims anys les dades no són gens esperançadores, produint-se una forta frenada de la reducció de les desigualtats de gènere

Actualment hi ha menys dones en càrrecs directius que al 2015 passen d’un 36 % a un 31%, i el mateix passa amb la presencia de dones en juntes directives d’entitats civils com ara col·legis professionals, sindicats i patronals, hi ha menys catedràtiques a les universitats, etc…

Si anem a l’àmbit familiar, els homes dediquen el 92% menys de minuts a la llar i a la família que les dones.

Aquestes dades ja són prou alarmants però encara ho són més si ho fem en termes dels futurs nínxols d’ocupació, la majoria d’ells lligats a les TIC i on per exemple a les carreres d’enginyeria tan sols un 17% son dones i només un 28% de dones treballen en empreses TIC.

L’escletxa salarial entre dones i homes és del 23,4%, és a dir, les dones cobren una mitjana de 6.000€ menys a l’any; i si parlem de pensions, segons un estudi de Gener del 2019 publicat per la Taula del Tercer Sector, les dones cobren de mitjana un 34 % menys de pensió que els homes i això té el seu origen en qüestions socioculturals ja que han treballat menys que els homes i en feines més mal retribuïdes. +info

Un cami per seguir

Actualment s’estan fent més canvis com a conseqüència de la pressió social que no pas de polítiques realitzades en aquest sentit, com és el cas de la presència de dones a consells d’administració d’empreses on ha passat en els últims 12 anys d’un 4% a un 20%, però tot i això encara és insuficient si es té en compte que es necessitaria un 30% per tal de tenir poder de decisió real.

A mode de síntesis, diria que el 8 de Març dia de la dona hauria de ser un dia reivindicatiu, un dia de denúncia de totes aquestes desigualtats, de fer-les visibles, però cada dia hauria de ser el dia de la dona perquè encara queda molt a fer, cada dia s’ha de treballar per tal de reduir aquestes desigualtats, i la millor manera seria amb una aposta clara per part dels governs de realitzar polítiques que tinguessin un gran impacte a l’àmbit educatiu, social i empresarial.

Xavier Gonzalez
Tècnic d’Inserció – Prospecció